dimecres, 17 d’agost de 2022

Notable People


Aquests darrers dies qui més qui menys ha fet el tafaner consultant quina és, segons la pàgina web "Notable People", la persona més famosa de cada poble, vila o ciutat.

Som tafaners de mena i aquests tipus de pàgines desperten la nostra curiositat i fent rodar la bola del món descobrim que de Los Angeles és Marilyn Monroe, de Londres Charlie Chaplin o de Girona Lluís Llach. Lluís Llach de Girona?  De debò? No sé si aquesta llicència està condicionada per la presència de Francesc Cambó com a persona més famosa de Verges...

Bé, el web, no sé si també els seus algoritmes, no és infal·lible i conté alguns errors i oblits: ningú per Cantallops? Home, si Lluís Llach val per Girona, no podria valdre Eduard Toldrà per Cantallops? Més tenint present que a la seva Vilanova i la Geltrú natal el web situa a l'actor Sergi López com la persona més famosa...

Em pregunto si les persones suposadament notables, per vanitat o simple curiositat, s'han buscat i, en cas de no trobar-se, el seu ego (que més o menys inflat tothom en tenim) se n'ha ressentit. No sé si fins i tot hi ha un llibre de reclamacions...

En fi, tot plegat serveix sobretot d'entreteniment estival per a la majoria de nosaltres, "la gent normal" com cantaven Pulp; un entreteniment fugisser i caduc, com les tempestes d'estiu.

"Notable People"? Jo sóc més de "Common People"...



dilluns, 15 d’agost de 2022

L'ull del Pont: "La Brigada del Salabret"


"No és la nostra brossa, però sí és el nostre Planeta". Aquest és el "leitmotiv" de la Brigada del Salabret, un grup de persones voluntàries que es dediquen a la neteja d'espais del nostre entorn, de les comarques gironines. A finals de gener de 2022 van netejar una àmplia franja d'entre les dues ribes del riu Ter al seu pas pel Pont de l'Aigua. Aquell dia, un diumenge assolellat d'hivern, jo m'hi vaig sumar. Aquesta va ser la meva experiència.

Una companya d'una associació de veïns d'un barri de Girona em va fer arribar la convocatòria de la Brigada del Salabret: la propera trobada es feia entre el Pont Major i Sarrià de Ter i va pensar que potser m'interessaria participar-hi. La Brigada del Salabret fa les seves convocatòries a través de les xarxes socials i amb dies d'antelació sempre anuncien on faran la seva propera actuació; sempre es troben en diumenge i per al 23 de gener el punt de trobada era l'aparcament que hi ha rere la gasolinera de tocar el Pont de l'Aigua, al Pont Major. M'hi vaig presentar vestit amb roba còmode i vella, d'aquella que no passa res si s'embruta o s'esquinça.

Quan vaig arribar m'hi vaig trobar en Joan Olivet, un escalenc jubilat que minuts més tard vaig saber que era el fundador de la iniciativa. En Joan em va donar una saca i un parell de guants i vam començar a arreplegar brossa del voltant de la gasolinera, repassant el camí, la nova via verda, que mesos enrere es va inaugurar sense massa ressò i que de moment mor allà mateix, mentre s'enllesteix la connexió amb Campdorà i Celrà.

En poca estona vam arreplegar un munt de guants de plàstic, d'aquells que podem fer servir quan posem gasolina, com quan ens servim fruita i verdura d'un supermercat, alguna llauna de cervesa i refresc, paquets de tabac... Excepte els guants de plàstic, més localitzats en aquella zona, les llaunes, els paquets de tabac i altres deixalles com ampolles de plàstic i sobretot “tovalloletes” van ser una constant! Fins i tot vam arreplegar una persiana, llençada a la vora del riu.

Una estona més tard va arribar la Maria Badia, una de les voluntàries que, a banda de recollir la brossa, s'encarrega de la difusió i les convocatòries de les trobades a les xarxes socials. La Maria aquell dia tenia un objectiu molt clar: netejar el sota i els entorns de tots i cadascun dels ulls del pont; això volia dir calçar-se unes botes d'aigua, d'aquelles que t'arriben ben bé fins a la cintura, i travessar el riu per arribar a la zona que hi ha al bell mig.

