dimecres, 15 d’abril del 2026

No em portis a la lluna


M'agrada mirar la lluna, especialment quan és plena, ben rodona i lluent, i ens mostra tota la seva cara il·luminada; no diria, però, que tinc un punt llunàtic. I menys, observant les dues definicions del terme que hi ha al diccionari: "subjecte a les influències de la lluna" i "d'humor variable, que va a rauxes". O potser sí, no sé, podeu jutjar-ho, jutjar-me, vosaltres millor que jo mateix...

El que sí tinc, com la lluna, és un costat fosc, reivindicat magistralment i musicalment per Pink Floyd; això, però, no és una particularitat meva, sinó de tothom i, de fet, de tot. La lluna la voldria en un cove, o com a mínim la voldria reflectida, "reflexada", dins una copa. I sí, també voldria que m'hi portessin, com cantava Frank Sinatra, però només en sentit metafòric, en el sentit metafòric i poètic de la cançó.

Ara que hem tornat a la lluna, que ens hi hem apropat de nou i que li hem vist el costat fosc, ara que sembla que volem anar-hi per quedar-nos-hi, sembla que la tenim més a l'abast que mai, més a prop que mai. Però tot plegat no deixa de ser una fantasia, un miratge, una il·lusió per a la immensa majoria dels mortals que la continuem mirant des d'aquí baix, des de la Terra.

No nego que veure-la tant de prop, com veure la Terra de tant lluny, deu ser indescriptible, i no m'imagino què deu representar trepitjar-la, com va fer Neil Armstrong. Però això de conquerir l'espai, aquest repte humà revestit de carrera espacial entre potències i  mil milionaris, veient com estem tractant el nostre planeta, em fa més aviat basarda. De tant anar-hi, i de quedar-nos-hi, em temo que més d'hora que tard l'acabarem espatllant...

dilluns, 13 d’abril del 2026

El futur de les revistes locals

Fotografia: Joan Carles Codolà (Llumiguia de Cassà de la Selva i ACPC)

Sota l'ombra d'una imponent alzina, just al costat de la Torre Desvern de Celrà, els i les responsables d'una sèrie de revistes locals vam parlar del passat, present i futur de les revistes locals, dels motius del seu naixement, dels continguts i el seu paper d'informació, documentació i cohesió, i de les dificultats i reptes de finançament, entre altres temes, convocats per l'Associació La Miniua, amb motiu del 30è aniversari de la revista "La Llera del Ter".

Excepte la revista amfitriona, "La Llera del Ter", i la revista "Parlem de Sarrià", present també entre el públic, la resta de les revistes participants a la taula rodona teníem en comú que som publicacions novelles, creades fa pocs anys. És el cas, per exemple, de la revista "Som del Pont", que té encara no dos anys i tot just quatre números. La resta de publicacions convidades, "Cinniana" de Cervià de Ter, "Sotrac" de l'Alt Empordà, "Roca de Migdia" de Mieres i "Grana" de Viladesens, també són novelles, i la seva existència és un senyal inequívoc del valor i la utilitat, avui dia, de les revistes locals editades en paper, en un món que sembla dominat per la digitalització.

Una altra aportació de la trobada va ser donar visibilitat a les revistes locals i prendre consciència que són moltes les que es publiquen, amb periodicitats i tirades diverses, però totes elles amb una ferma voluntat de recollir la crònica de l'actualitat local i, alhora, de preservar-ne la memòria i la història. Partint del títol, provocador, de la trobada, "Més present que passat", una de les grans conclusions, compartida per tothom, és que les revistes locals tenen, malgrat les dificultats organitzatives i de finançament, molt de futur, com va expressar encertadament el periodista i president del Col·legi de Periodistes de Girona, Jordi Grau: "tenim unes revistes que estan creixent arreu del territori i que ens demostren que tenim més futur que no pas passat".

Una altra conclusió de la jornada va ser que cal fer-ne més, de trobades de revistes locals, per conèixer-nos millor i, sobretot, per compartir experiències, reptes, penes i alegries. De moment, des de la revista "Som del Pont", després d'haver participat en aquesta trobada a Celrà, estem convocats en una altra trobada de revistes locals a Santa Eugènia de Ter, convidats per "La Nimfa", amb motiu de la pròxima publicació del seu número 10. Serà el dissabte 23 de maig al matí a la plaça del Barco de Girona.

divendres, 10 d’abril del 2026

El gladiador de Sarrià de Ter. Entrevista a Manel Iribarne Rueda


La presència d'en Manel Iribarne Rueda, no m'ho negareu, impressiona. És un tros d'home, com podeu veure a la imatge, un portent humà amb una presència que impressiona però que no imposa: tot el que té d'alt i gros aquest tros d'home, ho té de noble.

