dimecres, 31 de juliol de 2013

Declaració de suport del Ple de Sarrià de Ter a la família de l'alpinista Xevi Gómez i al Grup de Muntanya Sarrià

Xevi Gómez a la seu del Grup de Muntanya Sarrià. Imatge: GMS
Declaració, aprovada per tots els grups municipals, del Ple de l'Ajuntament de Sarrià de Ter de suport a la família de l'alpinista Xavier Gómez i al Grup de Muntanya Sarrià.

La muntanya representa l'expressió més genuïna de la naturalesa. La seva simple presència remet simbòlicament a la contundència dels elements. La seva bellesa és alhora la demostració del seu poder. Paisatge vertical que és barreja de força i delicadesa, de perill i amabilitat. I és probablement aquesta conjunció d'extrems el que ha atret als homes, que s'hi han relacionat, de sempre, amb la voluntat d'arribar a connectar-se més directament amb l'entorn, la naturalesa, el Món.

L'home s'ha mirat sempre la muntanya amb fascinació. La respecta i la tem, la gaudeix i la venera. La contempla i la trepitja. La viu. L'estima.

I és aquest amor per la muntanya el que ha mogut als homes a voler-s'hi lligar espiritualment. I això ha suposat la creació de nombrosos grups excursionistes i muntanyencs del nostre país. L'amor per la muntanya és el que va moure al Grup de Muntanya Sarrià  a començar a fer excursions i sortides. És, de ben segur, el que va empènyer en Xevi Gómez a començar a pujar. I pujar magnetitza, enganxa, sedueix. I després d'una muntanya en ve una altra, després d'un metre, el següent. I com que les muntanyes no entenen de fronteres, el camp d'actuació d'un alpinista acaba essent el Món.

Fins que s'arriba als 8.000 metres. I es fa cim. En Xevi, conjuntament amb els altres companys, Álvaro i Abel, van aconseguir culminar els 8.068 metres del Hidden Peak, al Pakistan. Com diu el propi Grup de Muntanya Sarrià , la fita més important feta per un membre del club. Cosa que demostra la fortalesa d'esperit, el dinamisme i l'amor per la muntanya d'en Xevi. Fer un 8.000 no és senzill ni tothom hi arriba. És un gran mèrit esportiu, és evident. I només per això, en Xevi, serà recordat a Sarrià de Ter.

Però la muntanya no són números. No són xifres ni èxits personals. La muntanya, que sempre transita entre la duresa i la amabilitat, genera altres fonaments. Els de la solidaritat, la companyia, la disciplina i el respecte. I tots els que han conegut (poc o molt) en Xevi Gómez saben i corroboren que ell també desprenia aquests valors. Potser per això la muntanya el va acollir i potser per això l'ha volgut per ella.

Com a representants del poble de Sarrià de Ter, municipi d'acollida d'en Xevi Gómez, volem manifestar la nostra solidaritat, estima i suport als seus familiars en aquests moments tan durs. Volem transmetre totes les paraules d'escalf que siguem capaços de dir a la família directa i a la família de la muntanya.

Sarrià de Ter, 30 de juliol de 2013.

Sobre aquest luctuós fet també podeu llegir els apunts "Xevi Gómez: mana la muntanya" i "Quan se'm quedi la muntanya".

dimarts, 30 de juliol de 2013

Inscrit als Premis Blogs Catalunya 2013! #PBC13



Un any més, i ja en són tants com edicions té aquesta convocatòria, he inscrit aquest bloc, el "Petites gotes fredes tremolant" als Premis Blogs Catalunya 2013!

Participar en aquests premis és, més que una tradició, que també, un compromís! Els Premis Blogs Catalunya, organitzats per l'Associació Stic.cat, tenen per objectiu "promoure la creació, manteniment i promoció de blogs en català", essent aquest certamen, possiblement, un dels esdeveniments que donen una major visibilitat i repercussió de la rica i variada blogsfera catalana.

Els Premis Blogs Catalunya, però, tenen també un punt competitiu, doncs no es tracta només de fer visible els blocs escrits en català, sinó de premiar-ne, cada any, els considerats millors. És amb aquesta finalitat que dies enrere es va iniciar el període de votació popular, que finalitzarà el proper 2 de setembre.

Qualsevol persona, tingui bloc o no, pot participar en el procés de votació popular dels Premis Blogs Catalunya 2013; per fer-ho només cal registrar-se i votar, això sí, només un bloc per cada una de les 15 categories que té la convocatòria d'enguany. Aquest bloc, el meu bloc està inscrit a la categoria "Miscel·lània i Personals".

Modestament us animo a participar en el procés de votació popular dels Premis Blogs Catalunya 2013 i, només si ho considereu oportú, votar aquest bloc! Veureu que teniu molt per triar en totes les categories!

Un any més, i ja en són tantes com edicions té aquesta convocatòria, participo als Premis Blogs Catalunya amb la voluntat de sumar, a la pila de blocs escrits en català que hi participen, un bloc més!

dilluns, 29 de juliol de 2013

Quan se'm quedi la muntanya

Finalment, i és trist, també, que així sigui, a l'alpinista Xevi Gómez i als seus companys d'expedició, Abel Alonso i Álvaro Paredes, se'ls ha quedat la muntanya.

Se'ls ha quedat el Gasherbrum 1 (anomenat també Hidden Peak) després de conquerir-lo, se'ls ha fet tan seus que ni tan sols, possiblement, deixarà que tornin i trobaran allà el repòs etern.

Per ells la mort ha pres forma de muntanya però ella, sempre hàbil, muta, dia sí, dia també, de mil i una formes! Al capdavall, però, a tots nosaltres també se'ns quedarà una muntanya: una malaltia, un inesperat accident, una prematura fallida del nostre caduc cos, la vellesa...

És aquesta darrera la muntanya que sempre i per sempre se'ns hauria de quedar, la que després d'una llarga vida, després d'haver fet el cim, poguéssim baixar lentament i deixar que la nostra vida s'hi fongués...

Però per més que l'esquivem, per més que la vulguem esquivar, la mort és sempre aquí, present en la nostra vida i tan imprevisible com ellaLa mort és sempre aquí, gran com una muntanya, però oculta, amagada, en la nostra vida.

A la paret exterior del cementiri d'un poble del Gironès hi ha escrit el darrer vers del  poema "Cant Espiritual" de Joan Maragall: "Sia'm la mort una major naixença",

Més enllà de fer-nos  pensar en la (suposada) vida eterna després de la mort, el que m'agrada del vers és que, efectivament, després de la mort d'un ésser estimat hi ha vida, una nova vida sense ell, que neix de nou en el nostre record, que viu una nova vida sense viure-la...

