dimecres, 8 d’abril de 2020

Fi de curs?


La crisi pel coronavirus no és la fi del món, però (per moments) ho sembla!

Potser no és la fi del món, afortunadament no és la fi del món!, però sí pot representar la fi de moltes coses, algunes de les quals generen grans debats, com al finalització de les competicions esportives que estaven en dansa, i sí, la finalització, o no, del curs escolar!

L’administració educativa ja ha dit que, tot i el confinament, el curs seguirà endavant, amb un tercer trimestre, a distància i en línia, avaluable. Aquesta situació, sens dubte inèdita, sense precedents, genera molts dubtes i hi ha qui fins i tot qüestiona la decisió i defensa que caldria donar el curs, acadèmicament, per acabat.

Els dubtes són més que evidents i raonables, sobretot perquè ara ens hem vist i veiem en l’obligació, no sé si fent de la necessitat virtut, d’articular una modalitat d’ensenyament i aprenentatge en línia i a distància sense estar suficientment preparats; no estem preparats ni l’administració, ni el professorat, ni l’alumnat, ni les famílies. Per tant afrontem aquest majúscul repte partint d’algunes bones experiències, és cert, però sobretot amb grans dosis d'improvisació i d'assaig i error, tot plegat amanit amb una barreja de il•lusionant creativitat i resignada realitat...

També afrontem aquest majúscul repte sense els recursos materials ni pedagògics necessaris, tot i que amb la bona voluntat de tothom, que no sé si és i serà suficient. I sí, es vetllarà perquè tothom, tot l’alumnat d’educació infantil, primària, secundària, batxillerat i de cicles formatius disposin de l’equipament mínim necessari per a mantenir el contacte amb el professorat i perquè pugui realitzar les seves tasques escolars, és a dir, connexió a internet i algun dispositiu mòbil. Aquesta qüestió possiblement és la més fàcil...

Un altre dubte, una altra qüestió, és com es concretarà la necessària nova definició que el professorat haurà de fer dels criteris d’avaluació, especialment en relació al tercer trimestre. És evident que allò que es preveia, a nivell de continguts i d’aprenentatges, a principis de curs en gran mesura ha quedat obsolet i caldrà adaptar-ho a les circumstàncies del confinament; no sé si es pot fer aquesta adaptació en qüestió de dies, durant aquests dies de (vacances de) Setmana Santa, i encara menys en les circumstàncies actuals de migradesa de recursos, i energia.

Que el tercer trimestre, d’entrada en confinament, sigui igualment avaluable possiblement estressa excessivament a la comunitat educativa, pel que representa de pressió per al professorat, l’alumnat i les famílies. És possible que el pes de l’avaluació final sigui sobretot la valoració i l’avaluació del període presencial, és a dir, dels dos primers trimestres, i que el tercer trimestre serveixi per acabar de matisar i decantar la nota final. De ser aquest el plantejament general, potser ens podríem relaxar una mica i treure’ns pressió, i afrontar aquest tercer trimestre no com un trimestre avaluable, sinó com un trimestre d’aprenentatge sense focalitzar-nos en la nota, sinó en aprendre a aprendre d’aquesta forma diferent!

Davant aquest proper trimestre, però, a mi (i veig que també a molta altra gent) el que em preocupa més és que amb aquesta modalitat en línia i a distància, des de casa, les desigualtats s’accentuïn encara més, ja que l’entorn educatiu (escola) es perd, i amb aquest entorn moltes altres coses (socialització, etc). I sobretot, el que preocupa és el pes que guanya l’espai de casa i familiar, on és evident que hi ha moltes diferències, entre les famílies, pel que fa a recursos, estratègies, competències i habilitats personals i educatives, i no cal pensar només amb l’alumnat amb necessitats educatives especials... A qui deixarem enrere aquest tercer trimestre?

I és que en educació, com en el periodisme, també són clau les 5W,
Who? (Qui?)
What? (Què?)
Where? (On?)
When? (Quan?)
Why? (Per què?)
i per més il·lusió i ganes que hi posem (que n'hi posem), no sé si estem en condicions de donar una resposta òptima als reptes que cada una d'aquestes qüestioins ens planteja davant el fet educatiu i el procés d'aprenentatge en confinament.

A vegades penso que sí, que potser valdria més donar acadèmicament el curs per acabat, potser excepte en els cursos que graduen, i sobretopt dedicar aquest tercer trimestre a experimentar i aprendre, des de casa, en línia i a distància, sense pensar en notes...

dimarts, 7 d’abril de 2020

Sabeu com es troba en Paul McCartney?


Primer va ser el concert de Snarky Puppy del Black Music Festival, previst pel 21 de març a l'Auditori de Girona; quan ens van retornar els diners l'amic amb qui hi havia d'anar, i que em va comprar les entrades, em va dir de fer-me una transferència i jo li vaig dir: "millor que no Pau, els guardem i quan tot això s'acabi ens n'anem a sopar!"

Fa uns dies va ser el concert de La Casa Azul del Festival Strenes, previst per al 2 de maig, i ara posposat pel 26 de juny, data que no sé si caldrà posposar de nou, que no sé si en aquella data ja estarem per omplir les escales de la catedral de Girona; ja veig tothom cantant les cançons amb mascareta!

I de moment no sé res del concert de Paul McCartney del 17 de juny a l'Estadi Olímpic de Barcelona, però em temo que qualsevol dia d'aquests rebré el correu electrònic d'aplaçament de la data, o de suspensió!

I en aquest cas no em fa patir només que no es donin les condicions òptimes per risc d'aglomeració de gent, em fa patir que el bo d'en Paul McCartney s'infecti pel coronavirus i el concert sigui dels "Tancat per defunció"!

Desitjo que totes i tots vosaltres, pacients i soferts lectors, també la família, i les i els amics, coneguts i saludats conserveu la salut aquests dies; i des de fa setmanes a aquest desig col•lectiu hi he afegit també en Paul McCartney, amb l'esperança que el dia del concert, o bé en una nova data, ell i jo estiguem vius i en condicions de compartir estadi!

dilluns, 6 d’abril de 2020

Setmana Santa sense bunyols?


La cita era aquest dissabte, com mana la (nostra) tradició, la vigília de Diumenge de Rams. I la cita, com tantes altres, per no dir totes, ja fa setmanes que va saltar pels aires!

La meva mare la setmana passada ho hauria disposat tot: els ous, el greix, el llevat de París, el llevat de pa, la matafaluga, les llimones, els quatre quilos de farina...

El primer en entrar en acció, al matí, seria el meu germà, que a força de braços i traça pastaria la massa per fer-ne dos pans, que llevarien durant hores, sempre després que la meva mare els marqués amb una creu i la corresponent jaculatòria que va aprendre de la seva mare (la meva àvia) com tantes altres coses:
"Déu m'ha donat per néixer,
Déu em doni per créixer.
Déu m'ha donat per granar
Déu em doni per llevar.
"

Al capdavall fer brunyols (amb erra!) només és el pretext, una dolça excusa per compartir, amb els dits untats d’oli i de sucre, el plaer de trobar-nos en família.

A vegades tinc la impressió que més enllà de la meva mare, i del seu germà (el meu oncle) hi haurà un inevitable abisme...

El dinar ens aplegaria en família al voltant de la taula, mirant sempre de reüll els pans, tot fent sobretaula esperant el moment d'arromangar-nos les mànigues, posar-nos el davantal i començar la producció en cadena.

El millor de fer brunyols és tastar-los acabats de fer, ben ensucrats i deixats refredar una estona en un plat apart, mentre la producció omple fins a dalt pots de totes les cases, i de totes les mides!

Enguany els de la meva àvia no els farem, de brunyols, i dels altres no sé si en farem; aquests dies el llevat i la farina escassegen arreu, i de fer-los no seran com els tradicionals de casa... Però què hi farem, enguany tampoc s'ha beneit la palma o el llorer, i a casa tampoc han arribat els tortells dels padrins, que confinats altra feina tenen!

El que sí vam fer ahir va ser menjar brunyols, però no els d'enguany, sinó els de l'any passat; sempre en desem al congelador per menjar a destemps, quan són tant o més bons que quan els tastem!

Aquests dies prescindim per força de moltes coses, d'entrada resignadament, i després com un aprenentatge, entrenant la nostra flexibilitat i adaptabilitat a la incertesa, la nostra tolerància a renunciar a coses que, setmanes enrere, ens semblarien impensables, per supèrflues o banals que puguin semblar, com fer brunyols per Setmana Santa...

dissabte, 4 d’abril de 2020

Minuts Musicals instrumentals amb "Holes"



A vegades una cançó instrumental és la versió d'una cançó amb lletra, i generalment aquesta versió instrumental la fa un altre grup, descartant naturalment les que es produeixen per a karaokes.

No és el cas de la cançó instrumental d'avui, que és del mateix grup que va composar l'original amb lletra; parlem de Mercury Rev, que l'any 2011 va tornar a publicar íntegrament el seu quart, i cèlebre, disc "Deserter's Songs" (2008) en versió instrumental, "Deserter's Songs (Instrumentals)".

Us deixo amb "Holes", una cançó intensament èpica, amb o sense lletra!
Per cert, aquests dies de confinament, qui pogués ser globus...





divendres, 3 d’abril de 2020

El refrany de la setmana, sobre l'abril


El mes d'abrilmés refranys que dies!

Tinc la impressió, gens comprovada científicament, que l'abril és dels mesos que més omple el ric refranyer popular català, mentre que d'altres mesos són més escadussers... 

I potser no són tants refranys com el valor de cada gota en aquest mes, però n'hi ha molts per triar i remenar entre els que versen al voltant del temps en general, i la primavera en particular, o els que versen al voltant de les seves onomàstiques, algunes, com bé sabeu, altament populars.

Remenant aquí i allà n'he pescat un que he trobat escaient, en aquests dies de confinament: "l'abril fa el pecat i el març és l'acusat."

Ves que no sigui aquesta, ara que ja som al final de la Quaresma i a les portes de la Setmana Santa, la nostra particular (i col·lectiva) penitència, de massa pecats comesos...

dijous, 2 d’abril de 2020

Tinc una oferta per a tu...


Ahir revisava les ofertes laborals que des del grup de Girona del programa Incorpora hem gestionat aquest mes de març; cada mes envio un breu informe de l'evolució de les dades d'ofertes gestionades i d'insercions.

Revisava les ofertes, i les insercions laborals que de moment aquestes ofertes han generat, i comparava algunes xifres amb les dades del mes de març de l'any passat; la comparació (sempre odiosa, i ociosa) en algunes dades és crítica, ja que mentre totes les ofertes gestionades al març de 2019 ja estan tancades (òbviament), més de la meitat de les gestionades aquest mes de març encara resten obertes, pendents de rebre candidatures o amb candidatures en el procés de selecció.

Les dades són contundents i la frenada és considerable: al març de 2019 a Incorpora Girona vam gestionar 129 ofertes laborals, enguany, només 40!

Observant una mica més el detall, de les 129 ofertes laborals gestionades el març de l'any passat més del 87% (113 ofertes) les vam tancar amb insercions; aprofito l'avinentesa per comentar que aquest percentatge de cobertura és una molt bona dada.

Aquestes 113 ofertes laborals tancades amb inserció van cobrir un total de 121 vacants (hi ha ofertes amb més d'una vacant), és a dir, van generar 121 insercions laborals, algunes de les quals es van produir el mateix mes de març, o bé al mes d'abril segons la data d'incorporació de cada lloc de treball i oferta.

Aquest 2020 el mes de març presenta, com ja he comentat, unes altres xifres a nivell d'ofertes gestionades: de les 129 de l'any passat a les 40 d'enguany, és a dir, quasi un 70% menys d'ofertes gestionades respecte el març de 2019. La frenada en sec de l'activitat econòmica també l'hem notat, i de quina manera, al programa Incorpora!

I anant una mica més al detall, val a dir que la majoria d'aquestes ofertes estan actives (63,5%), obertes que en diem nosaltres, i la immensa majoria d'aquestes ofertes actives s'han obert durant el període de confinament. Per posar-hi xifres: 24 de les 40 ofertes gestionades aquest mes de març (60%) s'han generat a partir del 16 de març, és a dir, ja amb les mesures de confinament en dansa i amb les escoles tancades...

Ara tornarem a les 24 ofertes generades des del confinament, però abans una altra dada; de les 40 ofertes gestionades fins ahir 15 estaven tancades, i d'aquetses 10 van acabar amb inserció; no sé quantes més ofertes de les encara obertes les tancarem amb inserció, però sens dubte aquestes 40 ofertes gestionades no generaran ni la meitat de les insercions que l'any passat van generar les 129 del mes de març.

I ara sí, tornem a les 24 ofertes que s'han activat aquest mes de març des del confinament: de què són aquestes ofertes?

Més del 83%, és a dir, 20 de les 24, són per a operaris o operàries de neteja, la majoria en supermercats, doncs per raons òbvies aquests dies estan reforçant molt la neteja i desinfecció. Dues són per a personal d'atenció al públic i una per a una plaça d'auxiliar de serveis en una residència.

Aquestes són les ofertes que tenim aquests dies, i les que ja veiem que s'incrementaran són les relacionades amb els diferents serveis (especialment cuina i sobretot auxiliars de geriatria) de residències de gent gran.

Tinc una oferta per a tu... t'interessa?

Aquesta és, si fa o no fa, la pregunta que els i les tècniques d'inserció fan en la seva (aquests dies més desesperada) recerca de candidatures per a cobrir aquests llocs de treball, d'altra banda tant necessaris. I la resposta algunes vegades és no!

I el no, aquest no respon més al temor de contagi, que no a la necessitat, i oportunitat, de treballar! I respon també a la dificultat d'anar a treballar, per exemple en el cas de famílies monomarentals, sense saber què fer amb la mainada confinada a casa... En parlàvem, de tot això, ahir al matí, de les dificultats afegides, també per la situació d'aquests dies, en la provisió de llocs de treball essencials.

Donant-hi voltes em preguntava si la resposta, al capdavall, també està condicionada pel coixí econòmic de cada persona, pel que possiblement les persones que tinguin una mica de coixí, potser preferiran rebutjar ara aquestes feines, i en canvi les més necessitades potser no podran fer res més que acceptar-les, afegint aixi una possible major vulnerabilitat.

De moment comencem el mes d'abril amb 4 noves ofertes laborals...

dimarts, 31 de març de 2020

A primera línia


Sóc molt conscient que sóc un privilegiat: estic bé de salut i treballo des de casa. Aquests dies aquestes tres qüestions (estar bé de salut, treballar, i fer-ho des de casa) esdevenen tot un privilegi, sobretot en comparació amb qui no reuneix una, dues, o les tres d'aquestes condicions.

La salut és el més important, com ho és també en la tríada salut, diners i amor; sense salut, quin sentit tenen les altres dues coses? Trobar-se bé no només et dóna tranquil·litat a tu mateix, també a les persones amb qui convius i comparteixes confinament, si és el cas...

Treballar, seguir treballant, potser aquests dies no és vital, però és important, ja que permet mantenir no només l'activitat laboral, tot i que condicionada a les circumstàncies, també mantenir el nivell d'ingressos i això, certament, també aporta molta tranquil·litat. Són moltes les persones i famílies que aquests dies, malauradament, viuen amb patiment i angoixa per la seva situació econòmica, patint pels ingressos minoritzats o que, simplement, no arribaran, i per les despeses que, si bé ara sortejades, potser més endavant hauran d'afrontar...

Treballar des de casa significa, a més, poder-ho fer lluny del risc, des de la comoditat de casa malgrat totes les incomioditats i dificultats que casa persona que hi treballa ara pugui tenir.

Sí, sóc i em sento un privilegiat i, literalment, miro i observo el coronavirus, si més no fins ara, des de la finestra, just la mateixa que els vespres serveix per aplaudir els qui estan a primera línia!

Vosaltres, com jo, coneixeu gent molt propera a nivell familiar, d'amistat o laboral que aquests dies treballa a primera línia en molts serveis sanitaris, residencials, de seguretat, etc. I ho fan exposant-se dia sí, dia també al risc de contagi treballant, algunes vegades, amb equips de protecció individual inadequats o precaris. Treballen amb pressió i amb pressió tornen a casa, tement no només haver-se contagiat, sinó també contagiar als qui més estimen, a la seva família.; conviuen amb el virus i amb el risc a la feina, i mal conviuen a casa amb la família, moltes vegades en un aïllament preventiu autoimposat dins el confinament...

El seu compromís és admirable i la seva valentia digne de menció. Una meva cunyada és auxiliar de geriatria en un centre sociosanitari de Girona; és una de les moltes heroïnes anònimes que aquests dies lluiten a primera línia; al seu costat em sento ridícul, no només rere la finestra, també davant el meu teclat intentant trobar les paraules adequades, amb els meus dits nerviosos, per dir-li a ella, com a símbol de la resta d'herois i d'heroïnes, que moltes gràcies!

Mataran els cinemes les plataformes digitals?


(Nota de context: article publicat al número 105 de la revista Parlem de Sarrià, i escrit setmanes abans del confinament) 

Quina és la darrera vegada que heu anat al cinema? No que heu vist una pel·lícula, sinó que l'heu vist al cinema... Una setmana, un mes, un any?

En general encara anem al cinema, així ho indiquen les xifres d'espectadors, i alhora en general cada vegada mirem més cinema fora del cinema.

Els lectors més veterans recordareu les sessions dobles del cinema, quan encara ens miràvem l'any dos mil de lluny i quan semblava que aleshores la vida seria diferent, molt diferent! I si bé és cert que moltes coses han canviat, potser no ho han fet tant com ens havíem imaginat.

Dècades després el cinema perviu i amb força, i fins i tot els cinemes, les sales on aquest encara es projecta; i dic encara perquè avui per avui és així, tot i que ara ja tenim clar, també la pròpia indústria, que no tot el cinema viu només a i de la gran pantalla, sinó que, com en tantes altres coses, el cinema també ha entrat de ple en la multipantalla!

Avui els cinemes ja no fan sessions dobles, ja fa anys que es van deixar de fer, i en general els cinemes d'avui són multisales que ofereixen una variada oferta cinematogràfica en sessions consecutives, en sales amb grades i un so de darrera generació.

Tot i la qualitat i la comoditat de les sales de cinema, el cinema s'ha instal·lat també a casa, millorant molt les prestacions de com ho feia anys enrere, amb les cintes de vídeo VHS o Beta, i amb internet com a gran aliat!

Internet i les noves tecnologies han transformat moltes coses, han obligat i estan obligant a transformar molts sectors, sinó tots: el musical, el turístic, el mèdic, l'educatiu i, sí, també l'audiovisual, que inclou el cinema.

Les plataformes digitals, i Netflix com a punta de llança, han diversificat de forma massiva la multipantalla, oferint un ampli catàleg audiovisual, pel·lícules, sèries i documentals disponibles en televisors intel·ligents (Smart TV), ordinadors, portàtils, tauletes i telèfons mòbils.

Amb menys del que pot costar per una família de quatre membres anar a veure una pel·lícula al cinema en sessió de cap de setmana (crispetes, llaminadures i refrescs inclosos), aquesta mateixa família pot pagar la quota mensual d'una plataforma digital accedint a un catàleg de pel·lícules, sèries i documentals molt superior a la seva capacitat de veure-ho tot!

I la transformació no només impacta en els suports, les pantalles, també en els hàbits. Amb les plataformes digitals decidim quan, on i amb quin suport veiem tal sèrie o tal pel·lícula, i ara en comptes de les clàssiques sessions dobles es fan autèntiques maratons de consum, especialment de sèries, que abans que s'acabi un episodi ja ens proposen veure el següent en sessió contínua.

Les plataformes digitals, però, no són simples instruments de distribució de continguts, que també, tot i que més que simples, són potents instruments de distribució de continguts i, com Spotify amb la música, acaben sabent més dels nostres gustos i costums de consum audiovisual que nosaltres mateixos.

Netflix i HBO han contribuït aquests darrers anys a consolidar les sèries de televisió com un producte audiovisual de primera classe, abandonant la condició de germà pobre del cinema. La producció de sèries de televisió de qualitat ha posicionat a les plataformes digitals en el mercat, esdevenint un servei atractiu, alhora que relativament econòmic, i entrant en milions i milions de llars a través de televisors, ordinadors, tauletes i mòbils.

Les plataformes digitals han esdevingut, doncs, generadores i productores de continguts, sèries i pel·lícules, i especialment amb les pel·lícules han obert un debat en el món cinematogràfic, un debat i certa controvèrsia, ja que per algunes el seu recorregut vital és i seran més les plataformes digitals que les sales de cinema.

La potència de les plataformes digitals és tan gran que fins i tot les productores de cinema clàssiques van creant les seves pròpies plataformes digitals, tot i que la pregunta és si hi haurà prou mercat per a totes.

Mataran els cinemes les plataformes digitals? De moment és evident que no mataran el cinema, ans al contrari, possiblement l'han revitalitzat! Pel que fa als cinemes, veurem...

El cinema ja no és l'hàbitat natural de les pel·lícules, i tot i que avui per avui encara no estan en risc d'extinció, potser algun dia hauran d'afrontar de nou el repte de renovar-se o morir.

dilluns, 30 de març de 2020

Que pari el món... que llegeixo?


