dimecres, 31 de maig del 2023

Xavier Graset, periodista d'ofici


En algun moment, alguns dies, passo per "can Graset", pel Més 3/24; generalment abans de veure l'inici de l'Onze i de la secció "Onze i cinc" de Jordi Ramos. Algunes vegades, sobretot quan l'actualitat és candent, després de l'Onze torno al Més 3/24.

Així va ser abans-d'ahir, però la veritat és que rarament em quedo fins al final, que soc dels que es lleven d'hora, ben d'hora. Així que no, no vaig veure l'entrevista que Xavier Graset va fer-li a l'escriptora Juana Dolores. Com segurament has fet tu, l'entrevista la vaig veure i escoltar ahir, fruit de la polseguera que va aixecar, per internet.

D'ella no us en puc parlar, no la conec, tampoc la seva obra; de fet d'ella no us en vull parlar; no s'ho mereix, ja n'he parlat prou. D'ell, d'en Xavier Graset, sí que us en vull parlar, perquè si fins ara ja el considerava un tros de periodista, un periodista d'ofici, abans-d'ahir encara va sublimar més aquesta condició.

Es nota que Xavier Graset s'ha bregat en mil batalles i mil formats, a la televisió i a la ràdio, fent informació política (corresponsal a Madrid) i fent humor (per a la història el seu "Manolo"), conduint tertúlies (d'aquella manera mig improvisada tan natural) i fent entrevistes, sempre, molt ben documentat i coneixedor de qui té al davant.

Per tot això i molt més, per l'ofici après a base d'experiència i expertesa, l'altre dia va aguantar els embats de l'entrevistada, les seves escopinades a la cara i fins i tot la seva sobreactuació. I ho va fer amb fermesa, però no duresa, amb mà esquerra i ironia, i fins i tot amb un punt de sarcasme, que per això li serveix l'ofici.

A ella (val d'acord, en parlaré només un xic) la vaig trobar impertinent, maleducada, i al final la seva irreverència (segurament necessària, no dic que no) va quedar eclipsada per la seva arrogància. Reconec que fins ara no sabia qui era ni què havia fet; vista l'entrevista, més aviat tinc ganes de seguir-la ignorant.

dimarts, 30 de maig del 2023

"Post festum, festum"


No, no m'he equivocat amb l'expressió llatina que dona títol a aquest article. I sí, ja sé que l'expressió original és "post festum, pestum" però avui, contra tot pronòstic, no és l'expressió que més s'escau al moment polític.

Si les eleccions són la festa de la democràcia, encara no hem tancat la de les eleccions municipals i autonòmiques que, amb un inesperat gir de guió, el president Pedro Sánchez ja n'ha convocat unes altres, les generals, de forma anticipada, avançant-les mig any.

Ja sabem que la festa de les eleccions va per barris i en aquestes, a excepció de Catalunya, els socialistes han patit una important patacada, perdent places importants en l'àmbit municipal i autonòmic en favor del Partit Popular, que confirma la seva tendència a l'alça.

Davant aquest escenari el president del govern espanyol ha actuat i reaccionat de forma ràpida i àgil, dissolent les Corts i convocant eleccions generals d'aquí menys de dos mesos, el 23 de juliol.

Sabent-se perdedor d'aquestes eleccions, i possiblement de les properes, l'avançament li dona algunes armes polítiques per poder-les afrontar, qui sap, si amb més possibilitats de sortir-ne indemne. D'entrada amb aquest moviment s'apodera del control de l'agenda política i capta l'atenció mediàtica, ara que tot se centrava només en el reguitzell de preses de possessió de presidents i presidentes, alcaldes i alcaldesses del Partit Popular.

D'altra banda, s'estalvia una agònica precampanya amb la pell de brau tenyida de blau i amb un Alberto Núñez Feijóo furgant durant mesos en la ferida socialista. El que hagi de passar, sobretot si és una derrota, que passi ràpidament.

De fet, el mateix anunci de l'avançament electoral és el primer acte de campanya de Pedro Sánchez, reforçant la imatge d'un polític que pren decisions, si cal arriscades, que no és dels que resten immòbils, quasi impassibles, dels que, com Rajoy, sembla que no facin res... De moment, davant una inapel·lable derrota, ha reaccionat.

Veurem si Pedro Sánchez té més vides que un gat, veurem si d'aquesta se'n surt. D'entrada ho té pelut, molt pelut, però ja ha estat sentenciat i quasi enterrat políticament altres vegades i, malgrat tot, fins ara sempre ha sobreviscut.

Tindrem una altra festa de la democràcia; per a Pedro Sánchez és millor que aquesta tampoc la guanyi l'abstenció.

dilluns, 29 de maig del 2023

La llista més votada


Ser la llista més votada no garanteix governar si aquesta no obté la majoria de càrrecs electes, en el cas de les eleccions municipals, edils.

Cal advertir que aquest article el vaig escriure ahir, abans de conèixer el resultat de les eleccions municipals. Vull dir que no hi busqueu apriorismes per justificar tal resultat o tal altre... De fet, fa vuit anys ja vaig publicar un article en aquesta mateixa línia, sobre la fal·làcia de la llista més votada.

Ser la llista més votada, en cas de no obtenir majoria, confereix només un avantatge: si no hi ha acord entre cap dels grups municipals per formar una majoria, l'alcaldia es designarà a la llista més votada.

Que en un ajuntament no obtingui l'alcaldia la llista més votada, si no té majoria absoluta, no és un frau electoral, ni és il·legítim ni il·legal. És, simplement, que pel motiu que sigui la llista més votada no ha sabut o pogut configurar una majoria suficient perquè el seu alcaldable sigui escollit.

Perquè qui elegeix l'alcalde no som nosaltres sinó els càrrecs electes. Nosaltres, amb els nostres vots, simplement escollim quina composició tindrà el plenari municipal, quina correlació de forces. Algunes vegades aquesta elecció ja determina una clara majoria i, per tant, una alcaldia; d'altres no...

Per tant, aquests dies allà on no hi hagi una clara majoria deixem que la política, l'art d'arribar a acords entre diferents partits, faci la seva feina, que ara sobretot és conformar majories per elegir alcaldies i formar governs.

A vegades la llista més votada simplement és això, la llista més votada.

-----

Imatge: Felipe Blasco de Pixabay

dissabte, 27 de maig del 2023

The Best. Minuts Musicals històrics.


