dimecres, 29 de febrer del 2012

Les nostres 2 regles d'or per iniciar-se al #messenger

Hi ha una llei no escrita, a casa nostra, que diu que als 10 anys les nostres filles poden donar-se d'alta al Messenger (Windows Live Messenger). I perquè 10 anys? Doncs perquè amb la filla gran, que ara en té 12, vam deixar-la registrar a aquesta edat...
A principis de mes la meva filla mitjana va fer 10 anys; un dels regals, l'alta al Messenger!

Aquesta llei no escrita conté només 2 regles d'or, dues regles que també serveixen per quan, anys abans, s'han creat el seu primer compte de correu electrònic. Dues regles perquè el què cal són poques paraules, pocs conceptes, poques normes, però que aquestes siguin molt clares:

  1. Les amigues de les teves amigues no són les teves amigues. O en altres paraules, no agreguis a ningú que no coneguis personalment, per més que aquell perfil estigui agregat a una amistat teva.
  2. Tot el què escriguis ho hem de poder llegir els teus pares. O en altres paraules, si t'ho demanem ens has de mostrar el què escrius. La porta de la confiança sempre cal mantenir-la oberta, i la confiança no es dóna, es guanya, es treballa...
Ni amb el Messenger, ni amb el mail, no hi ha més regles específiques que aquestes. Penso que no en calen més, sobretot si es parteix d'una relació de confiança. I és que, com no em canso de dir quan parlo de filtres i controls parentals (que a casa tenim activats, adaptats a les edats i necessitats de navegació de cada filla) el millor filtre parental és la confiança!

De fet aquestes dues regles, que inicialment semblen molt rígides, són la base del treball de flexibilització (negociació) i confiança que no es deixa de fer mai... A mesura que es van fent grans, i sobretot que en fan un bon ús i van prenent consciència de la necessitat de no ser "vulnerables per desconeixement o excés de confiança", aquestes lleis es flexibilitzen... i és que a mesura que es van fent grans va creixent també la seva necessitat d'intimitat i privacitat. I perquè arriba un dia que hi ha coses que expliquen a les amigues, que no explicarien als pares...

Però a casa qui truca a la porta, i cada dia amb més insistència, és Facebook! De moment mana l'imperatiu que el propi Facebook té a la seva normativa: els menors de 14 anys no poden donar d'alta el seu perfil personal... Em temo, però, que aquest "simple" argument legal algun dia, a casa nostra entrarà en crisi...

Per això ja estic pensant, abans d'improviztar-les, en les 5 regles d'or de Facebook... I la primera que em ve al cap és: et faràs "amic" del teu pare!... Però penso que aquest no és exactament el camí... penso que aquestes les haurem de redactar i pactar conjuntament les meves filles i nosaltres, els seus pares...

dimarts, 28 de febrer del 2012

Revisant el meu darrer compromís dins l'escoltisme

Amb més o menys solemnitat són molts els compromisos que adquirim cada dia, cada setmana, cada mes, cada any...

L'altre dia vaig retrobar-me amb el text del meu darrer compromís, solemne, dins l'escoltisme; era l'estiu del 1999 i vivia, aleshores, els meus darrers campaments com a cap de la unitat de Ràngers /Noies Guies de l'Agrupament Escola i Guia Joan Pons de Girona.

Aquest és el text que vaig llegir el dia que vam fer els campaments:

Compromís 99. Campaments R/G a la Feixa Llarga, la Vall de Bianya.

La vida és un camí incert, un camí que sabem quan comença, quan naixem, però que quan comença no en som conscients, i un camí que no sabem quan acaba, quan ens morim.
La vida és un camí que cal recórrer, i el camí, a cada instant de la vida, pot ser diferent: ombrívol, sec, tortuós.. El camí, però, no el fem sols, o si més no, no sempre el fem sols; l’ésser humà és un ser social, i moltes vegades part d’aquest camí el fa amb la companyia de la família, dels amics, dels companys... El món és un conjunt de camins que s’interseccionen, que es troben, que convergeixen o divergeixen...
Pel camí que nosaltres cada dia dibuixem no sempre hi caminem, també hi trobem àrees de descans, en què és necessari aturar-s’hi i reflexionar sobre el camí fet i el nou traç a marcar; encara que el camí sigui incert, hom, en certa mesura, el va definint.

Jo avui faig una aturada en el meu camí, i us convido a vosaltres, ràngers i guies, caps i intendents, i també a tu Sira, que em feu companyia una estona en aquesta aturada.

Com alguns de vosaltres avui, el meu primer compromís al cau el faig fer com a rànger, fa tretze anys; malauradament no en recordo el contingut; recordo que llavors entre els caps i els ràngers i guies escollíem qui podia fer la promesa i qui no; el cert és que aquell sistema no deixava de tenir un punt de crueltat...
Recordo el meu compromís quan jo era pioner; aquell setembre de fa nou anys em vaig comprometre a ser una persona més oberta, a deixar que els amics em poguessin conèixer més, i no només d’una manera superficial; a fe que aquell va ser un pas important.

Tres anys més tard, al juny del 93, ja trucaire, vaig escriure un text, curt i directe, que vaig fer servir a l’any 95 per a fer el meu tercer compromís, el meu primer any de cap. Per a preparar el compromís d’enguany he recuperat el de fa quatre anys, i m’agradaria llegir-vos el text que vaig preparar.

[Llegir el text (que no he trobat) “el meu compromís com a cap”]

Després de catorze anys a l’agrupament, i els darrers cinc com a cap, noto que s’acosta el moment de deixar el cau; la vida, en aquests darrers cinc anys m’ha canviat molt: fa quasi cinc anys que treballo, quasi quatre que vaig marxar de casa, quasi un que em vaig casar, i si tot va bé, d’aquí un parell de mesos tindré una filla preciosa. Marxo de manera natural, a l’agrupament ningú és etern, les persones passem, el cau, l’escoltisme es manté. Però no vull deixar el cau sense comprometre’m. De fet, una de les fites de l’escoltisme és que les persones siguin capaces de prendre compromisos al llarg de la seva vida, de tota la seva vida, compromisos respecte a ells mateixos i respecte els altres.

A punt de cremar el paper amb el compromís. Campaments R/nG de l'AEiG Joan Pons. Estiu 1999. Foto: arxiu familiar

Així doncs,

em comprometo a que el meu camí per la vida, encara que incert, hi sigui sempre present l’escoltisme, tot allò que he après dels amics i companys, els caps, els pioners i caravel.les, els trucaires i els ràngers i guies que all llarg d’aquests anys he tingut. El respecte i estima a tot allò que ens envolta, a la natura, a les persones, a un mateix. Que hi sigui present també vol dir que ho pugui transmetre; tot allò que tots vosaltres heu fet per ajudar-me a créixer és un bé viu, i cal donar-li més vida transmetent-ho a aquelles persones que m’envolten, família, amics, companys de feina...

i també em comprometo a seguir participant activament a la societat, de manera voluntària, a través d’associacions com Fundació per la Pau, del propi escoltisme, del poble on visc... oferint voluntàriament el meu temps i la meva dedicació.

Encara que aquests compromisos no em siguin nous, sí que manifesten la voluntat de seguir essent un ésser social, de voler seguir participant activament en la societat, sempre en harmonia amb el compromís de seguir essent un home treballador i de ser un bon marit i pare.

Vosaltres sou els testimonis del meu compromís, i jo de tot cor us ho agraeixo. Però m’agradaria que en participéssiu tot cantant "sigues lliure". Moltes gràcies.

dilluns, 27 de febrer del 2012

Juli Fernández, del 3 a l'1!

Tot i que per motius personals (familiars per ser més precisos) no vaig assistir al 7è Congrés de la Federació del PSC de les comarques gironines sí que el vaig seguir, a distància, amb interès.

I el cert és que el resultat final em deixa molt satisfet! Juli Fernández és el nou primer secretari del PSC de les comarques gironines! Enhorabona!

Personalment penso que aquesta era la millor opció, que en Juli era el millor candidat per dirigir el partit els propers 4 anys.

