dijous, 31 de març de 2011

Les 6 reflexions al voltant del temps de xarxes de @genisroca al cicle #ideesdefutur

@genisroca i les seves 6 reflexions acompanyat de @miquelduran. Foto: Roger Casero
A l'espera de fer un article més personal, la setmana vinent, sobre la interessantíssima xerrada de Genís Roca al cicle Idees d'e-Futur, us deixo amb la seva presentació que, com no podria ser d'altrra manera, ja ha socialitzat!

Un salt endavant: la valoració del govern actual de #SarriadeTer (III de IV)

De Presentació Roger Casero, candidat a l'alcaldia

Aquests dies publico al bloc el discurs que, amb el títol d'Un salt endavant! vaig escriure per a la meva intervenció en l'acte públic de la meva presentació com a candidat a l'alcaldia.

Després de publicar la introducció amb algunes de les imatges i El balanç de la feina que hem fet des del PSC de Sarrià de Ter avui és el torn de la valoració del govern actual.

Valoració del govern

“Pels seus fets els coneixereu”. I de fets en destacaré tres per a fer una valoració del govern d'aquest mandat municipal que arriba a la seva fi: el POUM, el Centre de Visitants i la gestió econòmica.

A aquestes alçades de mandat, a les seves acaballes, el POUM (Pla d'Ordenació Urbana Municipal) hauria d'estar enllestit, ja hauria d'estar aprovat. En comptes de ser ja una normativa urbanística vigent és encara un projecte del què ni tan sols s’ha fet l’aprovació inicial. Hem perdut quatre anys. El govern ha afrontat tard i malament el procés participatiu del POUM. El POUM va ser un dels grans temes del debat electoral de fa quatre anys i aquest havia de ser el mandat en què es culminés tot el procés: participació ciutadana, aprovació inicial, exposició pública, al·legacions, aprovació provisional i aprovació definitiva. Aquesta era una de les obligacions del govern municipal, un dels seus deures, i ara, al final d’aquest mandat, els volen fer a corre cuita, a darrera hora: tard i malament. Però molt em temo que ja no hi seran a temps. Serà responsabilitat del nou govern municipal fer la feina que aquest no ha sabut o volgut fer. Sincerament no sé què ha passat al llarg d’aquests quatre anys dins l’equip de govern respecte el POUM; no entenem perquè no s’ha afrontat abans tot aquest procés d’aprovació. Al llarg d’aquests quatre anys hem preguntat sobre l’estat del POUM en diversos plens municipals i sempre hem rebut “llargues” per part del govern... Amb tan de misteri al final es fa inevitable una pregunta: què amaga el POUM?

El Centre de Visitants del Gironès s'inaugurarà properament; serà la darrera inauguració d'aquest mandat, per nosaltres, la trista cirereta d'aquest govern municipal. Hem escrit i parlat molt sobre aquest tema, sobre el cost econòmic, social i polític que té aquesta cessió gratuïta d'espai d'equipament municipal al Consell Comarcal a canvi de res. Per nosaltres aquesta cessió ha estat un error, un greu error: no només perquè ens desprenem d'espai d'equipament municipal, de manera que no en podrem disposar per a les necessitats que puguem tenir demà, sinó que a més perdem l'oportunitat de poder-lo permutar per obtenir espai d’equipaments en un altre indret, si fos necessari... En definitiva perdem drets sobre l'ús d'aquest espai pels propers 20 o 25 anys en favor del Consell Comarcal del Gironès. En aquesta qüestió el govern municipal ha prioritzat les necessitats del Consell Comarcal del Gironès per sobre els interessos i les necessitats de Sarrià de Ter: Sarrià de Ter no necessitava, no necessita, el Centre de Visitants, però el Centre de Visitants sí necessitava, i necessita, Sarrià de Ter.

En època de crisi, en una època de crisi econòmica com l’actual, els governs de tots els nivells han saber administrar de manera eficient els recursos econòmics, els migrats recursos econòmics. La gestió econòmica que ha fet el govern és molt millorable i són moltes, masses, les oportunitats i els diners que hem perdut o deixat de guanyar, o simplement que no s'ha administrat eficientment.

Segons els nostres càlculs el cost d’oportunitat, en negatiu, d’aquest govern és de prop de més de 3 milions d’euros, l’equivalent al pressupost d’un exercici.

Gran part d’aquesta quantitat és el valor econòmic de la cessió d’equipament municipal pel Centre de Visitants, que nosaltres calculem en 1.720.000 € pels 862 m2 cedits. Amb aquesta cessió no només cedim l'espai, sinó també el seu valor econòmic i, com ja he comentat abans, el seu valor urbanístic.
La rotonda de la Via Augusta va tenir un cost inicial de prop de 500.000 €; els podríem haver destinat a una altra inversió, al Pavelló Municipal o per al nou camp de futbol de gespa artificial, per exemple. Podríem haver destinat aquests diners a un altre projecte si el govern hagués continuat amb la negociació política iniciada per nosaltres a l'anterior mandat amb la Generalitat, amb el Ministeri de Foment i amb Abertis perquè ells financessin el giratori com a compensació per l’ampliació de l’AP7.

A aquesta despesa a la rotonda de la Via Augusta cal afegir-hi els 176.000 € que s’han tret del projecte del carrer Major per esmenar l’error de deixar el carrer Francesc Cambó en un cul de sac. Pel què el cost total de la rotonda serà de més de 660.000 € i el cost polític és deixar inacabada la reforma del carrer Major. Per esmenar un error sacrifiquem el projecte del carrer Major, que requerirà de més inversió els propers anys, quan ara hi havia l'oportunitat de deixar-lo enllestit i tancar aquesta carpeta.

Hem parlat que gran part dels diners del Fons Estatal d’Inversió Local del 2009 es podrien haver invertit al Pavelló Municipal, en comptes de la rotonda de la Via Augusta, si s'hagués negociat un altre finançament. A aquesta quantitat s’hi podria haver afegit una subvenció de la Generalitat, consignada pel 2007, amb un import de 213.900 €. Amb una gestió diferent dels recursos ara tindríem, per exemple, els vestidors que tan necessita el Pavelló Municipal.

Fa dos anys vam demanar que els projectes de la biblioteca i l’auditori que hi ha al costat, encara per construir, s’executessin conjuntament, tenint present una subvenció compromesa del Departament de Cultura de la Generalitat del Pla d’Equipaments Culturals de 357.000 €, subvenció que també hem perdut.
Però no parlem només de grans quantitats, també hem perdut oportunitats en quantitats més petites, però igualment importants. La pista poliesportiva del Pla dels Vinyers es va finançar amb els diners del Fons Estatal d’Inversió Local amb un cost de prop de 60.000 €; ens en podríem haver estalviat uns quants si haguéssim demanat a l’ADIF que ens pagués, en espècie, el formigó per fer la pista. I el darrer exemple és el parc urbà de salut de Sarrià de Dalt, que amb un cost de prop de 8.000 € obtinguts també del Fons Estatal d’Inversió Local el podríem haver obtingut a través del Dipsalut, destinant aquests prop de 8.000 € a altres necessitats del nostre poble.

La gestió econòmica del govern municipal no ha estat a l’alçada de les exigències del context de crisi econòmica. Potser amb una millor gestió econòmica ara podríem acabar tota la reforma del carrer Major; en canvi el govern en deixarà una part per més endavant perquè cal resoldre el cul de sac del carrer Francesc Cambó; amb una millor gestió econòmica ara tindríem el Pavelló municipal acabat, o tindríem un nou camp de futbol amb gespa artificial a La Rasa.

Pels seus fets els coneixereu! Sou vosaltres a qui correspon valorar la feina del govern; també sou vosaltres a qui correspon valorar la feina que hem fet el grup municipal del PSC de Sarrià de Ter durant aquesta quatre anys. Serveixi tot el què de moment us he explicat per posar sobre la taula elements per a la reflexió, per l’anàlisi, per la vostra valoració d’aquests quatre anys.

Però avui també hem de parlar de futur, hem de començar a parlar del futur.

I finalment demà, els motius pels quals em presento com a alcaldable del PSC a Sarrià de Ter.

dimecres, 30 de març de 2011

Un salt endavant: El balanç de la feina que hem fet el PSC de #SarriadeTer (II de IV)

De Presentació Roger Casero, candidat a l'alcaldia

Aquests dies publico al bloc el discurs que, amb el títol d'Un salt endavant! vaig escriure per a la meva intervenció en l'acte públic de la meva presentació com a candidat a l'alcaldia.

Ahir vaig publicar la introducció (I de IV) i algunes de les imatges i avui toca  El balanç de la feina que hem fet des del PSC de Sarrià de Ter, balanç que no inclou tot el què hem fet, sinó els punts més destacats i rellevants...

El balanç de la feina que hem fet durant aquests quatre anys:


Fa quatre anys vam fer un pas enrere, però al llarg d’aquests quatre anys ni ens hem quedat aturats ni ens hem quedat enrere, ans al contrari, en moltes ocasions hem estat nosaltres qui hem pres la iniciativa, hem estat nosaltres qui ens hem avançat i hem fet propostes. Durant aquests quatre anys hem estat molt actius, hem “pencat” de debò... La nostra feina potser no ha lluït tant, ho sabem; la nostra ha estat una tasca sorda i constant però no ha estat en va, i estic convençut que donarà els seus fruits.

Arribarà un dia, a Sarrià de Ter, que l’ús de la deixalleria ens permetrà gaudir d’una bonificació de la taxa d’escombraries, com poden gaudir-ne molts dels i les contribuents dels municipis veïns, que també utilitzen la deixalleria comarcal que tenim al nostre poble. Al setembre del 2007 el PSC de Sarrià de Ter ja ho vam proposar, i així ho hem demanat succesivament cada any, cada mes de setembre, en la modificació de les ordenances fiscals. I així ho seguirem proposant, i així ho aprovarem nosaltres si governem. Vam tenir l’oportunitat de fer-ho al 2007 i ara, molts dels pobles que en fan ús i apliquen aquesta bonificació ens han passat per davant!


Hi ha hagut altres propostes que hem fet que han quedat, de moment, en no res, ja que no han rebut el suport del govern: la del Pla Educatiu d'Entorn n'és un altre exemple, i ens hagués reportat finançament per a la realització d'activitats educatives i esportives.

Aquestes darreres setmanes, mesos a tot estirar, s'ha iniciat, amb un evident retard de com a mínim dos anys,el procés participatiu vinculat al POUM. Una de les conclusions que es van extreure del primer taller participatiu, celebrat el passat mes de febrer, és la necessitat de fer una reserva de terreny per a la construcció d'una nova escola d'infantil i primària a Sarrià de Ter. Doncs bé, al juny de l'any 2008 el PSC de Sarrià de Ter ja ho proposàvem i ho vam manifestar en un comunicat de premsa amb aquest titular: “El PSC proposa que amb el PUOM s’ampliï l’espai d’equipament del CEIP Montserrat per fer-hi l’ampliació i que es faci una reserva de terreny per una segona escola”. És a dir, al 2008 no només instàvem que es tramités el POUM, del qual ja en parlaré més endavant, sinó que ja manifestàvem la necessitat d'una segona escola. No som pas visionaris, simplement coneixem les necessitats de Sarrià de Ter, les vostres necessitats.

L'any passat es va inaugurar la pista poliesportiva del Pla dels Vinyers; la seva construcció era una de les 10 propostes de millora que el nostre grup municipal va fer durant el període d'exposició pública del MIEM (Mapa d'Instal·lacions Esportives Municipals). De les 10 propostes 9 es van descartar, però aquesta, que també la va presentar l'AAVV del Pla de Vinyers, es va incloure al MIEM i finalment es va poder construir amb finançament del Fons Estatal d'Inversió Local. Vam ser nosaltres qui va situar a l’agenda política la necessitat de fer aquesta pista poliesportiva al Pla dels Vinyers, doncs el govern no la contemplava en la proposta inicial del MIEM. Quan la nostra feina no és sorda, els resultats són positius i són en benefici de tothom.

Actualment Sarrià de Ter està en obres; o més ben dit, ens hi fan obres, grans obres! Les grans infraestructures, l'ampliació de l'AP7 i el túnel del TGV s'estan construint, no sense generar-nos, sense generar-vos, múltiples molèsties. Des de fa dos anys des del PSC de Sarrià de Ter que reclamem que la reurbanització del sector de la Plaça de Can Nadal, el carrer del Bosc i la pujada de Sarrià de Dalt es faci conjuntament, en un sol projecte conjunt d'ADIF i Abertis, responsables d'ambdues obres,, harmonitzant tot l'espai i trobant la millor solució per la pujada a l'escola i l'església de Sant Pau, a Sarrià de Dalt. Però finalment no ha estat així i ADIF ha fet el seu projecte per la Placa de Can Nadal i Abertis farà el seu pels carrers de Sarrià de Dalt i del Bosc. La nostra proposta requeria una major negociació política, requeria que el fos el govern municipal qui posés les condicions.

I són moltes més les propostes que hem fet: que el Coro i la biblioteca romanguin oberts tot l'estiu; les biblioteques no poden fer vacances, la lectura no fa mai vacances, és un servei públic que s’ha de mantenir obert tot l’any! Aquest serà un dels nostres compromisos. També vam proposar l’elaboració d’un decàleg pel foment dels valors en l’àmbit educatiu i esportiu o la creació d’un premi local en els Premis Literaris Sant Jordi de Sarrià de Ter...

Des de la oposició hem estat crítics, molt crítics, amb algunes decisions de l'equip de govern: la gestió econòmica o la cessió d'espai municipal al Consell Comarcal del Gironès pel Centre de Visitants; al cap i a la fi en moltes coses tenim programes i prioritats diferents, però sobretot aquests quatre anys el PSC de Sarrià de Ter hem estat molt constructius i hem aportat moltes propostes i millores. La majoria no s'han pogut realitzar, però la feina, la proposta queda i moltes d'elles són encara realitzables.

I demà, la valoració del govern...

dimarts, 29 de març de 2011

A #SarriadeTer també ens sumem a l'#AnyMaragall!

Targetó de la conferència organitzada per GERDS de Ter

En motiu del número 75 de la revista cultural i d'informació local Parlem de Sarrià GERDS de Ter, el grup editor de la revista, ens hem volgut sumar a l'Any Maragall organitzant una conferència sobre Joan Maragall a càrrec de Jordi Llovet, professor emèrit de la Universitat de Barcelona.

La conferència la farem el proper dissabte 2 d'abril a les 6 de la tarda a la sala gran del "Coro" de Sarrià de Ter i serà presentada per Josep Brugada Gutiérrez-Ravé, president de GERDS de Ter.

Hi esteu totes i tots convidats!

Un salt endavant: imatges + intro del discurs de la meva presentació com a alcaldable a #SarriadeTer (I de IV)


Aquesta és una setmana marcada inevitablement per l'inici oficial, amb la publicació, avui matreix, de la convocatòria de les eleccions municipals, de la pre campanya electoral. Des d'avui i fins divendres publicaré al bloc el discurs que, amb el títol d'Un salt endavant! vaig escriure per a la meva intervenció en l'acte públic de la meva presentació com a candidat a l'alcaldia. I dic vaig escriure perquè aquesta va ser la base de la meva intervenció, que no va seguir literalment aquest escrit, però sí el seu esperit...

Avui publico la introducció (I de IV) i els propers dies publicaré les tres parts amb què vaig dividir la meva intervenció: El balanç de la feina que hem fet (II de IV), La valoració del govern (III de IV) i Els motius pels quals em presento (IV de IV).


Un salt endavant!: Introducció.

En Quim Rodríguez, qui havia estat president del Consell Municipal de Sarrià de Ter i, més recentment, delegat territorial d’esports de la Generalitat de Catalunya a Girona, feia setmanes enrere un paral·lelisme entre l’esport i la política: a vegades el saltador d’allargada fa un pas enrere per prendre un major impuls per fer el seu salt...

No sé si quan ho explicava es referia específicament a nosaltres, al PSC de Sarrià de Ter, però el cert és que jo em vaig sentir identificat amb aquesta imatge: fa quatre anys vam fer un pas enrere. No era aquesta la nostra voluntat, no és que ho volguéssim, però el vam fer i aquest és ara el nostre nou punt de partida per afrontar les properes eleccions municipals.

Avui nosaltres donem oficialment el tret de sortida a la cursa electoral, que tindrà en el proper diumenge 22 de maig el seu dia clau, el dia en què es dibuixarà un nou escenari polític a Sarrià de Ter, el dia en què vosaltres, amb el vostre vot, personal i intransferible, definireu l’equilibri de forces polítiques que formaran el nou ajuntament, fruit de les quals haurà de sortir el nou alcalde i el nou govern de Sarrià de Ter per als propers 4 anys.

Des d’ara, i fins el proper 22 de maig, tindrem prou temps i espai per explicar-vos amb més detall les nostres propostes de futur, però avui us volem explicar només tres coses, només aquestes tres coses:

1.El balanç de la feina que hem fet durant aquests quatre anys
2.La valoració del govern actual i, sobretot,
3.Els motius pels quals em presento de nou a les eleccions com a candidat a l'alcaldia, per a ser el vostre alcalde, si obtinc el vostre suport



Demà, el balanç de la feina que hem fet el PSC de Sarrià de Ter.

dilluns, 28 de març de 2011

Què podem fer i què no en la pre campanya de les #eleccions #municipals, a #SarriadeTer i arreu!



Aquest és el primer (n'hi haurà més?) vídeo de la meva pre campanya electoral a les eleccions municipals... És sancionable fer-lo (segurament sí, per una qüestió de gust i estètica...) i, sobretot, publicar-lo i difondre'l?

Demà dimarts, 29 de març, el BOE publicarà el Reial Decret de convocatòria de les eleccions municipals del proper 22 de maig...

Per evitar dubtes i confusions del què es pot fer i no es pot fer, reprodueixo literalment i, em perdonareu, en castellà (em feia mandra traduïr-ho i no he trobat el text en català...) el text de la Instrucció 3/2011, de 24 de març de 2011, de la Junta Electoral Central, sobre la interpretació de la prohibició de la realització de la campanya electoral, inclosa en l'article 53 de la LOREG.

Primero.- Prohibición de difusión de propaganda electoral entre la convocatoria de las elecciones y el inicio de la campaña electoral.

1.- Conforme establece el artículo 53 de la LOREG, desde la fecha de publicación de la convocatoria de un proceso electoral en el correspondiente boletín oficial hasta el trigésimo séptimo día posterior a la convocatoria “queda prohibida la difusión de publicidad o propaganda electoral mediante carteles,
soportes comerciales o inserciones en prensa, radio u otros medios digitales,” sin que dichas actuaciones “puedan justificarse por el ejercicio de las funciones constitucionalmente reconocidas a los partidos, federaciones y coaliciones”, y, en particular, de acuerdo al propio precepto, en el derecho a la libertad de expresión consagrado en el artículo 20 de la Constitución.

2.- En consecuencia, durante el referido periodo, las formaciones políticas y las candidaturas no podrán contratar directamente ni a través de tercero, espacios, soportes o sitios para la difusión de publicidad o propaganda electoral, ya se realice en lugares, públicos (jardines, plazas, parques, etc...), ya en soportes comerciales de cualquier tipo, sean vallas, muebles urbanos para la presentación de información ("mupis"), objetos publicitarios iluminados ("opis"), cabinas, medios de transporte o similares. Tampoco está permitida la inserción de anuncios en prensa o revistas, o en cuñas radiofónicas, o en formatos publicitarios en Internet ("banners"), o en canales comerciales de televisión, o en otros soportes en medios digitales.

3.- Tampoco se considera permitido en el período indicado el reparto con fines de propaganda de material diverso como llaveros, bolígrafos, mecheros, pins u otros objetos similares, que incluyan el nombre o la foto de los candidatos o la denominación o siglas de la formación política, ni la exhibición de fotos de los
candidatos o de carteles con la denominación, siglas o símbolos de una formación política en el exterior de domicilios privados.

4.- En el supuesto de que en el momento de la convocatoria electoral hubiese propaganda electoral difundida con anterioridad a ésta, deberá ser inmediatamente retirada, siendo, en todo caso, responsable a efectos de la Administración electoral el candidato o la formación política a la que se refiera la propaganda.

Segundo.- Actos permitidos.

No obstante lo dispuesto en el apartado anterior, los candidatos y los representantes de las entidades políticas que concurran a las elecciones no incurren en la prohibición establecida en el artículo 53 de la LOREG, entre otros, en los siguientes casos, siempre que no incluyan una petición expresa del voto:

1º.- La realización o participación en mítines y actos destinados a presentar las candidaturas o el programa electoral. Para ello, las formaciones políticas y los candidatos podrán dar a conocer estos actos por cualquier medio de difusión.

2º.- La intervención de los candidatos y de los representantes de las formaciones políticas que concurran a las elecciones en entrevistas o debates en los medios de comunicación de titularidad pública o privada.

3º.- La realización y distribución de folletos, cartas o panfletos, o el reparto de soportes electrónicos (cd, dvd, memorias usb, etc...), .en los que se den a conocer los candidatos o el programa electoral.

4º.- La utilización de vehículos particulares con fotos de los candidatos o la denominación, siglas o símbolos de una formación política, para dar a conocer a los candidatos o informar sobre los actos públicos de presentación de éstos o del programa electoral, siempre que no suponga contratación alguna para su realización.

5º.- La exhibición de fotos de los candidatos o de la denominación, siglas o símbolos de una formación política en la fachada exterior de los lugares en que radiquen las sedes y locales de ésta.

6º.- El envío de correos electrónicos o de mensajes sms, o la distribución de contenidos por radiofrecuencia (bluetooth) para dar a conocer a los candidatos o el programa electoral, siempre que no implique la contratación de un tercero para su realización.

7º.- La creación o utilización de páginas web o sitios web de recopilación de textos o artículos (blogs) de las formaciones políticas o de los candidatos, o la participación en redes sociales (Facebook, Twitter, Tuenti, etc.…), siempre que no suponga ningún tipo de contratación comercial para su realización.

És a dir, que si fa o no fa la pre campanya serà com sempre... però sense tanta despesa!

dissabte, 26 de març de 2011

#MinutsMusicals amb #Aniversari dels #Manel

Aquesta ha estat sens dubte una gran setmana pels Manel! Ells mateixos ho han comentat a Twitter:
@GrupManel "10 milles per veure una bona armadura" núm.1 de la llista de vendes d'Espanya. Moltes gràcies a tots.

De la cançó Aniversari, sens dubte una de les més boniques del disc, és el primer clip del seu nou treball... Bé, més que un vídeo clip sembla, és (?) un curt-metratge!



Aniversari

Els llums s’han apagat, han tret el pastís,
aplaudien els pares, els tiets i els amics
tots alhora, agrupats en un únic crit,
“que demani un desig, que demani un desig”.
I tu, nerviosa, com sempre que et toca ser el centre d’atenció,
has fixat els ulls en un punt imprecís del menjador
un segon, dos segons, tres segons, quatre i cinc.
Els teus ulls cavalcaven buscant un desig,
les espelmes cremaven i alguns dels amics
t’enfocaven amb càmeres de retratar,
una veu comentava “ai, que guapa està”
i jo, en el fons, m’acabava el culet de la copa decidit
a trobar un raconet adequat per fer-me petit, petit.
Del tamany d’una mosca, del tamany d’un mosquit.
Per un cop empetitit, sota els tamborets
i la taula allargada pels dos cavallets,
fer-me pas amb prudència per un entramat
de sabates d’hivern, de confeti aixafat,
i esprintar maleint la llargada dels meus nous passets
i amagar-me entre un tap de suro i la paret
just a temps que no em mengi el collons de gatet.
I escalar les sanefes del teu vestit
i falcar el peu esquerre en un descosit
i arribar-te a l’espatlla i seure en un botó
i agafar un pelet d’aire i, amb un saltiró,
enganxar-te un cabell i impulsar-me en un últim salt final
i accedir al teu desig travessant la paret del llagrimal.
Ara un peu! Ara un braç! Ara el tors! Ara el cap!

I ja dins del desig veure si hi ha bon ambient,
repartir unes targetes, ser amable amb la gent
i amb maneres de jove discret i educat
presentar els meus respectes a l’autoritat,
escoltar amb atenció batalletes curioses als més vells,
fer-me fotos gracioses amb altres il•lustres viatgers
i amb un home amb corbata que no sé qui és.
I en el núvol de somnis que tens a l’abast
i entre d’altres que, ho sento, però ja mai viuràs,
detectar un caminet que m’allunyi del grup
o una ombreta tranquil•la on, desapercebut,
estirar-me una estona i, per fi, relaxar-me celebrant
el plaer indescriptible que és estar amb tu, avui que et fas gran,
mentre a fora de l’ull les espelmes es van apagant.

divendres, 25 de març de 2011

La nova Biblioteca Emília Xargay de #SarriadeTer, portada i tema central del número 75 del Parlem de Sarrià

Parlem de Sarrià n 75

Fa dies que és al carrer i la veritat és que el número 75 de la revista Parlem de Sarrià fa molt de goig!

La portada i el tema central estan dedicats a la recent inauguració de la nova Biblioteca Emília Xargay, però naturalment hi trobareu molts altres continguts, tots aquests continguts!

TEMA DE PORTADA Hem estrenat Biblioteca
AJUNTAMENT. Dotze anys de jornades del paper
ENTITATS 5a Fira Comercial
OPINIÓ. Passem comptes
CULTURA Les nits del Coro
Exposició: Els Prats de Neptú
Tot jugant amb el color
“L’essència del paper”
“Nina, Nineta...”
Biblioteca Emília Xargay
Joan Solà
Pla, Proust, Pairolí
Espai 2,0
Les eines del Bricolatge emocional
REPORTATGE Sarrià de Dalt El trasllat forçós
QUADERN D’APUNTS
ESPAI ESCOLAR. Escola Bressol Confetti
AMPA Laroda d’esports
Observem, manipulem, experimentem...
NATURA Primera expedició al Cho Oyu
SALUT Consells per la presa de medicaments
VIATGES De badoc per la Xina
ESPORTS. UES
THE SARRIÀ NEWS

Podeu escoltar la presentació de la revista en aquesta entrevista de Ràdio Sarrià a Assumpció Vila: Assumpció Vila del Grup Editor de la revista "Parlem de Sarrià" ens comenta els articles del nou número de la revista que ja ha sortit en paper

Bona lectura!

dimecres, 23 de març de 2011

Avui a les 20:30h al Coro de #SarriadeTer, es busca alcaldable!

Diu el bon amic Joan, que és molt de la "conya", i no sense raó, que aquest cartell li fa pensar en els típics dels "westerns" que hi diu "es busca"...

Si fos així, si algú em busca, em trobarà avui, dimecres 23 de març, a les 20:30 hores a la Sala Gran de l'edifici "El Coro" de Sarrià de Ter, a la presentació pública que faré com a del candidat a l'alcaldia del PSC a Sarrià de Ter.

Tal i com ja vaig dir dies enrere, em farà molta il·lusió i m'agradarà molt comptar amb la vostra assistència!

dimarts, 22 de març de 2011

Cròniques d'un Nadal a Burkina Faso: el dia de Nadal, despulles mortals a Bingo (II de II)

Baobab de Burkina Faso

(segueix d'ahir)

Uns homes es van endur el cos dins una de les cases. La dona que hi havia en un dels cotxes, que no era la dona, l'esposa, del difunt, va desaparèixer; jo encara tinc el dubte de si va seguir el cadàver o va anar en una altra cabana... quella dona es va fer fonedisa i no vaig tornar a veure més... Tots els homes que havien sortit de les cases ens van saludar encaixant-nos la mà. Tots i cada un d'ells també em van saludar a mi, de la mateixa manera que ho van fer amb els altres. Jo també els vaig saludar::: "Bon jour!" Ningú em va preguntar res, ningú em va mirar diferent, era un més en aquella vetlla matutina...

Em sentia un estrany... de fet em sentia com el què realment era: un turista europeu que visita la seva "família africana". Però als ulls d'aquells homes jo era un home més, només era un home més... Ningú em va preguntar, ni es preguntava, què hi feia allà... si hi era és perquè, per algun o altre motiu, havia de ser-hi... Tampoc ningú conversava o volia conversar amb mi, però per indiferència, simplement perquè, possiblement en aquelles circumstàncies, tampoc calia.

Abans de sortir de la capital, Ouagadougou, havíem comprat bosses d'aigua potable. Les van reparteir entre els homes que, asseguts sota una ombra amb banquetes i cadires, começàvem una llarga espera. També ens van aigua amb un recipient que ens vam anar passant...

Vaig perdre la noció del temps, no sabia ni l'hora que era, ni quanta estona feia que érem allà, però intuia que l'espera anava per llarg... Hi havia converses entre alguns dels homes, i també alguns moviments... En Bouba, a qui tenia just al meu costat, es va aixecar i va anar a prlar amb alguns dels homes que hi havia per allà. Li vaig preguntar per la situació: calia esperar que la gent anés arribant; era dissabte, dia de Nadal, i la gent arribava amb comptagotes, bé a peu, bé amb bici o motocicleta... La cerimònia potser no es faria fins ben entrada la tarda...

En Bouba va dir que marxàvem; jo li vaig dir que per mi no calia, que si ell havia de quedar-se, jo tenia prou paciència com per romandre allà tantes hores com fés falta... Però em va dir que no calia.. A mes era Nadal i ell també havia d'atendre les seves obligacions familiars i socials: com en d'altres dates assenyalades, per Nadal sovintegen les visites d'amics, col·legues i familiars a les cases d'uns i altres; alguns els visites, d'altres et visiten...

Ens vam acomiadar de tothom encaixant-nos les mans: "merci, au revoire!"
Vaig pujar de nou a la furgoneta; en Bouba va tornar a asseure's davant el volant i al darrere de la furgoneta, ja amb les seients incorporats, van pujar-hi dos homes més; havien arribat amb la nostra comitiva, però en un altre vehicle. Com nosaltres ells tampoc es podien quedar més estona. Vam començar desfer el camí d'anada, però els camins es confonien i ens van acabar confonent... Passant sobre la llera d'un riu sec ens vam adonar que per aquell indret a l'anada no hi havíem passat... Vam decidir seguir, al cap i a la fi la direcció era correcta. Moments més trad vam aturar dos homes que circulàven en motocileta i ens van dir que anàvem en direció la N1, tot i que una mica més avall d'on havíem vingut... Malgrat ens vam desviar un xic, el camí de tornada se'm va fer més curt.

A l'anada, al peatge de la N1, no vam pagar; a la tornada tampoc, tot i que ens van fer aturar; em va semblar entendre que aquell "servei" estava excempt de pagar el peatge...

Després de deixar al seu destí els altres dos homes, amb qui durant el viatge vam compartir més aigua que conversa, vam arribar a casa. A aquelles hores ja feia estona que la resta de les nostres famílies (dones i fills), ja havien dinat. En Bouba ja tenia visites a casa, pel què va passar del seient de la furgoneta al seient de la sala d'estar, on l'esperava, visita a banda, la seva ració del dinar de Nadal. Jo em vaig dutxari després, net i polit, també vaig dinar-berenar, en companyia d'en Bouba i la seva visita...

M'havia disposat a passar el meu primer, i de moment únic Nadal, dia de Nadal, a Burkina Faso. Passar el dia de Nadal a l'Àfrica amb la família havia de ser tota una experiència! De fet d'experiència en vaig viure una d'extraordinària, però encara no sé què és passar el dia de Nadal a l'Àfrica amb la família!


Serà qüestió de tornar-hi!

dilluns, 21 de març de 2011

Cròniques d'un Nadal a Burkina Faso: el dia de Nadal, despulles mortals a Bingo (I de II)

Petita finca rural de Burkina Faso
Em disposava a passar el meu primer, i de moment únic Nadal, dia de Nadal, a Burkina Faso. Passar el dia de Nadal a l'Àfrica amb la família havia de ser tota una experiència! La nit de Nadal l'haviem celebrat vestits per a l'ocasió sopant en família i amb la Sira i la seva germana vam anar a la Missa del Gall... Feia anys, molts anys, que no hi anava... si dic trenta potser no exagero!

El dinar, el dinar de Nadal, havia de ser l'esdeveniment del dia; ho és cada any i aquest no havia de ser una excepció. Però al matí la meva cunyada, la Morissa, gemana gran de la Sira, em va dir que, si volia, tenia altres plans...

Vaig pujar a la furgoneta que aquell dia ens servia per transportar les dues famílies, la meva i la de la meva cunyada, de 5 membres cadascuna. En Bouba, marit de la Morissa, va asseure's al volant i vam dirigir-nos cap a l'hospital. S'havia mort un senyor, amic d'ells, i calia traslladar les seves despulles de l'hospital de Ouagadougou fins a Bingo, a una quarantena de kilòmetres a l'oest de la capital.

Vam aparcar fora de l'hospital i ell va anar a buscar algun familiar o conegut; el seu cotxe, la furgoneta, hera el transport, com si d'un cotxe funerari es tractés. Abans no vam poder entrar al recinte vam esperar una bona estona, que vam aprofitar per treure els reposacaps dels respatllers dels seiens intermitjos de la furgoneta per estirar-los per fer espai, com si d'un llit es tractés, per estirar-hi el cos.

Dins el recinte de l'hospital, en una mena de pati on vam entrar la furgoneta, hi havia un grup de gent, quasi tots homes. Hi havia silenci, molt de silenci. Entre tots aquella gent, entre tots aquells homes, jo era l'únic blanc, l'únic que amb prou feines entenia el francès i l'únic que no sabia què passaria a les següents hores... Tenia molts interrogants, moltes preguntes per fer, però impregnava el silenci i no volia ser jo qui el trenqués... Hi havia rectitud en el rostre d'aquells homes, però no es plorava, ningú plorava...

Després d'una bona estona d'espera es va obrir una porta i en va sortir el forense amb quatre camillers, que transportaven, sobre una camilla, sense rodes però sí amb unes potes curtes, el cos sense vida de l'amic dels meus cunyats.

El cos estava embolicat amb llençols blancs i un canyissat, com si d'un rotlle es tractés, l'emvoltava. Tot i l'absència de caixa mortuòria, l'aspecte era molt net, també molt respectuós... Els camillers van situar el cos en diagonal, de punta a punta, sobre el "llit" que formaven els seients abatuts. Mentre es feia aquesta operacií alguns homes parlaven entre ells, també amb en Bouba... Quatre d'ells van pujar a la furgoneta, situant.se al voltant del cos. En Bouba i jo vam seure davant.

Sortint del recinte de l'hospital vaig veure que en total la comitiva era de tres cotxes; començava aleshores una lenta marxa cap a Bingo...

El trajecte se'm va fer llarg, no només pel fet que calia anar molt a poc a poc, també pel silenci, que de nou es va fer molt present, i la calor... Circular per la N1 també tenia els seus inconvenients, ja que estava també en obres per trams, i calia fer els corresponents desviaments. Però per arribar a Bingo vam haver de passar, durant una bona estona, per carretere sense asfaltar, amb la corresponent dosi de pols...

El paisatge cada vegada era més rural, la carretera cada vegada més imperceptible... Éren camins amb múltiples desviacions, però els cotxes de davant sabien perfectament quines havien de prendre per arribar a bon port.

Finalment vam arribar al poblat; com les que ens hem anat trobant pel camí les cases són fetes de maons d'argila i taulats de palla, moltes són circulars i una paret les uneix formant un conjunt d'habitacles amb un pati al mig; d'altres estan aïllades...

Les gallines escampaven a mesura que ens hi anàvem apropant. Vam aparcar la furgoneta prop d'unes cases, al costat d'un arbre que ens fa força ombra. Va començar a sortir gent, una desena d'homes. Entre els tres vehicles que formàvem la comitiva fúnebre només hi havia una dona; la resta, una dotzena d'homes, inclòs jo... tan blanquet, tot blanquet... Els homes que surtien de les cases portaven taulons i tions per fer bancs; també alguna cadira.

Vaig baixar de la furgoneta i, situat al costat de la porta corredissa lateral, vaig ajudar a treure el cadàver de la furgoneta; Amb les mans vaig agafar el què em sembla que era el cap, mentre des de dins la furgoneta arrossegaven la resta de les restes per treure el cos. Mai havia tingut un cadàver, en aquest cas un tros de cadàver, entre les mans. Sorprenentment no vaig sentir angúnia, sinó un profund respecte pel difunt, malgrat ni el coneixia ni li havia vist mai la cara.

(Seguirà... demà, la segona part!)

diumenge, 20 de març de 2011

Dona'm la mà... que caminarem plegats! #DiadelPare

Foto: Roger Casero

Dona'm la mà...

Foto: Roger Casero

...que caminarem plegats! 

Magnífic regal, aquesta samarreta, el que em van fer les meves filles per celebrar el dia del pare!

Malgrat no estigui estampada a la samarreta, es nota, i molt, la mà, la bona mà de la Sira!
Gràcies filles, gràcies Sira!

dissabte, 19 de març de 2011

#MinutsMusicals amb Stayin’ alive in The wall!

Mesos enrere vaig publicar aquest vídeo al Tumblr, però tot i això no he resisitit la temptació de publicar també al bloc aquest fantàstic, nostàlgic i ballable “mashup” de Bee Gees i Pink Floyd



Que passeu un bon dissabte!

divendres, 18 de març de 2011

Piulada 5.010 a propòsit de la 5.001 a #Twitter

Piulada 5.001

En la vida tot és relatiu, fins i tot, i sobretot per molts, també Twitter. Aquesta setmana he superat les 5 mil piulades a Twitter, fet que no té més mèrit que la combinació de temps (1152 dies) i constància (un promig d'encara no 4,5 piulades al dia)...

El dia 21 de gener de 2008 vaig estrenar Twitter. No recordava aquesta data, de fet fins fa poc no tenia massa clar quan vaig començar a fer servir Twitter... Amb el bloc, però, sí que tinc clar quan vaig començar: el 16 d'octubre de 2007

Sí que recordo, però, perquè m'hi vaig posar: jo aleshores començava a endinsar-me en el món, mai del tot conegut per mi, de la comunicació a internet, la nova comunicació a internet, que anomenaven 2.0... Alguns dels blocaires que ja aleshores seguia no només parlaven de Twitter, sinó que a més l'utilitzaven... I jo vaig pensar: no sé massa què és, però sembla interessant; m'hi posaré!... I amb més il·lusió que coneixement, vaig anar-hi entrant, això sí, com qui entra a remullar-se al mar: a poc a poc... I així estic ara, amarat i xop de Twitter, com cada vegada més gent!...

5.000 piulades ni són moltes ni són poques per si soles; en qualsevol cas són les meves, són el què he volgut dir, el què he volgut repercutir, el què he volgut comunicar, com amb tot, amb més o menys fortuna....

I així segueixo, piulant... I piula que piularàs, aquest apunt ha generat la piulada 5.010... que un bon dia, com les paraules, també se l'endurà el vent!

dijous, 17 de març de 2011

El 23 de març a les 20:30h presentació pública com a alcaldable a #SarriadeTer

Targetó d'invitació a la presentació com a candidat a l'alcaldia
Després d'haver estat proclamat oficialment candidat a l'alcaldia el passat mes de febrer el proper dimecres 23 de març a les 20:30 a la Sala Gran de "El Coro" fem l'acte públic de la meva presentació pública com a candidat a l'alcaldia a Sarrià de Ter.

Em faria molta il·lusió i m'agradaria comptar amb vosaltres!.
Tothom hi està convidat!

Us hi esperem!

dimecres, 16 de març de 2011

Tot té un preu, també el Centre de Visitants del Gironès, situat a #SarriadeTer

El grup municipal del PSC de Sarrià de Ter amb una de les pancartes "Cessió molt cara" davant el Centre Visitants Gironès
A la vida tot té un preu, i el Centre de Visitants del Gironés no n’és una excepció!

Aquest és el contingut de l'article publicat al número 9 del Més x S@rrià, el nostre butlletí d'informació municipal del PSC de Sarrià de Ter.  Sota el títol "El Centre de Visitants del Gironès, una cessió molt cara!" posem preu, econòmic, social i polític a aquesta cessió...

El preu econòmic de la cessió
La cessió no és una venda, prou que ho sabem des del PSC. És una cessió d’ús d’un equipament que, si bé no està construït del tot sí que es cedeix amb l’estructura construïda. L’estructura ja feta té un valor que també cedim al Consell Comarcal. Aquí cal sumar-hi la repercussió del valor del solar i el valor dels costos d’urbanització. És a dir, no només cedim espai, metres quadrats, sinó que també cedim, per als propers 20 anys, el seu valor econòmic. Amb aquesta cessió qui hi guanya és el Consell Comarcal, que recupera així part dels més de 3 milions d’euros perduts per la retallada d’aquest projecte, que inicialment era d’uns 4 milions i que finalment s’ha quedat amb 900.000 €. La pregunta és: què hi guanya Sarrià de Ter?

El preu social de la cessió
Fins al 2030 aquest espai serà del Consell Comarcal del Gironès. La cessió és per 20 anys ampliable a 5 més. Fins al 2030 Sarrià de Ter no podrà recuperar aquest equipament. Durant aquests 20 anys perdem el dret a decidir a què volem destinar aquest espai que ara el govern ha cedit; de fet tampoc ho hem pogut decidir ara.
Necessitem a Sarrià de Ter el Centre de Visitants? El Centre de Visitants és un projecte que inicialment havia d’ubicar-se a Quart i que, per la retallada de finançament del projecte, finalment es farà a Sarrià de Ter. És el Consell Comarcal del Gironès qui necessita Sarrià de Ter, i a Sarrià de Ter hi ha trobat un alcalde i un govern disposats a prioritzar les necessitats del Consell Comarcal per davant de les de Sarrià de Ter.
Aquest és el preu social de la cessió, doncs quan sense tenir les nostres necessitats d’equipaments culturals presents i futures cobertes cedim un espai al Consell Comarcal per un equipament que no necessitem.

El preu polític de la cessió

Aquesta cessió també té un preu polític que no podem obviar: a qui beneficia més aquesta cessió? Aquesta és una cessió que, més enllà de pactar-se entre dues administracions (Ajuntament i consell Comarcal) sota l’atenta mirada i suport d’altres administracions (Governació, Turisme i Cultura de la Generalitat), sobretot aquesta cessió s’ha pactat dins el partit que governa* en totes aquestes administracions: ERC. Tampoc cal oblidar que en aquest cas CiU governa a l’Ajuntament i al Consell Comarcal.
És a dir, més enllà de l’idoneïtat de l’espai cedit, ben segur que sobretot des de la Presidència del Consell Comarcal s’ha volgut prioritzar un alcalde del Gironès que sigui d’ERC, i sense cap mena de dubte les dues opcions més clares eren o Quart o Sarrià de Ter. Exclosa la primera opció per temes pressupostaris, la segona, Sarrià de Ter, va caure pel seu propi pes. D’aquí l’entusiasme de l’alcalde i el seu govern, que veu i veuen en aquesta cessió una oportunitat per millorar el seu posicionament dins el seu partit alhora que una oportunitat per inaugurar un equipament, tan se val si és pel veïns i veïnes o no, abans de les eleccions municipals.
Aquest és el preu polític de la cessió: realment, a qui beneficia?

* en el moment d'escriure aquest article ERC formava part del govern d'Entesa de la Generalitat.
Més x S@rrià n9

dimarts, 15 de març de 2011

Coses i gent de l'Empordà, de Joan Guillamet. Un llibre que he de tornar a Cantallops!

Exemplar del llibre "Coses i gent de l'Empordà", de Joan Guillamet
"Coses i gent de l'Empordà" (Editorial Selecta, 1972), de Joan Guillamet, fill predilecte de Figueres, entre molts altres honors, va ser una de les fresques lectures estivals de Cantallops.

El llibre, Premi Catalònia 1971, és un interessant viatge per la geografia, la cultura, la meteorologia, els costums i la gent de l'Empordà: del dijous, mercat a Figueres, a l'òpera bufa a Cap de Creus, passant pels itineraris del romànic i del capvespre, el bressol dels taps, l'art d'esquivar els cops de sabre i acabant amb tramuntanades vàries: la poètica, la musical, la dels astres, la de la història local, la de l'esport... sense deixar de banda la pintura, de la mà de Ramon Reig, ni oblidant un empordanès de Granada... Federico García Lorca...

Aquest és un dels molts llibres que, relacionats amb l'Empordà o no, fan vida a la casa que la meva mare té a Cantallops... A l'estiu del 2008 vaig agafar el llibre i me'l vaig endur a Sarrià de Ter, doncs volia repassar-ne alguns fragments en motiu del nomenament de Joan Guillamet com a fill predilecte de Figueres.

Ahir, després de llegir aquesta interessant entrevista que li va fer al diari El Punt el periodista figuerenc Narcís Genís, en la qual parlen d'aquest llibre, el vaig tornar a tafanejar... I vaig pensar que ben mirat ja seria hora que el tornés al seu lloc, a l'Enmpordà, a Cantallops!

Si res no hi impedeix, podré tornar-lo a Cantallops aquest proper diumenge...

Us deixo amb un fragment de l'entrevista de Narcís Genís a Joan Guillamet:

El seu llibre Gent i coses de l'Empordà, és un reflex de la gent del país, les seves costums, i d'alguns personatges?
No hi havia posat aquest títol, m'el va canviar l'editor. Després vaig publicar Vent de tramuntana, gent de tramuntana, en el qual explico comla tramuntana influeix en la gent i com ho expliquen alguns experts. Hi ha una galeria de gent tramuntanada. El darrer de tres llibres va ser La plana, el vent, la gent. Tot plegat forma una trilogia sobre l'Empordà i la seva gent.
Vós vàreu fer estraperlo?
Potser sí. Vaig publicar un altre llibre, Tots hem fet estraperlo, en el qual explico algunes anècdotes sobre el tema. Es com aquell que sempre passava per la frontera en bicicleta i mai li trobaven res, i finalment es va descobrir que cada dia passava una bicicleta d'estraperlo.
També sou un especialista sobre la bruixeria?
Vaig escriure un llibre sobres les bruixes de Catalunya, i durant uns anys vaig fer una mena de peregrinació per tot Catalunya fent xerrades i conferències sobres les bruixes.
Us vàreu inspirar en Fages de Climent i les bruixes de Llers?
En alguna cosa, perquè en tots els meus llibres, d'una manera o d'una altra, hi surt l'Empordà i Figueres. Però bàsicament vaig seguir Joan Amades, que va fer aquell llibre, Bruixes i bruixots.

Podeu llegir-la sencera aquí.

dilluns, 14 de març de 2011

La gespa artificial, al nou camp de futbol de #SarriadeTer

Imatge actual del camp de futbol de La Rasa.

Aquest és l'article que he publicat al número 74 de la revista Parlem de Sarrià.

La gespa artificial, al nou camp de futbol

Sarrià de Ter necessita un camp de futbol gespa artificial. Aquesta és una afirmació que avui, penso, ningú posa ni pot posar en dubte. Aquesta necessitat no és exclusiva del barri de La Rasa ni del FC Sarrià, tot i que especialment el FC Sarrià, amb una activitat molt vinculada a la vida del barri de La Rasa, disposar d’un camp de gespa artificial ha esdevingut, aquestes darreres temporades, en una qüestió vital!

El PSC respecte la gespa del camp de futbol

La posició del grup municipal del PSC a l’Ajuntament de Sarrià de Ter respecte a la gespa artificial del camp de futbol municipal de La Rasa ha estat i és la mateixa tan al govern com a l’oposició: la gespa artificial s’ha de fer en un camp nou, no en el camp actual.

Aquesta posició, aquest plantejament, fa que les accions que des del nostre punt de vista s’haurien d’haver fet difereixen de les accions i plantejaments que aquests darrers tres anys s’han fet des del govern.

Aquest posicionament (la gespa artificial s’ha de fer en un camp nou, no en el camp actual) l’hem fet sempre basat en dos arguments principals:

1.- L’ajuntamnet no és propietari de la totalitat del terreny de l’actual camp de futbol, pel què hi ha una dificultat afegida de caràcter urbanístic, que afegeix complexitat a la gestió d’inversions.

És cert que els darrers mesos el govern ha mantingut converses amb la propietat de part del terreny per pactar una cessió d’ús per a garantir futures inversions, però cal valorar també quina és o serà la contrapartida de la cessió.

2.- El camp de futbol actual no compleix les mides reglamentàries i en el seu emplaçament actual no es podria remodelar el camp de futbol en un futur segons els estàndards de construcció actuals (mides reglamentàries, seguretat...).

Aquest segon argument reforça el primer en el sentit que, més enllà de la possibilitat de posar gespa artificial al camp de futbol actual, la necessària remodelació d’aquesta instal·lació esportiva no es podrà fer en aquest mateix espai, sinó que, tal i com hem defensat des del PSC de Sarrià de Ter, el nou camp de futbol s’ha de fer a la nova zona esportiva que ha de néixer al sector del Pla de Dalt, encara per a definir i desenvolupar.

La posició del PSC respecte al camp de futbol és i ha estat sempre molt clara: la inversió de la gespa artificial del camp de futbol cal fer-la en el nou camp que s’ha de construir al sector del Pla de Dalt.

I és en aquesta línia que des del nostre grup, en cas d’haver governat durant aquest mandat, haguéssim avançat:

- Accelerant la redacció i aprovació del POUM (Pla d’Ordenació Urbana Municipal), definint al Pla de Dalt la creació d’una nova zona d’equipaments esportius amb el nou camp de futbol, de gespa artificial, entre ells (també una pista coberta).
- Paral·lelament a la tramitació del POUM disposar, via conveni amb la propietat, del sòl destinat a equipaments públics al sector més proper a La Rasa del Pla de Dalt per la construcció del nou camp de futbol, aquest sí, amb gespa artificial.

- Orientar i prioritzar les inversions municipal (Fons Estatal i altres subvencions de la Generalitat i la Diputació) en inversions per a la construcció del nou camp de gespa artificial.

Els errors del govern respecte la gespa del camp de futbol

El posicionament i, per tant les accions, del govern no han anat en aquesta línia. El govern municipal va situar la gespa artificial a l’agenda política d’quest mandat amb la incorporació al Mapa d’Instal·lacions Esportives Municipals (MIEM) d’aquesta acció: “pavimentació amb gespa artificial de l'actual camp de futbol de La Rasa”

El MIEM, recordem-ho, es va elaborar a finals del 2008 i es va aprovar l’any 2009. Pel que fa a aquesta acció el MIEM la definia amb aquests termes:
El MIEM quantificava la inversió per pavimentar de gespa artificial l'actual camp de futbol, finançada al 100% per l'Ajuntament, en 474.150 €, i en preveia la seva execució durant el mateix any 2009.

És a dir, a l’any 2009 el govern municipal prenia el compromís, no només davant el FC Sarrià, el prenia davant els veïns i veïnes a través de la proposta i aprovació del POUM, de pavimentar amb gespa artificial el camp actual.

Però curiosament, al mateix temps que el govern proposava incloure aquesta acció, i per tant previsió d’inversió, al MIEM, també es plantejava quines havien de ser les inversions prioritàries per a presentar als Fons d’inversió Estatal del 2009, dotat a Sarrià de Ter amb poc més de 733.000 €, però en la d’inversió del govern la pavimentació del camp de gespa no es va considerar prioritària.

L’argument del govern va ser que davant la inversió per la gespa artificial del camp de futbol actual prioritzava la construcció de la nova rotonda de la Via Augusta, i aquí penso que el govern va cometre un error.

I l’error no va ser construir la rotonda, l’error va ser fer-la amb la inversió del Fons Estatal, quan a criteri nostre penso que s’hauria d’haver seguit amb la via de negociació que el PSC havíem obert amb Abertis, el Ministeri de Foment i la Generalitat de Catalunya perquè fossin ells qui paguessin la nova rotonda com a compensació de l’ampliació a 8 carrils de l’autopista al seu pas per Sarrià de Ter. Però aquesta va ser una via de negociació política que l’actual govern va tallar, tot i el nostre oferiment per seguir-la i mantenir-la viva.

Alliberant la inversió de la rotonda del Fons Estatal del 2009 el govern hauria pogut destinar inversió per la pavimentació del camp de futbol amb gespa artificial.

Em sembla que aquí el govern va cometre un error estratègic: va situar a l’agenda política la gespa artificial del camp de futbol però no va saber jugar bé, a criteri nostre, les cartes. I l’oportunitat, si volia i la treballava políticament, hi era.

Malgrat deixar passar aquesta oportunitat, el govern ha seguit dirigint les seves energies a pavimentar amb gespa el camp de futbol actual: per un costat en la recerca de finançament (previsió de 100.000 € als pressupostos de l’Estat per al 2011, acords verbals amb la Generalitat) i per l’altra, com ja he indicat abans, per la resolució urbanística de la propietat d’un tros del terreny de l’actual camp de futbol.

Des del meu punt de vista des del punt de vista del PSC de Sarrià de Ter, penso que on caldria destinar energies, temps i gestió política és, coincidint en la necessitat de cercar finançament, en establir un acord urbanístic al sector del Pla de Dalt per avançar, donat el retard en la tramitació del POUM, en la cessió de l’espai destinat a equipaments públics.

I és que una altra de les dificultats afegides ha estat la demora del govern en la tramitació del POUM, instrument urbanístic que ha de definir la creació d’aquesta nova zona esportiva del Pla de Dalt amb el nou emplaçament del camp de futbol.

Al final, si el govern segueix amb la voluntat de fer inversió al camp actual, hom podria tenir la percepció que estem invertint en un camp de futbol que no tindrà futur.

El present és incert; com serà el futur?

La meva percepció és que si realment el govern hagués volgut, avui la pavimentació amb gespa artificial del camp de futbol de La Rasa seria una realitat. Va situar a l’agenda política aquesta necessitat però no hi va posar els mitjans per executar-la.

