dijous, 31 de gener del 2008

L'AP7 al Ple i a la Politica

Dijous passat, dia 24 de gener, es va fer una reunió informativa de la Plataforma Salvem Sarrià. Aquest dissabte passat es va fer l'acció al peatge de l'AP7.

Aquest dimarts, al primer Ple ordinari de l'any, com a portaveu del grup municipal del PSC de Sarrià de Ter vaig exposar, d'una manera sintètica, els punts claus sobre els quals ha de pivotar el treball dels tres grups municipals de l'Ajuntament de Sarrià de Ter:

. Seguir manifestant-nos en contra del projecte dels 8 carrils, amb la continuïtat del recurs contenciós administratiu contra el projecte presentat al maig del 2007.

. Seguir mantenint viva i activa la Plataforma Salvem Sarrià com a expressió de la gent i les entitats de Sarrià de Ter de defensa del nostre poble.

. Treballar per aconseguir les indemnitzacions justes per les famílies dels habitatges més directament afectats per l'ampliació, aquells que l'autopista els passa quasi a tocar, donant-los la possibilitat real, si és la seva voluntat, d'oferir-los un habitatge nou al mateix sector.

. Treballar per la minimitzar les afectacions i limitacions urbanístiques dels habitatges que es troben dins la zona d'afectació, en cas d'obres de millores dels habitatges.

. Treballar per aconseguir les mesures de reducció d'impacte acústic per una segona corona d'habitatges de Sarrià de Dalt, el Pla de l'Horta i el Pla dels Vinyers.

. Treballar pel trasllat dels elements patrimonials de la Plaça de Can Nadal, directament afectats per l'ampliació de l'autopista: la glorieta de la plaça i l'edifici del Cau.

. Treballar per la compensació econòmica en inversió pública a Sarrià de Dalt.

. Treballar per l'obtenció d'una compensació econòmica anual de caràcter permanent per Sarrià de Ter per l'afectació permanent del pas de l'autopista.

. Treballar per garantir l'aplicació de mesures de reducció d'impacte acústic i visual i de mesures de seguretat a tot el traçat de l'AP7 al seu pas per Sarrià de Ter: paviment reductor de soroll, murs de contenció, pantalles, arbrat, etc.

. Demanar la participació de la Generalitat, a través de la Secretaria per a la Mobilitat, a les converses i negociacions tan amb el Ministeri de Foment com amb el concessionari, Abertis.

Des del nostre grup municipal som plenament conscients que els nostres plantejaments no coincideixen plenament amb els que té el partit a nivell general, així com amb els dels governs de la Generalitat i l'Estat. Però aquest fet no ha impedit que el nostre grup hagi rebut el suport dels dos Diputats del PSC al Congrés de Diputats, la Montse Palma i l'Àlex Sàez. Ells han estat atents a la nostra situació i ens han ajudat, en les nostres responsabilitats de govern durant el darrer mandat, en la preparació de les reunions amb el Ministeri de Foment.

És cert que el PSC ha mantingut, a nivell de les comarques gironines i a nivell del País, un posicionament molt clar davant l'ampliació de l'AP7 i el desdoblament de l'A2. La nota discordant hem estat el PSC de Sarrià de Ter. D'altres partits han jugat més amb l'ambigüitat dels seus plantejaments, més enllà dels grups municipals de Sarrià de Ter. En el fons, però, els tres grups municipals representats a l'Ajuntament de Sarrià de Ter vam arribar a una conclusió conjunta dijous passat, durant la reunió informativa de la Plataforma Salvem Sarrià: més enllà del nostre poble estem sols en els plantejaments inicials: no als 8 carrils. En les qüestions de detall, en altres reivindicacions, sí que podem trobar suports dels partits, pel què, com hem dit abans, cal treballar-ho.

Primer el poble, després la política. Aquesta és una màxima que els que ens dediquem a la política local tenim sempre molt present, ja que ha estat el compromís amb el nostre poble, amb la seva gent, el què ens ha motivat a fer el pas cap a la política.

Malgrat no compartir sempre els mateixos plantejaments, sí que he sentit que el meu partit, el PSC, respectava el nostre posicionament vers aquest tema, com amb el del TGV. Entenc que és així com ha de ser, que no podria ser d'altra manera. Per això, i per molts altres motius, el PSC és i seguirà essent el meu partit... i Sarrià de Ter, naturalment, el meu poble.

---------------------------------

pd1: ahir, 30 de gener, el CEIP Montserrat va celebrar, com tantes altres escoles, el DENIP (Dia Escolar per la No violència i la Pau).

Aquest dia sempre em recorda el meu pas per l'APOC, l'Associació de Pacifistes Objectors de Consciència, entitat dissolta ja fa uns anys. L'APOC era una entitat d'objectors al Servei Militar que treballava pel foment de la Pau i per la objecció i la insubmissió a la mili. Es va arribar a fer un concert, l'APOC ROCK i, sobretot, teníem el servei d'informació per la objecció de consciència de l'Ajuntament de Girona, iniciat per Toni Bardera, tot un referent, a l'Estació d'Olot. També vam editar material (el material estrella era el partenó de la Pau, que diria que encara es pot trobar al CeDRe) per fer dinàmiques i xerrades a escoles i instituts. Un dels records més agradables que en tinc va ser la participació, l'any 1995, a la Beca Joaquim Franch, en què el nostre projecte, Projecte local d’intervenció educativa: facilitar la pau, una responsabilitat per al segle XXI, va ser becat.

(Imatge del DENIP al CEIP Montserrat)

pd2: l'any 1992 vaig participar, en tant que representant dels alumnes al Consell Escolar de l'Institut de Batxillerat Carles Rahola, a la redacció del projecte Reciclem: el paper de Carles Rahola, becat també per la Beca Joaquim Franch.

La satisfacció és només pels projectes becats, també per qui donava i dóna nom a aquesta beca, l'enyorat Joaquim Franch (1944-1987), qui va fer un important treball de renovació pedagògica dins i fora de l'escola.

pd3: avui fa 27 anys de la mort d'en Just. Viurà sempre en el record dels qui el vam estimar i a qui va estimar.


pd4: ... i parlant d'aniversaris, sense desvetllar els anys que fa, malgrat tampoc se'ls amaga, avui és l'aniversari de l'Esteve... sí, sí, l'ex-pastisser de la família!. Per molts cinquanta-molts Esteve!.

pd5: aquest diumenge tinc una cita amb Antònia Font a l'Auditori... ja us explicaré...

Antònia Font - Extraterrestres

dimarts, 29 de gener del 2008

La mutació (o el ball) de xifres

Si fa o no fa tothom bé, quasi, ha assistit en alguna reunió que requeria aixecar acta, és a dir, recollir per escrit els acords presos. Parlem de comunitats de veïns, entitats, etc. L'acta es recull i a la propera reunió, quan es torna convocar, s'aprova, és a dir, els assistents aproven que el què conté és precisament el què s'havia acordat.

Imaginin que quan llegeixen l'acta s'adonen que un acord ha patit alguna mutació, alguna modificació. Però no una modificació de matís, sinó una modificació de fons, de contingut. Quelcom semblant és el què ha passat a Sarrià de Ter, on s'ha produït una mutació de xifres...

Si us he de ser sincer els números no són el meu fort. No ho han estat mai i sé que mai seré una filigrana amb els números. La Sira els porta més bé, és més ràpida en càlcul mental i en la resolució d'operacions, com el seu pare, en Jordi. Però malgrat no sigui el meu fort em defenso i, sobretot, miro de tenir al meu voltant algú que els domini més que jo...

Però malgrat no ser el meu fort a principis de 2005 vaig acceptar, il·lusionat, assumir la regidoria d'Hisenda de l'Ajuntament de Sarrià de Ter, amb ganes d'aprendre'n i amb l'objectiu de fer brillar mínimament, juntament amb els meus companys, la sempre tènue economia municipal.

Em vaig imposar assistir a un curs de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya (EAPC) sobre ordenances fiscals, ja que no podia assumir l'àrea d'hisenda sense la responsabilitat de formar-me mínimament.


D'altra banda sempre em vaig recolzar en dos pilars essencials en política: els tècnics municipals (secretari, tresorera i recaptadora) i els companys i companyes de l'equip de govern, especialment amb el llavors alcalde, Nicolás Pichardo, i sobretot amb l'Assumpció Vila.


Precisament els números són el fort de l'Assumpció Vila, pel què tenir-la a prop sempre és tota una garantia, sobretot quan porta l'artilleria pesada: la calculadora financera!.

L'important dels números d'un ajuntament és que quadrin, especialment en els aspectes pressupostaris: tan preveus que n'entrin, tant preveus que en surtin; tan preveus rebre'n, tant preveus gastar-te'n... i al final si el balanç és positiu, millor que millor.


Digueu-me bàsic, però si ho compliquem gaire més potser em perdo... El fet és que el nou govern de Sarrià de Ter fins a data d'avui ens presenta uns números certament poc clars. L'Assumpció s'hi ha entretingut i sense ella i la seva destresa amb els números aquest post no existiria... Us ho explico:


El 27 de novembre s'aprova, amb l'abstenció del nostre grup, una modificació de crèdits de finançada amb 360.000 € com a ingressos (romanent de 100.000 € + 260.000 € per reducció d'inversions) per unes despeses de 296.465,46 €. Veureu que els imports no quadren (comencem bé!), els hi vam fer l'observació i d'aquí la nostra abstenció. Hi ha qui ens animava a votar-hi en contra... però nosaltres no anem a la contra de tot, a més ens vam aplicar allò del marge de confiança, doncs estan començant... Aquests eren els números que figuraven a la proposta d'acord de Ple i d'una relació de despeses que ens van entregar al mateix Ple...

En un informe posterior (un decret de principis de desembre) observem que l'Ajuntament certifica que la modificació de crèdits es va fer per un import de 318.282,25 € per ingressos (romanent de 58.282,25 € + 260.000 € per reducció d'inversions). És a dir, una xifra diferent de la que van aprovar realment, amb la nostra abstenció.

En l'acta del Ple del dia 27 de novembre es diu que la modificació de crèdits es va fer per un import de 318.282,25 €, tan en la despesa com en el finançament, xifra que no coincideix, naturalment, amb el què realment es va aprovar. És a dir, per redactar l'acta el govern pren l'import d'un informe posterior al Ple en què la xifra de la modificació de crèdits ha variat.

És a dir, entre el dia del Ple, el 27 de novembre de 2007, i el dia d'aprovació de l'acta d'aquell Ple, el 29 de gener d'enguany, els números han patit una mutació!. La mutació es va produir, pel què deduïm a principis de desembre.

Al decret de principis de desembre que abans hem esmentat la liquidació del pressupost del 2006 és de 489.916,11 € (romanent de 229.916,11 € + 260.000 €).

En resum:
El govern aprova una modificació de crèdits que d'entrada no quadra: 360.000 € de finançament per 296.465,46 € de despesa. De sortida tampoc quadra... nosaltres ens abstenim.

El govern entén, pels documents posteriors, que la modificació que es va fer va ser de 318.282,25 €.

El govern ens presenta una acta per aprovar amb unes xifres que no coincideixen amb les que ens va proposar i ells van aprovar.

La modificació bé es podria haver fet per un import, segons es certifica una setmana més endavant, per un import de 489.916,11 €.

I perquè ara tot aquest ball de números?. A qui perjudica?.

Des del nostre punt de vista, el del grup municipal del PSC, perjudica una obra que nosaltres vam lamentar que "saltés" del pressupost, la urbanització del Carrer Josep Flores, pressupostada per uns 140.000 €.

I també perjudica el govern, que de moment ens genera més dubtes que confiança en
la gestió del pressupost...

D'acord que són, per la majoria de ciutadans, aspectes de poc interès, però per això hi som el PSC, per veure quina dansa ballen els números de Sarrià de Ter, en definitiva, els diners del nostre poble. Potser és un defecte de la calculadora del nou govern municipal, però si més no a nosaltres que no ens la facin ballar...

Al primer punt de l'ordre del dia del Ple d'aquest dimarts calia aprovar l'acta que contenia aquest ball de xifres. En nom del grup municipal del PSC he posat de manifest aquest ball de números i finalment, oh sorpresa!, el govern ha optat per deixar sobre la taula l'aprovació de l'acta, sense saber donar cap explicació.

I el cert és que ara ja no sé què em preocupa més, el ball de números o el fet que el govern municipal no hagi sabut donar cap explicació sobre aquests números i hagi ventilat el tema deixant l'acta sobre la taula, pendent d'aprovar. I això que des del PSC només volíem una explicació, estant disposats a aprovar l'acta...

Si el govern ho sabia, si és fruit d'un error, em preocupa que no ho hagi canviat, em preocupa que el govern hagi obrat d'una manera tant barroera; però si no ho sabia, si no era conscient d'aquesta mutació de números, em preocuparia la seva poca diligència...

O potser es pensaven que faríem la vista grossa, que no notaríem la diferència entre 360.000 € i 318.282,25 €?...

Ben mirat, potser aquest article s'hauria d'haver titulat El misteri dels números... Jo ja estic impacient per esbrinar realment què ha passat... però sóc pacient i els deixarem temps per aclarir-ho...

--------------------

pd1: el sector paperer de les nostres comarques es mou i es mou molt bé!. I si es parla de paper es parla, entre d'altres, de Sarrià de Ter. Darrerament n'han sortit dues notícies al diari El Punt: El sector paperer gironí i la UdG volen crear un clúster d'empreses i A la recerca d'un nou paper.

pd2: clúster, segons el Gran Diccionari de la Llengua Catalana: m angl QUÍM Agrupament d'àtoms d'un mateix element, units entre ells per forces de valència o per forces residuals que mantenen la identitat del conjunt.

pd3: d'entre les persones que hi ha al darrere d'aquestes iniciatives hi ha l'incombustible Joan Vila, nascut a Sarrià de Ter, resident a Sant Gregori i enamorat de la Vall de Camprodon. El seu és un dels meus blocs de capçalera.


pd4: m'ha agradat molt llegir el Panegíric d'Assumpció Cantalozella a Narcís Jordi Aragó al diari El Punt. Per fer boca: Escriu i ha escrit molt. Amb la seva ciutat com a eix del món universal que desgrana, que ha anat descrivint. Treballador imparable, ha dedicat, dedica, hores i hores a analitzar amb els mots als dits la societat d'ara mateix, a la recerca constant del paral·lelisme amb una altra ciutat que arrosseguem amb nosaltres, o que ens han transmès els ancestres.

pd5: el 2008 és Any Rodoreda. Hi reflexiona Núria Esponellà al seu article Territori Rodoreda del diari El Punt. També per fer boca: Habituats com estem a la successió de dies mundials i d'anys de, moltes d'aquestes celebracions desperten indiferència en bona part de la societat. Si bé aquesta mena d'efemèrides ajuden a divulgar personatges o temes d'interès social que d'altra manera passarien desapercebuts, solen tenir també un efecte efímer, igual com passa amb les maratons o les apagades puntuals de llum per protestar contra el malbaratament d'energia.

pd6: Ramon Muntaner - La Plaça del Diamant

diumenge, 27 de gener del 2008

La Plataforma Salvem Sarrià a l'AP7

Sarrià de Ter no es resigna, no ens resignem a deixar que els esdeveniments es precipitin sense més... sabem que estem sols, pràcticament sols, però ens tenim a nosaltres mateixos, un poble que no es resignarà a parar l'altra galta.

La construcció de l'autopista a Sarrià de Ter, fa més de quaranta anys, es va fer en una època i condicions en què no era possible la discrepància, la queixa, la reclamació dels drets... L'autopista va passar literalment, aleshores, per sobre cases i masos. Algunes de les cases van ser traslladades al capdamunt del Pi de la Bateria.

Només cal passar per l'autopista al seu pas per Sarrià de Ter per veure que, efectivament, passa a tocar d'algunes de les cases de la Colònia Torras de Sarrià de Dalt. I més afectava l'autopista quan a Sarrià de Ter hi teníem, a més, la sortida Nord de Girona. El fet que Banyoles fos subseu olímpica obligava a garantir-ne un bon accés des de l'autopista, pel què no nomes es va desdoblar el tram de l'actual C-66 entre Sant Julià de Ramis i Banyoles, sinó que es va desplaçar la sortida Nord de Girona de Sarrià de Ter a Sant Julià de Ramis. L'emplaçament de la sortida Nord a Sarrià de Ter va ser motivada, a l'època, per la proximitat del Pont de l'Aigua i la seva connexió amb La Bisbal i Palamós.

Amb la construcció de la variant de Girona de la NII Sarrià de Ter ens lliuràvem del pas d'aquesta carretera pel bell mig del poble, permetent fer del seu traçat una entrada de Girona més amable i permeable.

Ara està a punt de consumar-se l'aprovació del projecte d'ampliació de l'actual traçat de l'autopista al seu pas per Sarrià de Ter amb 8 carrils. No es tracta només de l'ampliació del tercer carril que Abertis farà, a les nostres comarques, entre Maçanet de la Selva i La Jonquera, es tracta també, en el tram entre Fornells de la Selva i Vilademuls, que aquest traçat sigui alhora l'A2, és a dir, que amb el quart carril es preveu que el desdoblament de la NII passi per dins l'autopista. No volíem caldo?... doncs dues tasses.

No ha estat aquesta la primera protesta, tampoc serà la darrera. La Plataforma Salvem Sarrià, constituïda per veïns i veïnes, entitats del poble i els tres grups municipals representats a l'Ajuntament, treballa des de fa anys per evitar els 8 carrils.
La qüestió és molt més complexa que un simple no, també hi ha la reclamació de compensacions particulars i col·lectives, afectacions urbanístiques i mediambientals, mesures de reducció d'impacte acústic i visual... no hi entraré ara, avui el que cal és destacar l'acte de protesta que hem fet al peatge de l'AP7 de la sortida Nord de Girona.

Ha estat una protesta pacífica: un centenar de veïns i veïnes amb tres pancartes ben visibles a l'entrada i sortida del peatge i, estratègicament ubicats prop de les cabines del peatges, amb octavetes i adhesius que anàvem entregant als conductors que entraven o sortien de l'autopista. Hi hem estat ben bé uns vint minuts i, abans de marxar, ens hem manifestat tots i totes davant els peatges.

I si una imatge val més que mil paraules, quantes paraules valen aquestes imatges?.


Galeria Peatge AP7 Agus 26gen08
-------------------------

pd1: fent justícia cal reconèixer l'actitud dels Mossos d'Esquadra, cercant la forma i manera de deixar-nos expressar la nostra opinió amb el nostre compromís de no alterar el pas dels cotxes al peatge, més enllà dels cinc darrers minuts.

pd2: també cal reconèixer l'actitud del responsable del peatge i dels treballadors, que ens han donat instruccions per la nostra seguretat, tan a nosaltres com als mitjans que han cobert la protesta.

pd3: el web del PSC de Sarrià de Ter també recull aquestes imatges, amb una petita nota referida a la participació de la Loli Fernández, companya del grup municipal del PSC, i de mi mateix, en tant que portaveu del PSC a Sarrià de Ter, a l'acte de protesta, ella a peu de pancarta, jo a peu de guixeta.

pd4: podeu trobar més fotos a la meva pàgina del Flikr Fotos Agustín Jaime - Protesta AP7 gen08

pd5: el meu més sincer agraïment per l'Agustín Jaime, sempre càmera en mà... Moltes gràcies Agus!.

divendres, 25 de gener del 2008

Felipe González

Sempre podré explicar a les meves filles que jo vaig ser-hi!. I que allà, efectivament, hi era ell, en Felipe González.

En Felipe González dirigint-se a un públic entregat, amb ganes d'escoltar-lo, amb ganes de vibrar. Perquè als mítings s´hi va a escoltar propostes, certament, però també a vibrar!. És d'aquells moments que recordes tota la vida, que retens a la retina malgrat el pas dels anys: un míting amb Felipe González.

No recordo exactament quin dia va ser, però sí l'any i el lloc: el 1982 al Palau d'Esports de la Devesa, on actualment hi ha el Palau Firal. Jo aleshores deuria tenir una set anys i mig.




No era el meu primer acte polític, però sí dels primers dels que tinc consciència. Però més que el míting recordo amb més nitidesa algun detall anterior al míting, sobretot el dia que amb el cotxe de la meva mare vam passejar-nos per Girona, amb la megafonia sobre el cotxe, anunciant el míting de Felipe González. Ho vaig trobar divertit i emocionant, potser per això me'n recordo...

Del míting recordo que jo anava seient sobre diferents faldes i que en Felipe González era, per mi, un nen d'encara no vuit anys, l'Speedy González, personatge que m'era més familiar. Recordo que hi havia molta gent, també molt de fum...




Durant alguns anys, de petit, acompanyava la meva mare, com vaig fer-ho el 1982, als mítings. La meva mare fins fa ben poc ha estat sempre molt activa en les campanyes del PSC. Ella no ha format part mai de les llistes, de cap llista, és una militant de base, d'aquelles que fan la feina fosca, aquella feina que només la trobes a faltar si ningú la fa, però qua es valora poc perquè es dóna per suposada...

Dels mítings, essent petit, m'agradava més l'"abans" i el després que el durant: repartir caramels, adhesius, clavells... En tinc un bon record. Suposo que a mesura que em vaig fer gran me'n vaig anar separant, dels actes polítics... si més no durant uns anys...

Però no només dels mítings me'n recordo, també de les enganxades de cartells, escombra en mà i galleda de cola. Sobretot el darrer dia de campanya, en plan brigada de vigilància i, si cal i amb cautela, de reposició de cartells prèviament tapats, també passada l'hora oficial...

Les campanyes han canviat molt des d'aleshores, també nosaltres, el nostre País, la nostra societat. Però es continuen fent mítings i, afortunadament, hi podem escoltar en Felipe González.

Jo, com la Carme Chacón, també vaig participar en algunes manifestacions durant els governs de Felipe González, per temes d'educació i, sobretot, contra el servei militar. Però més enllà de les manifestacions, que n'hi va haver, Felipe González va complir amb "el cambio" que proposava, no sempre satisfent a tothom, certament, però amb una determinació clara i modernitzant un estat democcràtic tendre...

No vaig assistir al darrer míting de Felipe González a Girona i sé que m'ho vaig perdre, la seva intervenció va ser brillant, enèrgica, directe, amb un punt d'advertiment: els avenços socials d'aquests darrers quatre anys són reversibles... si no governa el PSOE de Zapatero.

No he explicat a les meves filles que a l'any 1982 jo vaig ser al míting de Felipe González a Girona. Qui sap, potser abans que trobi l'oportunitat i el moment d'explicar-ho ja hauran llegit aquest post...

------------------


pd1: qui sí va assistir al míting de Felipe González a Girona va ser la Diputada del PSC al Parlament Pia Bosch, que ha escrit al seu bloc l'article "Una setmana que acaba amb el discurs de Felipe González".

La Pia també escriu i valora els nomenaments de Joan Manuel del Pozo i de Lluís Ma de Puig. El primer com a membre del Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), el segon com a President de l'Assemblea del Consell d'Europa

pd2: el mestre blocaire i company del PSC José Antonio Donaire (que tornarà al Parlament de Catalunya, amenaçant ser un Diputat 3.0... genial!) ens fa reflexionar sobre l'Educació 2.0 a partir de la seva participació com a ponent a la taula sobre educació de la catosfera, impulsada per en Marc Vidal, que es celebra aquests dies.

pd3: Raimon Obiols reflexiona al seu Notes de Brussel·les sobre el Fòrum Social Català, en el marc del Fòrum Social Mundial 2008: Alguns es demanen el perquè d’aquest canvi de formula i s’inquieten: s’ ha acabat el cicle de Porto Alegre? Els organitzadors diuen que “la idea d’aquesta edició és fer visible el treball quotidià de l’activisme social i estimular la participació” i que “no existeix un país guia, sinó que som una xarxa en la que participen tots els protagonistes“.

pd4: Lourdes Muñoz, Secretaria de la Política de les Dones del PSC i diputada al Congrés per Barcelona, ens presenta les conclusions de les jornades "Les dones, per un nou impuls del socialisme català"

La Lourdes també recull la intervenció de Felipe González al míting de Barcelona: Felipe sublim. Al seu post també recull els enllaços d'altres blogs que escriuen sobre el míting de Barcelona, amb Carme Chacón, José Montilla i Felipe González.

dimarts, 22 de gener del 2008

La Nau de Pau Planas


Avui he assistit al llançament de La Nau a Girona, la primera novel·la que publica l'amic Pau Planas.
Ho reconec, no puc ser objectiu: un amic meu ha presentat el seu primer llibre, La Nau, l'obra amb què ha guanyat un premi literari que duu el nom del meu pare, el Premi de Novel·la Curta Just M. Casero. Per això m'he obligat a escriure quatre notes durant la presentació, per mirar de centrar-me més en les intervencions d'en Vicenç Pagès i d'en Pau Planas, més que no pas dedicar-me al gaudi d'aquesta immensa alegria que sento per dins.
Certament, com la resta d'amics, estic molt content amb la publicació del llibre d'en Pau. Aquesta alegria es respirava aquest vespre a la Llibreria 22 entre els qui coneixem en Pau: ha estat molt emocionant!.



En Pau ha entrat a la Llibreria 22 amb símptomes d'esgotament: avui ha estat un dia molt intens, amb la presentació i promoció del llibre a Barcelona. Carregava sobre les espatlles un dia atrafegat, però a mesura que "la 22" s'ha anat omplint de familiars, amics i coneguts en Pau ha recuperat el to físic... sense perdre mai el seu aire de timidesa.
Abans de la presentació pròpiament dita ja ha tingut feina a signar llibres i a atendre a alguns mitjans: sessió de fotos i entrevista a una televisió local. Aleshores en Guillem Terribas entretenia el públic, fent temps que en Pau acabés l'entrevista. Amb totes les cadires plenes i gent dreta al fons, en Guillem Terribas ha jugat novament amb la numerologia del 22. La primera presentació del 2008, el Premi Casero, el dia 22!. L'entrada sona bé!.
L'editora ha destacat la potent veu narrativa que té el llibre. S'ha mostrat, en la seva curta intervenció, encantada que La Nau sigui el primer Premi Casero que editi Amsterdam Llibres. Comença amb bon peu aquesta nova relació, i pel que fa en Pau (el meu veritable interès), és positiu que l'editorial s'hi impliqui, més enllà de l'obvietat que, de fet, el llibre és un producte seu...
Vicenç Pagès comença la seva intervenció retornant als números. En destaca un: 1883. El relaciona amb tres personatges: Marx (mor el 1883), Kafka (neix el 1883) i Nietzsche (1883, gran moment de creativitat).
Dels tres Vicenç Pagès diu que el més relacionat amb en Pau és Kafka. De Kafka abans havia dit que va escriure una narrativa que al seu temps va costar molt d'entendre. D'en Pau diu que té la sensació que al llibre està dient alguna cosa certament clara, però que encara, avui, no es pot entendre, com si el llibre amagués una mena de profecia...
Del llibre Vicenç Pagès també destaca que no conté les tendències habituals de moltes de les obres que es presenten als premis i arreu: no hi ha ni sexe ni violència, tampoc una història romàntica d'amor, no és costumista, no hi apareix la Guerra Civil, no és estrictament de ciència ficció i no és una novel·la històrica. És més senzill, diu pagès, explicar què no és l'obra...


Vicenç Pagès intenta parlar de l'obra sense explicar-la. Hi ha una nau, però no pot dir ni d'on ha sortit ni a on va... fins i tot diu que no està clar que hi hagi un viatge. Podria ser un simulacre, potser la nau no va enlloc.
És el llibre una al·legoria d'algun altre viatge?. De la vida?. De la civilització?.
Després de llegir dos fragments del llibre Vicenç pagès afirma que malgrat no saber on la la nau del llibre, sí que l'autor de La Nau sap on va el llibre, destacant el control que l'autor té sobre l'obra: no s'escapa res, cap personatge resta perdut...
En Pau reafirma aquesta darrera idea, no hi ha personatges gratuïts, tots hi són perquè aporten alguna cosa.
Abans en Pau, a l'inici de la seva intervenció es relaciona amb Kafka compartint amb ell la seva acusada timidesa. S'apropa a Kafka però s'allunya de lla condició interrogativa de profeta que l'hi havia fer abans Vicenç Pagès.
En Pau accepta les diferents interpretacions que pot tenir el llibre, una de més personal, de trajecte de vida, l'altra de més col·lectiva, de concepte de civilització. El llibre esdevé una mena d'advertència, diu en Pau, de la necessitat de ser conscients de cap allà on anem, de cap allà on podem arribar... parla, Pau Planas, d'utopia negativa.


Cap al final de la presentació, en Guillem Terribas l'hi pregunta a en Pau: t'agrada el llibre?. Us podeu imaginar la resposta, però penso, i suposo que en Pau hi estarà d'acord, que aquesta pregunta ens l'hem de fer nosaltres, després d'haver-lo llegit.
Al final de la presentació en Pau ha signat més llibres... i més que volem que en signi, també per Sant Jordi!.


Moltes felicitats Pau, però sobretot, moltes gràcies!.

----------------
pd1: d'aquí uns dies us facilitaré un enllaç per poder veure més fotografies de la presentació de La Nau a "la 22".
pd2: EuropaPress ha publicat la notícia de la presentació del llibre d'en Pau Planas, La Nau, amb un error de traducció automàtica: ha canviat el nom del Premi Just M. Casero per Just M. Casolà... sobren comentaris!. Vilaweb i Yahoo, que han estirat la notícia, també han estirat l'error. He enviat un correu a EuropaPress informant-los de l'error... de moment no he rebut resposta. Bé, és una anècdota, però tampoc es tracta de catalanitzar-nos el cognom d'aquesta manera...

pd3: fruit de l'article La sal de les llàgrimes m'han arribat, d'un ésser anònim, però molt estimat, llàgrimes d'indignació, de ràbia i d'impotència per la brutalitat de l'assassinat de Benazir Butto, trencant així, ploraven les llàgrimes, aquella possible llum d'un canvi que només ella podia portar.

pd4: el GERD (no hi ha coses impossibles, sinó homes incapaços) està a un pas de posar plenament en funcionament la Fábrica de Implementos Ortopédicos de Holguín, a Cuba (nota premsa). Per ajudar a finançar el projecte ha impulsat la campanya "Apadrina un somriure". Amb seu a Sarrià de Ter el GERD és una porta oberta al món, sobretot a Amèrica Llatina.

pd5: Asalto al seuño és un documental sobre el viatge (migració) d'uns guatemalencs cap als EEUU. El documental es projectarà el dimecres 23 de genera les 8 del vespre al Centre Cívic de Sant Narcís.

pd6: l'ACAPS ha iniciat la 14a Caravana Solidària amb el Sàhara, amb la recollida de gel, xampú i sabó pels Campaments de Tindouf. Un trosset del meu Sàhara és un bloc imprescindible per estar al corrent de la lluita Saharauí. Precisament el Sàhara va ser el tema del reportatge El mur de Sorra del 30' d'aquest diumenge. Podeu veure el vídeo a TV3 a la carta.

dilluns, 21 de gener del 2008

Propostes del PSC per fer avançar Sarrià de Ter

Article publicat al núm. 62 de la revista Parlem de Sarrià.

La nostra responsabilitat: la millora de les polítiques públiques

Els tres grups municipals de Sarrià de Ter tenim encomanada la tasca, entre d'altres, de desenvolupar idees i proposar iniciatives que esdevinguin polítiques públiques al servei del ciutadans. Aquesta és una responsabilitat de tots els grups, independentment si estan o no al govern. Els grups municipals que formen el govern tenen el mandat de desenvolupar-les i executar-les, doncs són ells qui disposen dels instruments tècnics i econòmics per fer-ho.
Tradicionalment només s'associa l'acció política als governs, mentre que, també tradicionalment només s'associa la vigilància de l'acció política als grups polítics que no estan al govern, els qui estan a l'oposició. En la política local aquest fet s'evidencia més pel fet que no es diferencia el govern dels grups polítics, tal com passa als parlaments.

Des del PSC de Sarrià de Ter tenim per missió, aquest propers quatre anys, rebatre aquest convencionalisme; ens sembla que la millor manera de trencar aquesta dinàmica és precisament exercir d'una manera àmplia les nostres responsabilitats. És la nostra voluntat no només exercir el clàssic paper de seguiment de la tasca de govern, sinó també, en igual o major mesura, exercir la nostra responsabilitat municipal des de la proposta política, ser actius i propositius.

Així ho expressàvem el passat 16 de juny, al Ple de Constitució del nou consistori: “Serem, doncs, propositius, treballant des de l´Ajuntament de Sarrià de Ter, amb el nostre nou paper fora del govern”. No governar no exclou la possibilitat que, en tant que regidors de Sarrià de Ter i, per tant, servidors públics, des del PSC fem propostes per la millora de les polítiques públiques del nostre Ajuntament pel nostre poble.

La millora del transport públic
Des de la proposta hem plantejat la necessitat d'abordar qüestions d'una vital importància pel nostre poble, com la millora del transport proposada al ple del mes de juliol. Una proposta del grup municipal del PSC que abordava la necessitat d'emprendre una sèrie de mesures, ni les úniques ni les definitives, per millorar el servei públic de transport interurbà, invertint d'aquesta manera el descontentament i insatisfacció dels usuaris del transport públic.

Des del PSC doncs hem proposat la simplificació dels recorreguts, recuperant, alternativament cada quinze minuts, els dos recorreguts clàssics de l'autobús interurbà.També hem proposat l'ampliació del recorregut de l'autobús, em els dos sentits, al sector de Sarrià de Dant i el Pla dels Socs, acostant l'autobús als nuclis de població i donant un major serveis als habitants d'aquests sectors.

No són les úniques millores que cal fer, però entenem que són les primeres que calia prendre aquest estiu. Caldrà abordar em un futur altres millores, com la gratuïtat del servei per a les persones grans i altres col·lectius.

Ordenances fiscals 2008
Des del PSC de Sarrià de Ter hem fet una proposta àmplia, raonada i raonable de millora i ampliacions de les bonificacions fiscals en la proposta d'aprovació dels impostos (les ordenances fiscals) pel 2008. A l'hora de fer la proposta hem partit d'una premissa molt senzilla i, alhora, molt responsable: fer la proposta que faríem si estiguéssim al govern.

Els darrers dos anys dels del govern del PSC es van començar a introduir millores en les bonificacions dels impostos; seguint aquesta línia, enguany hem proposat millores en el pagament de l'Impost de Béns Immobles (IBI) i ampliacions de les bonificacions en la taxa de recollida de residus, la taxa d'escombraries.

Pel que fa a l'IBI hem proposat un sistema de fraccionament del pagament dels impostos municipals, dividint-los en dos fraccionaments (60-40), aplicable en els casos de domiciliació bancària, amb la finalitat d¡alleugerir la càrrega econòmica dels contribuents en el període de pagament dels impostos, establint un primer pagament del 60%, sense interessos de demora, durant la primera setmana de maig i el segon pagament, del 40% restant, la primera setmana d´octubre.

Pel que fa a la taxa d'escombraries hem proposat que la taxa s'ajusti a la legislació vigent amb la utilització de l'indicador de l'IPREM com a indicador de renda, per la bonificació del 90% en els casos de jubilats i pensionistes.

Des del PSC també hem proposat l'ampliació de les bonificacions a altres col·lectius, establint una bonificació del 25% de la taxa d'escombraries per a les famílies nombroses, les famílies monoparentals i els joves emancipats menors de 30 anys.

Amb la posada en funcionament de la deixalleria comarcal des del PSC hem proposat l'establiment d'una bonificació del 10% de la taxa d'escombraries per l'ús de la deixalleria comarcal, amb la finalitat d'estimular-ne l'ús; hem proposat que es beneficiïn d'aquesta bonificació els contribuents que acreditin que han utilitzat la deixalleria municipal un mínim de sis vegades a l'any. En la proposta apuntàvem la necessitat de reglamentar convenientment aquesta qüestió, per garantir en tot moment el correcte benefici de la bonificació.

Des del nostre grup hem proposat també l'establiment de bonificacions a la taxa d'escombraries pels comercials i petits industrials del nostre poble. Entenem que les polítiques públiques també han d'estar orientades als sectors productius i econòmics dels nostre poble, doncs la seva funció és d'una vital importància per Sarrià de Ter.

Hem proposat una bonificació del 90% de l'import de la taxa per als petits industrials i comercials que disposin d´una certificació ambiental que inclogui els residus generats, com ISO 14000 o EMAS o Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental.

Per aquells que no disposin de les esmentades certificacions però que acreditin haver-ne iniciat el procés, hem proposat una bonificació del 30% de la taxa d'escombraries.Finalment també hem proposat pels petits industrials i comercials una bonificació del 40% de l'import de la taxa d'escombraries pels qui acreditin la selecció i tractament propi tant de la FORM com de les restes vegetals.

Des del PSC hem fet altres propostes de millora de les polítiques públiques del nostre Ajuntament, com la del Pla Educatiu d'Entorn, que dibuixa un nou horitzó d'oportunitats per la comunitat educativa de Sarrià de Ter. També hem proposat l'emplaçament d'un Centre de Dia de la Generalitat de Catalunya per a la Gent Gran a Sarrià de Ter.

Les nostres propostes no sempre han estat ben vistes pel govern; la proposta per la millora del transport, la de les ordenances fiscals i la del Pla Educatiu d'Entorn han estat rebutjades pel govern.Malgrat això, des del grup municipal PSC de Sarrià de Ter seguirem treballant i exercint plenament les nostres responsabilitats, és a dir, seguirem fent propostes per la millora dels serveis i equipaments municipals.

Aquesta és la nostra missió, aquesta és la nostra voluntat: seguir treballant per fer, de Sarrià de Ter, un bon poble per viure-hi.

----------------------

pd1: la viquipèdia (la Wiki en català) ja ha arribat als 100.000 articles, fet que la situa en la 17ena posició... i anar escalant...

pd2 aquest cap de setmana el Consell Nacional ha aprovat, amb un 99,4 % les llistes del PSC a les eleccions generals del 9 de març.

pd3: el pitjor de les enquestes favorables és que desmobilitzin el votant. No cal donar res per guanyat ni ningú per convençut. Les enquestes només són per "flairar" l'ambient, per analitzar tendències... per res més (i no és poc).

pd4: Gallardón, arraconat al lateral de la fila, no ha aguantat la mirada a Rajoy quan l'ha saludat al final d'un acte del PP. S'enfonsarà l'"Espe" si s'enfonsa Rajoy?. S'ho pregunta també Gallardón?. Malgrat tot a Gallardón ja li està bé jugar el paper de màrtir... l'han picat a una galta, vés que no pari l'altra...




Peridis

pd5: si Police o Led Zepelin van tornar als escenaris, per què no Felipe González?

pd6: el PSOE ha elaborat un nou vídeo de Zapatero; l'ocasió?. Un canal de Youtube Espanya creat pel seguiment i participació de les eleccions generals del 9 de març.

Con Zapatero, vuelve a creer en la política




divendres, 18 de gener del 2008

La sal de les llàgrimes


Plorava una dona la nit que no vam guanyar les eleccions municipals de Sarrià de Ter. M'ho va comentar setmanes després, amb el resultat coll avall i tranquil·lament. Setmanes abans de les eleccions em va dir que una nit havia somiat amb mi... Ara quan me la trobo per Sarrià de Ter em dibuixa un amable somriure i els seus ulls em semblen dir: segueixo al teu costat...

Ploraven d'alegria la mare i l'àvia de l'alcalde de Sarrià de Ter el dia de la seva presa de possessió, vessant llàgrimes plenes de satisfacció pel somni complert, essent impossible de contenir l'emoció.

Plorava en silenci una parella durant la projecció de la pel·lícula El destino de Nunik. Més que per les imatges, que no amaguen la barbàrie, però no s'hi recreen, pel què les imatges, i les que no es veuen, transmeten de versemblança... Ploraven amb el cor glaçat, potser preguntant-se, com jo, sobre la naturalesa de l'ésser humà.

Plorava desconsoladament una de les meves filles, plorava per una d'aquelles coses que pels grans és intranscendent però per ells, en aquell moment, és vital. Plorava tot aprenent a mesurar les tristeses, aprenent a plorar.

També desconsoladament plorava una altra de les meves filles el dia que va saber de la mort d'un gatet al que l'hi havia agafat afecte, experimentant així el seu primer dol, dels molts que haurà de viure al llarg de la seva vida.

Em contenia l'emotivitat i les llàgrimes el passat 15 de juny, durant la meva intervenció recordant el meu Tio Josep, el dia de la inauguració de la plaça de Figueres que duu el seu nom, la Plaça Josep Casero i Madrid.

S'emocionava per moments, plena d'emotivitat, l'àvia paterna de les meves filles en veure la senzillesa d'un regal el dia de Reis: un calendari, per cada una de les famílies de la gran família Casero, que recull els aniversaris de tots els qui formem part del clan Casero.

Tenia ganes de plorar d'emoció el primer dia que vaig veure fer a la Clàudia, la meva filla gran, tres punts en un partit de bàsquet; el primer dia que va anotar dos punts, una cistella, jo no hi era...

Ploren indiscriminadament molts sospitosos habituals que circulen pels platós de televisió, la majoria d'ells ben equipats amb les llàgrimes de cocodril; tot un clàssic.
Plora aquests dies el sector centrista del PP, si és que encara existeix, per la defenestració d'en Gallardón. La ferida sempre és més profunda quan són els teus qui reneguen de tu... Transformarà algun dia aquestes amargues llàgrimes en un somriure lleugerament venjatiu?.

Plorava i feia plorar Jacques Brel amb Ne me quitte pas... i Eric Clapton amb el seu tears in heaven.

La publicitat ens programa per ser feliços, optimistes, alegres i un xic innocents...o més aviat badocs!. La vida, des de la més tendra infantesa, ens prepara també per assaborir el gust salat de les llàgrimes, siguin d'emoció, d'alegria, de tristesa o de la més profunda desolació.

La sal de les llàgrimes, certament, també és la sal de la vida!.


--------------------



pd1: La Nau a les meves mans!. Aquest dijous s'ha posat a la venda La Nau, primera obra publicada de Pau Planas, guanyador del Premi Just M. Casero 2007.
El proper dimecres 22 de gener a les 8 del vespre es farà la presentació del llibre a la Llibreria 22.

pd2: el gironí i company socialista Lluís Ma. de Puig serà nomenat President de l'Assemblea del Consell d'Europa, en just reconeixement al seu bagatge en política europea i internacional. Me n'alegro molt, també perquè sempre és un plaer escoltar-lo parlant d'Europa, i ara tindrà més elements per parlar-nos-en... Seguirà fent molt bona feina, a Europa.

pd3: dissabte passat l'equip de bàsquet de la Clàudia va guanyar el seu primer partit, després d'haver-ne disputat una desena.

Per cert, aquesta setmana el Club Bàsquet Sarrià ha començat l'exili en diferents pavellons, a l'espera que finalitzi, les properes setmanes, la instal·lació del nou paviment del Pavelló Municipal de Sarrià de Ter. Tot sigui a fi de bé!.

pd4: Ne me quitte pas - Jacques Brel





pd5: Eric Clapton - Tears in Heaven



dijous, 17 de gener del 2008

L'himne sense lletra

Se acabó el chunda-chunda


És incomplet un himne, sense lletra?. Una primera i senzilla resposta hauria de ser no, no és necessàriament incomplet un himne sense lletra...

Aquests darrers dies el Comitè Olímpic Espanyol (COE) ha proposat posar lletra a la Marxa Reial, és a dir, a l'himne d'Espanya. El fet és que la proposta, entre la precipitació de la presentació i el poc suport popular que ha rebut, ha estat de moment retirada.

Els himnes, com els cants, juguen una funció simbòlica i emocional de sentiment de pertinença, de comunió d'interessos, de consciència de grup, col·lectiu, etc. La seva significació és semblant a la que tenen les banderes, per exemple.

Més enllà de l'emotivitat que em pugui despertar l'himne espanyol, entre gens i cap, l'hi reconec la seva funció simbòlica i de representativitat, sobretot, com els himnes de tots els països i els estats, en determinats esdeveniments, en especial els esportius.

No és motiu, modestament penso, que els esportistes tinguin una lletra per cantar, més enllà del popular "chunga-chunga", que l'himne espanyol hagi de tenir, ara, una lletra. Tot plegat ho trobo artificiós, doncs si alguna cosa tenen els himnes és precisament un component com a mínim històric, sobretot emotiu, quan no èpic... fins i tot de derrota...

Salvant les distàncies seria com posar veu a les pel·lícules mudes...
És clar que si del què es tracta és de tenir un himne amb lletra, bé podríem recuperar l'Himne de Riego... aquest sí, per exemple, em desperta més emotivitat...
També és cert que l'actual himne espanyol té algunes lletres no oficials, gens actualitzades, per cert... allò, per exemple, del Franco, Franco que tiene el culo blanco...