Una altra qualitat d'en Manel Iribarne és el seu caràcter lluitador, un caràcter que l'aplica a la vida en general, i que l'ha aplicat, també, en l'esport, especialment al futbol americà i al futbol flag, esdevenint un dels precursors de la pràctica d'aquests esports no només a Sarrià de Ter, també a Catalunya.

El seu caràcter lluitador, sumat al seu esperit competitiu i a la seva noblesa, el converteixen en un autèntic gladiador, i al llarg dels anys ha anat teixint una vida farcida d'anècdotes i d'històries, algunes èpiques, d'altres que no sabem si se les endurà a la tomba, que apassionant qualsevol conversa, per curta que sigui, que puguis tenir-hi. Imagineu-vos una entrevista de quasi una hora!

De la seva vida i miracles i de molt més en vam parlar mesos enrere en el programa "Cançons que parlen", de Ràdio Sarrià. Una entrevista molt interessant que us convido, i animo, a escoltar.

dimecres, 8 d’abril del 2026

Més present que passat


"Més present que passat"
. Aquest és el títol de la Trobada de Revistes Locals que, organitzada per La Miniua en el marc del 30è aniversari de la revista "La Llera del Ter", se celebrarà el proper dissabte 11 d'abril, a les 11 h, a la Torre Desvern de Celrà, en la qual participaré com a representant de la revista "Som del Pont". Serà una trobada que voldrà posar en valor les revistes locals, amb una mirada especial cap a les de nova creació, com "Som del Pont", que tot just té dos anys, i que acompanyarem la revista "La Llera del Ter", amfitriona i de llarga trajectòria, amb 30 anys a l'esquena.

Més novelles o veteranes, les revistes locals fan una cosa que no fa ningú més: ser la crònica del dia a dia dels pobles i dels barris, recollir la veu de les entitats i de la gent, i conservar la memòria col·lectiva d'una comunitat. És a dir, recullen tot allò que rarament sortirà als grans mitjans de comunicació: el que passa al costat de casa i que també mereix ser explicat i recordat. Aquestes històries locals, presents i pretèrites, són la matèria primera d'aquestes publicacions, que posen les persones i el territori al centre.

Però fer una revista local no és fàcil. Trobar persones col·laboradores disposades a escriure, investigar o documentar de manera altruista és un repte constant, i al repte humà s'hi afegeix el repte econòmic: el finançament d'aquestes publicacions depèn sovint del suport municipal, de la publicitat local i, sobretot, de la bona voluntat de moltes persones que hi dediquen el seu temps.

I, malgrat les dificultats, les revistes locals sobreviuen, es reinventen i, en alguns casos, neixen de nou. Perquè, al final, s'imposa la voluntat, i la necessitat, de tenir veu pròpia, d'explicar des del poble o des del barri què hi passa, amb la gent del poble o del barri. Aquesta és la grandesa de les revistes locals. La tenacitat de les persones que hi ha darrere d'aquestes publicacions és, en si mateixa, una història que val la pena explicar. Això és el que, entre d'altres coses, procurarem explicar el dissabte 11 d'abril a Celrà.

dilluns, 6 d’abril del 2026

Tinc una bona notícia i una de dolenta...


[Aquest article l'hauria d'haver publicat mesos enrere, al voltant de l'estiu passat, abans de l'inici d'aquest curs...]

Tinc una bona notícia i una de dolenta: quina voleu primer?

Aquesta és la clàssica pregunta trampa, però avui aquesta pregunta no és cap joc, ens serveix per explicar dues realitats del Pont Major que conviuen en el temps i en l’espai, i que parlen del futur del nostre barri. També podríem parlar, i de fet així ho faré, de llums i ombres, metafòriques i literals.

La bona notícia, la llum, ens arriba del món educatiu; la dolenta, les ombres, de l’àmbit urbanístic. Comencem per la llum abans d’endinsar-nos en les ombres.

