Les cites dels llibres. "Un excés de felicitat", de Núria Martí Constans

"Totes les masses piquen", deia la meva àvia, donant-nos a entendre que tot el que és massa, o massa poc, no és bo, no sé si en un intent de circular, sempre, en la moderació, la ponderació, en la part central de la campana de Gauss.

Acceptant que qualsevol excés és potencialment dolent, a risc d'esdevenir perniciós, ho és també un excés de felicitat? Qui no s'ho preguntava, sinó afirmava, va ser l'escriptora Núria Martí Constans amb el llibre "Un excés de felicitat. Vint contes perversos" (Curbet Edicions, 2013).

En el llibre la prolífica escriptora gironina, encara que nascuda a Calella de la Costa, hi conrea amb habilitat l'art d'escriure contes, una de les seves especialitats literàries, mantenint sempre una incisiva mirada femenina, i fent-nos gaudir, sempre sense excés ni sense defecte, amb la lectura de cada un dels vint contes.

El llibre conté dues cites literàries entre la dedicatòria i el primer conte, i una d'elles és d'un dels referents literaris del gènere, Pere Calders.

"Em condemnaren només a pagar trenta pessetes per haver mancat a no sé quina llei d'espectacles públics. Però aquell mateix vespre ja era al carrer deixat anar, content de saber que una conducta recta sempre té premi."
"Un crim. Cròniques de la veritat oculta." Pere Calders.

"Totes les masses piquen", és ben cert, i en el cas de la felicitat prefereixo que em piqui per excés, que per defecte!

Les espècies invasores de Sant Jordi

Les espècies invasores de Núria Martí Constans envaint el nou espai de la Llibreria 22. Foto: Roger Casero

Per Sant Jordi els llibres colonitzen els carrers, les places i les rambles dels nostres pobles, viles i ciutats, talment com si d'una espècie invasora es tractés.

La plaga de llibres no té remei, com tampoc en deu tenir la lectura, tot i que no cal perdre mai l'esperança: amb el llibre adequat la lectura està assegurada! Un bon llibre et contamina amb el virus de la lectura, i tot i que es poden passar períodes en que el virus es manifesta de manera més passiva, la lectura ja no s'abandona (quasi) mai!

Per Sant Jordi els llibres es fan presents arreu i són presents que els enamorats es regalen entre roses i petons! I entre la multitud de llibres que per Sant Jordi s'apilonen a les parades dels carrers jo avui en voldria destacar especialment un: Espècies invasores!

Al llarg de 22 contes Núria Martí Constans ens permet descobrir els plecs que no sempre percebem dels espècimens de la més devastadora i brutal espècie invasora que ens amenaça! Aquests relats s'afegeixen als publicats als llibres "Naturalesa humana" i "Un excés de felicitat", sumant així una trilogia molt humana!

Aquest Sant Jordi serà aquest el llibre que arribarà a casa, envaint la nostra particular biblioteca, fent-s'hi un lloc i aspirant a ser, més aviat que tard i com tots els altres que encara no hi han passat, carn de tauleta de nit!

Bon Sant Jordi i millor lectura!  

3 + 3 llibres pel Sant Jordi '13!

Toc toc!
Qui és?
Sant Jordi, que truca a la porta!

A les portes de Sant Jordi, o amb Sant Jordi trucant a la porta, són moltes les recomanacions de llibres que podem trobar arreu; també aquí!

Les meves són unes recomanacions molt personals i us parlo de llibres que, els que no he llegit encara,  si no he llegit, ben segur llegiré properament!

D'entrada us recomano la lectura de 3 llibres escrits per tres dones: Mar Bosch, Mercè Saurina i Núria Martí.

Tres dones que escriuen sobre homes però, sobretot, escriuen sobre dones. Són escriptores gironines i entre les coses que poden tenir en comú hi ha el Premi de Novel·la Curta Just M. Casero.

1. "Una faula moral, una reflexió sobre la pèrdua i la reconstrucció." (Empúries) "Bedlam. Darrere les hores càlides" (Editorial Empúries) és la primera novel·la publicada de Mar Bosch, Premi Casero 2012.
2. "Dues històries, una del present i l'altre del passat, manifesten que els sentiments de pèrdua són sovint comuns a tots nosaltres." (Brau) "Com llunes de Saturn" (Brau Edicions) és també la primera novel·la publicada de Mercè Saurina, i amb aquesta obra va quedar finalista del Premi Casero 2010.
3. "Dones traïdes, assassines, revolucionàries. Homes obsessius i assedegats de sexe. Mares massa felices i filles egoistes. Pares mentiders i fills fatxendes. Dones que s’amaguen. Homes que enganyen. Vídues contentes, marits desesperats i amigues eternes." (Curbet Edicions) "Un excés de felicitat. 20 contes perversos" (Curbet Edicions) no és la primera novel·la publicada de Núria Martí, tampoc la segona... és la darrera! Núria Martí va ser finalista del Premi Casero 2007.

Són aquestes les meves primeres tres recomanacions, tres llibres d'escriptores gironines. I com que jo sóc molt "casero" les properes tres recomanacions seran tres llibres d'escriptors, homes ells, també gironins, molt gironins!

1. Per començar Climent (Amsterdam), de Josep Ma Fonalleras: "La nova novel·la de Josep M. Fonalleras és un relat de pèrdues i recerques, escriptors, desaparicions i pintures." (Ara Llibres)
2. Per seguir amb "El viatge del gironauta" (Curbet Edicions) de Quim Curbet: "Un viatge personal per les comarques gironines, a través del temps, l'espai i l'ordre alfabètic..." (Curber Edicions)
3. I per viatge el que fa en el temps Narcís-Jordi Aragó amb "Periodisme sota sospita" (Acontravent). "Periodisme sota sospita és una crònica mantinguda molts anys en secret, escrita amb les paraules que no es podien dir i il·lustrada amb els papers que no era possible ensenyar." (Acontravent)

Són aquests els 6 llibres que us recomano per aquest Sant Jordi... Potser seran aquests ells llibres que vindran a vosaltres... Són aquests els llibres que venen i vindran a mi!

Al cap i a la fi el desig és que cada llibre trobi el seu lector!

Bona diada de Sant Jordi!

----------------------------

pd: una recomanació extra que de cap manera volia passar per alt!  "Compromís amb Figueres. Un cant a la vida de Josep Casero i Maria Rosa Ymbert" de Joan Armangué.

pd2: un Sant Jordi més social, que també literari: els premis Acció Social i el darrer llibre de Plataforma Educativa i les roses, i molt més de la Fundació Astres!

Trampa de foc: una tragèdia, una història d'amor i un polsim d'esperança sobre el 8 de març

Foto: Núria Martí Constans

El passat divendres 6 de maig al vespre vaig tenir el goig, l'honor i, alhora, la responsabilitat, de presentar el llibre "Trampa de foc" de la Núria Martí Constans a la Llibreria 22. Em preguntava, privadament quan m'ho va proposar i publicament a la presentació, perquè la Núria Martí m'ho havia proposat a mi...

Les connexions podrien ser moltes, i entre elles possiblement hi havia el fet de ser finalista del premi Casero l'any 2007, o també perquè va guanyar els Premis Literaris Sant Jordi de Sarrià de Ter l'any 2008...I si li faltava un motiu, segurament el va trobar en la publicació d'un apunt, el passat 8 de març, Dia Internacional de les Dones, sobre aquest llibre, Trampa de foc, al bloc de Plataforma Educativa... La Núria diu que va quedar satisfeta amb la meva presentació, la qual cosa em tranquilitza, ja que un servidor, gens avesat a aquests afers, no les acabava de tenir totes...

En tot cas el que sí us puc assegurar és que aquest és un llibre, de lectura fàcil, que com amb la resta de novel·les de la Núria us atraparà, un llibre amb una mirada (molt necessària, també necessària!) femenina, un llibre amb tensió, angioxa i drama, un llibre que novel·la els fets, reals, que van originar la commemoració del Dia Internacional de les Dones, el 8 de març... Però també és un llibre amb una bonica història d'amor, amb un petó i amb un polsim final d'esperança...

