dimecres, 31 de desembre del 2014

Els 10 del 2014 més llegits del meu bloc


Un any més, el darrer dia de l'any, faig balanç de tot el que he publicat al meu bloc al llarg d'aquest any; aquests són els 10 articles més llegits aquest 2014 entre els 304 que publicat aquest any, agrupats per temàtiques!

Un dels temes dels que més escric és de política en general, i del PSC en particular... 3 articles sobre el PSC estan en aquest "top 10": "Polítics gregaris, díscols, dimissionaris!" al número 7, "L'essència històrica del PSC? Aquí n'hi ha, tan sols, un petit bocí!" al número 5 i "Deixar el PSC?", el 2n article més llegit aquest 2014!

Aquest 2014 també ha estat notícia, i per diversos i variats motius, la monarquia espanyola; l'article "El vídeo de la setmana: la monarquia viola els Drets Humans" ha estat el 9è més consultat, apunt que inclou el vídeo d'un bon amic i ex company de feina; el mèrit, doncs, tot seu!

Aquest 2014 he celebrat els 40 anys! Aquest ha estat el motiu que dediqués tants articles i minuts musicals al 1974... Casualment TV3 ha estrenat una sèrie amb una protagonista coetània, l'Ília Martí, amb qui només comparteixo edat i aquest article, "Trenta-nou més u", el 8è més llegit de l'any!

Però el meu és també, sobretot, un bloc personal, de manera que respira el que jo respiro i a vegades transpira no només el que penso, també el que sento! L'article "Focs artificials" n'és una bona mostra, el 4rt article més llegit del 2014!

Les tradicions també tenen el seu moment al meu bloc; algun any han estat els brunyols, d'altres la collida d'olives i enguany ha estat un article nadalenc el que s'ha colat, i amb molts força aquests darrers dies de l'any, entre els més consultats del 2014! "El cul del Tió de Nadal" és el 3r article de l'any!

Al "top 10" sempre poden haver-hi agradables sorpreses, articles que inesperadament apareixen entre els 10 més llegits! És una gran alegria que el 10è article més llegit sigui "Recordeu aquest nom: Àlex Jaime Fernández"

El 2014, però, ha estat socialment i políticament marcat pel 9N, també el meu bloc, que curiosament ha situat dos articles en el "top 10", tot i que no són precisament articles massa "pro 9N"! El 6è article més llegit ha estat "La decepció del 9N" i el 1r, el més llegit de tots els publicats el 2014, "4 motius per no votar el 9N"... tot i que finalment, al temps afegit, vaig votar!

Aquest és, doncs, el "top 10" del 2014 del meu bloc!
  1. 4 motius per no votar el 9N 
  2. Deixar el PSC? 
  3. El cul del Tió de Nadal  
  4. Focs artificials  
  5. L'essència històrica del PSC? Aquí n'hi ha, tan sols, un petit bocí!  
  6. La decepció del 9N  
  7. Polítics gregaris, díscols, dimissionaris! 
  8. Trenta-nou més u
  9. El vídeo de la setmana: la monarquia viola els Drets Humans 
  10. Recordeu aquest nom: Àlex Jaime Fernández
Podeu consultar també els més llegits del 2013 i 2012!

Demà comencem el 2015 i d'aquí un any veurem quina hauran estat els 10 articles més llegits del 2015! Com cada any, sobretot dependrà de vosaltres!

Aquest relat també l'he publicat a Storify.



Us desitjo una bona entrada d'any 2015!

dimarts, 30 de desembre del 2014

El meu resum de l'any... 1974!


El 2014 s'escola inexorablement entre les nostres mans i, en qüestió de dies, d'hores, serà història! Són dies, aquests, per repassar el què aquest any ha donat de sí, de fer balanç... Avui, però, em miro aquest 2014 a partir del què he escrit, cada mes, sobre el 1974!

Aquesta és la mirada que aquest 2014 he fet al 1974!

Aquest 2014, en motiu dels meus 40 anys, el meu bloc ha mirat de cua d'ull el 1974!

Quina música s'escoltava l'any 1974? 
The Beatles, per separat!, Eric Clapton, John Denver, ABBA, Cecília, Jeanette, Perales, Lluís Llach, Raimon, Pi de la Serra, Ovidi Montllor, Guillermina Motta...

Quina televisió es mirava l'any 1974?
La tele fa 40 anys era molt diferent: tenia només 2 canals... Ara no ens els acabem! Però tal vegada potser no ha canviat tant!

I la ràdio? Ràdio Barcelona (Cadena SER) celebrava el 50è aniversari... Enguany ha celebrat els 90!
Així era la ràdio del 1974! 

La política, com la tele, també ens produeix sensacions ambivalents: hem deixat coses enrere i hem avançat molt, però sempre queden rèmores... El 1974 va ser un any políticament molt mogut!
Apunts de política de 1974

2 llibres d'història de 1974 sobre el marxisme 
Pel que fa a la història, aquell any , entre molts altres temes, es reflexionava també sobre el marxisme, amb llibres com els de Josep Benet o Pierre Vilar...

Pel que fa a la ciència i la tecnologia, paradoxalment Espanya l'any 1974 va entrar el òrbita!
Intasat, el primer satèl·lit espanyol posat en òrbita l'any 1974!

I molt amunt també van arribar uns aventurers motoristes catalans... i naturalment el Barça, amb Cruyff al camp!
El 1974, l'any que uns catalans van pujar al Kilimanjaro en moto!

Ple que fa als naixements la nòmina de natalicis, el meu a banda, fa prou patxoca!
40 que també van néixer l'any 1974...

El Citroën GS, cotxe de l'any 1974 
http://www.rogercasero.cat/2014/07/40-que-tambe-van-neixer-lany-1974.html

La crònica negra del 1974 la va escriure, de manera sanguinària, l'assassí de Pedralbes!
Crònica negra 1974: l'assassí de Pedralbes

Crònica de societat de 1974: el funàmbul de les torres bessones! 
I les cròniques de societat van explicar la temeritat i atreviment d'un jove funàmbul francès que es va passejar entre les Torres Bessones!

Pel que fa al 7è art, potser no figura als annals del cinema, però el 1974 ens va brindar la divertidíssima pel·lícula:
El jovenet Frankenstein

Però tot s'acaba, també va fer-ho el 1974... I aquell any aquestes vides es van acabar, tot i que, com el 1974, mai ens han deixat del tot!
Quan el dia s'acaba  

Per cert, de fa 40 anys també he escrit i compartit aquestes històries i minuts musicals de 1974!

Aquestes històries del 1974 també les he recopilat en aquest Storify...



Deixo enrere l'any en que vaig néixer i també aquest any, amb els 40 anys fets, celebrats i assumits plenament!

dilluns, 29 de desembre del 2014

Plataforma Educativa: 20 anys!


Podria semblar una innocentada, però no ho era: el 28 de desembre de 1994 una colla de joves educadors i educadores socials vam crear l'Associació Plataforma Educativa 3 Esses, avui, coneguda com a Fundació Plataforma Educativa.

Les 3 esses del nostre primer nom es referien als tres primers serveis que vam gestionar, les Comunicats Infantils (avui Centres Residencials d'Acció Educativa, CRAE) de Sobrequés, Segre i Salt-El Tarlà de Girona. Amb el pas dels anys són molts més els serveis que l'entitat, ara grup d'entitats, ha anat gestionant, de manera que si haguéssim d'afegir una lletra per cada servei quasi podríem completar l'abecedari!

Però el creixement de l'entitat no ha estat només pel que fa al nombre de projectes i serveis, també pel que fa als àmbits d'actuació: infància, persones amb discapacitat, inserció laboral, formació, suport a les famílies i acolliments familiars, cooperació internacional, internacionalització, economia social...

Ha estat i és encara voluntat de Fundació Plataforma Educativa donar resposta a les necessitats de les persones socialment més vulnerables i fer-ho sota criteris de qualitat i proximitat. Aquests 20 anys Plataforma Educativa també s'ha eixamplat territorialment, des de Girona a Catalunya, i de Catalunya al món!

20 anys són molts i els darrers vint anys han passat, i passen també ara, moltes coses al món que inevitablement afecten a l'entitat; al llarg d'aquests 20 anys hem hagut de fer front a la pròpia crisi de creixement de l'entitat, a la reconversió de l'associació inicial en fundació, a  la creació d'un grup d'entitats format a partir d'aliances i a la redefinició i reestructuració d'aquest grup d'entitats, veient néixer i créixer entitats noves, fusionant-ne d'altres... I naturalment patint per minimitzar els embats de la crisi econòmica i les retallades socials, que han afectat de ple, i afecten encara, al sector social, també a la nostra entitat.

Cada entitat té la seva història i el seu relat i el de Plataforma Educativa és singular i plural alhora:  
  • singular perquè és una entitat social atípica, poc comuna pel que fa a la seva gènesi, creixement i evolució; 
  • plural perquè és fruit de moltes voluntats, no només dels socis fundadors, primer, i patrons fundacionals, després, també perquè és fruit de tots i cada una de les persones treballadores que hi han passat i que hi treballem encara. 
A nivell intern un dels símptomes de maduresa de l'entitat és el desenvolupament dels sistemes de participació interns.

Plataforma Educativa és avui una entitat amb un passat que ja mereix ser recordat (i tal vegada qui sap si relatat), un present farcit de reptes i dificultats, diria que a parts iguals, però sobretot és una entitat amb futur, perquè ens mirem el futur, malgrat tot, amb esperança, amb l'esperança de contribuir a construir-lo millor, amb més igualtat d'oportunitats, amb més justícia social, un futur més col·laboratiu i solidari, més sostenible i fent coses diferents de les que hem estat fent fins ara.

Plataforma Educativa és un projecte social compartit, però en el meu cas, com en el dels altres companys i companyes del patronat de l'entitat, com en el cas de tants i tants treballadors i treballadores del grup d'entitats, Plataforma Educativa és també un projecte vital!

El 28 de desembre de 1994 va néixer Plataforma Educativa i podria semblar una innocentada, però no ho era, no ho és: és, literalment per mi, mitja vida!

Per molts anys Plataforma Educativa i moltes felicitats a totes i cada una de les persones que al llarg d'aquests 20 anys, professionals, persones beneficiàries, famílies, voluntaris, col·laboradors, proveïdors, finançadors... l'heu fet i la seguiu fent possible!

diumenge, 28 de desembre del 2014

#MinutsMusicals amb Umpah-pah i els seus #SantsInnocents


La perdem, la volem perdre, a vegades, a marxes forçades, però com amb altres coses de la vida, una vegada perduda voldríem recuperar-la de nou... Ai la innocència!




Sants Innocents

Ans ens sireia fent l'orni dels teus consells caducs
de luxes superflus, en nom d'algú
d'uns quants adorns gasius que corren cobrant-se enemics
per camins de pols, per un congost de pols
com un llop que fuig d'un eixam de trons
hauré buscat sopluig, hauré bramat dolgut
atrotinat per algú com tu
ben trist a despit d'un cel caigut
me'n ric dels usuaris de la creu
en pro de pau, per por de caure a l'infern
tu ets com un pas en fals un paladí o un criminal?

Un niu on no s'hi escau,
perdut sense confins,
enmig d'un trist rebost
amb la pell i l'os, sense sang al cor
et puc semblar un intrús, un fillol de torn
que cada cop dóna menys de sí,
doncs tinc tots dos ulls ganduls
amb l'ànim embastat com per fer-ne un rusc
puc ser un botxí com tants
un malandrí, un malandrí
que es ven per un mal sou
tu ets com un pas en fals,
un paladí o un criminal?

Un niu on no s'hi escau,
perdut sense confins,
enmig d'un gris rebost

Ben ferit d'amor, en dejú per tu
no entenc aquest vist-i-plau
doncs cada cop veig més perduts els pobres
com més esforç més desnerits!

Sols puc dir-vos desencants,
desdenys com més m'hi faig
doncs no sóc tan innocent com per no ser esquerp
lluny de creure amb àngels
i menys vestits de color blanc!

Escarransit i amb baves com un jueu que ofèn
Ves! Sense mala fe, escanyolit, escanyolit
Absolt potser per quedar bé...

Umpah-pah

Vigileu amb les llufes, però recordeu que la pitjor no és la que no ens veiem avui, sinó la resta de l'any!


dissabte, 27 de desembre del 2014

#MinutsMusicals amb la "playlist" de 1974


Al llarg d'aquest 2014 cada dissabte he anat publicant al bloc "minuts musicals" de 1974, una manera més de reviure l'any que en que vaig néixer!

Ara que s'acaba l'any qui més qui menys fa repàs i balanç del què ha donat de sí aquest 2014; avui, darrer dissabte del 2014, no faré cap valoració del què ha donat de sí el 2014, però sí què ha sonat del 1974 aquest 2014 al meu bloc!

Aquestes són les cançons i artistes que he (re)visitat aquest any, la "playlist" de 1974!

Naturalment hi trobareu a faltar grups i artistes, també cançons, però són finalment aquestes les cançons que han posat música a la banda sonora dels "minuts musicals" de 1974!