Quan penso en ell no puc evitar recordar la campanya de les eleccions generals del 2008 quan el seu lloc a la llista, el número 3, es va convertir en un número fetitxe! I llavors, quins temps, la jugada va ser rodona i el triplet, complert!

En Juli està bregat en política, té recorregut, experiència i, sobretot, projecció!

Per apropar un xic més la semblança del nou primer secretari recupero un article que va escriure a principis de maig de 2010 i que va publicar el diari El Punt: Catalunya i Espanya no s'ho mereixen.

Aquests en són alguns fragments, que ja vaig destacar aleshores:

(...)
"És incomprensible que, després de 30 anys de democràcia, algunes de les institucions bàsiques, com el TC, no entenguin quina és la realitat d'Espanya; una Espanya plural, diversa, i amb realitats nacionals i culturals específiques, com les que representa la societat catalana. Després de 30 anys, els catalans i les catalanes no podem estar justificant i defensant de manera permanent els nostres sentiments, la nostra cultura i la nostra llengua.
(...)
Espanya necessita un compromís social i polític per trobar un encaix definitiu a Catalunya, amb el respecte mutu dels fets diferenciats, la llengua, els costums, els símbols nacionals, etcètera. Només d'aquesta manera ens desempallegarem de la reivindicació permanent i ens instal·larem en un clima de normalitat i de treball per la millora de la ciutadania.
(...)
Els socialistes catalans volem, d'una vegada per totes, que Espanya ens tingui en estima com una mare hi té les seves filles, com una filla especial, diferent de la resta. Una filla, Catalunya, que vol continuar estimant la mare però que vol trobar la normalitat en el respecte per les diferències."

Tindrà feina en Juli, que des d'aquest passat dissabte 25 de febrer de 2012, és el nostre número 1!

dissabte, 25 de febrer del 2012

Són instints, diu #sanjosex! #MinutsMusicals



Són instints

Un amic m'ha trucat
Aquest matí s'ha llevat
I feia un gran dia
Per un moment li ha semblat
Que tot era molt més clar
Que tot ho comprenia
Diu si avui vull anar
A veure aquella presó
Que hi ha a dalt a Sant Julià
És un lloc misteriós
A sobre el Congost
Després de Celrà.

Són instints que tenim
Sensacions que vénen de dins

Allà dalt m'ha explicat
Que una amiga ha deixat
El noi amb qui estava
I és que últimament
No se'ls veia contents
Ell ja s'ho imaginava
Diu que va començar
Quan li van presentar
Aquell noi ple d'alegria
Es varen mirar
Van riure i ja està
Ell ja ho intuïa
I jo li he preguntat
Com està l'amic que han deixat?
I està encantat de la vida!
Quan la cosa no va
Val més deixar-ho estar, no furgar la ferida

Són històries de sempre
Errors i encerts
I és que costa d'entendre
Per què, per qui, per on…

Una casa amaga un misteri
Una pedra té molts i molts anys
Una vida ve d'una altra vida
És fàcil caure en paranys
Són instints que tenim, històries de sempre
Són cançons que costen d'entendre

Sanjosex

(lletra: visaona.cat)

divendres, 24 de febrer del 2012

Codis QR en pro de la llibertat d'expressió i la #primaveravalenciana

Mònica Oltra lluint la samarreta amb el codi QR. Foto: Vilaweb
"Oltra llueix una samarreta amb codi QR per evitar la censura de Cotino". Aquest és el titular d ela notícia que publicava aquest dimecres, 22 de febrer de 2012, Vilaweb.

A mitjans de febrer la diputada de Compromís a les Corts Valencianes Mònica Oltra va ser expulsada, per ordre del president de les corts, Juan Cotino, per lluir, al plenari, una samarreta en la que denunciava la corrupció.

La resposta d'Oltra va ser seguir amb les seves samarretes reivindicatives, però en aquest cas el missatge el va "camuflar", codificar, en un codi QR.

Descodificant el missatge del codi QR de la samarreta d'Oltra es pot llegir "Contra la brutalitat policial, #primaveravalenciana"

Quan vaig escriure l'article sobre els codis QR en cap moment vaig pensar que aquests podrien contribuir, també a la llibertat d'expressió!


