divendres, 30 d’abril de 2010

Menys contes xinesos i més contes no sexistes



Educant en Igualtat és un programa de FETE UGT en col·laboració amb l’Institut de la Dona del Ministeri d’Igualtat del govern de l'Estat amb la finalitat de la creació de materials per al professorat i l'alumnat de centres educatius per al foment de la coeducació i la igualtat.

Menys contes xinesos i més contes no sexistes és la campanya de Dones en Xarxa per desmentir les afirmacions d'alguns polítics i mitjans de comunicació per desprestigiar la campanya Educant en Igualtat i a la ministra Bibiana Aído pel seu suport, amb  titulars com aquests:
Rosa Díez: A BIBIANA AÍDO NO LE GUSTA BLANCANIEVES
La Razón: Igualdad propone vetar cuentos «sexistas» como «Blancanieves»
ABC: Igualdad tacha de «sexistas» los cuentos clásicos de Disney

En fi, pura demagògia! Ni a casa nostra estan vetats aquests contes! No cal vetar-los, sinó situar-los en el seu context, tal i com va expressar al seu bloc la directora de la campanya, Luz Martínez Ten, Secretària de Polítiques Socials de FETE UGT, amb l'apunt No queremos a Blancanieves fuera de la escuela sino que el príncipe comparta las tareas de palacio: "Lo cierto es que no queremos a Blancanieves fuera de la escuela sino que el príncipe comparta las tareas de palacio y las aventuras con toda la panda de enanitos y demás personajes"

En definitiva, menys contes xinesos i més contes no sexistes!

dijous, 29 d’abril de 2010

Quan el Consell Comarcal somiava amb el Centre de Visitants a Quart

Foto: El Punt

Rebia dies enrere un missatge al Facebook amb aquest assumpte: He pensat que li agradaria.

El missatge, que efectivament em va agradar i vaig agraïr rebre, contenia l'enllaç a un apunt de finals de maig de 2009 del bloc Clar i català, apunt amb aquest titular: Els 4,2 milions llençats pel Consell Comarcal.

Aquest apunt es mostra molt crític amb el projecte del Centre de Visitants del Consell Comarcal del Gironès, llavors dotat amb més de 4 milions d'euros. El projecte es volia fer al municipi de Quart, concretament a Can Marcó.

La font d'aquest apunt era una notícia publicada al diari El Punt dies abans amb aquest titular: Invertiran 4,2 milions per fer a Quart un centre de promoció turística del Gironès

Finalment el Centre de Visitants del Gironès es farà a Sarrià de Ter, no a Quart. La retallada de 4 milions d'euros a 900.000 euros van fer inviable el projecte a Quart i Sarrià de Ter ha acabat resultant ser el destí d'aquest equipament...

Hi havia un temps, però, que el Consell Comarcal del Gironès somiava amb el Centre de Visitants a Quart... Sarrià de Ter no ha estat res més (que no és poc, ben car que ens surt!) que el despertar del malson del Consell Comarcal després de la retallada del Feder!

Per cert, sabeu quina similitud hi ha, de les moltes possibles, entre els municipis de Quart i Sarrià de Ter? Ambdós municipis tenen governs d'ERC i CiU i alcaldes d'ERC... precisament el mateix color del govern (CiU+ERC) i la presidència (ERC) del Consell Comarcal del Gironès... 
Curiosa coincidència (o) no?

dimecres, 28 d’abril de 2010

Barça: ser o no ser al Bernabéu!



Quelcom ha canviat, aquests darrers anys, en la mentalitat del culer; el fatalisme sembla esvair-se i la confiança en l'equip i les seves possibilitats ha anat guanyant crèdit. Sens dubte els títols, la trajectòria dels darrers 20 anys hi han influit d'una manera determinant.

El partit d'aquest vespre contra l'Inter s'afronta amb una confiança, que no superioritat, poques vegades vista. El cert és, però que el Barça de Guardiola té tant crèdit que fins i tot una ensopegada, encara que dolorosa, no faria trontollar el projecte ni dinamitaria la confiança de tothom amb l'equip i, sobretot, l'entrenador.

El partit d'avui és un partit que pot sumar-se al de les nits històriques, al de les remuntades de l'equip amb l'empenta de l'afició, és un partit que, si es guanya assegurant la clasificació per la Final, té un doble premi premi per al barcelonisme: jugar una nova final de la Champions i, sobretot jugar-la al Bernabéu!.

Inevitablement jo també m'he encomanat d'aquesta confiança... és quasi impossible no fer-ho!. A la televisió i a la ràdio, als diaris i a internet, arreu, es cultiva l'estat anímic de l'afició... Però un fil veu interior es fa sentir de tan en tan, la veu interior de la prudència, de l'ai-ai-ai, la veu que, sense fer soroll em prepara internament per encaixar el pitjor dels escenaris... Una veu que em pregunta: en quantes ocasions el Barça ha jugat dues finals de la Champions (o Copa d'Europa) consecutives?...

Sense perdre, doncs, la visió històrica, desitjo, espero, que el Barça segueixi fent història aquesta nit... Confio en la remuntada!

dimarts, 27 d’abril de 2010

Concurs 2.0 sobre Responsabilitat Social. Una bona idea et pot portar al Carib!



Amb el lema "ser socialment responsable és una actitud" l’Observatori de l’Economia Solidària ha organitzat Responshabilízate, un concurs 2.0 a través de Facebook que es va iniciar el passat 12 d'abril i que finalitza el proper divendres 30 d’abril de 2010.

L’objectiu del concurs és compartir idees creatives de Responsabilitat Social per les empreses i entre les millors es publicarà un llibre col·laboratiu. Les millors idees setmanals s'han anat premiant i per la millor de tot el consurs s'ha reservat un gran premi: un viatge al Carib per a dues persones.

Si no ho has fet encara ets a temps a participar-hi aportant les teves idees, tenint present aquestes indicacions:

1.- Per començar has d’accedir a la pàgina del Facebook Responshabilízate. Ideas Innovadoras de Responsabilidad Social i fer-te’n fan. Si no estàs registrat al Facebook hauràs de fer-ho prèviament.

2.- La idea que vulguis escriure ha d’anar precedida d’aquest hastag: #RESPONSHABILÍZATE
Aquest seria un exemple:
#RESPONSHABILÍZATE Establecer un día al mes para desarrollar una actividad que realiza otra persona en la empresa, para conocer y ayudar con las problemáticas e hitos de los demás.

3.- El text que descriu la teva idea no ha de superar els 260 caràcters (espais inclosos).

4.- Les idees s'han de votar per optar als premis, per tant si vols que es voti la teva idea demana a les teves amistats del Facebook que ho facin marcant l’opció m’agrada que apareix sota la teva idea publicada al mur del concurs.

Trobaràs més informació a Ser socialment responsable és una actitud.

Anima't i sort!

dilluns, 26 d’abril de 2010

Les xifres del 25 A a Sarrià de Ter

Aquests són els resultats definitius comunicats ahir al vespre per la plataforma Sarrià de Ter Decideix via Facebook:


Si 93,58% (846)


No 2,77% (25)


Blanc 3,10% (28)


Nul 0,55% (5)


Participació 23,03% (904)

Jo hi afegeixo la resta de dades:

Cens: 3.925 (padró majors de 16 anys)


Abstenció: 76,97% (3.021)

És a dir, més de 3 de cada sarrianencs i sarrianenques amb dret a vot no van anar a votar, o el què és el mateix, prop d'1 de cada 4 sí que van fer-ho, i d'aquests, com era de preveure, la majoria van votar sí!



El resultat de Sarrià de Ter és en gran mesura una semblança del general a la mitjana dels pobles on s'ha celebrat la consulta el 25 A, amb una participació un xic superior (una mica més d'un punt) i amb un % de "sí" també semblant (vora el 93%), però amb menys % de "no" i més % de blancs...

Tenint present que els partits que han donat formalment suport a la consulta a Sarrià de Ter són CiU i ERC (el PSC ens vam abstenir a la moció de suport a les consultes), trobo interessant aportar també la suma d'aquests dos partits en altres eleccions recents, a mode d'anàlisi comparat, bó i entenent que naturalment hi ha votants d'altres partits (també votants del PSC) que hauran votat a la consulta d'aquest diumenge.

Parlament 2006:
CiU (669) + ERC (377) = 1.046

Municipals 2007:
ERC (766) + CiU (572) = 1.338

Generals 2008:
CiU (555) + ERC (357) = 912

I finalment penso que també pot ser interessant comparar el comportament electoral de la consulta del 25A a Sarrià de Ter amb el què es va produïr pel referèndum de l'Estatut del 2006.
Resultats Referèndum Estatut de Catalunya 2006:

Cens: 3.262
Participació: 52,97% (1.728)
Abstenció: 47,03% (1.534)

Sí: 75,41% (1.303)
No: 17,59% (304)
Blanc: 5,96% (103)
Nul: 1,04% (18)

Aquestes són les dades, feta la lectura, podeu, podem, fer-ne l'anàlisi!

diumenge, 25 d’abril de 2010

Els animals salven el planeta

Aquesta setmana passada vaig topar, a través de l'apunt Ecología es alegría de Cooliflower amb alguns d'aquests divertits vídeos de The animals save the planet: per prendre consciència sense perdre el somriure!









dissabte, 24 d’abril de 2010

Vull voler volar, 2 vídeos, 1 cançó de Pulpopop

Vull voler volar és una de les cançons de Pulpopop que, si voleu, podeu escoltar en aquests dos vídeos. El primer és el vídeoclip de la cançó, imatges que es projecten als concerts en directe quan interpreten aquesta cançó. El segon vídeo és úna interpretació en directe d'aquesta cançó al programa Arrels  de Ràdio Canet.





Pulpopop comencen a tenir l'agenda apretada, entre concerts i entrevistes... No els cal arrencar el vol, ells poden, si volen, voler volar!

divendres, 23 d’abril de 2010

Per Sant Jordi Plataforma Educativa surt al carrer a Girona i Salt


Per ser més exactes caldria dir que avui divendres, diada de Sant Jordi, entitats del grup Plataforma Educativa (bloc, Twitter i Facebook) sortiran al carrer a Girona i Salt. Les entitats són la Fundació Astres, la Fundació Infància i Família i la Fundació Resilis.

A Girona, les fundacions Astres i Infància i Família seran a la Plaça Catalunya.

Pel que fa a la Fundació Astres el Centre Ocupacional i la Residència Can Font seran en una parada on hi podreu trobar roses i manualitats elaborades pels nois i noies d’ambdós serveis. D'altra banda la Fundació Infància i Família tindrà una parada on s’informarà sobre els acolliments familiars.

A Salt la Fundació Resilis tindrà una parada de roses del Centre Obert de Salt, de titularitat municipal però gestionat per l'entitat, al Passeig Ciutat de Girona de Salt.

Passeu-vos-hi i no perdeu l'oportunitat de conèixer-les!

Feliç diada de Sant Jordi!

-----------------------------

pd: no coneixes Plataforma Educativa? En aquesta presentació te'n fem 5 cèntims!

dijous, 22 d’abril de 2010

4 llibres per Sant Jordi

Imatge publicada al meu Twitxr amb aquesta piulada: 4 llibres per Sant Jordi: Olor de violetes. La ciutat de les finestres. La lluna en un cove n15. Eclipsi, una manera de viure el càncer

Aquests dies previs a la diada de Sant Jordi els diaris, revistes i setmanaris van farcits de recomanacions de llibres... Jo no en seré una excepció i us recomanaré, amb aquest apunt, quatre llibres, una tria molt personal sota criteris encara més personals... però es tracta d'això, no?

Són aquestss llibres, d'aquesta autors i amb aquests texts de presentació destacats per les pròpies editorials.

Olor de violetes. Josep Campmajó. Amsterdam:
Esbrinar quin significat té el somriure maliciós del cos que uns pescadors troben surant al mar és l'inici d'un viatge als límits entre la realitat i la fantasia d'un narrador internat en un sanatori psiquiàtric i d'una dona a qui la vida no ha tractat generosament.