El Xifra manté i amplia els estudis de batxillerat

Finalment, i després d’un llarg període d’incertesa i mobilitzacions, de protesta i reunions, s’ha confirmat que l’Institut Narcís Xifra i Masmitjà conservarà, a partir del curs vinent, l’oferta de batxillerat que estava en perill de desaparèixer, tal com ja es va explicar en el segon número d’aquesta revista. Aquesta continuïtat dels estudis de batxillerat és, finalment i després de moltes derrotes, una victòria per a la comunitat educativa del Xifra, i sense cap mena de dubte també per al barri i per al conjunt de la ciutat.

El Departament d’Educació no només ha rectificat en la seva intenció inicial de suprimir el batxillerat al centre, sinó que ha anunciat la seva consolidació i ampliació a partir del curs 2025/26, mantenint les dues modalitats que ja s’hi imparteixen actualment i ampliant l’oferta, tal com s’havia reclamat, amb la implementació d’un batxillerat en doble titulació amb ensenyaments esportius, i la incorporació del Batxillerat General i d’altres modalitats professionalitzadores. Una aposta clara pels estudis post obligatoris que, juntament amb la projecció del Xifra com a centre de Formació Professional Integrada, farà de l’institut un centre de referència a nivell de comarques gironines i fins i tot a nivell de país.

Amb aquesta decisió, l’institut Xifra hauria de poder tancar el període d’incertesa i d’inestabilitat en el què ha viscut els darrers set anys, per obrir un període de certeses i estabilitat.

És clar que mentre finalment l’institut Xifra veu la llum, aquesta no ens ha d’enlluernar de manera que no puguem veure altres dificultats que hi ha al barri, pel que fa als equipaments educatius, destacant especialment la davallada de les preinscripcions 

a les escoles Carme Auguet i FEDAC Pont Major, una ombra que malauradament cada curs es va fent més llarga i perceptible, una preocupant realitat que des de l’AV Pont Major hem traslladat a l’Ajuntament de Girona i al Departament d’Educació.

El Pla de Millora Urbana (PMU) Destil·leries I: més ombres que llum

En canvi, ja que parlem d’ombres, la proposta urbanística que l’Ajuntament de Girona està tramitant, el Pla de Millora Urbana (PMU) Destil·leries, està generant perplexitat, preocupació i malestar. El PMU Destil·leries I, aprovat inicialment, dibuixa un model de transformació urbana que molts veïns, veïnes i entitats del barri perceben com a desproporcionat i desconnectat de les necessitats reals del nostre entorn.

El projecte dibuixa una edificabilitat i densitat desmesurada, amb blocs residencials que, en alguns casos, arriben fins a les set i fins o tot vuit plantes d’alçada. A criteri nostre, aquestes alçades són excessives i desproporcionades respecte a l’entorn immediat, i no només generen desequilibri visual, sinó que projectaran ombres literals sobre els espais públics i edificis del voltant, afectant la qualitat ambiental i la sensació d’obertura urbana.

Tot i que es parla d’incrementar les zones verdes, la realitat és que la major part del sòl es destina a ús residencial privat, amb una reserva d’habitatge protegit clarament insuficient per respondre a les necessitats socials del barri. L’operació sembla més orientada a l’aprofitament immobiliari que no pas a una transformació urbana pensada des de i amb el barri.

A més, cal lamentar la manca d’un procés participatiu en l’elaboració del planejament, i l’AV Pont Major només hem pogut presentar, a correcuita, una sèrie d’al·legacions, demanant, entre d’altres qüestions, reduir el sostre edificable per adequar-lo a la superfície real aportada pel promotor, limitar l'alçada màxima dels edificis a planta baixa més 4 pisos, mantenir la plaça Teresa Borín en la seva ubicació actual i preservar els espais verds i el parc infantil, o garantir la mobilitat interna mantenint la circulació de vehicles pel carrer Formentera.

En definitiva, mentre celebrem amb alegria i raó la continuïtat i ampliació dels estudis de  batxillerat al Xifra, una bona notícia que reforça el valor dels serveis públics de proximitat, no podem deixar de posar el focus sobre un model urbanístic que, si no es revisa a fons, amenaça d’hipotecar el futur del barri amb un creixement desmesurat de gran impacte visual i social.

Educació i urbanisme, en el sentit més ampli d’ambdós termes, haurien de formar part d’un binomi inseparable del projecte del Pla de Barris amb Futur que, tal com es preveu, s’ha de desenvolupar al Pont Major els pròxims mesos, i que ha de permetre fer una millora urbanística substancial, especialment en les zones més degradades, i alhora reforçar i potenciar el teixit educatiu, social i comunitari del barri. L’esperança és que en aquest futur, les bones notícies vencin les dolentes, les llums a les ombres.

Article publicat el número 3 de la revista Som del Pont.

divendres, 3 d’abril del 2026

Jesus. Minuts Musicals de cançons amb el mateix títol


Al llarg de la història de la música ens trobem amb cançons que, tot i no tenir res a veure entre elles, comparteixen exactament el mateix títol. No són versions, sinó creacions independents nascudes en moments i circumstàncies diferents que conviuen sota una mateixa etiqueta.

Amb la secció "Minuts Musicals de cançons amb el mateix títol" en compartiré algunes, com avui, amb "Jesus".

La de The Velvet Underground, publicada el 1969, és una peça breu i molt despullada, gairebé una pregària. Amb una melodia senzilla i una interpretació quasi intimista, parla de buscar ajuda i consol en Jesús.

La de Queen, de principis dels setanta, és molt més intensa i expansiva, amb la característica energia del grup i i parla de Jesús des d’una mirada més èpica, recorrent alguns moments clau de la seva vida.

Dues bones cançons que, a la seva manera i estil, parlen de Jesús, cançons que en un dia com avui, Divendres Sant, prenen un sentit especial.


dimecres, 1 d’abril del 2026

L'ull del Pont: Pla de Barris Pont Major


La notícia, finalment, va saltar a finals de desembre: el barri de Pont Major de Girona va ser seleccionat per la Generalitat de Catalunya per rebre un Pla de Barris que comportarà una inversió de 25 milions d'euros durant els pròxims cinc anys. Una notícia rebuda amb satisfacció per un barri que arrossega, des de fa dècades, mancances urbanístiques, d'equipaments i de serveis que, és evident, li han fet perdre pistonada.

Aquest Pla de Barris representa una gran oportunitat per afrontar aquestes mancances històriques i per repensar, col·lectivament, el present i el futur de Pont Major. La inversió permetrà actuar en zones urbanísticament degradades, millorar l'eficiència energètica dels habitatges i equipaments, dotar el barri de nous espais públics i serveis, preservar el patrimoni natural que l'envolta, i reforçar la cohesió social i el sentiment de pertinença.

La selecció del barri de Pont Major s'emmarca dins la primera convocatòria del Pla de Barris i Viles 2025-2029, un programa impulsat per la Generalitat de Catalunya amb una dotació global de 412 milions d'euros per als 20 municipis catalans seleccionats. El programa aspira a transformar els barris amb més necessitats mitjançant una intervenció integral que combina la rehabilitació urbanística, la transició energètica i l'acció comunitària.

L'aprovació del Pla de Barris per a Pont Major va ser possible gràcies a la decisió de l'Ajuntament de Girona d'apostar pel barri, projectant i definint una proposta treballada pels serveis tècnics municipals amb la participació i col·laboració del Pla Comunitari Construïm Ponts, el Centre Cívic Pont Major i el teixit associatiu del barri. El Pla de Barris Pont Major s'articula, tal com defineix la convocatòria, al voltant de tres eixos: l'urbanístic, el de transició energètica i el sociocomunitari.

En l'àmbit urbanístic, es preveu actuar en les zones més degradades, millorant l'espai públic, creant noves àrees d'esbarjo i garantint una millor accessibilitat, per exemple reparant i millorant les voreres, una llarga reivindicació del barri. També es reforçarà la dotació d'equipaments i serveis públics, històricament insuficients.

Pel que fa a la transició energètica, es treballarà per impulsar l'eficiència energètica dels habitatges i equipaments, contribuint a la sostenibilitat i suposant un estalvi econòmic per a les famílies. A més, es preservarà i potenciarà el patrimoni natural del barri.

Finalment, pel que fa a la dimensió social i comunitària, es busca enfortir la cohesió social, teixir vincles entre veïns i veïnes, consolidar el sentiment de pertinença i fer de Pont Major un barri més amable i cohesionat.

El Pla de Barris Pont Major hauria de ser un punt de partida per escriure un nou capítol, s'espera que de millores i de prosperitat, en la història del barri de Pont Major.

