diumenge, 28 de febrer del 2010

1999 guitarres per un concert de Love of lesbian



Madrid será testigo de una experiencia pionera en el panorama musical español que romperá la barrera entre público y artista gracias a CAMON. El grupo catalán Love of lesbian aumentará, por un día, los componentes de su grupo reuniendo a 1.999 guitarristas en la capital. Tenemosungrupazo, acción organizada por la plataforma cultural en Internet de Caja Mediterráneo, tendrá lugar el próximo 17 de abril en la madrileña Plaza de Moncloa.

Acompañamos nota de prensa (pdf, 2 pàgines) por si resulta de interés informativo.

Asimismo, en la web podéis encontrar todo tipo de material gráfico.


--------------------------------------

pd: també et pot interessar Love of lesbian, per fi els veig en directe!, del diumenge 21 de febrer de 2010.

dissabte, 27 de febrer del 2010

Precious



Si sempre et diuen que ets imbècil i t'hi fan sentir, segurament acabaràs essent imbècil.
Si sempre et diuen que ets un cull d'olla i t'hi fan sentir, possiblement acabaràs essent un cul d'olla.
Si sempre et diuen que ets inútil i te'n fan sentir, segurament acabaràs essent un inútil.
Si sempre et tracten com una puta i te'n fan sentir, possiblement acabaràs essent una puta i per tant estar putejada o bé acabar putejant, o segurament les dues coses alhora. (ser un puta té, vés per on, un altre significat!)
Si sempre t'han estimat a patades, segurament estimaràs a patades...

Però si un dia algú et tracta com una persona i t'estima, segurament podràs començar a ser i sentir-te persona i estimar-te, primer a tu, i després estimar els qui t'envolten.

L'estima i l'educació, ser estimat i potenciar les pròpies capacitats, l'aprenentatge, solen tenir grans dosis de resiliència i són llum d'esperança per presents angioxants que massa sovint atrapen a massa infants i joves aquí i arreu, avui, ahir i, lamentablement, demà.

Perquè la teva vida sigui preciosa, a vegades només fa falta que algú t'ho digui sincerament...

Fins aquesta setmana passada no he anat a veure Precious al cinema... si tu encara no l'has vist, te la recomano especialment...

-------------------------------

pd: "¿Qué ven los blancos en 'Precious'?" és un reportatge del diari El País.

divendres, 26 de febrer del 2010

La feina mal feta no té fronteres: el pressupost 2010


Aquest dimecres publicava al Twitter aquesta piluada: La feina MAL feta no té fronteres... però tindrà futur? http://ow.ly/1aNPx

L'enllaç d'aquest apunt al meu Twitter et fa navegar fins a la nota de premsa (Google Docs) que el mateix dimecres vam publicar al web del PSC de Sarrià de Ter sobre les greus erades detectades al pressupost fet (?) pel govern de Sarrià de Ter. En aquest cas no ha funcionat ni la calculadora ni el full de càlcul...



El grup municipal del PSC a l’Ajuntament de Sarrià de Ter ha detectat greus errades en el detall de les partides del pressupost 2010 que es va aprovar inicialment al ple municipal de finals de gener d’enguany.

El PSC, després d’haver rebut, posteriorment a l’aprovació inical del pressupost, el detall de les partides de despeses ha detectat que fins a cinc partides del pressupost detallat no coincideixen amb el valor que tenen al document amb el major de les partides, essent per tant la diferència de 46.737,49 €.

Entre les cinc partides és especialment preocupant la diferència de la partida d’acció social, que mentre al document “estat de despeses 2010 – classificació per programes” hi figuren 203.488 € al document del detall de la partida hi consten 240.188 €, és a dir, una diferència de 36.700 €. En les altres partides, tal i com es detalla més endavant, tenen una diferència menor.

D’altra banda el PSC també ha detectat que l’equipament municipal del Centre Cívic la Cooperativa no té, ni al pressupost detallat ni al document amb el major de les despeses, partida consignada, de manera que ni les despeses derivades el sou i la seguretat social de la persona contractada que dinamitza l’equipament ni les despeses de manteniment i activitat que s’hi desenvolupa figuren al pressupost 2010 aprovat inicialment. La partida de despesa del Centre Cívic la Cooperativa estava consignada, els darrers anys, amb uns 70.000 €.

Pel PSC al pressupost 2010 hi falten, doncs, al voltant de 115.000 €, corresponents als 70.000 e inexistents del Centre Cívic la Cooperativa i a la diferència de 46.737,49 € entre els imports de les partides al document de majors i el detall de les despeses.

El PSC té previst presentar una instància a l’Ajuntament informant de les errades detectades al pressupost 2010 i demanant que al proper ple municipal es faci de nou l’aprovació inicial del pressupost 2010 amb l’esmena dels errors detectats i la inclusió de la partida del Centre Cívic la Cooperativa.

Per Roger Casero “amb aquests errors el govern no ha estat a l’alçada de les seves responsabilitats i són ja massa les males pràctiques i errors que el govern municipal col•lecciona al llarg d’aquest mandat”. Segons Casero “amb aquests errors en la confecció del pressupost sembla que de nou s’evidencia que el govern municipal ni domina ni controla les regnes de l’ajuntament”.

