Mort per la creu

Dies enrere es va fer viral el vídeo de la mort d'un sacerdot en caure-li a sobre una creu de fusta de la paret de l'altar durant una missa a Guayaquil, a l'Equador. L'església era la Parròquia Nuestra Señora del Perpetuo Socorro i el sacerdot es deia Patricio Sánchez Molinari, que tenia 52 anys i estava a punt de fer-ne 53.

Aquesta inesperada, sobtada i tràgica mort m'ha fet pensar en la por que ens caigui quelcom a sobre, un temor molt compartit i que caracteritza alguns personatges de ficció. Un dels més destacats, sens dubte, és Copdegarròtix (també conegut com a Abraracúrcix), el cap del famós poblat gal d'Astèrix i Obèlix, que sobretot té por (més que dels romans!) que el cel li caigui al damunt.

Es podria dir que, quasi literalment, el cel ens ha caigut al damunt aquests darrers temps en forma de DANA, causant estralls; però hi ha altres elements que temem que ens caiguin a sobre. El més comú i a priori inofensiu, tot i que fastigós, és una cagarada d'ocell i, qui més qui menys, tothom n'ha estat víctima alguna vegada. Quan som al carrer, també temem pels testos, les teules o els fragments de cornises que es puguin desprendre dels edificis. Menys habitual és que caiguin focus o altaveus de teatres, auditoris o sales de concerts; algunes vegades em fixo si en tinc algun a sobre, pel que pugui passar, i hom sempre confia que tots aquests elements estiguin ben collats i que, de tant en tant, algú els revisi i els repassi.

I tornant a les esglésies, en més d'una ocasió he temut que cedís la creu, robusta i de fusta, o la corona que l'envolta, de ferro i coure, obres de l'artista sarrianenca Emília Xargay, que hi ha a l'Església de la Mare de Déu de la Misericòrdia de Sarrià de Ter. La creu, previsiblement, cauria sobre l'altar, pero la corona podria caure, segons com cedís algun dels quatre punts que la subjecten, sobre l'altar o sobre el mossèn...

La tràgica mort del pare Patricio Sánchez Molinari, de la Parròquia Nuestra Señora del Perpetuo Socorro de Guayaquil, ha activat aquesta por. I és que, en aquest cas, ni Déu ni Jesucrist l'han salvat; ans al contrari, una representació d'aquest darrer ha estat la causa de la seva mort.

Que un capellà mori per la creu en ple ofici, per l'impacte d'un Jesús crucificat, dona ales (més enllà de la por) a l'humor, la ironia i fins i tot la sàtira. En tot cas, suposo que el pare Patricio Sánchez Molinari ja tenia el cel guanyat i, en cas que no fos així, la seva tràgica mort, mort per la creu, li hauria de convalidar tots els mèrits i donar-li via directa cap al cel.