La de Mònica Oltra no va ser només una resposta tecnològica, sobretot va ser una resposta intel·ligent!

dijous, 23 de febrer del 2012

I demà, 2n #TicketDay de #Girona

Eduard Batlle, l'ànima del Ticket Day, en la sessió inaugural de Girona. Foto: Serveis Web

A vegades, quan tries una cosa, en descartes, com a mínim, una altra. Això és el què em passarà justament demà: a l'agenda hi tinc dos events: la segona jornada del 2n Congrés de RRHH i el 2n Ticket Day de Girona. Voldria ser en ambdós llocs alhora, voldria no perdre'm ni una cosa ni l'altra, però el do de la ubiqüitat no forma part de les meves virtuts, si és que mai n'he tingut alguna...

Demà divendres no podré assistir al 2n Ticket Day de Girona, a nivell professional, des del programa Incorpora, que coordino a comarques de Girona, hem col·laborat en el 2n Congrés de RRHH i demà, com faré també avui, he de ser-hi present, també aprenent!

Però potser vosaltres, alguns de vosaltres, sí que podeu assistir, demà divendres 24 de febrer de 2012 a partir de les 9:00 h, al 2n Ticket Day de Girona que organitza l'empresa Serveis Web. I el menú previst per demà al Ticket Day realment val la pena!

  • Jordi Plana, creador d'Spenta
  • Alba Roig, directora de l'agència LewisPR a Barcelona
  • David Martín, CEO de Tradeinn.
  • Tast de la jornada a càrrec de Iolanda Bustos, xef de La Calèndula.

I recordeu, tan si assistiu com si no al Ticket Day, que també podeu participar al concurs de fotografia "Què t'inspira?"

Demà no podré anar al 2n Ticket Day de Girona, però no perdré el fil del què hi passi i s'hi parli!

Un servidor, escoltant atentament, al Ticket Day inaugural. Foto: Serveis Web

dimecres, 22 de febrer del 2012

Tot esperant el 2n Congrés de #RRHH

En diuen, en diem, recursos humans, però en realitat són, som, persones. Potser no canviarà el nom, però sí que pot canviar la perspectiva i fixar-nos més en el terme humà que en el de recurs...

El 2n Congrés Internacional de RRHH, organitzat pel Fòrum de RRHH de la Garrotxa (Pla de l'Estany - Gironès - Ripollès), ben segur que pot contribuir-hi amb les conferències que es faran els propers dijous i divendres 23 i 24 de febrer d'enguany a Girona:
  • ''La Cultura Organitzacional: emergeix o es crea'' 
  • ''Cambios normativos: 1-Extinciones de Contrato, 2-Negociación Colectiva, 3-Flexibilidad Laboral aplicada a las administraciones públicas y la empresa privada''
  • ''Nuevo modelo de Recursos Humanos en una Multinacional Farmacéutica Americana''
  • ''Dueños de nuestro destino; primer paso para conciliar vida laboral y familiar''
  • ''The Human Resources Standard''
  • ''La planificació dels Recursos Humans a les Administracions Públiques''
  • ''La inserció laboral de persones en risc d’exclusió en l’àmbit públic i privat'
  • ''El marketing Intern: un repte dels RRHH?'
  • ''La Gestión del Talento''
  • ''La Gestión del Entusiasmo''
Aquí podeu consultar el programa (pdf) del 2n Congrés de RRHH on hi trobareu els conferenciants, entre ells Carles Torrecilla, Nuria Chinchilla, Joan Cohí, Ramon Giró Víctor Küppers.

La llàstima és que, entre la crisi, les retallades i els ERO els departaments de recursos humans de les empreses i administracions cada dia gestionen menys persones en el seu conjunt...

dimarts, 21 de febrer del 2012

Concurs de #fotografia via #Facebook de La @Fageda per celebrar els 30 anys!

Imatge: La Fageda
Aquest any 2012 la cooperativa La Fageda celebra els 30 anys i per fer-ho aquest inici d'any ha organitzat, a través de la seva pàgina de Facebook, un concurs de fotografia.

