Al carrer de les
Ballesteries de
Girona, a tocar de la
Pujada de Sant Feliu, hi ha una
botiga de roba,
Novetats Paquita, que
admiro per la seva capacitat de
supervivència, aixecant la persiana
cada dia, encara avui i des de fa no sé quants anys (a mi em sembla que, com a mínim, tota la meva vida!), davant els
múltiples canvis que els baixos comercials d'aquest carrer en particular, i del
Barri Vell en general, han
patit aquests darrers (posem)
vint anys!
El dia que tanqui
morirà un dels darrers
vestigis d'una
Girona que
desapareix, muta i es
transforma irremeiablement! Jo quan passo per la
Gran Via de Jaume I hi busco la
muralla que
mai he vist, i que
m'agradaria que
encara hi fos...
Una
sensació semblant,
aiguabarreig de
pèrdua i
nostàlgia, em produeix l'anunciat
tancament de la botiga
Nyigui-Nyogui del carrer dels
Mercaders de
Girona, botiga de
referència en la meva
adolescència i
joventut, en la que hi trobava
pantalons,
samarretes o
arracades per
mi, o per
regalar!
A
Novetats Paquita, a diferència del
Nyigui-Nyogui,
no hi he entrat ni comprat mai, tot i que hi passo per davant moltes vegades; potser
algun dia hauré de fer el pas per
descobrir la Girona que encara
desconec abans no
desaparegui del tot, abans no desaparegui
per sempre.
Aquesta
oportunitat perduda la vaig tenir (sentir i lamentar) amb el
bar restaurant El Capritxo, a la
carretera de Sant Feliu, sortint de Girona, que va
tancar fa uns mesos i des d'aleshores (i per sempre) que em
sap greu no haver-hi anat mai...
Al
Nyigui-Nyogui recordo haver-hi
entrat, la darrera vegada, buscant algun
regal de Nadal, diria que el Nadal de fa dos anys... Ara fan
liquidació per tancament i, abans no abaixin la persiana definitivament, estaria bé
tornar-hi i fer una
darrera compra, a mode de
comiat.
Al seu dia, ja fa una colla d'anys, em va
saber greu que el
boter del carrer de Pedret tanqués, entenc que per raons òbvies... També que
desaparegués, per exemple, la
petita botiga de fotografia (bàsicament recollia carrets que retornava revelats!) que hi havia a
l'entrada d'una escala del
carrer Santa Clara...
I com
Novetats Paquita, m'
encanta que encara
resisteixi la
Papereria Mary del carrer de la
Barca, proveïdora principal de
llaminadures quan, de petit i sortint de
l'Escola Montjuïc, feia via a peu cap al
conservatori, primer, o
l'acadèmia d'anglès després! Diria que aleshores era
més bon client de "
ca la Mary", com en dèiem nosaltres, que
bon estudiant del
conservatori i d'
anglès...
Les
botigues fan
barri, fan
ciutat (també fan
poble), i tot i ser
conscient que
no sempre totes duren per
sempre, per
tota la vida (si més no la nostra),
quan algunes tanquen també tanca quelcom nostre, d'una lo altra manera també
perdem quelcom...
