dijous, 31 de juliol del 2008

Petició per recuperar la inscricpió setmanal al Casalet de Sarrià de Ter

Sobre aquest tema ja n'havia parlat a principis de mes en un post titulat El Casalet d'estiu de Sarrià de Ter (publicat el 2 de juliol de 2008). Vaig exposar-ho en el darrer Consell Escolar Municipal de Sarrià de Ter, que es va celebrar a mitjans de juliol, i vaig tornar-ho a exposar, i demanar, al darrer Ple de l'Ajuntament de Sarrià de Ter, que es va celebrar aquest passat dimarts 29 de juliol.
Des del grup municipal del PSC de Sarrià de Ter ahir dimecres vam emetre aquesta nota de premsa referent ala nostra petició de recuperar l'opció d'inscripció setmanal al Casalet d'estiu de Sarrià de Ter.

El PSC demana que es recuperi l´opció d´inscripció setmanal al casalet d´estiu de Sarrià de Ter pel proper estiu

Roger Casero reclama que aquesta opció, que s´ha eliminat aquest any pel Casalet, es recuperi pel proper estiu, permetent una major adaptació de les activitats de lleure dels infants a les necessitats de les famílies


El PSC de Sarrià de Ter ha demanat al govern municipal que en la programació de les activitats d´estiu de l´any vinent es recuperi l´opció d´inscripció per setmanes al Casalet. La petició la va fer el portaveu del grup municipal del PSC al Ple de l´Ajuntament de Sarrià de Ter d´aquest passat dimarts 29 de juliol.

L´opció d´inscripció per setmanes a les activitats del Casal Esportiu (3 a 12 anys) i del Casalet (1 a 3 anys) és una opció que s´ofereix des de fa anys a Sarrià de Ter, flexibilitat que permet ajustar les activitats de lleure dels infants a les necessitats de les famílies per compatibilitzar les vacances escolars amb els horaris i vacances laborals dels pares i mares.

Segons Roger Casero, portaveu del PSC, “el fet que s´exteranlitzi el Casalet, com ha passat aquest any, no és motiu suficient per eliminar l´opció d´inscripció setmanal, ja que és l´Ajuntament qui ha de definir l´oferta de les activitats de lleure”. Per Casero “el problema ha estat que el Casalet s´ha planificat tard i a l´hora de negociar el servei, a corre cuita, el govern municipal va cedir en aquest punt.”

Roger Casero, que va valorar molt positivament el servei de Casalet que ofereix l´entitat externa, va demanar al govern que de cares al proper estiu, amb independència de qui finalment gestioni el Casalet, es recuperi l´opció d´inscripció per setmanes, tal i com demanen moltes famílies usuàries del Casalet i d´altres que no s´hi ha inscrit precisament perquè l´oferta mensual no s´ajustava a les seves necessitats.

En aquest sentit Roger Casero va dir que “des del PSC no qüestionem l´externalització, ens sembla una fórmula que pot resultar i de fet resulta positiva, no només econòmicament, però demanem que es recuperi el valor afegit que ofereix Sarrià de Ter a les activitats d´estiu, alhora que esperem que la decisió de no permetre la inscripció setmanal no s´estengui també al Casal Esportiu”.


La notícia ha estat recollida per Ràdio Sarrià, qui ha publicat la nota de prems al seu web: El PSC de Sarrià demana que es recuperi l'opció d'inscripció setmanal al Casalet pel proper estiu.

També ha publicat la notícia el Diari de Girona en l'edició d'avui dijous:

El PSC demana recuperar l'opció d'inscripció setmanal al casalet d'estiu

Casero defensa una major adaptació de les activitats dels infants a les necessitats de les famílies

SARRIÀ DE TER DDG

El PSC de Sarrià de Ter ha demanat al govern d'ERC i CiU que en la programació de les activitats d'estiu de l'any vinent es recuperi l'opció d'inscripció per setmanes al Casalet. La petició la va fer el portaveu del grup municipal del PSC al ple de dimarts.

L'opció d'inscripció per setmanes a les activitats del Casal Esportiu (3 a 12 anys) i del Casalet (1 a 3 anys) és una opció que s'ofereix des de fa anys a Sarrià de Ter, flexibilitat que permet ajustar les activitats de lleure dels infants a les necessitats de les famílies per compatibilitzar les vacances escolars amb els horaris i vacances laborals dels pares i mares. Segons Roger Casero, portaveu del PSC, "el fet que s'externalitzi el Casalet, com ha passat aquest any, no és motiu suficient per eliminar l'opció d'inscripció setmanal, ja que és l'Ajuntament qui ha de definir l'oferta de les activitats de lleure". "El problema ha estat que el Casalet s'ha planificat tard", afirma.


I per acabar 2 consideracions:

1.- personalment, com a pare d'una nena usuària del Casalet, estic molt satisfet del servei i atenció oferts per l'entitat que el gestiona aquest any. De fet com a grup municipal hem expressat també la valoració positiva i que el fet de l'externalització no el qüestionem. I ja vaig expressar-ho, això, a principis de mes, just al principi del Casalet.

2.- entenc que la inscripció per setmanes afegeix complexitat a l'hora de programar les activitats d'estiu, però no és una opció perjudicial en sí mateixa. De fet malgrat haver pagat tot el mes, algunes famílies només n'han fet ús algunes setmanes, de manera que també es dóna la realitat de variació en la mainada que assisteix al Casalet (com passa al Casal esportiu). D'altra banda si es considerés que aquesta opció és pedagògicament negativa pel Casalet, perquè es manté al Casal esportiu?...

dimecres, 30 de juliol del 2008

Sarrià de Ter al Consorci de Benestar Social Gironès-Salt

El Ple de l'Ajuntament de Sarrià de Ter d'ahir dimarts va aprovar, entre d'altres coses, el conveni marc d'adhesió de Sarrià de Ter al Consorci de Benestar Social Gironès-Salt. El grup del PSC, del qual són regidor - portaveu, vam votar-hi a favor, un sí clar, naturalment, però també un sí amb algunes reserves.

En la meva intervenció com a portaveu vaig explicar el motiu del nostre vot favorable i de les nostres reserves, ja que malgrat les opcions són a favor, en contra o abstenció, sempre he cregut que més enllà de l'orientació del vot, aquest sempre pot ser matisat.

El fet és que el sistema de serveis socials a Catalunya està canviant els darrers anys i ho està fent d'una manera important. Per un costat tenim els canvis legislatius a nivell estatal, amb Llei de suport a l'autonomia personal i suport a la dependència [LEY 39/2006, de 14 de diciembre, de Promoción de la Autonomía Personal y Atención a las personas en situación de dependencia, en .pdf] i a nivell català amb la Llei de Serveis Socials [Llei 12/2007, d'11 d'octubre, de serveis socials]. Aquestes lleis suposen un important impuls per les polítiques socials, impuls social, amb la generació de nous drets i l'ampliació de la cartera de serveis i, sobretot i també, impuls econòmic.

Paral·lelament estem vivint, els darrers anys, un procés de creació de consorcis d'àmbit comarcal que integren, en la seva majoria, tots els municipis d'una comarca, tinguin o no més de 20.000 habitants, xifra a partir de la qual els serveis socials d'atenció primària passen de ser una competència comarcal a ser una competència municipal. És el cas dels Consorcis de Benestar Social de la Garrotxa, del Pla de l'Estany i del Gironès-Salt, i possiblement més endavant els de l'Alt i el Baix Empordà i el Ripollès.

Precisament és a través dels consorcis des d'on des del Departament d'Acció Social i Ciutadania es vol vehicular l'acció social al món local, més que a través dels municipis i sobretot els municipis petits. En el cas del Consorci de Benestar Social Gironès-Salt Sarrià de Ter i Girona són els únics municipis de la comarca que no en formen part. No ser-hi ara, tal i com es planteja el mapa de serveis socials, podria ser sinònim de pèrdua d'oportunitats, sobretot pel que fa a la participació i desplegament de programes i recursos: teleassistència, immigració i ciutadania, igualtat, etc.

Des del PSC de Sarrià de Ter no podem obviar ni obviem els canvis i moviments que s'estan produint, no podem girar-nos d'esquena i mostrar-nos inflexibles en el manteniment de l'status quo existent avui a Sarrià de Ter. De fet des del nostre grup sempre hem pensat que és necessari trobar l'encaix entre la nostra realitat i la vinculació al Consorci de Benestar Social Gironès-Salt.

L'any 2002 l'Alcalde Josep Turbau va decidir prescindir dels serveis socials d'atenció primària que llavors prestava a Sarrià de Ter el Consell Comarcal del Gironès, per crear uns serveis socials propis. No sense dificultats per part del Departament de Benestar Social i del propi Consell Comarcal, la determinació de Josep Turbau es va fer realitat. L'any 2003 jo entrava com a regidor, entre d'altres àrees, de Serveis Socials, i al llarg d'aquests darrers 4 anys vam consolidar els serveis socials d'atenció primària, amb tres professionals (treballadora social, educadora social i monitora), vam consolidar i potenciar el Programa d'Atenció a Domicili (PAD), amb el Servei d'Atenció a Domicili (el SAD, amb una dedicació d'una treballadora familiar a jornada sencera) i el teleassistència, augmentant els terminals municipals disponibles, també al llarg d'aquests 4 anys vam potenciar l'àrea de Joventut, vam crear l'Àrea de la Dona i l'Àrea de la Gent Gran, amb el desenvolupament del Pla Integral de la Gent Gran i l'obertura de l'oficina municipal gerontològica.

És a dir, amb uns serveis socials potents, més pròxims i amb més recursos econòmics (amb un gran esforç municipal), l'aposta de crear els serveis socials propis sempre he considerat que va ser altament positiva per Sarrià de Ter i els veïns i veïnes. D'altra banda a partir del 2003 es va reestablir la relació i cooperació amb el Consell Comarcal del Gironès, primer, i amb el Consorci de Benestar Social Gironès-Salt després, fins ara sense necessitat de formalitzar-la.

Ara el Consorci de Benestar Social Gironès-Salt demana a l'Ajuntament que cal formalitzar la relació a través del conveni marc d'adhesió, per tal d'anar-hi annexant els projectes i serveis que es desenvoluparan conjuntament, com serà el cas de la Teleassistència. Per part del nostre grup, del PSC de Sarrià de Ter, cap problema, endavant, sempre i quan, per aquests i altres serveis, el nivell de servei i de qualitat que ara ofereix Sarrià de Ter no minvi, al contrari, serveixi per millorar-lo.

I és aquí on hi ha les nostres reserves, sobretot en no tenir pressa per plantejar-nos passar els serveis socials d'atenció primària de Sarrià de Ter al Consorci, no només per la dispersió i pèrdua de comandament polític, també perquè ara per ara, per proximitat, qualitat i ràtios, suposaria un pas enrere, ja que el Consorci no podria garantir el mateix llindar de servei i qualitat que ofereix el servei municipal. Entenem doncs que no es donen, avui per avui, les condicions òptimes perquè el Consorci de Benestar Social Gironès-Salt es faci càrrec dels serveis socials d'atenció primària de Sarrià de Ter.

Des del PSC de Sarrià de Ter hem actuat responsablement votant a favor; també hem actuat responsablement demanant que sempre que es vulguin afegir programes o serveis al conveni se'ns informi prèviament. De fet és através d'aquest flexibilitat que cal jugar, i possiblement no només al Consorci Gironès-Salt; també d'altres consorcis embrionàris es plantegen aquesta flexibilitat; no es tracta de tot o res... I si flexibilitat vol dir complexitat, aprenem a gestionar la complexitat...

dimarts, 29 de juliol del 2008

Demaneu als vostres filles/es que us imitin!

Hi pensava, en aquesta qüestió, després de veure el vídeo que acompanya aquestes paraules... El vaig veure penjat al bloc de la Carme Sánchez Martín fa dies... Ella senzillament deia: Me l'ha enviat una companya de feina, i m'ha impressionat per la seva càrrega pedagògica. I després de mirar-lo vaig pensar en algunes vegades que les meves filles m'han imitat, tot jugant... No sempre surto indemne de la imitació, sobretot perquè no sempre m'agrada veure com elles em perceben...

Que els nostres fills i filles ens imitin, sobretot quan ens enfadem, és molt més cru (fins i tot cruel) que mirar-nos al mirall, ja que el mirall només ens reflecteix a nosaltres mateixos als nostres propis ulls, però ells ens reflecteixen a través de la seva mirada, la seva percepció, les seves emocions i pulsions...

Però el pitjor no és que ens imitin, el pitjor és que, quan siguin grans, en part ens reproduiran... i què volem que reprodueixin de nosaltres els nostres fills i filles?. Quin serà el nostre llegat?.

Aquest és el veritable missatge del vídeo...

Los niños lo ven... Los niños lo hacen


----------------------

pd: i nosaltres, hem recollit quelcom positiu, o negatiu, dels nostres pares i mares?. Quin és el seu llegat?

dissabte, 26 de juliol del 2008

10 anys de matrimoni!

Si escrivís aquesta entrada demà la podria titular 10 anys i un dia de matrimoni, però llavors semblaria que em refereixo més aviat a una condemna...

No és el meu cas i, espero, confio, intueixo, el de la Sira...

Fe fet avui hem tornat a dinar al restaurant on vam fer el convit a Can Toscà, de Canet d'Adri... i naturalment hem recordat aquell dia...

Sira i Roger. 10 anys casats!


I després de veure el vídeo, les fotos del casament, dues evidències.
1: tempus fugit...
2: ... però per tothom de la mateixa manera!

divendres, 25 de juliol del 2008

Comiat de solter

Amb aquest títol, Comiat de Solter, vaig escriure una mena de diari personal cada dia durant el meu darrer mes de solter, és a dir, des del divendres 26 de juny fins al diumenge 26 de juliol de 1998, dia que em vaig casar amb la Sira.

El diari el vaig imprimir i enquadernar per regalar-li a la Sira com a present del nostre casament. Cada dia, al llarg d'aquell mes, escrivia un xic, repassant fets del dia, sentiments, emocions i records...


El diari el vaig començar així, el divendres 26 de juny de 1998:

Estimada Sira,
quan avui falta just un mes per casar-nos em disposo a escriure't, fins el dia del nostre casament, una crònica diària i personal del què fins llavors s’esdevingui.

I avui fa 10 anys, el dissabte 25 de juliol, vaig escriure, entre d'altres coses, aquestes paraules que avui em permeto compartir amb vosaltres:

Hola Sira,
a hores d’ara ja està tot enllestit, si més no per part nostra; hem anat a Banyoles a comprar les coses que ens faltaven, i ho hem acabat de lligar tot; el cert és que avui, darrer dia de solters, ha estat un dia molt maco. Ens hem despertat junts i hem anat per feina, però sobretot des que ens hem despertat hem estat tot el dia junts, fins a les nou del vespre. Estic molt content que hagi estat així aquesta vigília.

Sira, estic content, molt content, demà ens casem. He de confessar que quan la meva mare m’ha deixat a Girona el pessigolleig ha anat en augment i m’he començat a sentir nerviós, però ara estic més tranquil; intueixo que demà, però, els nervis em superaran, i és que és tan emocionant tot plegat... Demà serà un gran dia!. Sira, i quan he arribat a casa t’he trobat al contestador; MOLTES GRÀCIES SIRA!, ets tot un sol!.

I jo ara me’n vaig a dormir, que demà al matí he d’acabar aquesta crònica diària i personal... Que dormis molt bé avui Sira. T’ESTIMO MOLT. BONA DARRERA NIT, de soltera... t’estim.

Dissabte 25 de juliol de 1998


-------------------------------

pd: a la imatge la Sira i jo sortint de l'esglèsia de Sarrià de Ter entre pètals i arròs!

dijous, 24 de juliol del 2008

Virgínia. Primer vídeoclip de Le Croupier

Le Croupier (i MySpace) no para ni fa vacances! Té la mà calenta, un bon joc i, com sempre, un as amagat a la màniga!.

Sabíem que després dels concerts de presentació Le Croupier gravava el seu primer videoclip amb la cançó Virgínia (Llum, càmera, acció!. Le Croupier grava...).

I finalment aquest passat dimecres 23 de juliol el videoclip es va estrenar: gravat al Casino de Girona (on va fer els 2 concerts de presentació a Girona) amb la participació, entre d'altres, de l'actriu Mònica López.

Aquí teniu, doncs, el seu primer videoclip (i si és el primer vol dir que n'hi haurà un segon, i tercer...)

Le Croupier - Virginia


A canal del Youtube de Le Croupier [lecroupiervideos] també podeu trobar-hi, avui per avui i de moment, aquest altre clip, gravat a La Cellera:

Le Croupier - La Última Habitación

------------------------------------

pd1: no és ben bé Le Croupier però hi té molt, moltíssim a veure; de fet hi està íntimament lligat: en Carles Cors (de qui Le Croupier és el seu alter ego) també el trobareu al facebook (de Carles Cors)!.

pd2: també he escrit aquí, sobre Le Croupier a:
Le Croupier. Diumenge 4 de maig de 2008
Le Croupier, a plena llum del dia. Dijous 22 de maig de 2008
Llum, càmera, acció!. Le Croupier grava.... Dilluns 11 de juny de 2008

pd3: la Sira (bloc no actualitzat, haurem de fer alguna cosa!) també ha participat en la gravació del videoclip.

Facto Delafé y las Flores Azules a la Devesa


Quina vitalitat, quina energia!. No només en el seu directe, també en la seva música, les seves cançons, les seves lletres. Són Facto Delafé i las Flores Azules (MySpace)

El seu so és molt particular, una mixtura entre la música pop-rock i una posada en escena, actitud i manera de cantar més propera al hip-hop. S'associa sovint el hip-hop amb una manera de cantar agressiva, contundent, amb unes lletres crítiques i molt realistes; la seva és una actitud més soft, però igualment crítica, però amb uns contorns més arrodonits...

La presència i veu (de porcelana, com la seva presència, aparentment fràgil, només aparentment...) d'Helena Miquel -las flores azules- (veu i cors) dóna preciament aquesta personalitat al grup, ja que si bé l'Oscar Daniello -delafe- (veu i lletres) té una actitud més hip-hop, també més cool, ella és més melòdica. Però ambdós dominen bé l'escenari i la connexió amb el públic, juntament amb en Marc Barrachina -facto- (bases, cors i producció) que al darrera les màquines aporta un punt de bojeria. Les seves lletres són poesia cantada, carregada de positivisme, amb poca decadència i un polsim de crítica. Són lletres emotives, amb més càrrega emocional que bilis i, per descomptat, gens destructives.
El concert d'ahir a la carpa Nummunit de la Devesa va ser genial!. Hi havia molta gent i molta, com nosaltres (la Sira i jo) era la primera vegada que els escoltàvem el directe. A casa fa temps que els escoltem i finalment vam poder anar-los a veure resolent certa logística (les nenes, a casa la meva mare... ai les àvies, quin gran invent!).

---------------------------------

pd1: FACTO DELAFÉ Y LAS FLORES AZULES - La Juani


pd2: FACTO DELAFÉ Y LAS FLORES AZULES - La Fuerza


pd3: Facto Delafé - Sólo palabras


pd4: Facto Delafé y Las Flores Azules - EL INDIO


pd5: Facto Delafé y Las Flores Azules - Making Off de "El Indio"


pd6: MAKING OF "MAR EL PODER DEL MAR"


pd7: Ja és primavera!


La música de Facto Delafé i las Flores Azules també ha servit per musicar l'anunci primaveral d'aquesta conegudíssima casa comercial.

Fe d'errades (sense mala fe). Imprescindible post d'aclariment del post d'ahir

Stop!. Freeeeeena!. Para el carro Roger!.
Això és què ahir hauria d'haver fet abans de publicar l'entrada PUOSC Sarrià de Ter. Programa final. al bloc. Em vaig deixar endur per una falsa eufòria, les ganes em van poder i em vaig embriagar d'optimisme, veient només allò que jo volia veure i no el què realment era...

Ahir, ho reconec, estava en un núvol, pel què no vaig poder llegir amb prou cautela, i mesura, la informació que tenia entre mans. Va ser un error de percepció i d'interpretació possiblement motivat per les ganes que el què interpretava fos realitat.

Vaig escriure el post a raig, acceleradament, a partir d'una clara confusió que fins ahir a la tarda no em va sobrevenir: no em lligava el què estava dient amb el què havia vist, dies enrere, en un document que tenia el vist-i-plau del govern, donant resposta a les al·legacions.

Així doncs el què finalment ha aprovat el PUOSC per Sarrià de Ter és el què havia aprovat inicialment, és a dir, els tres projectes que descric a continuació, de manera que ni l'enllumenat ni els honoraris hi van entrar.

La planificació definitiva del PUOSC per Sarrià de Ter és aquesta, segons consta a la part inferior de la pàgina 38 del document (en pdf) de la Planificació definitiva Quinquenni 2008-2012:

Millora de les xarxes de serveis i adequació del carrer Major
Anualitat: 2010
Pressupost: 869.723,34 €
Subvenció: 354.853,90 €

Reforma parcial de l'edifici de l'ajuntament
Anualitat: 2009
Pressupost: 249.968,46 €
Subvenció: 100.000,00 €

Auditori i tancaments exteriors dels espais de difusió de les arts visuals i museu
Anualitat: 2012
Pressupost: 905.104,46 €
Subvenció: 400.000,00 €

D'altra banda una altra imprecisió va ser interpretar incorrectament les xifres globals del PUOSC. Els 3.437.659.200,77 € pressupostats per 1.793.059.740,31 € de subvenció del PUOSC són els càlculs de la demanda final, de la demanda fruit de les al·legacions, però no la dotació final aprovada, que serà, pel aquest quinquenni, d'uns 600 milions d'euros (extret de la nota de premsa El PUOSC 2008 té la dotació més alta de la història: En total, el PUOSC 2008-2012 atorgarà 600 milions d'euros als municipis catalans).

En fi, demano disculpes per l'error, em sap greu la confusió per si, ni que sigui per unes hores, us he generat falses esperances i alegries... Confio que aquest error quedi esmenat amb aquesta post de fe d'errades...

-----------------

pd1: podria haver eliminat l'entrada d'ahir, però els errors no es tapen, sinó que s'esmenen...

pd2: a vegades tanta llum encega, enlluerna...

dimecres, 23 de juliol del 2008

PUOSC Sarrià de Ter. Programa final.


Ahir dimarts el Govern de la Generalitat de Catalunya va aprovar la inversió del PUOSC del 2008, xifrada en 141 milions d'euros [El PUOSC 2008 té la dotació més alta de la història].

El PUOSC 2008-2012 ja està, doncs, planificat, després de tancar-se el procés de proposta dels municipis i ens locals, l'aprovació incial del Govern, les al·legacions presentades i la resolució final.

En el cas de Sarrià de Ter podem estar plenament satisfets, ja no només amb l'aportació inicial, sinó sobretot amb l'aportació final que el PUOSC farà a importants inversions pel nostre poble.


A nivell de xifres la planificació final ha millorat substancialment l'inicial, ja que no només s'han incrementat les dotacions dels programes aprovats inicialment, sinó que a més s'han pogut afegir els 2 que inicialment no havien estat aprovats, la millora de l'enllumenat de Sarrià de Dalt i els honoraris corresponents a la nova biblioteca.

D'aquesta manera hem passat d'una dotació inicial del PUOSC de 854.853,90 € per subvencionar els 2.024.796,26 € d'inversió a una aportació final de 1.431.881,92 € (és a dir, 577.028,02 € més)per subvencionar els 2.473.114,34 € d'inversió prevista (és a dir, 448.318,08 € més).

Entrant un xic més en els projectes, el programa final i els canvis realitzats són aquests:


Millora de les xarxes de serveis i adequació del carrer Major. Prioritat 1.
Anualitat: 2009
Pressupost: 869.723,34 €
Subvenció inicial: 354.853,90 €
Subvenció final: 608.806,00 €. Suposa un increment de 253.952,10 €.
L'aportació del PUOSC a aquest projecte és del 70% de la inversió, pel 30 € de l'Ajuntament de Sarrià de Ter.

Auditori i tancaments exteriors dels espais de difusió de les arts visuals i museu. Prioritat 2.
Anualitat: 2010 (inicialment era 2012)
Pressupost: 905.104,46 €
Subvenció: 400.000,00 €
Subvenció final: 458.104,46 €. Suposa un increment de 58.104,46 €
L'aportació del PUOSC a aquest projecte és del 50,61% de la inversió, pel 49,39% de l'Ajuntament de Sarrià de Ter.

Enllumenat públic de Sarrià de Dalt. Prioritat 3.
Anualitat: 2009. Aquest projecte no va ser aprovat inicialment
Pressupost: 341.654,71 €
Subvenció: 136.662,00 €
L'aportació del PUOSC a aquest projecte és del 40% de la inversió, pel 60% de l'Ajuntament de Sarrià de Ter.

Reforma parcial de l'edifici de l'ajuntament. Prioritat 4.
Anualitat: 2010
Pressupost: 249.968,46 €
Subvenció inicial: 100.000,00 €
Subvenció final: 174.978,46 €. Suposa un increment de 74.978,46 €.
L'aportació del PUOSC a aquest projecte és del 70% de la inversió, pel 30% de l'Ajuntament de Sarrià de Ter.

Honoraris corresponents a la (nova) biblioteca. Prioritat 5.
Anualitat: 2008
Pressupost: 106.663,37 €
Subvenció: 53.331,00 €
L'aportació del PUOSC a aquest projecte és del 50% de la inversió, pel 50% de l'Ajuntament de Sarrià de Ter.

Les xifres totals són prou importants per Sarrià de Ter: dels 2.473.114,34 € pressupostats pels cinc projectes, el PUOSC aportarà 1.431.881,92 €, que representa un 57,90% de la inversió, mentre que l'Ajuntament de Sarrià de Ter haurà d'aportar els 1.041.232,42 € restants, que suposen el 42,10% de la inversió.

Si voleu mirar amb més detall i deteniment aquestes i totes les xifres del PUOSC 2008-2012 podeu consultar-les al web http://www.municat.net/, on hi podreu trobar la Formulació definitiva PUOSC 2008 (pdf) i la Planificació definitiva Quinquenni 2008-2012. Hi trobareu la relació de les actuacions per comarques, que sumen un total de 3.437.659.200,77 € pressupostats per 1.793.059.740,31 € de subvenció del PUOSC.

Pel que fa a Sarrià de Ter, les dades són dins el document del Gironès. Es pot consultar la planificació incial (pàgina 4 del document en pdf) i la planificació (demanda) final (pàgina 8 del document en pdf).

En definitiva l'aposta del Govern de la Generalitat pel món local és clara, tal com ho manifesta a la nota de premsa: L'objectiu del PUOSC 2008-2012 és fer un salt quantitatiu i qualitatiu i seguir impulsant les inversions en l'àmbit local per millorar la qualitat de vida dels ciutadans.

I a Sarrià de Ter podem mostrar-nos satisfets, tot i que la feina serà, ara, cercar els diners per inversió que corresponen a l´Ajuntament de Sarrià de Ter...

-------------------------

pd1: també he escrit, en aquest bloc, sobre el PUOSC a:
El PUOSC i Sarrià de Ter. Divendres 11 d'abril de 2008.

pd2: la imatge que acompanya aquesta entrada!. Bé, un homenatge a la felicitat per l'entrada de la reforma de l'enllumenat públic de Sarrià de Dalt. L'enllumenat veu la llum!.

dimarts, 22 de juliol del 2008

XI Congrés PSC: primer Catalunya

El PSC ha sortit molt reforçat de l’XIè Congrés, celebrat aquest passat cap de setmana.

N’ha sortit reforçat com a partit, com a partit de govern i n’ha sortit especialment reforçat José Montilla, primer secretari del PSC i President de la Generalitat.

No ha estat un congrés d’auto complaença, de mirar-se el melic; ha estat un congrés de posicionament i, sobretot, de projecció, idea força que es desprenia del propi lema de l'XIè Congrés del PSC: la Catalunya que sap on va.