Aquestes són les més de 60 cançons que he compartit amb vosaltres, cançons i històries del 1974!
Totes aquestes històries i minuts musicals també els he recopilat a Storify:



També podeu escoltar quasi totes aquestes cançons en aquesta llista de reproducció de Spotify!



Per cert, el 2015 els "minuts musicals" que publico cada dissabte en aquest bloc seran de versions!

Que no pari, la música!

divendres, 26 de desembre del 2014

El vídeo de la setmana: no em miris el cul, mira't el teu!


Un dia del ja llunyà mes de juny de 2006 l'editor, l'escriptor i fotògraf gironí Quim Curbet es va topar, en un supermercat, amb una noia que duia a la part inferior de l'esquena de la seva samarreta aquesta frase: "Si pots, deixa de mirar-me el cul".

Diu Curbet que des d'aleshores tots els seus articles han esdevingut un intent d'apartar la vista cap a un altre costat... Veient la seva prolífica activitat d'articulista, aquell deuria ser el darrer cul que va mirar Quim Curbet, si és que el va mirar, abans o després de llegir la frase...

Aquella frase li va inspirar el títol del llibre "No em miris el cul" (2007, CCG Edicions), un recull les seves barretades publicades al Diari de Girona entre finals de 2004 i finals de 2006; el llibre, per cert, és de lectura altament recomanable, doncs el pas dels anys ens permet fer una nova lectura dels seus articles, de la seva pulsió ciutadana d'aquell moment!

Però tornem al tema, tornem al cul!
Aquestes darreres setmanes s'ha fet viral a les xarxes socials el vídeo d'una noia que es passeja pel carrer amb una càmera (poc) oculta allà on l'esquena perd el nom, captant les mirades furtives d'homes, també dones, que no poden evitar dirigir instintivament (?) la seva mirada cap a les natges de la noia, que d'altra banda es fan i es deixen mirar!

El veritable cul protagonista (protagonista absent, protagonista ocult) d'aquest vídeo, però, no és el de la noia sinó el cul dels homes que el miren, el meu inclòs, doncs després de comptabilitzar prop de 60 mirades furtives el vídeo ens recomana (als homes) fer-nos mirar el nostre propi cul, bé, més que mirar, revisar!

El vídeo forma part d'una campanya de sensibilització de prevenció del càncer de pròstata, campanya que es fa present sobretot el mes de novembre, quan és cada vegada més habitual que alguns homes aquest mes es deixin créixer el bigoti...

Si en Quim Curbet torna a topar-se a la cua del súper amb la noia de la samarreta tal vegada podria proposar-li d'ampliar el missatge: "Si pots, deixa de mirar-me el cul... i revisa't el teu: la teva pròstata t'ho agrairà!"



dijous, 25 de desembre del 2014

Un Nadal de fotografia


Aquests dies, mirant fotografies d'altres Nadals, no he pogut evitar, per moments, que m'envaís un cert aire de nostàlgia; és el que té mirar fotos de fa 5, 8, 10 o 15 anys enrere! Gaire més enrere a vegades més que nostàlgia hi ha fotos que fan certa vergonya!

I no és l'evidència del pas dels anys el que alimenta aquesta nostàlgia, el pas dels anys genera altres emocions; és l'evidència que aquells moments viscuts tan sols podem recuperar-los en forma de volàtils records que atrapem i cosim amb anècdotes i retalls, fotografies, de la realitat viscuda...

El dia a dia, la rutina, la quotidianitat ens omple de vida la vida, però alhora ens la mata a cada segon amb hores i hores d'oblit, de fràgils records que s'esvairan en un ignot indret del nostre misteriós cervell.

Però en dies assenyalats com el d'avui, Nadal, o tants altres que afortunadament ens brinda el calendari, prenem la càmera de fotos, la de debò, no la del telèfon mòbil, i capturem instants amb la ferma voluntat d'atrapar, en cada fotografia, un banc de records, com el pescador espera atrapar amb la seva xarxa un banc de peixos.

També el Nadal d'avui i les seves festes seran, amb el pas dels anys i la vida, retalls que haurem de cosir i recosir per donar-los cos i forma de record, i tal vegada algun detall, alguna anècdota, serà memorable i esdevindrà categoria!

Retratem doncs el Nadal, retratem-nos el i per Nadal, però sobretot omplim de vida les fotos, que quan la vida ens manqui serà a les fotos, també les d'aquest Nadal, on els qui ens recordin l'aniran a cercar...

Bon Nadal!

dimecres, 24 de desembre del 2014

El cul del Tió de Nadal

El de casa no només té la cara pintada, amb ulls i boca, fins i tot té gènere: és una "tiona"!

És l'Abril, la més petita, qui cada any li fa una cara nova i és ella, també, qui l'alimenta dia sí, dia també, des de principis de desembre!

Als seus 8 anys no es fa, encara, més preguntes de les necessàries, tot i que es queixa per moments de la poca solidaritat de les germanes en la responsabilitat d'alimentar la criatura! Les altres dues, més grans i que ja saben el pa que s'hi dóna, fan a tot estirar el mínim necessari, ni que sigui per dissimular!

Semblava que havia de ser l'any passat quan li caigués la bena dels ulls, però assedegada de respostes en va trobar una de convincent a YouTube!

Fa anys que el tió de casa és el mateix tronc, però en fa molts més el tronc que fa de tió a casa la meva mare, el mateix tió que jo, de petit, etzibava cops de bastó!

El de casa la meva mare és, com diu i agradaria a Quim Monzó, un "tió de debó", un tió sense cara pintada, ni barretina!

Aquests dies, però, donant voltes a aquesta qüestió del tió de debò vaig pensar que tal vegada ho seria el que, més enllà de tenir o no la cara pintada, tingués pintat al cul un cul, amb les natges ben rodones i un generós orifici de sortida que li facilités, per felicitat de tots, la més desitjada de les defecacions nadalenques!

Escatologia a banda, i ara cauré amb aquella odiosa nostàlgia dels que ja comptem els anys per unes quantes desenes, potser sí que prefereixo la tradició del Tió de Nadal sense cares (ni culs) pintades, ni barretines (o barrets de Pare Noel!) ni vídeos de YouTube fent de notari de fets que no requereixen que se'ls aixequi acta!

Amb cara pintada o no, però, sempre preferiré el Tió de Nadal al Pare Noel, que pot ser benvingut sempre que pugui conviure amb el nostre entranyable tronc!

Aquest vespre la "tiona" de casa deixarà el seu raconet de la cuina i presidirà, a la sala d'estar, un dels moments més màgics d'aquestes festes de Nadal, màgics fins i tot pels qui, com jo, ja li hem vist el cul!

dimarts, 23 de desembre del 2014

Nadal sense ànim de lucre


El Nadal, ens agradi o no, és sinònim de consum, que es dispara en aquestes dates en molts sectors, però també de solidaritat, tot i que hi ha qui la vesteix de caritat amb gales i “telemaratons” que busquen més remoure’ns les entranyes, més que la consciència, perquè esquitxem quatre virolles. Consum i solidaritat, però, lluny de ser antagònics bé poden trobar-se per formar un interessant i potent binomi transformador.

Aquest Nadal us proposo que posats a ser solidaris ho siguem d’una forma més natural o, com es diu ara, més orgànica: resignats a que poc o molt haurem de consumir podem fer-ho alhora satisfent la nostra fam i set de justícia, de justícia social, més que no, com deia aquell, ser solidaris per caritat humana!

Hi ha a quasi tots els nostres pobles, barris i ciutats organitzacions sense ànim de lucre que des de la noblesa dels seus fins treballen i lluiten dia sí, dia també, per causes necessàries; organitzacions que tenen activitats productives amb valor afegit i en les que podem trobar aquell producte, regal o servei que per Nadal, ara que s’acosta, o tot l’any, podem necessitar.

En podem dir consum responsable, consum amb valor social o consum socialment responsable; de fet tan és perquè en aquests casos el nom sí fa la cosa!

El millor regal que aquest Nadal ens podem fer és contribuir amb les nostres compres quotidianes a l’economia social i solidària, donant valor no només als productes que comprem, sinó sobretot al destí dels nostres diners.

Article publicat al número 3 de la Revista Mirall en pdf.

dilluns, 22 de desembre del 2014

Sort de la bona

Amb la Bruixa d'Or de Sort, aquest estiu. Foto: Roger Casero

Jo avui també l'espero i com tu m'encantaria trobar-me-la. Trobar-la i que just davant meu, mirant-nos als ulls de fit a fit, em regalés el més gran i generós dels seus somriures!

No sé si la sort ens somriurà avui, aquella sort que fa destapar ampolles de cava al carrer o a un "Bar de Antonio" qualsevol, el del teu barri... Aquella sort que serveix primer per tapar forats, per, després, en molts casos, tenir-ne de nous, més grans i més profunds!

Però sí, fins i tot assumint aquest risc, avui tan tu com jo volem que la sort ens somrigui, que si no pot ser amb el premi gros que sigui amb un altre premi o que, com a mínim, d'alguna participació o dècim recuperem algun caler: com quan sortim a lligar les expectatives són sempre elevades al principi de la nit, però amb el pas de les hores i la ingesta d'alcohol qualsevol peça és caça major!


Si avui la sort no ens somriu la veurem, als informatius, dibuixada a les cares d'alegria dels afortunats, i confiarem que entre ells n'hi hagi dels que de debò la necessiten, que prou pena deuen ja haver passat! I els qui la necessitaven però els ha passat de llarg, que no sigui la sort, la fortuna, sinó la nostra suposada societat del benestar, qui els faci justícia!

Cauran com castells de naips els fràgils somnis que aquests dies la majoria de nosaltres hem anat teixint, alimentats per la il·lusió d'una probabilitat que ni ens molestem a calcular, però que sabem remota. En fem prou amb un bri d'esperança, per petit que sigui, que siguem nosaltres, per una vegada a la vida, els afortunats!

Si avui la sort no ens somriu tu i jo ens aferrarem a la salut, si la tenim, o a l'amor, si el conservem... i ens reconfortarem de nou amb el que tenim, doncs tot el que tenim no és, en la majoria dels casos, fruit de la sort d'un dia, sinó del treball de cada dia, de molts dies conservant la salut, cultivant l'amor i arraconant, en la mesura de les nostres possibilitats, diners per poder-ne gaudir! I ens consolarem afirmant que és aquesta, precisament, l'autèntica sort, sort de la bona!

Sigui quina sigui tan sols et desitjo, avui i sempre, que et duri, que et duri duri la bona sort!

dissabte, 20 de desembre del 2014

#MinutsMusicals de 1974 amb "Lonely This Christmas" de Mud


Hi ha grups de música que els sents més anomenar que no escoltes la seva música, grups que saps que són o han estat allà però que, pel motiu que sigui, no han acabat formant part de la banda sonora de la nostra vida!

Mud en seria un bon exemple en el meu cas particular, tal vegada perquè cap melodia, ni cap "riff" de guitarra em van captivar, tal vegada perquè sonaven massa com aquest o aquell grup o cantant, tal vegada perquè cap dels seus èxits, que els va tenir, es va colar a la meva discoteca!

Però avui em serveixo d'un dels seus èxits per aportar en aquests "Minuts Musicals de 1974" aires nadalencs, ara que ens trobem a les portes de les Festes de Nadal!

Mud, grup creat a mitjans dels anys seixanta del segle passat, ha estat un grup de "rock a roll" sense massa complicacions, que al seu dia va festejar amb el "glam" i que, com tants de la seva generació, van desaparèixer del panorama musical escopits pel "punk" i desplaçats per la música "disco" de finals dels anys setanta.

Però Mud va tenir els seus moments i un dels seus èxits va ser aquesta nadalenca "Lonely This Christmas", cançó que va arribar al capdamunt de les llistes de senzills d'Anglaterra ara fa 40 anys!

La cançó, comprovareu, té un estil i so molt "Elvis", així com tota l'estètica del grup al videoclip, tot molt "kitsch"... Però la cançó, tan per la lletra ("prova d'imaginar una casa que no és una llar...") com per la música (molt "sixties") funciona molt bé com a "nadala pop"!

Gaudiu-la!



Lonely This Christmas

Try to imagine
A house that's not a home
Try to imagine
A Christmas all alone
That's where I'll be
Since you left me
My tears could melt the snow
What can I do without you?
I got no place, no place to go

It'll be lonely this Christmas
Without you to hold
It'll be lonely this Christmas
Lonely and cold
It'll be cold, so cold
Without you to hold
This Christmas

Each time I remember
The day you went away
and how I would listen
to the things you had to say
I just break down
as I look around
and the only things I see
are loneliness and emptiness
and an unlit Christmas tree

It'll be lonely this Christmas
Without you to hold
It'll be lonely this Christmas
Lonely and cold
It'll be cold, so cold
Without you to hold
This Christmas

Do You remember last year (So it'll be so lonely this Christmas)
When You and I were together
We never thought there'd be an end
and I remember looking at you then (Without you to hold)
and I remember thinking
That Christmas must have been made for us (It'll be so very lonely)
Cause Darling this is the time of year
That you really, you really need love(Lonely and cold)
When it means so very, very much

It'll be lonely this Christmas
Without you to hold
It'll be lonely this Christmas
Lonely and cold
It'll be cold, so cold
Without you to hold
This Christmas

It'll be cold, so cold
Without you to hold
This Christmas

Merry Christmas, Darling
Wherever you are


Per cert, tan Elvis que sona, que el propi Rei del Rock també la va cantar...



