Que pari el món... que llegeixo?

Els primers dies d'obligat, i necessari, confinament semblava que disposaríem, a partir d'aleshores, de tot el temps del món per fer tot allò que lamentem no poder fer per manca de temps.

Potser per això, també per evitar la sensació de no saber què fer amb el nostre nou temps, d'arreu van aparèixer innumerables iniciatives i propostes per passar, de la millor forma possible, el temps: cuinar, llegir, fer esport, jugar, consumir cultura (teatre, cinema...), fer manualitats, etc.

I és clar, són tantes les coses que volem fer mentre dura aquest obligat, i necessari, confinament, que em temo que correm el risc, sinó ara més endavant, d'angoixar-nos per no donar a l'abast!

Ara que sabem que això va per llarg, val més que ens ho agafem amb calma i no vulguem fer-ho tot, sinó allò que realment ens agrada. I em sembla que, cada dia més, és que anem fent, en general, tothom.

Potser sí que qui llegeix una mica ara ho farà un xic més, però diria que més que augmentar significativament el nombre de lectors i lectores (si no llegim habitualment, poc o tampoc ho farem ara...), el que sí augmenten aquests dies, aquestes setmanes, són les hores dedicades a la lectura dels lectors habituals; com les hores decicades al teatre, més que els espectadors individuals, al cinema o als museus.

Per exemple, el consumidor de sèries que no és lector, segurament invertirà més del seu nou temps a veure més sèries, que no a llegir més llibres... Al capdavall, ara que ja sabem que ni amb el confinament disposem de tot els temps del món, és important que el dediquem a les cooses que realment ens importen, ens agraden.

Així doncs, si teniu per costum llegir revistes culturals en general, i el Parlem de Sarrià en particular, heu de saber que la seva versió en línia ja està disponible, com sempre de forma oberta i gratuïta per tothom!

Els dies d'obligat, i necessari, confinament s'endureixen i ens exigeixen, com ja sabem, a aprendre i millorar a gestionar el nostre temps, ara en aquestes extraordinàries i excepcionals circumstàncies; i sí, en certa manera el món es para, però no és moment d'aprofitar per baixar-ne, ans al contrari, és moment per fer que precisament el nostre món no s'aturi, ni ens saturi...

Minuts Musicals instrumentals amb "Beck's Bolero"

Si tots els camins porten a Roma, molts dels musicals, especialment els de la història del rock dels anys seixanta, porten al guitarrista Jeff Beck. Repassar la seva biografia és com veure "Vides creuades" de Robert Altman, una altra pel·lícula per recuperar...

Les connexions més directes de Jeff Beck amb altres monstres de la guitarra és el grup The Yardbirds; Beck va substituïr Eric Clapton quan aquest va deixar el grup per crear Cream, i durant un temps va coincidir amb Jimmy Page, tocant aquest inicialment el baix, fins que Jeff Beck va deixar el grup... Aleshores, al cap d'un temps i de diferents canvis, The Yardbirds van esdevenir The New Yarbirds amb Jimmy Page, Robert Plant, John Paul Jones i John Bonham... us sonen? Efectivament, Led Zeppelin!

I la cançó d'avui, de Jeff Beck, té molt de Led Zeppelin, però també té molt de molts altres grups de rock dels anys seixanta; m'explico!

Aquesta cançó, enregistrada l'any 1966, té a banda del seu autor, Jeff Beck, a Jimmy Page (Led Zeppelin) a la guitarra de dotze cordes, John Paul Jones (Led Zeppelin) al baix, Keith Moon (The Who) a la bateria i Nicky Hopkins al piano.

Nicky Hopkins va ser un reputat pianista d'estudi i va gravar sessions, entre d'altres, amb els Beatles, els Rolling Stones, The Who, els Kinks, Jefferson Airplane (els va acompanyar al festival de Woodstock), o Steve Miller Band; i també va formar part de The Jeff Beck Group, la banda de Jeff Beck va muntar quan va deixar The Yardbirds...

L'experiència de la gravació de la cançó d'avui quasi fa aparèixer una superbanda formada per Page i Beck, juntament amb John Entwistle i Keith Moon (baixista i bateria de The Who); pràcticamenti només els va faltar trobar un vocalista que estigués a l'alçada, i sortejar problemes contractuals!

És clar que entre tant talent, en aquest bolero no li calia cap vocalista!

El refrany de la setmana, sobre la primavera

Imatge de Larisa Koshkina a Pixabay

La primavera, aquest any, ens ha trobat en ple confinament i, per tant, suficientment alterats! I és d'esperar que no ens alteri més, ni la sang ni cap altra cosa, ans al contrari, que la contemplació d'aquesta florida estació ("per la primavera, res no és com era"), ni que sigui amb el nas arrapat a la finestra, ens calmi els ànims, ens doni pau.

Aquesta primavera fins i tot ens ha enfarinat, aquests dies, part del país, no sé si com una picada d'ullet o com un advertiment: "falsa primavera enganya al bestiar!"

I aquí per bestiar ens hi podem ben incloure, que no és aquesta, confinada, la primavera que esperàvem, i prou que ho notem ara, i més ho notarem a l'estiu, que també es presenta, com tot el que s'esdevé per endavant, incert i crític:"qui treballa a la primavera, prepara un bon estiu."

I és ben cert que "una flor no fa estiu, ni dues primavera", i aquesta primavera serà, està essent, malauradament, poc florida, i no només pel Sant Jordi...

I si "primavera tardana fa créixer el blat a la sala", vés que enguany no ens creixi també al llit, ni que sigui per cercar-hi un xic de consol, que "al llit tot l'any és primavera!"

Una abraçada a tothom, cuideu-vos molt, i molts ànims!

Actitud Incorpora en època de confinament

No hi ha persona que s’escapi, aquests dies, del confinament pel coronavirus i dels seus efectes a tots els nivells, també el personal i el laboral.

El confinament i les restriccions ens afecten individualment en la nostra vida personal, familiar i laboral, i col·lectivament a nivell d’organitzacions, administracions, empreses i entitats socials. Només hem de veure els informatius, o tan sols observar el nostre entorn més immediat, per fer-nos a la idea de l’impacte del coronavirus, més enllà de les malaurades infeccions i defuncions de la COVID-19. Recordem que hi ha escoles tancades, comerços amb la persiana abaixada o empreses tancades i amb expedients de regulació temporal de l’ocupació.

El programa Incorpora de ”la Caixa”, inevitablement, també s’ha vist afectat per aquesta situació en totes les seves dimensions i, tot i que no hem parat la nostra tasca, el ritme de les activitats habituals del programa s’ha alentit i no són poques les afectacions que estem tenint per les mesures preventives i de confinament. Parlo d’afectacions amb relació a l’activitat, a les persones que atenem, a les empreses amb qui col·laborem i als tècnics i les tècniques d’inserció laboral que treballen en el marc del programa Incorpora.

Noves oportunitats i formes de treballar

Ara mateix, s’han cancel·lat totes les formacions que s’estaven fent o estaven previstes, també les pràctiques no laborals, s’ha suspès l’activitat de prospecció empresarial, l’atenció presencial a les persones ateses i les reunions internes a nivell tècnic i amb altres serveis; la gestió d’ofertes, naturalment, també ha caigut en picat, i el que ara sorprèn és precisament que n’hi hagi de noves, d’ofertes laborals, i n’hi ha: ajudants de cuina o personal per a supermercats, empreses i serveis que es mantenen oberts... Tot i això, les insercions laborals també s’han aturat.

Aquests dies, els tècnics i les tècniques d’inserció del programa, seguint les indicacions preventives generals i de les seves entitats, treballem des de casa seguint donant suport, a distància, a les persones que atenem. D’altra banda, també estem en contacte amb les empreses, fent el seguiment i donant suport a les incidències que naturalment tenen, i que afecten les persones que s’hi havien inserit o que hi estaven fent pràctiques no laborals.

A més, i tenint en compte aquest escenari excepcional de confinament, des del programa Incorpora promovem aquests dies, en la mesura de les possibilitats de cadascú, la formació a distància tant per a les persones ateses com per als i les professionals de la inserció laboral.

Pel que fa a les persones ateses, si bé la formació presencial s’ha suspès, disposem de recursos en línia als quals poden accedir per seguir treballant i potenciant les seves competències; pel que fa als i les professionals de la inserció laboral, el programa Incorpora disposa d’una interessant oferta de cursos en línia, sobretot, en relació amb l’àmbit de la inserció laboral, oberts a tothom i gratuïts que aquests dies també poden contribuir a potenciar el creixement professional dels tècnics i les tècniques d’inserció laboral.

Competències transversals per fer front al confinament

Al programa Incorpora donem molta importància, en el nostre acompanyament a les persones en el seu procés d’inserció laboral, a les competències transversals, que es treballen a diferents nivells i de forma més intensa en les formacions pròpies del programa. Aquestes són les competències que ens permeten ser millors treballadors i treballadores, a banda de bons i bones professionals, i són les que tenen a veure, entre altres aspectes, amb l’autoconeixement, l’autocontrol, la gestió dels canvis, la flexibilitat, la comunicació assertiva, el treball en equip, la gestió del temps o la gestió emocional.

Al programa Incorpora treballem totes aquestes competències orientant-les al món laboral, però aquests dies, aquestes i moltes altres competències es posen especialment en joc també en l’àmbit personal i familiar, per la qual cosa és important valorar-les i seguir-ne aprenent, ja que, sens dubte, ens poden ajudar a afrontar millor aquesta situació de confinament.

Aquesta pandèmia global anomenada coronavirus ens ha alterat la vida i ens ha enfrontat amb una situació mai vista ni viscuda: el confinament quasi total de la població! En aquestes circumstàncies tothom es veu obligat a afrontar aquesta nova realitat, temporal i incerta, també nosaltres, els i les professionals de la inserció laboral, que continuarem fent la nostra feina adaptant-nos a cada situació com sempre hem fet.

Article publicat al web del programa Incorpora.

L'últim pèl ros

L'altre dia, rentant-me les dents, vaig veure, quasi amb tota seguretat, l'últim pèl ros que em queda a la barba!

Aquests dies de confinament me la deixo més llarga de l'habitual, però no és deixadesa eh, que el dissabte passat me la vaig repassar i em vaig tallar els cabells... Bé rapar el cap!

El cas és que l'altre dia, entre el primer i el segon capítol del cas de l'Helena Jubany del programa Crims de TV3, em vaig anar a rentar les dents i, pam!, el vaig descobrir just al mig de la barbeta, ben ros... Què ros, ben daurat!

El vaig acaronar amb la punta del dit com qui acarona un preuat tresor, i quasi que me'l podria haver arrancat per desar-lo amb el floc de cabells que guardo, ben desats a casa, de la primera gran rapada que em vaig fer, ara fa vint-i-cinc anys!

Aquest pèl és quasi el darrer vestigi que certifica que, efectivament, sóc ros, tot i que les canes ara són la tònica general del poc pèl que tinc al cap, i el molt que tinc, aquests dies, a la barba!

No sé, potser amb el confinament acabaré perdent tot rastre de pèls rossos... Diuen que d'aquesta pandèmia no en sortirem iguals, que quelcom en nosaltres, individualment i col·lectiva, ben segur canviarà, s'haurà transformat...

No sé si compten en aquesta transformació també el canvi d'imatge, que ara que me l'he vist penso que potser faria bé de conservar-lo, aquest pèl, de no tallar-lo arran i deixar-lo créixer, juntament amb els que té al voltant.

Deixar créixer més la barba i seguir-me rapant el cap? Potser sí, aquests dies, també ens poden servir per a trobar-nos de nou, qui sap si per descobrir-nos o descobrir un nou jo, per a pensar o repensar qui som i, més que què volem fer, sobretot qui i què volem ser!

I sospito que pel que fa a mi, el confinament em brinda l'oportunitat, com a mínim, de gaudir de l'ultim pèl ros, que diu tant de mi i, alhora, segurament tant poc...

Llars confinades

Ara que passem tantes hores a casa, li veiem totes les costures!

El confinament no només ens posa a prova a nosaltres personalment, i a nivell familiar, també posa a prova les nostres llars, fent més evidents les seves potencialitats i, alhora, les seves mancances.

Qui només té finestra troba a faltar balcó, espai de respir i de reivindicació / protesta, i qui té una mica de pati, per petit que sigui, descobreix que té un tresor!

Aquests darrers anys els pisos s'han anat empetitint, reduint part de l'espai el dedicat a la cuina i rebost, apropant-se més al concepte "office" per a les elaboracions senzilles i finals; total, si la majoria d'hores les passem fora de casa, no tenim temps per cuinar... I tot és de consum tant ràpid i immediat, que no cal conservar massa res!

També les habitacions s'han empetitit, que entre el llit i l'armari ja s'omplen,i a vegades només resta una mica d'espai per un escriptori minúscul! L'ús extensiu que fem aquests dies de casa nostra (24/7) esdevé la seva particular prova d'estrès.

Per exemple, aquests dies es parla molt del teletreball, i no sé si tant del co-working, una de les (quasi) inevitables conseqüències del confinament!

En moltes cases les taules del menjador, moltes vegades reservades per als àpats especials, de cap de setmana i generalment amb més comensals, s'han transformat en espais de co-working en el que hi conviuen els infants o adolescents amb les seves tasques escolars, i els adults (que poden) amb el seu teletreball, cas que no tinguin un despatx o espai propi per a fer-ho.

I si no hi ha taula de menjador, serveix la taula de la cuina esdevenint, aleshores sí, el centre neuràlgic de la casa o el pis, el lloc on es treballa, s'estudia, es cuina i es menja!

I és que ara a casa hi hem de fer de tot, també treballar o estudiar, i fer-hi tot l'oci i entreteniment que fèiem fora, inclosa la molta o poca activitat física. I no, en general les nostres llars no estan preparades per a viure-hi les vint-i-quatre hores del dia i fer-ho tot portes endins; de fet, no han estat dissenyades per això...

Si pandèmies i confinaments han de seguir essent una tònica d'ara en endavant, potser valdria adaptar les llars, segurament també l'urbanisme en general, a aquestes circumstàncies.

No sé si aquesta és una de les moltes lliçons que caldria aprendre d'aquests dies de reclusió...

Morts sense vetlla

Imatge de rottonara a Pixabay

No trobarem, gairebé mai, una bona hora per morir-nos, possiblement ni tan sols la definitiva.

Morir-se és, gairebé sempre, una mala hora, i aquests dies ho és encara més. No és temps de morir-se i ens morim, ai l'as, més que mai!

I el que més ens mata aquests dies, el Covid-19 provocat pel coronavirus, és el mateix que ens impedeix acomiadar, com es mereixerien, els nostres difunts.

Aquests són dies de confinament, també de morts sense vetlla; de persones que es moren en silenci, que engreixen la magnitud de la tragèdia i que s'enterren en la més estricta intimitat, o ni això.

Persones estimades que se'n van sense vetlla, famílies que acomiaden difunts sense l'escalf d'abraçades i consols, dols solitaris i confinats, tanatoris deserts i més silenciosos que mai.

Un company i amic de feina, plora confinat sol, aquests dies, la mort del seu pare, que va morir dies enrere, una víctima més d'aquesta terrible pandèmia. Confinat i infectat pel virus, ell també, ni tan sols el va poder veure en vida, en els seus darrers dies, ni el va podeu veure i acomiadar-se'n després, ja en el son i descans etern.

De totes les trucades que he fet aquests dies a amics i familiars, la seva, dies enrere, ha estat la més trista, la que més m'ha colpit, pel fet d'estar infectat, i sobretot per aquest dolorós i silenciós  dol pendent...

El coronavirus (vídeos, acudits i "memes" a banda; politiqueig de baixa estopa i crisis econòmiques sense precedents...) també és això, sobretot és això: morts sense vetlla, famílies sense consol...

Aquests dies ens infectem i ens morim; la gran majoria ens en sortirem i recordarem el confinament com un mal menor carregat d'anècdotes i, fins i tot, bons moments; d'altres el recordareu com una estocada econòmica, espero que no irreversible; i també hi sou els qui recordareu el confinament amb ràbia i tristesa per tot el que aquest virus us ha robat, per tot el que ja mai us tornarà.

No trobaré, jo tampoc, una bona hora per morir-me, però si el moment per trucar a l'amic i company de feina que plora i pateix, confinat i malalt, per ell mateix i per la mort del seu pare...

Minuts Musicals instrumentals amb "Quadrophenia"

Ara que pel confinament i l'estat d'alarma pel coronavirus els cinemes estan tancats, les estrenes posposades, i que passem més hores que mai en confinament a casa, podem tornar a mirar pel·lícules, també sèries, que en algun moment de la nostra vida d'una o altra manera ens van marcar...