L'any 1976 dos productors musicals van escoltar en un club com a una jove Bonnie Tyler cantava la cançó "Nutbush City Limits" d'Ike & Tina Turner; Bonnie Tyler ja feia uns anys que havia entrat a la indústria de la música, però encara no havia explotat musicalment; de la mà d'aquests productors a poc a poc es va anar forjant una carrera farcida d'èxits musicals, alguns mundialment coneguts, com "Total Eclipse of the Heart".

Entre els seus èxits també hi ha la cançó "The Best", composta per Mike Chapman i Holly Knight i publicada l'any 1988, tot i que va ser eclipsada per la versió, més energètica, que un any més tard en va fer, curiosament, Tina Turner.

Precisament aquesta és la cançó que ha acabat definint Tina Turner en el seu obituari: la millor. Tina Turner no és només un gran exemple de superació i de resiliència (en l'àmbit personal i musical), també un dels grans exemples de com important és la interpretació de les cançons i, com en el seu cas, de com un segell personal d'una veu i, sobretot,d'una actitud i posada en escena, les embolcalla.

Tota gran cançó necessita una gran interpretació; bé ho sabia Mark Nkofler quan, després de compondre "Private Dancer" va descartar-la pel disc "Love over gold" (el de la colossal "Telegraph Road"), entenent que requeria una interpretació amb veu femenina, i aleshores la referent ja era Tina Turner, simplement la millor.







divendres, 26 de maig del 2023

Cent quatre, la xifra de la setmana


Cent quatre
és el nombre de meses electorals que aquest pròxim diumenge, dia 28 de maig, s'obriran a Girona amb motiu de les eleccions municipals.

Cent quatre meses repartides en divuit col·legis electorals que mobilitzaran més de tres-centes persones que, ocupant les corresponents presidències i vocalies de les meses amb més o menys ganes o resignació, garantiran el nostre dret a vot.

El dret a vot, malauradament no accessible per a tothom, implica alguns deures, entre els quals el de formar part de la mesa electoral. Designats per sorteig els membres de les meses tenen l'obligació, excusable en alguns supòsits, de participar activament en tot l'engranatge electoral vetllant pel funcionament democràtic del procés i tenint cura i custòdia, durant tota la jornada, de l'objecte més preuat: el vot.

De cada mesa electoral en sortirà una acta d'escrutini, després del recompte de vots fet pels membres de la mesa, i la suma de tot l'escrutini dictarà el resultat que determinarà la composició política dels ajuntaments.

Aquests dies els membres de les meses electorals s'han estat formant i preparant, en silenci i lluny del brogit de la campanya, perquè el dia 28 de maig tot vagi sobre rodes.

Vagi per endavant el meu modest agraïment, com a simple ciutadà amb dret a vot, a les més de tres-centes persones que formaran part de les cent quatre meses electorals de Girona, agraïment extensiu també per als de la resta de meses del país...

dijous, 25 de maig del 2023

La devesa del Xifra


Com la de les branques immortals de Girona, la devesa de l'Institut Narcís Xifra i Masmitjà de Girona també és una plataneda. És més recent, més petita, més modesta i menys històrica, però és una plataneda, al cap i a la fi.

I si la Devesa, així en majúscules, és el pulmó de Girona, aquesta més modesta situada rere les parets i les aules de l'institut, és el pulmó del Xifra. La devesa del Xifra forma part del pati de l'institut i durant les hores d'esbarjo acull l'alumnat, especialment el de primer i segon d'ESO. La devesa desemboca en un camp de futbol, espai més obert que configura el límit del pati, just a la vora del riu Ter.

La devesa del Xifra és un espai força desconegut per molts veïns i veïnes de Pont Major; no pels qui, al llarg de les darreres dècades hi han (hem) estudiat en algun dels estudis que s'hi han fet.

Aquest dissabte, dissabte de reflexió, els veïns i veïnes de Pont Major, també els que vulguin de Girona o d'arreu, tenim l'oportunitat de descobrir, o redescobrir, la devesa del Xifra; serà en la quarta i darrera sortida del projecte de descoberta de l'entorn natural de Pont Major i, de la mà de l'Associació la Sorellona, no només trepitjarem la devesa del Xifra, també hi farem un taller de caixes niu d'ocells i ratpenats.

Per alguns veïns i veïnes serà una descoberta, per d'altres un retorn al passat!

dimecres, 24 de maig del 2023

El debat del debat


En un debat electoral, hi han de participar totes les candidatures que es presenten a les eleccions o només aquelles derivades dels partits polítics que tenen representació, en aquest cas, al ple municipal?

Aquesta és una pregunta que admet moltes respostes i que, per tant, genera debat; un debat que també hem tingut, i tenim encara, en el si de la Coordinadora d'Associacions Veïnals de Girona (CAV Girona), arran del que volíem organitzar en format presencial i que hem fet, finalment, en format virtual.

Aquest debat (quines candidatures han de participar en els debats?) impacta sobretot en els mitjans de comunicació públics, que estan condicionats pel que dictamina la Junta Electoral. La Junta Electoral, en aquests casos, atorga més drets de participació en els debats dels mitjans públics a les candidatures de partits amb representació al ple, per bé que, naturalment, també obliga els mitjans a entrevistar a la resta de candidatures, garantint així el dret a la informació.

A Girona per aquestes eleccions municipals es presenten un total de tretze candidatures i, sembla evident, es fa difícil organitzar un debat en què totes tinguin veu. Potser si fossin menys seria més factible; d'altra banda, també hi ha candidatures que fan de mal convidar a debats, candidatures amb traces de racisme i xenofòbia, per més que la Junta Electoral els hi preserva els seus drets, en cas de tenir-los...

En el cas del debat virtual de la CAV Girona vam optar per seguir el mateix criteri que havíem aplicat en cas de fer-lo presencial, preguntar a les candidatures de partits amb representació al ple municipal. Vam fer-ho per consens tot i mantenir, encara, el debat obert; un debat que, ben segur, d'aquí a quatre anys podrem afrontar no sé si amb més criteri, com a mínim sí amb més temps.

dimarts, 23 de maig del 2023

Insultar Vinícius Júnior


Insultar Vinícius Júnior és, lamentablement, l'esport de moda de moltes graderies del futbol espanyol; ell concentra, més que cap altre jugador del seu equip, totes les escopinades verbals de la part més radical de les aficions contràries. Ell és la diana i contra ell van els dards.

El darrer episodi, aquesta darrera jornada a Mestalla, el camp del València CF, ha obert en canal el debat sobre els insults en els terrenys de joc i, especialment, els de caràcter racista.

Aquest problema no és nou, ni Vinícius Júnior n'és la primera víctima; sí que és l'actual, la que més insults rep. Els estaments polítics i esportius del futbol haurien d'actuar de forma contundent i fer-ho dins i fora del camp, ja que els mateixos comportaments també es donen al carrer, amb els desplaçaments dels equips.

Aplicar tolerància zero, tolerància zero als insults de tota mena (racistes, homòfobs, etc.) requereix que tots els estaments implicats s'hi comprometin, naturalment inclosos els clubs i els mateixos jugadors.

Vinícius Júnior reclama, amb raó, respecte; els insults que rep són constitutius de delicte d'odi i cal denunciar i jutjar a qui els propina. Cal no donar corda, ni coixí ni espai a les grades, a persones i grups que no respecten la diversitat, que promouen càntics insultants, que més que animar al propi equip es dediquen a insultar l'equip rival i a fomentar l'odi.

També cal que els jugadors, Vinícius Júnior inclòs, es mostrin igualment respectuosos amb els altres jugadors, amb l'equip arbitral i amb l'afició rival. La violència i els insults no són només patrimoni de la part més radical de la graderia; també són patrimoni, fins i tot insígnia, d'alguns jugadors que utilitzen l'insult i la manca de respecte per a tensar rivals, provocar targetes i treure'n profit esportivament.

Esports amb tant o més contacte que el futbol com el bàsquet, l'handbol o el rugbi, destil·len més respecte i noblesa i, tot i que a vegades també hi ha "tanganes", la manca de respecte i manca de joc net estan més penalitzats.

Insultar Vinícius Júnior, lamentablement, només és la punta de l'iceberg de l'immens problema que té el futbol amb la violència i la manca de respecte, i per resoldre'l cal que tothom, absolutament tothom, hi posi de la seva part.

dilluns, 22 de maig del 2023

El debat de la CAV Girona


La idea, la primera idea era fer-lo presencial. Fins i tot havíem previst una data i hora, just abans de l'inici de la campanya electoral, i havíem començat a buscar un possible espai per fer-lo.

Però aquesta campanya electoral a la CAV Girona ens ha agafat una mica a contrapeu, ens ha enganxat en ple procés de constitució, allò que a les pàgines web es diu "en construcció".

I, d'altra banda, també vam valorar que en aquesta precampanya i campanya electoral són molts els debats que s'estaven fent i es preveuen fer i el nostre potser caldria entrar-lo massa en calçador i vam decidir no fer-lo.

El debat, com he dit, ja l'havíem començat a perfilar i a banda de data i lloc també n'havíem començat a definir els participants i els temes. Pel que fa als participants el criteri (sempre controvertit, fins i tot injust) va ser convidar a les candidatures amb representació al ple municipal, criteri que han fet servir la majoria dels organitzadors dels altres debats, siguin mitjans públics o mitjans i entitats privats.

Descartat el debat en format presencial vam pensar que tot el que havíem començat a preparar no podria quedar en no res, i més just després de presentar-nos públicament. Precisament la presentació pública la vam fer abans de la campanya electoral per poder-hi incidir, per tenir-hi veu.

La solució, doncs, va ser transformar el debat presencial en virtual i fer arribar les preguntes directament a les candidatures per tal que ens les responguessin. I ja tenim les seves respostes!

Podeu llegir les seves respostes sobre el paper de les AV i la participació ciutadana, la mobilitat, els espais i zones verdes, l'habitatge, la seguretat i l'atenció ciutadana a la pàgina web de la CAV Girona.

La CAV Girona pregunta, les candidatures responen.

dissabte, 20 de maig del 2023

Desorden. Minuts Musicals històrics.


La nit del 18 de maig de 1980 Ian Curtis, músic i cantant del mític grup de postpunk Joy Division, es va suïcidar. Va penjar-se a la cuina de la seva casa a Macclesfield, Anglaterra. Tenia 27 anys; un altre músic mort a l'edat de 27 anys.

Ian Curtis va lluitar amb problemes de salut mental durant gran part de la seva vida. Va ser diagnosticat d'epilèpsia quan tenia 18 anys, i aquesta condició li va causar greus convulsions i moments de desorientació. I si la seva vida no va ser-ho (va patir episodis de depressió greus i d'ansietat), el seu matrimoni tampoc va ser una bassa d'oli... Les seves cançons en són un bon reflex.

El suïcidi d'Ian Curtis va posar de manifest la fragilitat de la seva salut mental, també la importància de parlar obertament sobre els problemes de salut mental.

Los Planetas, la banda imprescindible per entendre el rock independent espanyol, li retien el seu particular homenatge amb "Desorden":

"Hay un cuerpo girando en la cocina
Al final de una cuerda atada a una viga
Toda la tarde viendo películas
Hoy es 18, ella se ha ido
Hace demasiado tiempo, ahora ya no está conmigo
Demasiado tiempo metido en este sitio"


divendres, 19 de maig del 2023

Vint-i-set, la xifra de la setmana


Amb la guanyada, i celebrada, dies enrere l'equip de futbol masculí del Barça ha guanyat vint-i-set títols de lliga. Quatre anys després el Barça s'ha erigit campió i, tot i que encara és lluny de les trenta-cinc lligues del Real Madrid; l'important no és que l'atrapi sinó que, d'alguna manera, el Barça ha tornat.

Bé, ha tornat o, per a ser més precisos, està tornant; haurà tornat quan, a banda de competir la lliga i la copa del Rei com ja ha fet aquesta temporada, també competeixi a Europa, superant la fase de grup de la Champions League i planant-se amb opcions a les eliminatòries.

Certament, el Barça encara està lluny d'igualar el palmarès de títols de lliga del Real Madrid, però des que Johan Cruyff va aterrar a la banqueta del Barça el Real Madrid ha perdut la seva hegemonia: de les 10 darreres lligues el Barça n'ha guanyat cinc; de les 20 últimes lligues n'ha guanyat onze, de les 40 últimes lligues n'ha guanyat divuit, tres més de les guanyades pel Real Madrid els darrers quaranta anys.

Aquestes divuit són, precisament, les que jo he viscut i recordo, les que he celebrat de nen, d'adolescent i d'adult; naturalment confio celebrar-ne moltes més, fins i tot de vell!

El Barça està tornant, espero que acabi de tornar i que, si mai marxa de nou, que no se'n vagi gaire lluny...

dijous, 18 de maig del 2023

La graduació

 
Ahir a la tarda es va fer la festa de graduació de l'alumnat de 2n de Batxiller de l'Institut Narcís Xifra i Masmitjà de Girona. Malauradament, per motius d'agenda personal, no vaig poder-hi assistir com a president de l'AMPA, tot i que vaig participar-hi amb aquest discurs, que vaig demanar a l'equip directiu que llegís.

Des de l'AMPA Xifra volem demanar-vos disculpes per no poder-vos acompanyar, avui, en aquesta festa de graduació. És per això que hem demanat al professorat que us adreci, en nom nostre, aquestes breus paraules. De fet, només volem dir-vos tres coses:

- Moltes gràcies a les famílies per ser-hi sempre, per acompanyar als vostres fills i filles al llarg de les diferents etapes educatives, també en aquesta, tan important en l'àmbit acadèmic i en l'àmbit personal. A vegades a les famílies, als pares i mares, ens costa trobar el nostre paper en l'educació dels fills i filles; en aquesta etapa es tracta d'acompanyar i de donar suport; la responsabilitat és seva, és dels nostres fills i filles, i això a vegades ens provoca un cert vertigen. El nostre paper és acompanyar, com hem fet i farem al llarg de la nostra vida, i confiar en ells i elles, confiar que sabran i podran responsabilitzar-se i seguir fer-se grans. Moltes gràcies i enhorabona, famílies.

- Moltes gràcies al professorat per la vostra dedicació; sabem que no és només una qüestió de transmissió de coneixements, el fet educatiu és molt més i aquest "més" és el factor diferencial. Sabem que la vostra tasca no és fàcil, a vegades ni el departament, ni les famílies ni el mateix alumnat us ho posem fàcil, però al final la vocació docent s'acaba imposant i al vostre costat els nostres fills i filles també creixen, a banda d'aprendre. Moltes gràcies i enhorabona, professorat.

- Enhorabona, alumnes! Avui vosaltres sou els i les protagonistes de la festa, la resta som la comparsa! Vostre és el mèrit perquè vostre ha estat l'esforç, i ja sabem que l'esforç s'alimenta de la motivació i, quan aquesta decau, de la perseverança. Si sou aquí és perquè durant aquests anys hi heu posat esforç, motivació i perseverança. Però avui és sobretot un dia per a celebrar, per a celebrar el final d'una etapa de somriures i llàgrimes (esprem que més somriures que llàgrimes), d'una etapa plena de vivències i experiències que, més enllà de la nota, també us emporteu: hi ha coses que no caben en l'expedient acadèmic! Enhorabona i molta sort en l'etapa que en qüestió de setmanes o mesos iniciareu.

Finalment, des de l'AMPA volem agrair el treball i dedicació extra que dos alumnes han fet aquest curs, participant en l'activitat d'Estudi Assistit, acompanyant a alumnat d'ESO en el seu procés educatiu i d'aprenentatge, prenent un compromís personal de caràcter col·lectiu. Moltes gràcies per la vostra dedicació i esperem que, a banda de la satisfacció personal, gaudiu d'aquest petit obsequi.

Moltes gràcies per la vostra atenció.
AMPA Xifra

dimecres, 17 de maig del 2023

No em parleu més de voreres...


Potser és més barra que cinisme. Prefereixo pensar que és més barra, o estratègia electoral, que cinisme. En campanya electoral hi ha partits que quan els escoltes en els debats, també en les proclames que fan en altres actes electorals, no sembla que hagin governat en aquest darrer mandat, aquests darrers anys.

Parlen de millores en temes que, si precisament requereixen millores és perquè mentre han estat governant simplement, pel motiu que sigui, no les han aplicat. Us poso un exemple: les voreres.

En alguns debats entre les candidatures de Girona s'ha parlat de voreres, vinculades a la mobilitat i a l'accessibilitat, i he sentit alcaldables de partits que estan governant que en parlen com si el que no han fet aquests darrers quatre anys no els interpel·lés.

Al barri de Pont Major mesos enrere vam fer una campanya de denúncia pel mal estat, fins i tot inexistència, d'algunes voreres; i el problema no és d'ara, de fa uns mesos, el problema és de fa anys; al programa de la Festa Major del barri de l'any 2016, a l'anterior mandat, l'AV ja denunciava desperfectes i necessitats que avui, set anys després, segueixen sense reparar-se: panots esmicolats, trams de vorera enfonsats, voreres (de fa anys i panys) a mig fer, trams de carrers amb voreres per fer de cap i de nou...

Aquests darrers quatre anys són dues les accions, puntuals, les que s'han executat a Pont Major del Pla d'accessibilitat de la via pública:

  • Ampliació vorera i creació nou pas de vianants adaptat al carrer Illes Filipines (finalitzat el juliol de 2019, i per tant atribuïble a l'anterior mandat)
  • Rebaix cantonada carrer Mn Rabat accés a la parada de bus (finalitzat el febrer de 2021)

Només hi afegiria la instal·lació de tanques tipus New Jersey en un dels trams de carrer sense voreres com a resposta, única resposta, a la campanya de denúncia del mal estat de les voreres del barri.

No em parleu més de voreres, no me les prometeu més, simplement passegeu-vos pel barri o, si us fa mandra, consulteu aquest mapa i preneu nota i executeu, més aviat que tard, les obres necessàries per dignificar el barri amb les voreres que els veïns i veïnes ens mereixem.

dimarts, 16 de maig del 2023

Temps de Flors i de campanya electoral


Aquests dies de Temps de Flors Girona llueix les millors gales. La ciutat és un esclat de flors i de colors i els espais i monuments que per si sols ja són majestuosos (la Catedral amb la seva llarga escalinata, els Banys Àrabs amb la seva misteriosa llum, el call jueu amb els seus sinuosos carrers i sorprenents patis, patis de cases particulars que excepcionalment s’obren) aquests dies, guarnits de flors, embadaleixen encara més propis i estranys.

Bé, el cert és que molts propis malden pel Temps de Flors, per les inevitables riuades dels estranys que col·lapsen la ciutat, especialment el barri vell; fins i tot alguns veïns i veïnes, si poden, fugen literalment de la ciutat durant aquests dies, en una mena d’exili floral forçat.

Tot i això, el que és indiscutible és que el Temps de Flors mostra, possiblement, la millor imatge de Girona, equiparable només a la de la tardor amb el seu cel malva i rosa i ametista i l’or de fulles pels camins forans, que versava Segarra.

Com Girona pel Temps de Flors, els partits polítics llueixen les seves millors gales en campanya electoral i a Girona cada quatre anys la de les eleccions municipals coincideix amb el certamen floral.

Els partits polítics, generalment hermètics i presoners dels seus propis argumentaris (ningú se surt del guió), abandonen la seva hibernació per apropar-se al poble, trepitjar els barris i mostrar la seva cara més amable. I al contrari que la resta de l’any, especialment quan governen, rarament hi ha un no per resposta: s’imposa el somriure, l’escolta activa, l’encaixada de mans i, si s’escau, la fugida d’estudi.

Com amb el Temps de Flors hi ha una certa impostura, un decorat floral que embelleix el partit convertint les bones i millors intencions en flors, flors que passada la campanya i iniciat el mandat es marciran. Potser no totes, sí un bon grapat.

Perquè a Girona el Temps de Flors no dura per sempre, com tampoc duren per sempre les promeses electorals. Quan marxen les flors els patis es tanquen i la ciutat ja no necessita mantenir forçadament el somriure. Quan passa la campanya electoral s’acaba la màgia i s’imposa la realitat: com les flors amb els insectes i en el cas de Girona amb els visitants, les bones intencions i les promeses electorals serveixen per atraure votants, i ja sabem que el que passi després no sempre concorda ni coincideix amb el que s’ha promès.

Sigui com sigui aquests dies a Girona és Temps de Flors i de campanya electoral, l’equip de bàsquet masculí ha salvat la categoria i el de futbol segueix somiant amb Europa. Gaudim de la festa i del moment mentre duri, com a mínim fins a l’escrutini final.

Article publicat a la Revista Mirall.

dilluns, 15 de maig del 2023

La CAV Girona


Dies enrere diferents associacions de veïns i veïnes de Girona vam presentar la Coordinadora d'Associacions Veïnals de Girona (CAV Girona). 

Aquesta és la nota de premsa que vam fer:

Nota de premsa - Constitució de la CAV Girona.

A finals de l'any 2019 la Federació d'Associacions de Veïns de Girona (FAV Girona) va viure una crisi interna arran del canvi de Junta i presidència. Aquesta crisi va desembocar amb l'escissió de l'entitat, arran de la decisió de moltes AV que en formaven part de sortir-ne.

Al llarg d'aquests darrers dos anys i mig la majoria de les AV escindides hem seguit en contacte, compartint informació i col·laborant de forma informal, bé a través d’un xat grupal bé a través d’algunes reunions esporàdiques.

La continuïtat i consolidació d’aquesta relació i aquest treball ha desembocat en la possibilitat de crear una entitat que a banda d’agrupar-nos també ens representi institucionalment

La creació de la CAV Girona, doncs, respon a la necessitat de diferents associacions veïnals de Girona de tenir personalitat jurídica pròpia per a representar els interessos de les AV federades davant les administracions, alhora que ens permet articular millor el treball intern.

La CAV Girona té la forma jurídica d’una federació, però internament s’organitza de forma transversal i assembleària amb un model de governança participatiu i transparent. Aquest model de funcionament intern ja l’hem estat aplicant en el treball i els temes que hem abordat aquests darrers mesos, participant de forma activa en qüestions clau de ciutat com:

  • La participació en la Taula de Mobilitat i al debat de la Zona de Baixes Emissions.
  • Les al·legacions al nou reglament dels Pressupostos Participatius, obrint una negociació amb el govern.
  • Les al·legacions a la nova l’ordenança “de terrasses

La CAV Girona vol ser un actor cívic i polític al servei de la ciutat, aportant la visió dels barris en tots aquells aspectes que els afecten. Altres debats que tenim oberts en el si de la CAV Girona són la neteja, la seguretat, la mobilitat i el transport públic i la dinamització dels barris i de les seves entitats.

D’altra banda, la CAV Girona sol·licitarà formar part de la Confederació d'Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC), ja que entenem que més enllà de les particularitats de cada barri de cada poble o ciutat, els barris i el moviment veïnal compartim problemes, reptes i anhels, també en clau de país.

CAV Girona.
Girona, 4  de maig de 2023.

dissabte, 13 de maig del 2023

Waterloo. Minuts Musicals històrics.


El 18 de juny de 1815 l'exèrcit francès de Napoleó Bonaparte es va enfrontar a les forces de la Setena Coalició, formada per tropes britàniques, holandeses i prussianes a Waterloo, una localitat situada a uns 20 quilòmetres al sud de Brussel·les.

La Batalla de Waterloo va suposar la derrota final de Napoleó i va marcar la fi dels seus anhels imperialistes per dominar Europa.

El 6 d'abril de 1974 el grup suec ABBA va guanyar el XIX Festival d'Eurovisió amb la cançó Waterloo; la referència de la cançó a la històrica batalla no és gratuïta.

La lletra de la cançó parla d'una dona que s'enamora d'un home i es compara a ella mateixa amb la tropa napoleònica que va ser derrotada a la Batalla de Waterloo. La lletra a la primera estrofa fa referència a la famosa frase "Napoleon did surrender" (Napoleó es va rendir) com a metàfora de la seva pròpia rendició davant de l'amor.

Waterloo és una de les grans batalles de la història, d'aquelles que influeixen en el curs de la història. Waterloo també és una de les grans cançons de la història de la música i amb la seva melodia contagiosa és una de les cançons més populars d'ABBA.

divendres, 12 de maig del 2023

Dotze més u, la xifra de la setmana


No, no pateixo "triscaidecafobia", no soc supersticiós amb el número tretze ni tampoc li tinc mania, ans al contrari, és un número que m'agrada, entre altres coses perquè és el que hi ha a la porta de casa.

I no, aquest dotze més u no fa referència als mundials de motociclisme que va guanyar Ángel Nieto sinó al nombre de candidatures que es presenten a Girona per aquestes eleccions municipals.

Dotze més u perquè n'hi ha una que ni tan sols penso anomenar, que (per a mi) no mereix més tinta de la que ja hi he dedicat de forma implícita. La resta, les altres dotze, per estricte ordre de publicació al BOP de 25 d'abril, són aquestes:

  • Ciudadanos
  • Guanyem Girona 
  • En Comú Podem
  • Valents
  • Ara Girona
  • Junts per Girona
  • Partido Popular
  • ERC
  • Front Nacional de Catalunya
  • Escaños en Blanco
  • PSC
  • Girona x Girona

D'aquestes candidatures només cinc tenen representació al ple municipal en el mandat que ara s'esgota. Quines d'aquestes candidatures entraran a l'Ajuntament? La resposta és a les nostres mans.