I finalment una versió més actual, del segle XXI, del grup anglès Lucky Soul:



divendres, 19 de desembre del 2014

El vídeo de la setmana: la loteria de l'anunci


D’aquí uns dies inevitablement serem a Nadal i també de manera inevitable s’esdevindrà, com cada any, tot el que les festes de Nadal suposen:  
  • il·luminació als carrers, que ja crema de fa dies... 
  • àpats familiars, alguns de més bon pair que d’altres...
  • compres de regals, cada vegada més només els necessaris
  • l’enèsima re-emissió de “Que bonic és viure”... 
  • i somiar per moments que el gros o la grossa de Nadal engreixin suculentament la nostra minvada economia domèstica.

El Nadal, però, també hauria de tenir coses evitables, per molts els dos darrers anuncis de la Loteria Nacional de Nadal: el de l’any passat per esperpèntic, el d’enguany per lacrimogen…És l'anunci de la Loteria de Nadal un dels elements (ja) inevitables, imprescindibles (?) que anuncien el Nadal!

Si l'anunci d'Estrella Damm anuncia l'estiu el de la Loteria Nacional de Nadal (el del "Gordo de Navidad", per entendre'ns) és dels que serveixen d'àngel anunciador del Nadal!

Com el de l'any passat l'anunci no deixa indiferent (o t'agrada o l'odies) i és possiblement aquest fet una de les coses que els publicistes busquen: que t'agradi o no l'anunci no passi desapercebut!

Bona mostra d'això són les moltes paròdies que s'han fet de l'anunci, el molt que se n'ha escrit; és un anunci que penetra en el nostre dia a dia a través de l'humor, del comentari que en fem, un anunci que genera expressions ("Antonio!"), un anunci que cala!

Tot i que amb elements diferents "El bar de Antonio" té els mateixos ingredients que "La otra Navidad"... I com aquell anunci el de la Loteria de Nadal és d'aquells que no podem deixar de veure i, l'original o una paròdia, compartir-lo!



Bon divendres!

Per cert, si la cançó de l'anunci us agrada, aquí podeu escoltar-la sencera i en el vídeo de baix interpretada en directe pel seu autor!



dijous, 18 de desembre del 2014

Els paranys del número 89 de la revista Parlem de Sarrià


A mitjans dels anys vuitanta el periodista Joaquim Maria Puyal va presentar a TV3 el concurs "Vostè jutja", en la dinàmica del qual s'hi introduien paranys lingüístics que els concursants havien de detectar.

Sense arribar a la categoria de concurs en aquest darrer número de la revista Parlem de Sarrià hi ha alguns "paranys", errates per ser més exactes, donada la seva condició d'errors involuntaris.

Les errates sovintegen a les publicacions, com ho demostra la pròpia existències de les "fe d'errates", i la revista Parlem de Sarrià no n'és una excepció; en aquest número, però, a diferència d'altres, s'ha produït una errata de majors dimensions.

Solen ser punyeters els peus de foto, també els errors de picatge que passen per alt no només a qui els comet, també als correctors; però l'errata d'aquesta revista és més gran, és majúscula!

No us la revelaré pas, aquesta errata; com si fos el concurs "Vostè jutja" haureu de ser vosaltres mateixos, si sou lectors habituals de la revista Parlem de Sarrià, qui la trobi!

La cerca us resultarà entretinguda, doncs pel camí hi trobareu història, cultura, actualitat i recordatoris de Sarrià de Ter.

Bona lectura... i disculpeu les errates!



dimecres, 17 de desembre del 2014

L'altre crim de Bordils

 Bordils és un petit poble del Gironès que si és notícia, setmana sí, setmana també, és gràcies a la magnífica trajectòria que el seu equip d’handbol traça de fa dues temporades a la Divisió d’Honor Plata, per entendre’ns la segona divisió de l’handbol estatal.

Aquests darrers dies, però, Bordils ha passat de la secció d’esports dels mitjans de comunicació a la de successos pel doble assassinat d’uns presumptes lladres comès per uns “cultivadors” de marihuana: delinqüents de curta volada passant comptes entre ells!

Però no són els detalls del crim el que m’interessa, sinó algunes circumstàncies personals dels dos homes detinguts.

Un dels homes, l’acusat d’assassinar els presumptes lladres, és un paleta a qui la crisis, i segurament mals negocis, van arruïnar i va trobar, ben segur, en el cultiu de marihuana una manera més fàcil i ràpida de guanyar diners, tot i que no exempta de riscos. Oficialment deuria constar com a aturat major de 45 anys de llarga durada i és precisament aquesta condició el que li va permetre, a través d’un pla d’ocupació del Consell Comarcal, començar a treballar com a escombriaire al mateix poble de Bordils, on vivia des de feia uns anys.

L’altre home detingut, amic del primer, vivia a casa d’aquest a Bordils des que, a finals de novembre, havia sortit en llibertat de la presó després de complir una condemna per un delicte de lesions en circumstàncies similars, tot i que no amb resultats tan fatals, als del crim de Bordils.

És a dir, els dos detinguts pel crim de Bordils són un home que feia dues setmanes havia tornat a treballar i un altre que feia tres setmanes havia sortit en llibertat de la presó. Ignoro si el primer, amb la feina d’escombriaire, s’havia plantejat deixar el cultiu de marihuana i si el segon, amb la llibertat recuperada, s’havia plantejat allunyar-se de les activitats delictives; o bé si, pel motiu que sigui (deutes, amenaces), ni un ni l’altre no podien abandonar el cultiu de marihuana...

És aquest, possiblement, l’altre crim de Bordils: desaprofitar les segones (o terceres, o enèsimes) oportunitats!

La inclusió social i la reinserció no és mai completa sense el ferm compromís i esforç de les persones excloses i recloses, doncs són elles les que, amb el suport de programes i professionals, han de recórrer el camí, ple d’entrebancs, que els allunya del risc d’exclusió.

Tan per un com per l’altre, el destí, la fatalitat o la pitjor de les decisions, ara ja tan és, els han fet perdre un tren en el que no sé si tenien seient reservat; tal vegada no era aquest el seu tren, si hi ha algun tren que els espera!

Amb el pas dels dies Bordils anirà tornant a la seva normalitat i els dos detinguts podran seguir, entre la presó preventiva i les sales d’espera dels jutjats, les gestes de l’equip d’handbol des de les pàgines d’esports dels mitjans de comunicació.

Article publicat el dimarts 16 de desembre a la Revista Mirall.

dimarts, 16 de desembre del 2014

"Déjà vu": Manchester City


De l'expressió "déjà vu" m'agrada pràcticament tot!

D'entrada el que significa, el que motiva que l'utilitzem: aquella estranya sensació d'haver viscut el que ens està passant, algun detall, algun matís, una expressió, un pensament, una situació... Els "déjà vu" ens deixen quasi sempre una inquietant sensació d'amnèsia i ens empenyen a cercar, en algun calaix perdut de la nostra memòria l'empremta, el negatiu original, de la situació aparentment "ja viscuda".

Una altra cosa que també m'agrada d'aquesta expressió és el seu origen francès; "déjà vu" és una expressió supervivent! El nostre dia a dia està farcit d'anglicismes, cada dia més, i el "déjà vu" ens recorda, humilment i a la seva manera, que no sempre ha estat així i que si d'una llengua preníem paraules i expressions era sobretot del francès.

I possiblement pel seu origen francès el que d'aquesta expressió també m'agrada és com sona; trobo que és una expressió molt eufònica, suau i subtil com la sensació que ens esglaia per moments quan tenim un "déjà vu".

Qui no ha tingut un "déjà vu" no ha viscut!

Per al Barça, també pel Real Madrid, els vuitens de final de la Lliga de Campions d'Europa són un "déjà vu", doncs repeteixen el rival de la temporada passada en la mateixa eliminatòria, pel Barça el sempre difícil i competitiu Manchester City.

L'esperança és que el resultat de l'eliminatòria tingui el mateix final que el de la temporada passada: el Barça classificat per quarts de final. Però la realitat, que acostuma a deixar les esperances en el que són, és que pel camí no només queden dos partits (l'anada i la tornada) complicats, sinó mesos de competició abans no arribin aquesta partits, a finals de febrer de 2015.

Especular ara què pot passar amb aquesta eliminatòria és pura ficció, pur entreteniment, matèria de tertúlies esportives radiofòniques i televisives, però no és especular afirmar que aquesta eliminatòria és, ja des d'avui, el primer gran perill que haurà d'afrontar en Barça de Luís Enrique: quedar eliminat a aquestes alçades seria sinònim de fracàs, paraula temuda, només compensable amb un hipotètic títol de Lliga espanyola que ara, a banda d'inabastable per llunyà, sembla més en possessió d'un Real Madrid llançat que goleja a quasi cada partit!

Els del Barça a la Lliga de Campions d'Europa són uns vuitens de final molt exigents, tan exigents com perillosos; una eliminatòria que pot esdevenir un malson. El "déjà vu" del Real Madrid, en canvi, és de somni: contra un Schalke 04 que va sortir escaldat, la temporada passada, amb un 9 a 0 en contra en el global de l'eliminatòria. Els vuitens fan pujada pel Barça i baixada pel Real Madrid, tot i que el sempre diplomàtic i prudent Butragueño asseguri que els blancs no se'n poden fiar...

El camí fa pujada i el faran a peu! Personalment m'agrada que el rival sigui exigent, doncs penso que, malgrat desgasti més, exigeix més a l'entrenador i als jugadors. Fins aleshores, fins a finals de febrer, l'esperança és que el Barça sigui capaç de trobar una línia positiva de joc i, sobretot de resultats, que no serien tan dolents si no fos pels del Real Madrid...

El "déjà vu", però, tan de bo només es doni a la Lliga de Campions només en aquesta eliminatòria, i no en la resta de la competició... que ja sabem com va acabar!

dilluns, 15 de desembre del 2014

Multiplicar per dividir


El procés sobiranista és, diuen, un procés multiplicador, tot i que des de la seva eclosió (amb força a partir del 2010) no ha fet més, per moments o en alguns moments definitivament, que dividir entre:
I són més les divisions que podríem fer, però ara tampoc m'hi entretindré més. El creixement de l'independentisme a Catalunya aquesta darrers 4 anys és un fet; és un fet que ha crescut de manera exponencial i transversal; és precisament el seu creixement el que fa que per moments, de forma inevitable, l'independentisme es divideixi.

Aquests darrers dies ho hem vist amb el president Mas, nou i emergent líder de l'independentisme, i Oriol Junqueras i els respectius fulls de ruta. La lletania de retrets que els seguidors d'un i altre s'han fet aquests dies per Twitter faria mullar l'entrecuix a més d'un unionista...

Com més gruixut i nombrós és un moviment més complexa és la seva gestió, doncs dins un mateix traç gruixut poden conviure matisos o posicionaments quasi antagònics en altres qüestions aparentment tangencials que, d'una o altra manera, tard o d'hora, toquen i tocaran amb el moll de l'os (la independència).

I mentre l'independentisme es multiplica i, per moments, es divideix, es multipliquen també, per divisió, els partits d'esquerres (NeCAT primer, MÉS ara) i sembla que es multipliquen també els federalistes i/o els partidaris de terceres vies, tot i que tal vegada aquí caldria calibrar millor si el fenomen és de multiplicació o simplement de "sortida de l'armari".

Multiplicar per dividir, dividir per multiplicar... el resultat, el veritable resultat, el sabrem quan sumem el teu vot, el meu i els de tots els que votem quan votem... si votem quelcom abans de les properes eleccions municipals!

Mentre ens podem anar entretenint amb la nostra capacitat per multiplicar-nos i dividir-nos alhora!

dissabte, 13 de desembre del 2014

#MinutsMusicals de 1974 amb "Can't Get Enough" de Bad Company


Hi ha grups de música que arrosseguen alguna llegenda, ja sabeu, alguna història mig veritat, mig mentida... Una de les de "Bad Company" té a veure precisament amb el seu nom, que hi ha qui atribueix a la inspiració de la pel·lícula homònima, "Bad Company", aquí titulada "Pistoleros en el infierno", de la que Paul Rodgers n'era fan confés, tot i que mai s'ha conformat del tot.

El nom del grup, però, també podria ajudar-nos a definir la seva pròpia composició, doncs "Bad Company" és una de les considerades "super bandes", grups de música formats per músics que ja han triomfat bé en solitari, bé en altres formacions. ja sabem què passa amb les "males companyies"!