Pot participar-hi tothom, tot i que cal fer-se, primer, fan de la seva pàgina a Facebook i, a través de l'aplicació del concurs, enviar una fotografia o il·lustració relacionada amb la marca "La Fageda". D'entre les imatges participants se'n seleccionaran 10 per a una exposició a les instal·lacions de La Fageda, 10 imatges que també tindran premi:


  • 1r Premi: àpat al restaurant Hostal dels Ossos (Olot- Santa Pau), visita a La Fageda (grup reduït), 1 lot de productes (valorat en 15 euros) i 1 llibre "La Fageda. Història d'una bogeria".
  • 9 Premis: Visita a La Fageda (grup reduït), 1 lot de productes (valorat en 15 euros) i 1 llibre "La Fageda. Història d'una bogeria".

La promoció és vàlida fins el proper 24 de febrer, pel què, si voleu participar-hi, us heu d'afanyar! Jo ja ho he fet, amb aquesta fotografia...

La Fageda va celebrar els 25 anys publicant la seva història, la "Història d'una bojeria". I la "bojeria" sembla que continua, ja no només amb iogurts i els gelats, sinó que aquesta primavera també amb les melmelades!


Per molts anys, i que per molts anys en puguem gaudir: de iogurts, lactis, gelats, melmelades i, sobretot, de la vostra entranyable bojeria!


dilluns, 20 de febrer del 2012

#Funcionaris, els retallables del #Govern


Qui no ha jugat, alguna vegada, amb un retallable? 

Sí, un retallable d'aquells que, segons descriu el diccionari de l'enciclopèdia,és una "figura dibuixada en un paper o una cartolina que els infants retallen per fer-ne joguines."

Però ai l'as, veient la definició hom descobreix que retallable és també un adjectiu, un poderós i perillòs adjectiu: que pot ésser retallat!

Aquest adjectiu el Govern l'aplica implacablement als funcionaris: avui els retallo per aquí, demà els retallo per allà! I si Elliot Ness tenia els intocables, Artur Mas i el seu govern tenen els retallables: els funcionaris!

Pels retallables l'eina que cal fer servir és la tisora, instrument que de manera hàbil, i satírica, va definir en  Sam Enfot el juliol de 2011.
Tisora: Instrument consistent en dues làmines (diguem-ne A i B o C i U) unides per un punt que, basant-se en la llei de la palanca i altres lleis similars, serveix per tallar.

Un Govern amb ganes de retallar i tisores a les mans... ni Déu pot agafar-nos confessats! Sobretot als funcionaris!

Retallats, però això sí, amb il·lusió!


Per cert, parlant dels Intocables us deixo amb aquesta escena de la pel·lícula... Als 36" ja s'intueix, si no heu vist la pel·lícula, com acaba l'escena...

dissabte, 18 de febrer del 2012

#MinutsMusicals #MonsieurCousteau, el nou amic d' #elsamicsdelesarts



Monsieur Cousteau

Parli'm d'aquells móns llunyans,
de les espècies per catalogar
que ningú mai ha vist abans.

Porti'm a aquells mars remots,
on els indicadors de profunditat
diuen que és de valents baixar.

Un viatge fragmentat. Un fascicle setmanal.
Sóc l'home que busca.
Perquè sempre he volgut ser part d'una tripulació.
Perquè no hi ha color si em fa dir què vull ser de gran: Jo, Jacques Cousteau.

Mil balenes a tocar.
Sentir l'electrostàtica i el mar.
Calypso ve, Calypso va.

Ser-hi sense haver-hi estat.
Veure els colors dels esculls de corall.
Vostè escafandre, jo xandall
confiï amb mi, anem més avall!

Que amb aquest comandament puc eternitzar el moment
o puc tornar enrere.
Perquè sempre he volgut ser part d'una tripulació.
Que jo amb vostè vull anar tan lluny, tan lluny que no hi arribi la ficció.

Perquè sempre he volgut ser part d'una tripulació.
Perquè hi ha coses noves sota el sol que esperen un explorador.

