"El juliol és l'amic del sol". Per mi aquí es podria acabar l'article d'avui si no fos perquè el juliol, literalment, que no metafòricament, fa figa!
I si parlem de la "infructescència constituïda per un receptacle piriforme o arrodonit, més o menys carnós", és a dir, el "siconi de la figuera, piriforme, de pell verdosa, morada o negra, segons les varietats", val més que fem un punt i apart!
La figa és una de les fruites que menjo amb més devoció. De petit me les menjava obrint-les i entaforant-hi la boca per xuclar-ne tot el fruit mentre anava pressionant la pell contra els meus llavis i dents per escurar-la bé, i amb les sobres anar fent una muntanya de peles com qui acumula les pells de l'ós després d'haver-los caçat, i escorxat!
Ara les pelo o, segons el tipus i l'estat, me les menjo sense pelar salvant-ne només el coll... Ja ho veieu, les figues em perden i fins i tot em fan perdre el fil!
No són pocs els refranys sobre el juliol farcits de figues! Aquesta n'és una mostra:
"Al juliol, figues i verol"
"El juliol, la figa vol"
"El qui menja figues en juliol, si es mor és perquè vol"
"Pel juliol, asseca les figues al sol"
"Les figues de juliol porten dol"
"Pel juliol, ni figues ni caragol"
Seguint el fil d'aquest últim, també és cert que les figues poden ser més de l'agost, encara que seques són, per fortuna meva, per tot l'any!
Sigui com sigui, siguin quan siguin, les figues són una de les moltes delícies de l'estiu, i a mi només de pensar-hi se'm fa la boca aigua...
I sincerament, per mi, la discussió de si les són figues més de juliol o d'agost, són figues d'un altre paner!