Ho vaig dir aleshores i ho reitero també aquí: és un llibre molt recomenable, no perquè ho digui jo, sinó perquè l'ha escrit la Núria Martí Constans!

Aquí teniu un vídeo de la presentació elaborat per l'Associació de Lectura Fàcil:

Trampa de foc, el divendres 6 de maig a les 20h a la @Llibreria22

El proper divendres 6 de maig al vespre tinc el goig, l'honor i, alhora, la responsabilitat, de presentar el llibre "Trampa de foc" de la Núria Martí Constans a la Llibreria 22.

Núria Martí, finalista del premi Casero l'any 2007, va guanyar els Premis Literaris Sant Jordi de Sarrià de Ter fa 3 anys amb el recull de contes Naturalesa Humana, que recentment ha publicat amb relats nous.

Em fa molta il·lusió presentar aquest nou llibre de la Núria Martí i també em faria molta il·lusió que ens hi poguéssis acompanyar!

Quatre recomanacions personals pel #SantJordi 2011

Entre el tortell de Rams i la mona de Pasqua i amb els dits ensucrats dels brunyols tenim una diada de Sant Jordi en plena Setmana Santa... Confiant no tacar massa les pàgines dels llibres, o les pantalles dels ebooks!, us faig modestament unes recomanacions de llibres que, més enllà de la seva qualitat, fora de dubte, són mogudes per l'amistat i simpatia que tinc i em desperten els seus autors...

El Rei Rodolí (Barcanova), de Carles Sala i Vila:
El divendres de la setmana passada el vaig comprar a la Llibreria 22 com a regal d'aniversari d'una amiga de la meva filla mitjana, la Irina (9 anys). Casualitats de la vida el dissabte al matí ens vam trobar, en una cafeteria del barri gironí de Santa Eugènia, al seu autor, en Carles Sala, un ja consolidat i premiat escriptor de literatura infantil. Amés aquest és un llibre molt fraternal, doncs la portada i il·lustracions són obra del seu germà, Eloi Vila Sala.

Verb i Gràcia. 1000 i + enigmes verbals (LlibreriaUniversitària), de Joan Clotet, Miquel Àngel Gibert, Rosa Marill, Emma Rafecas, Joan Carles Orengo i Josep M. Sansalvador:
Aquest és un llibre fruit de moltes llavors i amb un procés de gestació tot curiós! Els seus autors, fans dels matinals enigmes de Màrius Serra, van crear al seu dia una grup al Facebook i entre enigma i enigma van anar-ne recopilant de producció pròpia i ara els publiquen en aquest divertit i entretingut llibre coral, que ells mateixos defineixen com un "llibre terapèutic amb més de mil enigmes verbals perquè tots pugueu gaudir infinitament com ells d'aquesta saludable gimnàstica mental. La seva medicina contra el mal humor només te efectes secundaris positius i mantindrà el vostre cervell en forma. Si la proveu, no la podreu deixar mai. Esteu advertits."
Dels autors d'aquest llibre comparteixo veïnatge i consell de redacció de la revista Parlem de Sarrià amb el pluri-campió de la Copa Enigmàrius Josep Ma Sansalvador i Provensal.


I per acabar, una doble recomanació de dos llibres de la Núria Martí i Constans, Naturalesa humana (CCG Edicions) i Trampa de Foc (La mar de fàcil).

La Núria escriu més que respira! Dos llibres diferents però ambdós amb l'empremta d'una escriptora compromesa que ha estat, entre d'altres distincions, finalista del premi Casero i guanyadora dels Premis Literaris Sant Jordi de Sarrià de Ter. Precisament la primera part de Naturalesa humana és el recull de relats premiats a Sarrià de Ter.
No ens deixa de sorprendre la Núria... ja ens va meravellar amb les Hores prohibides

Pel que fa a Trampa de Foc, és un relat, escrit en Lectura Fàcil, basat en els fets que van originar la commemoració del 8 de març. En Lectura Fàcil la Núria també ha publicat Les mateixes estrelles.