En el cas de "Bad Company", en la seva formació inicial estava format per Paul Rodgers i Simon Kirke (Free), Boz Burrell (King Crimson) i Mick Ralphs (Mott the Hoople). El grup, format al 1973 va publicar el seu primer disc el 1974 amb "Swan Song Records", segell discogràfic creat per Led Zeppelin; va ser precisament aquest disc el primer que va publicar la discogràfica. El disc va assolir un gran èxit de vendes i és un dels inevitables dels referents del grup, acompanyat, entre d'altres, amb la caçó que destaco avui, "Can't Get Enough".

Ara que el pop sembla que s'imposa al rock, tal vegada us vindrà de gust veure i escoltar un grup de rock dels anys setanta!

Gaudiu-ne i si feu com jo, us passarà com amb el títol de la cançó: no en tindreu prou!



Can't Get Enough

Well, I'll take whatever I want
And baby, I want you, yeah
Now you give me something I need
And I want it, I got something for you

Well now
Come on, come on, come on and do it
Come on baby and do what you do

Help me now
Can't get enough of your love
Tell me what your sayin'
Can't get enough of your love
Oh, I don't believe
Can't get enough of your love
But that don't stop me tryin'

Well, now it's late and I want love
You tell me that your love is gonna break me in two
Don't you hang me up in your doorway
Baby, don't you hang up like you do

Well now
Come on, come on, come on and do it
Come on baby, do what you do

Tell me now
Can't get enough of your love
I can't get enough, baby
Can't get enough of your love
I can't get enough, baby
Can't get enough of your love
It goes sweet 'til it shows
Oh yeah

Let's see you sing, come on baby

You know the love
Can't get enough of your love
You know love
Can't get enough of your love

Tell me, tell me now
Can't get enough of your love
Oh, sounds good to me
Let's do it again, come on

You know love
Can't get enough of your love
Oh you know
Can't get enough of your love
I'll keep on trying
Can't get enough of your love

Oh no, I said love
I can't get enough of your love, baby
I can't get enough of your love, sugar
I can't get enough of your love
Alright let's take it home to mama
Let's put it to bed


I per acabar i deixar-vos en bona companyia, l'"extrabonus" de "Bad Company": "Bad Company"!



divendres, 12 de desembre del 2014

El vídeo de la setmana: l'altra carta


Tan és que al darrera hi hagi una agència de publicitat; tan és si és una realitat de ficció o una ficció hiperrealista; tan és si els personatges són reals o són actors; tan és si aquesta mateixa història, si fa o no fa, l'has vist, escoltat o viscut amb altres cares, altres paraules, altres marques...

Tan és que siguem conscients que aquest vídeo és en realitat un anunci; tan és que la voluntat de l'anunciant és que ens quedem amb la seva marca i que aquesta ens deixi una marca, una empremta, per petita que sigui, en algun raconet del nostre cor, cervell o estómac...

Tan és si el vídeo et captiva, si t'emociona, tan és si et sulfura...

Tan és perquè en el fons, més enllà de la marca, el màrqueting, l'storytelling, que sigui un viral a les xarxes socials i la musiqueta de fons, que al final del vídeo fa l'inevitable "crescendo", aquest vídeo parla de tu i de mi, de quelcom que més d'hora que tard, possiblement, tu i jo hem descobert:

En la majoria dels casos, amb el pas dels anys tu i jo hem descobert que els reis, els veritables reis, són els pares i les mares; i també en la majoria dels casos descobrim que ells i elles són alguns dels pocs, però millors, regals de veritat que mai la vida ens donarà.

Tan és si l'anunci t'agrada o no, i fins i tot tan és si t'agrada o no aquest article: si ets fill o filla, en la majoria dels casos, saps del què estic parlant!

I si a banda de fill o filla ets pare o mare, aleshores ja no cal que et digui res més!



Bon divendres!

dijous, 11 de desembre del 2014

Peces in The River, operació tornada!


Potser hauria de comprar-me unes "safari", aquelles sabates, generalment de color marró clar, tirant a beix (ara n'hi ha de tots colors) de pell girada i sola de goma; quan era jove, jove de debò, fastigosament jove (adolescent vaja!) les "safari" solien calçar els meus peus...

Per pantalons podria posar-me uns texans, que de jove solia dur apedaçats de l'entrecuix; no entenc com és que els gastava tant d'aquella zona, de jove, però la meva mare sempre trobava la manera d'allargar-los la vida amb retalls d'altres texans, pedaços que cosia amb la mateixa traça que ara encara em cus la vora de tots els meus pantalons. Els pantalons d'ara, però, ja no els porto apedaçats com els duia abans...

La samarreta podria ser una de negra amb la portada del disc de Joy Division "Unknown Pleasures", que reprodueix blanc sobre negre unes ones de ràdio... Tot i que per a l'ocasió potser seria més encertada la de The Clash, amb la portada del "London Calling" on apareix Paul Simonon a punt d'esclafar el seu baix... De tant posar-me-la, aquesta samarreta, era ja quasi transparent!

La jaqueta seria texana, una Levi's d'aquelles amb dues "butxaques de cul" al pit i, naturalment, curtes de tir; diria que encara és per casa, penjada dins algun armari, tot i que fa molts anys que no me la poso...

Si fa o no fa els mateixos anys que no escoltava "Peces in the River", grup format per companys d'institut que al seu dia van ser, per mi i per molts, tota uns institució! És clar que aleshores també escoltava MCD, La Polla Records o Eskorbuto.

Ara aquell mític grup gironí nascut als passadissos de l'aleshores institut "Girona III" /(actual IES Carles Rahola) es retroba en un concert que faran a La Mirona! Bé, més que als passadissos de l'institut el grup es deuria formar als bars del seu voltant...

Les safari no les conservo, dels texans apedaçats ni rastre, les samarretes deuen ser en algun calaix, o en alguna caixa i la jaqueta texana espera viure una segona joventut que difícilment tindrà. Però el que sí encara conservo, i he tornat a escoltat aquests dies, és la maqueta de "The Peces in the River", "Los lunes llueve", encara amb el full, doblegat al costat de la cinta de cassete, amb les lletres de les cançons!

Serà divertit tornar a veure i escoltar en directe "Peces in the River", serà com tornar a una festa d'institut o a un concert de barraques quan les barraques es feien a la Copa i tenien envelat!

Podria anar al concert disfressat de mi mateix, del meu jo adolescent, però no crec que això de "tornar" sigui això; d'aquell adolescent amb cabells llargs, com del jo infant, en queda el record i el punt just de pòsit del meu jo actual.