En qualsevol cas aquest és veritablement el risc, que la lletra, com la que s'havia proposat, soni a reminiscències franquistes o, si es vol casposes...
Quasi millor deixar-lo mut!.

Himno de Riego


Himno de la Segunda República


------------------------
pd1: Esperanza Aguirre guanya el pols a Gallardón... Rajoy ja no sap ni a què juga... Com sempre en José Antonio Donaire té més claus per entendre la política ficció, en aquest cas amb el seu article Matemàtica electoral.
El President Montilla ha valorat aquesta circumstància apuntant a l'èxode dels moderats: Matas, Piqué i, ara, Gallardón.
El President Zapatero ha estat més moderat demanant no fer llenya de l'arbre caigut.

pd2: m'agrada la bona acollida que ha tingut l'article Oficis de dones que l'Assumpció Vila va publicar al Diari de Girona. Breu fragment per fer boca: Si una guia editada amb diners públics, amb diners d´un pressupost al qual també contribuïm amb el nostre treball remunerat, no mereix que s´esmenti el treball artesà o l´ofici de cap dona, malament.
La Pia Bosch en diu: No es pot afegir res al que ella ha escrit: ho diu tot amb la major senzillesa.

pd3: sempre amb un esperit necessàriament crític, és un plaer llegir Quim Curbet, també el seu darrer article, Una andròmina anomenada “cultura”: La cultura fa bonic, però poca cosa més. I si queda lluny del centre, encara pitjor, perquè aleshores la cultura esdevé cultureta, una afer d’indígenes, de pagerols, o de les dues coses alhora.

pd4: fe d'errata del darrer post. L'Anna no és la filla del pastisser, és la filla de l'ex-pastisser... L'Esteve ja no s'enfarina el nas... però el trobareu igualment a la Xera.

dilluns, 14 de gener del 2008

1 inauguració, 1 exposició, 1 concert


El dijous i divendres passats van ser dies de vida social, ja ho veieu.

Un brindis per l'Anna!.

DSCN2404

El dijous al vespre vaig anar a la inauguració de la nova concessió de la cafeteria del Centre Cívic de Santa Eugènia Can Ninetes. Sota la batuta de l'Anna Escapa, la filla del pastisser, la cafeteria vessava de gent que, entre lioneses i pasta salada, brindàvem per desitjar-li, a l'Anna, molta sort i, sobretot, clientela!.

El cert és que l'Anna s'ho ha guanyat de valent. També arrisca, naturalment, com tota la gent emprenedora, i és que persones com l'Anna o l'Esteve, persones que cada dia aixequen la persiana d'un negoci, també aixequen la persiana del nostre País.

L'Anna no va fer cap discurs, no fa per ella, ella va per feina, però sí el director del Centre Cívic; bé, més que un discurs, un brindis!.

O sigui que ja ho sabeu, si volteu per Santa Eugènia deixeu-vos caure per Can Ninetes... Allà hi trobareu a l'Anna. Bé, i a Santa Eugènia, al Carrer Agudes, també hi trobareu La Xera, amb l'Esteve feinejant a l'obrador...

Exposició Paisatge i Contaminació.

P1220972

El mateix dijous s'inaugurava al Centre Cívic La Cooperativa de Sarrià de Ter l'exposició "Paisatge i Contaminació" d'Emili Pérez. És la segona exposició de l'Emili a Sarrià de Ter.
L'exposició és una mirada crítica a la nostra societat, on a criteri meu destaca especialment l'obra "requalificació de la muntanya del Calvari".

L'obra d'Emili Pérez expressa un ambient decadent, quasi d'autodestrucció, amb unes imatges que s'allunyen d'una mirada bucòlica de la realitat, amb una obra amb colors tenebrosos...

L'exposició es podrà visitar fins el proper 8 de febrer al Centre Cívic La Cooperativa de Sarrià de Ter.

La inauguració va tenir dos ingredients més:
Un poema del "Reverendo Mc Gregor", un dels membres actius del Grup de Plomes Poètiques, amb seu a Can Mià, de Palol de Revardit.
Una projecció de videoart a càrrec de FranX.

De fet són tres autors, amb tres registres diferents però que ens van oferir, el dia de la inauguració, el mateix missatge...

Bombardeo a la inocencia, el poema del "Reverendo Mc Gregor":




Projeccions de FranX
Extra Time


Radio Liberty



Marlango excel·leix.


Foto: Montse Capel

La cita era divendres a les 9 del vespre a l'Auditori, la companyia, la Sira. Els havíem escoltat la darrera vegada que van venir a Girona, a Sant Domènec, i divendres ens van encisar de nou.

Si voleu llegir una bona crònica del concert, la d'en Xavier Castillón al diari El Punt copsa molt bé el què vam viure i fruir públic i músics...

Però aquest post, pel que fa a Marlango, més que per llegir, és per escoltar...

Marlango: HOLD ME TIGHT


Marlango: WALKIN' IN SOHO (nuevo videoclip)


marlango - vete (malas temporadas)


Marlango: PEQUEÑO VALS


Marlango - The Beat Goes On ( Directo)


Marlango - Fnac Illa - Shiny Fish



--------------------

pd: aquest és un post sense post-dates...

divendres, 11 de gener del 2008

AP7 Nord

P1220961-1

Abertis va presentar, el dijous 10 de gener a la Cambra de Comerç de Girona, el projecte d'ampliació de l'autopista AP7 en el tram comprès entre Maçanet de la Selva i La Jonquera. Una notícia que, des de la meva perspectiva, té vàries dimensions: 3r carril, desdoblament NII (que esdevindrà l'A2, entre Fornells i Vilademuls) i l'afectació a Sarrià de Ter.

Si voleu aprofundir-hi podeu consultar la notícia al web d' Abertis, on també hi trobareu la nota de premsa d'Abertis en pdf (més extensa), i sobretot la presentació del projecte d'ampliació, aquí en pdf, amb dades més concretes de pressupost, dels trams, de l'execució de l'obra, amb gràfics, plànols...),

Tercer carril de l'AP7:
és una reclamació històrica i ha estat, durant anys, un projecte que s'ha anat demorant. Venint de Barcelona es té la sensació d'embut a l'alçada de Maçanet, l'augment del trànsit de camions incrementa la sensació de ratonera i desespera, comenta molta gent, quan els camions s'avancen entre ells. És clar que desespera més haver de pagar al final del trajecte, però ara no ens hi entretindrem aquí...

El tercer carril és percebut unànimement (bé, quasi) com una necessitat pel nostre territori, és a dir, el seu anunci el podem considerar una bona notícia.


Desdoblament NII-A2:
Però això de l'autopista a mi moltes vegades em fa pensar en el sistema escolar d'escoles públiques i privades-concertades. De la mateixa manera que hi ha qui diu que matricula els seus fills a l'escola privada-concertada per què considera que ofereix un servei de major qualitat que la pública (afirmació que rotundament jo no comparteixo), penso que anem per la carretera privada, per l'AP7, perquè la pública, la NII, no ofereix, encara, prestacions de qualitat: seguretat, fluïdesa, autovia...

És a dir, d'acord que cal ampliar l'AP7 amb el tercer carril, però de veritat el què cal és convertir la NII amb l'A2, amb autovia. És cert que d'un temps ençà s'ha començat a posar el fil a l'agulla i hi ha trams que finalment ja són operatius, però resta encara molta feina.

Entenc que una autovia i una autopista són vies diferents que han de complir, també, funcions diferents; però en qualsevol cas l'A2 ens ha d'oferir un nivell de prestacions que ens porti, en un futur, a decidir per on passem, per exemple, per anar a Barcelona, si per l'AP7 o per l'A2. Ara no tenim les dues opcions, l'AP7 s'imposa.

També és una reclamació històrica, per tant, el desdoblament de la NII, també ara s'hi està invertint i treballant per desdoblar-la.

I no només desdoblar-la, sinó, en el cas del tram entre Fornells i Vilademuls, fusionar-la amb l'AP7. O compactar-la, que és el què ara demanen alguns municipis de l'Alt Empordà.

Ja ho sabeu, jo no he compartit mai la decisió de desdoblar la NII amb l'ampliació a 8 carrils de l'AP7, així m'hi he manifestat sempre com a veí i regidor del PSC de l'Ajuntament de Sarrià de Ter i, sobretot, al darrer mandat en tant que primer tinent d'alcalde. Així ho he expressat a la Generalitat, al Ministeri de Foment i a Abertis.

Són dues carreteres diferents, amb finalitats diferents i modalitats de trànsit i conducció diferents, sobretot si tenim present que el tram en què convergeixen les dues vies (AP7 i A2) es concep com una circumval·lació de l'àrea urbana de Girona i, per tant, un tram curt. Serà un tram de carretera amb circulació de llarga distància i de curta distància, un tram en què convergiran dues maneres de conducció, la de llarg recorregut i la de curt; de fet ara ja ens hi trobem, des de la gratuïtat (pels conductors, no per la Generalitat) per la circulació interna entre les sortides sud i nord de Girona.