Precisament aquest llibre es presentarà el proper divendres 6 de maig a la Llibreria 22... Us n'informaré més endavant!






Per cert, sobre el llibre Naturalesa humana de Núria Martí podeu escoltar l'entrevista que li van fer al programa de Ràdio Girona "Hola L":

"Naturalesa Humana", Contes Amb El Bo I Millor De Cada Casa. by Hora L Girona on Mixcloud

Quatre recomanacions molt personals, per a públics i gustos diferents, però quatre recomanacions del tot garantides!

Bona diada de Sant Jordi!

Descobreix la "Naturalesa Humana" de Núria Martí Constans

La Núria Martí ha passat en pocs anys de ser una escriptora en interessant projecció a ser una escriptora prolífica! La seva producció literària no s'atura i està esdevenint, sense cap mena de dubte, en una de les escriptores referents del nostre país... Ei, no per una qüestió de quantitat, sinó de qualitat de les seves obres! És a més una escriptora que té una especial cura i atenció vers les seves lectores i lectors...

El cas és que ja no sé si "Naturalesa Humana" és la seva última o penúltima obra, doncs darrerament també ha publicat, dins la col·lecció Lectura Fàcil, l'obra "Trampa de foc", el llibre més venut el mes de març a la Llibreria 22 i del qual ja en parlarem d'aquí uns dies... La Núria no només crea noves obres, també genera nous i noves lectores!

"Naturalesa Humana", editat per CCG Edicions, es presentarà aquest divendres 8 d'abril a les 20h a la Llibreria 22, amb les intervencions de la Núria i del periodista, i també escriptor, Pep Prieto.

Esperant trobar-nos a la presentació, us deixo amb aquest text de presentació del llibre "Naturalesa Humana" de la Núria Martí Constans:

Una professora esverada, egoista i sense escrúpols, un jove que només espera poder pujar al terrat de casa seva, un avi reixinxolat i modern, un metge que de cop es troba a l’altra banda, una mare que imposa a la filla un munt de normes, un nen que va amb avió per primer cop, un escriptor que no sap qui és, una dona que pateix i que fa del foc un aliat. Aquests són només alguns dels personatges que habiten els vint-i-quatre contes que formen aquest llibre, històries que ensenyen engrunes de vides i que fan de miralls de la societat en què vivim. Una societat que, atesa la naturalesa humana, és plena de petits delictes i de delinqüents. A través de l’humor, el lector descobrirà l’autèntic rostre de l’home d’avui, de l’home que coneix i que troba pel carrer, del que viu al costat de casa seva. Breus, irònics i actuals, tot just amb algun contrapunt tendre, els relats d’aquest recull responen a la saludable necessitat vital de riure’s del mort i de qui el vetlla.

Fins divendres a la 22!

Doble presentació a la 22: Hores prohibides (1)

De Presentació llibres Potser perquè érem nens / Hores prohibides

Reconec que fa mesos que haver d'haver escrit aquesta crònica al meu bloc, a tot estirar uns dies, potser setmanes després de la presentació dels llibres Potser perquè érem nens, de Ricard Biel, i Hores prohibides, de Núria Martí, obres guanyadora 2008 i finalista 2007, respectivament, del Premi de novel·la curta Just M. Casero. Però és ara, tres mesos després, que em decideixo... Val més tard que mai!. D'altra banda penso, però, que tampoc va malament que n'escrigui ara, doncs són dues bones obres que hom pot regalar per aquest proper Sant Jordi...

Va ser una doble presentació, una presentació a quatre veus: la dels dos autors, la Núria Martí i en Ricard Biel, i la de dos membres del jurat que els van acompanyar, Josep Ma Fonalleras i Eva Vázquez. Fent un paral·lelisme amb els camps de futbol, podríem dir que aquell vespre del divendres 23 de gener de 2009 a la Llibreria 22 hi havia una gran entrada... Entre els presents hi havia Pau Planas, autor de La nau, obra guanyadora del premi Casero l'any 2007...