He passat moltes vegades per sota el Pont de l'Aigua, pel costat de la riba del Pont Major hi ha un camí, ara via verda, però mai m'hi havia posat de peus al llit (més que a la galleda!), just a sota el pont! Reconec que al principi no les tenia totes, però la determinació de la Maria em va convèncer i carregats amb saques buides ben aviat ens vam trobar, tots tres, al bell mig de l'aigua!

Arribant sencers a la franja de terra del mig del Pont de l'Aigua ben aviat va quedar clar què hi trobaríem: més llaunes de cervesa i refrescs, més ampolles de plàstic i més paquets de tabac, tot llençat, fàcil deducció, des de dalt del Pont de l'Aigua.

Més enllà de l'experiència de travessar el riu Ter de riba a riba per sota el Pont de l'Aigua l'inventari d'aquell diumenge van ser 36 kg de brossa recollits amb una persiana i una pila de llaunes, ampolles de plàstic i de vidre, tovalloletes, bricks de tota mena, gots i fins i tot pilotes; tot recollit per tres persones més una voluntària espontània que ens va ajudar a pujar les saques plenes de roba des de dalt del pont.

Trenta-sis quilos de brossa recollida pels voltants del Pont de l'Aigua que va arribar allà per l'actitud  incívica de qui passa per sobre el pont, tant a peu com en vehicle, i que impunement llancen la llauna, la burilla, el plàstic o la tovalloleta pont avall, no sé si confiant que el riu s'endurà la merda, la seva merda, corrent avall.

"No és la nostra brossa, però sí és el nostre Planeta" diuen els de la Brigada del Salabret, però aquell dia jo vaig tenir la impressió que recollia la nostra merda, la que els veïns i veïnes del Pont Major i de Sarrià de Ter (segur que també gent d'altres indrets que transiten pel pont, no ho nego) llancem per més que a banda i banda del pont hi ha papereres, per la mandra d'haver d'esperar a arribar a casa i llençar la nostra brossa a les nostres escombraries.

La Brigada del Salabret fa una feina que no li correspondria fer, una feina que hauria de ser responsabilitat de les administracions; també fa una feina que no caldria fer si tothom s'apliqués la màxima que diu que “no és més net qui més neteja, sinó qui menys embrut.

Us convido a fer un cop d'ull a les seves xarxes socials només per a comprovar com d'incívics som encara a dia d'avui, incívics Km0; també per si us animeu a participar, algun dia, en alguna de les seves trobades, enfundats amb guants i amb ganes de contribuir a fer del nostre planeta, del nostre entorn, un millor espai en el que viure. No és tan difícil, ni costa tant...


Article publicat al número 112 de la revista Parlem de Sarrià.

divendres, 12 d’agost de 2022

"M’acuseu de sarcàstic..." L'aforisme de la setmana. Any Joan Fuster


"Ironia mordaç". Així defineix el diccionari el sarcasme. I de "mordaç" en diu que és sinònim de "corrosiu", en sentit figurat que "ataca l’ordre establert", i també en diu, en una segona accepció, "que ataca la gent malparlant-ne d’una manera acerba", és a dir, aspra, cruel i, alhora, rigorosa.

El sarcasme incomoda, ens incomoda, i ben conscient en deuria ser Joan Fuster quan va escriure aquest aforisme:
"M’acuseu de sarcàstic. I per què no ho hauria de ser? Si amb prou feines arribe a tolerar-me a mi mateix!"
I si Fuster era sarcàstic amb les paraules, un altre il·lustre de la nostra cultura, Quico Pi de la Serra, feliçment octogenari, ho és amb les paraules musicades. Llegir Fuster, escoltar Pi de la Serra...

dimecres, 10 d’agost de 2022

Revistes que parlen de nosaltres


L'altre dia m'esperava en una sala d'espera d'una important empresa de Banyoles, fent temps per la cita que tenia amb la directora general. Com procuro fer sempre que puc vaig arribar uns minuts abans, rarament més de cinc, que si arribar massa tard és de mala educació, fer-ho massa aviat també.