Quan se'm quedi la muntanya, sia'm la mort una major naixença!



El meu condol per la família d'en Xevi Gómez i del Grup de Muntanya Sarrià.

dissabte, 27 de juliol de 2013

A man is in love... #minutsmusicals amb The Waterboys



A man is in love

A man is in love
how do I know ?
He came a walk with me
and he told me so
in a song he sang
and then I knew
A man is in love
with you

A man is in love
how did I hear ?
I heard him talk too much
whenever you're near
He whispered your name
when his eyes were closed
A man is in love
and he knows

A man is in love
how did I guess ?
I figured it out while he was
watching you dress
He'd give you his all
if you'd but agree
A man is in love
and he's me

The Waterboys

Un home està enamorat.. i sóc jo!

divendres, 26 de juliol de 2013

Perquè l'entonis amb compassiu amor. #Salvador Espriu #AnyEspriu


Perquè l'entonis amb compassiu amor

Que no sigui, però, la cançó de l'odi,
nascuda de la injusta i llarga humiliació.
Ara em despengen uns dits piadosos
de les forques senyorials de la paraula,
i cau a poc a poc la clara pluja
en aquesta terra nostra de pobres sembrats.
Oblido dolçament les ones i les hores,
i la por de morir m'esdevé una tranquil.la
mirada de caminant molt cansat a la porta
de l'hostal silenciós i càlid de la nit.
Enllà quedava la remor de les amples aigües,
em criden al repòs del profund desert,
el meu maligne nombre se salva en la unitat.

Salvador Espriu. Les hores (1952)

Aquest 2013 cada divendres publico un poema de Salvador Espriu al bloc i cada dia un fragment de poema a Twitter en motiu de l'Any Espriu.

dijous, 25 de juliol de 2013

Xevi Gómez: mana la muntanya!

Xevi Gómex, envoltat de nens, a Skardo (Baltistan - Pakistan), camí del Hidden Paek . Imatge: expedició Hidden Peak 2013
Hores incertes a Pontevedra, Valladolid i Girona, també a Sarrià de Ter, hores que vivim amb la preocupació de no saber res, ni de bó ni de dolent, dels alpinistes Abel Alonso, Álvaro Paredes i Xevi Gómez, desapareguts (?) al Gasherbrum 1 després de coronar el cim!

Els alpinistes, els excursionistes de debó saben que, per més preparats que vagin, per més que estiguin en forma, coneguin el terreny, controlin les previsions del temps i es programin una expedició, la darrera paraula sempre la té la muntanya i, per extensió parlant en general, la natura.

Però a la muntanya, com a la vida en general, davant les dificultats els esforços es multipliquen per mil i no són pocs els qui es dediquen al seu rescat!

Ho deia a finals de maig a Televisió de Girona el propi Xevi Gómez en l'entrevista que li van fer, en motiu de l'expedició Hidden Peak del Grup Muntanya Sarrià: mana la muntanya!


(l'entrevista la trobareu a partir del minut 4:40)

Ahir a la tarda el Grup de Muntanya Sarrià va fer una roda de premsa per informar sobre la situació dels alpinistes. En aquest Storify podeu veure el seguiment que en vaig fer a Twitter:





dimecres, 24 de juliol de 2013

Activitat industrial i descans, una necessària convivència

Pancarta de protesta pels sorolls al Pla dels Socs.
Sarrià de Ter és un poble industrial; la indústria del paper no forma part només de la nostra història, també forma part del nostre present i és un element clau en la configuració de la nostra identitat col·lectiva.

La industria del paper és, afortunadament, encara present al nostre poble, i tan de bo que per molts anys més. A banda del paper són més, i d'altres sectors les indústries que tenim, tot i que amb un pes menor.

Els darrers anys hem vist com s'ha anat canviant Sarrià de Ter, deixant de ser tan industrial, creixent en serveis i, sobretot, transformant zones industrials per noves zones residencials. Fent una lectura crítica avui podríem dir que a Sarrià de Ter, com en tants altres llocs, quasi arreu, el que es va transformar va ser l'activitat econòmica, passant d'una indústria que cada vegada anava a menys per una indústria que estava a l'alça, la construcció, tot i que dins una bombolla!

Les transformacions dels sectors de Cobega i del Pla dels Socs en noves zones residencials van respondre no només a les necessitats de creixement residencial de Sarrià de Ter, sinó també a la possibilitat de donar resposta, i sortida, a unes zones industrials que, per motius diferents, havien quedat obsoletes.

Amb el creixement residencial d'aquestes zones, alentit per la crisi de la bombolla immobiliària, primer, i l'econòmica que en part se n'ha derivat, després, hem tingut noves zones residencials. Des de  veïns i veïnes de Sarrià de Ter que tornaven, fins a nous veïns que han trobat en Sarrià de Ter un poble tranquil amb molts i bons serveis (CAP, escola,escola bressol, comerç, transport públic), al costat de Girona, aquestes noves zones residencials es van poblant de veïns i veïnes.

Precisament en una d'aquestes noves zones residencials, al Pla dels Socs, una sèrie de veïns i veïnes de Sarrià de Ter han fet públic un problema que d'un temps ençà patien, mostrant amb pancartes la queixa per l'excés de soroll provinent de l'activitat industrial. Més enllà de la necessària resolució concreta d'aquest problema, aquest conflicte evidencia la necessitat de fer compatible l'activitat industrial amb el descans que hom espera trobar a la seva llar.

La creació de noves zones residencials properes a zones industrials plantegen que, malgrat les activitats industrials puguin ser anteriors, aquestes s'ajustin sempre al compliment de la llei pel que fa al soroll que generen, minimitzant així la contaminació acústica. Quelcom semblant va passar a Sarrià de Ter amb la no volguda ampliació de l'autopista a 8 carrils, obres que fan fer-se aportant noves i millors solucions per a minimitzar l'impacte acústic.

En el debat del POUM (Pla d'Ordenació Urbana Municipal) vaig alertar de la inconveniència de permetre usos mixtes comercial – residencial al principi de la Via Augusta, davant de l'Hotel Nord Gironí i just al costat del polígon industrial del sector paperer. Cal treballar per fer compatible l'activitat industrial amb les zones residencials, no per generar nous conflictes, si ens els podem estalviar.