En el meu cas, i relacionades amb la música, hi ha especialment tres pel·lícules que recordo especialment, i que m'agradaria recuperar ja que van contribuir a ampliar el meu univers musical: "The Commitments" i "The Doors", ambdues estrenades l'any 1991, i "Quadrophenia", pel·lícula estrenada l'any 1979 basada en el disc homònim, la segona opera rock de The Who, "Quadrophenia" (1973), i que jo vaig veure també a principis dels anys noranta, d'adolescent.

La pel·lícula, que narra la vida i lluites tribals entre "mods" i "rockers" a l'Anglaterra de mitjans dels anys seixanta, la tenia en una precària gravació en una cinta de VHS i, com altres pel·lícules o programes musicals, l'havia vist diverses vegades. La pel·lícula és un descontrol de "drogues, sexe i rock'n'Roll"!

I més havia escoltat, i escolto encara, la seva banda sonora, alimentada no només del disc original, també d'altres extraordinàries cançons d'altres grups i músics; una delícia!

I tot i que en la cançó d'avui ens perdem la potència vocal de Roger Daltrey, podem gaudir de la potència musical de The Who.

Per cert, un any després de veure la pel·lícula, em vaig comprar una Vespa 200 de segona mà...

El refrany de la setmana, sobre Sant Josep

Ni sorteig del dia del pare, ni colònies que et fan sentir tot un mascle alfa, ni trepants ni altres eines, res de res... els pares estem confinats i també ho ha estat, vés per on, el nostre dia, el dia del pare!

Sí, enguany hem celebrat el dia del pare en confinament, com es celebren aquests dies els aniversaris, les onomàstiques i tantes altres celebracions...

El confinament i les restriccions afecten tot el nostre dia a dia i fins i tot aquest refrany: "de Sant Josep en enllà, posa't trumfos a sembrar"...

Enguany, després de Sant Josep, ni sembrar trumfos, ni trumfes, ni res de res!

Del carrer al gimnàs, del gimnàs al "Corona Gym"!

Sabeu quan heu fet quelcom que mai, mai pensàveu que faríeu? Doncs això, però encara no em veia en cor de dir-ho, que primer me n'havia de fer a la idea... I ja em direu, que en el fons és una ximpleria!

Em sembla que, ara sí, ja em veig en cor de dir-ho, i de fet a la meva manera ja ho he dit! Setmanes enrere em vaig apuntar al gimnàs!

Sí, després d'haver-me enterrat i plorat com a corredor de matinada, passat el dol, setmanes enrere vaig conèixer-me, saludar-me i descobrir-me com a usuari de gimnàs, quelcom que, fins ara, creia que seria impensable, que seria impossible!

I, oh sorpresa, m'he acabat sorprenent a mi mateix i reconec que d'entrada, aquestes primeres setmanes, m'hi he trobat més bé i més còmode del que em pensava, al gimnàs, fins i tot més bé del que temia.

Al gimnàs no hi faig res de l'altre món; quan hi vaig anar em van preguntar quin era el meu objectiu, i al principi no sabia què respondre, ja que per mi l'opció d'anar al gimnàs era una acció reactiva a la de no poder córrer com ho havia fet fins ara, no una acció pro activa tipus "aniré al gimnàs per tal cosa, o tal altra..." El segon dia ja ho vaig veure, i tenir més clar: simplement estar més en forma...

A partir d'aquí en van programar uns exercicis i em van donar unes indicacions; també vaig necessitar que m'expliquessin com funcionen aquestes màquines de politges, més que res per no perdre mal. I reconec que el segon dia d'anar-hi, ja sense acompanyament, em vaig sentir bé i còmode: ara això, després allò, i per acabar una mica de "càrdio"...

És clar que l'alegria m'ha durat poc, i aquesta setmana, pel confinament del coronavirus, m'he quedat sense gimnàs, ara que ja estava agafant el ritme! Afortunadament a casa hem activat les sessions "Corona Gym" per seguir-nos mantenint en forma.

I el més curiós és que, d'haver seguit corrent de matinada, aquesta aturada obligada pel confinament l'hauria viscut pitjor, sense poder sortir a córrer, ni de matinada, pels carrers de Girona... En canvi, amb les poques setmanes i sessions que he fet al gimnàs, m'ha estat més fàcil adaptar-me a l'activitat domèstica de les "Corona Gym"!

És evident que flexibilitat que més he hagut d'exercitat aquests dies és, sobretot, la flexibilitat mental...