dilluns, 6 d’abril del 2026

Tinc una bona notícia i una de dolenta...


[Aquest article l'hauria d'haver publicat mesos enrere, al voltant de l'estiu passat, abans de l'inici d'aquest curs...]

Tinc una bona notícia i una de dolenta: quina voleu primer?

Aquesta és la clàssica pregunta trampa, però avui aquesta pregunta no és cap joc, ens serveix per explicar dues realitats del Pont Major que conviuen en el temps i en l’espai, i que parlen del futur del nostre barri. També podríem parlar, i de fet així ho faré, de llums i ombres, metafòriques i literals.

La bona notícia, la llum, ens arriba del món educatiu; la dolenta, les ombres, de l’àmbit urbanístic. Comencem per la llum abans d’endinsar-nos en les ombres.

El Xifra manté i amplia els estudis de batxillerat

Finalment, i després d’un llarg període d’incertesa i mobilitzacions, de protesta i reunions, s’ha confirmat que l’Institut Narcís Xifra i Masmitjà conservarà, a partir del curs vinent, l’oferta de batxillerat que estava en perill de desaparèixer, tal com ja es va explicar en el segon número d’aquesta revista. Aquesta continuïtat dels estudis de batxillerat és, finalment i després de moltes derrotes, una victòria per a la comunitat educativa del Xifra, i sense cap mena de dubte també per al barri i per al conjunt de la ciutat.

El Departament d’Educació no només ha rectificat en la seva intenció inicial de suprimir el batxillerat al centre, sinó que ha anunciat la seva consolidació i ampliació a partir del curs 2025/26, mantenint les dues modalitats que ja s’hi imparteixen actualment i ampliant l’oferta, tal com s’havia reclamat, amb la implementació d’un batxillerat en doble titulació amb ensenyaments esportius, i la incorporació del Batxillerat General i d’altres modalitats professionalitzadores. Una aposta clara pels estudis post obligatoris que, juntament amb la projecció del Xifra com a centre de Formació Professional Integrada, farà de l’institut un centre de referència a nivell de comarques gironines i fins i tot a nivell de país.

Amb aquesta decisió, l’institut Xifra hauria de poder tancar el període d’incertesa i d’inestabilitat en el què ha viscut els darrers set anys, per obrir un període de certeses i estabilitat.

És clar que mentre finalment l’institut Xifra veu la llum, aquesta no ens ha d’enlluernar de manera que no puguem veure altres dificultats que hi ha al barri, pel que fa als equipaments educatius, destacant especialment la davallada de les preinscripcions 

a les escoles Carme Auguet i FEDAC Pont Major, una ombra que malauradament cada curs es va fent més llarga i perceptible, una preocupant realitat que des de l’AV Pont Major hem traslladat a l’Ajuntament de Girona i al Departament d’Educació.

El Pla de Millora Urbana (PMU) Destil·leries I: més ombres que llum

En canvi, ja que parlem d’ombres, la proposta urbanística que l’Ajuntament de Girona està tramitant, el Pla de Millora Urbana (PMU) Destil·leries, està generant perplexitat, preocupació i malestar. El PMU Destil·leries I, aprovat inicialment, dibuixa un model de transformació urbana que molts veïns, veïnes i entitats del barri perceben com a desproporcionat i desconnectat de les necessitats reals del nostre entorn.

El projecte dibuixa una edificabilitat i densitat desmesurada, amb blocs residencials que, en alguns casos, arriben fins a les set i fins o tot vuit plantes d’alçada. A criteri nostre, aquestes alçades són excessives i desproporcionades respecte a l’entorn immediat, i no només generen desequilibri visual, sinó que projectaran ombres literals sobre els espais públics i edificis del voltant, afectant la qualitat ambiental i la sensació d’obertura urbana.

Tot i que es parla d’incrementar les zones verdes, la realitat és que la major part del sòl es destina a ús residencial privat, amb una reserva d’habitatge protegit clarament insuficient per respondre a les necessitats socials del barri. L’operació sembla més orientada a l’aprofitament immobiliari que no pas a una transformació urbana pensada des de i amb el barri.

