Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tecnologia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tecnologia. Mostrar tots els missatges

dimecres, 29 d’abril del 2026

Un any després, i encara sense transistor a piles


Fa exactament un any, el 28 d'abril de 2025, la nevera em va avisar que alguna cosa no anava bé: el llum interior no es va encendre quan vaig obrir la porta. Tan sols amb un cop d'ull vaig veure que el problema no era només de la nevera: els rellotges del forn i del microones tenien la pantalla petita fosa a negre, no marcaven l'hora. El següent pas va ser revisar el quadre elèctric: tot amunt. En qüestió de minuts, els grups de WhatsApp confirmaven la magnitud de la tragèdia: apagada general! General no al barri, no a la meva ciutat, no a la comarca... sinó de tot arreu. Sense electricitat, el món, per uns moments, va semblar aturar-se. I el nostre món digital, hiperconnectat i dependent de l'electricitat, es va apagar.

L'apagada, però, no va ser total, i aquell dia vam aprendre que en moments de crisi com aquell, el dispositiu més útil per mantenir-nos al corrent de tot va resultar ser el menys connectat a la corrent: la ràdio de freqüència modulada, escoltada des d'un transistor alimentat amb piles. Sense internet, sense el mòbil, sense televisió, la ràdio hi era, com sempre. Aquells dies les vendes de transistors i piles es van disparar arreu. Quina paradoxa que, en un món dominat per la digitalització, davant d'una emergència el recurs clau sigui un artefacte tan senzill i anacrònic com un transistor.

Aquells dies vaig escriure que calia tenir un transistor a piles a casa, que formava part d'un kit mínim de supervivència davant d'imprevistos com aquell. I ara, un any després, no puc fer res més que autocrítica: encara no l'he comprat. El transistor a piles segueix essent una assignatura pendent, postergada dia rere dia, com tantes coses que ens fem el propòsit de fer quan hi ha una urgència, i que després oblidem quan tot torna a la normalitat.

La normalitat ens adorm, ens relaxa, ens acomoda. Però si torna a passar, jo seguiré sense transistor. I la ràdio, aquella vella i fidel ràdio analògica, seguirà retransmetent i informant, com sempre. Que no m'atrapi, aleshores, sense transistor... Ja m'ho he anotat a l'agenda, d'avui no passa!

dijous, 2 de juny del 2022

Sense fax


El fax, com el Talbot Horizon, el disc compacte o el sistema Beta de reproducció de vídeos, també va tenir el seu moment de glòria!

Al seu dia era sorprenent veure com a través de la línia telefònica es podien transferir còpies de documents. La tecnologia em fascina, tot i que no fins el punt d'esforçar-me tant com faci falta per entendre fidelment, fil per randa, com funciona. Ni el motor de combustió, ni internet, ni un simple transistor...

El fax rarament era un aparell domèstic, sobretot era un aparell que tenien les empreses i el seu número formava part de les seves dades de contacte. De fet a les meves targetes de visita hi apareixia el de la meva entitat; a l'actual ja no.

Durant uns anys, entre mitjans dels noranta i principis dels dos mil, a la feina el fax era aquell aparell en que es podien rebre notificacions importants, fins que l'ús habitual del correu electrònic el va anar desplaçant i va anar acumulant pols. El vídeo no va matar l'estrella de la ràdio, el correu electrònic sí el fax!

El fax fins i tot tenia una vessant simpàtica i divertida: si el contestador automàtic tenia el "Tomàtic", el fax tenia el Petrifax! A mi el Club Súper 3 ja em va agafar una mica gran, massa com per fer-me'n soci, però el mirava per veure-hi el Dr. Slump i Bola de Drac!

L'altre dia vaig rebre una comunicació del programa en el que treballo que ens informava que el fax desapareixia de les dades de contacte dels registres d'empresa que registrem en una intranet de gestió. És cert que aquesta dada quasi mai s'omplia, ni tan sols era d'obligat compliment.

Reconec que veure la comunicació em va impactar; va ser com si llegís l'acta de defunció del fax, una evidència tangible que aquest curiós aparell, de música inconfusible quan marcava, definitivament ha passat a millor vida, a la dels aparells tronats del passat que mirem amb nostàlgia, al costat dels telèfons de baquelita i les màquines d'escriure.

I què voleu que us digui, a vegades jo em sento una mica com el fax...

dijous, 29 d’abril del 2021

Fer un directe!

Fer de la necessitat virtut, diu la frase, i jo hi afegiria "sense la necessitat de ser virtuós!"

La necessitat ja la vam tenir l'any passat, amb l'inici de l'estat d'alarma i el confinament; van aparèixer tantes necessitats, ara fa un any! Afortunadament també moltes virtuts.

La necessitat era transportar, quasi d'avui per demà, l'acte de lliurament dels Premis d’Acció Social Maria Figueras i Mercè Bañeras del format presencial al telemàtic; l'any passat va ser una autèntica contra rellotge i, amb el suport desinteressat d'un professional de l'audiovisual, vam poder retransmetre els premis fent un directe a YouTube. Quina odissea!, i al final, uf!, prova superada!

Aquest any la necessitat era la mateixa (retransmetre en directe els premis a través de YouTube), i vam afegir-hi un repte: fer-ho tot, absolutament tot (producció, realització i emissió) des de la pròpia entitat, sense tercers, tot amb personal de la casa! Si els esdeveniments telemàtics han vingut per quedar-se, val més que el saber-ho fer també es quedi, no?

El dia de Sant Jordi, minuts abans de les 12 del migdia, ho teníem tot a punt, i jo els nervis a flor de pell; vam convertir una sala de reunions de l'entitat en la sala de màquines, la de realització, amb tres ordinadors i els qui havíem de controlar la realització l'emissió amb els dits creuats!

A les dotze vam començar l'emissió, i poc a poc, minut a minut, l'escaleta i el guió van anar avançant, sorprenentment, sobre el guió previst! Ara una intervenció en directe, ara entra un vídeo, ara una retolació... Quins nervis! 

Diu el meu rellotge, que m'ho mesura quasi tot,  que l'estrès, durant aquella hora, es va incrementar... Estava tan nerviós que un company informàtic que em feia suport tècnic em va dir: perquè parles fluixet, igualment no ens senten! Vam esclatar de riure...

La realització va tenir algunes petites errades, però en general tot va anar molt bé i l'acte de lliurament va pode lluir, que és del que es tractava! Quan es va acabar vaig notar un gran alleujament, i alhora, ho reconec, una certa eufòria!

Vam fer de la necessitat virtut, i vam decidir fer-nos-ho nosaltres mateixos; vam fer de la necessitat virtut i vam decidir aprendre'n; vam fer de la necessitat virtut i, sense la necessitat de ser virtuosos, ara ja en sabem una mica més que fa un any!

Ara, fer un directe, ja no ens espenta tant! I sobretot sabem que, quan es fa un directe la feinada és, en gran mesura, tot el que cal preparar abans de prémer el "play"!

Ah, per cert, si voleu veure, o tornar a veure l'acte de lliurament de la 9a edició dels Premis d’Acció Social Maria Figueras i Mercè Bañeras, només heu de fer un clic!

dilluns, 8 d’agost del 2016

A internet, seguretat o llibertat?


El 2 de desembre de 2015 dues persones emmascarades, vestides de militars i armades fins a les dents van irrompre al banquet del Departament de Salut Pública del comtat de San Bernardino (Califòrnia) i van començar a disparar indiscriminadament, causant catorze morts i una vintena de ferits. Els dos assaltants van morir posteriorment abatuts per la policia.

Un dels assaltants era Syed Farook, qui feia cinc anys treballava al Departament de Salut Pública i que fins minuts abans participava de la celebració; l'altre assaltant era Tafsheen Malik, la seva dona; moments abans van deixar el seu fill, un nadó de pocs mesos, a l'àvia paterna...

En la seva investigació l'Oficina Federal d'Investigació (FBI) va trobar un iPhone 5C propietat de Syed Farook i davant la impossibilitat d'accedir a les seves dades, a causa del bloqueig i de l'eliminació del contingut després de reiterats intents fallits d'accés, va demanar a Apple que li facilités l'accés a la informació del terminal propietat de l'assassí de San Bernardino, per tal confirmar o descartar vinculacions amb Estat Islàmic; Apple, però, s'hi va negar!

Apple va argumentar i argumenta que hauria de desenvolupar una nova versió del seu programari (“software”) per tal que l'FBI pogués eludir les restriccions de seguretat fet que, segons Apple, aquest “nou programari” permetria a qui l'utilitzés desbloquejar l'iPhone de qualsevol persona!

Aquest cas ha atiat un debat que, malauradament, altres atemptats mantenen encès: seguretat o llibertat?

L'abast internacional del terrorisme i l'ús que les organitzacions terroristes fan de les noves tecnologies (internet, xarxes socials, dispositius...) per a la captació de terroristes i la perpetració d'atemptats fan imprescindible que les agències i serveis públics que vetllen per la nostra seguretat no puguin obviar el que es cou a internet, incloses les comunicacions personals.

Fins a quin punt estem disposats a fer més vulnerable la nostra llibertat en favor de la nostra seguretat?

No fa massa el servei de missatgeria instantània WhatsApp va millorar la seguretat de les nostres comunicacions i ens en va informar amb aquest missatge: “Els missatges que enviïs a aquest xat i trucades ara estan assegurats amb encriptació punt a punt”, que significa, com WhatsApp també explica, “que ni WhatsApp ni tercers podran veure-les o escoltar-les”.

Podem pensar que ara les nostres comunicacions personals són més segures, però també ho poden ser les que els terroristes poden mantenir per atacar-nos. D'altra banda si permetem que pesi més la seguretat, i que per tant la policia tingui més facilitat d'accés a les comunicacions per a prevenir i investigar possibles atacs, potser també veurem més vulnerada la nostra llibertat.

La col·laboració i cooperació de les empreses tecnològiques amb els serveis de seguretat públics sempre genera debat, aquest debat, i no només per a la lluita contra el terrorisme, també per a lluitar contra altres delictes: fraus econòmics, pornografia infantil, etc. Cada vegada estem més connectats, no només les persones, també els dispositius, que també van aprenent a interactuar amb nosaltres i entre ells; cada avenç tecnològic aporta, se suposa, una solució, quan no crea una nova necessitat, però representa també un nou repte a nivell de seguretat, debat que interpel·la la nostra llibertat.

El debat, però, no és nou: també el vam obrir anys enrere amb la “Llei Corcuera” o el tenim cada vegada que s'instal·len càmeres de seguretat als carrers. El veritable repte, però, és substituir la disjunció per la conjunció per cercar l'equilibri impossible: seguretat i llibertat!

Article publicat al número 94 de la revista Parlem de Sarrià.

dimarts, 23 de febrer del 2016

Mobilitzats


En el primer dia de la gran setmana de la mobilitat tecnològica de Barcelona la immobilitat dels sindicats de les empreses del transport públic i la mobilitat de la ciutat ha generat un caos que ha afectat més als usuaris quotidians que no als mobilitzats pel congrés.

Les vagues en dies clau són, també i encara, un signe del nostre temps, com ho és també aquest congrés que fa uns anys ens ajuda a prendre (a voltes bona d'altres mala) consciència de com les tecnologies mòbils transformen la nostra vida d'una manera aparentment natural, fins i tot inconsistent, més que no ens pensem: com ens relacionem (com lliguem, com ens comuniquem), com consumim (música, cinema, compres...), com treballem (a distància, des de casa...).  

Internet, les xarxes socials i les noves tecnologies no són allà, són aquí, som nosaltres!
Podem valorar positivament o no la (in)oportunitat de convocar una vaga del transport públic en uns dies crítics a nivell de mobilitat, però sense necessitat d'entrar a valorar les seves reivindicacions, la vaga ens recorda que el seu esperit, la seva exigència i la seva reivindicació com a dret fonamental també va ser, al seu dia, una gran revolució, com ho és aquesta tecnològica que no ha vingut aquí per quedar-se, sinó per transformar-nos!

Congressistes i sindicats mobilitzats copen aquests dies titulars i portades d'informatius, la mobilitat és notícia i ens la trobarem arreu, fins a la sopa! Però arribarà dijous i la vaga i el congrés finaran, els vaguistes tornaran a la feina i els congressistes abandonaran la ciutat...

I ens semblarà recuperar, llavors, la normalitat: seguirem patint els problemes de mobilitat de quasi cada dia (avaries, retards...) i seguirem essent assimilats, per alguns dòcilment domesticats, per les tecnologies mòbils i les empreses que ens les venen, les que diuen que ens fan la vida més fàcil, i a vegades resulta, vés per on, ser veritat!

Per cert, parlant de mobilitat i tecnologies mòbils: per quan la tele-transportació? En el meu cas des del "canvi de lloc instantani" de Bola de Drac, més que de Star Trek, que hi somio!

dimecres, 7 de maig del 2014

Intasat, el primer satèl·lit espanyol posat en òrbita l'any 1974!

El satèl·lit Intasat abans de ser posat en òrbita. Imatge: ABC/INSA
El 15 de novembre de 1974 Espanya va entrar, oficialment, en òrbita!

Més enllà d'aquest titular, que alguns espanyols precisament atribueixen com a risc per a Catalunya de seguir endavant amb el procés de la consulta i bla, bla, bla... més enllà del titular, deia, hi ha la notícia!

En efecte el dia de Sant Albert el Magne de l'any 1974, fa 40 anys, es va posar en òrbita el satèl·lit Intasat, en missió científica, a cavall d'un coet Delta de la NASA. El llançament es va fer als Estats Units.

Destacava l'endemà La Vanguardia que Espanya era, amb el llançament en òrbita de l'Intasat, l'onzè país del món en construir i posar en òrbita un satèl·lit, des que l'any 1957 posés en òrbita l'Sputnik 1.

El satèl·lit Intasat transportava un far ionosfèric, experiment que la NASA va considerar de major interès que l'estudi de raigs gamma que preveia inicialment en el marc de col·laboració de l'INTA (Instituto Nacional de Técnica Aeroespacial) amb l'agència espacial americana.

El cos del satèl·lit era un prisma dodecagonal de 457 mm d'alçada i 442 mm entre cares, amb un pes de 25 kg.; portava 1.320 cèl·lules solars muntades sobre els panells laterals i una bateria de 16 volts. La vida útil de l'Intasat va ser de dos anys, convertint-se després en deixalla espacial.

Veient-lo a la foto sembla un munt de ferralla... Va se aquest un petit pas per l'aeronàutica internacional, però un gran pas per l'espanyola, que l'any següent va contribuir a fundar l'Agència Espacial Europea (ESA).

40 anys després Espanya segueix fent passes en la cursa i exploració espacial en el marc de l'ESA, que entre d'altres té en òrbita els satèl·lits Meteosat, el més familiar i conegut dels satèl·lits artificials que orbiten al voltant de la Terra.

Fins a la data, i a l'espera de veure si Catalunya es posa en òrbita a partir del 9 de novembre de 2014, el primer astronauta espanyol d'entrar en òrbita va ser Pedro Duque l'any 1998... Tres anys abans, però, un astronauta espanyol amb nacionalitat nord-americana, Miguel López-Alegría, també va entrar en òrbita, tot i que aleshores ja havia hagut de renunciar a la nacionalitat espanyola...

Vés per on, just aquest és el preu que molts catalans voldrien per entrar en òrbita... Coses de l'espai, la ciència i la tecnologia...

-----------------------

Sobre l'any 1974 també he recordat la música, la televisió, la ràdio, la política i la història i tots aquests "minuts musicals del 1974"!

El mes vinent, com sempre el primer dimecres de cada mes d'aquest 2014, faré un cop d'ull al 1974 des de l'òptica de l'esport!

dijous, 2 de gener del 2014

Al 2014 aquest bloc mirarà, de cua d'ull, l'any 1974!


Sí, ja sé que aquest any a Catalunya sobretot reviurem l'any 1714... però jo en aquest bloc no tiraré tan enrere i retrocediré només 40 anys per observar, de reüll, l'any 1974!

Aquest any faré 40 anys i, en un atac de nostàlgia, m'ha semblat interessant fer l'exercici de mirar l'any en que vaig néixer des de diferents perspectives; al cap i a la fi és un any molt important per mi del que no en conec, a l'hora de la veritat, massa coses!

És amb aquesta finalitat que al llarg de l'any publicaré una sèrie d'entrades al bloc que ens transportaran a l'any 1974 a través de:


Cada primer dimecres de mes faré un apunt al bloc evocant l'any 1974, cada mes des de cada un d'aquests temes. Al mes de gener, però, l'apunt serà el 2n dimecres de mes...

A banda d'aquests apunts mensuals cada dissabte durant tot el 2014 els tradicionals "Minuts Musicals" estaran dedicats a músiques i cançons de l'any 1974...

Confio conèixer més i millor, aquest 2014, no només el 1714 sinó també l'any que em va veure néixer: el 1974!

dimecres, 18 de juliol del 2012

La presentació de "15 #idees per a la transformació social" del #DIT3S en 262 piulades

Un moment d ela presentació de "15 idees per a la transformació social". Foto: DIT3S
El passat dimarts 26 de juny de 2012 es va presentar el quadern "15 idees per a la transformació social" dels Diàlegs en Innovació i Tecnologia amb el Tercer Sector (DIT3S). El quadern us el podeu descarregar aquí

La presentació de fet es va convertir en un diàleg més que, més enllà del què es va parlar i debatre, va generar molta activitat a Twitter. Part d'aquesta activitat, una part de les piulades que es van fer abans, durant i després de la presentació les vaig recollir en aquest document generat via Tweetdoc.

Una bona manera de repassar el què es va dir i comentar... que també podeu fer amb els vídeos publicats al canal de Youtube de la UPC-Net.

dilluns, 16 de juliol del 2012

Una #app per #Càritas!

Imatge del concurs "Una app per Càritas!"
La innovació tecnològica segueix fent passes, bones i fermes, positives, en el món social, en una suma (innovació + tercer sector) que aporta molt més que valor tecnològic, aporta també valor social.

Una de les iniciatives que aquests dies suma el valor tecnològic amb el social és el concurs "Una app per Càritas!" que Càritas i BDigital han organitzat per al desenvolupament d'una aplicació per a dispositius mòbils que permeti fer donacions a l'entitat.

El concurs, obert a desenvolupadors, programadors i dissenyadors d’apps, té una dotació de 2.500 € per al projecte guanyador, per tal d'adaptar l'aplicació als requeriments de Càritas. Les propostes es poden presentar fins el 31 d'agost de 2012.

Si sou desenvolupadors d'apps podeu presentar la vostra proposta, si sou empresa també podeu col·laborar-hi fent microdonacions i si, com jo, sou simplement usuaris de dispositius mòbils, podeu difondre aquesta bona iniciativa i esperar que l'aplicació estigui feta, acabada i disponible al vostre dispositiu mòbil!


dimecres, 27 de juny del 2012

Les 15 idees dels @DIT3S per a la transformació social! #DIT3S

Portada del quadern del DIT3S. Foto: Roger Casero
Aquest dimarts, 26 de juny de 2012, els Diàlegs en Innovació i Tecnologia amb el Tercer Sector (DIT3S) de la UPC-Net organitzar una jornada per a presentar, a mode de recull i conclusió dels Diàlegs (jo vaig participar al 2n diàleg), aquestes 15 idees per a la transformació social:


  1. Incorpora't
  2. Coneixement compartit
  3. CRM social
  4. Clúster social TIC
  5. UPC voluntaris
  6. i-emprenedors
  7. Tecnologia aplicada
  8. Entitat 2.0
  9. Localizer TIC
  10. Suport a l'assistència
  11. Mobilitza't
  12. Estretègia i TIC
  13. ROI social
  14. Recursos compartits
  15. En xarxa
Si vols descobrir-los i aprofundir-hi pots descarregar-te el quadern amb les 15 idees i molts més continguts al bloc del DIT3S.


La presentació va ser un diàleg més, amb la presència de Toni Codina (Taula Entitats del Tercer Sector), Pau Vidal (Observatori del Tercer Sector Social), Carles Campuzano (Diputat de CiU al Congrés), Jaume Albaigès (Tecnolongia.org), Xema Gil (letmethinkforyou), Laia Serrano (BarcelonActua) i de Jordi Juanós (El Pez que se Muerde la Cola), que van parlar i debatre sobre els reptes de present i futur de les entitats socials... El debat és encara viu a Twitter!