-----------------------------------

pd1: Les 5 partides on hem detectat diferències:


pd2: El full de càlcul és un article d'Assmpció Vila on explica els errors d'aquest pressupost 2010...

pd3: La notícia a Ràdio Sarrià: El PSC detecta greus errades en el pressupost 2010 i hi troba a faltar al voltant 115.000 € (amb declaracions meves) i al Diari de Girona: El PSC de Sarrià de Ter troba a faltar 115.000 euros en el pressupost

pd4: també et pot interessar, d'aquest bloc, l'apunt El govern ens escatima el pressupost 2010 del dimecres 27 de gener de 2010.

dijous, 25 de febrer del 2010

Web 2.0 per empreses, un futur inevitable

Si dies enrere escrivia sobre oportunitats per les entitats socials dels webs i aplicacions 2.0 a partir de la meva participació, representant la meva entitat social (Fundació Plataforma Educativa) al Taller eines 2.0 per entitats de xarxanet.org, avui m’agradaria enfocar el món 2.0 i les xarxes socials des del punt de vista de l’empresa, a partir també de la meva participació, també representant a la meva entitat, en una jornada de networking del programa RSE.PIME.

La jornada tenia per objectius veure les oportunitats de les xarxes socials per les empreses i fomentar l’intercanvi, presencial (no virtual), d’experiències entre les empreses participants amb la voluntat d’explorar vies de col•laboració entre nosaltres.

De la primera part, i que m’interessa destacar ara, va ser especialment interessant i didàctica la presentació que sota el títol “Oportunitats i virtuts de formar part d’una xarxa social” va fer Isabel Sabadí (Iris Experience).

Les empreses van entrant, poc a poc, en el món de les xarxes socials i aplicacions 2.0, algunes ja hi ha vist no només oportunitat de negoci, sinó, i aquesta per mi és una de les claus de l’èxit, una relació diferent amb els seus grups d’interès. La presència de l’empresa a les xarxes socials no ha de ser fruit de la improvització, sinó que tot aquest moviment comunicatiu i relacional ha d’estar integrat a l’estratègia de la pròpia empresa.

Donava pistes, la Isabel, de com valorar quines eines 2.0 utilitzar i en quines xarxes socials participar en funció dels propis interessos de l’empresa: explicava per exemple que si el Brasil és un punt clau del nostre negoci, no podem obviar Orkut, ans al contrari. O valorar la presència de l’equip directiu al Linkedin... La presència a les xarxes socials no ha de ser espontània i voluntariosa, sinó decididament estratègica.

Les xarxes socials són una oportunitat per les empreses per millorar el seu posicionament dins el mercat, per fomentar el desenvolupament de projectes i col•laboracions, per potenciar el servei al client i a l’usuari, per cercar potencials nous clients, per potenciar o testar el llançament de nous productes, per captar talent i nous treballadors, per controlar – analitzar la competència...

Entre alguns exemples d'ús de les eines 2.0 i les xarxes socials Isabel Sabadí va explicar la d'una campanya de Mini basada en un joc online al Facebook o una campanya solidària de Save the Children.

Les grans empreses, les grans corporacions són les primeres que hi ha vist les oportunitats, però les eines 2.0 i les xarxes socials són a l’abast de totes les empreses, també mitjanes i petites; l’ús de les eines 2.0 i xarxes socials són accessibles a nivell d’usuari i són, en la seva majoria, totalment gratuïtes, encara que cal valorar també el cost d’inversió pel que fa al temps per al coneixement del seu funcionament i la pròpia dinamització i manteniment.

El repte és especialment atractiu per les petites i mitjanes empreses, que potser no poden disposar de grans pressupostos amb difusió i publicitat, però que poden trobar, en les eines 2.0 i xarxes socials, una eina accessible i econòmica per a la seva projecció. La mera presència a la xarxa amb una pàgina web, encara que necessària, es considera cada dia més com a insuficient... sobretot si tenim present que les xarxes socials no són un descobriment pels futurs clients, empresaris i treballadors, sinó que pels joves d’avui les eines 2.0 i xarxes socials formen part de la seva quotidianitat.

-------------------------------

pd1: ahir, relacionats amb aquesta qüestió, van publicar apunts als respectius blocs:
Eduard Batlle: El 79% de les grans empreses mundials es promociona a través de blocs i xarxes socials
Lourdes Muñoz Santamaría: Continguts digitals, nous models de negoci

pd2: també et pot interessar Web 2.0 per entitats: el secret és la simplicitat, del dijous 19 de febrer de 2010.

dimecres, 24 de febrer del 2010

Acomiadar gratis il·lusiona. Campanya de la JSC



Aquesta és la nova campanya de la JSC contra la propostas de CiU d'abaratir l'acomiadament.


Realitzant una paròdia de la campanya iniciada per Convergència i Unió sota el lema “començar il·lusiona”, la Joventut Socialista de Catalunya denuncia que la federació nacionalista pretengui incloure al seu programa electoral la reducció de l’acomiadament improcedent del contracte estàndard indefinit, passant dels 45 als 33 dies.

La JSC denuncia que sota el paraigües d’arribar a acords d’estat CiU pretengui impulsar les mateixes mesures que la dreta ha intentat posar sobre la taula des de l’ inici de l’actual crisi econòmica.

Fent-se ressò d’una notícia publicada durant els darrers dies, els joves socialistes reivindiquen que les mesures contra la crisi no passin per la reducció de drets socials. En aquest sentit, el Primer Secretari de l’organització, Javi López, ha declarat que: “no podem permetre que drets socials assolits i lluitats pels nostres pares i avis sigui la solució als problemes que ha creat un model molt determinat, liderat pels mateixos que ara volen retallar els drets als treballadors i treballadores”.

La JSC ha canviat el lema original de CiU per “Acomiadar gratis il·lusiona” i sota aquest realitzarà una Campanya Informativa a Internet i especialment a les xarxes socials distribuint un vídeo que mostra la veritable cara de la dreta catalana. D’igual forma farà difusió del material per arreu de Catalunya amb la mateixa imatge.

dimarts, 23 de febrer del 2010

Josep Campmajó, doble entrevista per l'Olor de violetes Sies.tv i TV Gavà)

Josep Campmajó és, amb la seva primera novel·la, Olor de violetes (i Twitter i Facebook), el XIX Premi Just M Casero. Després de fer les respectives presentacions a Girona i a Barcelona, ha estat entrevistat a Televisió de Gavà (breu fragment) i a Sies.tv...








 
Sies.tv



S'apropa des de l'horitzó la diada de Sant Jordi!...

----------------------------------

pd: més apunts sobre el premi just m casero, a l'enllaç

dilluns, 22 de febrer del 2010

Un altre Barça campió!



El què va passar la temporada passada amb el primer equip de futbol del FCB pot passar aquesta tenporada amb el primer equip de la secció de bàsquet, amb el Barça de bàsquet!. El títol de la Copa del Rei 2010, sumat als de la Supercopa ACB i Lliga Catalana, fan pronosticar una grandíssima temporada que podria ser històrica si l'equip, mantenint el seu gran nivell de joc, guanya la Lliga ACB i l'Eurolliga... encara que ambdues coses són, ara per ara, pura especulació!.
Feia setmanes que volia escriure sobre aquest gran equip comandat per un jove entrenador, Xavi Pasqual, qui des de la seva arribada no ha parat de créixer i, sobretot, fer crèixer el seu equip, els seus jugadors. Com en el cas del futbol, la clau no és només tenir grans jugadors de qualitat més que demostrada (és a dir, cracks), el secret és confeccionar un equip amb tots els jugadors de la plantilla. I Xavi Pasqual fa temps que va demostrant que d'això en sap un niu.

Prova d'això és que el jugador més valuós del torneig (MVP) de la Copa del Rei 2010 ha estat Fran Vàzquez, un gran jugador però que ni és l'estrella de l'equip ni és, habitualment, al 5 inicial de l'equip.


El Barça de bàsquet és, ara per ara, un dels millors, sinó el millor, equip d'europa.
El seu millor jugador i referència en atac és Juan Carlos Navarro, un jugador que fa moltes més coses ara de les que feia abans, com, a part d'anotar punts, donar assistències i moure la defensa rival per crear espais als seus companys. I si ell no està inspirat, l'equip no pateix tant com abans...

L'equip ha sabut integrar jugadors nous a una dinàmica positiva que ja venia de la temporada passada, simbolitzant aquesta integració el jove crack Ricky Rubio, qui després d'un estiu convuls, sembla haver trobat al Barça l'equip on créixer i fer-se gran abans de fer el pas, més madur, a l'NBA.

Però hi ha dos altres jugadors que mereixen ser destacats: Lubos Burton i Jordi Trias. El primer tot just ara està sortint d'una llarga lesió (cas semblant al de Milito a l'equip de futbol) i, malgrat no juga des de fa temps, sent aquest títol (com el de l'ACB de la temporada anterior) com a seu; pel que fa al gironí Jordi Trias malgrat ser el jugador amb menys minuts a la pista, és un jugador que sempre suma, sempre aporta quelcom positiu a l'equip quan juga.

En definitiva, un equip on tothom, absolutament tothom, és important!
Imatge: FCB

Quin equipàs aquest Barça! I el millor és que encara li esperen, així ho desitjo, grans dies de glòria!.

diumenge, 21 de febrer del 2010

Love of lesbian, per fi els veig en directe!

Foto publicada, aquest passat divendres, al meu Twitxr amb aquest apunt: Per fi, avui, veuré en directe els Love of lesbian!

Quasi cinc anys després de descobrir-los per fi aquest passat divendres, dia 19 de febrer de 2009, vaig escoltar i veure, a l'Auditori de Girona els Love of lesbian (My Space i bloc) en directe!

Són un grup que, malgrat saber d'ells abans, fins que vaig escoltar el seu primer disc cantat en castellà (Maniobras de escapismo) no em van captivar, perpo des de llavors, els seus discs (Cuentos chinos para niños del Japón i 1999) són també part de la meva discoteca particular amb cançons com aquestes...


Allí donde solíamos gritar LOVE OF LESBIAN

Love of Lesbian | Vídeos musicales MySpace



Te Hiero Mucho (Historia del Amante Guisante)

Love of Lesbian | Vídeos musicales MySpace



Segundo Asalto LOVE OF LESBIAN

Love of Lesbian | Vídeos musicales MySpace



Club de fans de John Boy LOVE OF LESBIAN

Love of Lesbian | Vídeos musicales MySpace



LOVE OF LESBIAN - Cuestiones de familia

Love of Lesbian | Vídeos musicales MySpace



La niña imantada LOVE OF LESBIAN

Love of Lesbian | Vídeos musicales MySpace



Universos Infinitos

Love of Lesbian | Vídeos musicales MySpace






El concert... una delícia, una experiència, molta energia, molta alegria!... El meu primer d'ells i espero que no l'útltim!


Foto: LOL publicada al seu Facebook!

Love of lesbian és més un grup de sala de concerts que no d'auditori i ells mateixos van dir que estaven molt separats entre ells en un escenari tan gran. Però van connectar molt amb el públic (molts joves, més joves que jo, vull dir...), que fins que no ens vam aixecar el cul de les butaques i posar d'empeus, ballava reprimidament... El cert és que la connexió amb el públic va anar de menys a més i al final del concert, degudament disfressats de superherois (granota verda, capa vermella!), es van confondre amb el públic saltant al pati de butaques!.

Per fi he assistir a un concert de Love of lesbian!

---------------------------------------------

pd1: LOL + El Terrat


pd2: Trobada digital amb Love of Lesbian al Diari de Girona

pd3: Love of Lesbian: «En escena som com el Barça, sempre a l'atac», titular de la notícia del diari El Punt de la setmana passada, prèvia al concert.

dissabte, 20 de febrer del 2010

El Centre de Visitants a la Samenfotpèfia

Foto: Vayatele

Reconec que entre les meves debilitats semàntiques  hi ha la Samenfotpèdia, la particular wikipèdia de Sam Enfot, director del The Sarrià News, la informació més in-dependent en el suplement més im-prescindible de la revista cultural i d'informació local de Sarrià de Ter, Parlem de Sarrià.

En alguna altra ocasió l'he destacat aquest bloc (Bloquejar-se.- Anar de bloc en bloc i no saber sortir-ne) i ara em permeto manllevar-li, de nou, una de les seves perles samenfotpèdiques, per a l'ocasió, sobre el Centre de Visitants que el Consell Comarcal té previst fer a Sarrià de Ter amb el beneplàcit del govern municipal.


Visita.- Acció d’anar a veure alguna cosa.
Visitant.- Subjecte que fa l’acció.
Els Visitants.- Llangardaixos amb aspecte humanoide disposats a acabar amb la població.
Centre de Visitants.- Literalment, lloc ple de subjectes que miren. (Però atenció amb els llangardaixos).
 
Sort d'en Samenfot, que desenfada una mica l'ambient...
 
-------------------------------------------
 
pd: sobre el Centre de Visitants del Gironès també he escrit, en aquest bloc, els següents apunts:
Dilapidant el patrimoni municipal de Sarrià, del dimarts 26 de gener de 2010.
Exalcalde vs alcalde pel centre de visitants, del dimarts 9 de febrer de 2010.

divendres, 19 de febrer del 2010

Un polític amb mòbil no és un polític 2.0


No ens enganyéssim pas:
Un polític amb un mòbil a la mà no és necessàriament un polític 2.0
Un polític amb un mòbil a la mà durant una sessió plenària de la institució de la qual és càrrec electe no necessàriament fa política 2.0
Un polític amb un mòbil a la mà durant una sessió plenària de la institució de la qual és càrrec electe, consultant el correu i missatges rebuts o rebutjant les trucades mentre intervé un altre polític no és necesàriament un polític 2.0

De fet a vegades tinc la sensació que són polítics que, amb independència dels colors que representen, mostren poc respecte institucional per la institució a qui de fet representen.

Em molesta, especialment al Consell Comarcal del Gironès, veure com en plena sessió plenària hi ha càrrecs electes que semblen més pendents dels correus i missatges que reben al mòbil, i de respondre'ls, que no pas dels temes que hi ha a l'ordre del dia i de les intervencions que s'hi fan...

Els disculparia, en qualsevol cas, si el que féssin és traslladar a la xarxa el contingut del què es debat, en interacció amb la ciutadania, en paral·lel amb el debat polític...

Un polític 2.0 sap quan ha d'enfundar el mòbil i deixar tenporalment de banda les actualitzacions al Facebook, els apunts al Twitter i escoltar el debat dels temes que es porten al ple...

Estic tenptat, però, de saltar-me jo mateix aquesta prerrogativa i fer, algun dia, una foto amb el mòbil a algun càrrec electe del Consell Comarcal del Gironès en ple Ple més pendent del mòbil que dels temes que s'estan debatent...

Quina barra!

dijous, 18 de febrer del 2010

Web 2.0 per entitats: el secret és la simplicitat

Foto publicada al meu Twitxr amb aquesta piulada: Taller web 2.0 per entitats organitzat per @xarxanetorg fon.gs/3awzw3

Les entitats sense ànim de lucre no viuen, no vivim, al marge de les noves tecnologies i les oportunitats que el 2.0 ens pot brindar. Però no sempre les entitats disposen dels recursos econòmics i/o humans per estar al dia i, sobretot, posar al dia la seva pàgina web a nivell de continguts i reforçar llur vida 2.0

Quan fa anys l’objectiu era tenir pàgina web, qui més qui menys es costejava la creació d’una pàgina web a través d’algun servei professional privat, que creava el web de l’entitat i el gestionava mínimament a nivell d’actualització de contingut. Tot aquest procés de creació i manteniment del web era extern i en molts casos costós. Però quan tenir un web estàtic no és suficient, les eines 2.0 es posen, ara, també al servei de les entitats sense ànim de lucre per fer, de les seves webs estàtiques i amb gestió externa, webs dinàmiques i autogestionades; o bé per complementar llurs pàgines webs estàtiques, més corporatives, amb pàgines webs i espais 2.0 més dinàmics i participatius.
Aquesta és, en essència, la finalitat del Taller de web 2.0 per a entitats que va organitzar el passat divendres 5 de febrer xarxanet.org. Vaig assistir al taller en nom de la meva entitat (i on treballo: Fundació Plataforma Educativa) i vaig compartir, amb la resta d’entitats participants, una de les peticions més formulades: autogestionar-nos el contingut del nostre web sense necessitat de tenir coneixements especialitzats (sí d’usuari) d’informàtica. És a dir, simiplicitat. I les eines 2.0, tot i que al principi poden generar certa confusió i mareig (neologismes), són accessibles per la seva simplicitat.
Qui més qui menys tothom expressava el mateix:
"Volem una pàgina web que sigui fàcil de gestionar, de posar-hi contingut, que sigui gratuïta i que ens alliberi, en gran mesura, de la dependència, tecnològica i econòmica, dels informàtics."

Malgrat l’expansió dels blocs i xarxes socials, són moltes les entitats, i per tant les persones que en formen part, que encara en viuen al marge. No es tracta que d’un dia per l’altre tinguin bloc, TwitterFacebook i utilitzin altres eines 2.0. La qüestió és acompanyar-les en la definició de la seva vida 2.0, en funció de les seves necessitats, assessorant-les i acompanyant-les, posant a la seva disposició eines, formació i suport tècnic. Aquesta és la finalitat del servei gratuït de creació de pàgines web de xarxanet.org



Jo ja m’hi he inscrit...

dimecres, 17 de febrer del 2010

Les preguntes sense resposta del Més x Sarrià n8

http://www.scribd.com/doc/26443407/Mes-x-S-rria-n8

Preguntes sense respostes... (?) és una de les seccions habituals del butlletí del PSC de Sarrià de Ter Més x Sarrià. Aquestes són les corresponents al darrer número:

Perquè el regidor de Cultura va afirmar a Ràdio Sarrià que el 90% dels membres del consell de redacció del Parlem de Sarrià són socialistes? Perquè aquesta és una afirmació que es desmenteix sola tan sols llegint els components del consell de redacció?

Perquè després de fer aquestes lamentables afirmacions el regidor de Cultura ni les ha desmentit ni reafirmat ni fet cap altra declaració al respecte? Perquè no s'ha fet arribar una disculpa formal o informal al consell de redacció, conscients que molts dels seus membres es poden haver sentit ofesos i/o qüestionats?

Perquè el govern afirma que la Festa Major del 2009 ha estat més barata que la del 2008 però en canvi la partida de Festejos al pressupost prorrogat del 2009 és la més elevada de la història municipal recent, dotada finalment amb 80.000 €?

Perquè el govern municipal (ERC+CiU) ha estat incapaç d'elaborar el pressupost 2009 i ja ha passat a la història com el primer govern incapaç, ja no només d'aprovar, sinó de proposar un pressupost durant tot un any? Perquè a més el govern municipal no ha volgut eixugar aquest any el dèficit pressupostari que arrossega l'ajuntament, tal i com hem proposat des del mes de maig el PSC?

Perquè tenim la sensació que a Sarrià de Ter hem perdut una magnífica ocasió per fer una aposta valenta i decidida per futur esportiu del nostre poble? Perquè la proposta final del MIEM és poc valenta i conservadora? Perquè el govern ha evitat el debat polític i ciutadà amb aquesta qüestió, com pensem que també farà amb la planificació cultural?
... seguirà... (?)

dimarts, 16 de febrer del 2010

Escola per a la democràcia amb democràcia de baixa intensitat


El pitjor d'un error no és comertre'l, és repetir-lo sense reconèixer que l'havies comès... Demà al meu bloc un exemple de política local.

Ahir publicava aquesta piulada al meu Twitter i aquest és l'exemple del què us volia parlar:

En més d'una ocasió, al llarg d'aquest mandat municipal, he utilitzat l'expressió "l'home (i la dona) és l'únic animal que s'entrebanca dos cops amb la mateixa pedra". L'he escrit al bloc i l'he dit en més d'un ple municipal (la darrera vegada per l'aprovació del pressupost 2010), referint-me als reiterats i repetits errors que tot sovint comet el govern municipal; ahir dilluns se'n va perpretar un altre.

Amb el nom d'Escola per a la democràcia des del CEIP Montserrat amb el suport de l'ajuntament (se suposa) es prepara amb els alumnes de 5è i 6è de primària la realització de dos plens infantils, amb la noble missió d'aprendre part del funcionament de la nostra democràcia i de la presa de decisions. Fins aquñi tot seria normal si no fós perquè aquest any, com l'any passat, el nostre grup municipal (PSC) ha estat exclòs en la visita preparatòria i introductòria de l'ajuntament de Sarrià de Ter al CEIP Montserrat amb els alumnes dels respectius cursos.

Ahir dilluns l'alcalde (ERC) i el regidor d'educació (CiU) van explicar als i les alumnes el funcionament de l'ajuntament i van fer-ho, novament, com ja van fer l'any passat, sense comptar amb la nostra presència i participació. Que no som ajuntament també els qui fornem el grup municipal del PSC?. La nostra participació es limitarà a l'assistència als plens infantils.



Aquest error ja el van cometre l'any passat i prou que els hi vam manifestar, com vaig explicar al seu dia també en aquest bloc amb aquests apunts:

Quan la política no és pedagogia, del dimarts 24 de març de 2009

El problema és que per ells res de tot això és un problema i, encara menys, un error. Per tant el més lògic és que repeteixin el mateix error i que posin en crisi la segona part de la frase "equivocar-se és humà, rectificar és de savis"

Ja poden anar fent, l'alcalde i el tinent d'alcalde d'educació, lliçons de democràcia als alumnes de 5è i 6è de primària; mentre amb els llavis pronucien les paraules democràcia, pluralitat i participació dels seus gestos, dels seus fets, es destil·la que la seva és una democràcia, pluralitat i participació porugues, excloents i de baixa intsensitat... Tanta nosa (algú diria por, però fins i tot jo ho trobaria excessiu) els fem els del PSC?

Us imagineu intentar transmetre els valors de la no violència cridant! Doncs ells intenten transmetre els valors de la democràcia, la pluralitat i la participació girant-s'hi d'esquena...

-------------------------------------

pd: sobre aquesta qüestió també et pot interessar, a part dels apunts abans esmentats,  Plens infantils, plens d'il·lusions, plens de futur, del dissabte 13 de juny de 2009.

dilluns, 15 de febrer del 2010

A la pancarta del Centre de Visitants hi manca informació!

Foto publicada al meu Twitxr amb aquest comentari: Aquest cartell sí que s'ajusta més a la realitat del Centre de Visitants del Gironès! Per veure la imatge ampliada clica aquí.

El dijous de la setmana passada publicava al bloc un apunt [El Consell Comarcal marca paquet i territori a Sarrià de Ter] sobre la recent "penjada" de la pancarta del Consell Comarcal del Gironès marcant paquet i territori. Acompanyava l'apunt una imatge de la pancarta publicada també al meu Twitxr amb aquest comentari: El Consell Comarcal ja marca territori a Sarrià de Ter amb el Centre de Visitants. Li surt tan barat que es permet fer grans pancartes!

Des que el Consell Comarcal ha plantat la pancarta, a base d'anar-hi passant pel davant he observat que, malgrat ser una pancarta de respectables dimensions, obvia molta informació, malgrat sembla donar-ne molta... És per aquest motiu que m'he permès aportar a la pancarta algunes informacions que, no per manca d'espai, hi manquen, que en poques paraules i quatre números són:

- Si bé és cert que el pressupost del projecte és de 900.000 € (després del pressupost inicial  de 4 milions d'euros, retallat pel FEDER), cal sumar a aquesta quantitat els costos d'inversió que amb la cessió de 1.081 m2 construïts aporta Sarrià de Ter, que nosaltres aprocimem en 2 milions d'euros, corresponents al valor del sòl i de l'estrutura ja feta.
Els costos d'inversió són per tant de prop 3 milions d'euros, dels quals Sarrià de Ter n'aporta gratuïtament (?) quasi el 69%.

- Al Consell Comarcal del Gironès aportarà a aquest equipament, tenint present que té un cost de 2.900.000 €, menys de 450.000 € (és a dir, menys del 15% del cost), doncs de ben segur obtindrà altres subvencions per minimitzar la seva aportació al projecte. Els 450.000 € restants fins arribar als 900.000 € els aportarà el FEDER.

Però més enllà del contingut de la pancarta, potser el més preocupant és que el Consell Comarcal l'ha plantat a Sarrià de Ter com si de la bandera dels EEUU plantada a la Lluna es tractés, o la del Marroc a l'illa de Peregil!. I l'ha plantat sense ni tan sols haver-se aprovat definitivament el conveni de cessió, com bé subratllat l'Assumpció Vila al seu bloc amb l'apunt, de recomanada lectura, Aquesta pancarta és il·legal.

Molt gran és, efectivament, aquesta pancarta... més coses deu obviar i, fins potser, amagar...
-------------------------------------

pd: sobre el Centre de Visitants del Gironès també he escrit, en aquest bloc, els següents apunts:

diumenge, 14 de febrer del 2010

Ells, com nosaltres, també celebren el dia dels enamorats!


Piulada que acompanya aquesta foto al meu Twitxr: Aquesta Sira i aquest Roger s'estimen tan com els autèntics!. I també celebren, com nosaltres, els de carn i os, el dia dels enamorats!

Als qui com nosaltres el celebreu, moltes felicitats enamorats!. I als qui no... que tingueu un càlid diumenge, malgrat el fred!... Tal vegada coincidirem per Sant Jordi...

-------------------------------------

pd: a la imatge un retrat de la Sira realitzat en cartró a demanda meva (fa una bona colla d'anys!) i una caricatura realista (?) de Quim Curbet feta l'any 2007 per inspiració seva, molts anys després de fer-me'n aquesta i alguna més juntament amb el meu germà, a principis dels anys '80, naturalment del s. XX!:

dissabte, 13 de febrer del 2010

Sanjosex, al marge d'un camí


La darrera, i primera vegada que he escoltat Sanjosex (web, bloc i Myspace) en directe va ser a Madremanya mitjans de juliol del 2008... Sí sí! Ja ho sé... em vaig perdre el concert "a preu obert" que va fer dies enrere a l'Auditori de Girona!

A l'espera de comprar el seu tercer disc, Al marge d'un camí (els altres dos -Viva i Temps o rellotge- fornem part de la particular cedeteca) prou em conformo amb aquesta entrevista de Carles Sanjosé a Sies.tv...




 
Sies.tv


Té un estil molt particular de cantar i de moure's dalt l'escenari... no respón a cap clixé, és autèntic, directe, quotidià... Bé, tan se val... Sanjosex és de la Bisbal!

-----------------------------------------

pd1: vídeo de la crònica del TN Comarques de TVC del concert de Sanjosex a l'Auditori de Girona.

pd2: Sanjosex: «La música és instint i, per tant, cal que m'entri per l'intestí» és el titular d'una entrevista al diari El Punt en motiu de la publicació del seu darrer disc.

pd3: també et pot interessar l'apunt Emergent a Madremanya: entre les cançons tel·lúriques de Roger Mas i les quotidianes de Sanjosex, del dilluns 21 de juliol de 2008.

divendres, 12 de febrer del 2010

La informació als pares de l’avortament de menors d’edat: norma o excepció?