Aquesta és l'obra guanyadora del Premi Just M. Casero 2009. Imatges de la presentació d'"Olor de violetes" a Girona i a Barcelona.

La Ciutat de les Finestres. Pau Planas. Accent Editorial:
I la ciutat, ara, dorm en un d'aquests meandres que retornen, fangosos, aparentment immòbils, dissimulant per evitar encarar la recta final, i els dies semblen haver-se convertit en fútils jocs de llums fredes que es recargolen sobre si mateixes com mals de ventre soferts en una intimitat silenciosa.

Aquesta és la segona obra de Pau Planas, després de "La Nau", Premi Just M. Casero 2007. Imatges de la presentació de "La Ciutat de les Finestres" a Girona.

La Lluna en un cove n15. Diversos autors, entre ells Àngel Garcia. La Lluna en un cove:
(Al no disposar de text de l'editorial, en transcric un de l'autor) La Lluna en un Cove ha tingut la gentilesa de publicar-me un breu relat que dormia en una carpeta de l’escriptori. La convocatòria em va venir per un amic del consell de redacció de la revista Parlem de Sarrià i, inconscient com sóc, els vaig enviar l’escrit.
Només puc que agrair, a un l’haver pensat en mi, i als altres la confiança que m’han fet.

Aquest llibre s'inicia amb un conte de l'amic Àngel, company de la revista Parlem de Sarrià.

Eclipsi. Una manera de viure el càncer. M. Rosa Dachs. CCG Edicions:
Relat, clar i concís, redactat de manera breu i entenedora, a través del qual Rosa explica l’experiència se superar un càncer de mama, a partir del dia del diagnòstic i el posterior tractament, i des d’una vessant real i optimista. L’esperit d’acceptació i superació de com va viure tot el procés, pot servir d’aportació per a les persones que en algun moment de la seva vida es puguin trobar en una situació semblant. (text extret de Presència)

La Rosa és treballadora de l'Ajuntament de Sarrià de Ter i recentment hi va va presentar el seu llibre; en parla l'Assumpció Vila al seu bloc amb l'apunt Els camins de les Roses.

Finalment dues recomanacions més:

. L'especial Dies de llibres i Roses. Sant Jordi 2010 (pdf. 24 pag.)
. El llistat d'autors que signaran llibres el dia de Sant Jordi a parada de la Rambla de Girona de la Llibreria 22 (pdf. 4 pàg.).

Siguin aquests o d'altres llibres la vostra tria per Sant Jordi recordeu que l'important no és només comprar i regalar-los, sinó llegir-los!

Josep, Pau, Àngel i Rosa, bon Sant Jordi!

dimecres, 21 d’abril de 2010

La paradoxa de la societat del coneixement. Hiroshi Tasaka

Dies enrere vaig topar amb aquest vídeo publicat publicat per Infonomia a finals de 2007... Mai és tard, encara no és tard, per poder-ne gaudir i, sobretot, aprendre'n...



Aquestes són algunes de les coses que diu Hiroshi Tasaka al vídeo:
  • L'important no és el coneixement, és la saviesa, quelcom que no es pot escriure en un text.
  • El què haurem de fer és estimular la saviesa de la comunitat, en altres paraules, la intel·ligència col·lectiva. I una bona eina per fer-ho és internet.
  • La solució és canviar l'estructura de l'empresa i transformar-la en un ecosistema empresarial; no el tipus d'empresa basat en una jerarquia, sinó una organització horitzontal i oberta.
  • La meva recomanació a les empreses és que introdueixin aquests serveis de networking social i blocs.
  • El capitalisme es converirà en el capitalisme del coneixement.
  • El diner és un joc que suma 0: si m'agafes la meitat dels meus diners, jop em quedaré l'altra meitat. Però si comparteixo amb vostè la meva saviesa, no perdré el meu coneixement.
  • El coneixement és un valor invisible i l'important és saber-lo veure, de manera que necessitem la saviesa per reconèixer aquests valors invisibles.
  • Crec que el capitalisme canviarà radicalment a través de la revolució 2.0
 Que mai atrapem el futur és ytan cert com que a vegades ni tan sols atrapem el passat! Els canvis es produeixin de forma molt ràpida, sovint accelerada... però hi ha transfromacions que no hi van tant: l'empresa, l'escola, la política... parlem de bones pràctiques amb puntes de llança, però en la seva majoria, tot just entrem al segle XXI...

dimarts, 20 d’abril de 2010

És notícia que el 25 A no vagi a votar?

Piulada al Twitter aragirona amb el titular de la notícia

Si no vols que es sàpiga una cosa, no la pensis!. No és aquest cas; vull dir que en aquest cas a mi em van preguntar públicament i jo públicament vaig respondre, i després ho vaig escriure: El 25 A jo NO aniré a votar.

Precisament aquest apunt del bloc, escrit el dimarts 13 d'abril, més el què vaig escriure l'endemà, Somnis republicans, en motiu del l'aniversari de la proclamació de la II República, van servir de font per què el diari digital aragirona.cat considerés noticiable que El portaveu del PSC a Sarrià de Ter diu que no votarà a les consultes sobre la independència.


Aquesta notícia m'ha fet reflexionar sobre quina de les altres 3 possibilitats, a part de la ja publicada, hauria estat més noticiable:

1.- El portaveu del PSC de Sarrià de Ter diu que votarà en blanc a les consultes sobre la independència
2.- El portaveu del PSC de Sarrià de Ter diu que votarà NO a les consultes sobre la independència
3.- El portaveu del PSC de Sarrià de Ter diu que votarà a les consultes sobre la independència

I davant aquests 3 possibles titulars, què seria més noticiable, l'opció del vot o que anés a votar?

I una darrera pregunta: si digués que anés a votar i votés NO o en blanc perquè el meu model és el federalista, em trobaria amb més comentaris que qüestionarien el meu federalisme o bé pel fet de votar a la consulta això passaria a un segon terme?

Aquesta darrera pregunta la formulo perquè trobo curiós que, per bé que hi ha gent que em qüestiona el fet que no vagi a votar, me'n trobo més que em qüestionen que sigui federalista, aprofitant que no vaig a votar, pel què dedueixo que per ells el principal problema (ho és?) no és que jo decideixi no participar en aquesta consulta, sinó que no sigui independentista!