Aprofitant la presentació i la jornada, BTV va fer-ne aquesta crònica:


www.btvnoticies.cat

dimarts, 19 de juny del 2012

Mifas, una entitat social amb innovació tecnològica

Amb més de 30 anys d’història Mifas és l’entitat de referència per a les persones amb discapacitat física a les comarques gironines.

A dia d’avui Mifas ofereix un ampli ventall de serveis a les persones amb discapacitat física:
assistencials, de suport personal, d’atenció residencial, de formació ocupacional, d’inserció laboral, d’esport i lleure, etc.

Però Mifas no és només una entitat de caràcter assistencial, sinó que forma part, també, de l’anomenada economia social, desenvolupant diferents activitats productives, a través de les seves empreses, que permeten crear llocs de treball i, per tant, donar feina a les persones amb discapacitat física que tenen majors dificultats d’accedir al mercat laboral ordinari..

Un dels sectors en què Mifas ha desenvolupat més i amb més èxit la seva activitat econòmica és la gestió i explotació d’aparcaments i zones blaves. Fruit d’aquesta llarga experiència Mifas va presentar i estrenar, a principis d’any, un innovador sistema de pagament de zones blaves a través de telèfons mòbils intel·ligents (“smartphones”): l’aplicació Pay Park.

Amb Pay Park Mifas ha fet un salt tecnològic i innovador que representa no només una millora en la gestió de les zones blaves, sinó, i sobretot, una millora del servei per les persones que en fan ús, per exemple pagues exactament per l’ús que fas de la zona blava.

I ha estat aquesta aplicació el motiu de la darrera alegria de Mifas, que com moltes altres entitats del tercer sector social, darrerament només reben males notícies: retallades a la dependència, retallades en programes ocupacionals i d’inserció laboral...

Aquesta darrera alegria ha vingut en forma de Premi BDigital per a projectes R+D+i de mitjanes i grans empreses, universitats i institucions que es van lliurar a principis de juny a la 14a edició del BDigital Global Congress que organitza Barcelona Digital Centre Tecnològic.

Pay Park, desenvolupada inicialment per a iPhone, estarà disponible aviat per al sistema operatiu Android.

Aquest premi posa de relleu una realitat cada vegada més emergent: les entitats del tercer sector social no només innoven a nivell educatiu, assistencial, pedagògic i metodològic, sinó que tenen també un gran potencial d’innovació tecnològica, tan pel que fa a l’atenció integral als usuaris que atenen, com pels productes i serveis que moltes presten a la societat dins l’economia social.

Ja és hora, doncs, de veure a les entitats del tercer sector social com a molt més que entitats assitencials; són un veritable actiu social i econòmic, generadors d’igualtat d’oportunitats, d’ocupació i també, com ha demostrat Mifas amb el Pay Park, d’innovació tecnològica.

Article publicat a Gironainfo el passat dimecres 13 de juny de 2012.

diumenge, 18 d’abril del 2010

iPad vs Teleskecht: interessant comparativa!



A través del Buzz de Xabi Palmer he ensopegat amb aquesta interessant comparativa de bloc Vidas en Red entre l'iPad i el Teleskecht. Però l'apunt original d'aquesta comparativa el trobareu a Geekool.

Per cert, d'iPad ni jo ni les meves filles en tenim, ara per ara... En canvi de Teleskecht a casa en tenim un (sobretot hi juga la petita,  l'Abril (4 anys); les altres dues, 10 i 8 anys, només ocasionalment. Jo de petit també en tenia un i hi jugava...

dijous, 14 de gener del 2010

Ja estic analògicament apagat!


Segons informava dies enrere el diari El Punt, avui, dijous 14 de gener de 2010, el centre emissor de senyal analògic de televisió de Sarrià de Ter s'apagrà i, amb ell, s'apagarà el seu senyal analògic, com ho faran també d'altres centres emissors, encara que tal i com també informava el Diari de Girona, encara hi ha zones fosques per a la TDT.

Malgrat l'apagada d'aquest centre emissor a Sarrià de Ter el senyal analògic encara arribarà per mitjà del centre emissor de Rocacorba, que el mantindrà encara actiu. A Sarrià de Ter, com al poble veí de Sant Julià de Ramis, el senyal de televisió es rep per mitjà del centre emissor de Rocacorba (és el cas de la comunitat de veïns on visc) i, a les zones d'ombra d'aquest senyal, a través del citat centre emissor de Sarrià de Ter.

A casa, però, malgrat seguim rebent el senyal analògic (Rocacorba) vam avançar la nostra particular apagada analògica a principis de juliol del 2009, mig any abans del previst. Detectats alguns problemes de senyal en la recepció digital per interferències del senyal analògic la comunitat de veïns de l'edifici on visc vam decidir avançar-nos a l'apagada analògica i des de mitjans de l'any passat només rebem el senyal digital...

És cert que amb la TDT podem guanyar i guanyarem millores en la qualitat del senyal (imatge i so), de les aplicacions (futures) i d'oferta televisiva, però de moment res de tot això s'ha traduït en una millora general en la qualitat de continguts...

Tot sovint, veient alguns dels nous canals i, sobretot, alguns dels seus programes (també dels canals i programes de sempre) penso que més que activar l'apagada analògica, caldria promoure directament l'apagada de la televisió!. Per sort només cal prémer un botó!.

-------------------------------------

pd1: En aquest document (Centres emissors de TDT, pdf, 18 pàgines) hi trobaràs els centres emissors de TDT a Catalunya. I aquesta és la nota del Departament de Cultura i Mitjans Audiovisuals de la Generalitat on explica la segona apagada analògica, que afecta a 640 municipis de 28 comarques.

pd2: sobre la TDT també en parla en Sam Enfot, redactor en cap del The Sarrià News de la revista Parlem de Sarrià, al seu bloc, en una de les seves particulars PARIDES (Pensaments Atípics, Rareses I Definicions EStranyes)

pd3: més apunts d'aquest bloc sobre la tv, a l'enllaç.

dimarts, 29 de desembre del 2009

L'ebook de la Bea


La Bea, de Mardid, pren una cervesa a l'espai de botiga del Restaurant Matamala de Barcelona, tot fent temps esperant que tothom arribi per sopar; serem prop d'una vintena, tots del programa Incorpora i d'arreu d'Espanya, i tenim taula reservada.

Entre els qui esperem fem petits grupets; en el meu també hi ha la Bea i el tema de conversa, que inicialment era sobre la privacitat del Facebook, deriva cap a les compres per internet. Inevitablement parlem de Privalia i una companya ens explica que ella s'hi compra quasi de tot, i sobretot sabates!. La Bea compra també habitualment per internet, recentment un joc de ganivets i una bateria de cuina, però diu que es priva de compar-se roba; la roba, diu, prefereixo provar-me-la... Malgrat adverteix del risc addictiu que té comprar per internet, comença a desplegar l'argumentari d'avantatges, comenánt pel preu i la comoditat... Jo explico que reconec que, malgrat m'agrada tot el món de les noves tecnologies, amb el consum sóc molt tradicional: no em descarrego ni música ni pel·lícules i ho compro tot, excepte els bitllets d'avió i algunes entrades d'espectacles, en botigues tradicionals...

Ens explica la Bea que una de les darreres coses comprades per internet que més feliç l'ha fet és el seu nou i radiant ebook! La Bea és una devora llibres; li encanta llegir i ens explica que llegeix molt també en anglès. L'ebook li permet sadollar la seva ànsia lectora sense necessitat de passar per l'Ikea... La Bea ens comença a explicar les excel·lències del seu ebook, de les aplicacions que té, dels llibres que comparteix amb d'altra gent, dels que es descarrega, també alguns passant per caixa, i de la facilitat de dur diferents llibres dins d'un de sol...

I és que si el saber no ocupa espai, ara el llegir pràcticament tampoc!.

Diuen que l'ebook serà un dels regals estrella d'aquest Nadal... a casa encara no ha arribat el moment... ningú, tampoc jo encara, l'ha demanat als Reis!. Qui sap, potser l'any vinent... No és que la Bea no em convencés; de fet me' va ensenyar i deixar remenar una estoneta i sí, és un bon producte, però és, de moment, una qüestió de prioritats i, sobretot, d'hàbit: per llegir m'agrada més, encara, pasar full!