dimarts, 30 d’abril del 2013

"Remontada" vs Remuntada... La clau són les urgències!


Real Madrid i Barça s'han citat, avui i demà respectivament, amb sengles remuntades! Un i altre equip es juguen, avui i demà, el ser o o ser a la desitjada final de la Lliga de Campions d'Europa!

Ambdues remuntades s'assemblen, però tenen components diferents, molt diferents pel que fa als aspectes esportius, anímics i a les urgències d'ambdós clubs!

Esportivament el Real Madrid ho té més bé, el gol de Cristiano Ronaldo al partit d'anada fa que la seva "remontada" estigui més a l'abast, essent el 3-0 el camí més curt per la final de Wembley.

Esportivament el Barça ho té realment magre, no només per no haver marcat a l'anada, sinó perquè amb prou feines va xutar a porteria; la remuntada exigeix quelcom que el Barça ha fet poc enguany: guanyar 5-0 davant un equip que es caracteritza per haver encaixat poquíssims gols.

El Real Madrid es va recuperar anímicament de la derrota per 4-1 contra el Borussia de Dormunt en el que va durar la dutxa! Tots els jugadors blancs van sortir del vestidor alemany arengant a l'afició que la "remontada" és al seu abast, invocant l'esperit de "Juanito"!

El Barça va sortir derrotat del camp i seguia derrotat després de la dutxa; la remuntada és més utopia que desig, i s'ha alimentat sobretot per la inèrcia generada pel màxim rival, el Real Madrid. Només l'aparició de Messi a San Mamés, revolucionant un nou partit gris dels blaugrana, sembla haver esperonat un xic la culerada!

Ben cert és que esportivament el Real Madrid té més a l'abast la "remontada" que el Barça la remuntada, i que els blancs semblen tenir més fe que els blaugrana davant la possibilitat d'aconseguir-la i capgirar llurs eliminatòria.

Però aquesta realitat n'amaga una altra que es va fer evident al mateix post-partit del partit d'anada del Barça i del Real Madrid: les urgències d'ambdós clubs.

El Barça té la lliga pràcticament al sac i els jugadors així ho van fixar en el seu discurs després de la dolorosa derrota contra en Bayern de Munic: "ara l'objectiu sobretot és assegurar el títol de Lliga".

Amb la Lliga quasi guanyada, i sobretot guanyant-la amb total autoritat, i arribant a semifinals de la Copa del Rei i per sisena vegada de la Lliga de Campions la temporada es pot valorar com a molt positiva, més si tenim present la situació atípica i extraordinària viscuda al cos tècnic per la malaltia de Tito Vilanova.

El Real Madrid, Supercopa d'Espanya a banda, té de moment una final per jugar, la de Copa del Rei. La "décima" no és un objectiu, ni una fita a assolir, és una necessitat, una urgència necessària per a poder valorar positivament una temporada, sembla que la darrera de Mourinho, molt irregular dels blancs.

Només guanyant la Lliga de Campions el Real Madrid pot fer ombra al Barça aquesta temporada, malgrat hagi vençut als duels directes. I sobretot, no guanyant la "décima" faran encara més bona la temporada dels blaugrana!

El Real Madrid ho té millor esportivament i té més fe en la "remontada"; veurem si la pressió per les urgències de l'equip i el club els empeny a seguir endavant o els fa caure d'Europa.

El Barça, que ho té pitjor esportivament i té menys fe en la remuntada sembla tenir només l'obligació de competir, de ser competitiu, com no va ser la diada de Sant Jordi, davant el seu rival; no cal ni tan sols que guanyi el partit...

Seran Real Madrid i/o Barça capaços de contradir Gary Lineker? Avui i demà sortirem de dubtes!

dilluns, 29 d’abril del 2013

Els llibres de Plataforma Educativa


"No voldria deixar passar l'oportunitat de subratllar la importància que els professionals que treballem en l'acció social deixem petjada del que fem, és dir vull recalcar la importància d'escriure la nostra praxis educativa, de relatar la nostra experiència, de compartir les nostres reflexions".

Aquestes són algunes de les paraules que Anna Sunyer, presidenta de la Fundació Plataforma Educativa, va pronunciar en la presentació del llibre “Colors de nit. Reflexions interactives d’un educador social“, de Pep Plana, el passat dimarts 23 d'abril de 2013, diada de Sant Jordi.

El de l'educador social Pep Plana és el primer de la col·lecció VEUS, però és el cinquè llibre que publiquem a Plataforma Educativa. A Plataforma Educativa no només ens dediquem a "dissenyar, crear i desenvolupar programes i serveis que millorin la qualitat de vida de la persona i de col·lectius en situació d'exclusió social i/o en risc" , també ens hem preocupat, des de l'any 2008, a deixar constància de part de la feina que fem amb els quatre primers llibres que des d'aleshores hem publicat:
Aquests llibres, com el darrer publicat, us els podeu descarregar gratuïtament (en format pdf) des del web de descàrrega de llibres que hem renovat recentment!

Des de Plataforma Educativa ja estem treballant en els propers llibres, amb moltes ganes d'ampliar no només els llibres d'estudis sobre l'acció social, sinó també la col·lecció de les VEUS dels i les professionals que ens hi dediquem!

De moment podeu gaudir dels llibres publicats, sigueu o no professionals de l'acció social!

Pep Plana, autor del llibre , Jordi Pascual, director general de Plataforma Educativa, Montserrat Roura, delegada de Benestar i Família a Girona, Anna Sunyer, presidenta de la Fundació Plataforma Educativa i un servidor a la presentació de "Colors de nit" el passat 23 d'abril de 2013. Foto: Plataforma Educativa

dissabte, 27 d’abril del 2013

#MinutsMusicals amb Muriel, d'Adrià Puntí



Muriel

No fou per desídia, un exili ben concertat
homicidi, incontinències en primer grau.
Catequesi amb sorna, un neòfit practicant,
saps prendre el pèl, saps el que vols, saps el que et fas.

Sense rancúnies, sense encomanar-te els mals,
sense dir-te el nom del pare, tu a lo teu, jo a lo meu.
Confessionaris, somnis de bastaix,
clues, cloïsses, llagues al coll.

Muriel

Un violí d'alt càrrec car, nyigui-nyogui en voga rovellat.
Tocarem el vals dels morts, tots junts, tots dos,
ballarem els vals dels morts.

Un parricidi en voga, comptes més que bruts,
beneficis tots més rentables al cent per cent, becaris
falses promeses clues, sofregits bastards, tot per tu.
tot teu, un bon sou.

Contes de velles, sense cap regle de tres,
subsidiaris totes et ponen tot et va bé, cerebral.
Cara dura, petit angelet petit,
cau la vergonya, excuses, amics pedants...

Sense rancúnies, sense encomanar-te els mals,
sense dir-te el nom del pare, tu a lo teu, jo a lo meu.
Confessionaris, somnis de bastaix,
clues, cloïsses, llagues al coll.

Muriel, Muriel

Un violí d'alt càrrec car, nyigui-nyogui en voga rovellat.
Ei, tocarem el vals dels morts, tots junts, tots dos,
ballarem el vals dels morts, , tots junts, tots dos
tocarem el vals dels morts, tots junts...

Muriel, Muriel

Adrià Puntí

Si no el vau veure quan el van emetre per televisió no us perdeu el documental que Televisió de Catalunya va emetre dies enrere. Imprescindible!

divendres, 26 d’abril del 2013

Remor de cops d’aixada, no la sents? #SalvadorEspriu. #AnyEspriu


I

Remor de cops d’aixada, no la sents?
Rera les altes tanques de paret.
Sense repòs, però molt lentament,
enllà de la cleda contínua del temps.

Arrencaven els ceps, han cremat els sarments,
damunt la terra bona s’estenia l’erm.
Pel serpent del rial arrosseguem
passos neguitosos d’aquests peus de vell.

La saviesa clamava al guaret,
a les canyes seques que movia el vent:
«Contempla’t en mi com esdevens
aconseguida mort de tu mateix.»

Ajupits en l’ombra, caven comparets
a les despullades vinyes de l’hivern.
No hi ha llum per tota la buidor del cel.
Només uns cops d’aixada al fons del fred.

Salvador Espriu. Llibre de Sinera (1963)

Aquest 2013 cada divendres publico un poema de Salvador Espriu al bloc i cada dia un fragment de poema a Twitter en motiu de l'Any Espriu.

dijous, 25 d’abril del 2013

52 tallats i un tovalló!


Fem un tallat?

Fa dies, setmanes, que volia parlar sobre el projecte 52 tallats i un tovalló, una iniciativa de la Fundació Mas Albornà.

52 tallats són entrevistes sobre la discapacitat i el trastorn mental que tenen per objectiu normalitzar el parlar d'aquests temes que massa sovint s'eviten!

Al llarg dels 52 tallats han passat i aniran passant polítics, periodistes, artistes, empresaris, doctors... Cada entrevista s'acompanya d'un vídeo- resum de la trobada amb cada personatge.

Fem un tallat? La Fundació Mas Albornà us n'ofereixen 52! Us animo a fer com jo, a fer com molts: cada setmana, "el tallat de Mas Albornà"!

Aquí, una mostra del "making off"! Fem un tallat!


dimecres, 24 d’abril del 2013

I va el drac i es cruspeix Sant Jordi!

Imatge: Pau Sureda
Aquest final no estava previst, no entrava en el guió, de la majoria, d'una primaveral i alegre diada de Sant Jordi!

Parades de llibres, roses de tot tipus, llibresescriptor(e)s... formaven part del menú del dia, des de primera hora del matí fins al vespre, fins a l'hora que el Barça havia de vestir-se de Sant Jordi per a vèncer el drac bavarès!

Però ja ho diu el més simple i clàssic dels poemes de Sant Jordi:
"Sant Jordi va matar el drac
amb una espasa de veritat!"

El que per Sant Jordi és l'espasa pel Barça és el seu joc, el seu bon joc! Però ahir el "BarçaSant Jordi" va sortir al terreny de joc alemany sense una espasa de veritat, va sortir amb una espasa de fireta!

El resultat és prou ben conegut per a tothom. I necessitarà molt més, moltíssim més del què va fer per a remuntar l'eliminatòria contra el Milan per sobreviure al partit de tornada al Camp Nou! Haurà de treballar de valent, el Barça, el dia del treball!

Però el guió del Barça a la Champions League no s'escriu només a partir de la seva singladura en aquesta competició; com en la competició domèstica, la valoració es fa també en relació de com escriu el seu guió el màxim rival i viceversa... vés que els dies blancs de l'hivern blaugrana no tornin aquesta primavera!

El problema, per al Barça, és que ja ha trucat una vegada a les portes de la seva primavera, d ela primavera del seu joc!

El proper 1 de maig, el Barça només podrà apel·lar al treball, haurà de pencar, i molt!

De moment d'aquesta llegenda el que tenim clar i podem certificar és que ahir, 23 d'abril, i sense que serveixi de precedent, el drac bavarès es va cruspir Sant Jordi!


dimarts, 23 d’abril del 2013

Feliç Sant Jordi 2013!

El d'avui és, possiblement, un dels dies feiners (quan s'escau) més festius del calendari!

La diada de Sant Jordi és molt més que el dia del llibre i la rosa, és molt més que la simple celebració del nostre patró!

El d'avui és un dia per gaudir de la primavera, si la primavera es deixa, per fer carrer i retrobar-se amb gent, amb molta gent; és el dia que, d'alguna manera, simbolitza la fi de la nostra particular hibernació!

És un dia per deixar un xic de banda els maldecaps, misèries, problemes i disgustos quotidians i deixar-nos enamorar pels llibres i les roses, naturals, de paper, d'aram o poètiques!

I sí, és possible que, en general, ens agradin més els llibres que llegir, però sense una cosa no es pot fer l'altra!

Avui, diada de Sant Jordi, a cada casa no hi hauria de faltar cap rosa ni un nou llibre per a descobrir!

Feliç diada de Sant Jordi!

dilluns, 22 d’abril del 2013

3 + 3 llibres pel Sant Jordi '13!


Toc toc!
Qui és?
Sant Jordi, que truca a la porta!

A les portes de Sant Jordi, o amb Sant Jordi trucant a la porta, són moltes les recomanacions de llibres que podem trobar arreu; també aquí!

Les meves són unes recomanacions molt personals i us parlo de llibres que, els que no he llegit encara,  si no he llegit, ben segur llegiré properament!

D'entrada us recomano la lectura de 3 llibres escrits per tres dones: Mar Bosch, Mercè Saurina i Núria Martí.

Tres dones que escriuen sobre homes però, sobretot, escriuen sobre dones. Són escriptores gironines i entre les coses que poden tenir en comú hi ha el Premi de Novel·la Curta Just M. Casero.

  1. "Una faula moral, una reflexió sobre la pèrdua i la reconstrucció." (Empúries) "Bedlam. