Si aquests dies post-25N Artur Mas ha anat arrancant pètals a una margarita a l'estil del "m'estima, no m'estima...", al final li ha sortit que no, que no l'estima prou, que Oriol Junqueras i ERC no entren al govern!
Són molts els nacionalistes i independentistes que han somiat, des de fa temps, en l'"esquerravergència", en un pacte de govern en clau sobiranista - independentista.
Semblava que el post 11 de setembre i sobretot el post 25 de novembre dibuixaven l'escenari més propici per a fer realitat tal coalició de govern, però Oriol Junqueras prefereix ser líder de l'oposició que crossa del govern, tot i que possiblement sí crossa al Parlament.
Puc entendre Oriol Junqueras, doncs mantenint-se com a líder de l'oposició
- segueix tenint, donada la necessitat de CiU de cercar un soci preferent, capacitat d'incidència i influència vers el nou i més afeblit, parlamentàriament, govern del president Mas
- pot capitalitzar tot allò que el govern faci en clau nacional, demanant en aquest sentit quota de pantalla en "l'independència european tour" en allò que ell mateix diu "d'anar junts el president del govern i el cap de l'oposició"
- minimitza encara més la figura de Pere Navarro, doncs si Junqueras entrés a govern el paper de cap de l'oposició el jugaria Navarro, fent contrapès a l'opció independentista
- s'immunitza del desgast que suposa ser govern i, sobretot, ser-hi sense ser força majoritària; ERC té memòria de la factura que va pagar sobretot pel segon tripartit
Junqueras prefereix ser cap de rata que cua de lleó...
Només el temps dirà si aquesta és la decisió més encertada, per ell, pel seu partit i pel País...