Serà un tram, el de circumval·lació de l'àrea urbana, més llarg del què és ara (de Salt a Sant Julià de Ramis passarem de Fornells a Vilademuls), també més permeable, amb tres noves sortides, passant de 2 a 5 i serà, també, un tram molt més transitat, ja que s'hi desplaçarà tot el trànsit actual de la variant de la NII.

Afectació a Sarrià de Ter:

TraçatAèri Ap7 Sarrià

NIMBY (Not in My Back Yard)?. És a dir, no al pati de darrera de casa?. Qui estigui lliure de pecat que tiri la primera pedra... Però en el cas de Sarrià de Ter aquesta expressió fa quaranta anys tard, ja que, no al pati del darrera, sinó en plena zona urbana, ja fa anys que hi tenim l'AP7. No es tracta, doncs, d'una nova infraestructura, sinó de l'ampliació d'una ja existent, amb un enclavament gens ben resolt, ni abans ni ara.

D'altra banda el què la variant de Girona de la NII va permetre, lliurar-nos del pes del trànsit de l'antiga NII al seu pas pel bell mig del meu poble, ara el no desdoblament de la NII pel seu actual traçat ens torna la carretera compactada i sumada al tercer carril de l'AP7. No volíem caldo?...

Però la realitat, ja ho sabem, és molt tossuda... i s'acaba imposant. L'afectació de l'AP7-A2 a Sarrià de Ter és molt clara, només cal passar per l'AP7, per sobre Sarrià de Dalt, per exemple. L'ampliació de l'AP7, malgrat no sortir dels límits d'afectació actuals (sobretot s'ampliarà per la mitjana), aproparà més la carretera als habitatges, caldrà, suposadament, ampliar els pilars dels dos viaductes que tenim a Sarrià de Ter i farà augmentar el trànsit, els sorolls...

Des de l'anterior govern municipal vam encarregar un estudi acústic, una projecció del projectes amb les afectacions a nivell urbanístic i vam contracatar un assessorament jurídic per l'Ajuntament i els veïns més afectats.
Viaducte Xuncla Abertis gen07

Davant aquesta realitat, conscients que és pràcticament impossible evitar els 8 carrils, malgrat el un recurs contenciós-administratiu interposat contra el projecte, des de les nostres responsabilitats de govern, a l'anterior mandat, des del PSC de Sarrià de Ter vam començar a negociar, amb el Ministeri de Foment i Abertis, mesures correctores, compensacions pel poble i indemnitzacions (ja que no podem parlar d'expropiacions) pels veïns afectats, alhora que seguíem treballant per evitar l'obra.

És a dir, treballar amb l'objectiu que, amb les indemnitzacions corresponents als veïns (que vol dir des de la insonorització fins a l'equivalent a l'exporpiació d'alguns habitatges), amb les mesures correctores de minimització d'impacte acústic (pantalles i pavimentació) i de seguretat, l'impacte de l'AP7 després de fer l'obra hauria de ser molt menor del què hi ha ara.

Malgrat totes les millores, la ferida al territori hi és, i cal compensar, per l'obra i per la presència constant de la infraestructura, haurien de reportar un benefici (compensacions) pel municipi.

És de justícia afirmar que tant des del Ministeri de Foment com des d'Abertis, més enllà de la seva fermesa d'executar l'obra i, per tant, la discrepància amb el plantejament de Sarrià de Ter, vaig trobar, en les reunions que hi vaig tenir com a primer tinent d'alcalde, acompanyat pel llavors alcalde Nicolás Pichardo, la voluntat i predisposició per fer les coses amb diàleg i entesa amb els territoris.

Ara és l'hora d'anar concretant totes aquestes qüestions parlades prèviament, ara és el moment de coordinar l'execució de les obres, les compensacions i indemnitzacions. Feina, molta feina... ens hi posem?...

------------------------------------

pd1: m'ha agradat llegir que Joan Manel del Pozo serà nomenat properament membre de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals

pd2: ¿Enganya Zapatero?. S'ho pregunta Joan tapia al Periódico de Catalunya i entre d'altres diu: La Generalitat fa bé de rebutjar una transferència de Rodalies que considera que és insuficient. Menys justificat és desqualificar globalment la política de Zapatero amb Catalunya.

pd3: Jordi Cabré escriu al diari El Punt l'article PSC i ERC. Comença l'article amb una afirmació que comparteixo: El PSC i el PSOE no tenen sempre els mateixos interessos, com s'està demostrant de cara a les properes eleccions generals.

pd4: quan el PP deia "España va bien" el creixement era del 2,9%. Ara, quan el creixement és del 3,8% el PP diu "España está en crisis".

pd5: Crisis, what crisis?. recorden aquest LP de Supertramp?. De Supertramp una de les cançons més conegudes:
Supertramp - The Logical Song






I una cançó del disc Crisis, what crisis?:
Supertramp - Sister Moonshine




dimecres, 9 de gener del 2008

El PSC de Girona ja tenim llista!.

Els socialistes gironins ja tenim candidatura!. Bé d'acord, encara no és oficial, però el Consell de Federació del PSC de les Comarques Gironines vam aprovar, aquest dilluns i amb una àmplia majoria, la proposta de candidatures al Congrés i al Senat per les properes eleccions generals.

El Diari de Girona destacava ahir la notícia amb aquest titular: Un 18,5% del Consell de Federació no dóna suport a les llistes del PSC a les generals. Bé, ja sabem que els números serveixen per jugar, per combinar-los i per interpretar-los de la menera que ens sembli més oportuna, però més enllà de titular, llegint la notícia apareixen altres números: 81,5 % de vots a favor; 13,6 % de vots en blanc; 4,9 % de vots en contra.

Jo, que vaig assistir al Consell de Federació i, per tant, vaig votar (a favor) vaig valorar positivament tres coses:

1.- la relació de persones que formen les candidatures al Congrés i al Senat.
2.- l'ampli suport amb què es va aprovar la candidatura
3.- la pluralitat del meu partit, el PSC

1.- La Montse Palma i l'Àlex Sàez han fet una important feina al Congrés de Diputats, també al territori. Des d'una perspectiva més personal, com a regidor de l'anterior equip de govern de l'Ajuntament de Sarrià de Ter, la Montse i l'Àlex han estat claus en les entrevistes que com a govern municipal vam fer amb el Ministeri de Foment (amb el Secretari d'Estat, Víctor Morlán). I és que el difñícil no és que et rebin al Ministeri, sinó que t'atenguin, que et dediquin temps i t'escoltin. Bé, la seva tasca és molt més que aquest suport dels parlamentaris a les demandes i peticions d'un grup municipal al govern, naturalment, però és el què més proper he viscut. Tindrem ocasió per fer balanç de la seva tasca més endavant...

Igualment positiva és la feina que han fet els dos senadors, Lluís Ma. de Puig i Rafael Bruguera, el primer mirant, com sempre, a Europa, el segon, amb un important paper dins l'Entesa al Senat.

De la candidatura, més enllà d'aquests quatre noms, en voldria destacar dos més que em generen una gran satisfacció i il·lusió: la Pepa Celaya, candidata al Senat, i en Juli Fernández, candidat al Congrés. Les llistes es completen amb joventut i saba nova, amb nous alcaldes i alcaldesses, amb regidores i regidors, gent del món municipal, electes independents... Aquest darrer element és molt important: la nòmina d'independents al PSC creix, també la de militants, però aquest és un fet que denota que el PSC té, contra el què a vegades algú vol fer veure, o a vegades sembla que es percep, capacitat de seducció, capacitat d'atraure homes i dones que sota el paraigües del PSC poden desenvolupar polítiques catalanistes i progressistes.

Hi ha un element de complexitat en aquesta llista que penso que s'ha resolt molt bé, en una decisió, certament, gens fàcil. No podem menysprear la possibilitat que el company Lluís Ma. de Puig pugui ser escollir President de l'Assemblea del Consell d'Europa (un càrrec parlamentari). Si es requereix la seva contituïtat com a parlamentari, era necessari garantir-li per tenir opcions a ser escollit. En qualsevol cas, sigui aquesta circumstància, o bé la possibilitat que també té Lluís Ma. de Puig de ser escollit Secretari General del Consell d'Europa (un càrrec executiu), Rafael Bruguera podrà ser, al llarg de la propera legislatura, senador. És important que al llarg de la legislatura Rafael Bruguera sigui senador, per donar continuïtat a la seva feina feta aquests darrers quatre anys i perquè en Rafael, ho sabem, té corda per uns quants anys més: ha de seguir essent una aposta de futur.

2.- Aquesta oportunitat ha aportat un element de complexitat a l'hora de confeccionar les llistes, però la resolució em sembla que és oportuna i, finalment, avalada àmpliament pel PSC de les comarques gironines.

Em satisfà que 8 de cada 10 consellers de federació del PSC votéssin a favor. Les agrupacions del PSC de les nostres comarques, aquelles que ho van voler, van fer les seves propostes de candidats; totes les propostes de noms van ser recollides i reflexades a les llistes, garantint també una representació territorial.

