Tres derrotes

El primer equip de futbol masculí del Barça està vivint, aquests dies, la primera sotragada de la temporada. Després d'un inici enlluernador a la lliga espanyola i a la Lliga de Campions, amb un festival de joc, gols i resultats, l'equip ha sucumbit davant els dos rivals més forts als quals s'havia d'enfrontar en aquest primer tram, aquells rivals a abatre si es volen guanyar títols, enfrontaments que segurament la plantilla blaugrana tenia marcats com a partits especials, els que permetrien calibrar el nivell de l'equip: a la Lliga de Campions, derrota contra el darrer doble campió de la competició, el PSG, i a la lliga espanyola, derrota contra l'etern rival, el Real Madrid.

En tots dos partits el Barça va competir, certament, i fins i tot en alguna fase del joc els podria haver guanyat tots dos, però la realitat és molt tossuda i els resultats són inapel·lables: quan la manca d'encert de cara a gol es combina amb errors defensius, que formen part del futbol, de l'esport i de la vida, el camí cap a la victòria fa més pujada i la remontada heroica no sempre apareix.

La part positiva d'aquestes dues derrotes és que, més enllà del dolor que en si mateixes produeixen, no castiguen l'equip, avui, pel que fa a la classificació, ni a la lliga espanyola, on el Barça segueix líder, ni a la Lliga de Campions, on segueix en posicions capdavanteres. A l'abril o al maig, en comptes de l'octubre, aquestes derrotes sí que poden significar perdre títols; ara, sobretot, representen un toc d'atenció i, en alguns casos, poden marcar un punt d'inflexió.

En tot cas, són les dues primeres derrotes de l'equip aquesta temporada i, sincerament, quants hauríem signat aquest inici? I la transcendència d'aquestes derrotes estarà marcada, com sempre, pels futurs resultats, pel que passi en els pròxims partits.

Dues derrotes, però, i la tercera? La tercera es va produir aquest dilluns a Londres, a la gala de la Pilota d'Or, un trofeu que finalment no va guanyar Lamine Yamal, sinó Harry Kane, decepció que ni tan sols el Trofeu Kopa al millor jugador jove, el tercer consecutiu, ha pogut consolar del tot. Aquesta, però, és una derrota relativa, ja que Lamine ha format part, un any més, del podi de la Pilota d'Or, enguany amb un meritori tercer lloc, i el Barça ha tenyit de blaugrana fins a sis dels dotze trofeus que es van repartir.

Si la trajectòria de Lamine Yamal no es trenca, més aviat que tard guanyarà una Pilota d'Or, perquè de talent i de futbol a les botes en té de sobres, i la joventut l'acompanya.

Unes derrotes que, ben metabolitzades, poden fer créixer l'equip; unes derrotes que, mal païdes, el poden condemnar. En el futbol, com en l'esport, com en la vida, la qüestió no és la caiguda sinó com t'aixeques...