La realitat és, com he comentat a l’inici, que per al FC Sarrià disposar d’un camp de gespa artificial és una qüestió vital. Són els actuals moments crítics, molt crítics per al FC Sarrià. Al voltant del nostre poble (Girona, Fornells, Quart...) s’han anat fent camps de gespa artificial, quedant-nos, Sarrià de Ter i especialment el FC Sarrià, en una situació de desavantatge respecte d’altres municipis i els respectius clubs de futbol. La sagnia de baixa de jugadors en les diverses categories del FC Sarrià és, d’un temps ençà, imparable.

Però el camp de gespa artificial no és només una necessitat del FC Sarrià; a dia d’avui també és una demanda del futbol flag (Wolves Sarrià de Ter), una nova modalitat esportiva que aquests darrers anys està arrelant amb força i amb èxit al nostre poble i que necessiten també disposar d’un camp de gespa, artificial en aquest cas.

Aquesta situació críticadel FC Sarrià, aquesta necessitat dels Wolves Sarrià de Ter, es veu agreujada, a més, amb el context de crisi econòmica, que afecta directament a la capacitat d’inversió municipal, així com també de les altres administracions. I cal fer-nos aquesta pregunta: prioritzarà encara la Generalitat les inversions per a pavimentar camps de gespa artificial en el proper mandat, després de la despesa feta els darrers anys (on realment ha estat una prioritat) i davant altres necessitats d’inversió que pugui prioritzar?

Sense possibilitat, a dia d’avui, de respondre a aquesta pregunta, sí que m sembla, que ens sembla des del PSC de Sarrià de Ter, que cal treballar, des d’ara i sobretot en el proper mandat municipal, per a fer realitat la nova zona esportiva del Pla de Dalt i començant pel nou camp de gespa artificial. Em sembla que és aquí on hem de dirigir totes les nostres energies i esforços.

Seran majors els esforços que haurem de fer per fer realitat el desig de disposar, a Sarrià de Ter, del camp de futbol que ens mereixem. El PSC de Sarrià de Ter estem i estarem disposats a fer sempre aquest esforç, a treballar intensament, des de la política, des de l’Ajuntament de Sarrià de Ter, per tenir la gespa artificial al nou camp de futbol.

dissabte, 12 de març de 2011

#MinutsMusicals amb "Charcos" de Mârmara



Ahir els citava parlant de grups de rock i de fet aquests dies estran d'entrena... "Charcos" és el segon single del primer disc de Mârmara, "Bucles", i és amb aquesta cançó que han fet el primer clip!

divendres, 11 de març de 2011

Marge d'Error a la final de l'Engresca't 2011



Uploaded with ImageShack.us

El grup gironí Marge d'Error, del qual un dels seus components és de Sarrià de Ter, participarà avui 11 de març a la final del concurs Engresca't 2011 a la sala Salamandra de l'Hospitalet de Llobregat. Els altres tres finalistes són, a banda de Marge d'Error, Mal Trago, Up with the MESS i The Wave. El guanyador del consura gravarà un disc amb la discogràfica Casafont.

Marge d'Error és un grup jove de joves músics que es defineixen, s'autodefineixen així:



Uploaded with ImageShack.us

Marge d'Error, que ja ha editat un EP amb 4 cançons, que podeu escoltar, juntament amb d'altres, al seu Mysapace.



Uploaded with ImageShack.us

Marge d'Error és un grup de rock amb una formació clàssica de rock: dues guitarres, baix i bateria... Tot i que el què predomina ara en l'escena musical catalana és el pop (i consti que ja era hora!) també s'agraeix que l'espectre rocker de casa nostra també es renovi... Una altra aportació en aquesta línia, encara que més veterans i, tot i joves, de més edat, són Mârmara...

Així sonen en directe Marge d'Error:




Molt de ROCK i molta SORT aquesta nit!

dijous, 10 de març de 2011

La #SetmanaBlanca més fosca

L'esglèsia Nostra Sra de la Misericòrdia, misericordiosa amb la neu... Foto: Roger Casero
En plena segona "tanda" de la Setmana Blanca aquests dies recordem la setmana blanca que la meteorologia ens va brindar l'any passat, setmana que ens va esfosquir il·lunimant alhora part de les nostres pròpies misèries....

Vam ser molts els qui vam compartir a les xarxes socials les imatges i vídeos d'aquells dies, i com a mostra dos botons:





En fi, un any després s'ha tornat a vessar molta tinta, però una de les bones (encara que si voleu insignificant) notícia social i meteorològica d'aquests dies ha estat l'activació del canal de càmeres del Temps de TVC... Aquest canal, amb les imatges de les localitzacions acompanyades de la informació meteorològica bàsica i amb la banda sonora de Catalunya Música fa de bon mirar...


I és que amb les setmanes blanques, sembla que tot són mals de cap!
Un ninot de neu davant l'Escola Montserrat de Saarrià de Ter: Foto: Roger Casero

dimecres, 9 de març de 2011

Versos de dones citats el #8març de 8 a 8 cada 8 minuts per #donesdecorvermell

Aquests són els poemes que van piular, vers a vers, durant tot el dia d'ahir, dia 8 de març des de les 8 del matí fins a les 8 del vespre cada 8 minuts, dones socialistes en aquesta interessant commemoració i mobilització del Dia Internacional de les Dones a la xarxa.  

Amb totes dues mans
alçades a la lluna,
obrim una finestra
en aquest cel tancat.

Hereves de les dones
que cremaren ahir
farem una foguera
amb l'estrall i la por.

Hi acudiran les bruixes
de totes les edats.
Deixaran les escombres
per pastura del foc,
cossis i draps de cuina
el sabó i el blauet,
els pots i les cassoles
el fregall i els bolquers.

Deixarem les escombres
per pastura del foc,
els pots i les cassoles,
el blauet i el sabó.

I la cendra que resti
no la canviarem
ni per l'or ni pel ferro
per ceptres ni punyals.

Sorgida de la flama
sols tindrem ja la vida
per arma i per escut
a totes dues mans.

El fum dibuixarà
l’ inici de la història
com una heura de joia
entorn del nostre cos
i plourà i farà sol
i dansarem a l' aire
de les noves cançons
que la terra rebrà.

Vindicarem la nit
i la paraula DONA.
Llavors creixerà l' arbre
de l' allíberament.

Ma Mercè Marçal


Mai no seré
prou vella
ni prou covarda
com per no tornar a començar
de cap i de nou
i amb les mans buides.
Maria Aurèlia Capmany


A l’atzar agraeixo tres dons:
haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel

Maria Mercè Marçal

Parlen le dones
la seva poesia
tendra i forta

Ben pocs s`aturen
a escoltar aquestes veus,
que, trasbalsades,
un nou llenguatge diuen
nascut al fons dels segles.

Montserrat Abelló

Cadascú ha de tenir
la seva cambra.
I un pati blau
on passejar els seus dubtes

Montserrat Abelló


Unes fotocòpies, potser esgrogueïdes,
d'uns poemes poc assequibles;
o la imatge d'escuma benigna
de la platja de quan era petita.

El so del piano un matí de diumenge
amb l’estrall del fred a la gespa;
o la tebior de la llum de maig
i la tendresa d’una primavera incerta.

El meu plor per la mort d'un estel,
anònim perquè la nit m'hi convida,
i les imatges de l'amor,
nio perdut ni finit, fent-me companyia.

La lluita per una causa,
sens dubte justa i digna,
i tot l’escalf de la mà sabuda,
perduda en mi i sense massa guia.

La mirada humida de la Nessa
la seva sobtada alegria;
i les coses que no sé
i tots els desigs que tindré un dia.

Marta Pessarrodona


Et tornes invisible-estàs marejada
adéu-llavis contra el front
(llavis embrutats de pastís)
amb veu que mastega
intent de saber-se el pa
però abans que es deformi la llengua,
un cop sec et deixa sense resposta
-la porta que bat el vent
del comiat.

Martina Escoda

dimarts, 8 de març de 2011

Dones i #Esport a les IX Jornades de la #Dona Treballadora de #SarriadeTer #8març

La Clàudia, en ple partit de bàsquet d'aquesta temporada. Foto: Roger Casero
Un any més, i ja en són 9, a Sarrià de Ter celebrem el Dia Internacional Internacional de les Dones amb les Jornades de la Dona Treballadora, enguany al voltant del paper de la dona en el món de l'esport.

Aquest és el programa d'enguany:

Dimarts 8 de març - Pavelló Municipal
19:30h.: Inauguració de l'exposició "Dones i Esport"
20:00h.: Xerrada col·loqui "L'esport d'elit en l'àmbit femení i la invisibilitat dels esports de participació femenina", a càrrec de Carme Mas, presidenta de la Federació Catalana de Ciclisme i Anna Caulas, entrenadora de l'Uni Girona.

Divendres 11 de març - Centre Cívic la Cooperativa
18:00 h.: Inauguració de l'exposició dels i les alumnes de l'Escola Montserrat i la Llar d'Infants Confetti, amb la col·laboració de les respectives AMPA

Dssabte 12 de març - Restaurant del Golf Girona (Sant Julià de Ramis)
14:00h.: Dinar de Dones (Venda de tiquets a les oficines municipals de l'Ajuntament fins el dia 9 de març)


Ua animo a participar-hi!

La Irina, escalfant abans d'una exhibició de gimnàstica rítmica: Foto: Roger Casero

Ni un pas enrere! #8març

D'entre les retallades del nou govern, també n'hi ha en temes d'igualtat... D'aquí el títol del manifest d'enguany...

Manifest del PSC en el Dia Internacional de les Dones - 8 març 2011

 "Ni un pas enrere"

Commemorem un any més el Dia Internacional de les Dones en un context difícil, però ple d’esperança. Perquè el 2011 serà, segons tots els pronòstics de persones expertes, l’any en què s’iniciï la recuperació econòmica. I perquè això succeeixi, serà fonamental comptar amb la força, la determinació, la saviesa i el poder de les dones.

En aquests moments de crisi de l’Estat de Benestar és més necessari que mai que reflexionem sobre la manera d’aconseguir un model social més igualitari, més productiu i eficient, que comporti la dissolució de les desigualtats entre homes i dones. Hem de teixir una nova xarxa de polítiques socials més concordants amb la realitat social de les dones en la nostra actual societat, i dissenyar un nou catàleg de polítiques públiques que generin més benestar social i més ocupació, sense renunciar a la cohesió social i que redueixi els desequilibris entre dones i homes.

Commemorem el 8 de març amb l’orgull i la confiança d’haver arribat, com a societat, a les més grans quotes d’Igualtat –política, legislativa, social– en la història del nostre país. Les lleis i els plans aprovats en aquests darrers anys de Governs socialistes són, en si mateixos, instruments extraordinàriament valuosos i positius que ens permeten encarar el moment actual en millors condicions que mai. Però també ho fem amb alerta perquè l’arribada de la dreta al govern de la Generalitat pot suposar un pas enrere de grans dimensions. No ha estat necessari arribar als cent dies de govern per comprovar que el veritable programa de Convergència i Unió es basa en el desmantellament de les polítiques socials que l’anterior govern, encapçalat pel PSC, havia afermat.

Hem passat d’un govern que va duplicar els recursos destinats a la lluita contra la violència de gènere, que va apostar per crear resposta a les situacions concretes de les víctimes a través del desplegament de la Llei dels Drets de les Dones contra la Violència Masclista, que va dotar de recursos als Ajuntaments per crear i consolidar els Serveis d’Informació i Atenció a les Dones, que va creure en la necessitat d’establir mecanismes correctors en el mercat de treball creant una Direcció General d’Igualtat d’Oportunitats, que va impulsar l’elaboració de Plans d’Igualtat a les empreses, que va facilitar oportunitats a través de projectes com Jo, Directiva o la Xarxa de mentoria Ariadna, treballant per la incorporació de dones en sectors on es trobaven subrepresentades i tantes altres accions d’aquests darrers anys, a un govern que ha desmuntat ja l’estructura que fonamentava tot aquest treball.

Històricament el protagonisme en la política per la igualtat ha estat dels Ajuntaments, principalment els governats pels i les socialistes. La tasca municipal ha estat durant molts anys la sustentadora de les millores en la condició de vida de les dones i només durant els darrers anys ha rebut suport de la Generalitat de Catalunya, a través del programa de subvencions a ens locals i el Contracte Programa signat amb l’Institut Català de les Dones per recolzar els Serveis d’Informació i Atenció a les Dones, accions sobre les quals l’actual govern encara no s’ha pronunciat i que resulten cabdals per a molts ens locals en aquests moments de crisi. Cal reivindicar el paper de motor de l’administració de Catalunya per continuar treballant en aquesta línia a tot el país.

Hem assolit el reconeixement “formal” de la participació de les dones en igualtat i en tots els àmbits, però la realitat és tossuda i seguim arrossegant un gran desequilibri en la participació i en la presa de decisions. La responsabilitat en l’àmbit privat segueix sent nostra i si no assolim que els homes es conscienciïn i comparteixin les responsabilitats familiars, les dones seguirem estant en clar desavantatge. Perquè la igualtat “real i efectiva” passa per la incorporació de les dones a una ocupació de qualitat en les mateixes condicions que els homes, i això exigeix un repartiment igualitari de l’esfera privada, dels assumptes domèstics i de la cura de les persones dependents. Només amb una veritable coresponsabilitat entre homes i dones s’equilibraran realment les oportunitats per a aquestes. La coresponsabilitat en l’àmbit privat i l’apoderament de les dones en el públic són els instruments que ens permetran remoure positivament les estructures socials condicionades per la mentalitat masclista.

Oblidar el potencial i la força de la incorporació laboral de les dones a un mercat de treball estable i de qualitat, és conduir les reformes iniciades al fracàs més absolut i a la ruptura de la cohesió social. Evitar aquest fet ha d’esdevenir una lluita col·lectiva. És el conjunt de la societat, dones i homes, el qual ha de prendre les regnes de la transformació d’aquest país, no només per sortir de la crisi actual sinó també per protegir-se i evitar que torni a repetir-se en un futur. Per a això és necessari que la coresponsabilitat de la vida personal, laboral i familiar es converteixi en la pedra angular del nou model social, laboral i econòmic del nostre país. En aquest 8 de març de 2011, des del PSC volem reconèixer el valor de la lluita de les dones per la Igualtat –tal vegada, la transformació de més gran importància duta a terme en el nostre país en les últimes dècades–, i fer una crida per treballar tots i totes solidàriament per una Catalunya millor, més justa i més igualitària.

dilluns, 7 de març de 2011

Àlex Jaime Fernández, fusta de campió! #sarriadeter

L'Àlex Jaime després d'una cursa! Foto: Agustín Jaime
El passat 6 de febrer el jove sarrianenc Àlex Jaime Fernández (1998) disputava a Llambilles la seva primera cursa oficial de BTT. La de Llambilles era la primera de les 4 curses de l'Open BTT BMW que s'ha celebrat al llarg del mes de febrer a les comarques gironines. En la seva primera presa de contacte amb la competició Àlex Jaime va quedar primer classificat en la categoria d'infantil de primer any, per sorpresa i alegria de tothom, també seva!

En les tres curses posteriors (Lladó, Canet d'Adri i Les Planes d'Hostoles) l'Àlex també va guanyar en la seva categoria! L'Àlex ha estat, doncs, tot i ser debutant, el merescut campió infantil de primer any de l'Open BTT BMW!

I el què el primer dia va ser una alegre sorpresa, va esdevenir el darrer dia en una alegre confirmació: tenim davant nostre un ciclista en projecció!

L'Àlex aquesta temporada va deixar el bàsquet pel ciclisme, va passar de formar part de la base del Club Bàsquet Sarrià a entrenar-se amb el Club Ciclista RadikalBikes. La seva passió per la bicicleta de muntanya, però, no li ve de nou: ja fa anys que, juntament amb el seu germà petit, en Pol (que també apunta maneres, de moment tan al bàsquet com en ciclisme!), seguien la roda del seu pare, l'Agustín, i el seu oncle, l'Elías en múltiples sortides arreu de les nostres comarques... I ara són ells, l'Agus i l'Elías, qui seguiexen la roda de l'Àlex! El segueixen a roda i li dónen tot el seu suport a l'hora de preparar les curses, d'inspeccionar i estudiar el terreny!

Però el principi d'aquesta petita (de moment) i bonica història no és completa sense comptar amb la mare de l'Àlex: la Loli Fernández Herrera!. La Loli, a diferència dels altres, no participa a les curses sobre la bici, sinó tocant de peus a terra! I és molt important que hi hagi semrpe algú que toqui, literalment, de peus a terra! La seva visió no és sobre la bici, sinó a peu de cursa...

Amb la mateixa passió i estima que l'animava des de les grades dels camps de bàsquet, ara l'anima i l'espera a l'arribada de les curses, no sense patir per les possibles caigudes (que hi són) i ajudant-lo, ara i sempre, a manetnir els peus a terra tan quan pedala, com quan baixa de la bici, com quan puja al podi...

Fa uns mesos l'Àlex va decidir dedicar-se a l'esport de la bicicleta de munyanya; els qui hi entenen diuen que hi té destresa i, sobretot, que té molt potencial!

L'Àlex és un esportista que ha tastat diversos esports, tan individuals com d'equip. Com he esmentat abans ha practicat bàsquet, també football flag amb els Wolves Sarrià de Ter i és també un jove muntanyenc, amb alguna notable fita ja assolida: l'Aragüells (3.037m). L'any 2008 va ser distingit com a millor esportista del Grup Muntanya Sarrià.

Possiblement la propera competició de l'Àlex serà el primer Open Infantil gironí de BTT...

L'Àlex té fusta de campió! És un apassionat de l'esport en general i, ara especialment, del ciclisme de muntanya, però sobretot és un jove amb molt talent i molta sort: ha estat sempre molt ben acompanyat pels seus pares i família, també ara en aquesta nova aventura que tot just comença... Enhorabona i molta sort, Àlex!
L'Àlex, al mig del podi, recollint el merescut premi!. Foto: Agustín Jaime