A més, cal lamentar la manca d’un procés participatiu en l’elaboració del planejament, i l’AV Pont Major només hem pogut presentar, a correcuita, una sèrie d’al·legacions, demanant, entre d’altres qüestions, reduir el sostre edificable per adequar-lo a la superfície real aportada pel promotor, limitar l'alçada màxima dels edificis a planta baixa més 4 pisos, mantenir la plaça Teresa Borín en la seva ubicació actual i preservar els espais verds i el parc infantil, o garantir la mobilitat interna mantenint la circulació de vehicles pel carrer Formentera.

En definitiva, mentre celebrem amb alegria i raó la continuïtat i ampliació dels estudis de  batxillerat al Xifra, una bona notícia que reforça el valor dels serveis públics de proximitat, no podem deixar de posar el focus sobre un model urbanístic que, si no es revisa a fons, amenaça d’hipotecar el futur del barri amb un creixement desmesurat de gran impacte visual i social.

Educació i urbanisme, en el sentit més ampli d’ambdós termes, haurien de formar part d’un binomi inseparable del projecte del Pla de Barris amb Futur que, tal com es preveu, s’ha de desenvolupar al Pont Major els pròxims mesos, i que ha de permetre fer una millora urbanística substancial, especialment en les zones més degradades, i alhora reforçar i potenciar el teixit educatiu, social i comunitari del barri. L’esperança és que en aquest futur, les bones notícies vencin les dolentes, les llums a les ombres.

Article publicat el número 3 de la revista Som del Pont.

divendres, 3 d’abril del 2026

Jesus. Minuts Musicals de cançons amb el mateix títol


Al llarg de la història de la música ens trobem amb cançons que, tot i no tenir res a veure entre elles, comparteixen exactament el mateix títol. No són versions, sinó creacions independents nascudes en moments i circumstàncies diferents que conviuen sota una mateixa etiqueta.

Amb la secció "Minuts Musicals de cançons amb el mateix títol" en compartiré algunes, com avui, amb "Jesus".

La de The Velvet Underground, publicada el 1969, és una peça breu i molt despullada, gairebé una pregària. Amb una melodia senzilla i una interpretació quasi intimista, parla de buscar ajuda i consol en Jesús.

La de Queen, de principis dels setanta, és molt més intensa i expansiva, amb la característica energia del grup i i parla de Jesús des d’una mirada més èpica, recorrent alguns moments clau de la seva vida.

Dues bones cançons que, a la seva manera i estil, parlen de Jesús, cançons que en un dia com avui, Divendres Sant, prenen un sentit especial.


dimecres, 1 d’abril del 2026

L'ull del Pont: Pla de Barris Pont Major


La notícia, finalment, va saltar a finals de desembre: el barri de Pont Major de Girona va ser seleccionat per la Generalitat de Catalunya per rebre un Pla de Barris que comportarà una inversió de 25 milions d'euros durant els pròxims cinc anys. Una notícia rebuda amb satisfacció per un barri que arrossega, des de fa dècades, mancances urbanístiques, d'equipaments i de serveis que, és evident, li han fet perdre pistonada.

Aquest Pla de Barris representa una gran oportunitat per afrontar aquestes mancances històriques i per repensar, col·lectivament, el present i el futur de Pont Major. La inversió permetrà actuar en zones urbanísticament degradades, millorar l'eficiència energètica dels habitatges i equipaments, dotar el barri de nous espais públics i serveis, preservar el patrimoni natural que l'envolta, i reforçar la cohesió social i el sentiment de pertinença.

La selecció del barri de Pont Major s'emmarca dins la primera convocatòria del Pla de Barris i Viles 2025-2029, un programa impulsat per la Generalitat de Catalunya amb una dotació global de 412 milions d'euros per als 20 municipis catalans seleccionats. El programa aspira a transformar els barris amb més necessitats mitjançant una intervenció integral que combina la rehabilitació urbanística, la transició energètica i l'acció comunitària.

L'aprovació del Pla de Barris per a Pont Major va ser possible gràcies a la decisió de l'Ajuntament de Girona d'apostar pel barri, projectant i definint una proposta treballada pels serveis tècnics municipals amb la participació i col·laboració del Pla Comunitari Construïm Ponts, el Centre Cívic Pont Major i el teixit associatiu del barri. El Pla de Barris Pont Major s'articula, tal com defineix la convocatòria, al voltant de tres eixos: l'urbanístic, el de transició energètica i el sociocomunitari.

En l'àmbit urbanístic, es preveu actuar en les zones més degradades, millorant l'espai públic, creant noves àrees d'esbarjo i garantint una millor accessibilitat, per exemple reparant i millorant les voreres, una llarga reivindicació del barri. També es reforçarà la dotació d'equipaments i serveis públics, històricament insuficients.

Pel que fa a la transició energètica, es treballarà per impulsar l'eficiència energètica dels habitatges i equipaments, contribuint a la sostenibilitat i suposant un estalvi econòmic per a les famílies. A més, es preservarà i potenciarà el patrimoni natural del barri.

Finalment, pel que fa a la dimensió social i comunitària, es busca enfortir la cohesió social, teixir vincles entre veïns i veïnes, consolidar el sentiment de pertinença i fer de Pont Major un barri més amable i cohesionat.

El Pla de Barris Pont Major hauria de ser un punt de partida per escriure un nou capítol, s'espera que de millores i de prosperitat, en la història del barri de Pont Major.

Article publicat al número 123 de la revista Parlem de Sarrià.

dilluns, 30 de març del 2026

Bombolles informatives


Recordo que de petit, i de fet encara ara, em feia molta impressió quan veia a la televisió un nen o nena bombolla, un infant que, per causa d'una greu malaltia, havia de viure literalment dins una bombolla, aïllat físicament del seu entorn, per a la seva salut i supervivència. Avui tinc la impressió que cada vegada som més els que, sense patir cap malaltia greu, vivim en bombolles, dins la nostra pròpia bombolla, una bombolla mental, sobretot ideològica, una bombolla informativa.

Cada vegada més, tendim a llegir el que confirma el que ja pensem i a desacreditar, ignorar o directament no consumir allò que ho qüestiona. Les xarxes socials ens ofereixen, amb una precisió algorítmica inquietant, exactament el que volem sentir, construint al nostre voltant una bombolla còmoda i hermètica on les altres veus simplement no hi entren. Part d'aquest fenomen s'explica per la davallada en la confiança en els mitjans de comunicació tradicionals, mentre les xarxes socials, amb una verificació escassa o nul·la dels continguts, han ocupat el seu lloc com a fonts d'informació fidedigna.

Les dades ho confirmen. Segons l'Edelman Trust Barometer, el 75% dels espanyols afirma sentir-se reticent, o directament no estar disposat, a confiar en persones amb valors, punts de vista o fonts d'informació diferents a les pròpies. I el més inquietant: aquest aïllament no afecta un perfil concret, sinó que travessa tota la societat, homes i dones, joves i grans, d'ideologies diverses. A més, set de cada deu espanyols consideren que aquesta desconfiança porta molta gent, fins i tot, a intentar activament empitjorar la situació dels altres.

La bombolla és còmoda i reconfortant. Però una societat que no dialoga amb el que pensa diferent perd, a poc a poc, la capacitat de construir res en comú. La pregunta no és si vivim en una bombolla; la pregunta és: si som conscients que hi vivim, tenim la valentia de punxar-la?

divendres, 27 de març del 2026

Absolute Beginners. Minuts Musicals de cançons amb el mateix títol


Al llarg de la història de la música ens trobem amb cançons que, tot i no tenir res a veure entre elles, comparteixen exactament el mateix títol. No són versions, sinó creacions independents nascudes en moments i circumstàncies diferents que conviuen sota una mateixa etiqueta.

Amb la secció "Minuts Musicals de cançons amb el mateix títol" en compartiré algunes, com avui, amb "Absolute Beginners".

La de The Jam, publicada el 1981, parla de ser principiants en una relació, d’aquell moment en què tot comença amb tanta il·lusió i emoció com amb dubtes, amb la sensació de no saber gaire bé com fer-ho. Tot plegat amb aquell rock directe i despullat tan característic de Paul Weller.

La de David Bowie, del 1986, forma part de la banda sonora de la pel·lícula Absolute Beginners, que ell mateix protagonitza, i també parla d’aquests inicis, però des d’una perspectiva i un estil més romàntics i idealitzats, amb el seu pop-rock eclèctic i elegant.

"Absolute Beginners", dues grans cançons que parlen dels inicis, en l’amor i en la vida, amb estils diferents i també amb dues maneres de mirar aquest moment: una més directa, l’altra més idealitzada.


dimecres, 25 de març del 2026

3, 2, 1... El compte enrere s'ha acabat!


3, 2, 1... Aquest compte enrere no s'acaba amb "ignició", tot i que, com amb els coets de la NASA, o els de l'Elon Musk, és un compte enrere que posa en òrbita el darrer número de la revista Parlem de Sarrià, el número 123!

Hi ha números que tenen una gràcia especial, i el 123 n'és un: és un número format per les tres primeres xifres (sense comptar el zero), l'u, el dos i el tres, tres xifres correlatives i ordenades que representen l'inici de qualsevol sèrie numerada. Fa goig veure el 123 a la portada de la revista; per una revista local és tota una fita!

El número 123 de la revista Parlem de Sarrià arriba farcit, com cada número, de continguts variats i de qualitat que recullen el pols de l'actualitat i la pols de la història de Sarrià de Ter.

3, 2, 1... Avui, a les 18:30 h a la Biblioteca Emília Xargay de Sarrià de Ter, presentarem la nova revista i, finalment, la podrem tenir entre les nostres mans! Us hi esperem!

dilluns, 23 de març del 2026

El despertar prematur de la granota


El debat, avui, encara és viu, i no sé si acabarà esdevenint inacabable i etern, per més evidències que anem recopilant. La pregunta, doncs, continua essent pertinent: el canvi climàtic existeix o és una invenció?

Hi ha qui, en respondre aquesta pregunta, prefereix tractar-ho com una opinió o, encara pitjor, com una creença, dificultant el debat al voltant de les evidències; en el joc de pedra-paper-tisores, la creença és el paper que embolcalla la pedra...

És clar que el canvi climàtic no és una qüestió d'opinions ni, encara menys, de creences; és una qüestió d'evidències, de dades, de proves empíriques i científiques que mostren, de manera inequívoca, com el planeta canvia i com aquest canvi afecta els éssers vius i els ecosistemes. I no ens cal anar molt lluny per trobar-ne exemples: podem observar les migracions de les aus que travessen els nostres cels, l'avançament de la floració de plantes i arbres o, com expliquen els investigadors Carlos Cano-Barbacil, del Museu Nacional de Ciències Naturals, i Javier Cano Sánchez, observador de meteorologia i naturalista experimentat, en els hàbits d'hibernació de la granota verda.

El blog de l'AEMET va publicar fa uns dies un article sobre la granota verda comuna a la localitat madrilenya de Colmenar de Oreja, on fan un seguiment de l'espècie des del 2012. Expliquen que la granota, com altres amfibis, passa els mesos d'hivern en un estat de letarg, submergida a l'estany i respirant l'oxigen dissolt a l'aigua a través de la pell, i que surt d'aquest estat quan la temperatura de l'aigua arriba als 10 graus centígrads.

Doncs bé, aquest hivern, la granota verda comuna ha sortit del seu letarg el 23 de febrer, quan la mitjana habitual és el 18 de març, és a dir, 23 dies abans. Els autors ho expliquen: les temperatures de l'aigua de l'estany van arribar als 12,4 graus, una xifra mai registrada fins ara per al mes de febrer, i als 15 graus el dia 28. Com diuen els investigadors: "Con un adelanto de 23 días registrado este invierno, con respecto a la fecha normal, se pone de manifiesto que el calentamiento global de la atmósfera afecta también a la biodiversidad y sus ecosistemas."

La granota verda comuna no entén d'opinions ni de creences, ni tan sols coneix l'existència dels negacionistes; la granota verda comuna no llegeix debats a les xarxes ni escolta tertúlies. La granota simplement respon al seu entorn, i aquest hivern el seu entorn li ha dit que era hora de despertar-se, amb quasi un mes d'antelació. El problema, però, no és que la granota es desperti aviat; el problema és per què es desperta més aviat. I les dades, les evidències, la ciència, ens diuen per què, més enllà d'opinions i de creences.

divendres, 20 de març del 2026

La truita de patates, amb ceba o sense? Entrevista a Joaquima Lozano Sánchez


Hi ha debats que no tenen resolució possible i, precisament per això, són tan eterns com irresolubles. Un d'ells, dels més acarnissats i apassionants de la gastronomia catalana, és el de la truita de patates: amb ceba o sense? 

Els que la fan sense ceba diuen que és una truita més pura, que el gust de la patata i l'ou no necessita res més. Els que la fan amb ceba diuen que és més saborosa, que la ceba caramel·litzada li dona una dolçor i una textura que la fa, senzillament, millor. I cadascú, naturalment, té raó, la seva raó.

