Representants de les revistes presenta a la trobada de Cerlà, sota l’alzina, just davant de la Torre Desvern de Celrà.
| Fotografia: Joan Carles Codolà (ACPC). |
Tenen sentit, avui dia, les revistes en paper?
Hi ha preguntes que semblen retòriques, fins i tot extemporànies; una d’elles és aquesta que plantejo, i que puc desenvolupar un xic més: en un món dominat pels algorismes, la informació a les xarxes socials i l’emmagatzemament al núvol, les notificacions i el contingut efímer, té sentit, una revista local impresa en paper com la que ara teniu a les vostres mans? La resposta, per a mi, és clara i contundent: sí, tenen molt de sentit, i ara, potser, més que mai.
Des que vam posar en marxa la revista Som del Pont, el gener del 2024, amb el primer número repartit porta a porta per tot el barri, m’he fet aquesta pregunta cada vegada que n’hem publicat un número. I cada vegada que me la faig, la resposta té dues dimensions. La primera, i la més immediata, és que el paper aguanta, el paper perdura. El paper arriba a les bústies, sí, i confiem que a partir d’aquí també a les taules de menjador, a les sales d’estar, possiblement als lavabos i, potser, finalment, als calaixos on es guarden les coses que val la pena arxivar. La segona dimensió de la resposta és que, en un món que ho digitalitza tot, que posa qualsevol contingut a disposició de tothom en qualsevol moment i des de qualsevol lloc, treure una revista en paper té un punt de rebel·lia, gairebé de revolucionari. Perquè el paper no és un format superat ni anacrònic: és una aposta que prestigia el contingut i li dona valor; és una manera de dir, en veu alta, que hi ha coses que mereixen ser impreses, tocades i guardades, lluny dels filtres dels algorismes i dels oceans de les notificacions als telèfons mòbils.
En l’aventura de publicar una revista en paper, com AV Pont Major no estem sols, no som un Quixot lluitant en solitari, en ple deliri, contra uns molins de vent; per poc que feu una recerca, observareu que són moltes les revistes locals que es publiquen ben a prop nostre.
Trobades de revistes locals a Celrà i a Santa Eugènia de Ter
L’abril passat, l’Associació La Miniua va organitzar una trobada de revistes locals a Celrà, amb motiu del 30è aniversari de La Llera del Ter. El títol que van triar per a la jornada ho deia tot: “Més present que passat”. Hi vam participar les revistes Som del Pont, Cinniana de Cervià de Ter, Sotrac de l’Alt Empordà, Roca de Migdia de Mieres, Grana de Viladesens, i naturalment l’amfitriona, La Llera del Ter; també hi era ben present i representada la nostra veïna Parlem de Sarrià.
El que va cridar l’atenció, i que per a mi és la constatació més significativa de la jornada, és que la majoria de revistes presents érem publicacions joves, nascudes en els darrers anys. No érem un col·lectiu de nostàlgics defensant un format arcaic i moribund: érem gent que havia decidit, recentment i conscientment, apostar pel paper. Aquella trobada sota una alzina era, en si mateixa, molt més que un argument, era tota una declaració de principis.
El periodista Jordi Grau, president de la demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes, va posar paraules a allò que totes les persones aplegades allà sentíem: les revistes locals tenim més futur que no pas amb la immediatesa dels mitjans digitals, sinó que cobreix un espai que cap algorisme no pot omplir: un relat propi, situat i arrelat a nivell local, la crònica de proximitat, i des de la proximitat, que ningú més no la farà si nosaltres no la fem.
D’aquella trobada va néixer també la voluntat de repetir l’experiència, de construir una xarxa d’intercanvi i suport mutu entre publicacions locals. I de seguida va arribar una nova oportunitat: al maig, convidats per La Nimfa, vam participar en una nova trobada a la plaça del Barco de Girona, amb motiu del desè número d’aquesta revista de Santa Eugènia de Ter. Dues trobades en pocs mesos. Dos recordatoris que som moltes les publicacions que fem aquesta feina, i que aquesta és una feina que té molt de sentit.
Una feina, a més, que a banda de l’etiqueta de quilòmetre zero, també té l’etiqueta de qualitat.
L’article del Crim de Can Tita, finalista dels Premis Carles Rahola de Comunicació Local
Al número 3 de Som del Pont, la periodista i veïna del barri Carmina Solano i Badia va publicar el reportatge “El crim de Can Tita, més de vuitanta anys de fum”, un treball rigorós i documentat sobre un fet del passat del barri que, fins aleshores, havia quedat només en el record i la memòria d’alguns veïns i veïnes. El reportatge va ser seleccionat com un dels dos treballs finalistes dels VXII Premis Carles Rahola de Comunicació Local, en la categoria de millor treball informatiu o divulgatiu en premsa, d’entre 26 treballs presentats de tot el territori. No va guanyar el premi, però la condició de finalista ja era, en si mateixa, un important reconeixement al treball rigorós de Carmina Solano i Badia, i de retruc a les revistes locals en general i a Som del Pont en particular. Una confirmació que les publicacions locals, pel fet de ser locals, no estem renyides amb la qualitat; ans al contrari, també som capaços de generar continguts d’interès i de nivell periodístic i històric reconegut.
La revista Som del Pont, però, no només recull la història i la memòria del barri, també recull l’actualitat.
Som del Pont, cronista del Pla de Barris
Des del número 4, Som del Pont té una nova secció dedicada al seguiment del Pla de Barris Pont Major. És una aposta clara i deliberada, ja que el Pla de Barris és el projecte de transformació urbana i social més important que viurà el Pont Major en els pròxims anys, i nosaltres volem ser-ne la memòria escrita, el cronista fidel que número rere número documenti les actuacions, els avenços, els debats i els resultats de l’execució del Pla de Barris.
A partir del número 5, Som del Pont incorporarà una nova secció de Lectura Fàcil, de dues pàgines, amb el contingut de la secció del Pla de Barris adaptat seguint les directrius internacionals d’accessibilitat cognitiva. La motivació és senzilla: la revista arriba a totes les bústies del barri, però no tothom pot llegir-la amb la mateixa facilitat. Hi ha veïns i veïnes que, per poc coneixement de la llengua catalana, per dificultats de comprensió lectora o per altres raons, troben els textos convencionals difícils d’entendre. La informació sobre el Pla de Barris els pertany tant com a qualsevol altre veí o veïna, i volem que hi puguin accedir. Segons la IFLA, la Federació Internacional d’Associacions de Biblioteques i Institucions, més del 30% de la població té dificultats lectores, una xifra que convida a prendre aquesta qüestió seriosament. L’adaptació la farà l’Associació Lectura Fàcil, entitat de referència a Catalunya fundada el 2003, que adapta els textos, els valida amb persones del col·lectiu destinatari i atorga el segell oficial. Amb aquesta nova secció, Som del Pont vol fer un pas endavant cap a una comunicació veïnal que no deixi ningú enrere, especialment en relació a un projecte tant important com el Pla de Barris.
En resum, doncs, i responent a la pregunta inicial, està clar que les revistes locals no som una nostàlgia ni un anacronisme; som una resposta concreta, arrelada i de proximitat a una necessitat que el món digital no ha sabut satisfer: la construcció d’un relat col·lectiu propi, de saber qui som, d’on venim i cap a on anem, de posar nom, cara i història als llocs i a les persones que fan que un barri sigui un barri, i no simplement un conjunt d’habitatges.
Som del Pont és, amb tots els seus defectes i les seves virtuts, un intent honest de fer informació de proximitat i de qualitat. I mentre els veïns i les veïnes del Pont Major la continueu esperant, llegint i guardant, continuarà valent la pena imprimir-la.