Quin o quins partits formaran govern i qui serà alcalde o alcaldessa? Més que a les nostres mans en realitat estarà, ens agradi o no, a les seves, a la de les candidatures que tinguin representació al proper plenari de l'Ajuntament.

dijous, 11 de maig del 2023

L'enganxada de cartells


Aquesta nit comença la campanya electoral de les eleccions municipals i el primer acte de campanya sol ser la tradicional enganxada de cartells.

El meu primer record d'una enganxada de cartells és de les eleccions generals de 1982. Jo aleshores tenia vuit anys i el record no és tant de l'inici de la campanya com del final.

Recordo l'últim dia de la campanya, la vigília del dia de reflexió, voltant en cotxe per Girona vigilant que els altres partits no haguessin tapat els cartells de la candidatura socialista i reenganxant cartells allà on els havien tapat.

D'aquella campanya també recordo el cotxe de casa amb altaveus al sostre fent volts pels barris de la ciutat anunciant el míting de Felipe González. I és clar, recordo el míting, que es va fer a l'antic Pavelló Municipal d'Esports de la Devesa, on avui hi ha la Fira de Girona.

En fi, que aquesta nit s'inicia la campanya electoral amb la tradicional enganxada de cartells, tot i que ara més que enganxar-se els cartells es pengen als fanals dels carrers i als perfils dels partits a les xarxes socials, i fins i tot es mostren i presenten abans que comenci la campanya...

dimecres, 10 de maig del 2023

L'enèsim baixador dels busos turístics de Girona


No fa massa dies Girona va estrenar una nova ubicació del baixador dels busos turístics, situada al Passeig de la Devesa direcció Sant Ponç, just després de la rotonda de Pedret i al costat de l'aparcament de la Copa, ocupant un dels dos carrils d'aquest curt tram de carrer; hi caben, màxim, tres autobusos.

Aquesta és la quarta ubicació en pocs anys: de la del carrer de Berenguer Carnicer es va passar a la fallida de Fontajau (massa lluny del centre) i després a la incomprensible de Pedret.

Aquest emplaçament se suma als altres dos que l'Ajuntament posa a disposició dels busos turístics, Fontajau i de l'estació d'autobusos, on els busos a banda de deixar el passatge també poden estacionar, tot i que aquests emplaçaments queden massa lluny del centre de la ciutat

Des que els busos turístics es van treure del carrer Berenguer Carnicer, que precisament es va urbanitzar pensant en aquest ús, ubicar el baixador ha estat un maldecap per a l'Ajuntament i, per moments, un suplici per a turistes i veïns i veïnes.

No acabo de tenir clar que aquest nou emplaçament funcioni bé i són com a mínim aquests tres els motius que m'ho fan sospitar:

  • Tres són multitud, excepte en aquest cas: Segurament l'Ajuntament té més dades i coneixement que jo, no en dubto, però em sembla que habilitar espai perquè només tres busos puguin carregar o descarregar turistes al mateix temps em sembla insuficient.
  • Risc de col·lapse a la rotonda: Quan hi hagi un quart o un cinquè autobús esperant hi ha el risc que faci de tap a la sortida de la rotonda, tap que ja es forma només amb el semàfor de vianants. Si l'alternativa és anar fent voltes a la rotonda anem servits; si noi volta la rotonda, haurà de voltar pel pont de França, per Sant Ponç i pel pont de la Barca. Més voltes, més contaminació.
  • Les riuades de turistes: Quan el baixador es va situar a Fontajau la riuada de turistes col·lapsava sobretot la rotonda i la zona del rellotge; quan era als jardins de Pedret, col·lapsava el trànsit pel pont de Pedret; ara passarà tres quarts del mateix al pont de Pedret. Quan la riuada baixava al carrer Berenguer Carnicer els turistes ja estaven en zones de trànsit de vehicles restringit, per la qual cosa no alimentaven el col·lapse circulatori.

L'imminent Girona Temps de Flors serà una nova prova de foc per aquesta nova ubicació. Una nova prova d'estrès per als gironins i gironines...

dimarts, 9 de maig del 2023

El boig del telèfon

El periodista Jordi Grau ahir va parlar i recuperar la figura de l'autèntic "precursor del telèfon mòbil" a Girona, "el noi del telèfon" tot i que els meus amics i jo el coneixíem més com "el boig del telèfon."

Jordi Grau, a banda de regalar-nos l'article, també ens va embolcallar dos regals més: una foto actualitzada del personatge, i la seva veritable identitat: el noi del telèfon, que actualment té 73 anys, es diu Josep Fernández.

Personatge inevitable per a molts gironins i gironines, anys enrere Adrià Puntí també el va immortalitzar amb una cançó que, com ara amb l'article de Jordi Grau, irremeiablement ens fa entrar en regressió als qui l'havíem vist pels carrers de Girona.

Reconec que de petit aquest personatge d'entrada em feia por; el primer record que en tinc, de mitjans dels anys vuitanta, és a la biblioteca infantil que hi havia a la Casa de Cultura, al costat de l'antiga biblioteca d'adults que hi havia a la planta baixa. No sé si ell hi anava sovint, però la meva memòria el situa allà i el veig, amb el seu caminar i parlar peculiars, telèfon en .

D'adolescent, entre finals dels anys vuitanta i principis dels noranta, el recordo més a la Rambla de Girona i aleshores ja no em feia por, sinó gràcia. El recordo més a la Rambla perquè aleshores, com a mínim jo, és evident que trepitjava més la Rambla que la biblioteca infantil de la Casa de Cultura...

Em feia gràcia però l'evitava. El que és desconegut i imprevisible ens fa por i no va ser fins uns anys més tard que ho vaig comprendre...

El noi del telèfon, el boig del telèfon, forma part d'una Girona pretèrita que avui ens retorna la seva imatge com un mirall: segurament ara els bojos som nosaltres, que telèfon en tothora pel carrer no fem ni por ni gràcia, a vegades més aviat fem pena...