La Joaquima Lozano Sánchez, una gran cuinera experimentada, ho té clar: amb ceba! I jo us puc assegurar que la seva truita de patates (i ceba) és boníssima, no només per la ceba, naturalment, que en més d'una ocasió he tingut el plaer de tastar-la!

De truites de patates i de molt més en vam parlar mesos enrere en el programa "Cançons que parlen", de Ràdio Sarrià. Una entrevista molt interessant que us convido, i animo, a escoltar.

dimecres, 18 de març del 2026

A les fosques


Des de diumenge al matí, a casa estem sense electricitat. La ventada que va afectar les comarques gironines va deixar una incidència que, dies després, encara no s'ha resolt. El problema no és haver-nos quedat a les fosques, sense llum ni electricitat, que també; el problema és que, mentre escric això, seguim igual.

La situació té, a més, un punt d'absurd: alguns dels veïns i veïnes de les cases del voltant tenen electricitat en alguns punts de casa seva i en d'altres no, depenent de les fases afectades. Mentrestant, a casa nostra, un veí ens ha tirat un cable, literalment, que ens permet tenir un punt de connexió per a la nevera i la caldera. Com a mínim l'aigua calenta és calenta i els aliments no es fan malbé. Petites victòries en temps d'adversitat.

Quan truquem a Endesa, la resposta sempre és la mateixa: hi ha una incidència, hi estem treballant, la previsió és que es resolgui a tal hora. I l'hora arriba, i passa, i seguim a les fosques. I tornem a trucar, i la resposta torna a ser la mateixa, amb una hora nova al final de la frase. Una i altra vegada.

El que ens indigna no és tant la incidència en si, que les ventades passen i els imprevistos també; el que ens indigna és la incertesa, la sensació d'abandonament, la sospita que ningú treballa de debò per resoldre-ho. Que a l'altra banda del telèfon, després de superar a cada trucada la mateixa cursa d'obstacles parlant amb bots i responent preguntes, hi hagi una resposta s'agraeix, però quan aquesta resposta sembla més una pilotada endavant que una solució real, la sensació d'abandó s'accentua. Que, al capdavall, per a Endesa som una incidència en una pantalla, no una família que viu a les fosques.

Finalment, ahir a la tarda, després d'insistir amb la companyia i, també, de trucar a la porta de l'Ajuntament, es va trobar l'origen de la incidència: el cablejat del carrer estava malmès. Llavors sí, els operaris es van afanyar a resoldre-ho i, a casa nostra i a casa dels nostres veïns i veïnes, vam veure la llum, en tots els sentits.

dilluns, 16 de març del 2026

INUNDART a Pont Major

 

El barri de Pont Major és sinònim d'aigua; no en va, el riu Ter és el nostre veí més antic i, de tant en tant, ens ho recorda: ho vam viure especialment amb el temporal Glòria, i ho vivim cada vegada que les pluges torrencials fan pujar el nivell del riu i el barri conté la respiració. Des de fa uns mesos que sabem que tindrem una altra inundació, tot i que aquesta vegada la inundació serà ben diferent: serà d'art, de cultura, de participació i de comunitat.

El 21è Festival INUNDART, una trobada d'arts visuals contemporànies que ja té més de vint anys de trajectòria, ha triat habitar el nostre barri per a aquesta edició, i aquest fet, sens dubte, no és gens menor. Que un festival d'aquesta envergadura, amb projecció de ciutat, de país i internacional, hagi apostat per Pont Major com a escenari és tot un reconeixement explícit del potencial cultural i humà del barri, una aposta que el situa en el mapa cultural de Girona i més enllà.

El que fa especial l'INUNDART no és només el que s'exposa, sinó com es construeix. El festival, com ens va explicar la Raquel Moron, coordinadora del festival i presidenta de l'Associació Art-Crea, a la presentació del número 4 de la revista "Som del Pont", treballa des de la proximitat i la cocreació: moltes de les propostes d'enguany han comptat amb la participació de veïns i veïnes, alumnes de les escoles i entitats locals en els processos de cocreació. No és un festival que arriba, munta i marxa; és un festival que s'arrela, que escolta i que crea conjuntament. Una aposta amb voluntat de permanència i de convivència.

Els dies 21 i 22 de març, el Pont Major deixarem que l'art inundi els nostres carrers i places, convertint el barri en un aiguabarreig cultural, comunitari, participatiu i inclusiu. 

Benvingut, INUNDART!