Els primers dies d'obligat, i necessari, confinament semblava que disposaríem, a partir d'aleshores, de tot el temps del món per fer tot allò que lamentem no poder fer per manca de temps.

Potser per això, també per evitar la sensació de no saber què fer amb el nostre nou temps, d'arreu van aparèixer innumerables iniciatives i propostes per passar, de la millor forma possible, el temps: cuinar, llegir, fer esport, jugar, consumir cultura (teatre, cinema...), fer manualitats, etc.

I és clar, són tantes les coses que volem fer mentre dura aquest obligat, i necessari, confinament, que em temo que correm el risc, sinó ara més endavant, d'angoixar-nos per no donar a l'abast!

Ara que sabem que això va per llarg, val més que ens ho agafem amb calma i no vulguem fer-ho tot, sinó allò que realment ens agrada. I em sembla que, cada dia més, és que anem fent, en general, tothom.

Potser sí que qui llegeix una mica ara ho farà un xic més, però diria que més que augmentar significativament el nombre de lectors i lectores (si no llegim habitualment, poc o tampoc ho farem ara...), el que sí augmenten aquests dies, aquestes setmanes, són les hores dedicades a la lectura dels lectors habituals; com les hores decicades al teatre, més que els espectadors individuals, al cinema o als museus.

Per exemple, el consumidor de sèries que no és lector, segurament invertirà més del seu nou temps a veure més sèries, que no a llegir més llibres... Al capdavall, ara que ja sabem que ni amb el confinament disposem de tot els temps del món, és important que el dediquem a les cooses que realment ens importen, ens agraden.

Així doncs, si teniu per costum llegir revistes culturals en general, i el Parlem de Sarrià en particular, heu de saber que la seva versió en línia ja està disponible, com sempre de forma oberta i gratuïta per tothom!

Els dies d'obligat, i necessari, confinament s'endureixen i ens exigeixen, com ja sabem, a aprendre i millorar a gestionar el nostre temps, ara en aquestes extraordinàries i excepcionals circumstàncies; i sí, en certa manera el món es para, però no és moment d'aprofitar per baixar-ne, ans al contrari, és moment per fer que precisament el nostre món no s'aturi, ni ens saturi...

dissabte, 28 de març de 2020

Minuts Musicals instrumentals amb "Beck's Bolero"


Si tots els camins porten a Roma, molts dels musicals, especialment els de la història del rock dels anys seixanta, porten al guitarrista Jeff Beck. Repassar la seva biografia és com veure "Vides creuades" de Robert Altman, una altra pel·lícula per recuperar...

Les connexions més directes de Jeff Beck amb altres monstres de la guitarra és el grup The Yardbirds; Beck va substituïr Eric Clapton quan aquest va deixar el grup per crear Cream, i durant un temps va coincidir amb Jimmy Page, tocant aquest inicialment el baix, fins que Jeff Beck va deixar el grup... Aleshores, al cap d'un temps i de diferents canvis, The Yardbirds van esdevenir The New Yarbirds amb Jimmy Page, Robert Plant, John Paul Jones i John Bonham... us sonen? Efectivament, Led Zeppelin!

I la cançó d'avui, de Jeff Beck, té molt de Led Zeppelin, però també té molt de molts altres grups de rock dels anys seixanta; m'explico!

Aquesta cançó, enregistrada l'any 1966, té a banda del seu autor, Jeff Beck, a Jimmy Page (Led Zeppelin) a la guitarra de dotze cordes, John Paul Jones (Led Zeppelin) al baix, Keith Moon (The Who) a la bateria i Nicky Hopkins al piano.

Nicky Hopkins va ser un reputat pianista d'estudi i va gravar sessions, entre d'altres, amb els Beatles, els Rolling Stones, The Who, els Kinks, Jefferson Airplane (els va acompanyar al festival de Woodstock), o Steve Miller Band; i també va formar part de The Jeff Beck Group, la banda de Jeff Beck va muntar quan va deixar The Yardbirds...

L'experiència de la gravació de la cançó d'avui quasi fa aparèixer una superbanda formada per Page i Beck, juntament amb John Entwistle i Keith Moon (baixista i bateria de The Who); pràcticamenti només els va faltar trobar un vocalista que estigués a l'alçada, i sortejar problemes contractuals!

És clar que entre tant talent, en aquest bolero no li calia cap vocalista!