D’entrada celebro enormement la designació d’Isidre Molas com a President del PSC [Isidre Molas, President del PSC], no només pel valor simbòlic del càrrec (que jo prefereixo no deixar mai vacant), sinó per la vàlua de qui a partir d’ara l’ostenta, l'Isidre Molas, senador del PSC per l'Entesa.



José Montilla ha marcat molt clarament un camí molt clar, subratllant-lo en un moment clau (balances fiscals, negociació del finançament) i davant la militància, el País i, naturalment, davant el propi Secretari General del PSOE i President del Govern de l’Estat, José Luís Rodríguez Zapatero: “José Luís, els socialistes t´estimem bé, però encara estimem més Catalunya i els seus ciutadans”.

De fet en el seu discurs (Discurs íntegre de José Montilla) José Montilla parla de vàries coses.

Sobre la llengua, en resposta al Manifiesto i a les manifestacions de Felip Puig, Montilla diu:

Mireu..., la llengua es defensa de tres maneres.
PRIMER, respectant-la. Respectant als que la parlen i ajudant els que no la parlen a que ho puguin fer, si volen.

SEGON, fent-la servir. I jo ho faig i ho faré. Espero, a més, fer-ho cada dia millor. Continuaré aprenent i continuarem avançant. I vull que tots els catalans i catalanes fem servir cada dia més i millor la nostra llengua.
(per tant, de lliçons de català, les que calguin..., de lliçons de catalanisme, cap ni una!...)

I, FINALMENT, també defensa amb la voluntat personal... i amb la voluntat política de defensar el català, sempre
.

Montilla també defineix actualitzant, posant al dia, les aspiracions dels socialistes catalans vers la governabilitat d'Espanya:

Els socialistes no estem per “facilitar la governabilitat”, com diuen alguns. Els socialistes catalans volem ser protagonistes i actius, també en el govern d’Espanya.
Perquè varem decidir, fa trenta anys, que els socialistes catalans volíem compartir, amb el conjunt de socialistes espanyols, un compromís de transformació dels pobles d’Espanya, un compromís federal que afegíem al nostre compromís nacional.
Era un compromís federal que reclamava llavors I RECLAMA ARA, ara també, RECIPROCITAT
.

I quan Montilla, dirigint-se a Zapatero, li diu que els socistes estimem més Catalunya i els seus ciutadans, li segueix dient, en castellà:

Nos debemos a ellos. Nos debemos a Catalunya, a sus ciudadanos, a sus problemas, a sus expectativas, a sus justas demandas, a su lengua, a su cultura, a su Estatuto. Y vamos a defenderlos con todas nuestras fuerzas.

De fet és el desplegament i desenvolupament de l'Estatut el principal llibre de ruta del PSC al Govern de la Generalitat, pel què és del tot coherent que des del PSC se n'exigeixi el compliment per part del Govern Espanyol, sobretot perquè ha estat aprovat majoritàriament pel Congrés de Diputats i pels catalans i catalanes en referèndum, esdevenint així llei.

Al seu discurs José Montilla destaca també el decàleg de la Declaració de Principis sorgida del Congrés:
Els homes i les dones socialistes de Catalunya proclamem els compromisos que ens identifiquen i que volem compartir amb tots aquells i aquelles que vulguin construir una societat millor:

1. Som demòcrates i posem les persones, la seva llibertat, la seva dignitat, els seus drets, la seva plena capacitat de controlar la pròpia vida i de desenvolupar el seu potencial, en el centre de les nostres propostes i les nostres polítiques. Defensem l’Estat de dret, el principi de legalitat, el principi de responsabilitat i el compromís cívic i polític.

2. Som progressistes i d’esquerres, gent compromesa amb el món del treball, i volem promoure una política de reformes per assolir una societat de benestar, inclusiva i cohesionada, la defensa de l’espai públic, la justícia social, la igualtat i el bé comú.

3. Som catalanistes i volem afirmar una Catalunya capaç de forjar el seu futur des de cada municipi i cada territori, en el marc d’una Espanya i d’una Europa federals.

4. Som europeistes i volem impulsar la construcció de la Unió Europea, oberts al Mediterrani i al diàleg de cultures i civilitzacions, amb una visió global i mundial dels problemes i de les solucions, conscients de la transcendència dels reptes que suposen el canvi climàtic, les migracions i el terrorisme internacional.

5. Som feministes i ens comprometem a que ambdós gèneres comparteixin, a parts iguals, la feina i l'oci, les responsabilitats familiars, polítiques i cíviques, el compromís i la recompensa. Volem fer de la igualtat i de la llibertat de totes les opcions personals una conquesta permanent.

6. Som ecologistes i volem protegir el nostre entorn comú mitjançant polítiques de desenvolupament sostenible que assegurin el progrés econòmic i el benestar per a tothom. Estimem la terra, el paisatge, el nostre patrimoni i els recursos naturals.

7. Som gent solidària i volem combatre la fam, la pobresa, l’explotació, l’analfabetisme i la malaltia a tot el món. Fem de la fraternitat un principi que inspira la nostra acció.

8. Som gent de pau i volem promoure la seguretat, el control dels armaments i la resolució pacífica dels conflictes com a esperança d’una vida millor per a la humanitat i per a les generacions futures.

9. Som gent emprenedora i volem impulsar la iniciativa personal, la llibertat d’empresa i la innovació en el marc d’una economia de mercat responsable socialment, que faci del treball un dret i una oportunitat per a l’emancipació de les persones.

10. Som gent apassionada per la cultura i apostem per la creativitat, les noves tecnologies de la informació, la societat del coneixement i de la comunicació, i per una educació pública de qualitat per a tothom.

Aquests són els compromisos que assumim les dones i els homes socialistes en el segle XXI
.

Una de les fases que va fer fortuna va ser la que va dir Manuela de Madre: "Catalunya sap on va si nosaltres, els socialistes, fem el camí. Aquest és el repte del nostre onzè Congrés". En qualsevol cas a mi m'agrada interpretar-la pensant que el PSC sap on vol que vagi Catalunya, que el PSC pot representar la Catalunya que sap on va, davant els qui dubten sobre el camí que ha de prendre el nostre País...

En aquest Congrés Catalunya ha estat una de les paraules més dites i citades, fet que no és extraordinari, ja que el PSC precisament és un partit català i catalanista. És especilment rellevant, però, que sigui així i que s'hagi situat el "primer Catalunya", no només pel fet que el PSC participi de manera majoritària al Govern de la Generalitat, amb el President Montilla al capdavant, també perquè, senzillament, el PSC és un partit català, l'àmbit d'actuació del qual és Catalunya; també l'Estat espanyol i Europa, naturalment, com la resta de partits catalans amb representació parlamentària.

És tan obvi que molta gent ho posa, i seguirà posant, en dubte... potser fins al moment en què un President de la Generalitat socialista proclami l'Estat català (sembla que hagi de ser aquesta la prova del nou de la catalanitat del PSC), però això ni s'ho va plantejar, ni li ho van exigir al President Pujol...

I per acabar una reflexió que també va fer José Montilla relativa als resultats electorals: no caure en el cofoisme, no deixar-se enlluernar per la brillantor d'ésser al govern arreu; cal millorar els darrers resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya i cal treballar-hi des del partit, guanyant centralitat política, ampliant horitzons.

En definitiva el Congrés del PSC ha servit sobretot per projectar al partit cap al futur, cap als propers 4 anys. Per això són els congressos dels partits, principalment i entre d'altres coses...

---------------------------

pd1: Montilla proposa Molas com a president del PSC


pd2: Declaració Manuela de Madre


pd3: Intervenció Montilla al Congrés


pd4: Què es el socialisme?


Els militants del nostre partit expressen, ras i curt, les seves impressions, reflexions i sentiments sobre com senten el socialisme

dilluns, 21 de juliol del 2008

Emergent a Madremanya: entre les cançons tel·lúriques de Roger Mas i les quotidianes de Sanjosex.

Madremanya és un bonic poble rural del Gironès. Situat als peus dels Àngels, a la pàgina web municipal descriu que el seu terme "és accidentat pels contraforts nord-orientals de la serra del Montnegre i pels orientals de la serra de Vall-lloreda o de la Mare de Déu dels Àngels. Pel sector nord-oriental forma part de la Plana Empordanesa. Aquesta geografia és la que fa que Madremanya, tot i pertànyer al Gironès, participi en molt bona part de la idiosincràsia i el paisanatge típic de l'Empordà. També això explica que a Madremanya hi hagi tanta tirada cap a Girona com cap a La Bisbal de l'Empordà".

El divendres a la nit, passades les deu, fèiem camí cap a aquest bonic poble del Gironès. Una roja lluna, quasi plena, sobrevolava sobre els gira sols adormits, a tocar del nucli del poble. Aparquem el cotxe i ens endinsem dins el poble pels seus carrers cantelluts amb voltes, fins trobar la Plaça Major. S'hi celebren les actuacions de Madremanys del 4rt Festival Emergent [web].

La Plaça Major fa goig!. És plena de taules i cadires, i gent!. Un gran escenari presideix la plaça, on Eduard Biosca, humorista, fa una estona que ha començat a desgranar el seu monòleg: parla dels peixos i la seva curta memòria, de la creació i de la crua naturalesa a la qual, Déu, va sotmetre als animals: la llei del més fort: mengeu-vos entre vosaltres!.

Bufa un suau vent que ens refresca les galtes i els clatells, però que fa patir, alhora, els organitzadors. A les acaballes dels monòlegs d'Eduard Biosca, la prudència mana i els tècnics baixen el pont de llum i el fons d'escenari: no les tenen totes.

