La
situació dels jugadors del
Barça Dembelé i
Malcom no és, aquesta temporada, la que ambdós
voldrien i algun dia potser
van somiar. I si bé la situació d'un és molt diferent a la de l'altre, ambdues tenen en comú la
insatisfacció.
Dembelé va aterrar al
Barça la temporada passada per a ser
titular, però entre les
lesions (primer) i la seva
actitud (després) han crescut
seriosos dubtes sobre la seva
adaptació, ja no només al
joc de l'equip, element imprescindible, també a la
dinàmica del club.
Dembelé no es treu se sobre, tot i ser un fitxatge recent, l'etiqueta de
transferible si per ell arriba una bona oferta.
Amb
l'arribada i consolidació d'Arthur al mig del camp (una gran notícia pel joc i el futur del Barça!)
Coutinho,
re ubicat a l'extrem, ha
desplaçat Dembelé de la
titularitat. Tot i això
Dembelé ha anat acumulant
minuts i sobretot ha
marcat gols, alguns
decisius, d'aquells que donen punts o que canvien la dinàmica d'un partit.
El darrer exemple, el
gol de l'empat contra el Rayo Vallecano, que va
esperonar a l'equip per creure en la
remuntada que va
culminar Suárez. Un
gol important que, no obstant, va
retratar la seva situació de certa
desconnexió amb el
vestidor del
Barça amb la seva
celebració.
Dembelé va celebrar el gol tot sol mentre els seus companys
corrien cap al mig del camp ansiosos per
recuperar de nou la pilota i
capgirar el marcador. La
solitària celebració de
Dembelé és prou
simptomàtica.
Malcom al seu torn, que arribat aquesta temporada essent el
fitxatge més car, s'ha
treballat la titularitat des de
baix, amb
paciència,
humilitat i
compromís; carn de
banqueta quan ha estat convocat, fins ara era el
suplent del suplent; ha
esgarrapat pocs minuts i no tots els ha invertit amb
bon joc, però el seu
gol contra l'Inter de Milà, que aleshores suposava la victòria momentània, va suposar un
punt d'inflexió en la seva situació dins l'equip.
Malcom va celebrar el gol tapant-se la cara,
curulla de
llàgrimes i
emoció, una celebració que el va
desbordar emocionalment, fent
aflorar tot el que al llarg d'aquests primers mesos d'
ostracisme havia anat
acumulant:
frustració?,
dubtes?...
Aquesta
darrera jornada de lliga
Dembelé no ha estat ni convocat, sembla més que per criteris tècnics que físics, i
Malcom ha entrat en l'onze inicial aprofitant el seu
bon moment, l'
absència de
Dembelé i naturalment la
baixa per lesió de
Coutinho.
Malcom no ha vingut, aquesta temporada, per ser
titular indiscutible, per formar part de
l'onze de gala, si és que aquest està plenament disponible per Valverde, però sí que ha vingut per
créixer esportivament en un
gran club i intentar
ser important; de moment sembla
no tenir pressa ni massa
urgències i el seu
rendiment dictarà la seva
sort.
De fet
la seva sort està lligada, d'una o altra manera,
a la de Dembelé, qui alhora faria bé de no pensar que
té la titularitat guanyada només pel
nom que figura a l'esquena de la seva
samarreta, just sobre del seu
dorsal.
De moment
un gol de Dembelé ens ha fet
plorar de riure (la situació va ser certament còmica!), un
gol de Malcom plorar d'emoció!