Monsieur Cousteau, per què a vostè els taurons no li fan por?
Monsieur Cousteau, a mi no em cal l'Alta Definició.
Monsieur Cousteau, com més avall te'n vas, hi ha més pressió.
Monsieur Cousteau, creuant l'oceà des d'una habitació.
Monsieur Cousteau, la mare em crida des del menjador.

Els Amics de les Arts

Per Sant Valentí es va posar a la venda i per Sant Valentí el vaig comprar i regalar!

divendres, 17 de febrer del 2012

Crea #escola amb la teva experiència i la @platdeinfancia per millorar l' #educació



Crear escola és una expressió molt rica! Crear escola és molt més que crear, és transmetre, aprendre i deixar pòsit. I entre els molts ingredients que ens poden permetre crear escola, l'experiència, que sempre és un grau, n'és un!

La teva experiència crea escola! I la Plataforma de Infancia proposa que, creem escola amb la suma de moltes experiències per a la millora de l'educació, de l'educació en un sentit ampli: educació formal, no formal i informal.

Crea Escuela és una campanya de mobilització ciutadana, endegada a finals de l'any passat, que convida a compartir bones experiències educatives. Una de les experiències compartides és la revista De Pas del Centre d'Acollida Mas Garriga (Juià) de la Fundació Resilis, del grup Plataforma Educativa.

Les experiències es poden votar i les més votades formaran part d'un llibre que es publicarà més endavant!

O sigui que ja ho sabeu, si teniu o coneixeu bones experiències en l'àmbit de l'educació, compartiu-les i creeu escola! 


La vostra experiència... crea escola!

dijous, 16 de febrer del 2012

#CiU i #PP, matrimoni de conveniència pressupostària?

L'Alícia amb l'acors "prematrimonial". Foto: EFE

"Blanca i radiante va la novia!" Blanca i radiant va l'Alícia!

Els hem vist festejar molt, els darrers mesos, i finalment les necessitats pressupostàries, les urgències pressupostàries de CiU per a ser més precisos, han acabat unint l'Artur i l'Alícia; el matrimoni es va consumar de matinada, la matinada de Sant Valentí, a l'Hotel Neri de Barcelona. Segurament van fer-ho amb el llum tancat! I no sense abans signar un acord prematrimonial! Els padrins són en Duran i Lleida i en Rajoy...

Però mentre l'Alícia lluiex, aquí i allà, estabilitat, mentre es deixa estimar per la càmera i els micròfons, l'Artur segueix rumiant la manera de mantenir la relació amb la seva "querida", amb qui, amb el llum obert, li fa viure no la passió turca, sinó la passió independentista i la del dret a decidir. I la "querida" ERC somia que potser algun dia l'Artur la preferirà realment a ella, per les coses importants, per les coses de País!

Per l'Artur el PSC és un amor impossible, la "sociovergència" no sembla més que una fantasia passatgera... I als ulls de CiU ICV és la lletga, el lleig, de la festa...

L'Artur i l'Alícia passegen de braçet amb pas ferm i estable per aquesta legislatura, ella feliç de sentir-se, finalment, important, ell conformat amb un matrimoni que, principalment, li dóna estabilitat. Matrimoni de conveniència, l'amor, si ha d'arribar, ja sorgirà! Al cap i a la fi la unió entre CiU i PP no es pot considerar "anti-natura!"

El què ha unit el pressupost, que no ho trenqui el dret a decidir!

Visca els nuvis! Amb il·lusió!

dimecres, 15 de febrer del 2012

35+1 piulades sobre la xerrada de Jesús Eguiguren a #TribunadeGirona

Quim Nadal, Jesús Eguiguren i Jordi Xargayó a Tribuna de Girona.
Aquestes 35+1 piulades sobre la xerrada que Jesús Eguiguren va fer el passat divendres 10 de febrer de 2012 a Tribuna de Girona no recullen, ni de bon tros, tot el què va dir... Tan sols és el què jo, compulsivament, vaig ser capaç de piular a Twitter...

