 |
| L'equip que va saltar, i assaltar, al Bernabéu! Foto: FCB |
No sé si aquell partit va ser la llavor del què ha vingut després; potser no només el partit en sí, sinó la temporada i, sobretot, la influència que des d'aleshores Johan Cruyff ha tingut en el joc del Barça, especialment a partir de la seva etapa d'entrenador!
Una flor no fa estiu i hi ha llavors que necessiten temps, molt de temps per madurar!
El Barça va haver d'esperar a la temporada 1984/85 per tornar-se a proclamar campió de Lliga! I fins a la temporada 1990/91 per guanyar lligues, i títols, d'una manera més o ments regular...
Però aquell 0 a 5 sí que va donar un fruit immediat! A anys llum, fa 40 anys, del Crackòvia i del Força Barça a l'any 1974 qui feia humor, ironia i sàtira política i social era La Trinca, que després del 0 a 5 van saber condensar tot un estat d'ànim futbolístic, esportiu i més enllà de l'esport, amb aquesta fantàstica cançó i, sobretot, amb aquesta frase:
Un, dos, tres, botifarra de pagès!
Gaudiu-la!
Botifarra de pagès
Catorze anys de passar gana,
catorze anys d'anar fent figa,
potser si que eren molt anys
catorze anys sense una lliga.
Un, dos, tres, botifarra de pagès !
Quan la cosa no funciona
no ens ve pas de cent milions,
i com que la bossa sona
hem portat a Barcelona
les millors cuixes del món.
Si tot va millor que abans,
gastar duros no ens espanta,
ja ho diem els catalans
que pagant Sant Pere canta,
amb permís dels capellans.
La senyera ja voleia amb gran eufòria,
la tenora llença al vent son cant joiós,
recordant un gran moment de nostra història,
celebrant un cinc a zero gloriós !
Sonaren cinc campanades
allà a la Porta del Sol,
quatre ens les han tornades,
però encara guanyem d'un gol.
Com veieu, qui no es conforma
és ben bé perquè no vol ...
Un, dos, tres, botifarra de pagès!
I ara els culés de veritat
ens volem gastar els bitllets,
comprant discos, ninotets
i cançons de qualitat,
pòsters, pintures i calçotets.
Mentre ragi la mamella
ens voldran per fer titella
I arribaran a inventar-se
desodorant per l'aixella
que porti els colors de barça.
I ara cantaires, ve lo principal,
Au, prepareu-vos pel cor final.
Cruyff, Cruyff, Cruyff...
Qual vulgar cor de granotes
"ensalcem" les teves potes,
jugador sensacional.
Ja ningú no se'n pot riure.
Visca Catalunya!
Visca el Barça i en Montalt!
Catalanistes, ajunteu-vos
que ara es pot, gracies al futbol,
cridar ben fort fins escanyar-se
som i serem ... socis del Barça
tant si es vol, com si no es vol!
tant si es vol, com si no es vol!
La Trinca
Per cert, més riure (i "peneta") que la cançó de La Trinca fa la locució que del partit va fer Televisió Espanyola...
I vosaltres, recordeu el 0 a 5?
Per cert, jo aleshores encara no havia nascut...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada