És quasi impossible parlar amb la Flora i no pensar en els seus pares i, especialment, el seu pare, en Zacaries, de professió barber, però que en realitat va ser molt més que un barber, i la seva, molt més que només una barberia...
La barberia d'en Zacaries forma part dels meus records d'infància, sobretot em tenia fascinat la col·lecció de clauers que tenia penjada a la paret, i que va fer que jo, durant una època, en col·leccionés alguns... De petit no en coneixia l'origen, d'aquesta col·lecció, fins que la Flora m'ho va explicar, eren clauers que la clientela, qui passava per la barberia, li portaven de cada lloc on anaven...
I és que en un temps on no hi havia centres cívics, llocs com la barberia d'en Zacaries eren punt de trobada, més enllà de retallar la barba i tallar els cabells, per fer reunions improvisades (o planificades) de l'associació de veïns, del futbol, o simplement per fer-la petar i prendre el pols al barri, a la ciutat, al país, al món...
D'en Zacaries, de la barberia i de molt més (del jutjat, del Pont Major i de Sarrià de Ter, de les cançons) en vam parlar amb la Flora, mesos enrere, en el programa “Cançons que parlen”, de Ràdio Sarrià. Una entrevista molt interessant que us convido, i animo, a escoltar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada