divendres, 31 de desembre de 2010

5 coses que em passaran el 2011

Nadal lluny de casa, però a prop de la família! Bones Festes! Foto: Twitxr RogerCasero

Serveixi aquesta foto de la nit de Nadal 2010 a Ouagadougou (Burkina Faso) per desitjar-vos un feliç any 2011, any en què entre d'altres coses, em passaran aquestes 5:
  1. Les eleccions municipals, a nivell polític
  2. Una notable millora en la gestió del programa en el qual treballo (Incorpora de "la Caixa", des de la meva entitat,Plataforma Educativa), a nivell laboral
  3. La comunió de la Irina i l'estrena a l'institut de la Clàudia, a nivell familiar (bé, aquí he apuntat dues coses...)
  4. Escoltaré el primer disc (LP) de Pulpopop, a nivell musical
  5. Faré alguns deures que tinc pendents, a nivell personal (aquest darrer és a tall de propòsit, tot un clàssic!)
Acomiadeu bé el 2010, que per bé i/o per mal, serà irrepetible!

Ens retrobem el 2011!

dijous, 30 de desembre de 2010

#MinutsMusicals: "Corriol", de Sanjosex



Corriol

Busco ideals que he après
Lluny de casa i no els trobo
Hi ha un desordre que em té preocupat
De petit no m’ho havien explicat
Costa d’acceptar que les coses van canviant
Simplement redefinir la manera de sentir
Però no accepto els canvis que hi ha hagut
Ideals que s’han perdut
Potser és que he llegit massa llibres d’altres temps
Potser m’he creat un bell lloc dins del meu cap
Però hi havia un temps de veritat
Tot allò per mi ja s’ha acabat

Busco un lloc meu

Refranys antics
Sense sentit
Paraules que s’han esvaït
Busco un vell corriol on jo de petit jugava
Busco racons que recordo que tots els amics hi anàvem
Però tots aquells llocs ja han canviat
Sota el ritme de la humanitat

Busco un lloc meu

Busco ideals que he après
Lluny de casa i no els trobo
Hi ha un desordre que em té preocupat
Tot això no m’ho havien explicat

Busco un vell corriol on jo de petit jugava
Però tots aquells llocs ja han canviat
Sota el ritme de la humanitat

Busco un lloc meu

Enyoro un temps mai viscut
Que em van explicar de petit a casa
Enyoro un lloc que potser era una país
Però ara veig només
Un piló de gent fent cua.

Sanjosex (i bloc)

Autodefinició: 1 músic = 1 instrument = 1 so, aquesta és la fórmula, senzilla i de tota la vida...

dimecres, 29 de desembre de 2010

Aquestes festes de Nadal regala "responshabilitat"




L'Observatori d'Economia Solidària (OES) va presentar dies enrere el llibre electrònic, gratuït i col·laboratiu elaborat amb de les 190 millors idees de Responsabilitat Social del concurs Resposhabilízate que es va fer via Facebook.

El llibre, que és gratuït, pot ser un bon regal per fer aquestes festes de Nadal, col·laborant d'aquesta manera a difondre bones idees de RSC a l'empresa.

Descarrega't aquí el llibre o envia aquest enllaç (http://oesolidaria.bubok.com/) per regalar-lo!

I si teniu idees de Responsabilitat Social per a Pimes, recordeu que les podeu seguir compartint al Facebook!

dilluns, 27 de desembre de 2010

@ElsPulpoPop a Las Tardes de Pedro Riba

Immersos en la voràgine post Sona 9 Pulpopop va visitar dies enrere el plató de 25 Televisió (Barcelonès) per ser entrevistats al magazine "Las Tardes de Pedro Riba".

En aquests dos vídeos podreu veure, escoltar i fruïr amb l'entrevista...

Bojos els Pulpopop? Sí, bojos amb estudis!




I no us perdeu tampoc el segon vídeo amb la pesentació de la nova cançó acabada de sortir del forn dels pulpopop: Segons!



Bona feina i bones festes Pulpos!

dissabte, 25 de desembre de 2010

#MinutsMusicals: "el 25 de gener", de #Manel



El 25 de gener

Segons els pastors de l’últim poble
darrera els horts veurien uns pins,
passats aquells pins el camp d’oliveres
i, al fons, tres camins.
Han pres el trencall i s’ha obert la clariana
i han ordenat als homes descans.
Al camp d’oliveres tres reis s’acomiaden
i encaixen les mans.

Melcior aixeca el cap i veu la muntanya
que abans que enfosqueixi ha d’estar travessant
i es treu la suor amb el coll de la capa
tacada de fang.
I no vol ni pensar que les forces s’acaben
i ni us imagineu com s’emprenya quan,
en beure en el riu, només troba la cara
d’un home gran.
El rei dóna l’ordre pel toc de corneta
pensant en aquells que, no fa pas tant,
li besaven l’escut i entregaven les armes
agenollats.

Des de dalt del camell fot un crit el rei negre,
que faci el favor algun bon soldat
d’aixecar el cul de terra i fer un ràpid recompte
de racions de pa.
Qui pogués creuar el bosc i trobés una barca!
Qui abans d’adormir-se amb el braç estirat
notés com els dits mica en mica retallen
l’aigua del mar!
Qui arribés a palau i triés una dona,
arranqués unes roses i li allargués un ram!
Baltasar té el desig corrent per les venes
com si fos sang.

Gaspar pot sentir clavats a l’espatlla
els ulls d’alguns patges que estan esperant
un cop d’atenció, potser una mà alçada,
una ordre reial.
Un dels homes canta enmig d’una rotllana
amb la veu més dolça que hagueu sentit mai
una cançó antiga que el rei taral·leja
amb els llavis tancats.
El patge més vell es gira i comenta
mirant un segon de reüll cap al cel
“sembla mentida que bé que vivíem
seguint un estel”.

Manel (Myspace, Facebook i Twitter)

Si voleu podeu descarregar-vos gratuïtament "El 25 de gener"

Bon Nadal!

divendres, 24 de desembre de 2010

La nadala del Subdelegat

De totes les nadales institucionals que rebo, que tampoc són gaires, la que més il·lusió em fa, ho reconec, és la del Subdelegat del Govern de l'Estat a Girona, Francesc Francisco-Busquets Palahí.

La il·lusió és doble:
  1. d'entrada per l'estima que sempre li he tingut i tindré; sempre és molt gratificant rebre una felicitació nadalenca dels qui estimes.
  2. però també per desvetllar una de les preguntes que els darrers anys s'han esdevingut un clàssic abans del Nadal: quina felicitació farà en Quico? 
I ell, intel·ligent, murri, cada any no només ens sorprèn any rere any, sinó que sobretot ens complau!

La nadala d'enguany és, com sempre i com requereix també el càrrec i institució que representa, sòbria, però resulta ser, quan obres el sobre i la veus, quan desplegues la postal i la llegeixes, molt càlida.

Enguany m'ha obsequiat, ens ha obsequiat als qui l'hem rebut, amb una imatge d'un vitrall, molt colorista, del projecte de Sean Scully de la façana nord de la Catedral de Girona.

La cita d'aquest Nadal és d'Albert Einsten: "En moments de crisi, només la imaginació és més important que el coneixement"

Sobre el seu nom en Quico ens desitja "Imaginació i felicitat, malgrat tot", i abans de la rúbrica hi afegeix, en el meu cas i suposo els altres, un "Bon 2011!" escrit també a mà.

Si felicitar és un art, en Quico és un mestre!

Moltes gràcies Quico!

dijous, 23 de desembre de 2010

Desconnectar per connectar



Avui desconnecto per connectar-me a la família...

El bloc, però, seguirà actiu i no farà vacances per Nadal! Hi seguireu trobant cosetes i també minuts musicals...

Comencen els dies africans...

Bones festes de Nadal a tothom!

dimecres, 22 de desembre de 2010

@ElsPulpoPop fan Amics, @amicsdelesarts


Avui el titol d'aquest apunt podria ser: a Pulpopop els ha tocat la grossa!

Però no, no és aquesta sort la que tenen Pulpopop; no és per obra i gràcia de la deesa de la Fortuna que Pulpopop seran teloners d'Els Amics de les Arts al concert del proper 7 de febrer al Palau de la Música Catalana... Ho anunciàven ahir Els Amics de les Arts al seu bloc: Nois, acabem de veure el nou videoclip de Jean-Luc i avui desvetllem qui serà el teloner del segon Palau:

"I com que ahir vam desvetllar el teloner del Palau del diumenge 6 de febrer. Avui desvetllarem el teloner del dilluns 7 de febrer (repic de tambors): Pulpopop, coneguts per ser els finalistes del sona 9 d’aquest any. Són gironins, molt bona gent i venen de la Cellera de Ter i de Sarrià de Ter, i tiro porqué me toca."

No és una qüestió de sort, és una  combinació de talent, feina, compromís, constància, suport, qualitat... Al cap i a la fi és qüestió de creure-s'ho i de treballar-hi, i Pulpopop fa ambdues coses, sobretot la segona!

Pulpopop fan amics, no només al Facebook (i seguidors al Twitter), que també, sinó i sobretot entre els músics, en el m´ñon de la música (productors, programadors, etc) i entre el públic!

I els darrers amics són Els Amics de les Arts...

Enhorabona Pulpos!

-------------------------------

pd: si aquesta és la bona notícia, la dolenta és que les entrades pel concert ja fa dies que estan esgotades! :(

dimarts, 21 de desembre de 2010

El dia que cargols i bacallà van ser units en "platrimoni"

"Platrimoni": Maridatge gastronòmic

Aquesta és finalment la definició publicada al "Miccionari, mots nuls per pixar.se de riure. O no" (@miccionari), una divertida iniciativa del periodista i guionista Fran Domènech (@)

Permeteu-me que us expliqui, piulada a piulada, la petita i curiosa història d'aquesta definició, creada col·lectivament en pocs minuts i menys piulades al Twitter ...

Tot va començar el passat dimecres 8 de desembre al vespre quan, via Twitxr, vaig publicar aquesta foto del dinar que hores abans havia fet a Cantallops:


No sabia massa quin text escriure per acompanyar la foto i, com que els cargols i el bacallà eren dos segons plats elaborats per separat que jo em vaig menjar conjuntament, d'entrada vaig escriure:
"Cargols i bacallà anaven per separat; jo els he unit en un plat!"

Rellegint la frase vaig adonar-me que s'assemblava a la frase que en més d'una ocasió jo he fet servir en les cerimònies de casament que he oficiat, com a regidor de l'Ajuntamemt de Sarrià de Ter: "us declaro units en matrimoni!"

Així que vaig provar de fusionar les dues paraues i en va sorgir platrimoni!

De manera que finalment la piulada publicada per acompanyar la foto de tan deliciosa combinació gastronòmica va ser: "Cargols i bacallà anaven per separat; jo els he unit en platrimoni!"



Feta la piulada, llençat el tweet a la xarxa, va entrar en escena el facilitador, l'Àlex Barceló (@alexsolventa) que el va pescar i va fer-ne un re-tweet enriquit (apuntant a la direcció correcta!) tot dient:

@alexsolventa: Digne de @ “@: Cargols i bacallà anaven per separat; jo els he unit en platrimoni!

 Eps, vaig pensar, aquí hi ha quelcom que no conec: @miccionari!

Llavors jo vaig respondre: @RogerCasero: @ No coneixia M'hi aficcionaré! Sense Twitter ni Fb però bloc, m'agrada la Samenfotpèdia

Minuts més tard Fran Domènech publicava la definició del termi "Platrimoni" al seu particular Miccionari!

@miccionari: "Platrimoni": Madiratge gastronòmic (by @)

I com li vaig comentar després: @ M'encanta la definició!


M'encanta la definició i em van encantar el bacallà i els cargols, cuinats per la Teresa, la mare de la meva tia Maria de Cantallops!

I és que els bons plats no només tenen una història abans de cuinar-los, els bons de debó també en generen després de menjar-los!

Cada mot, cada paraula, com cada plat, té la seva història...

dilluns, 20 de desembre de 2010

Imatges i piulades de la #maratotv3 2010 a Sarrià de Ter



Tal i com vaig fer l'any passat aquesta és la meva particular crònica de l'arrossada popular organitzada per l'Esplai PL - Mijac de Sarrià de Ter en favor de La Marató de TV3 (Facebook i Twitter).
@RogerCasero: Avui a Sarrià de Ter arrossada popular del Centre Esplai PL-MIJAC x la No hi faltarem!

@RogerCasero: Sarrià de Ter es prepara per la -

 @RogerCasero: L'arrossada de la a Sarrià de Ter en bones mans! -

  @RogerCasero: Felicitats a l'Esplai i al cuiner per l'arrossada per la ! -

@RogerCasero: Mostra de coques per la . Boníssimes! -

 @RogerCasero: La més dolça! -

@RogerCasero: La diu molt de vosaltres! -

@RogerCasero: L'arrossada popular per la #maratotv3 ha recaptat uns 2.100€! - http://fon.gs/ozw8yz

L'arrossada popular de Sarrià de Ter va ser novament un èxit de participació i recaptació! La recaptació d'enguany (2.100 €) va superar la de l'any passat, que va ser de prop de 1.500 €!

Moltes felicitats, enhorabona i moltes gràcies als i les monitores i voluntaris de l'Esplai PL - Mijac de Sarrià de Ter!. 


---------------------
pd: a tall d'anecdota comentar que la primera de les dues paneres que es van sortejar entre els i les assistents a l'arrossada popular la va guanyar l'Assumpció Viñals Canals, l'àvia paterna de la Sira! En "Piber" li va entregar!

dissabte, 18 de desembre de 2010

Ramats de pomes, darrer videoclip de @MariaComa



El darrer vídeoclip de Maria Coma és el de la cançó Ramats de pomes del seu disc Linòleum.

RAMATS DE POMES

Un núvol de bluetac,
un sorral on governar
amb cucs de seda que creixen i volen.

Un núvol destil·lat,
tricicles amb rodetes
per si es punxa alguna de les altres rodes.

I el millor és que s’hi menja gelatina,
en aquest gran llençol
on tots hi porten un flic-flac d’última generació.

Sempre fa tic-tac,
i aprèn les hores,
la pometa riu, canta.

Un mirador d’estels,
i hi ha tres patis,
set pometes a dalt l’arbre.

Allà hi ha un os formiguer
que et xucla aquelles llàgrimes si plores
i et fa estar molt més content.

Però amagat hi ha un rellotge molt atent
i una pometa despistada...

Fa tic-tac i aprèn les hores
I li canvien el bluetac per les xinxetes...

Ni set pometes, ni tres patis...
i és que el terra és de gelatina movedissa
i és que el terra és de gelatina movedissa
¡i és que el terra és...
i és que el terra...

Ramats de pomes
ara rodolen
ben indiferents.

Però elles segueixen
dalt del seu arbre
xiuxiuejant cançons
amb el vent.

I parlant de Maria Coma i els seus originals videoclips, el de la cançó "Gat" ha estat guardonat amb el Primer premi del millor vídeoclip català al Musiclip Festival 2010. Enhorabona!

divendres, 17 de desembre de 2010

Del Nadal, m'exalta el nou i m'enamora el vell

Qui diu que tradició i modernitat estan renyits? O que el Nadal és carrincló?

M'exalta el nou i m'enamora el vell, deia el poeta, J.V. Foix...

M'exalta el nou...



...i m'enamora el vell




--------------------------------------

pd: el primer vídeo l'he vist a La història del Nadal (versió 2.0) de Betes i Clicks... el segon me l'han enviat els mateixos Jaume Calatayud i Vicente Monera per mail com a felicitació nadalenca.

dijous, 16 de desembre de 2010

Jo també penso, com en Ponç Feliu, que ara és el moment!


Ara és el moment.

Així titulava Ponç Feliu l'article de reflexió post electoral que el dilluns 13 de desembre publicava el diari El Punt. Com en Ponç, com molts altres socialistes, jo també penso que ara és el moment de reflexionar i de prendre decisions. sempre trobarem motius per ajornar el debat, sempre hi haurà unes altres eleccions, sempre caldrà prioritzar alguna altra cosa i entretant anirem perdent bous i esquelles... Cal fer quelcom, no podem fer com si res hagués passat...

Gràcies Ponç per l'article, no sé si també dir per l'atreviment. Sí Ponç, jo també penso, com tu, que...

Ara és el moment

“No cal apel·lar a la història, cal superar-la i mirar endavant”; “El de les dues ànimes és un discurs obsolet, cal mirar el futur”; “Ara no és el moment de debats interns”; “Seria temerària una renovació abans de les eleccions municipals; cal diferir-ho per al congrés de la tardor del 2011”. Heus aquí les frases més repetides en l'actual discurs socialista. Reflexionem-hi:
Quina història s'ha de superar? La de Rafael Campalans, que, pel mateix problema d'ara, és a dir el nacional, va haver d'abandonar el PSOE per fundar la Unió Socialista de Catalunya? Potser tampoc cal fer esment de la seva obra (de l'any 1923!) El socialisme i el problema de Catalunya? S'ha de negligir Josep Pallach i el seu intent de construir un socialisme d'inspiració no marxista i d'estricta obediència catalana? Cal oblidar els popularment coneguts com a “músics”, o sigui el fort “moviment socialista de Catalunya”, competència directa del PSUC? Anava, doncs, errat Raimon quan recordava que qui perd els orígens perd identitat?
Que el de les dues ànimes és un discurs obsolet deu ser veritat vistes les manifestacions dels nostres 25 diputats a Madrid davant la pregunta sobre la conveniència de tenir un grup parlamentari propi del PSC (el principal argument per no restar credibilitat davant la ciutadania catalana sobre la nostra ferma defensa del país). Realment no volem que hi hagi veu pròpia a Madrid? Potser cal començar a “moure's per sortir a la foto” (em refereixo a la foto de la percepció de la ciutadania, que ens ha relegat a uns minsos 28 diputats a Catalunya. Aviat en tindrem més a Madrid que no pas al Parlament, fet molt paradigmàtic del missatge que traspuem).
Es diu que ara cal una total quietud fins a les eleccions municipals. Per treure un resultat redemptor cal molta pau. Però –invocant de bell nou Raimon–, “de vegades la pau fa gust de mort”. A mi sempre m'havien ensenyat que si el motor es parava a alta mar, per arribar a bon port calia arreglar-lo, no demorar l'arranjament gairebé un any. La pau, o sigui, la passivitat, quina expectativa raonable pot generar amb vista a les eleccions municipals?
En definitiva, els resultats electorals han suposat un bon clatellot per al nostre partit; i “ara cal fer una profunda reflexió” és la frase més escoltada en els darrers dies, juntament amb les esmentades més amunt. Però la temença de molts dels socialistes que formem part d'aquest projecte és que no passi de ser una “reflexió” més, com tantes n'hi ha hagut amb el també esmentat resultat final d'immobilisme per por del fracàs. Ja sabem que als joves els costa identificar els nostres valors i donar-nos suport, com també sabem que el famós “cinturó metropolità” (antany incondicional) ha evolucionat, tal com evoluciona el món, la vida, els pensaments de l'electorat, de la societat. Aquesta vegada el fracàs electoral ja ha estat rotund i exigeix que es passi de la reflexió a l'execució.
Si bé ara hem tret els pitjors resultats de la nostra història, fa poc més d'una dècada, i amb Pasqual Maragall al capdavant, vàrem ser la força més votada a les eleccions al Parlament de Catalunya. Una nova generació d'actuals regidors, militants i simpatitzants vàrem implicar-nos i donar suport, il·lusionats, a un projecte en què tots ens sentíem plenament identificats. El PSC suposava una renovació del catalanisme d'esquerres, amb seriositat i garantia de formar un govern amb persones preparades; suposava un missatge evident de la Catalunya pensada des de Catalunya, i amb un candidat inequívocament catalanista, federalista, que apostava per fer un pas més enllà, finalment materialitzat amb el nou Estatut. Però l'Estatut, com a exemple paradigmàtic del problema intrínsec, insoluble, etern del PSC, no fou massa entès pels companys del PSOE. I es va sacrificar el president Maragall, mentre el PSC continuava, més que mai, en la divagació, allunyant-se pas a pas (i a Madrid amb recolzaments no sempre justificats al PSOE) del que la gent espera d'un partit que vol governar Catalunya. En definitiva, si volem ser un barri perifèric del PSOE, tenint com a única funció proporcionar-li un bon grapat de diputats per governar Espanya, continuem fent-ho com ho fem i potser acabarem no governant ni a les ciutats on ho fem ara. En canvi, si volem ser el pal de paller de la Catalunya que anhelem (d'esquerres i federal) hem de ser valents i refermar, d'una vegada, la nostra identitat.
I tenen raó el conseller Castells i la consellera Tura. Només pensant des del PSC, i per al PSC, podrem definitivament saber què som i què volem ser. I el primer pas, sense el qual molts no ens sentirem mai còmodes, és gaudir, definitivament, de veu pròpia i autònoma a Madrid, recuperant el grup parlamentari propi al Congrés que en una tan mala hora ens vàrem deixar arrabassar. Un grup propi que dialogui amb els germans socialistes espanyols. Però que no acati, sinó que negociï i que valori, tema per tema, debat per debat, els termes del suport en tot allò (que serà moltíssim) que identifica les idees comunes socialistes. Però que es planti en tot allò que perjudiqui el nostre país, la nostra nació i els nostres principis com a partit propi. I tot això en l'entesa que tal grup propi no ha de ser objectiu de màxims, sinó exigència de mínims.
La referida por de moure's perquè aviat s'acosten les municipals ens pot fer còmplices d'un altre fracàs. Si esperem el moment adequat, aquest mai no arribarà. Sempre s'esdevindran necessitats pretesament més urgents. Sempre hi haurà eleccions “properes” o congressos futurs. No esperem més, doncs. És ara el moment.

dimecres, 15 de desembre de 2010

El Diari de Girona es fa ressó de les meves 6 reflexions sobre el procés participatiu del POUM

Part de la notícia a la versió digital del Diari de Girona

El passat dijous 9 de desembre de 2010 publicava en aquest bloc les meves 6 reflexions sobre el procés participatiu del POUM de Sarrià de Ter.

El Diari de Girona se'n va fer ressó el dissabte següent, dia 11 de desembre, després de pescar l'article a través de les xarxes socials, diria que concretament el Facebook, publicant aquesta notícia.


Roger Casero considera que el govern local amaga el POUM i que "només vol cobrir l'expedient"

SARRIÀ DE TER | T.C.C. El portaveu del PSC a l'Ajuntament de Sarrià de Ter, Roger Casero, ha exposat sis crítiques al procés participatiu urbanístic engegat per l'equip de govern (ERC i CiU) que, al seu parer, han de servir per redactar, en un futur, el Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POUM).
El regidor socialista considera que amb aquest procés el govern sembla que "només vol cobrir l'expedient", i que no es creu el procés participatiu del POUM. Segons Casero, el govern hauria d'haver definit més els objectius, la metodologia i els terminis del procés participatiu i també hauria d'haver deixat més temps per conèixer el procés, inscriure's i entregar els qüestionaris, fent-los també en versió on-line.
El portaveu del PSC a Sarrià indica que el govern local hauria d'haver invertit més esforços, més temps i dedicació, a estimular la participació, marcant-se un objectiu, i hauria de comptar amb l'oposició com un actiu més en el procés.
Finalment, assenyala que el govern no hauria d'amagar el POUM, sinó que l'hauria d'ensenyar, explicar la línies mestres, i hauria de mullar-se i dir quina és la seva posició de partida a partir de la qual articular la participació.
L'Ajuntament de Sarrià, amb el suport de la consultoria sociopolítica Neòpolis, va iniciar fa unes setmanes un procés participatiu per copçar diferents opinions sobre com definir la planificació urbanística de la ciutat. El procés es va iniciar enviant un full informatiu i un qüestionari a les cases. A partir de les valoracions dels qüestionaris retornats, s'ha previst un seguit de tallers participatius per detectar les necessitats i es formularan propostes concretes. En total, un centenar de veïns va retornar els qüestinaris omplerts i una quarantena de persones s'ha apuntat a aquests tallers que han de servir per debatre l'urbanisme del futur de Sarrià.

dimarts, 14 de desembre de 2010

El deute pendent del govern amb algunes famílies pel Casal d'Estiu de Sarrià de Ter


Des de fa uns dies algunes famílies se m'han adreçat per manifestar-me la seva indignació per la manca de rigor del goven municipal de Sarrià de Ter sobre uns abonaments que el govern els hi ha de fer fruit de les bonificacions a les quotes del Casal d'Estiu a les que tenen dret. Aquestes famílies també m'han demanat si podia fer-hi alguna cosa.

Amb la voluntat d'ajudar a resoldre satisfactòriament aquesta situació, alhora que deixant constància de la mateixa, des del grup municipal del PSC de Sarrià de Ter hem presentat aquesta instància a l'Ajuntament.



Paral·lelament sobre aquesta qüestió també hem fet aquest comunicat de premsa:

Roger Casero: “és lamentable que el govern encara no hagi abonat les bonificacions del casal d’estiu a les famílies que les reclamen des de l’estiu”

El PSC demana al govern que aboni la bonificació del 25% de la quota del Casal d'Estiu per al segon germà i famílies nombroses a les famílies que van avançar la quota íntegra en el moment de la inscripció

El grup municipal del PSC de Sarrià de Ter ha presentat una instància a l’Ajuntament demanant al govern municipal que faci efectiu els pagaments de les bonificacions del 25% de la quota del Casal d'Estiu per al segon germà i per a famílies nombroses a les famílies que al seu dia, tot i tenir dret a aquesta bonificació, van pagar íntegrament la quota ja que a la informació publicada per l'ajuntament sobre les activitats d'estiu no s'informava d'aquesta bonificació.

Segons Roger Casero, portaveu del grup municipal socialista, “diverses famílies ens han demanat la nostra intervenció en l’afer, alhora que ens han manifestat la seva indignació per la manca de rigor del govern sobre aquesta qüestió”. Per Casero “és lamentable que hagin de ser les pròpies famílies les que hagin de reclamar al govern municipal les seves pròpies obligacions i que els facin efectiu l’abonament compromès a principis del mes de juliol”.

La bonificació del 25% de la quota del Casal d’Estiu va ser una petició que el PSC va fer al Ple municipal del mes de maig recollint la queixa de diverses famílies de Sarrià de Ter a qui se'ls havia negat l'aplicació de la bonificació a l'hora de formalitzar la inscripció al Casal d'Estiu.
Segons Roger Casero "varem ser el PSC de Sarrià de Ter qui varem vetllar pels interessos de les famílies de Sarrià de Ter i garantit la bonificació del Casal d'Estiu, doncs fins dos dies després de formular la nostra petició al Ple les bonificacions no es van aplicar".

Es va donar la circumstància, però, que algunes famílies ja havien formalitzat i pagat les quotes d’inscripció i el govern es va comprometre, a principis de juliol, a abonar l’import de la bonificació a aquestes famílies.

El PSC de Sarrià de Ter espera que el govern faci efectives les bonificacions abans del proper 31 de desembre de 2010.


Crec que aquesta qüestió s'hauria d'haver resolt a l'estiu i sembla que hi ha hagut certa deixadesa i/o oblit del govern vers les famílies... I tampoc estem parlant, per l'Ajuntament, de grans quantitats de diners...

Les bonificacions del Casal de Sarrià de Ter, gràcies al PSC és l'apunt al bloc publicat a principis de juny de 2010 on explico la primera part d'aquest tema...

Per poc, es pot quedar molt malament!

dilluns, 13 de desembre de 2010

I el pobre poble què? Sobre la 3a fase de la reforma del carrer Major, escultura inclosa

Imatge virtual de la possible futura escultura de Domènech Fita al carrer Major de Sarrià de Ter, tal i com mostra el projecte de la 3a fase dela reforma del carrer Major

Política de fets consumats. Així de clar, així de senzill, així de trist... La política de fets consumats és la que practica una i altra vegada el goven municipal de Sarrià de Ter (ERC+CiU).

El passat dimarts dia 30 de novembre el Ple de l'Ajuntament de Sarrià de Ter aprovava inicialment, amb l'abstenció del Grup Municipal del PSC de Sarrià de Ter, el projecte de les etapes 1 i 3 de la 3a fase de la reforma del carrer Major de Sarrià de Ter, entre d'altres projectes.

Des del PSC al Ple vam lamentar que el govern no hagués mostrat el projecte de la 3a fase de reforma del carrer Major als veïns i veïnes, doncs és un projecte prou important i complex com per informar-ne detingudament i detalladament als sarrianencs i sarrianenques en general i als veïns i veïnes afectats del carrer Major en particular.

No ha estat fins després de més d'una setmana després del Ple que des del govern ha manifestat que es farà una reunió informativa sobre la 3a fase de la reforma del carrer Major, però que es farà quan s'hagin resolt alguns aspectes que cal modificar o matisar del projecte inicialment aprovat... Aquests aspectes són bàsicament els que tenen a veure amb la instal·lació d'una escultura de l'artista Domènech Fita en un nou giratori que es farà en la confluència del carrer Major, carrer Carrilet i carrer Firal... Tot i no ser l'únic, aquest és potser l'element que més controvèrsia, per no dir polèmica, pot generar.

A títol informatiu convé saber, sobre l'escultura, aquestes dades bàsiques, explicades molt telegràficament:
  • L'escultura és una donació de l'artista Domènech Fita
  • La seva construcció, però, no és gratuïta i el seu cost és de prop de 60.000 €
  • La idea del govern municipal és incloure aquest cost com una millora a la licitació de les obres de reforma, de manera que sigui l'empresa adjudicatària qui l'assumeixi
  • L'escultura, quadrilàter de forma rectangular, té 1,5 metres d'amplada i 9 metres d'alçada, tal i com la descriu el projecte aprovat inicialment
  • L'escultura es preveu instal·lar sobre una base de 4 metres i en cada una de les 4 cares hi ha, a la part inferior, de corten, el record de 4 moments històrics de Sarrià de Ter, amb una represemntació al·legòrica amb vitralls a la part superior esent alhora una lluerna
Personalment aquesta és l'opinió que em mereix l'escultura, opinió que és compartida també en el sí del grup municipal del PSC a l'Ajuntament de Sarrià de Ter:
  • Celebro, i en aquest sentit penso que és un honor per Sarrià de Ter, que un artista de reconegut prestigi com Domènech Fita es mostri tan generós amb el poble natal de l'Emília Xargay, artista sarrianenca, coetània, col·lega i amiga de l'escultor gironí.
  • Penso que tal i com està plantejada l'espai inicialment destinat a l'escultura no és el més idoni, donada la seva envergadura i, sobretot, la seva alçària:
  • No és proporcionada a les proporcions del carrer i dels habitatges que l'envolten
  • Tapa i, a criteri meu, malmet la magnífica i històrica vista des del carrer Major de la prolongació del mateix amb el carrer carrilet, amb la singular façana de ca l'Esparreguera (com es mostra en la imatge que acompanya aquest apunt)
  • Penso que seria més adient i encertada la seva ubicació al nou giratori de la Via Agusta, en la intersecciño entre els carrers Firal i Lloses, un espai més ampli i diàfan
  • Malgrat això penso que també cal valorar si ara la contrucció i instal·lació d'aquesta escultura és prioritària, tenint present que el seu cost (prop de 60.000 €), si es vol aportar com a millora en la licitació de les obres de la reforma de la 3a fase del carrer Major, es pot aportar per altres millores, també del carrer Major i possiblement més prioritàries

Però més  del què jo i el grup municipal del PSC puguem pensar sobre la reforma del carrer Major en general i l'escultura el particular, penso que és molt més important el qué en pensen els i les sarrianenques en general i els i les veïnes afectades en particular.

De moment el temps no s'atura i el projecte de la 3a fase de la reforma del carrer Major va fent i farà el seu curs, i el pas següent és el de l'exposició pública i formaulació d'al·legacions, si s'escau...

En qualsevol cas confio que, ja que la reunió informativa als i les veïnes no es va poder realitzar abans de l'aprovació inicial del projecte, aquesta es pugui celebrar abans no finalitzi el període d'exposició pública.

Sobre el projecte, sobre les noves pilones, sobre l'escultura i tot allò que creguin necessari els i les veïnes de Sarrià de Ter, també els afectats del carrer Major han de poder-hi dir la seva, i només podran dir-hi la seva si tenen coneixement del projecte i les seves particularitats...

Com sempre, seré pacient i esperaré, també com a veí, rebre la convocatòria de la reunió informativa sobre la reforma del carrer Major...

diumenge, 12 de desembre de 2010

La desinformació, al poder!

Ahir dissabte vaig fer una captura de pantalla del portal web municipal de Sarrià de Ter i via Twitter vaig llençar aquesta pregunta:

Mireu aquesta imatge i si podeu i voleu responeu-me: què inaugurem aquest diumenge? 

Avui a Sarrià de Ter es fa la inauguració d'un equipament municipal més important d'aquest mandat i, fins a la data, aquest fet ni tan sols es mereix un titular o comentari al portal web municipal...

I a més a més es dóna la paradoxa que a la informació d'aquesta inauguració al web del Dpt de Cultura t'adrecen, per a més informació, al portal web municipal, on la informació sobre la citada inauguració brilla, fins a dia d'avui, per la seva absència...

Desinformació al poder! La desinformació, al poder!

------------------------------------

pd: una segona observació: a 12 de desembre al portal web encara es mostra el Sarrià Actiu del mes de novembre... Pecata minuta!

dissabte, 11 de desembre de 2010

A Sarrià de Ter estrenem la nova Biblioteca Emília Xargay!

Targetó de la inauguració de la nova Biblioteca Municipal Emília Xargay. Foto: Ajuntament de Sarrià, publicada al meu Twitxr

A Sarrià de Ter tenim, aquest diumenge, molt a celebrar: estrenem biblioteca, la nova Biblioteca Emília Xargay!

Aquesta és una bona, gran i esperadíssima notícia per Sarrià de Ter!

Plantejada i iniciada durant el mandat de l'alcalde Josep Turbau, treballada i definida durant el mandat de l'alcalde Nicolás Pichardo, aquest diumenge l'alcalde Roger Torrent tindrà l'honor d'inaugurar-la, havent-ne finalitzat la construcció.

 Adéu i, sobretot, moltes gràcies, antiga Bibloteca Emília Xargay! Foto: Twitxr Roger Casero

Amb més de 50 anys de vida i servei l'actual Biblioteca Emília Xargay, ubicada als baixos de l'edifici consistorial, havia quedat petita, pel què era necessari projectar una nova biblioteca. Recordo que a principis del mandat anterior amb les regidores Assumpció Vila i Iolanda Jiménez vam anar a visitar la Biblioteca  Vila de Gràcia de Barcelona acompanyats de l'arquitecte redactor de la nova Biblioteca de Sarrià de Ter Manuel Martín Madrid; amb l'Assumpció Vila també vam anar a veure les biblioteques de Roses i de Figueres...

Les biblioteques han evolucionat molt els darrers anys, són espais multimèdia de coneixement, espais d'estudi, de lectura, de música, de vídeo, de tallers, de contes, de cercles de lectura, d'exposicions...

La nova Biblioteca Emília Xargay de Sarrià de Ter és una biblioteca que multiplica per deu l'espai de l'actual i que, sense cap mena de dubte, ens donarà als i les sarrianenques els serveis d'una bibloteca del S. XXI!

Aquests darrers mesos ens hem anat acomiadant, no només de la biblioteca actual, sinó que també i sobretot de qui ha estat al seu capdavant, o més aviat, darrere el seu taulell, l'Anna Ma Fornells. La cirereta de la seva etapa laboral a la biblioteca municipal de Sarrià de Ter va ser el seu un magnífic pregó de la Festa Major d'enguany.


L'Anna Ma Fornells signa el llibre d'honor de Sarrià de Ter després de fer un esplèndid pregó. Foto: Twitxr Roger Casero


Que ho sàpiga tothom i se'n faci profecia: a Sarrià de Ter estrenem bibloteca!

I com que avui el què toca és celebrar la inauguració de la nova biblioteca, com que avui el què cal destacar són els "peròs", deixarem els "contra", que també n'hi ha, per un altre dia...

divendres, 10 de desembre de 2010

Tot el que necessites saber sobre els Premis Incorpora de "la Caixa" 2010

Foto de grup de les empreses premiades. Foto: Obra Social Fundació "la Caixa"

El passat dijous 30 de novembre de 2010 es van lliurar Premis Incorpora de "la Caixa" al CaixaFòrum de Madrid. Aquest és el complet comunicat de premsa de l'Obra Social "la Caixa", en el què hi trobareu informació sobre les empreses premiades i el programa Incorpora.

Carrefour rep el guardó en la categoria de treball en xarxa
L’Obra Social "la Caixa" lliura els premis Incorpora a empreses espanyoles compromeses amb la integració laboral

• La III Edició dels Premis Incorpora també reconeix CLN Servicios Integrales, Expoclean i Perfumerías y Droguerías Ana Pilar, per les seves actuacions en l’àmbit de la integració laboral de persones amb dificultats especials per trobar feina.

• Les empreses premiades són algunes de les més de 12.000 de tot Espanya que col·laboren amb el programa d’integració laboral de l’Obra Social "la Caixa", que ha facilitat la inserció de més de 31.000 persones en risc o en situació d’exclusió (per exemple, persones amb discapacitat, aturats de llarga durada, joves o dones víctimes de la violència masclista).

• En marxa des de l’any 2006, el programa Incorpora compta amb la col·laboració de 243 entitats socials especialitzades a treballar amb col·lectius en risc d’exclusió, i amb una xarxa de 367 tècnics d’inserció laboral que serveixen de pont entre aquestes entitats i les empreses.

• En consonància amb les necessitats socials del moment actual, la iniciativa és una de les prioritats estratègiques de l’Obra Social "la Caixa" aquest any, cosa que es tradueix en una inversió acumulada de 46 milions d’euros.

Madrid, 30 de novembre de 2010. – El director general de la Fundació "la Caixa", Jaime Lanaspa; i Juan José Barrera, director general de l’Economia Social, del Treball Autònom i de la Responsabilitat Social de les Empreses han presidit el lliurament de guardons de la III Edició dels Premis Incorpora.

Aquests reconeixements, creats per l’Obra Social "la Caixa" premien les millors actuacions en l’àmbit de la contractació de persones en situació o en risc d’exclusió social, impulsades a través del programa Incorpora, que promou la integració laboral dels col·lectius amb més dificultats per trobar feina.

Amb els Premis Incorpora, l’Obra Social "la Caixa" reconeix la tasca de les més de 12.000 empreses que estan col·laborant actualment amb el programa de l’entitat. Són empreses que integren d’una manera voluntària les preocupacions socials en la seva estratègia empresarial i que contribueixen a crear una societat més justa, solidària i sostenible.

Les quatre modalitats establertes són:
- Petita empresa (menys de 50 empleats)
- Mitjana empresa (entre 50 i 250 empleats)
- Gran empresa (més de 250 empleats)
- Treball en xarxa (més de 250 treballadors; incorporacions en més d’una delegació de la mateixa empresa)

El jurat de la III Edició dels Premis Incorpora de l’Obra Social "la Caixa" ha estat format per persones rellevants del món empresarial i experts en integració laboral externs a l’entitat, que han valorat en la seva deliberació la qualitat de l’ocupació generada, el nombre de llocs de treball creats, el tipus de contracte
ofert i el perfil dels treballadors integrats. Les empreses que, finalment, han estat guanyadores en cada categoria són les següents:

1. Perfumerías y Droguerías Ana Pilar (Granada)
(modalitat petita empresa)
Droguerías y Perfumerías Ana Pilar, una cadena de 15 perfumeries situades a Granada i que pertanyen al Grupo Beiro, participa en el programa Incorpora des del desembre de 2008. A través d’aquesta iniciativa, ha contractat 18 dones procedents de diferents col·lectius: més grans de 45 anys, dones
víctimes de la violència masclista, aturades de llarga durada, menors de 25 anys i dones exdrogodependents. Droguerías y Perfumerías Ana Pilar té una clara vocació social, ja que la seva política d’ocupació es proposa de fer convergir la rendibilitat econòmica i la rendibilitat social.

2 . Expoclean (San Fernando de Henares)
(modalitat mitjana empresa)
Expoclean és una societat amb més de deu anys d’experiència en el sector de la neteja d’edificis. Formada per una plantilla de més de 100 persones, té clients arreu del territori nacional, i té la intenció d’obrir dues delegacions noves a València i Andalusia l’any vinent. L’objectiu que es proposaven aquest any, en matèria de responsabilitat social corporativa (RSC), era que la plantilla arribés a tenir un 15% de persones amb discapacitat o en risc d’exclusió social.
Per mitjà del programa Incorpora, i gràcies a la confiança dipositada pels seus clients i per tothom que els ha ajudat en aquesta missió, l’empresa ha superat aquest percentatge i ha arribat fins al 23%. Per a l’any vinent, el repte és assolir el 30%.

3. CLN Servicios Integrales (Gijón)
(modalitat gran empresa)
CLN Servicios Integrales és una empresa familiar, molt arrelada territorialment i social, que ha apostat per generar riquesa, benestar i ocupació en el sector de la neteja, la higienització, el manteniment i la jardineria i el paisatgisme, entre d’altres. Constituïda el mes de novembre de 1989 a Gijón, l’empresa compta
actualment amb 255 empleats, dels quals 66 són treballadors amb discapacitat, és a dir, un 26,75% del total. D’aquests treballadors, 32 tenen un grau de discapacitat superior al 40% i en algun cas arriben al 79%.

4. Carrefour (àmbit estatal)
(modalitat treball en xarxa)
Carrefour, amb 135 supermercats i 171 hipermercats a tot Espanya, és una empresa socialment responsable que, conscient del paper que té en la societat, aposta per emprendre accions de recolzament en aquest àmbit, encaminades a millorar la situació dels més desfavorits. Pel que fa a RSC, desenvolupa diferents programes de caràcter social, amb l’objectiu de millorar la situació dels col·lectius desfavorits i en risc d’exclusió. Així, el mes de març de 2001, va crear la Fundació Solidaritat Carrefour, un òrgan que concentra i gestiona l’acció social que desenvolupa la companyia a Espanya.

A més a més, el jurat ha decidit destacar vuit iniciatives més, en pro de la integració laboral de persones en risc d’exclusió, dutes a terme per petites i mitjanes empreses (i, per tant, no obligades a complir la LISMI), a les quals ha atorgat una menció especial:

- Hotel Palmeras (Arona, Santa Cruz de Tenerife)
- Victoriano Villar Carreras (Valladolid)
- AENA, Aeroport de Barcelona (El Prat de Llobregat)
- Andilana (Barcelona)
- Axxon Selecting ETT (Girona)
- Sodexo España (Santa Coloma de Cervelló, Barcelona)
- Trebortex (Massanes, Girona)
- Horticulturas Castellón (Castelló)

El programa Incorpora, un referent en la integració laboral

La tercera edició dels Premis Incorpora s’inscriu en el programa de l’Obra Social "la Caixa" que duu el mateix nom i l’objectiu principal del qual és construir ponts entre les empreses i les entitats socials que es dediquen a la integració laboral, per tal de crear un clima d’entesa i de col·laboració entre totes que es tradueixi en oportunitats per als qui en tenen més necessitat.

L’any 2006, l’Obra Social "la Caixa" va posar en marxa el programa Incorpora per pal·liar les conseqüències que es deriven de la falta de feina entre els col·lectius més desfavorits de tot Espanya. Aquesta iniciativa fomenta la integració laboral en l’empresa ordinària de persones amb dificultats especials
per accedir al món laboral, com un mecanisme per lluitar contra la seva exclusió social.

Així, el programa s’adreça a persones en risc d’exclusió social, de manera prioritària a les que pateixen alguna discapacitat i als immigrants, la població més gran de 45 anys sense experiència laboral, les dones víctimes de la violència masclista i els joves amb dificultats per accedir a la seva primera feina.

Amb una inversió per part de "la Caixa" de pràcticament 46 milions d’euros en aquests tres anys, el programa s’ha consolidat com un referent en l’àmbit de la integració laboral. Els 31.116 llocs de treball creats fina ara avalen la solidesa del projecte.
Les empreses i les entitats socials, els suports bàsics del programa

Gràcies a la tasca de mediació que ha dut a terme Incorpora els darrers tres anys, s’ha aconseguit que l’empresariat i el tercer sector treballin junts en favor del benefici recíproc i que deixin de banda el desconeixement mutu.

Així, el nombre d’entitats socials col·laboradores puja fins a 243 arreu d’Espanya, distribuïdes en els Grups Incorpora creats en cada comunitat autònoma. Això representa que organitzacions que actuaven d’una manera aïllada, ara compten amb una xarxa d’integració per treballar conjuntament i així fan més rendibles els recursos i comparteixen coneixements i metodologia entre totes les entitats.

El nombre d’empreses vinculades al programa també ha crescut, en aquest cas fins a la xifra de 12.953. De fet, i fruit del treball de sensibilització empresarial, el nombre de companyies col·laboradores ha passat de 9.054 fins a aquestes 12.953 actuals en només un any (d’octubre de 2008 a octubre de 2010). A
aquestes cal afegir els 143 acords signats amb agrupacions empresarials (com ara cambres de comerç, patronals i confederacions), que potencien l’oferta com a programa de RSC a través, per exemple, de l’organització conjunta de jornades de sensibilització. Aquesta complicitat amb el sector empresarial ha permès constatar, un any més, que la contractació de persones en risc d’exclusió és una alternativa viable per als empresaris.

Així, doncs, l’aportació principal d’Incorpora és que planteja un concepte innovador de la integració laboral de persones en risc o situació d’exclusió, ja  que aplega en un mateix model la xarxa d’entitats socials i la xarxa solidària d’empreses, en el marc de la responsabilitat social empresarial.

Tot això no hauria estat possible sense la contribució dels tècnics d’inserció laboral, una figura clau d’Incorpora. El programa de l’Obra Social "la Caixa" compta amb 367 professionals d’aquest tipus, que fan un paper d’enllaç especialment rellevant en tots els processo d’integració laboral.

Aquest enfocament global de les insercions laborals de persones en situació o risc d’exclusió social és una de les característiques més ben valorades per les empreses, que el consideren el principal valor afegit que aporta Incorpora.


La col·laboració estreta entre els dos pilars fonamentals d’Incorpora (les entitats i les empreses) és el principal tret distintiu d’aquest programa de foment de l’ocupació, i el que permet oferir un servei de qualitat a tots els agents implicats. La consolidació plena d’aquest model i el bagatge acumulat durant tres anys han permès fer front als efectes de la crisi, que ha comportat un augment significatiu de les demandes d’ocupació a tot Espanya.

La responsabilitat social, una oportunitat per a les empreses 

La responsabilitat social empresarial passa, entre molts altres aspectes, per la manera de gestionar els llocs de treball. En aquest sentit, l’empresa ordinària és la millor opció per aconseguir una veritable incorporació en el mercat laboral dels grups de persones en situació o risc d’exclusió social.

Segons l’experiència de l’Obra Social "la Caixa", aquestes insercions no generen més incidències que la resta de contractacions que fan les empreses, de manera que el programa Incorpora es converteix en una alternativa viable per als empresaris: la possibilitat de cercar perfils especialment adaptats a cada lloc de treball es pot convertir en un valor afegit per a l’empresa.

"la Caixa" lidera una estratègia global de lluita contra l’exclusió social 

El programa Incorpora s’emmarca en la lluita de la institució contra l’exclusió social, ja que, les situacions de desigualtat, a més d’afectar de manera directa les persones que les pateixen, també repercuteixen en el conjunt de la ciutadania. En aquest sentit, l’Obra Social "la Caixa" treballa per combatre el risc de fractura social, entès com una de les amenaces més importants per a l’actual Estat de benestar.

D’aquesta manera, tenir una feina digna permet que les persones s’assegurin una font de subsistència econòmica, però, sobretot, és un factor d’integració social, una porta oberta cap a un futur amb oportunitats. L’estratègia de l’Obra Social "la Caixa" per evitar l’exclusió social dels ciutadans també se sustenta en altres programes, com ara el d’Habitatge Assequible o CaixaProinfància, el programa de superació de la pobresa infantil. D’altra banda, des de MicroBank, el banc social de "la Caixa", s’ajuda totes les persones amb recursos econòmics limitats. L’atenció a les persones amb malalties avançades i els seus familiars, i la promoció de la vacunació infantil en els països amb rendes baixes són altres de les prioritats estratègiques de l’Obra Social per al 2010.

Per tot això, aquest any "la Caixa" ha assignat a la seva Obra Social una dotació de 500 milions d’euros, una constatació, ara més que mai, del seu compromís amb les necessitats de les persones.

dijous, 9 de desembre de 2010

A Sarrià de Ter, el POUM sense el POUM

Us imagineu un procés participatiu sobre una proposta de llei sense tenir accés ni informació a la llei sobre la qual s'articula el procés participatiu?

Doncs això és exactament el què passa, el ha passat i està passant amb el procés participatiu que es va iniciar dies enrere sobre el Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POUM) de Sarrià de Ter.

Aquesta és, modestament, l'opinió que em mereix aquest procés de participació sobre el POUM de Sarrià de Ter, resumida en 6 punts:

1.- El govern municipal (ERC+CiU) sembla que busqui només cobrir l'expedient. El govern municipal no ha incentivat la participació dels veïns i veïnes; és cert que ha repartit un qüestionari d'opinió i informació a totes les llars, però només ha fet una reunió informativa oberta a tothom.

Penso que si realment es cregués aquest procés participatiu hauria fet una reunió informativa a cada barri: Sarrià de Dalt, Pla de l'Horta, Pla dels Vinyers, La Rasa i Sarrià de Baix.

2.- Aquest és un procés participatiu molt "light" i inconcret. El govern, ni tan sols a la reunió informativa, va poder definir sobre calendari les dates i terminis del propi procés de participació. El govern ens demana que participem sense saber ni quan, ni on, ni de quina manera. Només diu que es començarà més o menys al desembre i que finalitzarà als voltants de febrer de 2011. No sabem ni quants grups de treball es crearan ni què es treballarà. Amb tanta incronceció es fa difícil que la gent, que els veïns i veïnes s'animin a participar, s'impliquin. Tampoc hi ha un objectiu definit molt clar.

Penso que caldria haver definit uns grups de treball en funció de diferents centres d'interès (cultura i educació, indústria, comerç i promoció econòmica, esports, etc). També caldria haver definit un calendari de reunions i un objectiu general a assolir pel procés en general i per cada un dels grups de treball. Tot això hagués situat molt millor a la gent i sobretot en relació a les pròpies expectatives resptecte el procés participatiu... 

3.- La participació no vol presses, i el govern ens ha fet anar a correcuita!. La reunió informativa oberta als veïns i veïnes es fva fer el divendres 19 de novembre de 2010 i la data màxima per entregar els qüestionaris d'opinió i fer la inscripció als grups de treball (tallers) va ser el dimecres 24 de novembre de 2010. La informació (carta + qüestionari) els veïns i veïnes la vam rebre a la bústia dies abans (entre una setmana i 10 dies): tot plegat poc temps, tot plegat molt precipitat.

Penso que caldria haver invertit més temps en el període d'informació i entrega de documents, sense eternitzar-lo, naturalment. Un mes, mes i mig a tot estirar, em sembla un termini raonable.

4.- 100 qüestionaris, 40 participants als tallers. Aquestes són, aproximadament les xifres dels qüestionaris rebuts (un centenar) i de les persones que han mostrat el seu interès en participar en els tallers (grups de treball). Sincerament penso que aquestes xifres són molt millorables. Ei, quedi clar que cal agraïr als veïns i veïnes que han participat amb els qüestionaris i als qui a més a més han mostrat interès en participar als tallers, però penso sincerament, insisteixo, que tenint present que a Sarrià de Ter som més de 4.400 habitants i que el darrer cens electotal (com a dada orientativa) era de més de 3.500 persones aquestes xifres haurien de srr més elevades. Que el propi govern es mostri molt satisfet de la resposta obtinguda no és sinó un símptoma més del què ja he exxpressat abans (un procés light, de tràmit, que ni el propi govern sembla que es cregui massa). No tenia un objectiu a assolir, una expectativa el govern a nivell de participació?

Penso que en aquest cas el govern no només ha estat poc autocrític, també ha estat poc autoexigent. Penso que de la mateixa manera que la inscripció als tallers es podia fer també online, els qüestionaris també haurien d'haver tingut la seva versió online. Penso que uns objectius òptims i raonables haurien estat al voltant del 25% de qüestionaris sobre la població (uns 1.000)  i al voltant del 10% (també sobre la població) de participació als tallers (unes 400 persones).

5.- A l'oposició, ni aigua (és a dir, informació)!. Lamentablement aquest fet no és nou. Ni les meves companyes com a regidores ni jo com a regidor i portaveu hem rebut cap informació sobre aquest procés participatiu sobre el POUM per part del govern, ni tan sols de l'Alcalde, que novament obvia el seu paper institucional i ens nega tota informació. Tampoc no vam ser convocats, com a càrrecs electes ni grup municipal, a la reunió informativa. És una sort que la condició de ciutadania, de veí i veïnes, encara la mantenim els càrrecs electes del grup municipal del PSC a l'Ajuntament de Sarrià de Ter, doncs va ser com  a veïnes i veí que ens vam assabentar de tot el procés. Totes les entitats del poble van rebre una carta informativa; fins i tot sembla que amb les AAVV es van fer unes reunions extra... Semblant-me tot això molt bé, queda ben clara quina, i en quina consideració ens té, com a grup municipal i càrrecs electes, el govern i alcalde actuals...

Penso que el govern segueix cometent una vegada i una altra el mateix error: negar-nos la informació. Si ralment es creiéssin el procés participatiu farien, del nostre grup municipal, un actiu més en tot el procés. Però l'Alcalde i el govern volen que siguem un passiu... Una llàstima!

6.- El govern no es mulla: el POUM sense el POUM. El govern demana que ens mullem, però ell no es mulla! Ni amb la informació prèvia ni a la reunió informativa i ni tan sols després, el POUM ha estat, és i segueix essent el protagonista absent de tot el procés! Tan jo com altres veïns i veïnes esperaven que el govern municipal mostrés a la reunió informativa el seu punt de partida respecte el POUM per articular-hi posteriorment el procés de participació. Però no, res de res. El POUM ni se'l  convida ni se l'espera! Realment es fa difícil participar en un procés participatiu sobre el POUM sense ni tan sols olorar-lo, veure'l mínimament, veure'n les principals directrius! El govern amaga el POUM! A la reunió jo mateix vaig demanar que qualsevol veï o veïna pogués consultar-lo i l'Alcalde va assentir: el POUM està a disposició a l'Ajuntament. Doncs res més lluny de la realitat: el dimarts 23 de novembre vaig demanar per mail a l'Alcalde, com a portaveu del PSC, poder veure l'expedient del POUM el dijous 25 de la mateixa setmana; innocent jo! El dijous 25 el POUM no estava disponible...

Penso que amagar el POUM és el principal error del govern en tot aquest procés. Penso que el govern el què hauria d'haver fet a les diferents reunions informatives que no va fer, a part d'explicar la inconcreció del procés, era ensenyar les cartes, mullar-se i mostrar les línies mestres de la proposta del govern, o si volen de l'arquitecte redactor, vol fer del POUM. Al final sembla que participar en aquest procés sigui més aviat un acte de fe...

En resum:
  1. El govern no hauria només de voler cobrir l'expedient, s'hauria de creure de debó el procés participatiu del POUM
  2. El govern hauria d'haver definit més els objectius, la metodologia i els terminis del procés participatiu
  3. El govern hauria d'haver deixat més temps per conèixer el procés, inscriure's i entregar els qüestionaris, fent-los també en versió online
  4. El govern hauria d'haver invertit més esforços, més temps i dedicació, a estimular la participació, marcant-se un objectiu
  5. El govern hauria de comptar amb l'oposició com un actiu més en el procés
  6. El govern no l'hauria d'amagar, hauria d'ensenyar el POUM, les seves línies mestres, hauria de mullar-se i dir quina és la seva posició de partida a partir de la qual articular la participació

    Com a veí, també com a regidor i portaveu del grup municipal del PSC a l'Ajuntament de Sarrià de Ter, participaré en els tallers... Avui però, 15 dies després de tancar-se el període d'entrega de documentació i inscripció, i a 15 dies d'inici de les vacances escolars, no he rebut, com a veí interessat, cap tipus de comunicació... Seguiré a l'espera, a la disposició del govern...

    dimarts, 7 de desembre de 2010

    Joaquim Rodríguez situa "L'esport català, a primera divisió" a el diari El Punt


    Aquest és un interessant i recomanable article que l'amic i company Joaquim Rodríguez va publicar, com a responsable de la sectorial d'esports de la Federació de les comarques gironines del PSC, el passat dissabte 4 de desembre de 2010 al diari El Punt:

    L'esport català, a primera divisió

    A Per què ens agrada el futbol, M. Sandri donava múltiples i complexes respostes i apuntava que és un esport fàcil, senzill i assequible a la majoria; és imprevisible, fomenta la pertinència, no distingeix entre les classes socials, no discrimina el físic, és bell i et permet participar-hi, característiques totes elles assumides i valorades per la societat catalana.

    El meu pare ja ho destacava així en els estatuts fundacionals de l'handbol a Sarrià de Ter, el mateix esperit de molts clubs esportius i entitats de les nostres contrades, dedicats al bàsquet, a l'atletisme, el muntanyisme, el ciclisme, etcètera.
    Tots els esports tenen elements educatius fonamentals per fomentar valors en el nostre jovent, i ja ningú no discuteix que l'esport és una pràctica de vida saludable i una eina per prevenir i pal·liar o curar malalties pròpies de la nostra forma de vida actual. L'esport és una oportunitat per millorar la qualitat de vida però també per millorar l'àmbit de l'economia, de la producció de llocs de treball, de la recerca, de l'estalvi en despesa sanitària... i, pel seu paper mediàtic, la força internacional de les seves institucions i l'impacte dels esdeveniments.

    L'escriptor i periodista Eduardo Galeano recordava, amb motiu de l'últim mundial de futbol, alguns episodis relacionats amb aquest esport, com el dia que els jugadors de la selecció argentina, als anys trenta, varen portar a coll el porter de la selecció rival de l'Uruguai com a reconeixement espontani del gran partit que havia fet, tot reivindicant el respecte i la consideració enfront de la desqualificació.

    Jugar per guanyar o guanyar-hi jugant

    L'esport d'elit a Catalunya, en totes les seves modalitats, ens mostra cada vegada més la importància del treball en equip, l'esforç i el respecte. Dirigents, tècnics i esportistes gironins coincidien amb nosaltres sobre la importància dels valors per a tota la població d'aprofitar els bons models, d'estendre l'esport a tothom.

    L'afany de millora, donar el màxim d'un mateix, ésser competiu, no és incompatible amb saber perdre, amb tenir respecte. Es parla d'uns valors-força per a cada edat, des de ben petits, com la urbanitat, la generositat, la sinceritat, l'ordre, l'obediència, la fortalesa, la responsabilitat, el treball, l'amistat, l'empatia, l'audàcia, l'optimisme, la tolerància. Es parla de cultura de l'esport que pretén fomentar l'associacionisme, el voluntariat, les polítiques de gènere i la integració social.

    Una societat progressa quan aquesta crea les condicions per tal que les persones puguin desenvolupar totes les seves capacitats personals i humanes d'acord amb les seves necessitats i interessos.

    L'esport: eina per al progrés de Catalunya

    L'esport es relaciona amb la majoria d'aspectes de la societat i pot contribuir a la seva millora, juntament amb l'educació, la salut, el benestar, la cohesió social, i intervé en el medi ambient, l'urbanisme, la innovació, la comunicació, les relacions internacionals.

    El pes de l'esport i l'activitat física des d'un punt de vista econòmic s'ha incrementat exponencialment tot intensificant l'oferta i la demanda tant pel nivell de vida en general, una major renda, el temps d'oci i el volum d'ocupació del sector. A Catalunya representa el 3% del PIB però encara, en termes generals, l'ocupació que es genera és molt estacional i amb una baixa estabilitat laboral. D'oportunitats ens en dóna el turisme, l'entorn natural, el clima, la qualitat de vida, la generalització de l'esport a tots els col·lectius, la qual cosa pot facilitar l'elaboració de programes, esdeveniments i infraestructures per tal d'utilitzar l'esport com a pol d'atracció turística del territori.

    Des de l'Esport Parc Internacional de Catalunya, es pretén fomentar la relació entre innovació, empresa i esport. El parc tecnològic gaudeix de col·laboració tant del sector públic com privat i està situat al costat del CAR de Sant Cugat, centre d'alt rendiment que cal impulsar com un espai de formació d'esportistes d'elit millors d'Europa, vinculat, al mateix temps, amb nous centres de tecnificació esportiva arreu de Catalunya.
    L'esport pot ser un dels grans ambaixadors de Catalunya al món. Apostem per ser un magnífic referent on tots guanyarem.

    diumenge, 5 de desembre de 2010

    Twitter, o el batec de la xarxa a 140 pulsacions per minut! #twitterPdS73


    Twitter, o el batec de la xarxa a 140 pulsacions per minut! #twitterPdS73
    Article publucat al número 73 (abri- maig-juny 2010) de la revista Parlem de Sarrià


    El Twitter és una de les eines web 2.0 que més força està agafant els darrers mesos. Hi ha qui defineix el Twitter com una xarxa social, però la seva concepció és més de canal d’informació. El Twitter és, de fet, un servei de microblogging. Possiblement caldria, abans de seguir explicant què es i com funciona Twitter, aclarir alguns conceptes:

    Web 2.0: més que una tecnologia, és una actitud, o més aviat és la nova actitud que la tecnologia ens permet adoptar en la nostra navegació a la xarxa. La Web 2.0 ens permet passar de ser subjectes receptors i passius a ser actius i generadors de continguts.

    Xarxa social: és l’estructura on es creen les relacions a través de la interacció dels diferents nodes, persones o grups de persones.

    Microblogging: per dir-ho d’una manera poc acadèmica, seria la publicació de continguts tipus bloc però de manera molt sintetitzada.

    El Twitter és doncs un servei web que permet publicar contingut amb entrades, apunts, que no superin els 140 caràcters.

    Els 140 caràcters no són un caprici ni una xifra aleatòria; són els 160 caràcters que permet un sms reservant-ne 20 per incloure el nom de l’usuari.

    De fet hi ha qui el defineix així: Twitter = blog + missatgeria instantània + SMS + xarxes socials.

    Twitter = bloc pel que té de publicació de continguts.

    Twitter = missatgeria instantània perquè permet enviar missatges directes a seguidors.

    Twitter = SMS per la tipologia de missatge, curt i sintètic. Però un twit no s’escriu igual que un SMS.

    Twitter = xarxa social perquè integra les actualitzacions dels qui segueixes i integra les teves actualitzacions a qui et segueix.

    Què vol dir Twitter? Twitter en català vol dir refilar, piular, pel què dels twits en podem dir piulades i de twitejar piular. El símbol del Twitter és un ocellet, de fet els qui fem servir Twitter anem fent piulades en la nostra conversa 2.0

    La simplicitat del Twitter és una de les claus del seu èxit: digues en 140 caràcters allò que vulguis. Però Twitter no és l’únic servei de microblogging, n’hi ha d’altres però no tots han tingut tant d’èxit. Plurk és un altre servei de microblogging, molt popular al sudest asiàtic. Altres serveis de microblogging són Identi.ca, Jawnce o Jaiku.

    Però centrem-nos en Twitter: es va crear el 2006 a partir d’un projecte de desenvolupament de l’empresa Obvious, LLC. Al principi era utilitzat com a eina de comunicació interna però aviat es va llançar públicament.

    Al llarg d’aquests anys Twitter s’ha consolidat com l’eina web 2.0 referent en microblogging. Per fer-nos-en una idea, Twitter té més de 105 mil milions d’usuaris registrats arreu del planeta. Twitter s’està situant al capdavant de les xarxes socials rere Facebook i apropant-se a Myspace. A Espanya Twitter té 1,8 milions d’usuaris (juny 2010), superant els de Myspace (1,7m) i apropant-se a Flickr (2m).

    Twitter, doncs, ha esdevingut un autèntic canal d’informació i d’actualitat col·laboratiu en directe. Qualsevol esdeveniment o notícia pot tenir la seva repercussió a Twitter, pel que és també una interessant font d’informació.

    Però Twitter és molt més que un espai on escriure breument què estàs fent en aquell moment, Twitter és un espai on compartir què està passant, què t’està passant, què t’interessa. Opinions, recomanacions, notícies, preguntes... també estats d’ànim: a Twitter tot hi cap, sempre amb 140 caràcters.

    Una altra de les claus de l’èxit de Twitter és la seva viralitat, és a dir, la seva gran capacitat de generar boca-orella. La clau de la viralitat són els seguidors (els “followers”) i la seva capacitat de retwitejar. Per tenir seguidors primer cal ser seguidor d’algú, donar-se a conèixer. També anunciar en altres xarxes el teu perfil a Twitter. Twitter comptabilitza la gent que segueixes (“following”) i els seguidors (“followers”).

    Les piulades de la gent que segueixes apareixen a la teva pantalla de Twitter, al “timeline”. El “timeline” és el fluxe d’actualització cronològica de continguts de la gent que segueixes. De la mateixa manera les teves piulades apareixen al “timeline” del Twitter dels teus seguidors. Per tant  jo al Twitter veig les actualitzacions de la gent que segueixo i la gent que em segueix veu les meves actualitzacions.

    Una de les primeres coses que cal fer a Twitter és cercar usuaris interessants a seguir, bé per temàtica, per amistat... A més Twitter permet agrupar els usuaris que segueixes en llistes per interessos comuns. A mesura que vas seguint usuaris també aquests i altres usuaris et començaran a seguir.

    Respecte els usuaris que segueixo puc fer altres accions, si l’usuari em genera molèsties: deixar-lo de seguir (“unfollow”), bloquejar-lo (“block”) o denunciar-lo per spam (“report spam”). Bloquejo un usuari quan no vull que em segueixi i el denuncio quan considero que en fa un mal ús.

    Una vegada registrat puc escollir si el meu “timeline” serà obert a tothom o només als meus seguidors. Si el meu “timeline” és públic, serà visible per tothom encara que no estigui a Twitter a través de la meva direcció personalitzada: http://twitter.com/RogerCasero
    Si ho desitjo puc protegir el meu “timeline” i fer-lo visible només als meus seguidors.

    Llavors ja estic a punt per començar a generar contingut, començar a piular: “@RogerCasero Estrenol Twitter!”, Però una piulada pot contenir més informació més enllà del text: enllaços i etiquetes.

    Pel que fa als enllaços es poden afegir url (Uniform Resource Locator) de webs, que volem recomanar o considerem interessants, però sempre dins els 140 caràcters. La url és la direcció única que identifica una pàgina web a internet.

    Aquest fet obliga a escurçar la url per disposar de més caràcters pel text que l’acompanya. Hi ha diversos gestors de Twitter que permeten escurçar les url, fent-les més compatibles amb Twitter.

    Les etiquetes, “hastags” (#) permeten donar una mateixa categoria a diferents piulades. Això permet agrupar-les sota aquesta categoria, encara que hagin estat publicades per usuaris diferents. Jo puc escriure una piulada i afegir-hi aquesta etiqueta #sarriadeter Si d’altres usuaris afegeixen aquesta etiqueta a les seves piulades totes quedaran agrupades a l’etiqueta. Les etiquetes són de gran utilitat per seguir esdeveniments o un tema concret. A través del cercador de Twitter es poden veure els “tweets” agrupats sota una mateixa etiqueta i desar la cerca per a futures consultes.

    Però no només puc generar contingut a Twitter, puc fer altres coses amb el continguts dels qui segueixo. Ja hem dit que l’activitat dels qui segueixo va apareixent al meu “timeline”, on puc veure els continguts que publiquen; aquesta informació jo puc retwitejar-la o respondre-la.

    Quan retwitejo (RT) replico, reenvio la informació de l’altre als meus seguidors, aportant viralitat al contingut publicat. Quan em retwitegen una piulada, el meu contingut també guanya viralitat: si jo tinc 10 seguidors la meva piulada la veuran 10 persones; si un seguidor meu té 10 seguidors i fa un RT d’un apunt meu, la meva piulada serà vista pels seus 10 seguidors...

    Quan responc a un apunt d’una persona que segueixo (@) inicio una conversa oberta amb ella sobre el seu apunt. S’estableix un diàleg en obert que es va actualitzant en ambdós “timeline” del Twitter.

    A Twitter també puc establir un diàleg privat, que no es publica al “timeline” obert. Per aquests usos puc utilitzar els missatges directes (DM), un servei de missatgeria intern. Els missatges directes també tenen la limitació de 140 caràcters i naturalment també els pots respondre.

    Els continguts de les piulades són molt variats: opinions, titulars, informació, recomanacions...

    Al Twitter també es poden compartir imatges, amb aplicacions paral·leles com Twitpic, Tweetphoto o Twitxr. Per a compartir vídeos hi ha Twiddeo o Vidly. Per a la gestió d’un o més comptes de Twitter hi ha aplicacions com hootsuite o cootweet. També hi ha aplicacions de gestió del Twitter per a l’escriptori com Tweetdeck o Seesmic Desktop o bé per a realitzar enquestes via Twitter amb Polldaddy o Twtpoll.

    I és que el Twitter no és utilitzat només a títol personal, també s’usa a nivell corporatiu: empreses, marques, entitats, mitjans de comunicació o partits polítics utilitzen Twitter. Presentacions de productes, els titulars del dia, notícies corporatives o l’atenció al client són usos corporatius corrents.

    Com altres eines web 2.0 el Twitter es pot sincronitzar amb altres aplicacions com el Facebook, de manera que les piulades es publiquin també al mur del Facebook. També des d’altres serveis web es pot publicar al “timeline” del Twitter: des de blocs o altres editors de continguts: Slideshare, Spotify, Youtube, etc. El Twitter també permet la sindicació de continguts, dels “tweets”  via rss (Really Simple Syndication).
    L’rss és un sistema que permet sindicar continguts, és a dir, dirigir continguts d’una web a una altra pàgina web o lector de continguts. Per exemple sindicar els continguts de diferents blocs al meu lector de Google.

    El Twitter és una eina més per incrementar el tràfic a altres webs nostres: blocs, pàgines personals, perfils de Facebook, etc. Si publiquem un apunt al nostre bloc i en fem difusió via Twitter amb un enllaç, el nostre apunt al bloc es beneficiarà de la viralitat de Twitter. També ja són molt utilitzades les aplicacions per fer un RT directament des del bloc o pàgines web, de manera que amb un sol clic es pot replicar un contingut d’un altre web a Twitter.

    Una de les utilitats que té Twitter a Catalunya és l’actualització sobre la informació de l’estat de les Rodalies o del trànsit: averies, retards, retencions i altres incidències es bolquen al moment per part d’usuaris a Twitter essent una informació en directe que pot resultar de molta utilitat.

    I són molts més els usos que el Twitter pot tenir, de fet tots els que et puguis imaginar!

    El Twitter, els microblocs en general, tenen èxit perquè a diferència dels blocs, no requereixen llargues i elaborades creacions de continguts. Amb 140 caràcters pots sintetitzar una idea, una opinió, un missatge, una comunicació...

    No hi millor manera de conèixer Twitter que registrant-s’hi i començar a publicar i compartir contingut. T’hi sumes?

    Algunes recomanacions per treure tot el suc a Twitter:

    Utilitza el teu nom i cognom, o la combinació d’aquests, per al teu nom d’usuari. Fes servir un nom d’usuari que t’identifiqui bé.

    Igualment publica una imatge de perfil que t’identifiqui: millor una foto teva que un logo, una marca. Si utilitzes un avatar fes que s’assembli a tu.

    Omple l’espai del perfil: la localització, la biografia i l’enllaç. Pel que fa a l’enllaç, si tens una pàgina personal o bloc posa-li; si no però tens Facebook, dirigeix l’enllaç al teu perfil al Facebook o a alguna altra web personal.

    Publica les teves opinions, allò que fas, allò que per tu és important comunicar, sigues tu mateix. No publiquis res que no diries en públic, no revelis secrets inconfessables.

    No abusis del RT, als teus seguidors els interessa més el què tu penses.

    No et limitis només a piular; escolta també els teus seguidors i estableix conversa.
    Respon a les respostes i missatges directes que rebis, sobretot si contenen preguntes o t’interpel·len.

    I sobretot, ni al Twitter ni a cap altre eina 2.0 et converteixis en un troll!
    Un troll és una persona que es dedica intencionadament a provocar usuaris i lectors d’internet a través de comentaris insistents i ofensius.

    Finalment comentar-vos que aquest article ha estat publicat al Twitter agregant totes les piulades amb aquesta etiqueta: #twitterPdS73
    Ens trobem al Twitter!

    Recorda:
    Usuari: és el teu nom a Twitter, va precedit por l’ arroba (@): @usuari.
    Tweet: piulada, és cada un dels missatges que publiques, amb una extensió màxima de 140 caràcters i que apareix al teu “timeline” i als de les persones que et segueixen (“followers”).
    Timeline: és l’espai central de Twitter on de manera cronològica es van mostrant els “tweets” de les persones que segueixes. Com més usuaris segueixis més activitat i actualització tindrà el teu “timeline”.
    Following (seguint): són aquells usuaris que segueixes, aquells als que has marcat l’opció seguir (“follow”). Els seus “tweets” apareixen al teu “timeline”.
    Followers (seguidors): són aquells usuaris que ens segueixen, que han marcat per al nostre perfil l’opció de seguir (“follow”). Els nostres “tweets” apareixen el seu “timeline”.
    Follow i unfollow (seguir i deixar de seguir): són les accions que puc fer per seguir o deixar de seguir un usuari.
    Block i report spam (bloquejar i denunciar per spam): són les accions que puc fer per bloquejar un usuari, no permetent que em segueixi, o denunciar-lo a Twitter per si considero que fa un mal ús del seu compte fent spam (publicitat intensiva, reincident i no desitjada) o aportant contingut ofensiu.
    Reply (resposta): és la resposta, és la manera d’enviar un missatge obert, publicat al “timeline”, a un o més usuaris. L’usuari o usuaris a qui faci la resposta rebran en obert el missatge i els seus seguidors també el veuran. Per enviar el missatge obert s’utilitza l’@ davant el nom d’usuari: @usuari1 @usuari2 Aquest sistema és el mateix per a les mencions.
    Mention (menció): és l’altra part de la resposta. Quan un usuari escriu una resposta amb el nostre nom @RogerCasero, apareixerà al nostre “timeline” i en un espai específic amb totes les mencions.
    Direct Message (missatge directe): és el missatge que enviem de manera directa i privada a un usuari. Aquest missatge només és visible per l’emissor i el receptor. Cal que el destinatari sigui un seguidor teu i els missatges s’inicien amb les lletres DM. Al Twitter hi ha un espai específic que conté la safata de missatges rebuts i enviats.
    Retweet: és l’acció que fem quan repliquem un “tweet” d’una persona que seguim al nostre “timeline”, fent-lo visible als nostres seguidors. S’identifica amb les sigles RT i hi apareix també el nom d’usuari de qui ha creat el “tweet”. Twitter disposa d’un botó per retwitejar directament un “tweet”. Quan fem un RT donem valor a allò que compartim d’una persona que seguim als nostres seguidors.
    Hastags (etiquetes): són les etiquetes que ens permeten agrupar diferents “tweets” en una mateixa categoria (tema, concepte...). Poden ser compartides per diferents usuaris encara que no es segueixin entre ells.

    Aquest article també l'he publicat al Google Docs.