La iaia (de La Grossa de Cap d'Any) com a símptoma

La Loteria de Nadal fa anys que, anunci rere anunci, ens transmet que el veritable premi és compartir; no estrictament compartir el premi, que també, sinó sobretot compartir la il·lusió de poder-lo guanyar... Sense anar més lluny el lema de la campanya d'enguany és "unidos por un décimo".

L'anunci de la Grossa de Cap d'Any, en canvi, aquest any ens transmet un altre missatge, potser menys ensucrat, possiblement més cru i real: "comparteix-lo, o no!"

Més enllà de la necessitat de diferenciar-se de l'anunci i l'esperit de la Loteria de Nadal, el  més poderós de l'anunci de La Grossa de Cap d'Any no és tant la possibilitat de no compartir-lo, sinó els motius, gens dissimulats, que l'alegre senyora gran de l'anunci té per no compartir-lo amb el senyor rabiüt.

Ella, enfeinada a la cuina, trenca un plat quan sap que té un número premiat de La Grossa i quan, il·lusionada, va per comunicar-hi al seu home, que seu impassible al sofà mirant la televisió, aliè a la trencadissa i a tot, respon amb menyspreu, deduïm que el de sempre, o si més no de fa molts anys...

És aleshores quan ella, amb un impuls que possiblement feia massa anys restava latent, surt per la tangent i es queda el premi per ella, i només ella!

Aquest anunci potser només és una anècdota, i aquesta anècdota més que esdevenir categoria esdevé el símptoma, o un més, que algunes coses potser sí que estan canviant en relació al masclisme.

Així ho subratllava la directora del Servei d'Intervenció Especialitzada (SIE) de Girona en l'entrevista que li vaig fer el 25 de novembre, em motiu del dia internacional contra la violència masclista, per a l'espai Món laboral de Ràdio Sarrià.

Si la publicitat ho integra, senyal que, d'una o altra manera el missatge va calant... Al capdavall l'anunci ens interpel·la en aquelles qüestions que val la pena compartir, o no, a banda de La Grossa de Cap d'Any!

El vídeo de la setmana: la Carmina de l'anunci de la loteria de Nadal

Ja sabem que tocar la fibra ven, però la fibra, també ho sabem, és molt sensible i a vegades correm el risc de travessar el que és moralment digerible. Aquest anunci sembla una versió trista, penosa i excessivament ensucrada (li apliquem el nou impost sobre les begudes ensucrades?) de la pel·lícula "Good Bye, Lenin!", si més no pel que fa a la construcció i manteniment d'una mentida, d'una falsa realitat.

Hi ha qui en fa lectures més polítiques, o sociològiques, essent l'anunci una al·legoria del nostre temps, del que vivim actualment a Espanya, amb una Carmina, aquesta mestra jubilada i aparentment despistada (diuen que no, que no pateix Alzheimer!), que ens representa a tots; i ella, conscient des del primer moment de la seva mentida, la manté fins a les últimes conseqüències per crear una ficció de vida feliç i il·lusió compartida, i fins i tot per cohesionar una família esquerdada... No sé, les mirades, com els silencis, poden dir moltes coses, o absolutament res!

Sigui com sigui, però, i tornant a l'anunci i a la seva finalitat, tinc la sensació que la loteria de Nadal es ven sola, independentment, i per ells afortunadament, d'aquest anunci! Els creatius i publicistes sempre podran dir (qui no es consola és perquè no vol!) que l'important és que parlin de tu...

Sí, ja ho sé, jo no en sóc una excepció i no només en parlo, sinó que a més us castigo amb la versió llarga de l'anunci, no fos cas que us perdéssiu detall, i així també podreu interpretar totes les mirades, tots els silencis i tot el que alguns personatges, com la Carmina, el seu fill i el seu nét, callen!



Per cert, després de l'Antonio, calia la Carmina? 
Bon divendres!

Els beneficis socials de la Grossa de Cap d’Any

Tots els beneficis dels productes de la Loteria de Catalunya, també els de la Grossa de Cap d’Any, es destinen des de sempre a programes socials, és a dir, a programes de protecció de la infància, de la tercera edat i de les persones amb discapacitat.

La Grossa de Cap d’Any, el nou i flamant producte de Loteria de Catalunya, va ser notícia l’any 2013 per la seva estrena i aquest final d’any ho ha estat per no haver repartit el primer premi i pràcticament tot el tercer premi; els diners no repartits se’ls queda la Generalitat. Els beneficis d’enguany de la Grossa de Cap d’Any, uns 8,2 milions d’euros, es destinaran a projectes socials del Departament de Benestar Social i Família.

El titular que la consellera Munté ens va deixar (“hem guanyat tots”) sona a premi de consolació, doncs quan juguem a la loteria esperem que els premis, en especial el premi gros, es reparteixin entre els qui han jugat i, malgrat el noble destí a que van destinats els beneficis, hom no pot evitar pensar que en aquesta ocasió, com al Monopoly, la banca sempre guanya!

Comptat i debatut, resulta més efectiva la Grossa d’enguany que la Marató per la pobresa celebrada aviat farà tres anys. Aleshores  es van recaptar més de 4,5 milions d'euros, que es van destinar a 40 projectes socials de 75 entitats del tercer sector social de Catalunya, projectes molt diversos i dels quals, un per un, se’n podia tenir coneixement.

És una indiscreció preguntar a les persones premiades a què destinaran els diners guanyats, però quan qui els guanya és l’administració publica la pregunta no és gens indiscreta, ans al contrari, és una pregunta més aviat necessària.

Per acabar-me de fer meu el premi de la Grossa (“hem guanyat tots”) em caldria saber concretament a quins projectes socials es destinaran els beneficis. Llavors sí, amb informació i transparència, haurem guanyat tots!

Article publicat al número 4 de la Revista Mirall en pdf.

Sort de la bona

Amb la Bruixa d'Or de Sort, aquest estiu. Foto: Roger Casero

Jo avui també l'espero i com tu m'encantaria trobar-me-la. Trobar-la i que just davant meu, mirant-nos als ulls de fit a fit, em regalés el més gran i generós dels seus somriures!

No sé si la sort ens somriurà avui, aquella sort que fa destapar ampolles de cava al carrer o a un "Bar de Antonio" qualsevol, el del teu barri... Aquella sort que serveix primer per tapar forats, per, després, en molts casos, tenir-ne de nous, més grans i més profunds!

Però sí, fins i tot assumint aquest risc, avui tan tu com jo volem que la sort ens somrigui, que si no pot ser amb el premi gros que sigui amb un altre premi o que, com a mínim, d'alguna participació o dècim recuperem algun caler: com quan sortim a lligar les expectatives són sempre elevades al principi de la nit, però amb el pas de les hores i la ingesta d'alcohol qualsevol peça és caça major!


Si avui la sort no ens somriu la veurem, als informatius, dibuixada a les cares d'alegria dels afortunats, i confiarem que entre ells n'hi hagi dels que de debò la necessiten, que prou pena deuen ja haver passat! I els qui la necessitaven però els ha passat de llarg, que no sigui la sort, la fortuna, sinó la nostra suposada societat del benestar, qui els faci justícia!

Cauran com castells de naips els fràgils somnis que aquests dies la majoria de nosaltres hem anat teixint, alimentats per la il·lusió d'una probabilitat que ni ens molestem a calcular, però que sabem remota. En fem prou amb un bri d'esperança, per petit que sigui, que siguem nosaltres, per una vegada a la vida, els afortunats!

Si avui la sort no ens somriu tu i jo ens aferrarem a la salut, si la tenim, o a l'amor, si el conservem... i ens reconfortarem de nou amb el que tenim, doncs tot el que tenim no és, en la majoria dels casos, fruit de la sort d'un dia, sinó del treball de cada dia, de molts dies conservant la salut, cultivant l'amor i arraconant, en la mesura de les nostres possibilitats, diners per poder-ne gaudir! I ens consolarem afirmant que és aquesta, precisament, l'autèntica sort, sort de la bona!

Sigui quina sigui tan sols et desitjo, avui i sempre, que et duri, que et duri duri la bona sort!

El vídeo de la setmana: la loteria de l'anunci

D’aquí uns dies inevitablement serem a Nadal i també de manera inevitable s’esdevindrà, com cada any, tot el que les festes de Nadal suposen:  

• il·luminació als carrers, que ja crema de fa dies... 
• àpats familiars, alguns de més bon pair que d’altres...
• compres de regals, cada vegada més només els necessaris
• l’enèsima re-emissió de “Que bonic és viure”... 
• i somiar per moments que el gros o la grossa de Nadal engreixin suculentament la nostra minvada economia domèstica.

El Nadal, però, també hauria de tenir coses evitables, per molts els dos darrers anuncis de la Loteria Nacional de Nadal: el de l’any passat per esperpèntic, el d’enguany per lacrimogen…És l'anunci de la Loteria de Nadal un dels elements (ja) inevitables, imprescindibles (?) que anuncien el Nadal!

Si l'anunci d'Estrella Damm anuncia l'estiu el de la Loteria Nacional de Nadal (el del "Gordo de Navidad", per entendre'ns) és dels que serveixen d'àngel anunciador del Nadal!

Com el de l'any passat l'anunci no deixa indiferent (o t'agrada o l'odies) i és possiblement aquest fet una de les coses que els publicistes busquen: que t'agradi o no l'anunci no passi desapercebut!

Bona mostra d'això són les moltes paròdies que s'han fet de l'anunci, el molt que se n'ha escrit; és un anunci que penetra en el nostre dia a dia a través de l'humor, del comentari que en fem, un anunci que genera expressions ("Antonio!"), un anunci que cala!

Tot i que amb elements diferents "El bar de Antonio" té els mateixos ingredients que "La otra Navidad"... I com aquell anunci el de la Loteria de Nadal és d'aquells que no podem deixar de veure i, l'original o una paròdia, compartir-lo!



Bon divendres!

Per cert, si la cançó de l'anunci us agrada, aquí podeu escoltar-la sencera i en el vídeo de baix interpretada en directe pel seu autor!