No va ser una votació ajustada, ni una votació amb elements de crítica, va ser una votació amb un resultat clar: àmplia majoria. Naturalment hi va haver qui va votar en contra i qui va votar en blanc.

3.- El PSC és un partit plural, també a les nostres comarques, és un partit dinàmic que evoluciona i que es mou. És cert que a vegades els moviments són lents i poc perceptibles, però el PSC és un partit viu i, com a tal, genera moviment. A tots ens agraden els resultats per unanimitat, aparentment sense friccions, en bloc, a la "búlgara", però els matissos dins els partits són un element de salut democràtica interna. Només així jo em puc sentir lliure dins el meu partit, dins el PSC. El PSC no m'adoctrina, no em concep com un element passiu, sinó com un element actiu (en tant que militant, també si fos simpatitzant), i com a tal participo col·lectivament a la vida del partit.

Per tant, si em satisfà que la candidatura hagi rebut aquesta ampli suport, també em satisfà que qui no comparteixi, en la seva plenitud, les candidatures proposades, es pugui manifestar i, en exercici del seu càrrec i responsabilitat, hi voti en contra o en blanc.

Ara bé, a partir d'aquí el que sí tinc clar és que tot el partit treballarà intensament les properes setmanes per preparar i fer una campanya per obtenir uns bons resultats a les nostres comarques, perquè avui aquesta és la candidatura de tots els i les socialistes de les comarques de Girona.

------------------------

pd1: al darrer post sobre la Carme Chacón afirmava que no la votaria; davant l'ensurt que vaig generar a més d'un, aclareixo novament que no la votaré perquè jo votaré la llista que encapçalarà la Montse Palma, la del PSC de Girona. I reitero, m'encanta que la Carme Chacón sigui la candidata del PSC per Barcelona i espero que els que sí poden votar-la, els de la demarcació de Barcelona, ho facin generosament.

pd2: m'agrada que el PSOE vulgui posar les coses al seu lloc, defensant la laïcitat de l'Estat, davant les hòsties repartides al carrer pels sectors més conservadors de l'esglèsia. Entre d'altres, al comunicat Las cosas en su sitio, el PSOE diu: La fortaleza de la democracia consiste en la garantía de la convivencia de opciones ideológicas, morales y religiosas distintas, sin aceptar la imposición de ninguna en particular. En este sentido, en un régimen de libertades, la fe no se legisla. La legitimidad de los valores y de las reglas de la convivencia emana de los principios y procedimientos constitucionales. No hay más legitimidad que la legitimidad constitucional.

pd3: ahir Àngels Barceló va entrevistar el President José Luís Rodríguez Zapatero a la Cadena Ser. Zapatero va reiterar la defensa de la laicitat com a element fonamental de la democràcia.

Escolta clicant aquí l'entrevista íntegra d'Àngels Barceló al President Zapatero.
"Ni un paso atrás", enllaça amb el vídeo de l'entrevista de les respostes de Zapatero als atacs de l'esglèsia.

pd4: per cert, els ínformatius del matí i la nit i el magazine de tarda d'entre setmana de la Cadena Ser estan conduits per periodistes catalans: Carles Francino consilidat a Hoy por hoy, Gemma Nierga a La ventana, des de fa més de deu anys, després de deixar Hablar por hablar i, ara , Àngels Barceló condueix l'informatiu de nit Hora 25, després d'una etapa més breu al davant del programa matinal dels caps de setmana, A vivir que son dos días.

pd5: la candidatura al Congrés i al Senat

Candidatura per al Congrés dels Diputats 2008
1. Montserrat Palma i Muñoz
2. Àlex Sáez i Jubero
3. Juli Fernández Iruela
4. Margarita Arquer i Carreras
5. Ramon Roqué i Riu
6. Esther Pagès i Ayats
SUPLENTS
1. David Maldonado i Gutiérrez
2. Núria Carreras i Jordi
3. Alfons Jiménez i Cortacans
4. Ma Carme Güell i Parnau.
5. Esteve Maurell i Meya.
6. Roser Ortigosa i Fernández

Candidats al Senat per l’Entesa Catalana de Progrés

Pepa Celaya i Armisen
Suplent: Yolanda Vila Fernández

Lluís Ma de Puig i Olivé
Suplent: Rafel Bruguera i Batalla

pd6: he vist Soy leyenda. M'ha sorprès que un dels personatges (una brasilera interpretada per Alice Braga) ignorés per complert Bob Marley i la seva música. És un xic forçat, però serveix perquè Robert Neville, interpretat per Will Smith, evoqui i realci el vessant messiànic, compromès i de lluita de Bob Marley.

Bob Marley - Redemption Song

dimarts, 8 de gener del 2008

Carme Chacón: candidata jove, política madura, mare incipient


Jo no votaré Carme Chacón, però malgrat això, m'agrada que sigui la candidata per Barcelona del PSC.

Carme Chacón és una candidata jove, té 37 anys que, en política, és una edat que encara et permet adjectivar-te de jove. Però amb això de l'edat tot és molt relatiu, ja ho sabem. A la meva edat, 33 anys, els esportistes estan al crepuscle de la seva carrera esportiva, però en canvi molts treballadors no porten més de cinc anys d'estabilitat laboral a aquesta edat. Jo, malgrat en fa més de 13 que treballo, em sento, encara, un treballador jove.

Per tant, si ja ha passat l'època en què els esportistes de la meva generació eclosionaven, al voltant de la vintena d'anys, ara és l'època en què els polítics de la meva generació, els nascuts a la dècada dels '70, fan el salt, ocupen alcaldies i regidories, fins i tot escons als parlaments. Sento la Carme de la meva generació. És una candidata jove, però no inexperta.

Políticament Carme Chacón està a la maduresa, no només pel càrrec que actualment té, Ministra d'Habitatge, un càrrec d'alta responsabilitat, ni Diputada des de l'any 2000 o vicepresidenta del Congrés de Diputats, sinó sobretot per la seva trajectòria, que s'inicia a finals dels anys '80. Com la majoria de polítics socialistes la seva escola ha estat el món municipal. De jove va assumir responsabilitats com a càrrec electe, essent regidora d'Esplugues, però també responsabilitats dins el PSC. La seva trajectòria política l'avala. Durant uns anys ha prioritzat la seva vessant professional i política i ara, d'aquí uns mesos, prioritzarà la seva vida personal i el seu projecte de família.

Carme Chacón és una mare incipient, ja ho sabem, les seves entranyes abriguen una nova vida. Si hem dit que és una candidata jove, no podem dir el mateix de la seva condició de mare: no és una mare jove, però sí una mare com moltes altres mares primerenques, també pares, que enceten la maternitat a partir dels 30-35 anys. La Carme és, per tant, una candidata embarassada, un fet noticiable que només, amb el seu exemple i el de moltes altres dones polítiques, hauria de deixar de ser-ho. Quants homes no han estat candidats estan en cinta les seves parelles?. La Carme Chacón ens permet posar en valor, com han fet també altres polítiques, també altres professionals, que la maternitat no ha de ser, necessàriament, el motiu de castració de la vida professional o política, sinó un parèntesi necessari, certament, però només un parèntesi.

Per totes aquestes qüestions, i moltes més, m'agradaria votar la Carme Chacón, però de fet, fins i tot abans de ser proclamada candidata, ja sabia que jo no la votaria. No perquè no ho vulgui, senzillament perquè no puc, perquè no em correspon a mi votar-la. La meva cap de llista, la cap de llista de la demarcació de Girona, serà una altra dona, la figuerenca Montse Palma. Ella encapçala una llista, juntament amb l'Àlex Sàez, molt il·lusionant, jove, solvent i renovadora, de la que tindrem ocasió de radiografiar més endavant.

Però malgrat no la voti la Carme Chacón és, també, la meva candidata.
Per cert, no ho és pel fet que sigui una dona, però també pel fet que és una dona...
------------------------------
pd1: avui el diari El Punt publica una interessant entrevista a la Carme Chacón.

pd2: per eliminació deduïm , a l'espera de la confirmació oficial, que dissortadament no ha fet fortuna la sol·licitud de subvenció de l'Ajuntament de Sarrià de Ter a la convocatòria per la millora paisatgística del Departament de PTOP. S'hi havia presentat el projecte del Passeig Verdaguer, on s'ha de museïtzar l'espai de la necròpolis romana i visigòtica trobada entre els anys 2004 i 2006.

pd3: lamento la suspensió del Ral·li Lisboa – Dakar, sobretot per la vessant solidària que tenia (repartiment de medicaments). El pitjor és la força que pren el terrorisme, que té davant els esdeveniments esportius internacionals un aparador impagable...

pd4: no hi ha persones (políticament no significades) que parlin malament del President Montilla després d'haver-lo tractat de prop. José Montilla domina bé la distància curta i sempre ha trobat recursos per dominar la multitud. Hi ha qui l'hi veu moltes limitacions, ell deu ser el primer, per això hi posa remei i recursos. Una de les alumnes de l'IES Celrà que recentment l'han entrevistat va manifestar que el President Montilla no és home de poques paraules... Jo diria que el què no té és xerrameca, és a dir, que si no cal, senzillament no xerra.
pd5: 2 minuts de vida... i ara ja té vuit dies...