Les 10 entrades més llegides de les 300 del 2013!

Amb aquesta d'avui són finalment 300 les entrades que he publicat al bloc al llarg d'aquest any 2013.

Tal i com ja vaig fer l'any passat he seleccionat les entrades més llegides, aquelles que, per un motiu o altre, han generat major interès al llarg d'aquest any 2013.

I amb les 10 entrades he fet aquest breu relat a l'Storify:

Les 10 entrades d'aquest any més llegides al 2013!



Així queden, ordenades, les 10 entrades publicades al 2013 més llegides aquest any:

1. Xevi Gómez: mana la muntanya!
2. 10 consells per gaudir del #Girona #TempsdeFlors 2013!
3. Montserrat Hosta, la nina de sal
4. El Tram 610 de la Via Catalana!
5. Viatge d'hivern. #SalvadorEspriu. #AnyEspriu
6. De tan senzill, no t’agradarà. N'estàs segur #SalvadorEspriu? #AnyEspriu
7. Socialistes encadenats a la Via Catalana
8. Homenatge a Xevi Gómez
9. 5 ingredients imprescindibles per a fer brunyols
10. Jubilació, jubilar, jubileu!

Han estat aquestes les 10 entrades publicades al 2013 més llegides, però per mi totes i cada una d'elles, totes i cada una de les 300 "petites gotes fredes tremolant" d'aquest 2013 són i han estat importants i especials... I confio que, d'entre les 300, alguna d'elles ho hagi estat també per a vosaltres!

Moltes gràcies per la vostra lectura accidental, ocasional i/o fidel! 

Al 2014, més!

------------------------

pd: Els 15 més clicats dels 302 del 2012!

A vegades és necessari i forçós... #SalvadorEspriu #AnyEspriu

XLVI

A vegades és necessari i forçós
que un home mori per un poble,
però mai no ha de morir tot un poble
per un home sol:
recorda sempre això, Sepharad.
Fes que siguin segurs els ponts del diàleg
i mira de comprendre i estimar
les raons i les parles diverses dels teus fills.
Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats
i l'aire passi com una estesa mà
suau i molt benigna damunt els amples camps.
Que Sepharad visqui eternament
en l'ordre i en la pau, en el treball,
en la difícil i merescuda
llibertat.

Salvador Espriu. La pell de brau (1960)

En motiu de l'Any Espriu aquest 2013 cada divendres he publicat un poema de Salvador Espriu al bloc i cada dia un fragment de poema a Twitter.

Aquest és el darrer divendres de l'Any Espriu i, com a tal, finalitza amb aquest poema la publicació de poemes de Salvador Espriu que he fet al llarg d'aquest any 2013.

El divendres 4 de gener de 2013 vaig publicar el primer i en l'entrada explicava que tenia entre les meves mans un exemplar de les Obres Completes de poesia que el 1968 va publicar Edicions 62 i que el 6 d'agost de 1972 la meva mare va regalar al meu pare, per a celebrar el seu Sant!

Doncs avui, per cloure aquesta sèrie de publicacions de poemes de Salvador Espriu en motiu de l'Any Espriu, tinc a les meves mans un exemplar de "La pell de brau". Sí, ja sé que hi ha molt d'Espriu més enllà de "La pell de brau", però aquest és un exemplar molt especial.

És una edició d'ús privat, tal com s'indica a la segona pàgina, i a la primera hi ha escrit, amb bolígraf, el nom del meu pare, Just Casero, acompanyat d'una data: "16-2-65". En algunes pàgines hi ha anotacions fetes a llapis. Aquesta edició, d'aparença més mecanografiada que impresa, és del Seminari de Girona, on en Just va estudiar-hi del 1957 al 1966.

Aquesta n'és la portada, on hi ha escampada, en efecte, la pell de brau!

Prec de Nadal. #SalvadorEspriu #AnyEspriu

Prec de Nadal

Mira com vinc per la nit
del meu poble, del món, sense cants
ni ja somnis, ben buides les mans;
et porto sols el meu gran crit.
Infant que dorms, no l'has sentit?
Desperta amb mi, guia'm la por
de caminant, aquest dolor
d'uns ulls de cec dintre la nit.

Salvador Espriu. El caminant i el mur (1954)

Podeu escoltar recitar aquest poema de la veu del propi Salvador Espriu...