Qui sap si, com en l'anunci d'un detergent, el noi del telèfon va venir del futur per advertir-nos i nosaltres, en comptes de fer-li cas, el tractàvem de boig. Estàvem avisats!

dilluns, 8 de maig del 2023

Impulsar la innovació i l’emprenedoria socials


Impulsar la innovació i l’emprenedoria socials són dos dels tres objectius dels Premis d’Acció Social Maria Figueras i Mercè Bañeras de Plataforma Educativa. D’aquí que dos dels tres premis siguin el d’Innovació Social, el reconeixement a una iniciativa social innovadora que aporti solucions o propostes noves per a millorar la qualitat de vida de la ciutadania a Catalunya, i el d’Emprenedoria Social, el reconeixement d’una acció o iniciativa que s’hagi desenvolupat i mantingut en el temps.

Aquests reconeixements venen acompanyats d’una petita aportació econòmica, ja que entenem que no n’hi ha prou amb premiar bones idees, fer simplement un copet a l’esquena, també cal contribuir que aquestes iniciatives puguin executar-se i, en cas que ja ho estiguin, sostenir-se en el temps per tal de tenir impacte.

Som molt conscients que la innovació i l’emprenedoria socials necessiten finançament i la nostra modesta aportació hauria de permetre que els projectes premiats d’enguany tinguin, a banda d’un estímul anímic per reconeixement social del premi, un impuls econòmic.

Víctimas con Voz”, premi d’Innovació Social, és una plataforma virtual on les víctimes de maltractaments i d’assetjament escolar, així com les seves famílies o professionals que les atenen, poden accedir a recursos preventius, de suport i terapèutics gratuïts.

D’altra banda, "Cooperativa Terram. Aprenentatge, oportunitats i agricultura", premi d’Emprenedoria Social, promou activitats vinculades amb l’agricultura i el medi natural adreçades a persones en risc d’exclusió per afrontar la manca de relleu generacional als camps agraris, generant un espai de confiança i terapèutic, promovent oportunitats laborals i reactivant l’activitat agrària.

El tercer objectiu dels Premis d’Acció Social Maria Figueras i Mercè Bañeras pren cos i forma amb la categoria de Corresponsabilitat Ciutadana, un reconeixement que enguany ha estat per a l'equip impulsor de l'Escola d'Educadores i Educadors Especialitzats de Girona, per la seva la contribució en la professionalització de la figura l’educador i educadora social abans de la creació dels estudis universitaris del grau d'educació social, reconeixent també com una de les principals impulsores i en representació d'aquest equip a l’educadora social Teresa Castanys.

En l’acte de lliurament dels premis es va destacar el paper de formigueta que la Teresa Castanys va fer a l'Escola d'Educadores i Educadors Especialitzats de Girona, un treball no sempre prou visible ni reconegut; aquest mateix paper volen tenir aquests premis, que ja tenen una trajectòria de més de 10 anys i que, des de la modèstia, també contribueixen a la innovació i a l’emprenedoria socials del nostre país.

Article publicat al web de Plataforma Educativa.

dissabte, 6 de maig del 2023

For What It's Worth. Minuts Musicals històrics.


La nit del 12 de novembre de 1966 va haver-hi una batalla campal entre la policia i el jovent que protestaven per les restriccions imposades a la zona del Sunset Strip de Los Angeles.

Aquesta zona era coneguda per ser un punt de reunió (bé qui diu reunió diu oci!) de jovent i a mesura que la zona es va anar fent popular i va concentrar més jovent (i gresca, i diversió, i alcohol...) les autoritats van començar a imposar restriccions i tancaments de locals.

Entre el jovent que protestava hi havia Stephen Stills, membre fundador del grup Buffalo Springfield, i aquella situació li va inspirar la cançó "For What It's Worth". 

La cançó, publicada l'any 1967, va ser tot un èxit i va arribar a situar-se en el número set de les llistes Billboard Hot 100 als Estats Units. A més, es va convertir en un himne generacional per a la joventut americana de l'època, esdevenint una de les cançons més emblemàtiques dels anys seixanta del segle passat i de la història de la música en general.

divendres, 5 de maig del 2023

Cent, la xifra de la setmana


Tard o d'hora a tot govern, o a quasi tot, li venen ganes de desplegar un ajut econòmic de caràcter universal, allò de repartir diners entre la ciutadania. Al de la Generalitat les ganes les ha trobat ara amb l'ajut de 100 euros per alumne de primària en concepte de material escolar per al curs vinent.

Se'n beneficiaran prop de mig milió d'alumnes, segons dades del Departament d'Educació, per la qual cosa el pressupost estimat d'aquesta mesura serà d'uns 50 milions d'euros.

L'objectiu de la mesura (pal·liar l’increment de preus de les despeses relacionades amb l’escolarització) el comparteixo, no em sembla tan bé la seva execució, el caràcter universal de l'ajut.

Per a moltes famílies aquests diners ni els faran pessigolles, per a d'altres seran del tot insuficients per a fer front a les despeses de l'escolarització. Hi hauria altres maneres de distribuir aquests recursos per a la mateixa finalitat, bé tenint present la renda en cas de mantenir el destí de l'ajut per a les famílies, bé deixant que siguin els mateixos centres educatius qui facilitin el material escolar a les famílies que més ho necessiten.

És clar que no és el mateix donar directament l'ajut a les famílies a què qui el doni sigui l'escola; no és el mateix que l'ajut el rebin totes les famílies a què el rebin només les famílies que més ho necessiten.

La mesura, per bé que benintencionada, té traces de populisme i electoralisme, perquè a les eleccions (també a les municipals) qui vota són els pares i les mares i no les escoles, i precisament voten més les famílies que menys ho necessiten que les més necessitades, ja que moltes d'aquestes segurament ni tan sols deuen tenir dret a vot.

Segurament la temptació és massa forta per a negar-s'hi, per a negar-s'ho.

dijous, 4 de maig del 2023

Protocol a la madrilenya


Tenim els calamars a la romana, els calamarsons a l'andalusa i el protocol a la madrilenya.

El protocol a la madrilenya se serveix com a aperitiu just abans de la desfilada militar del 2 de maig i té per missió trencar la gana alimentant la picabaralla entre el PSOE i el PP, que les polèmiques madrilenyes entre aquests dos partits són com les patates xips o les noves batusses entre Junts i ERC: mai en tens prou, sempre en vols més!

En aquests casos coincideixen la gana amb les ganes de menjar i si un (el ministre Bolaños) es presenta a un acte al qual no estava convidat, a l'altra (la presidenta Ayuso) no li cauen els anells (ni les espatlleres toreres ni la vergonya) per vetar-li el pas a la tribuna institucional de la desfilada.

Així se les gasten a la capital del regne, fent-se la punyeta política i institucional cada dos per tres. Així és, en part, la política dels nostres dies mentre la gent, la gent normal i corrent que cantaven "Pulp", ens allunyem dels polítics i dels seus sainets de baixa estopa.