Sarrià de Ter ha de seguir essent un poble industrial, la indústria ha estat i és encara un important motor econòmic i social pel nostre poble i, si bé cal atraure noves activitats industrials, cal treballar per a seguir fent compatible les presents amb la resta d'activitats econòmiques, socials, culturals i cíviques de Sarrià de Ter, també el descans que tots els veïns i veïnes desitgem trobar a la nostra llar. Eines com la participació ciutadana, que han de fomentar el diàleg entre sectors econòmics, entitats i veïnes i veïns, poden contribuir a cercar solucions en benefici de tothom.

Article publicat al número 84 de la revista Parlem de Sarrià.

dimarts, 23 de juliol de 2013

La lluita de Tito Vilanova contra el càncer és també la nostra!


El tràngol, el darrer mal tràngol que el càncer ha generat en la vida personal i professional de Tito Vilanova ha despertat, novament, una gran onada de comentaris de suport i ànims, des d'esportistes d'elit de diversos esports i famosos fins a gent completament anònima, al fins ara entrenador del Barça.

Entre els comentaris d'ànims i suport, però, també n'hi havia que destil·laven una certa desaprovació d'aquest fenomen, alguns dels quals fent referència explícita a familiars que, com en Tito Vilanova, també estan lluitant contra el càncer des de l'anonimat.

És cert que casos com el de Tito Vilanova o Eric Abidal prenen major envergadura per la seva dimensió pública, i sí, potser en algunes ocasions ens hem excedit en posar-los com a exemple per a les persones anònimes que hi lluiten quan, possiblement, moltes de les persones que lluiten des de l'anonimat contra el càncer podrien ser exemples per ells.

Ben mirat l'autèntic heroi de la recuperació d'Abidal és el seu cosí, desconegut fins aleshores!

Penso que la dimensió pública de la lluita contra una malaltia d'una persona famosa es suma a la lluita anònima de moltes altres persones, ajuda a donar-li visibilitat i, si cal notorietat. En la lluita contra la Sida el reconeixement públic de Magic Johnson va representar més un impuls que no pas un retrocés, per exemple.

A dia d'avui no hi ha qui no tingui a prop persones que han lluitat i lluiten contra el càncer; homes i dones a qui aquesta malaltia els ha trasbalsat la vida personal, familiar, social i professional... Tenim també persones properes que, malgrat lluitar-hi, no han pogut vèncer la malaltia...

Penso que precisament aquesta proximitat és la que fa que, davant la malaltia de Tito Vilanova, per exemple, se'ns activi una cert grau d'empatia vers la seva lluita, vers el seu dolor i el de la seva família.

Al cap i a la fi, la seva lluita és també la nostra!

dilluns, 22 de juliol de 2013

El Foc Empordà, un any després!



Avui, 22 de juliol de 2013, fa un any d'un dels més grans i devastadors incendis que ha patit Catalunya, el conegut amb el nom de "Foc Empordà".

Havia de ser per nosaltres, la meva família, un cap de setmana més a Cantallops... era de fet un plàcid i tranquil cap de setmana a Cantallops...




Però la placidesa i tranquil·litat del cap de setmana es van esvair amb la mateixa rapidesa que la columna de fum que vam començar a veure diumenge, tot dinant, va anar envaint el cel i fent-se present fins a l'horitzó!



Des de Cantallops estant primer el fum, i després les flames van fer-nos témer per reviure el foc que 26 anys enrere va passar, literalment, per sobre el poble... Va ser una nit tensa, la que vam viure a Cantallops...

El foc a Cantallops, però va respectar el nucli urbà, però no camps i boscos; van ser altres pobles, lamentablement, els que van quedar més afectats!

El Foc Empordà des del minut zero va despertar la solidaritat de tothom, amb iniciatives que van anar prenent cos i forma...

Són moltes les lliçons que el Foc Empordà, com altres grans incendis que hem patit, ens va donar: la prevenció, la necessitat de treballar més el (i al) bosc, disposar de suficients efectius, el paper important del món local per a la coordinació dels efectius...

El Foc Empordà va fer visible tot allò gran i positiu de nosaltres, però també, amb les flames ja apagades, van aparèixer, i així ha de ser, les mancances... I és sobre aquestes mancances que cal actuar, doncs el més probable, sembla ser, és que el foc torni a cremar l'Alt Empordà en el futur!



dissabte, 20 de juliol de 2013

#MinutsMusicals amb Bluebird de la Electric Light Orchestra (ELO)



Bluebird

The streets, the signs are pointing all one way
But you don't realize just what they say
You may fight, you may run, you may know what you've done
It makes me feel so sad to think what I might've had
I watch the stars, I watch the sun, now I watch for anyone
But it's only make believe

You work, you work, you work so hard and then
Someone, someone will come around again
You may think it's for real, but you know how you feel
The places that I go don't feel good anymore
I see it all rainbows in fall I see her face upon my wall
But it's only make believe

Fly away, bluebird fly away for me
To a place somewhere far across the sea
Fly away, far away, don't look back, go today
The waves that crash upon the sand
Another place, a far off land
And every day, I have to stay, but you are free
You could fly away-
But it's only make believe

Electric Light Orchestra

divendres, 19 de juliol de 2013

Per camins de fang guiàvem el nombre cap a la unitat. #SalvadorEspriu #AnyEspriu



XLII

Que les joves mans
-fredes, fortes, netes-
sàpiguen comptar.

Esdevens hereu
dels dies de l'odi
i del desgovern.

Vigila despert
on jeu amagada
l'olla del diner,

Si vols el poder,
fes que sigui teva
i mana després.

Per cordes de llum
baixem a l'abisme
dels somnis perduts.

Dolçament se'n van
barques de naufragi
alta mar enllà.

Pujaven els ulls
dels cecs, ran de timba,
escales de fum.

Vida breu de flor:
neguit d'esperança,
lent treball de corc.

La set vaig calmar,
i l'infern es reia
de la caritat.

El príncep del món
ens asseu a taula,
a sopar amb la mort.

Decoràvem lloms
i costelles d'altres
honorables porcs.

Ja ben engreixats
passem tot de sobte
del seient al plat.

Arriben les dents
fins al moll dels ossos
dels grans pensaments.

Trenquen els queixals
l'arc de l'espinada
que tant s'encorbà.

Ànima. Només
una mica d'aire
que s'emporta el vent?

Preguntes, i els mots
són pedres llançades
per estranys mandrons.

Tornen contra teu
i et colguen, feixugues
runes de castells.

Per camins de fang
guiàvem el nombre
cap a la unitat.

I ens duia l'esforç
a quedar-nos sense
ramat ni pastor.

No entenem per què
cobrim amb paraules
el buit del no-res.

Del buirac del temps
traiem la sageta
del nostre lament.

Clavem el punyal
del crit al duríssim
cor de Sepharad.

Salvador Espriu. La pell de brau (1960)

Aquest 2013 cada divendres publico un poema de Salvador Espriu al bloc i cada dia un fragment de poema a Twitter en motiu de l'Any Espriu.

dijous, 18 de juliol de 2013

Demà, darrer #SarriadeTer en Xarxa de la 1a temporada!

Amb la Yolanda Hernández, de Qpertin, als estudis de Ràdio Sarrià. Foto: Ràdio Sarrià
Demà divendres, dia 19 de juliol de 2013, farem el darrer programa de la 1a temporada de l'espai Sarrià de Ter en Xarxa de Ràdio Sarrià!

I pel darrer programa de la temporada comptarem amb la col·laboració de Qpertin, cultura interactiva, amb qui parlarem de l'ús de les tablets a l'estiu, de la implantació de les tablets a l'escola, una de les línies de treball de Qpertin, d'aplicacions educatives infantils i d'un bloc que relliga les apps (aplicacions), l'educació i la diversitat!

Aquest darrer programa, doncs, comptarà amb les seccions habituals (el tema del dia, la novetat, la llista de Qpertin i el bloc), però la durada serà especial: en comptes de l'habitual mitja hora, el programa durarà quasi una hora, pel què la seva emissió s'avançarà 30 minuts i s'emetrà a partir de les 10h.

Sarrià de Ter en Xarxa és un espai de Ràdio Sarrià que té per finalitat d'apropar-nos a les noves tecnologies d'una manera senzilla i planera i s'ha emès, aquesta primera temporada, els 1r i 3r divendres de cada mes; al darrer programa vam parlar de seguretat a internet i de tecnologia en català!

Demà tanquem la 1a temporada, però el Sarrià de Ter en Xarxa tornarà el proper curs: el proper divendres 20 de setembre de 2013 començarem la 2a temporada del Sarrià de Ter en Xarxa!

I recordeu que tots els continguts dels programes els podeu consultar per terra, mar i aire!

dimecres, 17 de juliol de 2013

Les recíproques resistències entre el PSC i el PSOE

Navarro i Rubalcaba en una imatge recent. Foto: EFE
Cal reconèixer l'esforç que uns i altres fan per entendre's, per tornar-se a entendre, però si un dia aquest esforç es fa evident (declaració de Granada), l'endemà apareixen, de nou, les divergències, que hi són!

Se li resisteix el PSC al PSOE; malgrat ser partits jurídicament diferents el PSOE, la major part del PSOE, voldria que el PSC tingués, si fa o no fa, el mateix comportament que una federació socialista més, sobretot al Congrés de Diputats: el que es diu a Ferraz, es vota al Congrés. Però el PSC de Pere Navarro, que ja es va mostrar díscol un dia, es manté ferm en una premissa: votarem a Madrid el mateix que votem a Catalunya!

Se li resisteix el PSOE al PSC; malgrat haver acordat una proposta de reforma constitucional federal voldria el PSC que el PSOE es prengués amb una major valentia la proposta federal per Espanya que reconegués obertament la plurinacionalitat de l'estat i els drets històrics de Catalunya. Però al PSOE de Rubalcaba hi ha barons que segueixen pesant molt i que fan que l'encaix entre del PSC al PSOE no sigui fàcil.

I si l'encaix entre el PSC i el PSOE és complex, com no ha de ser-ho l'encaix que el PSC vol per a Catalunya dins de l'estat espanyol que vol el PSOE? O encara diria més: com no ha de ser complex, i complicat alhora, l'encaix de la Catalunya amb l'Espanya d'avui.

Hi ha qui pensa que avui, diuen que cada vegada més una majoria més àmplia de catalans, Catalunya simplement ja no encaixa dins d'Espanya... També hi ha qui pensa, possiblement a dia d'avui encara una minoria poc ample de socialistes, que el PSC tampoc encaixa dins el PSOE!

dimarts, 16 de juliol de 2013

El funàmbul Mariano Rajoy al circ del PP

Imatge: educima.com
Mariano Rajoy està a la corda fluixa.

Funàmbul ell fa mesos que, com a president del govern espanyol, camina sobre una corda més allunyada de la realitat, però amb la seguretat de disposar d'una llarga perxa (tan llarga com àmplia és la seva majoria parlamentària) que li permet mantenir-se ferm a la corda retallant drets i pujant impostos.

Es creia Mariano Rajoy ser el director de pista i durant un temps temia ser amenaçat pel musculat Aznar; però possiblement no comptava que el secundari Bàrcenas es convertís en el veritable director de pista del circ del PP!

Funàmbul ell Mariano Rajoy circula per la corda fluixa i sí, encara amb la mateixa llarga perxa que el manté allà dalt, a la presidència del govern de l'estat, però camina cada vegada més amunt, més allunyat de la realitat i, el pitjor de tot, per ell, ara ja sense xarxa; el veritable director de pista del circ del seu partit s'ha assegurat prou de retirar-la!

Rajoy ha de decidir si baixar (dimitir) o resistir a la corda fluixa i esperar caure pel seu propi pes!

dilluns, 15 de juliol de 2013

Ara sí, Guardiola es buida!

Pep Guardiola el dia que va explotar. Foto: El País - CHRISTOF STACHE (AFP)
Pep Guardiola va escometre, la setmana passada, contra l'actual junta i entrenador del Barça fent unes declaracions en les que van destacar expressions com "no ho oblidaré mai" i "no m'han deixat en pau".
Les paraules de Guardiola destil·laven malestar, un malestar que ben segur té la seva llavor quan encara era entrenador del Barça i que s'ha anat gestant al llarg de la temporada passada; la gestació d'aquest malestar, però, s'ha alimentat més del que s'ha callat (o dit privadament) que no pas dit públicament.

És evident que entre uns i altres hi ha hagut diferències i la distància, més que llimar-les, les ha afilat!

Tot el què va dir Guardiola no va ser fruit de la improvisació; Guardiola, ja entrenador del Bayern, volia dir el què va dir i volia dir-ho en català. Hi ha qui diu que la pregunta estava més o menys pactada, que el periodista argentí que va fer la pregunta en català va parlar, una estona abans de la roda de premsa, amb Manel Estiarte, mà dreta de Guardiola; i davant la petició d'un periodista italià a Guardiola de traduir la resposta en Pep va dir-li: "non ti preocupare", afegint que la resposta era per Barcelona...

Guardiola, que com a entrenador del Barça es va buidar, va buidar el pap l'altre dia! Els seus motius tindrà i no seré jo qui els hi discutiré, però per mi Guardiola s'equivoca en una cosa: demanar que se'l deixi en pau!

Com a personatge públic que és en general, com a persona rellevant del món del futbol i de l'esport en particular, i sobretot com a barcelonista i ex-jugador i ex-entrenador, Pep Guardiola no pot exigir deixar de ser part de l'actualitat, per més que marxi a Nova York i es prengui un curs sabàtic... i encara menys en la temporada següent a la seva marxa del Barça!

Respecte a la resta, res a dir: els amics per anar a sopar, o deixar d'anar-hi, cadascú se'ls tria, també Pep Guardiola!





dissabte, 13 de juliol de 2013

#MinutsMusicals amb Semblava Mentida, de Pastora



Semblava Mentida

Era un dia qualsevol...
D'aquells que no tens ganes de res,
Que surts al carrer i penses
Això és el què sóc i això és el què he fet.
M'assimilo i camino sense saber
Que just davant meu hi ha possibilitats.

Semblava mentida,
de cop tot canvia
i ja no et preguntis perquè.

Era un dia perillós...
D'aquells que no saps on acabaràs
Trepitjo el carrer i penso
Això és el què som i això és el què fem
Ho assimilo i m'imagino sense un després,
I just davant meu hi ha tant per triar.

Semblava mentida,
de cop tot canvia
i ja no et preguntis perquè.

Era un dia qualsevol...
No vaig ni pensar ni ho vaig plantejar
Estava capficada.

Semblava mentida,
de cop tot canvia
i ja no et preguntis perquè.

I la vida és tan fàcil quan no penses en res...
Només deixa que passi el què havia de ser.
I ara em sento tan ximple de no haver-ho entès!

Semblava mentida,
de cop tot canvia
i ja no et preguntis perquè.
Semblava mentida,
tot ple d'energia
només provocant, despertant i posan-t'hi interès.

Pastora

divendres, 12 de juliol de 2013

Escolta, Sepharad: els homes no poden ser si no són lliures #SalvadorEspriu #AnyEspriu



XXXVIII

No convé que diguem el nom
del qui ens pensa enllà de la nostra por.
Si topem a les palpentes
amb aquest estrany cec,
on sinó en el buit i en el no-res
fonamentarem la nostra vida?
Provarem d'alçar en la sorra
el palau perillós dels nostres somnis
i aprendrem aquesta lliçó humil
al llarg de tot el temps del cansament,
car sols així som lliures de combatre
per l'última victòria damunt l'esglai.
Escolta, Sepharad: els homes no poden ser
si no són lliures.
Que sàpiga Sepharad que no podrem mai ser
si no som lliures.
I cridi la veu de tot el poble: "Amén."

Salvador Espriu. La pell de brau (1960)



Aquest 2013 cada divendres publico un poema de Salvador Espriu al bloc i cada dia un fragment de poema a Twitter en motiu de l'Any Espriu.

dijous, 11 de juliol de 2013

Seguretat a internet i tecnologia en català al Sarrià de Ter en Xarxa!

Amb Guillem Alsina, informàtic i coneixedor de les noves tecnologies, als estudis de Ràdio Sarrià. Foto: Ràdio Sarrià
El passat divendres 5 de juliol de 2013es va emetre el 16è i penúltim programa de la temporada del programa Sarrià de Ter en Xarxa, un espai sobre noves tecnologies de Ràdio Sarrià.

El programa va ser, més que una entrevista, una conversa amb Guillem Alsina, fundador d'imàtica.org, (ara  El Mur Tecnològic). En Guillem Alsina ens va parlar de seguretat a internet i, sobretot, de webs sobre tecnologia escrits en català i de l'aplicació Tecnologia en Català, que agrupa els més importants!

Podeu repassar els continguts del programa en aquesta presentació...



I també podeu escoltar-lo, com sempre, via Mixcloud.



Sarrià de Ter en Xarxa és un espai de Ràdio Sarrià en el que procuro explicar, cada 1r i 3r divendres de mes, de manera senzilla i planera les noves tecnologies.

El proper divendres 19 de juliol farem el 17è i darrer programa d'aquesta 1a temporada!

Com sempre tots els continguts dels programes els podeu trobar i consultar al bloc del Sarrià de Ter en Xarxa; també a Twitter i Facebook, on a més hi trobareu molta més informació sobre noves tecnologies!

dimecres, 10 de juliol de 2013

La "contra-declaració" de Granada, la resposta socialista pel dret a decidir

Pere Navarro, primer secretari del PSC, al Congrés Territorial del PSOE, el passat 6 de juliol. Imatge: PSC
La declaració de Granada ja té resposta i la més definida, clara i diàfana prové del propi PSC; bé, d'una part del PSC, no orgànica, però sí, cada vegada més, més crítica i organitzada.

Reconec en la declaració de Granada una voluntat de cercar, com vaig dir ahir, un mínim comú denominador que pacifiqui les relacions entre el PSC i el PSOE, però en aquesta declaració hi ha horitzons que representen un límit inacceptable per a molts socialistes; el més perceptible: el dret a decidir. Mesos enrere Rubalcaba ja li va dir a Navarro que de dret a decidir res de res!

Comparteixo avui la "contra-declaració" de Granada, la resposta socialista per dret a decidir! Una declaració que comparteixo i que subscric!

Declaració de valoració de la “Declaració de Granada” i del document “Hacia una estructura 
federal del Estado” 

Entenem que la proposta de reforma federal de la Constitució que els líders territorials del PSOE, juntament amb el primer secretari del PSC, han aprovat a Granada el passat 6 de juliol és una
combinació d’avenços positius, de passos insuficients i de mancances rellevants a l’hora de
resoldre l’encaix de Catalunya amb Espanya.

Valorem el fet que es tracta de la primera proposta de reforma del model territorial que establia la Constitució del 1978, amb la voluntat de fer avançar l’actual model autonòmic en la direcció d’un federalisme que vol reconèixer les singularitats presents a l’Estat. Valorem també l’aposta per blindar constitucionalment l’Espanya social i reforçar el reconeixement d’aquells drets que estan a la base de l’Estat social, tot i que no ens detenim aquí a valorar en detall algunes propostes que fan referència a la reorganització general de l’Estat i dels serveis públics i que, com a socialistes, no poden sinó comptar amb el nostre aplaudiment –com la proposta d’un Fons de Garantia de l’Estat del benestar per evitar la seva retallada en temps de crisis, o la introducció de mecanismes per evitar la competència fiscal entre territoris en impostos com successions, per posar només alguns exemples-.

La nostra voluntat és centrar aquesta declaració en la valoració d’aquelles propostes de les quals
depèn una solució satisfactòria de la relació de Catalunya amb el conjunt de l’Estat.

Pel què fa als avenços positius, celebrem propostes com ara:

a) El reforçament de les competències de Catalunya en la defensa i protecció del català, així
com l’assumpció plena del caràcter plurilingüístic de l’Estat per part de les seves
institucions.

b) La inclusió explícita dels drets històrics de Catalunya, que l’actual Constitució ja empara,
en un títol específic de la nova Constitució, que reculli les facultats derivades d’aquest
reconeixement.

c) La clarificació de la distribució competencial entre el nivell central i el nivell autonòmic,
deixant a les comunitats totes aquelles que no corresponguin al nivell central, delimitant
el concepte de competència bàsica i reduint les competències compartides.

d) La voluntat de fer del Senat una veritable cambra de representació territorial, que
permeti fer efectiu el principi de participació de les comunitats en la configuració de la
voluntat general de l’Estat i en els seus òrgans.

e) La descentralització del poder judicial, fent dels TSJ la darrera instància en tots els ordres
jurisdiccionals.

f) La racionalització de l’Administració General de l’Estat, tant a nivell central com
territorial.

g) La supressió del recurs d’inconstitucionalitat contra un Estatut ja aprovat en referèndum i
la seva conversió en recurs previ al referèndum, amb limitació de sis mesos per dictar
sentència.

Tanmateix, la majoria d’aquests avenços ja formaven part de l’Estatut de Catalunya aprovat pel Congrés dels Diputats el 2006 amb el vot favorable dels diputats del PSOE, de tal manera que l’actual proposta és nova només en el sentit que aposta per elevar-los a rang constitucional.

Entre els passos insuficients i les mancances rellevants, constatem:

a) No es defineix si el Senat serà composat per representants dels governs de les comunitats, dels seus Parlaments o si seguirà sent composat per senadors elegits per sufragi directe.

b) La falta de claredat sobre la possibilitat que Catalunya aparegui reconeguda explícitament com a nació en l’apartat de la Constitució destinat a recollir l’enumeració de comunitats territorials que composen l’Estat. En una nova Constitució federal és imprescindible que Catalunya sigui reconeguda com a nació explícitament.

c) El no reconeixement explícit del caràcter plurinacional de l’Estat.

d) El reconeixement de les relacions bilaterals entre govern central i comunitats només si queden sotmeses a un marc multilateral de relacions intergovernamentals.

e) En l’àmbit del finançament, l’absència del principi d’ordinalitat en la llista de principis que han de regir el sistema (punt 28.2). Per contra, el contingut del principi d’ordinalitat –sense explicitar el seu nom- apareix només com una referència, el grau de vinculació de la qual es desconeix per complet. Tampoc hi ha cap referència explícita a la voluntat d’equiparar el rendiment (per càpita) del concert basc i navarrès amb el de les comunitats de règim comú.

f) La indefinició pel que fa a la possibilitat que a Catalunya, l’Agència Tributària pròpia sigui l’última responsable en la gestió i la recaptació de tots els impostos .

g) La incertesa en relació al dret del poble de Catalunya a decidir el seu estatus com a comunitat política. En efecte, és incerta la possibilitat que en el marc de la nova Constitució federal es pugui produir un pacte polític que permeti l’exercici efectiu d’aquest dret.

Entenem que l’acceptació d’aquest dret no només no és menor, sinó que és del tot central a l’hora d’articular un acord entre Catalunya i la resta d’Espanya. Entenem que és una condició necessària per tal que una eventual reforma de la Constitució espanyola en clau federal acabi comptant amb el suport majoritari del poble de Catalunya. De fet, considerem –tal i com han defensat diversos constitucionalistes de prestigi- que una consulta no vinculant ja és possible en el marc de l’actual Constitució, si hi hagués la voluntat política per dur-la a terme. Pensem que avui, en el punt que som, aquest dret ha de formar part irrenunciable de tota solució, de tot nou pacte i, per aquesta raó, una nova Constitució federal no hauria de descartar un referèndum -tal com succeeix actualment amb Escòcia al Regne Unit i amb el Quebec al Canadà-.

Perquè tenim la convicció que no hi ha cap incompatibilitat entre la reforma territorial de l’Estat en un sentit federal i la possibilitat d’un referèndum o consulta, ans al contrari: només des de la lliure decisió dels catalans i les catalanes, democràticament expressada, es pot plantejar la unió de Catalunya amb la resta de pobles de l’Estat. Recordem, a més, que el reconeixement del dret a l’autodeterminació ja havia format part de l’ideari del PSOE en el passat.

Per totes aquestes raons, entenem que avui és més necessari que mai que el socialisme català defensi amb total autonomia el seu projecte d’articulació territorial de l’Estat, sense sotmetre’s a les limitacions derivades de la proposta de reforma federal de la Constitució aprovada pel PSOE. Sense menystenir els avenços que ha fet el PSOE pel que fa al seu model territorial en els darrers vuit mesos, creiem que és necessari que avanci encara més, i amb celeritat, per aquest camí. Ho fem des de la consciència que el marge de temps per tal que d’Espanya arribi una proposta acceptable per a una majoria del poble de Catalunya és cada vegada més curt.

Signen:
Maria Badia
Joan Antoni Barón
Laia Bonet
Magda Casamitjana
Jordi Casanovas
Toni Comín
Pere Oriol Costa
Joan Ignasi Elena
David Elvira
Elvira Duran
Francesc Freixa
Jordina Freixanet
Daniel Font
Jordi Font
Jordi Homs
Núria López
Jordi Martí
Joaquim Nadal
Joan Manuel del Pozo
Consol Prados
Montserrat Tura

dimarts, 9 de juliol de 2013

La declaració de Granada: la resposta socialista federal

Alfredo Pérez Rubalcaba i Pere Navarro durant el Congrés Territorial del PSOE celebrat a Granada. Fotos: PSOE
Pere Navarro i Alfredo Pérez Rubalcaba tenen per missió refer allò que es va trencar entre Pasqual Maragall i José Luís Rodríguez Zapatero amb la retallada de l’Estatut, primer, i la sentència que el va sentenciar, després: la comunió entre PSC i PSOE.

Han estat moltes i variades les incomoditats que, aquests darrers anys el PSC ha generat al PSOE, i viceversa, i ni tan sols les encertades i reiterades advertències de José Montilla, des de la presidència de la Generalitat i la primera secretaria del PSC, van aconseguir apaivagar les tensions, en l’eix nacional, entre socialistes catalans i espanyols.

El punt àlgid d’aquestes divergències es va viure, en l’aspecte més formal, a finals de febrer d’enguany quan al Congrés els diputats del PSC van votar a favor d’una resolució de CiU que instava al govern de l'Estat a iniciar un diàleg amb el Govern de la Generalitat per a possibilitar la celebració d'una consulta per exercir el dret a decidir.

El primer cap de setmana de juliol de 2013 la celebració del Consell Territorial del PSOE ha brindat l’oportunitat que PSC i PSOE pactessin el mínim comú denominador del seu projecte d’estat, que ha pres forma, després d’un treball de negociació i pacte (és a dir, cessions i renúncies d’ambdues parts), en la declaració de Granada (pdf).

Pel PSC la declaració de Granada “recull la singularitat de diferents territoris del conjunt d’Espanya i, pel que fa a Catalunya recull drets històrics, la singularitat de la llengua i que tindrà la denominació que estableixi el seu Estatut d’autonomia”, és a dir, categoria de nació; pel PSOE la declaració de Granada representa “un nou pacte per a conviure (...) i per a millorar la cohesió social i la igualtat entre els espanyols”.

La declaració de Granada és la resposta socialista; a Catalunya per cimentar la proposta federal del PSC, per definir-ne els límits, si cal, però per seguir-ne explorant les possibilitats, si encara hi són; a Espanya per reforçar el PSOE com a partit vertebrador d’una Espanya cohesionada però oberta a una proposta federal de la Constitució.

Veurem si la declaració de Granada sap ser la resposta socialista a l’independentisme català i, alhora, la resposta al recentralisme espanyol. El repte és gran, però no menor que l’obstinació de Navarro i Rubalcaba per proposar una via alternativa a les dues grans forces que mouen avui la política catalana i espanyola: les forces centrífugues i centrípetes!

Pere Navarro i Alfredo Pérez Rubalcaba han fet els deures portes endins, alineant el PSC i el PSOE vers una reforma constitucional tenyida de federalisme, pactant una zona de confort comuna que els permeti, a partir d’aquí, fer la feina portes enfora: convèncer la ciutadania.

Article publicat a l'Intocable Digital el 9 de juliol de 2013.

dilluns, 8 de juliol de 2013

Camí dels 40!

El passat dissabte 6 de juliol vaig celebrar els meu 39è aniversari!
Diuen els qui fa cert temps que hi transiten, pels '40, que és la millor edat!... Vés què han de dir, sinó!

N'hi ha que m'ho han dit molt convençuts: que sí, que és una edat que es gaudeix molt! Que a partir dels quaranta s'ha acabat el tempteig, el dubtar, que amb la maduresa les coses es veuen, i es viuen, d'una manera més clara!

Deu ser que amb l'inevitable pas dels anys un va adquirint experiència, a base d'aprenentatges, d'errors i de patacades; de fet així creixem, ens fem joves, adults i madurem... madurem tan que finalment ens fem vells...

Per mi els 40 són encara un gran interrogant! I fins d'aquí un any no voldré desvetllar-lo; no em molesta fer anys, no em preocupen els 40, però tampoc tinc pressa!

Al capdavall l'important dels anys, de l'edat, no és el número, sinó la vida que has fet fins aleshores, la vida que vius ara! És per això que jo, fins ara, sempre he defensat que la millor edat és, simplement, la que tens a cada moment!

Diuen els qui fa cert temps que hi transiten que els 40 és la millor edat! Quan jo en tingui 40, d'aquí un any, també ho diré!

dissabte, 6 de juliol de 2013

#MinutsMusicals amb el Birthday dels The Beatles



Birthday

They say it's your birthday
It's my birthday too, yeah
They say it's your birthday
We're gonna have a good time
I'm glad it's your birthday
Happy birthday to you

Yes we're going to a party party
Yes we're going to a party party
Yes we're going to a party party

I would like you to dance (Birthday)
Take a cha-cha-cha-chance (Birthday)
I would like you to dance (Birthday)
Dance yeah

Oh
Come on
I would like you to dance (Birthday)
Take a cha-cha-cha-chance (Birthday)
I would like you to dance (Birthday)
Oh dance! Dance

They say it's your birthday
Well it's my birthday too, yeah
They say it's your birthday
We're gonna have a good time
I'm glad it's your birthday
Happy birthday to you

The Beatles

Doncs sí, avui és el meu aniversari... el 39è, per a més detalls! A partir d'avui els 40 ja truquen a la porta, però que no tinguin pressa, que vull gaudir del llarg comiat de la dècada dels '30!

divendres, 5 de juliol de 2013

Pels mancaments atansa el torb #SalvadorEspriu #AnyEspriu



XXXIII

Pels mancaments
atansa el torb
la inflor del ventre
de la mort.

Els músics rars
dintre de l'ou
afinen cordes i fiscorns.

L'alta amplitud
del cel no romp
el dens esglai
parat del grop.

Llevant és fosc,
ponent és orb.
Avall i amunt
no hi ha claror.

Braços de pop
a poc a poc
van escanyant
els nostres mots.

A l'esbotzat
concert jo sóc
tibant, sofrent
pell de tambor.

Venia l'aigua
a grossos bots
pels llargs rials.
Els gossos folls
de les canilles
de la por
m'esparracaven
vells enyors.

I llença el temps,
sense remor,
ben arrasats
el camp, el bosc,
la cort, la llar,
l'humil rebost,
a mar uns ulls
eixuts de plor,
ganyes de peix,
tel de moltó,
deixalles, sang,
un brut sarró,
un cap ja buit
de tot record.

Salvador Espriu. Llibre de Sinera (1963)

Aquest 2013 cada divendres publico un poema de Salvador Espriu al bloc i cada dia un fragment de poema a Twitter en motiu de l'Any Espriu.

dijous, 4 de juliol de 2013

Perquè ens enganxen les xarxes socials? Punset ho respon amb menys de 2' i mig!


Sense ser-ne massa conscients les xarxes socials han anat formant part de la nostra vida, del nostre dia a dia, fins que un dia, bé nosaltres mateixos, bé algú, ens pregunta: perquè ens enganxen les xarxes socials?

Eduard Punset, que sembla tenir resposta per a quasi tot, en té també per aquesta pregunta! I la respon al seu programa, Redes.

I la resposta no té tan a veure amb la tecnologia, sinó amb la vessant social que aquesta ens aporta: compartir i relacionar-nos amb els altres! Les xarxes atrapen i Punset les considera imprescindibles!

La clau, com sempre, és decidir un mateix si es deixa atrapar o no per segons quines xarxes, socials o no socials!

dimecres, 3 de juliol de 2013

Quan felicitat s'escriu amb "S" de Sira!



Si fa 5 anys en feia 15, avui en fa 20, del nostre primer petó!

20 anys són molts, ja fa temps que per tots dos més de mitja vida, però no és ni la meitat del que esperem, desitgem, seguir vivint junts!

Avui, que podria ser un dia per a mirar enrere, fer a repassar les dues dècades que fem camí junts, és un bon dia per a mirar endavant i prendre consciència que són molts els anys que tenim, encara, per endavant!

I si hem remat molt per arribar fins aquí, molt més caldrà remar per fer, a dia d'avui, inabastable el final!

Mentiria si afirmés que aquest 20 anys han estat un camí de roses; com en totes les parelles les dificultats ens han posat a prova, segueixen fent-ho i ho faran...

Però també mentiria si no afirmés que al llarg d'aquests 20 anys han estat molts, la gran majoria, els dies que, a la meva vida, felicitat s'ha escrit amb "S" de Sira!

I al final aquesta és la clau i el secret de l'amor: ser feliç!

Gràcies Sira per aquests 20 anys de felicitat... i per tots els que ens esperen!


dimarts, 2 de juliol de 2013

Independència? Fantàstic però... hi ha quelcom més?

Pla general del concert per la llibertat. Imatge: Òmnium
"El saben aquél que dice que es un tio que va por el campo cazando mariposas... En eso que persiguiendo una papallona el tio tiene la mala fortuna de caer en un precipicio de 1.500 metros de profundidad...

El tiu cau, pero a los 20 metros de descenso tiene la suerte de agarrarse en una rama, se coge fuertemente a ella y empieza a chillar desesperadamente: hay alguien? Y se oye el eco que diu: alguien, alguien, alguien... El tiu: hay alguien? El eco: alguien, alguien, alguien... Por tercera vez, angustiadamente diu: hay alguien?

Se oye una voz profunda, penetrante, con personalidad, que diu: sí hijo mío, está Dios! Sigue mis instrucciones, sin miedo... Suelta tus manos, déjate caer al vacío, que antes de que tu cuerpo se estrelle contra el suelo mandaré 40.000 ángeles mayores al mando de mi bien amado Arcángel San Gabriel, que batiendo sus potentes alas vencerán la ley de la gravedad y succionando el aire te remontarán otra vez hasta el punto de partida...

Diu: vale gracias... pero hay alguien más?!"

Reconec que per moments la independència em satura! Bé, seré més precís: més que la independència em saturen moltes de les coses (llocs comuns, generalitzacions...) que giren al voltant de la independència: "Espanya és...; els espanyols són..."

És indiscutible que la política catalana avui en dia gira sí o sí sobre la consulta, el dret a decidir i la independència, però em molesta especialment quan tots els debats comencen i, sobretot, acaben amb la independència! Aquest reduccionisme, que entenc que té grans poders alineadors, ens fa perdre certa perspectiva.

I quan dic si hi ha quelcom més no em refereixo a les altres opcions, a les alternatives a la independència (regionalisme, autonomisme, federalisme) sinó a la mirada curta i a les generalitzacions que malauradament l'independentisme (com el nacionalisme espanyol) alimenta!

No tots els mals de Catalunya venen d'Espanya ni dels espanyols, també de Catalunya i els catalans, ens agradi o no... Al cap i a la fi aquest és un procés que cal fer-lo a favor de Catalunya i, sobretot els catalans, no contra Espanya i els espanyols!

De fet em molesta especialment quan des de Catalunya la independència és l'excusa per quasi tot, l'excusa per tapar-nos les nostres pròpies vergonyes! Aquesta mena d'estar amb mi o contra mi! O a favor de Catalunya o en contra d'Espanya! Serà que no hi ha coses de Catalunya per les quals caldria, cal anar en contra!

És per això que algunes vegades, com el personatge de l'acudit de l'Eugeni, em pregunto:
Independència? Fantàstic... però hi ha quelcom més?

I aquí molts diuen: sí, però ja en parlarem quan siguem independents!...

dilluns, 1 de juliol de 2013

Moltes gràcies per tot, Google Reader!


Google Reader. el lector de Google, avui tanca! Mesos enrere Google va anunciar-ho i va avisar als usuaris que fem ús d'aquest servei!

Personalment és una notícia que lamento, doncs és una eina que jo fa anys que faig servir i realment m'ha estat molt útil! Fins i tot a finals de 2008 vaig dedicar-li un apunt en aquest bloc!

Google Reader ha estat una de les principals eines de subscripció a blocs i altres canals de notícies, però no sembla entrar en els plans de futur de Google, que a partir d'avui prescindeix d'aquest servei.

Fa un mes, a principis de juny, vam parlar-ne al Sarrià de Ter en Xarxa destacant, entre d'altres coses, que la davallada d'usuaris d'aquest servei i el canvi d'hàbits i usos dels internautes (llistes de Twitter...) han estat factors que poden haver influït en la decisió de Google de tancar el seu lector.

Tanca Google Reader però no la possibilitat de seguir fent que, via RSS, la informació dels blocs i altres canals de notícies ens arribin, en comptes d'anar-les a cercar. Algunes alternatives a Google Reader són:

Feedly
Pulse
The Old Reader
- Netvives
NewsBlur

D'entre totes aquestes la que sembla haver-se posicionat millor com a alternativa a Google Reader és Feedly, que funciona molt bé tan en la seva versió per a ordinador com de dispositiu mòbil (smartphone o tablet).

Google Reader plega veles... Moltes gràcies per tot, Google Reader!