Jordi Garcia i Miquel Sempere (també components d'Hermano Loco), músics flamencs empordanesos, i insultantment joves, fan la seva breu, però intensa actuació a peu de plaça, al costat de l'escenari. A partir d'aquell moment l'escenari esdevé un espectador més...

Valeria Guglietti ens il·lusiona amb les seves ombres xineses, petites històries que ens fan reviure el cinema abans del cinema... jocs de mans, il·lusions, personatges que prenen vida tan sols amb l'ombra que projecten...

Roger Mas (i MySpace) i les seves cançons tel·lúriques omplen la plaça de nimfes que s'esfumen entre els núvols de la fàbrica de guix... Roger Mas és un cantautor místic tocat per un polsim de bogeria derivada de la sàvia filosofia de Francesc Pujols ( i Fundació Francesc Pujols i wiki), qui també ha tocat a Quimi Portet. No falta, en el repertori, la versió de Ni una sola paraula, de Paulina Rubio. Encandila, com sempre que la canta, el públic.

Els actors del Kulactiu ens ofereixen píldores d'humor, a voltes de l'absurd, a voltes hilarant...

I arriba Sanjosex (i MySpace i bloc) amb la seva guitarra i les seves històries quotidianes d'amors i pensaments, camins i caminants i dies laborals estressants. Cantant quasi accidental, arquitecte de professió, militant de la Bisbal (i del baix Ter), va demanar expressament cantar a Madremanya (picada d'ullet!). Les seves cançons són retalls de la nostra vida que els canta amb unes composicions marcades per un estil propi de cantar, tocar la guitarra i moure's a l'escenari.

I per arrodonir la vetllada el fotògraf David Julià i el seu foto sketch, fet al llarg de la nit, copsant l'ambient i la gent d'una nit d'estiu a Madremanya...

--------------------------------

pd1: TV3 - El Club - Roger Mas: "Ni una sola paraula"


pd2: Roger Mas i Sanjosex - Ni una sola paraula (Paulina Rubio)


pd3: Roger Mas - Caminant


pd4: Roger Mas - I la pluja es va assecar...


pd5: Roger Mas - Oda a Francesc Pujols


pd6: Quimi Portet - Francesc Pujols


pd7: SANJOSEX, Temps o rellotge (VIDEOCLIP)


pd8: SANJOSEX, Córrer


pd9: SANJOSEX, Dia a Dia a Dia


pd10: va ser el bon amic Dani Mundet (facebook) qui, fa uns anys, em va parlar de Roger Mas. Des d'aleshores el segueixo i compro els seus treballs. va ser el bon amic Pau Guillamet (Guillamino, i MySpace) qui, deu fer un parell d'anys, potser més, em va parlar de Sanjosex. Des d'aleshores el segueixo i compro els seus treballs.

pd11: perquè no es va sumar Sanjosex, com ha fet aguna altra vegada (pd2) a la interpretació de Ni una sola paraula de Paulina Rubio que versiona Roger Mas?

pd12: estava content, l'Albert Peracaula, alcalde de Madremanya i company del Consell Comarcal del Gironès, veient com un any més el poble i d'altra gent sent la crida de l'Emergent!.

diumenge, 20 de juliol del 2008

Mifas a Vilafant

El passat divendres 18 de juliol al matí l'Associació Mifas va inaugurar, a Vilafant, el Centre de Dia i de Recursos Pere Llonch, un nou equipament d'àmbit comarcal que serà, de ben segur, un gran servei per les persones amb discapacitat física de l'Alt Empordà.

La inauguració de fet era, i va ser, una festa, on els protagonistes van ser els futurs usuaris i usuàries del nou servei: van ser precisament ells qui van "tallar la cinta". davant les autoritats vàries, que després, naturalment, van fer els seus parlaments.

Dels parlaments destacaria per sobre de tot el de Pere Tubert, president de Mifas, que malgrat la seva llarga trajectòria de lluita (i també d'inauguracions) no podia evitar estar nerviós al principi del seu parlament, alhora que crític durant el mateix: "nosaltres [les persones amb discapacitat] hem fet un important esforç per obrir-nos a la societat, ara ha de ser la societat que s'obri a nosaltres".

Pere Tubert va relatar, amb sornegueria, com després diria Francesc Francisco Busquets, subdelegat del Govern de l'Estat a Girona, com ell i en Quim Bonaventura es van presentar al despatx del llavors alcalde de Vilafant, Paulí Fernández, "com dues monges demanant caritat, amb les nostres pintes, coixos... Qui es podria fiar de nosaltres, que anàvem sense papers...". El cert és que aquell mateix dia l'avui alcaldessa de Vilafant, Pepi Comalada (CiU), els ha acompanyar en un terreny que els proposava l'alcalde i va ser dit i fet: van començar a posar fil a l'agulla.

Tubert també va recordar que aquest nou equipament, a part dels patrocinadors i col·laboradors sobretot era una realitat gràcies al Sr. Pere Llonch, soci de l'entitat de l'Alt Empordà, qui va decidir llegar bona part de la seva herència a Mifas.

També van intervenir, enrere d'altres, el President del Consell Comarcal de l'Alt Empordà i alcalde de Llançà, Pere Vila, el delegat del Govern de la Generalitat a Girona, Jordi Martinoy (bloc) i el Secretari General del Departament d'Acció Social i Ciutadania, el banyolí Jordi Rustullet, ens substitució de la Consellera Carme Capdevila, qui va destacar que aquest era un equipament de País.

Pepi Comalada, alcaldessa, va cloure els parlaments satisfeta per la culminació d'aquella primera proposta i es va mostrar oberta a seguir col·laborant amb l'Associació Mifas, tot recordant que aquest equipament es troba en una nova zona de creixement del municipi, amb serveis com el geriàtric i el nou centre de secundària.

Tal com explica Mifas a la seva pàgina web, "aquest centre oferirà dues tipologies de serveis molt diferenciades. Per una banda com a Centre d'Atenció Diürna, en la que s'atendran un total de 20 persones amb discapacitat física de la comarca de l'Alt Empordà i per l'altra banda com a Centre de Recursos per tal de millorar la qualitat de vida dels usuaris i potenciar una major participació de les persones de la comarca interessades en realitzar activitats formatives, d'orientació laboral i assessorament en ajuts tècnics i supressió de barreres arquitectòniques".

Cal celebrar que es posin en marxa serveis com el cendre de dia i recursos Pere Llonch de Vilafant; però també cal recordar que, malgrat aquest i altres serveis, la nostra segueix essent una societat que exclou les minories, que resta encara molt per fer... Cal encomanar-nos a l'esperit d'entitats com Mifas, que no només reclamen, com deia Francesc Francisco Busquets, també s'arromanguen...

-------------------------------

pd1: Josep Viñas, director territorial d'Acció Social i Ciutadania a Girona, i Pere Vila, President del Consell Comarcal de l'Alt Empordà, es comparaven les respectives corbates, sinó iguals, quasi idèntiques.

pd2: sempre és un plaer creuar-se amb el generós somriure de la Consol Cantenys, portaveu del PSC de Vilafant i vicepresidenta del Consell Comarcal de l'Alt Empordà.

pd3: no coneixia, fins divendres, en Joaquim Bonaventura. Observo que, des de la seva cadira, em mira i em diu, allargant-me la mà: "ets en Roger Casero, no?". Després de la meva previsible afirmació, em diu que em coneix pel bloc, a través del de la Pia Bosch, on m'ha citat alguna vegada... Ara en aquest bloc ja hi ha el seu enllaç, i el meu en el seu...

pd4: precisament trobareu algunes imatges de la inauguració al post Inauguració del Pere Llonch a Vilafant.

pd5: és especialment interessant, del seu bloc, la relació d'enllaços de la Minusfera. En parla en propi Quim Bonaventura al post La minusfera fila, fila... i la Pia Bosch a La Minusfera: una gran idea. La xarxa, un gran espai per trencar barreres!.

divendres, 18 de juliol del 2008

Bona sort Bassas!... Benvinguda Neus!

Sempre arriba el dia, en tot (política, empreses, esports), en què arriba el darrer dia. I a l'Antoni Bassas (wiki) com a director i presentador d'El matí de Catalunya Ràdio l'hi ha arribat avui, divendres 18 de juliol.

Antoni Bassas és un gran professional (la seva trajectòria l'avala) que ha estat el principal referent informatiu radiofònic a Catalunya els darrers 14 anys. Mesos enrere la direcció de Catalunya Ràdio l'hi havia proposat alguns canvis i ell no els va acceptar, arribant finalment a la decisió de deixar l'informatiu matinal.

Ell ha estat, per alguns, la personificació (no de manera exclusiva) de la crosta nacionalista de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA); uns altres interpreten la seva destitució en clau política (el fet d'arrencar la crosta). Veure la seva sortida en clau política és interpretar la seva entrada i permanència, al llarg de 14 temporades, també en clau política. Ni una cosa ni l'altre serien, entenc, acceptables pel propi Bassas.

Amb els canvis que es proposen, canvi d'horaris i de continguts, la direcció de Catalunya Ràdio arrisca; hem de suposar que en són conscients. Hem de suposar que els canvis proposats no són capricis de la direcció, sinó que responen a la necessitat d'actualitzar la programació. Bé, el temps dirà...

Neus Bonet, fins ara cap de programes de Catalunya Ràdio, serà qui agafarà les regnes del nou informatiu matinal. Celebro que finalment, 25 anys després, una dona presenti l'informatiu estrella de l'emissora, malgrat és cert que ella mateixa, com altres periodistes, han presentat informatius com el Catalunya Matí, presentat actualment per Marta Bellés. En un panorama on la feminització de la ràdio es centra a les tardes i a la nit (després dels programes esportius nocturns), celebro que la principal emissora de ràdio pública faci una forta aposta professional, i a més que sigui una dona.

Neus Bonet, entrevistada pel propi Antoni Bassas, ha dit que no dilapidarà els valors i punts forts que Antoni Bassas ha tingut al seu programa, però tampoc se'ns escapa que, tal com va fer Antoni Bassas després de recollir el testimoni de Josep Cuní, amb el pas dels mesos i temporades, la Neus Bonet anirà perfilant el seu propi programa.

Molta sort a l'Antoni Bassas en els seus nous projectes professionals. Veurem què fa i on...

I a la Neus, donar-li la benvinguda als nostres matins de cada dia...

------------------------------------
pd1: comiat d'El Matí de Catalunya Ràdio, on Bassas explica els motius pels quals no continua davant del programa, entre d'altres l'eliminació de l'Alguna Pregunta Més (APM), un dels espais que precisament definien el programa d'en Bassas:

pd2: APM: Edició migdia. A destacar la intervenció d'en Manolo: "si me queríais echar a mí, no hacía falta que se marchara todo quisqui!" (més o menys):
http://www.catradio.cat/podcast/xml/2/3/podprograma432.xml

pd4: Lluís Llach: Un núvol blanc


M'ha agradat que Antoni Bassas s'hagi servit d'aquesta cançó per segellar el seu comiat al davant d'El matí de Catalunya Ràdio.

dijous, 17 de juliol del 2008

A dalt i a baix, i ens trobem al bell mig

Eren quasi les vuit del vespre, l'hora en què estava convocat el Ple del Consell Comarcal del Gironès.

Els consellers, i la consellera, del grup comarcal socialista (PSC-PM), a l'oposició (juntament amb ICV-EUiA i el PP) pujàvem les escales cap al primer pis de la seu del Consell Comarcal del Gironès, on hi ha, a la part central, la sala de plens.

Al mateix temps els membres (i les membres) del govern comarcal (CiU i ERC) baixaven del segon pis, on hi ha Presidència, per anar també al primer pis de la seu del Consell Comarcal del Gironès, on hi ha, a la part central, la sala de plens.

La imatge del govern venint de dalt i la oposició venint de baix em va inspirar un intranscendent comentari que vaig fer als membres de govern que baixaven, especialment al vicepresident Albert Riera (CiU), qui també és regidor de l'Ajuntament de Girona: "com amb tot a la vida, uns a dalt i els altres a baix!".

L'Albert Riera (wiki), somrient, abandonant l'escala i entrant junts a la primera pis de la seu del Consell Comarcal del Gironès, on hi ha, a la part central, la sala de plena, em va dir, més o menys: "no pateixis, les tornes poden canviar!". Es referia, naturalment, al fet que un dia ets a dalt i el següent a baix...

El Ple d'ahir va discórrer, com la majoria dels Plens del Consell Comarcal del Gironès, amb molta calma i amb molt consens. Ahir, com en molts plens, tots els punts de l'ordre del dia van ser aprovats per unanimitat... ja se sap, la majoria d'acords i de diners són finalistes; el marge polític, en el cas dels Consells Comarcals, és més aviat estret...

Tornant cap a casa en moto [Estreno moto!] pensava en l'escala del Consell Comarcal i el comentari que vaig fer abans d'entrar al Ple. Em venia al cap una nova interpretació del fet que uns baixessin de dalt i els altres pugéssim de baix; interiorment em vaig dir: "ells baixen de dalt i nosaltres pugem de baix... i ens trobem al bell mig, l'espai on regna (majoritàriament) la unanimitat i el consens".

4rt Festival Emergent del Gironès

Entre el cap de setmana passat (11, 12 i 13) i aquest proper (18, 19 i 20) es celebra a sis pobles de la comarca del Gironès el 4rt Festival Emergent [web] organitzat pel Consell Comarcal del Gironès i l'associació Fringe: Vilablareix, Sant Gregori, Campllong, Cassà de la Selva, Madremanya i Sarrià de Ter.

Amb una programació variada, en la que destaquen artistes com Cris Juanico, Quico Pi de la Serra, Roger Mas (i MySpace) i Mazoni (i MySpace), el Festival Emergent té la voluntat de ser el "festival d'arts escèniques del Gironès", "portant les arts escèniques a les places dels pobles". El cert és que aquesta voluntat es va consolidant any rere any; només cal fer una repassada a totes les edicions i veure la progressió de pobles participants en cada edició (1, 3, 5, 6):

1r Festival Emergent (2005): Salt
2n Festival Emergent (2006): Salt, Vilablareix i Madremanya
3r Festival Emergent (2007): Salt, Vilablareix, Madremanya, Llagostera i Sant Martí de Llémena
4rt Festival Emergent (2008): Vilablareix, Sant Gregori, Campllong, Cassà de la Selva, Madremanya i Sarrià de Ter

Precisament ahir dimecres el Ple del Consell Comarcal del Gironès va aprovar el conveni entre el Consell Comarcal i els sis municipis. En representació del grup comarcal del PSC-PM vaig intervenir en aquest punt per dir bàsicament que, des del nostre grup, valoràvem molt positivament l'evolució d'aquest festival i celebràvem que, any rere any, s'anés augmentant el nombre de municipis participants.

El comentari era pertinent, ja que en la seva primera edició (2005) des del grup comarcal socialista, del qual llavors jo n'era el portaveu, havíem mostrat el nostre desacord, no en el festival en sí, sinó en el fet que semblava que aleshores el Consell Comarcal subvencionava una activitat de la Festa Major de Salt (únic municipi que hi participava), quan el Consell Comarcal, en les seva línia d'ajudes i subvencions de l'àrea de Cultura, exclou la possibilitat de finançar activitats de les festes majors. A partir de la segona edició el Festival Emergent va començar a prendre el què des de la primera edició nosaltres havíem demanat: que el festival s'obrís i s'eixamplés als altres pobles de la comarca.
Si aleshores vam ser crítics era de justícia, entenc jo, que ara en valoréssim positivament la seva evolució.

D'altra banda ahir, si voleu més com a anècdota, en la meva intervenció al Ple del Consell Comarcal, vam fer l'observació que alguns municipis (nosaltres n'havíem detectat 2) no esmentaven el Consell Comarcal ni l'associació Fringe com a organitzadors en publicacions i edicions municipals, tal i com marca el punt 5 del conveni, referent a la difusió: En tots els mitjans de difusió utilitzats per a promoure les accions objecte d’aquest conveni, hi figuraran el Consell Comarcal del Gironès, l’Ajuntament de Sarrià de Ter i l’associació Fringe com a organitzadors.

En el cas de Sarrià de Ter, un dels municipis, l'error ja està esmenat a la pàgina web [Aquest diumenge Festival Emergent a Sarrià de Ter!], no essent possible esmenar-lo a la publicació impresa del Sarrià Actiu (no us l'enllaço perquè encara no està penjat al web municipal la versió en .pdf).
Vaig apuntar i puntualitzar, en la rèplica, que no interpretàvem mala fe en aquestes omissions, només que enteníem que calia donar tota la informació i complir el conveni, sobretot tenint present que l'esforç econòmic del Consell Comarcal és important, amb una aportació de 30.300 €, mentre que l'associació Fringe aporta 8.000 € i cada municipi 1.200 €. És de justícia, doncs, que hi figurin els que més hi aporten.

El més important, però, és la programació. El que queda per veure, aquests proper cap de setmana, és el següent:

Cassà de la Selva. 18 de juliol a les 10 del vespre al pati Can Trinxeria
Miquel Abras -pop rock-
Katraska -mim+DJ-
Gemma Arimany -poesia cantada-
Jordi Busquets -música experimental -
Quico Pi de la Serra -cançó-
Christian Atanasiu -monòleg d'humor-
David Julià -foto sketch-

Madremanya. 19 de juliola les 10 del vespre a plaça major
Eduard Biosca -monòleg d'humor-
Jordi Garcia i Miquel Sempere -flamenc-
Valeria Guglietti -ombres xineses-
Roger Mas -cançó-
Kulactiu -teatre musical-
Sanjosex -cançó d'autor-
David Julià -foto sketch-

Sarrià de Ter. 20 de juliol a les 7 de la tarda al carrer major
Sol fa sirc -malabars-
Amarillo -música mediterrània-
Fèlix Brunet -mentalisme-
Refugi -cançò-
Sol fa sirc -malabars-
Katraska -mim+DJ-
David Julià -foto sketch-

---------------------------

pd1: malauradament no podré assistir, el proper diumenge, a les actuacions de l'Emergent a Sarrià de Ter. El diumenge al vespre seré a Barcelona, concretament al Camp Nou... sí sí, al concert de Bruce Springsteen (i wiki)!.
pd2: la imatge que acompanya aquest post és de l'edició de l'any passat.

dimecres, 16 de juliol del 2008

Les balances fiscals, un part llarg...

Ha estat un part llarg i difícil, però finalment les balances fiscals han vist la llum!. Jo, que més aviat sóc de lletres, reconec en els números, com en les paraules, una gran capacitat d'interpretació diversos.

Però més enllà de com i qui els interpreti, més enllà de la perspectiva i interessos amb què es llegeixin, més enllà de si les xifres coincideixen o no amb les del grup d'experts del Departament d'Economia i Finances d'Antoni Castells, el cert és que d'entrada cal valorar-ne positivament la seva publicació. De fet s'han publicat i tampoc hi ha hagut cap daltabaix!.

La seva publicació me´s aviat ha confirmat el què (quasi) tothom, amb major o menor mesura (i contundència) deia:
1.- Catalunya és solidària amb la resta de territoris de l'Estat. És solidària i no és l'única comunitat solidària, naturalment, però sí que...
2.- Catalunya aporta més que no rep, com altres comunitats (Illes Balears, País Valencià i Comunitat de Madrid, malgrat pels càlculs no s'ha tingut present el factor de capitalitat).

Finalment un president del Govern Espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero, publica les balances fiscals, tal i com havia anunciat ell mateix i el propi vice-president i ministre Solbes. És un exercici, insisteixo, més enllà de les interpretacions, de transparència.

Però la publicació de les balances fiscals no són un punt i final. Són més aviat un principi, un inici: l'inici d'un debat sobre el seu càlcul, les seves derivades, sobre si han d'influir o no en el sistema de finançament... Sobre aquesta darrera qüestió el Ministeri d'Economia i Hisenda ja s'ha pronunciat:

NO SE PUEDE TRASLADAR AL DEBATE DE LA FINANCIACIÓN AUTONÓMICA
. No refleja la equidad porque sólo constata actuaciones de la administración central
. No refleja la eficiencia porque las regiones de renta alta suelen presentar saldos positivos en su balanza comercial interior

Malgrat la seva publicació i les evidències que ha mostrat, per més esforços que fem en dir que ara es demostra que Catalunya no és insolidària, hi haurà qui, malgrat tot (fins i tot la publicació de les balances fiscals) seguirà afirmant que Catalunya i, sobretot els catalans, som insolidaris. I naturalment, a l'altra extrem hi ha els qui seguiran afirmant, i amb més força per la publicació de les balances fiscals, que Catalunya pateix un espoli per part d'Espanya i, sobretot, els espanyols.

Tenim material de debat per dies, per omplir pàgines de diaris i blocs a la xarxa, tot esperant l'esperada notícia, al mes d'agost, sobre l'acord de finançament derivat de l'Estatut.

I jo, que sóc de lletres, no puc fer més que acabar aquest post amb la cèlebre frase, que també em podria aplicar a mi mateix, humil ignorant i etern aprenent d'economia: "és l'economia, estúpid!".

dimarts, 15 de juliol del 2008

Ràdio Sarrià celebra els 25 anys amb una nova imatge i pàgina web

Ràdio Sarrià està, aquest 2008, d'aniversari!. He escrit sobre l'aniversari en altres ocasions [referències a la pd1] però us ho recordo: Ràdio Sarrià celebra, enguany, el seu 25è aniversari.

Cada any, a mitjans juliol, Ràdio Sarrià organitza un sopar festiu a la Plaça Emília Xargay, just davant els estudis de l'emissora. Aquest any el sopar ha servit per celebrar, també, els 25 anys. No ha estat l'únic acte de celebració dels 25 anys que s'ha fet: el dissabte 5 d'abril es va fer un programa especial de 12 hores d'emissió i a mitjans de maig l'exposició De la Ràdio de Galena als 87.6 FM de Ràdio Sarrià.

El sopar a la Plaça Emília Xargay té el seu encant; és un sopar d'estiu a la fresca, a l'aire lliure, en una plaça que permet que la mainada jugui i circuli tranquil·lament, bé sobre el Toro d'Emília Xargay, bé al parc infantil que hi ha a l'altre extrem d'on es fa el sopar.

Però el temps a voltes juga males passades i, en l'any que menys es voldria, es mostra capriciós: la pluja d'aquest dissabte va fer traslladar el sopar de la Plaça Emília Xargay al Pavelló Municipal. Sort del Pavelló!... però no és el mateix.

Aquest dissabte, però, més important que el sopar, era la festa, la celebració dels 25 anys de Ràdio Sarrià. Així ho vam entendre les prop de 400 persones que, superant les previsions de Ràdio Sarrià, ens sentíem cridats a compartir l'aniversari... i naturalment també el sopar i el ball...

El sopar de la ràdio també serveix, cada any, per retre homenatge a alguna persona de Sarrià de Ter en reconeixement de la seva trajectòria i implicació al poble. Aquest any el Trofeu al Mèrit Cultural i Social es va donar a dues persones vitals en la vida de Ràdio Sarrià, en Francesc Castro, el seu primer Director, i la Neus Mercader, l'actual responsable i conductora del magazine matinal "La Terrassa". També es va fer un reconeixement especial a Robert Creixans, segon Director de Ràdio Sarrià.

El sopar també va servir de presentació de la nova imatge de Ràdio Sarrià, renovant la imatge que fins ara havia tingut. Aquestes són les imatges anteriors de Ràdio Sarrià.




També va servir, el sopar de dissabte, per presentar la nova pàgina web: http://www.sarriadeter.cat/radio/. És una web en format bloc on des de l'emissora s'aniran publicant entrades de notícies i actualitat pròpia i de Sarrià de Ter. De moment només hi ha quatre entrades, però, tractant-se d'una pàgina web d'un mitjà de comunicació, no tardarà a estar-ne farcida...

Naturalment esperem que des d'aquesta pàgina web, en un futur, confiem que més proper que llunyà, sigui possible escoltar Ràdio Sarrià en directe i, també, sigui possible descarregar els podcasts dels programes emesos.

Per molts anys Ràdio Sarrià!. Enhorabona pels 25 anys i felicitats a totes les persones que l'han fet possible. I de cares al futur, als propers 25 i els que seguiran, força, energia i, sobretot, pressupost!.
-----------------------------

pd1: sobre Ràdio Sarrià també he escrit:
A propòsit dels 25 anys de Ràdio Sarrià (87.6). Publicat el dijous 3 d'abril de 2008.
De la ràdio de galena a Ràdio Sarrià. Exposició. Publicat el dijous 15 de maig de 2008.
CEIP Montserrat + Ràdio Sarrià = bona sintonia. Publicat el dijous 19 de juny de 2008.

pd2: perquè no he esperat a dijous per escriure aquest article?.

dilluns, 14 de juliol del 2008

Infraestructures socials (I). Pere Torres i les ciutats amables

Són amables les nostres ciutats, els nostres, barris, els nostres pobles?. Estan preparades per la gent gran?.

A aquestes i a altres preguntes responia, el passat 25 de juny, el consultor Pere Torres en la seva conferència "El concepte d'infraestructura social" en la Jornada Infraestructures Socials [díptic en pdf] organitzada pels consorcis Benestar Social de la Garrotxa, Pla de l'Estany i Gironès-Salt, amb la col·laboració del Departament d'Acció Social i Ciutadania.

D'entrada el propi Departament d'Acció Social i Ciutadania, al díptic, diu que concep les infraestructures socials com un element clau per promoure una nova política amb impacte sobre el desenvolupament urbanístic del país.

Pere Torres diu que són un important element de cohesió social, alhora que contribueixen al progrés i a la generació de riquesa.

De fet les infraestructures socials van guanyant, els darrers anys, especial rellevància, no només per la seva vocació de servei i atenció a les necessitats de la població i en la seva contribució en la millora de la qualitat de vida, també com un factor més de dinamisme econòmic, generant, per exemple, ocupació directa i indirecta.

Pere Torres, en la seva intervenció, es centra molt en les infraestructures socials destinades a la gent gran, sobretot perquè, seguint la tendència dels darrers anys, el sector de la gent gran és i serà un sector emergent que augmentarà en nombre de població a la societat occidental.

En aquest sentit Pere Torres apunta que al 2025 els europeus de més de 65 anys seran més nombrosos que els europeus entre 5 i 65 anys. El què les dades i aproximacions demogràfiques apunten, algun dia esdevindrà realitat, si seguim mantenint uns nivells de natalitat baixos.

El cas és que van proliferant en alguns municipis, especialment a la costa alacantina, la creació de serveis d'atenció a la gent gran, no precisament des de l'àmbit social, sinó assistencial, de caràcter estacional o permanent, destinats a la gent gran provinents de països escandinaus. És a dir, habitatges, grups d'abitatges o urbanitzacions especialitzades en l'atenció, a l'estiu o tot l'any, a persones grans. Parlem de planificació territorial, naturalment.

I en part aquesta és la clau. No només en el sentit que ara apuntava, sinó, com deia Pere Torres, en un sentit més ampli. Des de la planificació urbanística i territorial hi ha mecanismes que poden ajudar a resoldre l'adaptació de les nostres ciutats (i del seu funcionament orgànic) als canvis socials actuals i futurs.

Que la gent gran comença a actuar com a lobby i que la seva força (també electoral) guanyarà pes és evident. De fet ja hi ha iniciatives de "comunitats amigues de la gent gran". El cert és que les ciutats no han estat dissenyades i pensades per la gent gran, tampoc per altres minories (persones amb discapacitat, per exemple). Majoritàriament estan pensades per què hi visquin i hi treballin persones adultes i, darrerament, també infants.

No s'expliquen sinó notícies com aquesta:

Michigan certificada Comunidad favorable a los ancianos
Durante los próximos quince años habrá un 41% de aumento en el número de residentes de 65 años en adelante. Eso es 500.000 personas adicionales de 65 años en adelante en el año 2020. La mayoría de estas personas de la tercera edad será de vital importancia, independiente de que los residentes pueden ser una fuente de cívica, social y capital financiero. Pueden servir como voluntarios y activistas, miembros de la junta directiva y los funcionarios electos, los financiadores y los líderes de la comunidad. Sin embargo, las comunidades deben asumir el compromiso de "facilitar el camino" para este grupo de población. El Certificado de amistad "Elder proyecto comunitario" ayudará a las comunidades lograr ese objetivo.