1.- : ser socialista a  avui és difícil; més és ser-ho a ! Eguiguren li rebat! 

2.- Eguiguren: els bascos mai hem volgut dir a Espanya el què ha de ser, més aviat intenten treure'n el màxim del fet de ser-hi

3.- Eguiguren: el problema d'Espanya no és ni basc ni català, és madrileny! 

4.- Eguiguren: si analitzo el què ha fet, històricament, l"Estat a  em poso de mala llet!

5.- Gran frase d'Eguiguren: ha merecido la pena! Frase curta però carregada de contingut!

6.- Eguiguren: tenim sensacions... recuperar el temps perdut; com un nen amb sabates noves; saber si hem guanyat o hem perdut 

7.- Eguiguren: el govern basc actual arrossega una "rèmora" d'excessiva dependència del Ministeri d'Interior 

8.- Eguiguren sempre valent: cuando la T4  estaba más arrepentido que yo! 

9.- Eguiguren: al enemigo lo hemos tenido siempre en casa... Quina convivència més complexa...

10.- Eguiguren constata que les coses van anar canviant: "de pronto la gente, 30 años después, te saludaba" 

11.- Eguiguren: a partir de la T4 HB va començar a canviar, es van veure i sentir legitimats per virar i deixar  enrere 

12.- Eguiguren: el logro de la  ha venido acompañado de una incertidumbre terrible; hemos ganado o hemos perdido? 

13.- Eguiguren: amb la  a  el PSE i al PP no acaben de saber sí han guanyat o perdut; per això perdem vots 

14.- Eguiguren: no hem sabut, el PSE, capitalitzar el procés de  a  És el problema de les respostes ambigües

15.- Eguiguren: i ara què? El procés de  està consolidat, està clara la renúncia a les armes

16.- Eguiguren:  no es dissoldrà, però això no ha de ser ni serà cap problema pel procés de 

17.- Eguiguren: saben (Batasuna) que el único muro que no han vencido somos nosotros

18.- Eguiguren descriu un procés de catarsi i reconciliació entre l'esquerra abertzale i el socialisme basc 

19.- Eguiguren: esquerra abertzale i socialisme basc tenim un adversari: el PNV, tot i que a Madrid (psoe) n'estan enamorats 

20.- Eguiguren: caldrà trobar un equilibri entre memòria i oblit... I el PSE haurà de construïr el seu propi relat 

21.- Eguiguren: no hi haurà un relat compartit perquè la història no ha estat compartida

22.- Eguiguren sobre els presos: discrepo de la política del psoe i del pp... i HB tampoc sap massa què fer...

23.- Eguiguren augura una onada (tsunami?) de vot nacionalista i independentistes a les properes eleccions basques 

24.- Pronòstic d'Eguiguren: pronto la derecha española se enamorará de HB 

25.- Eguiguren: hauria de ser possible fer realitat el somni de la  de Cadis

26.- Eguiguren diu que cal un nou marc a  que integri HB, i si cal parlar de  caldrà parlar-ne! 

27.- Eguiguren: me gusta decir " vasca" porque es lo que más irrita a los nacionalistas!

28.- Eguiguren: no ens interessa el , nosaltres volem anar per lliure... No volem transformar Espanya 

29.- Eguiguren: si no ens han portat a la amb  ara encara menys... no? 

30.- Eguiguren:  sembla que és el preu polític del procés de , però no té res per seguir a la presó 

31.- Eguiguren: no creo que  sea Lehendakari... si se da el caso entre él e Ibarretxe no sé quién es más sensato! 

32.- Eguiguren: durante la  en no se gritaba que vienen los franquistas, sino que vienen los navarros! 

33.- Quin plaer escoltar aquestes paraules d'Eguiguren: la societat basca està encantada de viure en 

34.- Eguiguren enriqueix el seu parlament amb moltes referències històriques... qui perd els orígens...

35.- Eguiguren: ser socialista a  no és portar un carnet, és una manera de ser... Ser socialista a  és...

35+1.- Us proposo un joc, descobrir la "X": Jesús Eguiguren és al PSE el què és "X" al ...


Gran Eguiguren!