Mentre m'esperava vaig veure una pila de revistes i entre elles n'hi havia dues de locals que vaig fullejar. Ambdues contenien l'agenda de les activitats d'estiu dels pobles de la comarca, reportatges sobre persones i personatges, articles de divulgació general, cròniques d'actes i esdeveniments, etc., tot d'informació local que difícilment té cabuda, fins i tot, a la premsa generalista local.

Les revistes locals, com la nostrada Parlem de Sarrià, tenen entre d'altres la virtut que parlen de nosaltres, de la nostra història, de les nostres activitats, dels nostres interessos. Són revistes que parlen de nosaltres i en les que nosaltres també hi podem escriure, hi podem col·laborar.

Aquesta és la seva gràcia, la seva màgia, aquest és el seu valor. Potser per això la gent a banda de fullejar-les i llegir-les, també les col·lecciona. És clar que que en format digital la col·lecció ja està feta...

Dies enrere es va publicar un nou número de la revista Parlem de Sarrià; és local però, en format paper o digital, es pot llegir arreu, allà on sigueu!

dilluns, 8 d’agost de 2022

Paula Badosa, out!


L'actual primera raqueta del tenis català va enviar fora dels idiomes, talment com si fos una pilotada, el que tu i ella parleu i jo ara escric: el català. Error no forçat?

En un primer podria semblar-ho per desconeixement o per ignorància (trist, greu fins i tot), per bé que de seguida va haver-hi qui, enmig de tota la polseguera que tal declaració ("[el català] en realitat no és un idioma...") va aixecar a Twitter, va interpretar-ho com un menyspreu (encara més trist, encara més greu), amanint-ho tot amb un raig de rerefons ideològic que no sé si de veritat hi és.

De fet ens hauria de ser igual si la tenista de Begur és de dretes o d'esquerres, independentista o no, al capdavall tot això tampoc ens preocupava massa tot això abans de la seva relliscada amb el català.

Badosa es va equivocar i, a la seva manera es va disculpar i explicar:  “Estic bastant decebuda amb tot això, més que res perquè quan vaig fer l’entrevista, l’entrevistador em va dir que no comptava com un idioma i aleshores jo ho vaig haver d’expressar així.”

L'explicació pot ser més o menys convincent, és cert, però de tot plegat el que també em preocupa, més enllà de situar el català fora de la categoria d'idioma, és l'enèsima reacció furibunda de tanta gent a Twitter, amb perfils vomitant bilis menyspreant-la i atacant-la personalment, fins i tot barrejant-hi els problemes personals que la tenista empordanesa ha tingut i que durant un temps la van mantenir allunyada de les pistes de tenis.

Amb Paula Badosa passa com amb tants altres esportistes catalans: voldríem que es comportessin com pensem que ho faríem nosaltres en el seu lloc, els hi exigim com si fos la seva obligació aixecar una bandera i no una altra, hissar per damunt de tot la nostra bandera.

A vegades sembla que esperem i exigim més de les altres persones que de nosaltres mateixos. Al capdavall Paula Badosa només és una tenista professional; sí, actualment una de les millors del món i potser algun dia arribarà a ser la número u. Una tenista catalana que parla el català i que ha comès un error. Qui estigui lliure de pecat que llanci la primera raqueta...

De veritat, la màgia (negra) de Twitter converteix Paula Badosa en anticatalana amb la mateixa velocitat que converteix Lluís Llach en racista. Ens està quedant una independència molt bonica. Hem passat de la revolució dels somriures a la hiperventilació dels piuladors que assenyalen traïdors a tort i dret...

divendres, 5 d’agost de 2022

"Llegir no és fugir..." L'aforisme de la setmana. Any Joan Fuster


Per Sant Jordi és quan es venen més llibres i, dedueixo, a l'estiu és quan més se'n llegeixen. Qüestió de temps, de temps disponible, tot i que de temps sempre en tenim i altra cosa és que el vulguem dedicar a la lectura; els lectors empedreïts en troben tot l'any, de temps per llegir...