Sincerament, em nego a resignar-me pensant que tenim els polítics que ens mereixem...

dimecres, 3 de maig del 2023

Errors reveladors


De tot aquest rebombori del caos en les oposicions del personal interí de la Generalitat m'interessa el factor revelador que tenen els errors. No és que m'importi un rave la situació d'incertesa del personal opositor, ni que per tot plegat ja hagin rodat caps de la Generalitat, però em sembla espacialment interessant veure com, a partir d'un error, d'un caos inesperat, es destapa tot.

Perquè és evident que de no haver-se produït cap incident, cap irregularitat, ningú de nosaltres hauria sabut que l'organització d'aquestes proves era externalitzada i que l'empresa adjudicatària en va subcontractar una altra per a fer el servei.

Tampoc hauríem sabut que aquesta era la primera vegada que l'organització unes proves d'aquesta naturalesa es feia d'aquesta manera, amb empreses externes i no amb personal propi de l'administració, fet que no necessàriament hauria de ser negatiu sempre que no es demostrés el contrari.

I això és precisament el que ha passat, que s'ha demostrat el contrari, que en aquest cas l'externalització, no sé si per inexperiència, inoperància, manca de diligència o per tot plegat, no ha estat reeixida i el caos desfermat ha mostrat les costures (i descosits) de l'operació.

Si aquesta primera vegada volia ser una prova està clar que ha suspès i a banda de les molèsties al personal opositor afectat, ha derivat també en una manca de confiança en el bon govern de la Generalitat.

Amb aquesta qüestió ha passat amb tantes altres: quan les coses van (internet, la torradora, o un servei d'atenció al client) no ens interessa massa saber ni conèixer, en general, com funcionen; però quan fallen, aleshores sí, aleshores en volem conèixer tot els detalls i l'entrellat, saber quina és l'empresa adjudicatària i com s'ha fet tot el procés...

Lamentant la situació de les persones directament perjudicades, en aquestes ocasions diem: benvingut sigui el caos!

dimarts, 2 de maig del 2023

La canonització del "Boss"


La impressió és que a Catalunya som capaços de canonitzar Bruce Springsteen fins i tot abans que es mori; de fet és possible que ja l'hàgim canonitzat, veient la devoció que arrossega i l'admiració que desperta més enllà de la seva música.

Perquè sí, tot aquest culte públic (i impúdic per moments) no s'explica només per la seva música sinó pel que l'embolcalla, per tot el relat que s'ha escrit (que no inventat) de la seva relació amb Barcelona i amb Catalunya, una mena de simpatia corresposta que s'ha anat retroalimentant concert rere concert.

És evident que dalt de l'escenari Bruce Springsteen no és Bob Dylan ni Van Morrison; el "Boss" es mostra més proper i còmplice, molt més empàtic que els eixuts i distants (i tant o més talentosos) cantants de Minnesota i de Belfast. Bruce Springsteen sap connectar amb el públic i com tants altres músics (Elvis Presley, Freddie Mercury...) fa que el públic se senti part activa del concert, de l'espectacle. Si després, a més a més, hi afegim una picada d'ullet a la llengua i cultura catalanes, aleshores ja ens té guanyats, aleshores és més fàcil construir el mite.

Aquests dies els catalans hem tingut la impressió que el món (aquesta vegada sí) ens mirava; no només pels concerts de Bruce Springsteen, també perquè en el primer dels dos que ha fet hi han assistit el matrimoni Obama i el director Steven Spielberg, que a banda d'assistir al concert també han fet turisme pel nostre país, amb les visites clàssiques a temples religiosos (la Sagrada Família i Montserrat) i àpats a reputats (i estrellats) restaurants.

Reconec que jo observo tot aquest fenomen des d'una laïcitat distant; m'agraden moltes cançons de Bruce Springsteen tot i que no recordo haver-me comprat cap dels seus discos quan (jo) era jove; sí que l'he vist una vegada en directe, però ja és molt simptomàtic que només recordi que va ser al Camp Nou, però no la data, ni tan sols l'any...

Més enllà de la veneració incondicional que desperta a Catalunya jo em quedo amb el seu talent i amb el seu respecte cap a la nostra llengua i cultura, no només saludant de forma afectiva (efectiva i efectista) en català, també subtitulant en català una de les seves cançons. Qui sap si en un futur concert el "Boss" farà com la Joan Baez, que en molts dels seus recitals que fa a Catalunya (jo la vaig veure l'any 2015 al Palau de la Música Catalana) canta "El Rossinyol" en català...

Bruce Springsteen és el "Boss" i a Catalunya estem a un pas de convertir-lo (si ja no ho hem fet encara) en el "puto amo!"

dilluns, 1 de maig del 2023

Primer de Maig i "Amb prou feines"


Coincidint amb el Primer de Maig Càritas Diocesana de Girona va presentar, dies enrere, "Amb prou feines", el quart informe d'impacte del seu Observatori Diocesà de la Pobresa i l'Exclusió Social.

Prenent com a base les dades de l'entitat, les de les persones que atén i acompanya l'informe n'analitza la situació laboral i les dades revelen i confirmen el que fa massa temps que constatem: ni amb feina hi ha persones que amb prou feines poden viure dignament.

Comparteixo algunes de les moltes dades que l'informe conté i que descriuen amb prou cruesa la realitat de moltes persones i famílies del nostre voltant:

  • En 1 de cada 3 llars (32,3%) cap membre de la llar ha treballat durant el darrer any.
  • El 15,8% de les famílies no va tenir cap ingrés el mes anterior, mentre que el 10,8% va tenir ingressos inferiors a 450 €.
  • 1 de cada 5 llars es manté amb ingressos fruit de l’ocupació informal.
  • 3 de cada 4 famílies no pot fer front a les despeses que representa l’habitatge.
  • 2 de cada 3 no pot fer front a les despeses alimentàries de forma adequada.
  • 1 de cada 5 no pot fer front a les despeses mèdiques que suposen els tractaments farmacològics.
  • 1 de cada 5 no pot fer front a les despeses de material escolar dels seus fills i filles.
  • 3 de cada 4 llars ateses per Càritas (76,3%) considera que té ingressos que els no els permet viure
  • dignament.

Malauradament per a moltes persones, per a moltes famílies, amb la feina no n'hi ha prou, amb aquest món laboral precaritzat i amb aquest nivell de vida cada dia més car.