I també gaudir-lo de la mà de Toni Xuclà i la veu de Núria Tamayo...


En motiu de l'Any Espriu aquest 2013 cada divendres publico un poema de Salvador Espriu al bloc i cada dia un fragment de poema a Twitter.

Divendres vinent, dia 27 de desembre de 2013, publicaré el darrer poema de Salvador Espriu al bloc en motiu de l'Any Espriu...

Ai, la negra barca... #SalvadorEspriu #AnyEspriu

XVII

Ai, la negra barca,
que per mi vigila
des de la nit alta!

Ai, la barca negra,
que ve pel meu somni
del mar de Sinera!

La veu de la dama,
Lluny del temps. Escolto
la cançó de marbre.

Salvador Espriu. Cementiri de Sinera (1946)

En motiu de l'Any Espriu aquest 2013 cada divendres publico un poema de Salvador Espriu al bloc i cada dia un fragment de poema a Twitter.

Els músics cecs. #SalvadorEspriu #AnyEspriu

Els músics cecs

Vells músics que retornen,
cansats, sota lent tedi
de pluja, per aquesta
glaçada llum de l’alba.

Xisclen trens rera límits
imprecisos de boira.
Bastons de cecs desvetllen
hostil lladrar de gossos.

Qui sap a quina festa
han guanyat un difícil
tros de pa. Vénen ara,
vacil.lants, per la via
plena de fang, per l’aigua,
cap al repòs de nínxols.

Un fagot, un patètic
violí, en la dansa
suburbana dels tristos
morts amics. Mes profundes,
amb excessiu missatge
de premi o de condemna,
trompetes del Judici.

Salvador Espriu. Mrs. Death (1952)

En motiu de l'Any Espriu aquest 2013 cada divendres publico un poema de Salvador Espriu al bloc i cada dia un fragment de poema a Twitter.

Poema VIII de "La pell de brau" de #SalvadorEspriu. #AnyEspriu

VIII

No ploreu més el temple
que fou enderrocat.
A ponent us esperen
lliures camins de mar.

Arquers del rei, els càntics
ja no s’entonaran
damunt l’alt mur: que siguin
des del record salvats.

Les mirades s’enduien
el cel de la ciutat.
En els ulls, raons fosques
aprenen somnis clars.

Captaires d’un llinatge
de senyors, escampats
pel vent dels mil·lenaris,
venim a Sepharad.

Com estimem la nova
terra de l’aspre pa
que deixa a les velles boques
sempre regust de sang!

Salvador Espriu. La pell de brau (1960).

En motiu de l'Any Espriu aquest 2013 cada divendres publico un poema de Salvador Espriu al bloc i cada dia un fragment de poema a Twitter.

Penses que l'aranya sempre tindrà fil. #SalvadorEspriu #AnyEspriu

XL

Però tu te'n rius:
penses que l'aranya
sempre tindrà fil.

Em tornes mesell
i em deixes podrint-me
en aquest femer.

Has venut de franc
al drapaire tires
de la pell de brau.

Gos, la teva tos
voldria escurar-nos
fins al moll de l'os?

Ensenyem al fart
els nostres vells queixos
ja del tot xuclats.

Rebentes de tip,
mentre esdeveníem
cada cop més prims.

El genet estrany
dalla als camps de l'aire
fenc per al cavall..

Envoltat de fum,
perds el món de vista
t'acluques d'ulls.

Quan despertaràs,
la rialla als llavis
se t'estroncarà.

Salvador Espriu. La pell de brau (1960).

En motiu de l'Any Espriu aquest 2013 cada divendres publico un poema de Salvador Espriu al bloc i cada dia un fragment de poema a Twitter.

Ramats d'estrelles, ramat del vent. #SalvadorEspriu #AnyEspriu

IV

Ramats d'estrelles,
ramat del vent.
I jo.
I només un pastor.

Però se'n van
amb molta son
a jaç els bous
de l'alt arment.
Amb mi quedava el vent.

Tots dos venim
seguint el pas
tan lent del sol,
el seu camí:
també volem dormir.

Salvador Espriu. Final del laberint (1955)

En motiu de l'Any Espriu aquest 2013 cada divendres publico un poema de Salvador Espriu al bloc i cada dia un fragment de poema a Twitter.

Evocació eixuta de la figura i esdeveniments del Conqueridor. #SalvadorEspriu #AnyEspriu

Evocació eixuta de la figura i esdeveniments del Conqueridor

Ran de bressol aprenies
lloçons dures, aspres vies
que menaven a fermesa,
servituds de la grandesa,
lligams greus de la paraula.
Llarga vida com de faula.
El ric guany d'un singular,
daurat regne dins el mar.

Temps després, amb noves guerres,
t'emparaves d'amples terres,
amb l'ajuda dels teus pobles
lliures, vells, diversos, nobles.
Alt soldat, dolent polític:
resum d'un examen crític
Ingrats fills, mort atardada,
una tomba profanada.

Delicat, cruel, doner,
d'amors senils presoner.
Ni pervers ni tampoc sant:
home sempre mig infant.

Salvador Espriu. D'una vella i encerclada terra (1980)

En motiu de l'Any Espriu aquest 2013 cada divendres publico un poema de Salvador Espriu al bloc i cada dia un fragment de poema a Twitter.

Cançó introductòria d'un titella. #SalvadorEspriu #AnyEspriu

Cançó introductòria d'un titella

Un fatigat putxinel·li
- em diuen Pulcre Trompel·li -,
galiot al rem d'un bot
amb la quilla a frec de llot,
fingeix de saber-ho tot.

Dits experts, des de molts anys,
bellugaven burles, afanys
de pedant, vileses, danys.
Geperut sense parella,
sovint ensenyo l'orella.

Salvador Espriu. D'una vella i encerclada terra (1980)

En motiu de l'Any Espriu aquest 2013 cada divendres publico un poema de Salvador Espriu al bloc i cada dia un fragment de poema a Twitter.

Cançó del dinar de bodes. #SalvadorEspriu #AnyEspriu

Cançó del dinar de bodes

En aquestes grans diades
són feixugues les menjades.
De seguida, quan t'entaules,
hi ha xivarri, crits, paraules
sense solta. Si contestes,
guarda't d'aigualir les festes
que s'adrecen tots els qui
tastegen, plens de vi.

Salvador Espriu. D'una vella i encerclada terra (1980)

En motiu de l'Any Espriu aquest 2013 cada divendres publico un poema de Salvador Espriu al bloc i cada dia un fragment de poema a Twitter.

Cançó d'invocació a l'amor. #SalvadorEspriu #AnyEspriu

Cançó d'invocació a l'amor

Amor, senyor,
solemnement et rep, t'aclama
aquesta vila
tan avesada
als brills de l'or:
l'ocell els sent.

Amor, gentil
senyor, mostra't propici
al sacrifici,
sols un indici
per al favor:
llençols de fil.

Lúcid, consents
falsos laments.

Salvador Espriu. D'una vella i encerclada terra (1980)

En motiu de l'Any Espriu aquest 2013 cada divendres publico un poema de Salvador Espriu al bloc i cada dia un fragment de poema a Twitter.

Primera cançó del rodamón. #SalvadorEspriu #AnyEspriu

Partirem de Barcelona,
centre, guia, cap, casal
d'aquesta petita terra
de noms i títols estranys.
Els seus senyors n'eren comtes,
temps després reis d'Aragó.
A ciutat, quan hi paraven,
aplegaven una cort,
amb albardans, dignataris,
barons, dames, trobadors,
escrivans, regalats clergues,
canilles, poltres, falcons.
En salvàvem el Tinell,
despullat, harmoniós,
i d'altres daurades pedres,
queixalejades pel sol.
Però l'evocada vila,
empara del meu enyor,
és avui traüt, desfici,
un enorme ventre fosc,
tot esvorancat per obres
manades sense destorb,
perquè lleis i normes ballen
al dring de grogues raons.
Amb tristesa la defujo,
de pressa n'alcem el vol.

Salvador Espriu. D'una vella i encerclada terra (1980)

En motiu de l'Any Espriu aquest 2013 cada divendres publico un poema de Salvador Espriu al bloc i cada dia un fragment de poema a Twitter.

Cançó del triomf de la nit. #SalvadorEspriu #AnyEspriu

Cançó del triomf de la nit

On l'or acaba
tan lentament, banderes,
nit enlairada.

Escolta una remor
de moltes aigües:
amb el vent, contra tu,
cavalls salvatges.
Quan et sentis cridat
pels corns de caça,
ja per sempre seràs
del fosc reialme.