Però avui no sóc vingut a donar lliçons a ningú, que jo més aviat sóc un lector mandrós, sinó a constatar que, també en el meu cas, a l'estiu es llegeix més que en qualsevol altra època de l'any. I llavors, quan llegim, és quan podem dir allò que llegir és una forma més d'evadir-se, de viure altres vides, conèixer altres paisatges, fins i tot trepitjar-los en la ficció, de fugir, fins i tot defugir, de la nostra pròpia vida.

I és aleshores quan topem amb Joan Fuster i un dels seus aforismes:
"Llegir no és fugir. Llegir és seguir vivint, i cadascú ho fa a la seua manera."
"Llegir és seguir vivint", quanta raó! Les lectures, a la seva manera, també formen part de la nostra vida, dels nostres records, de les nostres converses, de les nostres experiències.

"Llegir no és fugir", tot i que hi ha qui fuig de la lectura i no passa res, també és una forma de viure, i cadascú, això de viure, ho fa a la seva manera.

dimecres, 3 d’agost de 2022

Laura Borràs, final de temporada


La telenovel·la nostrada "Com si fos ahir" va tancar temporada fa una setmana amb un, segons van recollir les cròniques i crítiques televisives, melodramàtic episodi final, emès en horari de màxima audiència. El cinc de setembre, el nou i discutit primer dia d'escola, el serial televisiu seguirà desgranant les seves embolicades i rocambolesques trames.

Uns dies més tard el Parlament de Catalunya també va tancar temporada, curs polític que en diem, amb un melodramàtic episodi final emès dijous en horari de màxima audiència informativa, l'hora del Telenotícies Migdia. El plat fort de l'episodi va ser la suspensió de la presidenta del Parlament, Laura Borràs, i la guarnició van ser la discutida i discutible taula de diàleg i l'agònica nova proposta de la candidatura dels jocs d'hivern, en un desesperat intent del govern abans de l'inevitable desgel.

A principis de setembre sabem que es reprendrà el serial televisiu i que s'iniciarà un nou curs escolar. També ho farà el curs polític i caldrà veure fins a quin punt el sisme per la suspensió de Laura Borràs ha fet caure un govern cada vegada més acostumat a trontollar, alhora també a resistir, a sobreviure, a mal viure si voleu.

Borràs va morir (institucionalment) matant en un dur i cru estirabot en forma de compareixença en la que va alliberar tota la ràbia i bilis acumulada: titllar a ERC i la CUP, se suposa que els companys de viatge del 52%, d'hipòcrites no és poca cosa. Borràs va morir (institucionalment) defensant-se a capa i espasa i el seu encaparrament de no dimitir ni fer cap pas al costat formen part de la seva legítima defensa. Sentint-se i declarant-se innocent amb tanta contundència com vehemència, hom no espera d'ella, tampoc del partit que presideix i que de moment la defensa a ultrança i sense fissures, que faci ni un sol gest que pugui indicar, ni tan sols insinuar, el contrari: no donarà el braç a tòrcer, no farà cap concessió.

D'aquí el seu enroc, la seva persistència a mantenir-se en el càrrec, a aferrar-se, com li recrimina molta gent, a la cadira presidencial. Per això Laura Borràs arremet contra tot i tothom que qüestioni la seva innocència flanquejada, a banda del seu partit, sobretot pel seu fidel estol de fans incondicionals que té, i es manifesten, especialment a Twitter, més que al carrer.

El curs polític es tanca amb Borràs suspesa com a diputada i despullada de la institucionalitat de la presidència del Parlament. Quan s'iniciï de nou cada trama seguirà el seu curs, també la de l'afer Borràs i caldrà veure, d'entrada, si el govern encara es manté dempeus i resisteix la creixent pressió per a que es trenqui, tot i tenir cada vegada més peus de fang; també caldrà estar molt atents al judici oral, al procés i a la corresponent sentència. Fins on resistirà Junts la resistència granítica de Laura Borràs?

El curs polític s'ha tancat amb la presidenta del Parlament suspesa i l'interrogant és si a la propera temporada Laura Borràs serà sentenciada, o si abans caurà el govern. De moment la independència no hi és, ni se l'espera.

Article publicat a la Revista Mirall.

dilluns, 1 d’agost de 2022

Bloc d'agost


Dilluns 1 d'agost, primer dia oficial de vacances per a moltes persones, tot i que l'oficiós fos just al moment de finalitzar el torn de divendres. Dilluns 1 d'agost i jo encara treballo, que les meves arribaran aquesta setmana, però no avui.

Jo encara no faig vacances però qui ja s'ha mudat d'agost és aquest bloc, que com és habitual el vuitè mes se'l pren amb més calma i baixa el ritme, no fos cas que li agafés un cop de calor de tan esforç!

Aixi doncs aquestes properes cinc setmanes, esgarrapant els primers dies de setembre, el bloc s'actualitzarà els dilluns, dimecres i divendres, que qui  l'escriu també necessita descansar, badar i estar per altres coses.

Passades aquestes cinc setmanes el bloc tornarà al ritme habitual de publicacions el (nou!) primer dia d'escola, per disgust de la majoria de la comunitat educativa, el dilluns 5 de setembre.

Tant si feu vacances com si no, gaudiu de l'agost, i també podeu fer vacances de llegir-me, que a vegades també convé...

dissabte, 30 de juliol de 2022

Minuts Musicals localitzats a la platja


Si hi ha una imatge que representi com cap altra les vacances d'estiu sens dubte és una platja.

Ens la podem imaginar de sorra blanca i fina, aigua cristal·lina amb tons verdosos, desèrtica i amb palmeres en un racó i un para-sol petit de paper sobre el combinat que tenim just al costat de la gandula des de la que contemplem i gaudim d' aquest paradís terrenal.

Aquesta, ho sabem, és una imatge de postal molt allunyada de la realitat de les platges de la majoria de mortals. La nostra platja té la sorra importada, està curulla de restes de cigarretes, té l'aigua tèrbola i bruta i està massificada de gent i tovalloles, amb la guingueta de torn amb la música a tot drap i escampant pudor de peix fregit; i quan hi anem ens encomanem a Èol confiant que cap cop de vent no desclavi el para-sol de la sorra i el clavi mortalment al pit d'algun turista rostit.

Bé, potser sí que ara n'he fet un gra massa... La platja tampoc és tan desastrosa i el cert és que no totes les platges són iguals, ni en totes hi ha tantes aglomeracions ni molèsties. Sigui com sigui, i sigui quina sigui, la platja és un territori a conquerir per a molts de nosaltres a l'estiu, també durant les vacances, fins i tot pels que afirmeu que sou més de muntanya.

Al capdavall de platges, com de cançons, també n'hi ha per tots els gustos...











divendres, 29 de juliol de 2022

"Les poques lectures..." L'aforisme de la setmana. Any Joan Fuster


Dies enrere la Generalitat de Catalunya va donar el tret de sortida del Pla nacional del llibre i la lectura, un nou pla que traça un full de ruta que s'allargarà fins al 2030 i que té per objectiu general "el foment de l’hàbit lector i l’increment dels índexs de lectura, especialment en català".

Llegir requereix temps i la competència, en el temps que dediquem a l'oci, és cada vegada més ferotge: les sèries, les xarxes socials, l'esport, la cuina... La lectura no sembla situar-se, en general, entre les tries prioritàries, tot i que no sé si seguim essent presoners d'aquesta teoria (les sèries vencen els llibres), tampoc sé si ara es llegeix més o menys que abans...

Un dels objectius específics d'aquest pla de lectura és precisament l'aportació de dades, espero que més enllà de la venda de llibres, que ja sabem que comprar un llibre no és necessàriament sinònim de llegir-lo, i que també hi ha molta lectura a través de préstecs de biblioteques...

No sé si aquest Pla nacional  del llibre i la lectura de Catalunya inclourà, en la promoció de la lectura, aquest aforisme de Joan Fuster, ara que se'n celebra l'any en motiu del centenari del seu naixement:
"Les poques lectures aparten de la vida; les moltes ens hi acosten."
És clar que posats a triar frases motivadores per al foment de la lectura a mi m'agrada més aquesta, del que no en conec l'autoria, que allibera del sentiment de culpa per no llegir, alhora que convida a fer-ho sense pressió
:
"Si no llegeixes no passa res, però si llegeixes passen moltes coses..."