Desconec quin és el motiu pel qual aragirona.cat va considerar noticiable que jo no anés a votar... suposo que com jo molts altres socialistes, molts altres portaveus del PSC a molts ajuntaments, tampoc aniran a votar. Possiblement va ser pel fer de fer-ho públic, de no amagar-ho ni dissimular-ho, d'haver-ho dit i escrit clarament... És aquest realment el fet noticiable?

Davant tants interogants tinc clara una certesa: hi ha notícies que encara les elaboren els periodistes, no els gabinets de premsa, i aquesta sí que és una bona notícia!. La meva enhorabona per en Marc Estarriola d'aragirona.cat

dilluns, 19 d’abril de 2010

Mal símptoma quan el govern desmenteix (sobre la deixalleria)

Sincerament, no sé si riure o plorar, després d'escoltar les declaracions a Ràdio Sarrià de la regidora de medi ambient desmentint que, efectivament, a Sarrià de Ter no es premia l'ús de la deixalleria, com sí fan altres municipis que també l'utilitzen, com Girona i Sant Julià de Ramis.

El més trist, o potser més graciós (depèn de si opteu per plorar o per riure), és que des del setembre del 2007, poc després de la seva inauguració i posada en funcionament, el PSC de Sarrià de Ter hem proposat que l'ús de la deixalleria de Sarrià de Ter bonifiqui la taxa d'escombraries a través del carnet de la deixalleria.

Així ho expressàvem en un comunicat de premsa (pdf; google docs) del PSC de Sarrià de Ter sobre els ordenances fiscals el 20 de setembre de 2007 :
"Amb la posada en funcionament de la nova deixalleria comarcal de Sarrià de Ter el PSC proposa que se’n potenciï el seu ús amb una bonificació del 15% de la taxa d’escombriaires, a partir d’un mínim d’abocament al nou equipament comarcal."

Quina gràcia (o que trist!) que ara que els municipis veïns hagin fet, amb bon criteri, els eus deures, de manera que poden utilitzar el carnet de la deixalleria de Sarrià de Ter, i en canvi els veïns i veïnes de Sarrià de Ter no!

Davant aquest fet i la confusió que s'ha generat el govern de Sarrià de Ter ha hagut de fer aquest desmentit... I davant aquest fet ara diuen que ho estan estudiant! Menys estudi i més decisió! Des del 2007 tenen la nostra proposta sobre la taula... Això que ho estan estudiant no són més que excuses de mal pagador, una manera poc original, per cert, de sortir del pas...

Reiteradament hi hem insistit els anys 2008 i 2009, però el govern municipal (ERC+CiU) ens ha fet cas omís!. Vés quina novetat! Però nosaltres hi insistirem de nou aquest any 2010 per les ordenances fiscals del 2011, tot i que ens temem que amb les eleccions a tocar llavors el govern, finalment, mourà fitxa!

En qualsevol cas, deixar clara la política fiscal del PSC de Sarrià de Ter, us recomano la lectura de l'apunt La línia del PSC sobre les ordenances fiscals de Sarrià de Ter que vaig publicar al bloc el 30 de setembre de 2008.

I jo, que encara no sé si riure o plorar!

diumenge, 18 d’abril de 2010

iPad vs Teleskecht: interessant comparativa!



A través del Buzz de Xabi Palmer he ensopegat amb aquesta interessant comparativa de bloc Vidas en Red entre l'iPad i el Teleskecht. Però l'apunt original d'aquesta comparativa el trobareu a Geekool.

Per cert, d'iPad ni jo ni les meves filles en tenim, ara per ara... En canvi de Teleskecht a casa en tenim un (sobretot hi juga la petita,  l'Abril (4 anys); les altres dues, 10 i 8 anys, només ocasionalment. Jo de petit també en tenia un i hi jugava...

dissabte, 17 d’abril de 2010

Sant Jordi sense Rosa


Dies abans de la diada de Sant Jordi, hem perdut, dolorosament, una rosa...

Quan el fil de vida és tan prim, tan fràgil, es trenca. I el de la Rosa Viella, de Sarrià de Ter, es va trencar ahir divendres cap al tard. Primer va ser la desconsolada trucada d'una altra Rosa, de Sarrià de Ter, que amb la veu trencada amb prou feines va tenir esma de dir res més que la trista notícia... moments després va arribar un breu missatge de mòbil del seu germà Josep, que hores abans ens havia informat d'allò que inevitablement s'esdevindria. Que difícil, en aquestes ocasions, trobar les paraules encertades...

Dels molts pètals que tenia la Rosa en recordaré tres, tres records que potser no són els més importants, però que ajuden a descriure-la amb plenitud.

Recordo la Rosa que un dia em va dir: "Roger, tu que treballes amb mainada potser t'interessarien un patinets que ens han arribat a la feina i no sabem massa què fer-ne". Dies després recollia diverses caixes plenes de patinets nous de trinca!. Un petit gest al que ella no va donar-li major importància, però que va permetre que infants de diferents CRAE (Centres Residencials d'Acció Educativa) de la meva entitat tinguéssin una alegria per Nadal. Vaig demanar a la meva entitat d'escriure-li una carta d'agraïment, com fem amb els donants. Ella ho va trobar exagerat... però era el mínim agraïment, formal, que podiem fer-li. Recordo la Rosa generosa.

Recordo la Rosa, més que treballadora, pencaire, perquè la Rosa n'era de pencaire. Pencant al Patronat de Pares de Família de la Parròquia de Sarrià de Ter i a la casa de colònies de Granollers de Rocacorba. I com a representant del Patronat, pencant durant molts anys a la Comissió de Festes de Sarrià de Ter, treballant sense horari, dia sí, dia també!. Recordo la Rosa pencaire i compromesa, pencant al costat d'aquesta colla de pencaires del Patronat i de la, ja extingida, Comissió de Festes!

Recordo sobretot, però, la Rosa del dia del casament de l'Aida, la seva filla. Acompanyat de les meves filles vaig anar a veure l'Aida i la seva família hores abans del casament. Ja immersa en la seva particular lluita contra la seva malaltia, la recordo feliç, enormamement feliç.

Joan i Aida, Victòria, Josep i resta de la família, és així com recordaré la Rosa: generosa, pencaire, compromesa i feliç.

Descansi en pau.

Delafé y las Flores Azules



Sense Facto, Delafé y las Flores Azules tenen un nou treball, "vs. Las trompetas de la muerte", el primer single del qual és aquest Espíritu santo. Aquesta setmana l'he escoltat (Spotify) i m'agrada, manté l'esperit i l'ànima dels, com a mínim, dos discs anteriors...

Sense Marc Barrachina (Facto), Óscar D´Aniello (Delafé) ha deixat Mishima, just després d'haver publicat també el seu darrer disc, Ordre i aventura, per, juntament amb Helena Miquel (Las flores azules) donar un nou impuls al grup, incorporant el també ex-Mishima Dani Acedo (baix) i amb les bases i producció de The Pinker Tones.

Precisament avui presenten aquest nou disc a la Sala Apolo de Barcelona... Jo esperaré que vinguin per Girona...

Sonen bé, segueixen sonant molt bé!

-------------------------------

pd1: potser et pot interessar l'apunt d'aquest bloc Facto Delafé y las Flores Azules a la Devesa del 24 de juliol de 2008

pd2: només a mi la part final del vídeoclip de la cançó Espíritu santo m'ha fet pensar en aquest vídeo de Matt Harding, del qual ja en vaig parlar en aquest bloc a mitjans de juny del 2009?

divendres, 16 d’abril de 2010

Els gelats de La Fageda

 Foto: Grup Clade

Des d'aquest mes d'abril La Fageda fabrica i comercialitza gelats! És una notícia refrescant i altament nutritiva, per l'economia en general i per l'economia social en particular.

La família de productes làctis de La Fageda creix amb aquests gelats i creix La Fageda, amb la fabricació de gelats, amb l'antiga fàbrica de gelats de Badalona que mesos enrere la cooperativa de Santa Pau va comprar, obrint-se així a un nou mercat amb un nou i atractiou producte: “La Fageda. Gelat de llet

“La Fageda. Gelat de llet” és, doncs, la marca sota la qual elabora aquestes cinc varietats: “iogurt de granja”, "xocolata amb trossets de xocolata”, “vainilla amb nous de macadàmia”, “iogurt amb fruita dels bosc” i “nata amb maduixes”, seguint fidel a la seva filosofia d'empresa, valor i actiu dels seus iogurts i altres productes lactis: oferir un producte d'alta gamma i de qualitat.

I per garantir la qualitat dels gelats la llet, el iogurt i la nata per elaborar-los a la fàbrica de Badalona provenen de la granja de la cooperativa a Santa Pau, mantenint així el control i la qualitat de les matèries primeres.

Feta la inversió en maquinària, el desenvolupament del producte i planificada la distribució i comercialització, des d'aquest mes d'abril podem comprar els gelats de la Fageda als Caprabo de Catalunya (fruit acord de distribució exclusiu per al primer any).

Aquest cap de setmana els provaré!

--------------------------------

pd1: més informació en aquest nota de premsa del Grup Clade (al qual pertany la Cooperativa La Fageda): La Fageda fabrica gelats a Badalona

pd2: sobre La Fageda vaig escriure, el 10 d'abril de 2009, l'apunt La Fageda. Història d'una bojeria

dijous, 15 d’abril de 2010

Segueixo creient



Diu José Montilla: “Segueixo creient, més que mai, que podem guanyar les eleccions. Segueixo creient que som el partit central de Catalunya

Ell segueix creient... i jo segueixo creient en ell... ergo, jo també crec!

No és només una qüestió de fe, és una qüestió d'idees, de projecte, de projecte de vida i de projecte polític, de projecte de País...

He llegit el discurs de José Montilla a Pinós i, si aquest és l'estil del nou equip de campanya dirigit per Collboni, m'agrada.

Diu José Montilla:
"Soc català i catalanista, com la majoria dels nostres conciutadans
Sóc espanyol i federalista, com la majoria de catalans i catalanes
Sóc europeu i europeista, com la majoria dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya"

I jo dic: jo també i, com ell, per això, entre d'altres coses, sóc socialista!

dimecres, 14 d’abril de 2010

Somnis republicans


Sense massa por de mullar els llençols m'agrada somiar que si la Guerra Civil i la dictadura franquista no hagués tallat el fil de la IIa República, possiblement avui Espanya no seria només republicana (mmmmmm!) sinó que també seria federal (sí, sí, sí!...).

No m'agrada despertar-me, però, i tenir la sensació que el meu somni, el meu desig de República, el meu País, Catalunya, dins un Estat, l'Espanyol, republicà i federal, sembla més utòpic que el d'una Catalunya independent!.

Potser em caldrà llegir el llibre "A favor d’Espanya i del catalanisme. Un assaig contra la regressió política" (Edhasa) de Daniel Fernández, secretari general adjunt del Grup Parlamentari Socialista al Congrés dels Diputats, i de l'historiador Joaquim Coll, que avui es presenta (targetó, pdf) a Barcelona amb les intervencions, entre d'altres, del President José Montilla i l'advocat Miquel Roca i Junyent.

D'aquest llibre, que té un pròleg de José Montilla i un epíleg de José Luís Rodrígez Zapatero, l'editorial n'ha fet aqiesta ressenya:
"Joaquim Coll i Daniel Fernández parteixen en aquest assaig de la idea que la disjuntiva entre un major autogovern o una estreta vinculació entre el govern català i l'espanyol és un fals dilema. Resseguint la història de la manera en què desde Catalunya s'ha intervingut en la política espanyola i el tipus de relació que històricament s'ha establert, analitzen les diferents postures adoptades sobretot pels partits i persones amb responsabilitat de govern, així com els resultats obtinguts, per a continuació argumentar a favor alhora d'Espanya i del catalanisme, posant de manifest fins a quin punt poden arribar a ser, no pas contradictoris, sinó complementaris, si bé han d'enfrontar-se a uns plantejaments regressius sorgits en els últims anys en l'espanyolisme més radical."

El meu malson no és la independència de Catalunya, el meu malson és, efectivament, l'espanyolisme més radical, aquell que no vol reconèixer en Catalunya més que una comunitat autònoma!

Per això entenc el poeta: és quan dormo que hi veig clar!

dimarts, 13 d’abril de 2010

El 25 A jo NO aniré a votar

El debat a Sarrià de Ter. Foto: Facebook Sarrià de Ter Decideix

A la cinquena de les 8 preguntes del debat a Sarrià de Ter sobre la consulta sobre la independència de Catalunya se'ns convidava a dir, als tres portaveus dels grups municipals de Sarrià de Ter, si el proper 25 d'abril aniríem a votar i la nostra opció de vot.

Això és, si fa o no fa, el què vaig respondre:

"Si el proper dia 25 d'abril es fés un referèndum, amb la mateixa pregunta o una de semblant, organitzat com cal -des de l'administració pública i legal a tots els efectes-, aniria a votar i votaria NO a la independència. L'encaix que jo desitjo per Catalunya dins l'Estat Espanyol no passa per la independència, naturalment (si parlo d'encaix), sinó pel federalisme.
Però com que, si la consulta es tractés d'un caramel, ni m'agrada massa el caramel (la pregunta) ni m'agrada el seu embolcall, el proper dia 25 d'abril jo, personalment (el vot és secret -ara aquest ja no-, personal i intransferible), NO aniré a votar"

Però malgrat no anar a votar el dia 25 d'abril, malgrat no agradar-me massa ni el caramel ni agradar-me el seu embolcall, sí que m'agrada l'spot promocional sobre la consulta a Girona fet per en Marc Planas (Inmatge), i m'agrada haver-hi vist també cares amigues...


El 25 d'abril Girona decideix. from marc planas on Vimeo.

dilluns, 12 d’abril de 2010

El cul de sac del govern municipal

El cul de sac del govern municipal (ERC+CiU) de Sarrià de Ter, literal i metafòricament parlant! Foto: Twitxr Roger Casero

Aquest és el cul de sac que el govern municipal de Sarrià de Ter ens ha regalat a veïnes i veïns i resta de transitants d'aquest carrer. El carrer Francesc Cambó, que fins a finals de l'any passat era un carrer amb entrada i sortida, s'ha convertit, fruit de la construcció de la nova rotonda del carrer Via Augusta, en un cul de sac!.

Quin despropòsit! El govern municipal, en comptes de resoldre problemes, en crea de nous!

Però el pitjor és que quan el govern parla del seu cul de sac, en parla com si no fos obra seva! Que no els vam advertir, el PSC de Sarrià de Ter, abans, durant i després de la construcció de la rotonda, que el carrer Francesc Cambó no podia restar com a cul de sal?

Aqust és un cul de sac, gentilesa del govern municipal, que al seu dia, amb la construcció de la rotonda, ells van voler que fos així i que un cop feta la rotonda, després de no fer-nos cas, han vist que que efectivament deixar aquest carrer com a cul de sac és un error que cal esmenar.

De nou la manca de visió i planificació del govern ens surt cara als veïns i veïnes: gastats ja els diners del Fons Estatal 2009 per fer la rotonda, ara obrir de nou aquest carrer generarà una nova despesa... I qui ho pagarà?

Jo encara em pregunto: perquè van decidir fer la rotonda amb aquest cul de sac? Perquè sembla que no van pensar amb aquest carrer i amb la vialitat i mobilitat que dóna a l'entorn del pavelló municipal de Sarrià de Ter?.

A finals de l'any passat el govern va dir que després de les festes de Nadal obririen el carrer... ara, després de la darrera pregunta que el PSC vam fer sobre el seu cul de sac al Ple municipal, diuen que estan estudiant una solució provisional (?) i que han de cercar finançament (?) per pagar les obres que cal fer per obrir de nou el carrer...

Quin despropòsit (insisteixo)! I quan en parlen (del seu cul de sac) ho fan com si el problema del cul de sac se l'haguéssin trobat ("ostres, mira, ara aquí tenim, ens ha aparegut, un cul de sac!"), com si hagués aparegut per sopresa, no reconeguent el seu greu error...

I el seu error no ha estat no fer cas de les nostres advertències i observacions, el seu error ha estat planificar malament la rotonda, sense valorar en la seva justa mesura la vialitat a l'entorn del pavelló municipal...

La rotonda era necessària i ha resolt el problema de seguratat de la Via Augusta, però no ha millorat la viabilitat i mobilitat del sector...

Aquest és el cul de sac del govern municipal de Sarrià de Ter... No és el primer error d'aquest govern i molt em temo que no serà l'últim... Vés que no ens hi portin ells, a veïns i veïnes, al poble, en un cul de sac...

diumenge, 11 d’abril de 2010

El teu punt de vista pot canviar el món


Aquests són els clips guanyadors de la 2a edició del concurs de Clipmetratges "El teu punt de vista pot canviar el món" de Mans Unides que es van lliurar a finals de març al CaixaFòrum de Barcelona:


Categoria General - Premi del jurat: Roser Biel, Lluís Siñol i Marta Biel per “Lluitem”


Categoria Escoles - Premi del jurat: La Salle Girona per "Química"


Categoria General - Premi SONY del jurat: Sílvia Martínez Fernàndez per "¿Me dejarías hacerlo?"


Finalment aquests són els vídeos del lliurement dels principals premis.





Us recomano que si disposeu de cinc minutets més veieu la resta de vídeos guanyadors, encara que si us hi voleu entretenir i disposeu de més temps, podeu veure tots (canal Youtube) els que es van presentar...

Aquest clips els he trobat a través de xarxanet.org.

dissabte, 10 d’abril de 2010

I tu, encara dubtes de la dimensió d'internet i les xarxes socials?


JESS3 / The State of The Internet from JESS3 on Vimeo.

Aquest és un vídeo que vaig pescar a partir d'un element compartit per Carlos Guardián Orta (Buzz i K-Government) que vaig rebre al meu lector del Google de la gent que segueixo a través del Buzz.



I aquest altre el vaig pescar d'aquest apunt del bloc de la Carme Sánchez Martín.

I tu, encara dubtes de la dimensió d'internet i les xarxes socials?

divendres, 9 d’abril de 2010

Del dret a decidir al Centre de Visitants... i tiro perquè em toca!


Aquest divendres prendré part en el debat que ha organizat la comissió cívica Sarrià de Ter Decideix!. Hi seré com a portaveu del PSC de Sarrià de Ter...

Precisament sobre el dret a decidir m'agrada l'apunt que en Sam Enfot, director del "The Sarrià News" (Parlem de Sarrià) ha fet sobre aquest terme en una les seves habituals PARIDES (Pensaments Atípics, Rareses I Definicions EStranyes):
"En moltes poblacions s’han fet referèndums i en altres encara s’han de fer.
L’autodeterminació és una de les bases de la democràcia.
Sé d’alguns pobles on s’ha sotmès a referèndum un tema tan gruixut i tan cabdal com és la independència de Catalunya i en canvi no s’ha informat als vilatans dels plans del consistori per fer un equipament local.
El dret a decidir és fonamental. Sempre."

Fent un gran exercici d'imaginació, imaginem-nos que aquest equipament local fos, per exemple... el Centre de Visitants del Gironès!. Doncs parlant d'aquest equipament local us recomano especialment l'article Cui Prodest? del bloc d'Assumpció Vila. És un article de la política real, de la de veritat, de la de les contreadiccions i contraindicacions... de la local de Sarrià de Ter però que, precisament per local, pot ser també la de qualsevol altre poble...
Per fer boca, un breu fragment de l'article, que finalitza així: "És el que passa quan preguntes, cui prodest?. Surten els llecs i et diuen i tu, de què protestes?"
"Des que es va saber de la voluntat de cedir l’espai del centre cultural al Consell Comarcal que hem fet aquestes preguntes: a qui servirà el nou centre de Visitants? De passar a ser un centre per turistes ara ja s’ha convertit en un centre de recursos pedagògics. De passar a què vindrà gent a què l’hauran d’anar a buscar. De passar de ser un negoci pels comerços veïns a què serà la seva competència."

De bloc en bloc, com si de caselles de l'oca es tractés, anem jugant la partida...
Dret a decidir? Si puc a l'oca (i al parxís) m'agrada jugar amb la fitxa groga!
Centre de Visitants? Punt i seguit, en seguirem parlant...

dijous, 8 d’abril de 2010

L'amic Àngel, a la Lluna en un Cove

Imatges extretes de La Lluna en un Cove

Que l'amic Àngel escriu, i escriu molt bé, ho sabem els qui llegim la revista Parlem de Sarrià i seguim el seu bloc. És habitual llegir-lo sobre els seus viatges i, sobretot, sobre el què llegeix, i a fe que llegeix molt... És un lector d'aquells de missa diària, canviant la missa per la lectura, naturalment!

Però l'amic Àngel escriu molt més que el que li llegim... Per això és una gran satisfacció que el número 15 dels relats de ficció de La Lluna en un Cove hagi seleccionat i publicat, entre els d'altres autors, un relat seu: Salomó, o El desconcertant cas dels camps que esdevingueren terrenys.


Moltes felicitats, amic Àngel!

------------------------------------

pd1: el propi Àngel Garcia (l'amic Àngel), en un breu apunt al seu bloc, atribueix encertadament a la seva insconsciència com una de les causes (la definitiva) que el van empènyer a presentar el seu relat... Benvinguda insconsciència!

pd2: confio que, després de fer la comanda dies enrere (8 €) en qüestió de dies m'arribi a casa un exemplar del llibre...

pd3: m'agradaria que a la Biblioteca Emília Xargay de Sarrià de Ter hi hagués un exemplar del llibre; caldrà fer la gestió, si és que algun company o companya del Parlem de Sarrià no l'ha fet ja...

dimecres, 7 d’abril de 2010

El Centre de Visitants del Gironès, una cessió gratuïta que ens surt molt cara

El grup municipal del PSC de Sarrià de Ter davant el futur Centre de Visitants del Gironès. Foto: Twitxr Roger Casero

Aquest és el títol de l'article que he publicat al número 71 de la revista cultural i d'informació local de Sarrià de Ter Parlem de Sarrià.

L'article el podeu llegir íntegrament a les versions en paper i digital de la revista, però també, si ho desitgeu, en aquest document (Article PSC x Parlem 71 - Cessió x Centre Visitants.pdf; 3 pàgines) del meu google docs.

L'article vol recollir tot el què d'una o altra manera he anat publicant sobre aquesta cessió pel Centre de Visitants del Gironès. A tall de resum aquests són, després d'una breu introduccíó, els punts, amb un breu fragment, que desenvolupo en l'article publicat:

El nou Centre Cultural de Sarrià de Ter, un projecte que quedarà coix
Hi ha projectes que requereixen temps, no només per a la seva definició, sobretot per la necessitat de trobar fons de finançament i d’inversió per a poder-los executar. Tot sembla indicar que el govern municipal actual té pressa, com ha demostrat en altres actuacions, pensant només en el rendiment a curt termini.

Una cessió gratuïta que ens surt molt, massa, cara: 2 milions d’euros
És evident, doncs, que aquesta decisió té una important càrrega econòmica. Quin retorn, també econòmic, tindrà Sarrià de Ter amb aquest nou projecte?. S’ha elaborat prèvia a la decisió, un informe i memòria econòmica?

El Centre de Visitants, un projecte retallat i errant que ha voltat pel Gironès
Quan el Consell Comarcal va elaborar-lo el va dotar amb un pressupost de quatre milions d’euros; amb aquest pressupost el Consell Comarcal primer va oferir-lo al municipi de Sant Gregori i posteriorment al municipi de Quart. Quan des del Feder es va aprovar el projecte aquest va ser retallat, passant dels 4.000.000 d’euros inicials a 900.000 euros, és a dir, que el projecte va patir una retallada de més de tres milions d’euros, fent inviable el projecte a Quart.