Amb gran satisfacció participava l’altre dia, el pasat dijous 4 de febrer, a la primera de les dues sessions de la primera de les tres Converses d’ètica aplicada que organitza l’Observatori d’ètica aplicada a la intervenció social, el Dixit Girona i la Fundació Campus Arnau d’Escala.

Amb el títol de Les persones menors d'edat i la nova llei d'avortament. Les persones menors d'edat i la nova llei d'avortament el nucli del debat va ser i és l’article 13 del projecte de llei orgànica de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l'embaràs.

El quid de la qüestió és la modificació que aquest article ha tingut al seu pas pel Congrés de Diputats.

L’entrada al Congrés d’aquest projecte de llei (pdf, 11p) especificava, a l’article 13, el següent:

Artículo 13. Requisitos comunes.
Son requisitos necesarios de la interrupción voluntaria del embarazo:



Primero.—Que se practique por un médico especialista o bajo su dirección.



Segundo.—Que se lleve a cabo en centro sanitario público o privado acreditado.



Tercero.—Que se realice con el consentimiento expreso y por escrito de la mujer embarazada o, en su caso, del representante legal, de conformidad con lo establecido en la Ley 41/2002, Básica Reguladora de la Autonomía del Paciente y de Derechos y Obligaciones en materia de información y documentación clínica.
Podrá prescindirse del consentimiento expreso en el supuesto previsto en el artículo 9.2.b) de la referida Ley.

Després del tràmit parlamentari al Congrés aquest article va ser modificat i al Senat aquesta proposta de llei va entrar al Senat (pdf, 12p) amb aquest punt afegit (el quart) a l’article 13:

Cuarto.—En el caso de las mujeres de 16 y 17 años, el consentimiento para la interrupción voluntaria del embarazo les corresponde exclusivamente a ellas de acuerdo con el régimen general aplicable a las mujeres mayores de edad.
Al menos uno de los representantes legales, padre o madre, personas con patria potestad o tutores de las mujeres comprendidas en esas edades deberá ser informado de la decisión de la mujer.
Se prescindirá de esta información cuando la menor alegue fundadamente que esto le provocará un conflicto grave, manifestado en el peligro cierto de violencia intrafamiliar, amenazas, coacciones, malos tratos, o se produzca una situación de desarraigo o desamparo.

És a dir, si a la proposta inicial la informació als pares en el cas de menors amb la ferma voluntat (i facultat) d’interrupció voluntària de l’embaràs era l’excepció (plantejament més similar als models nòrdics i anglosaxó), amb aquest afegit del punt 4 de l’article 13 la informació als pares es converteix en norma, essent la no informació als pares l’excepció per casos d’ulterior gravetat.

El debat al seu dia va ser mediàticament i políticament intens, però el nostre interès és abordar-lo des d’una perspectiva ètica. El debat, que va ser viu i enriquidor, ben conduït i moderat per Joan Canimas, Coordinador científic de l’Observatori d’Ètica Aplicada a la Intervenció Social. Tindrà una segona part el proper dijous 4 de març amb la presència de la senadora socialista de l’Entesa Catalana de Progrés Pepa Celaya, amb qui debatrem sobre aquesta precisa qüestió d’aquest projecte de llei.

La informació als pares de l’avortament de menors d’edat: norma o excepció?
De moment, a partir de la lectura del projecte de llei i algun altre document (La persona menor d'edat en l'àmbit de la salut, informe del Comitè de Bioètica de Catalunya; pdf. 1.03MB) i de la valoració de la primera sessió, per mi la informació als pares hauria de ser l'excepció...

Però el debat segueix obert...

----------------------------------

pd: lectures recomanades:

dijous, 11 de febrer del 2010

El Consell Comarcal marca paquet i territori a Sarrià de Ter

El Consell Comarcal ja marca territori a Sarrià de Ter amb el Centre de Visitants. Li surt tan barat que es permet fer grans pancartes!

Una veïna ahir, veient la pancarta, em preguntava: i ara què farem?. Feia cara de resignació, volent expressar que per més que nosaltres cridem el govern municipal anirà, de fet va, a la seva. Jo li vaig dir que nosaltres seguim insistint en la necessitat que el govern dóni informació i li vaig remarcar que, amb pancarta del Consell Comarcal o sense, el conveni de cessió encara no s'ha aprovat pel ple municipal, ni tan sols el de col·laboració, del què l'alcalde ja va confirmar al darrer ple que no el portaria a aprovació de cap manera...

Hi ha qui llavors es queixa de la mida dels cartells del PlanE... aquest cartell, però, té la virtut, més enllà d'haver donat feina a qui li han encarregat, de fer veure que el què el govern de Sarrià de Ter vol cedir és realment immens (1.081m2)...

----------------------------------
pd: sobre el Centre de Visitants del Gironès també he escrit, en aquest bloc, els següents apunts:

dimecres, 10 de febrer del 2010

Video-crònica del trencament CiU-PSC a Figueres

El què al seu dia es va construïr a foc lent, ara s'ha ensorrat, aparentment, de cop. Si el govern municipal tripartit de Figueres es va gestar en tres mesos (els que van del juny de 2007 amb la designació de Santi Vila com a alcalde a la incorporació al govern al setembre de 2007 del PSC, aportant així la majoria que ni amb la primerenca suma d'ICV el govern fins aleshores tenia), ara s'ha trencat en qüestió de dies...

No deixa de ser, aquesta, una lliure interpretació cronològica dels fets...
11 de gener de 2010. Pere Figueres renuncia a ser Diputat al Parlament


5 de febrer de 2010. La tensió es viu al Ple de pressupostos


6 de febrer de 2010. Santi Vila cap de llista de CiU a les eleccions al Parlament


9 de febrer de 2010. La versió de PSC del trencament


9 de febrer de 2010. La versió del PSC en un vídeo publicat per Pere Casellas


9 de febrer de 2009. La versió i raons de l'alcalde del trencament


I aquest és l'apunt de Pere Casellas al seu bloc sobre la qüestió, especialment dirigit a Ciro Llueca.
Fragment: Avui ha estat un dia difícil, un dia en que l’Alcalde ha comès la més gran de les injustícies intentant linxar-te públicament

I El cessament és l'apunt de Ciro Llueca al seu bloc.
Fragment: El trencament del govern municipal, dissenyat fa mesos per Santi Vila, respon a la inquietud generada a CIU pel fet que Pere Casellas i el PSC de Figueres compta amb una valoració ascendent entre la ciutadania, malgrat la pèrdua de les darreres eleccions municipals. Tres fets recents són clau: l’èxit de valoració de la CCC; la conferència de Pere Casellas sota la cúpula del Museu Dalí; la renúncia de Pere Casellas a ocupar el seu escó de diputat al Parlament per centrar-se en Figueres, just al contrari que Santi Vila.

Necessito temps i més informació per païr-ho... en calent la temptació és pensar que, al cap i a la fi, l'alcalde de Figueres ha trobat, finalment, un motiu per desfer el pacte, o per foragitar el PSC del govern, malgrat es quedi ara en minoria... tot i que sembla que festejarà amb ERC... però necessito temps i informació... Serà qüestió de trucar a la família de Figueres...

dimarts, 9 de febrer del 2010

Exalcalde vs alcalde pel centre de visitants


Assistia avui fa quinze dies, el passat dimarts 26 de gener de 2010, el veí de Sarrià de Ter Josep Turbau al ple municipal ordinari. Com és tradicional a Sarrià de Ter des de fa molts anys, acabat el ple el públic si ho desitja pot prendre la paraula per dir-hi la seva, fet que quasi mai passa, entre d'altres pel poc públic que habitualment hi assisteix, la majoria, familiars i/o gent propera als respectius grups municipals.

Va prendre la paraula el ciutadà Josep Turbau, a qui ningú se li escapa que, tot i ser naturalment un veí més, és un dels tres exalcaldes de Sarrià de Ter des de la recuperació de la democràcia i la nostra independència.

Josep Turbau va qüestionar a l'actual alcalde la seva credibilitat vers el seu propi programa electoral, el d'ERC, preguntant-li si efectivament ell i el seu grup es creia el programa electoral amb el què es van presentar a les darreres eleccions, fent especial incidència als punts sobre l'equipament que ara el govern preveu cedir gratuïtament al Consell Comarcal del Gironès pel futur Centre de Visitants.

A partir d'aquest moment es va generar un crescendo fins a desbordar, en alguns membres de l'equip de govern, d'ERC i de CiU, la tensió i crispació, etzibant una cadena de retrets, més a l'exalcalde Turbau que no pas al ciutadà Josep...

Al llarg de la seva interrompuda intervenció Josep Turbau va llegir aquests fragments del programa electoral del 2007 d'ERC de Sarrià de Ter (pdf):

Un nou arxiu històric. Recuperarem els documents històrics locals, ara a Girona, i els posarem en valor en un espai nou al costat de la nova biblioteca-centre cultural de la zona Cobega.



Fons artístic local. Sarrià de Ter de part de l'obra de l'artista Emília Xargay. Aquest fons conjuntament amb el d'altres d'autors locals i el que s'ha anat adquirint en els darrers anys s'ha de difondre. Per això destinarem un espai al costat de la nova biblioteca per mostrar permanentment aquestes obres.

Volia fer veure Josep Turbau que el grup d'ERC i l'alcalde es contradeia en la seva decisió de cedir gratuïtament 1.081 m2 d'equipament municipal al Consell Comarcal. L'alcalde, visiblement molest, es va justificar argumentant que el seu programa electoral podia quedar superat pel pacte de govern amb un altre grup municipal (CiU) i per les circumstàncies del moment...

Josep Turbau va insistir incidint, ja no específicament amb el què ERC deia sobre el Centre Cultural (un plantejament semblant, sinò idèntic, al del PSC de Sarrià de Ter), sinó sobre una de les màximes del programa electoral d'ERC que, segons Turbau, també deixa en fora de joc l'alcalde i el seu grup municipal.

Primer de tot. Sarrià. Durant els propers anys la nostra prioritat serà Sarrià de Ter. Per sobre de qualsevol altra possibilitat i oportunitat que aparegui.

Va ser lamentable la reacció d'alguns membres del govern, que van començar fer retrets sobre actuacions de Josep Turbau i els seus equips de govern, en comptes de respectar la seva paraula i deixar-li expressar la seva queixa...

Si algun dia l'alcalde actual ha tingut la temptació d'erigir-se com el relleu natural de l'alcalde Turbau l'altre dia va quedar clar, manifestament i públicament clar, que el relleu natural a l'alcaldia de Sarrià de Ter va finalitzar amb la fi del mandat de l'alcalde Nicolàs Pichardo, a mitjans del 2007.

Josep Turbau coneix bé el món local, no en va va ser regidor durant 17 anys i 13 d'ells va ser alcalde. Sap ben bé del què parla i ho fa amb coneixement i fonament quan qüestiona la cessió gratuïta d'aquest equipament municipal... Potser és això el què tan va molestar als grups del govern actual, que la seva decisió fos qüestionada precisament per un veí que a més resulta ser un exalcalde...