De Presentació llibres Potser perquè érem nens / Hores prohibides

Josep Ma Fonalleras precisament va començar esmentant la presència de Pau Planas, qui juntament amb la Núria formen el doblet de finalista i guanyador del 2007. Del llibre d'en Pau en Fonalleras va dir que era una obra excel·lent. Però en Fono era allà per parlar de l'obra finalista d'aquell 2007, de les Hores prohibides de Núria Martí.

Va començar per destacar que amb aquest llibre es produïa un doble debut, un bateig conjunt pel fet de ser el primer llibre publicat per la Núria Martí alhora que era el primer llibre no escrit per en Fonalleras on ell hi sortia a la portada, no a la típica faixa promocional... Es preguntava a més si allò que havia dit fa un any i mig, i escrit a la portada, seria cert, continuaria essent cert... “Una novel·la amb una llengua polida i dinàmica, viva, intensa.” Es va respondre a sí mateix amb un convincent sí!.

De Presentació llibres Potser perquè érem nens / Hores prohibides

Deia que més que pensar en la Religiosa l'obra de Núria Martí fa pensar en la Tragèdia de Caldesa de Roís de Corella per la passió desfermada i gairebé il·lustrada entre dues persones. El llibre de Núria Martí, diu Fonalleras, és la història d'una novícia que s'apassiona d'un jardiner: podria ser, és de fet, un lloc comú literari: la vida d'enclaustrament i conventual barrejats amb la mística religiosa i la passió amorosa. Però en paraules de Fonalleras, amb les Hores prohibides Núria Martí fa que la història que explica sigui creïble, versemblant, allunyant-se de l'estil tele novel·lesc de sobretaula... En aquest punt inevitablement Fonalleras esmenta El pájaro espino... El referent literari és un altre, més proper, diu Fonalleras després de llegir un fragment del llibre, a l'Èxtasi de Santa Teresa de Bernini.

La novel·la, molt ben escrita, amb un llenguatge molt potent, molt poderós, té dues protagonistes: la Caterina, una novícia tancada en un convent, i l'Anna, una dona malalta, tancada al “convent del patiment”. És una novel·la femenina, de dues dones valeroses que s'enfronten a llurs vides.

A part de les dues protagonistes la novel·la es sosté amb un tercer pilar, la ciutat de Girona, de la que Núria Martí en fa, en paraules de Fonalleras, un retrat històric, fresc, viu i nítid al llarg del segle que han anat travessant ambdues protagonistes.

De Girona s'ha dit sempre que era una ciutat de convents i capellans... ens aporta aquesta novel·la de Núria Martí una visió més femenina que bé valdrà la pena descobrir...

Núria Martí va començar, tan bon punt va prendre la paraula, per mostrar el seu agraïment a l'editorial, a la llibreria 22 i en Guillem Terribas, “als de casa”, presents també a la presentació, i a Josep Ma Fonalleras per la presentació que havia fet del seu llibre.

I de seguida ens va presentar un dels seus referents literaris, Mercè Rodoreda, explicant-nos que el pròleg de Mirall Trencat Rodoreda deia que hi havia novel·les que s'imposen i d'altres que les has d'anar a buscar en un pou; Martí deia que la seva era de les primeres. Explicava Núria Martí que escriure aquesta història era una necessitat vital, “no tenia res més al cap”...

D'altra banda per Núria Martí la ciutat per ella, malgrat no haver-hi viscut, havia de ser Girona i el convent de les Adoratrius l'escenari on passa gran part de la història. Va explicar també que Hores prohibides és una obra escrita amb molta intensitat.