Una decisió política del govern municipal presa d’esquenes al poble
Perdem, els veïns i veïnes de Sarrià de Ter, la nostra capacitat de decidir el futur d’aquest equipament lliurant-lo gratuïtament al Consell Comarcal per fer-hi un projecte que Sarrià de Ter no necessita. I més greu és encara aquesta decisió quan es pren sense ni tan sols esperar què dirà l’informe encarregat pel govern municipal a l’empresa Alea pel Pla Local d’Equipaments Culturals (PLEC) de Sarrià de Ter, document que ha de marcar les necessitats d’equipaments culturals del nostre poble en el futur. D’entrada, abans que es faci l’informe, ja tenim més de 1.000 m2 hipotecats.

En seguiré parlant, ben segur...

dimarts, 6 d’abril de 2010

Vols guanyar el XXX premi Just M. Casero?


Si vols guanyar el XXX Premi de novel·la curta Just M. Casero (convocat per la Llibreria 22) et convidrà llegir, abans, les bases (i en pdf) de la convocatòria d'enguany.

T'agradarà saber, a més, que per a l'ocasió (30a edició!) la dotació econòmica del premi s'ha incrementat fins a 2.200 € pel primer premi i 600 € pel finalista...

L'obra guanyadora la publicarà l’editorial AMSTERDAM (grup Ara llibres).

El jurat estarà format per Imma Merino, Josep M. Fonalleras, Vicenç Pagès, Mita Casacuberta, Eva Vázquez i Guillem Terribas, que actuarà com a secretari sense vot.

Finalment has de saber has de presentar la teva obra (inèdita, en català i no premiada prèviament) abans de l'1 de setembre a la Llibreria 22.

Sort! I pensa que tots ells i elles un dia també ho van fer...

dilluns, 5 d’abril de 2010

PSC diu prou: tan dolent és donar llibertat de vot?


PSC-DIU-PROU from Carles Marco on Vimeo.

En aquest apunt el missatge és al vídeo, pel què el que jo pugui afegir potser et distraurà, doncs paga la pena veure'l tot, doncs al final hi ha la frase, la pregunta que molts socialistes fem al nostre PSC...

Només permete'm proposar-te legir aquest manifest i que, si per casualitat (o no), ets afiliat (militant o simpatitzant) del PSC, el subscriguis si ho creus oportú.
La JSC ja va prendre partit amb la resolució Per un benestar animal, sense excepcions (pdf).

dissabte, 3 d’abril de 2010

Diumenge de Rams: palmó o llorer?

Foto publicada al meu Twitxr: Benedicció de palmons del Diumenge de Rams a Sarrià de Ter

M'agrada veure més branques de llorer i/o olivera que no pas palmes i palmons a la benedicció del Diumenge de Rams. No és només una qüestió estètica, també és una qüestió de principis...

Malgrat el meu sòlid agnosticisme sempre he pensat que l'olivera i/o el llorer s'apropen més a la manera de viure i creure cristianes, més que no pas les palmes i palmons, que sempre he trobat excessivament ostentoses i artificials...

Reconec, però, que tot plegat deu ser una qüestió de gustos... i com quasi tot, de preu.

Aquest Diumenge de Rams, fidels a la tradició, en família vam anar a beneir la palma; sortint de missa; vam anar a buscar els respectius tortells Rams de les nenes...

També vam fer-nos, mudats, la tradicional foto de família del Diumenge de Rams. El Diumenge de Rams és un dia de tradicions... Que estàs bo, padrí?

Mentre el mossèn beneïa palmes, palmons i branques de llorer i olivera vaig preguntar-me de nou:

Palmó o llorer?*

Diumenge de Rams. Llorer o palmó? -1

Diumenge de Rams. Llorer o palmó? -2

* fotos publicades (1 i 2) al meu Flickr.

divendres, 2 d’abril de 2010

(No) deixeu que els infants s'acostin a mi



Quin millor dia que avui, Divendres Sant, per dir ben alt que hi ha una part de l'esglèsia i de membres de l'esglèsia que repugna...

Malgrat se agnòstic, em quedo amb el Crist penjat a la creu... N'hi ha que per  més sotanes que portin sembla que no hagin entès, o no vulguin entendre, res de res; ja no de Crist i el seu testimoniatge, sinó de la més laica moral i el respecte que tota persona mereix...

Pel que fa a mi no em valen ni la penitència ni les flagelacions que avui puguin fer i/o fer-se... Només la justícia pot dictar sentència! Només amb el compliment de la justícia puc mostrar-me compassiu...

dijous, 1 d’abril de 2010

La presentació de La Ciutat de les Finestres a la 22 en imatges



Aquesta és la galeria d'imatges de la presentació a la Llibreria 22 del llibre La Ciutat de les Finestres de Pau Planas.

I aquestes algunes de les matges que en formen part:

De Presentació de La Ciutat de les Finestres de Pau Planas a la Llibreria 22

De Presentació de La Ciutat de les Finestres de Pau Planas a la Llibreria 22

De Presentació de La Ciutat de les Finestres de Pau Planas a la Llibreria 22

De Presentació de La Ciutat de les Finestres de Pau Planas a la Llibreria 22

De Presentació de La Ciutat de les Finestres de Pau Planas a la Llibreria 22

Aquesta darrera la vaig publicar també al Twitxr amb aquesta piulada:
Repoker d'A del Premi Casero: Biel (finalista 2006-guanyador 2008), Planas (2007), Martí (finalista 2007), Terribas (22) i Campmajó (2009)

Per cert, aquest també és un Repoker blocaire:
Ricard Biel: Ricard Biel
Pau Planas: NO_RES
Núria Martí: Núria Martí Constans
Guillem Terribas: Demà serà un altre dia
Josep Campmajó: [de fet]

-------------------------------

pd1: Núria Martí Constans ha deixat constància de la presentació del llibre d'en Pau Planas amb l'apunt FESTA CASERO A LA 22.

pd2: El diari El Punt publicava la crònica de Xavier Castillón sobre la presentació amb aquest titular: Pau Planas dibuixa un futur atípic i inquietant en el seu segon llibre.