Entrant més en el detall, aquestes són les qualitats que la gent gran ha valorat per certificar Michigan.

- Protección y seguridad: Hay un alto nivel de seguridad personal en la comunidad.
- Transporte: Es fácil moverse en la comunidad y aviones, trenes y autobuses son fácilmente accesibles para viajar fuera de la ciudad.
- Sistemas de apoyo comunitario: La comunidad tiene un buen servicio de telefonía celular, Internet de alta velocidad y varios canales de televisión. Los servicios se encuentran cerca de la población y los servicios necesarios están disponibles. Las personas mayores de la comunidad se tienen en cuenta a la hora de la toma de decisiones.
- La viabilidad comercial: las empresas y los servicios están disponibles para satisfacer las necesidades superiores.
- Vivienda: Existe una vivienda asequible que tiene en cuanta la variedad de necesidades de estilo de vida para las personas mayores.
- Acceso a Cuidados de Salud: Tercera edad pueden estar seguros de que pueden satisfacer sus necesidades médicas, ahora y en el futuro.
- Enriquecimiento de oportunidades: oportunidades para las personas de la tercera edad a seguir aprendiendo cosas nuevas están disponibles
- Aficiones: Existen una variedad de oportunidades para satisfacer los diversos intereses de personas de la tercera edad. La comunidad es walkable.
- Conexiones espirituales: Una variedad de lugares de culto existentes.
- Abrazo y actitud agradecida: Los miembros de la comunidad y líderes reconocen el valor de las personas mayores en la comunidad y los tratan con respeto y aprecio.


No es tracta, però, de convertir les ciutats en una mena de parc temàtic pèr la gent gran, però sí
de fer-les més accessibles, més segures, en definitiva, més amables: i no només per la gent gran, sinó per tothom. De fet una rampa, en comptes d'unes escales, és utilitzada i agraïda no només per la gent gran...

La gent gran, explicava Pere Torres, percep les ciutats com a medis hostils insegurs i poc assessibles. L'alternativa és quedar-se a casa i aïllar-se. Pere Torres diu que cal repensar les ciutats, cal que el seu re-disseny dóni respostes als canvis socials, respostes urbanístiques:

. Avançar en el concepte d'habitatges adaptats i, sobretot, adaptables. No com a excepcionalitat, sinó com a norma d'edificació.

. Nou disseny d'urbanització de carrers: voreres, espai de descans, cruïlles, etc.

. Reserva específica de sòl per a infraestructures socials, no dins el genèric "equipaments públics".

. Necessitat de planificació i projecció de serveis i infraestructures socials dels municipis i del territori (superant l'àmbit estrictament municipal) a partir d'estàndars de serveis i equipaments socials per nombre d'habitants.

En aquest sentit Pere Torres considera que cal dotar a les administracions de majors elements d'anàlisi i diagnòstic de les necessitats, amb eines de valoració i de càlcul. També subratlla que davant les noves necessitats de la població cal valorar les infraestructures socials com a elements d'inclusió i de generació de benestar.

Finalment tres conclusions i un repte:

1. Les infraestructures (clàssiques) són molt importants, les socials, les que presten els serveis a les persones, també.
2. Les infraestructures socials, com les clàssiques, necessiten localització; cal fer reserves d'espais, de sòl, també per les socials.

3. Les infraestructures socials tenen sentit perquè actuen com a xarxa; si bé atenen necessitats individuals, resolen problemes col·lectius.

L'urbanisme, diu Pere Torres finalment, té el repte d'integrar la consciència sobre els canvis socials i de visualitzar la seva capacitat per donar-hi resposta.

diumenge, 13 de juliol del 2008

Mulla't 2008. Mullant la samarreta...

Un any més la Fundació Esclerosi Múltiple (FEM) ha organitzat el Mulla't amb una participació de més de 600 piscines arreu de Catalunya.

El vídeo promocional de la campanya d'enguany és aquest:

Mulla´t per l'esclerosi múltiple 2008



Sarrià de Ter des de fa anys participa en aquesta jornada festiva, reivindicativa i solidària, obrint les portes de la piscina municipal.

Aquest any amb la Sira i les nenes també hi hem anat, una estoneta al migdia, just abans de dinar; malgrat el temps no ha acompanyat massa, hem volgut passar-hi i, naturalment, mullar-nos per l'esclerosi múltiple.

I el cert és que amb la Clàudia (la meva filla gran, de 8 anys) i la seva càmera submergible ens ho hem passat d'allò més bé fent fotos i gravant micro-clips (de 10 segons) dins l'aigua, jugant amb la seva samarreta del Mulla't 2008.

I aquest és el vídeo que n'ha sortit:

Mullant la samarreta del MULLA'T 2008


M'agrada la campanya del Mulla't. El seu missatge és tan simple com contundent; a més és molt directe i convida a prendre-hi part, a mullar-se!. I la causa, com tantes altres, s'ho val.

----------------------

pd: a la fotografia la Clàudia mullant-se per l'esclerosi múltiple!.

Joan Guillamet, fill predilecte de Figueres


La ciutat de Figueres ha fet el reconeixement que mereixia Joan Guillamet [ILC], periodista, escriptor i professor de literatura espanyola, referent imprescindible per comprendre la ciutat de Figueres i l'Alt Empordà de la segona meitat del segle XX.

L'Ajuntament de Figueres va nomenar, el passat dissabte 5 de juliol de 2008, Joan Guillamet Tuébols com a Fill predilecte de la ciutat de Figueres. L'acte de nomenament es va fer a la sala de plens de l'Ajuntament; naturalment, va quedar petita.

Jaume Fabre, historiador i periodista, va fer, com explicava la targeta d'invitació a l'acte, una aproximació a la trajectòria vital i professional de Joan Guillamet.

Jaume Fabre va destacar que Joan Guillamet ha escrit sempre unes grans cròniques amb una bona llengua castellana, però amb un esperit catalanista. De fet especula amb la possibilitat que, d'haver viscut en una altra època, Joan Guillamet possiblement s'hagués decantat per la literatura catalana.

De totes les seves facetes Jaume Fabre reivindica el Joan Guillamet periodista, un periodista tot terreny que, precisament trepitjava molt el terreny, no era d'aquells que esperaven comunicats, no treballava d'oïda, estava a peu de carrer i ho volia tot de primera mà, o bé d'una segona mà molt garantida, tal com, segons Fabre, deia Ibáñez Escofet (wiki).

Els seus llibres són, per Jaume Fabre, materials periodístics, una gran combinació de literatura i periodisme. I de Joan Guillamet Jaume Fabre també destaca el seu do de la ubiqüitat, en la seva capacitat per ser, alhora, a Barcelona i a Figueres, per haver estat present i referent periodístic i com a professor en ambdues ciutats.

Joan Guillamet es conserva, rere l'aparença d'un home certament envellit, lúcid. El seu parlament va ser breu però concís, humil i fins i tot diria que contundent. Després d'agraïr a l'Ajuntament el nomenament de Fill predilecte, va recordar i reivindicar els seus "mestres".

D'Antoni Papell Garbí va dir que va ser el professor que el va engrescar a emprendre el seu camí de conreu de les lletres, alhora que va reclamar que prou es mereixeria, també, la distinció de Fill predilecte de Figueres.

També va recordar la figura del poeta Albert Serrano [ILC], de qui va reclamar que mereixeria, la seva vida i obra, un estudi més profund per situar-lo on li correspon.

Finalment l'Alcalde Santi Vila (bloc) va recordar que, tal com havia escrit el mateix Joan Guillamet, el caràcter atramuntanat no és sinònim de follia sinó de màxima lucidesa. Vila també va destacar el caràcter captivador de l'Empordà, una terra

--------------------------------

pd1: Joan Guillamet, fill predilecte de Figueres. Tramuntana TV.










pd2: em va agradar retrobar-me en terres gironines, i sobretot a les seves empordaneses, la Gemma Ribas (facebook). Ara treballa de responsable de comunicació de l'Ajuntament de Figueres.

pd3: la notícia als diaris El Punt (Homenatgen el periodista Joan Guillamet com a fill predilecte de Figueres) i Diari de Girona (Figueres designa Joan Guillamet fill predilecte).

pd4: ERC, a través del seu portaveu, Francesc Canet, assistent a l'acte, es queixa al seu bloc [DISTINGIR I FER UN LLEIG (A JOAN GUILLAMET)] que el nomenament l'aprovés la Junta de Govern Local i no el Ple. Pere Casellas, primer tinent d'alcalde, company socialista, naturalment també hi era.

pd5: fa uns quants estius vaig llegir, a Cantallops, Coses i gent de l'Empordà de Joan Guillamet. Aquest estiu llegiré Vent de Tramunta, gent de tramuntana. El llibre té una dedicatòria de Joan Guillamet: "Per a Mercè, Roger i Bernat. Que la vida us sigui propícia i la tramuntana suau i amorosa. Ben afectuosament, 18-4-1981"

pd6: acabat l'acte Jaume Fabre explicava a la meva mare que sempre recorda en Just i la bala de goma que va rebre quan es refereix a les manifestacions de l'any 1976 [8 de febrer de 1976] per la llibertat, l'amnistia i l'estatut d'autonomia.

pd7: efectivament el músic Guillamino (i wiki i myspace), Pau Guillamet, és nét de Joan Guillamet.