Núria Martí, la seva obra, ha rebut altres reconeixements i premis més enllà del finalista del Casero l'any 2007. A Sarrià de Ter va guanyar el primer premi de prosa dels Premis Sant Jordi 2008 i a.... Sense cap mena de dubte la publicació d'aquesta obra, aquest primer llibre, és per ella un (merescut) premi, però ha de ser (hauria de ser) també, l'inici editorial d'una nova veu, d'una jove veu, de la literatura catalana. No sé si a Núria Martí se li imposaran altres novel·les o si les haurà d'anar a cercar en un profund pou... però tot sembla indicar que la veu narrativa de Núria Martí té molt recorregut...

De Presentació llibres Potser perquè érem nens / Hores prohibides

Si no l'heu llegit encara, si no el teniu, és un bon llibre per demanar/regalar per Sant Jordi, més tenint la possibilitat que la pròpia autora, la Núria, us el pugui dedicar...

-------------------------

pd1: diapositives de la presentació


pd2: sobre Núria Martí també he escrit Núria Martí, escriptora en interessant projecció, el diumenge 27 d'abril de 2008 i l'he citat a Doble presentació de Premis Casero a la Llibreria 22, el divendres 23 de gener de 2009 i a Pau Planas guanya el Premi Just M. Casero, el dimecres 31 d'octubre de 2007.

pd3: Els autors del Sant Jordi'09 a la Llibreria 22, per no perdre la pista dels autors que un poden signar els vostres llibres la Diada de Sabnt Jordi a Girona.

pd4: Més informació sobre el llibre Hores prohibides i la seva autora, Núria Martí Constans, al seu bloc.

Doble presentació de Premis Casero a la Llibreria 22

Aquest divendres 23 de gener hi ha una doble presentació de llibres a la Llibreria 22, l'obra guanyadora'08 i l'obra finalista'07 del Premi de Novel·la Curta Just M. Casero, convocat per la mateixa llibreria.

Aquesta és la informació que surt al web de la Llibreria 22:

Divendres dia 23 de gener a les 8 del vesprePresentació dels llibres editats per Amsterdam

POTSER PERQUÈ ÉREM NENS
(Guanyadora de Premi de Novel·la Curta Just M. Casero 2008, convocat per la Llibreria 22) de Ricard Biel

Intervindran:
Eva Vázquez, membre del jurat
Ricard Biel, autor.

HORES PROHIBIDES
(Finalista del Premi de Novel·la Curta Just M. Casero 2007, convocat per la LLibreria 22) de Núria Martí

Intervindran:
Josep M. Fonalleras, membre del jurat
Núria Martí, autora

-------------------------------------

pd1: precisament a partir de la publicació del seu llibre Núria Martí ha estat entrevistada a SIES.TV Una televisió cultural catalana per internet.

“El futur del català és molt negre”
Núria Martí presenta el seu primer llibre, Hores Prohibides.
Hores prohibides (Amsterdam Llibres) és una novel·la que explica la passió d'una dona en una època i una ciutat en què les emocions es callaven. Martí, a més, ha resultat finalista del Premi Ciutat de Tarragona de narrativa curta per Internet, amb el relat Foc, foc. Combina la recent tasca d'escriptora amb la feina de professora de català. 22/01/2009

Sies.tv

pd2: sobre Núria Martí també he escrit Núria Martí, escriptora en interessant projecció, el diumenge 27 d'abril de 2008 i l'he citat a Pau Planas guanya el Premi Just M. Casero, el dimecres 31 d'octubre de 2007.

pd3: Ricard Biel tenia un bloc fins a principis del 2008 que va derivar amb aquest altre. Així explicava la transició entre un i l'altre:

Nota d’avís per als lectors
20/01/2008 by ricardbiel

Benvolguts lectors, us comunico que gràcies a la bona acollida que heu donat a Colònia Catalonia, el diari digital directe.cat ha decidit comptar amb els meus serveis com a col·laborador. Des d’ara, si voleu continuar llegint els meus articles, ho haureu de fer a la següent adreça:
http://in.directe.cat/ricard-biel
Moltes gràcies,
Ricard Biel

pd4: titulars del Diari de Girona i El Punt sobre la victòria de Ricard Biel a la XXVIII edició del Premi de Novel·la Curta Just M. Casero.

El Punt: El «reincident» Ricard Biel rep el Casero dos anys després de ser-ne el finalista.

Diari de Girona: Ricard Biel s'endú el premi Casero en una edició renyida i plena de sexe.

Núria Martí, escriptora en interessant projecció

Núria Martí Constans ha estat la guanyadora de la modalitat de Narrativa dels Premis Literaris Sant Jordi de Sarrià de Ter d'enguany. Amb gran satisfacció la vaig veure pujar, des de la platea, les escales que pugen a l'escenari del Teatre del Centre Cultural i Parroquial Mn. Domingo Casanellas de Sarrià de Dalt; les pujava, amb un punt de prudència, per recollir el premi de mans de l'alcalde i per dirigir-nos, al públic assistent, unes breus paraules d'agraïment al jurat i a l'Ajuntament per la convocatòria del premi, del qual se n'han celebrat 28 edicions amb aquesta; també al seu company, per la seva paciència durant el procés creatiu... La Núria ha guanyat el premi amb l'obra Naturalesa humana.

La satisfacció no era només per ella, sinó perquè jo, com l'Assumpció Vila, vam reconèixer en la Núria la finalista de la XXVII edició del Premi de Novel·la curta Just M. Casero, organitzat per la Llibreria 22, amb l'obra Sense espina ni os.

La condició de finalista del premi Casero no assegura la publicació de l'obra, però espero que aquesta, com d'altres obres finalistes que han estat publicades, amb la sempre inestimable insistència d'en Guillem Terribas ja durant l'entrega dels premis, finalment vegi la llum i ens permetin degustar-la... Com també confio que tard o d'hora Naturalesa humana, guanyadora del premi literari de Sarrià de Ter, també es publiqui...

La Núria Martí escriu i es sent esperonada, diu, amb aquests premis i reconeixements, més pel fet que al premi Casero era la primera vegada que s'hi presentava. No amagava, aquest divendres mentre comentàvem la jugada, la seva satisfacció...

La Núria Martí va ser recentment finalista del concurs de narracions per a infants escrites per adults "Vet aquí un Gat", de Montcada i Reixach, amb l'obra La mosca de Camós.

Estic convençut que aquesta no serà la darrera vegada que en parlaré al meu bloc, de la Núria... De moment però, donar-li l'enhorabona de nou i, naturalment, expressar que va ser tot un plaer la breu, però alegre, estona que vam compartir divendres.

----------------------------

pd1: inevitablement amb la Núria vam parlar del guanyador del premi Casero, en Pau Planas i la seva obra, La Nau. Aquests dies en Pau ha viscut un Sant Jordi des de l'altre costat del taulell: promocionant i signant llibres... També està descobrint el món de les editorials, un món on el producte és el llibre i l'artesà (l'artista) l'escriptor... però això ja seria un altre tema...

pd2: precisament sobre La Nau he rebut un comentari de la Sílvia Romero al post en què feia la meva crònica de la presentació del llibre d'en Pau Planas, La Nau. Al seu comentari la Sílvia fa referència a la ressenya sobre La Nau que ha fet al seu bloc, Caducitat Immediata.

Pau Planas guanya el Premi Just M. Casero

Qui és Pau Planas?. Fins avui en Pau era moltes coses, i les seguirà essent, però en Pau, des d'avui és el guanyador del XXVII Premi de Novel·la Curta Just M. Casero, convocat per la Llibreria 22, amb l'obra L'apèndix. Aquesta és, d'entrada, una bona presentació. Tindrem dies i ocasió d'anar descobrint aquest jove escriptor gironí, un noi del qual no m'és difícil parlar perquè el conec de fa molts anys (des de l'any 84 0 85...), amb qui no només comparteixo generació (1974) i amics, sinó també una amistat forjada a l'escoltisme... Però no toca ara parlar d'històries del passat, ara toca parlar de l'acte de lliurament del XXVII Premi Just M. Casero.
La finalista ha estat la Núria Martí per Sense espina ni os.

A tots dos, la meva humil enhorabona des de les petites gotes...

Anem a pams, doncs trobem en un mateix acte teatre, música, cinema i novel·la.

Teatre:
El mestre de cerimònies Guillem Terribas pren la paraula cedint-la a Salvador Sunyer (Bitó Produccions, Temporada Alta) que comenta la primera edició del Premi de Creació Teatral Quim Masó. Destaca la proliferació d'obres d'autors catalans que s'han presentat al Premi Quim Masó, malgrat, segons ha dir, la malaltia terminal de la nostra llengua.

Música: (prima la música, dopo la parole)
Enguany acompanya l'acte de lliurament del Premi Casero un concert de piano i flauta travessera, a càrrec de la pianista Laia Amagat i la flautista Anna Radresa.


Cinema:
Ens ofereixen un concert de "Música de pel·lícules":

As time goes by. Casablanca. Hermann Hupfeld
Cavatina. El Caçador. John Williams
Gabriel's Oboe. La Missió. Ennio Morricone
Tema principal i tema d'amor. Cinema Paradiso. Ennio Morricone
Tema principal. La llista de Schindler. John Williams
Il postino. El carter i Pablo Neruda. Luis Enrique Bacalov
Cerf-volant i Caresse sur l'océan. Els nois del cor. Bruno Coulais
Ens regalen el tema central de Ballant amb llops. John Barry

Novel·la:
Josep Ma. Fonalleras, en tant que membre del jurat, llegeix el veredicte, el resultat del qual ja coneixeu.


De les obres en Fonalleras destaca l'ús extraordinari de la llengua de l'obra finalista i la capacitat narrativa de l'obra guanyadora, amb un rerefons de ciència ficció en el què pot esdevenir una al·legoria de l'exclusió.

Dels autors se n'ocupa en Guillem Terribas.
La Núria respon el convit d'en Guillem de prendre la paraula llegint, amb emoció continguda, però expressada, un agraïment a la seva mare, sense la qual l'obra Sense espina ni os s'hauria escrit.
En Pau matisa la ciència ficció de l'obra L'apèndix, en el sentit que la ciència ficció és més l'escenari de l'obra que el tema en sí. Reclama més llum per autors com ell, agraïnt que premis com el Casero els doni l'oportunitat de veure la llum.

Amb la feina feta i fumata blanca, una copa de cava amb agradable conversa posa fi, no als actes del Casero, que segueixen, sinó a l'acte de lliurament del XXVII Premi de Novel·la Curta Just M. Casero.

Anecdotari:
. En Terribas anuncia canvi d'editorial: a partir d'aquesta edició serà Amsterdam

. El gir de pàgina juga una mala passada a la pianista Laia Amagat: en comptes d'una en gira dues durant la interpretació del tema de la Llista de Schindler. Amb molta naturalitat s'aturen, la Laia demana disculpes i s'explica i el públic la reconfortem amb un aplaudiment. Inicien de nou el tema sense més incidents...

. A destacar la faldilla de partitura de l'Anna Radresa


. Comentari caçat al vol: la semblança d'en Fonalleras a Sir Sean Connery...


Dos gironins guanyen el Casero... en Guillem diu que durant un temps es deia que aquest era un premi molt "casero" perquè el guanyaven escriptors gironins... després van proliferar els d'arreu... aquest any la collita ha estat de casa. Benvinguda sigui, sobretot si la podem tastar tota, guanyador (aquesta obra té la publicació assegurada) i finalista...

pd: més imatges i informació, ara i sobretot més endavant, a la pàgina dels Premis Casero
pd2: enllaça aquí amb les notícies sobre els Premis Casero al diari El Punt, al Diari de Girona i al Periódico de Catalunya



pd3: una bona imatge... (Daniel Mundet, Anna Domènech, Natàlia Matas, Vanesa Viladegut, Roger Casero, Pau Planas i Xevi Miró: Holanda -1992)