Com que
una foto val més que mil paraules no m’esforçaré en fer-ne servir més de mil, tot i que reconec ja d'entrada que, per més que trobés les
paraules encertades, cap d'elles tindria el poder, malauradament, de
refutar la fotografia que encapçala aquest article.
Assistia
Miquel Iceta el dies enrere en l’acte de
Societat Civil Catalana, entitat unionista, de celebració del
36è aniversari de la Constitució Espanyola.
Calia? Tan és ara, hi va anar i
la foto, tard o d’hora,
era inevitable! Si no vols pols, no vagis a l’era!
Click:
la instantània no té pèrdua! El gest de
Miquel Iceta, amb les mans obertes palmells enlaire i mirant, suposo, els periodistes,
sembla voler assumir amb cert aire de resignació el moment que, sap,
serà retratat, mentre
Alícia Sánchez-Camacho mira a càmera mig somrient, conscient que, com fa un any amb
Pere Navarro, la foto li serveix, també a ella, per seguir
furgant en la ferida del PSC, que aquests darrers dies pateix
hemorràgia!
El
PSC és un partit molt
generós i
dóna munició tan a dreta com a esquerra, tan als
nacionalistes espanyols com als
sobiranistes catalans; aquesta imatge és, de nou, una
nova arma de destrucció massiva. També a mi, en condició de socialista,
me l’han fet arribar fent befa!
No ser independentista té aquest i altres preus, prou que els paga, els ha pagat i els pagarà el
PSC. Aquesta foto
sadollarà, però
mai fins a la sacietat, la
set de molts
sobiranistes i independentistes que, si (alguns) ja es mostren
hostils amb companys independentistes,
més s’hi mostren amb els qui no ho són, amb especial
fervor amb el PSC...
El
PSC fa temps és
l’ase dels cops de la política catalana, i no negaré que
no hi hagi ajudat el propi partit i algun dels
seus dirigents, però si tan
insignificant és, i acabarà essent, en la política catalana no sé perquè tanta gent encara s’hi entreté tant? Si ja és una
ovella esgarriada, quines ganes de
perdre-hi més el temps!
Reconec que
aquesta foto, però,
no fereix tant com la de
fa un any amb
Pere Navarro brindant per la Constitució…
I sí, malgrat la foto i contradient el que simbòlicament representa, o pot representar per molts,
és molt més, i de llarg,
el que avui separa el PSC del PP que no el que els uneix.
Sí,
una de les coses que els
uneix és la
Constitució Espanyola, tot i que
uns la volen tancar a pany o forrellat, i
els altres, sense capgirar-la,
volen actualitzar-la amb una capa de federalisme…
Ens uns dies en què
els independentistes demanen a Mas i Junqueras que es facin amics (ho han estat mai?) o que ho sembli,
un socialista com jo li demano a Iceta que vigili amb les amistats perilloses, doncs al cap i a la fi
ja sabem que amb el PP l'únic viatge que podem fer és el de tornada!
Una imatge val més que mil paraules; avui
Miquel Iceta en farà servir més de mil per exposar "
el canvi que necessitem"... Per més que
Iceta pronunciï un
discurs ben travat, li serà difícil
desempallegar-se d'aquesta
fotografia...