Article publicat al número 123 de la revista Parlem de Sarrià.

dilluns, 30 de març del 2026

Bombolles informatives


Recordo que de petit, i de fet encara ara, em feia molta impressió quan veia a la televisió un nen o nena bombolla, un infant que, per causa d'una greu malaltia, havia de viure literalment dins una bombolla, aïllat físicament del seu entorn, per a la seva salut i supervivència. Avui tinc la impressió que cada vegada som més els que, sense patir cap malaltia greu, vivim en bombolles, dins la nostra pròpia bombolla, una bombolla mental, sobretot ideològica, una bombolla informativa.

Cada vegada més, tendim a llegir el que confirma el que ja pensem i a desacreditar, ignorar o directament no consumir allò que ho qüestiona. Les xarxes socials ens ofereixen, amb una precisió algorítmica inquietant, exactament el que volem sentir, construint al nostre voltant una bombolla còmoda i hermètica on les altres veus simplement no hi entren. Part d'aquest fenomen s'explica per la davallada en la confiança en els mitjans de comunicació tradicionals, mentre les xarxes socials, amb una verificació escassa o nul·la dels continguts, han ocupat el seu lloc com a fonts d'informació fidedigna.

Les dades ho confirmen. Segons l'Edelman Trust Barometer, el 75% dels espanyols afirma sentir-se reticent, o directament no estar disposat, a confiar en persones amb valors, punts de vista o fonts d'informació diferents a les pròpies. I el més inquietant: aquest aïllament no afecta un perfil concret, sinó que travessa tota la societat, homes i dones, joves i grans, d'ideologies diverses. A més, set de cada deu espanyols consideren que aquesta desconfiança porta molta gent, fins i tot, a intentar activament empitjorar la situació dels altres.

La bombolla és còmoda i reconfortant. Però una societat que no dialoga amb el que pensa diferent perd, a poc a poc, la capacitat de construir res en comú. La pregunta no és si vivim en una bombolla; la pregunta és: si som conscients que hi vivim, tenim la valentia de punxar-la?

divendres, 27 de març del 2026

Absolute Beginners. Minuts Musicals de cançons amb el mateix títol


Al llarg de la història de la música ens trobem amb cançons que, tot i no tenir res a veure entre elles, comparteixen exactament el mateix títol. No són versions, sinó creacions independents nascudes en moments i circumstàncies diferents que conviuen sota una mateixa etiqueta.

Amb la secció "Minuts Musicals de cançons amb el mateix títol" en compartiré algunes, com avui, amb "Absolute Beginners".

La de The Jam, publicada el 1981, parla de ser principiants en una relació, d’aquell moment en què tot comença amb tanta il·lusió i emoció com amb dubtes, amb la sensació de no saber gaire bé com fer-ho. Tot plegat amb aquell rock directe i despullat tan característic de Paul Weller.

La de David Bowie, del 1986, forma part de la banda sonora de la pel·lícula Absolute Beginners, que ell mateix protagonitza, i també parla d’aquests inicis, però des d’una perspectiva i un estil més romàntics i idealitzats, amb el seu pop-rock eclèctic i elegant.

"Absolute Beginners", dues grans cançons que parlen dels inicis, en l’amor i en la vida, amb estils diferents i també amb dues maneres de mirar aquest moment: una més directa, l’altra més idealitzada.


dimecres, 25 de març del 2026

3, 2, 1... El compte enrere s'ha acabat!


3, 2, 1... Aquest compte enrere no s'acaba amb "ignició", tot i que, com amb els coets de la NASA, o els de l'Elon Musk, és un compte enrere que posa en òrbita el darrer número de la revista Parlem de Sarrià, el número 123!

Hi ha números que tenen una gràcia especial, i el 123 n'és un: és un número format per les tres primeres xifres (sense comptar el zero), l'u, el dos i el tres, tres xifres correlatives i ordenades que representen l'inici de qualsevol sèrie numerada. Fa goig veure el 123 a la portada de la revista; per una revista local és tota una fita!

El número 123 de la revista Parlem de Sarrià arriba farcit, com cada número, de continguts variats i de qualitat que recullen el pols de l'actualitat i la pols de la història de Sarrià de Ter.

3, 2, 1... Avui, a les 18:30 h a la Biblioteca Emília Xargay de Sarrià de Ter, presentarem la nova revista i, finalment, la podrem tenir entre les nostres mans! Us hi esperem!