Ai, el vell arrelat
dolor que no té alba!

Salvador Espriu. El caminant i el mur (1954)

Aquest 2013 cada divendres publico un poema de Salvador Espriu al bloc i cada dia un fragment de poema a Twitter en motiu de l'Any Espriu.

#SalvadorEspriu més enllà de "La pell de brau", a #SarriadeTer

Eduard Juanmartí, acompanyat per Josep Brugada, descobrint-nos el Salvador Espriu menys conegut a la Biblioteca Emília Xargay de Sarrià de Ter. Foto: Roger Casero

A casa els meus pares hi ha 3 llibres de Salvador Espriu:

• una edició privada de "La pell de brau", adquirida pel meu pare, Just Manuel Casero, un llunyà 16 de febrer de 1965 (algun dia us en parlaré més, d'aquesta edició)
• el volum 1, de poesia, de les "Obres completes" de Salvador Espriu, que va aterrar a casa el 6 d'agost de 1972
• i un llibre bilingüe que recull el poemari "Setmana Santa", la data del qual no recordo, i ara tampoc ve al cas...

3 llibres de Salvador Espriu, 3 llibres de poesia. És molt probable que en la seva majoria, les llars catalanes que tenen llibres de Salvador Espriu tinguin llibres sobre la seva poesia i, entre ells, sobretot "La pell de brau"!

Amb raó l'altre dia el catedràtic d'institut Eduard Juanmartí afirmava que "l'ombra de "La pell de brau" és molt allargada" i ens advertia que "l'Espriu poeta no ens impedís veure els altres"!

Eduard Juanmartí ens va ajudar, en la conferència que va fer el passat 27 de setembre,  a descobrir un xic més Salvador Espriu, a descobrir Espriu més enllà de la poesia.

A banda de destacar la seva primerenca obra narrativa, Juanmartí va convidar-nos a descobrir la prosa poètica d'Espriu a partir de l'obra "D'una vella i encerclada terra" (1980), obra que descriu el viatge d'un rodamón pels dominis territorials de la llengua catalana: Barcelona, El Voló, Montpeller, les Balears, les Pîtiüses, València, el País Valencià i la Catalunya Nova, Sixena (Aragó), Verges (? es dedueix) i l'Alguer.

El llibre és molt entretingut de llegir i, com va destacar Juanmartí, té bones dosis d'humor, com el passatge de Montpeller, on el rodamón topa amb la desmitificació, quasi burlesca, del mite de Jaume I "El Conqueridor".

La xerrada d'Eduard Juanmartí va donar per molt més, ens va parlar d'Espriu, de la seva vida i la seva obra, del seu llegat... tan ell com Josep Brugada, company de la revista que va presentar l'acte, van citar i recomanar la biografia "Espriu, transparent" d'Agustí Pons.

Encara no és massa tard per a descobrir, si no ho heu fet encara, l'obra i, si voleu, la vida de Salvador Espriu, un escriptor que, tal i com va destacar Josep Brugada, "preservava les paraules"!

Mai és massa tard per a descobrir Salvador Espriu, sigui o no l'Any Espriu.

-----------------

pd: en motiu de l'Any Espriu aquest 2013 cada divendres publico un poema de Salvador Espriu al bloc i cada dia un fragment de poema a Twitter.

He mirat aquesta terra. #SalvadorEspriu #AnyEspriu

He mirat aquesta terra

Quan la llum pujada des del fons del mar
a llevant comença just a tremolar,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan per la muntanya que tanca el ponent
el falcó s’enduia la claror del cel,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Mentre bleixa l’aire malalt de la nit
i boques de fosca fressen als camins,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan la pluja porta l’olor de la pols
de les fulles aspres del llunyans alocs,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan el vent es parla en la solitud
dels meus morts que riuen d’estar sempre junts,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Mentre m’envelleixo en el llarg esforç
de passar la rella damunt els records,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan l’estiu ajaça per tot l’adormit
camp l’ample silenci que estenen els grills,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Mentre comprenien savis dits de cec
com l’hivern despulla la son dels sarments,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan la desbocada força dels cavalls
de l’aiguat de sobte baixa pels rials,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Salvador Espriu



Vam escoltar, amb la veu de Raimon, aquest poema d'Espriu al comiat d'en Bep Marquès...

----------------------

pd: recordeu que avui divendres a Sarrià de Ter podeu descobrir l'Espriu menys conegut!

L'Espriu menys conegut, a Sarrià de Ter!

Aquest proper divendres 27 de setembre de 2013 a Sarrià de Ter viurem l'Any Espriu!

La revista Parlem de Sarrià i la Biblioteca Emília Xargay organitzen la xerrada "D'una vella i encerclada terra: el Salvador Espriu menys conegut", xerrada que anirà a càrrec del catedràtic d'institut Eduard Juanmartí Generès.

La conferència es farà a les 7 de la tarda a la Biblioteca Emília Xargay i, naturalment, hi esteu tots convidats!

-------------------

pd: en motiu de l'Any Espriu aquest 2013 cada divendres publico un poema de Salvador Espriu al bloc i cada dia un fragment de poema a Twitter.

Els seus peus. #SalvadorEspriu #AnyEspriu

Els seus peus

Cada matí contemplo
dos peus de vençut dintre
de sabates que riuen.

Si el tinc proper, la roba
damunt l'esquena feble
emmiralla el meu rostre.

Quin dolor de ferides
de pell i de carn viva,
tant temps! Sense venjança
ni ja sentit, escolto
el pas i la fatiga
d'un plebeu en derrota.

Tot l'any fem córrer plomes
d'escrivents velocíssims.
Quan ve l'estiu, penetren,
pel balcó, vironeres.
A l'hivern, més tristesa
i els cels de fred. I sempre
gemega, escup, tossia.

Refuso d'estimar-lo,
malgrat els vols de l'àngel.
Però li deixo cèntims,
a un interès ben mòdic,
per calçat necessari
al poc camí que resta.

Salvador Espriu. Mrs. Death (1952)

Aquest 2013 cada divendres publico un poema de Salvador Espriu al bloc i cada dia un fragment de poema a Twitter en motiu de l'Any Espriu.

En el nostre somni, sí. #SalvadorEspriu #AnyEspriu

VII

Els nostres avis varen mirar,
fa molts anys,
aquest mateix cel
d´hivern, alt i trist,
i llegien en ell un estrany
signe d´emparança i de repòs.
I el més vell dels vianants
l´assenyalava amb el llarg
bastó de la seva autoritat,
mostrant-lo als altres,
i després va indicar aquests camps
i va dir:
-Certament aquí descansarem
de tota la vastitud dels camins
de la Golah.
Certament aquí
m´enterrareu.

I varen ser enterrats,
un a un, a Sepharad,
tots els qui amb ell arribaven,
i els fills i els néts també,
fins a nosaltres.
Car prou sabem que molts
som encara escampats
en el vent i en la peregrinació
de la Golah.
Però ja no volem plorar
més el temple
ni sofrir per l´infinit enyor
de la nostra ciutat.

Per això, quan algú
de tard en tard s´atansa
i amb un posat sever
ens pregunta:
«Per què us quedeu aquí,
en aquest país aspre i sec,
ple de sang?
No és certament aquesta
la millor terra que trobàveu
a través de l´ample
temps de prova de la Golah»,
nosaltres, amb un lleu somriure
que ens apropa el record
dels pares i dels avis,
responem només:
-En el nostre somni, sí.

Salvador Espriu. La pell de brau (1960)

Aquest 2013 cada divendres publico un poema de Salvador Espriu al bloc i cada dia un fragment de poema a Twitter en motiu de l'Any Espriu.

Cançó de capvespre. #SalvadorEspriu #AnyEspriu

Cançó de capvespre

Després que Sebastià, Francesc i Isabel varen anar a jugar al Mal Temps.

S'enduien veus d'infants
el sol que jo mirava.
Tota la llum d'estiu
se'm feia enyor de somni.

El rellotge, al blanc mur,
diu com se'n va la tarda.
S'encalma un vent suau
pels camins del capvespre.

Potser demà vindran
encara lentes hores
de claror per al ulls
d'aquest esguard tan àvid.

Però ara és la nit.
I he quedat solitari
a la casa dels morts
que només jo recordo

Salvador Espriu. El caminant i el mur (1954)

Aquest 2013 cada divendres publico un poema de Salvador Espriu al bloc i cada dia un fragment de poema a Twitter en motiu de l'Any Espriu.