Tornen "Peces in the River", però hi ha quelcom de nosaltres mateixos que difícilment tornarà mai, tot i que amb la música mai se sap, com amb les olors la música té la capacitat de transportar-nos i, fins i tot per moments, transformar-nos!

Serà qüestió, doncs, d'encomanar-me a la "Virgen de Guadalupe"!

Una foto publicada por Roger Casero Gumbau (@rogercasero) el


dimecres, 10 de desembre del 2014

Les amistats perilloses de Miquel Iceta


Com que una foto val més que mil paraules no m’esforçaré en fer-ne servir més de mil, tot i que reconec ja d'entrada que, per més que trobés les paraules encertades, cap d'elles tindria el poder, malauradament, de refutar la fotografia que encapçala aquest article.

Assistia Miquel Iceta el dies enrere en l’acte de Societat Civil Catalana, entitat unionista, de celebració del 36è aniversari de la Constitució Espanyola. Calia? Tan és ara, hi va anar i la foto, tard o d’hora, era inevitable! Si no vols pols, no vagis a l’era!

Click: la instantània no té pèrdua! El gest de Miquel Iceta, amb les mans obertes palmells enlaire i mirant, suposo, els periodistes, sembla voler assumir amb cert aire de resignació el moment que, sap, serà retratat, mentre Alícia Sánchez-Camacho mira a càmera mig somrient, conscient que, com fa un any amb Pere Navarro, la foto li serveix, també a ella, per seguir furgant en la ferida del PSC, que aquests darrers dies pateix hemorràgia!

El PSC és un partit molt generós i dóna munició tan a dreta com a esquerra, tan als nacionalistes espanyols com als sobiranistes catalans; aquesta imatge és, de nou, una nova arma de destrucció massiva. També a mi, en condició de socialista, me l’han fet arribar fent befa!

No ser independentista té aquest i altres preus, prou que els paga, els ha pagat i els pagarà el PSC. Aquesta foto sadollarà, però mai fins a la sacietat, la set de molts sobiranistes i independentistes que, si (alguns) ja es mostren hostils amb companys independentistes, més s’hi mostren amb els qui no ho són, amb especial fervor amb el PSC...

El PSC fa temps és l’ase dels cops de la política catalana, i no negaré que no hi hagi ajudat el propi partit i algun dels seus dirigents, però si tan insignificant és, i acabarà essent, en la política catalana no sé perquè tanta gent encara s’hi entreté tant? Si ja és una ovella esgarriada, quines ganes de perdre-hi més el temps!

Reconec que aquesta foto, però, no fereix tant com la de fa un any amb Pere Navarro brindant per la ConstitucióI sí, malgrat la foto i contradient el que simbòlicament representa, o pot representar per molts, és molt més, i de llarg, el que avui separa el PSC del PP que no el que els uneix.

Sí, una de les coses que els uneix és la Constitució Espanyola, tot i que uns la volen tancar a pany o forrellat, i els altres, sense capgirar-la, volen actualitzar-la amb una capa de federalisme

Ens uns dies en què els independentistes demanen a Mas i Junqueras que es facin amics (ho han estat mai?) o que ho sembli, un socialista com jo li demano a Iceta que vigili amb les amistats perilloses, doncs al cap i a la fi ja sabem que amb el PP l'únic viatge que podem fer és el de tornada!

Una imatge val més que mil paraules; avui Miquel Iceta en farà servir més de mil per exposar "el canvi que necessitem"... Per més que Iceta pronunciï un discurs ben travat, li serà difícil desempallegar-se d'aquesta fotografia...

dimarts, 9 de desembre del 2014

Mas (vs/&) Junqueras


Diu la saviesa popular que la millor manera de menjar-se un elefant és per parts. Pel que veig la independència és una empresa mastodòntica i, malgrat la pressa de molts, per assolir-la cal anar, com amb l'elefant, per parts.

Seccionant el procés, i sense entretenir-nos ara en el seu inici, els esdeveniments dels darrers 4 anys ens dibuixen, vist en perspectiva, una sèrie d'etapes que s'han anat superant, essent cada etapa un pas més vers l'horitzó desitjat de la independència.

Malgrat hi ha qui, legítimament, en qüestioni els motius, el perquè es dona ja per descomptat i més que explicat; fins i tot s'hi afegeixen arguments a cada decisió i declaració que fa el govern espanyol. El quan ara s'està definint, sobre la base del procés de gestació de 18 mesos que el president Mas preveu; el com també està a debat, un debat viu que, com el quan, s'ha atiat amb la presentació dels fulls de ruta del president Mas, des de la solemnitat que li dóna la presidència, i d'Oriol Junqueras, a pèl i arriscant, arriscant-se, com li pertoca al candidat.

El debat sobre el com, sobretot pel que fa a la concurrència a unes possibles eleccions anticipades (llista unitària vs. llistes paraigües), amaga el veritable i encès debat dins l'independentisme: el qui.

Artur Mas vol liderar el procés, un procés que semblava que l'engolia, però que ha sabut pilotar amb habilitat especialment pel que fa al 9N, sortint-ne molt reforçat i atenuant, sembla, l'embranzida d'Oriol Junqueras a les enquestes d'abans del 9N.

Oriol Junqueras també vol liderar el procés, i la seva voluntat és tan legítima com la del president Mas; ha estat ell el fidel escuder parlamentari de Mas, ha estat ell la llebre que ha fet córrer més que mai a Artur Mas vers la independència, tot i que en la gestió post 9N, també després de la seva conferència, Junqueras ha quedat un xic fora de joc... fins al punt de fer emprenyar sectors independentistes!


Si tot el camp és un clam el clam del camp independentista és que Mas i Junqueras es posin d'acord, tot i que no hi ha consens en quin ha de ser aquest acord: uns volen que Junqueras cedeixi, que es sumi a la llista unitària del president Mas, d'altres volen que qui cedeixi sigui Mas i convoqui eleccions assumint el risc que Junqueras les pugui guanyar...

El "Mas i Junqueras" no s'esdevindrà fins que es resolgui el "Mas vs Junqueras" i aquesta confrontació, accentuada ara per les respectives conferències, si no la resolen ells en privat, cedint un o altre o ambdós les properes setmanes, hauran de resoldre-la els independentistes votant a les eleccions, quan el president Mas les convoqui, ara o al 2016...

A banda de caràcter plebiscitari, les anticipades, si són amb diferents llistes paraigües, podrien tenir també caràcter de primàries dins l'independentisme.

Tal vegada sigui aquesta una part més del procés, una etapa més a superar; per molts, però, la part de l'elefant de més mal pair...