El diari
El Punt Avui i la
Fundació "la Caixa" van encetar ahir el cicle de trobades "
En clau de futur" parlant, en la primera, de la pobresa sota el títol de "
Les noves necessitats".
Conduïda pel periodista
Jordi Grau, la trobada va comptar amb la participació de
Quim Brugué, catedràtic del Departament de Pedagogia de la UdG,
Dolors Puigdevall, directora de Càritas Diocesana de Girona i
Maite Boldú, cap dels Serveis Socials del Consell Comarcal de la Selva. La presentació de la jornada va anar a càrrec de
Sergi Loughney, director de Relacions Institucionals del la Fundació "la Caixa".
Jordi Grau va emmarcar la trobada en el context de
recuperació de l'activitat, també l'econòmica, després d'aturar-ho quasi tot fa dinou mesos, amb la necessitat
d'afrontar una realitat que, hem de reconèixer i com les ponències van evidenciar,
no és exactament la mateixa que abans de la pandèmia.
Sergi Loughney va convidar a afrontar les necessitats des de
l'optimisme, circumstància que no es va acabar d'acomplir davant la
diagnosi, les
dades i la (crua)
realitat que van fer, compartir i descriure en
Quim Brugué, la
Dolors Puigdevall i la
Maite Boldú.
El panorama no és per tirar coets, ans al contrari, i
l'optimisme es va veure superat amb escreix, sobretot en l'apartat de les possibles solucions,
per a la reivindicació.
La
fila zero estava prou farcida d'
autoritats, representants polítics de les administracions local, autonòmica i estatal, i d'entitats empresarials i socials. Val a dir que, contràriament al que sol passar, va haver-hi
poques desercions de la representació política, i la majoria es van quedar fins al final. Alguns escoltant atentament, d'altres més atents al mòbil, s'ha de dir.
Les intervencions de tothom, ponents i públic, van tractar quasi
tots els temes relacionats amb la
pobresa (habitatge, educació, ocupació, xarxes familiars i de suport, ajudes i programes socials...) i les possibles
solucions són les que de fa temps que es debaten, i que, tal i com vam comentar en petit comitè amb altres assistents al final de la trobada, comparteixen un concepte clau:
redistribució.
Redistribució de la
riquesa, dels
recursos, del
treball. I en relació al
treball cada vegada es discuteixen menys
dues situacions que, tristament, una s
embla que ja és crònica i l'altra sembla
inevitable: la del
treballador pobre (treballar no sempre, ni per a tothom, permet defugir la pobresa) i que, possiblement ara, i segur que en un futur proper,
no hi ha, ni hi haurà,
feina per a tothom.
A tall de
conclusió els tres ponents van coincidir en
dues qüestions: les
solucions d'abans ara no serveixen, i les
solucions han d'apuntar a l'arrel, a les
causes de la pobresa, i no només a les conseqüències; com va sentenciar
Quim Brugué, ens equivoquem
si donem respostes conjunturals a problemes estructurals.
La trobada potser
no va resoldre cap dels problemes que avui tenim el relació a la
pobresa, i no obstant va ser
útil, a banda d'interessant, pel fet de
compartir, com a mínim representants polítics de les administracions local, autonòmica i estatal, i d'entitats empresarials i socials,
diagnosi.
En clau de futur les noves necessitats ens interpel·len a tothom, administracions, empreses, organitzacions i ciutadania, i si ens sentim responsables (cadascú sabrà en quin grau) de la situació actual, més ens n'hem de sentir de les solucions que ens exigim. Si la pandèmia ha estat un accelerador de problemes, la seva sortida ens exigeix ser un accelerador de solucions. Que ningú hi posi fre...
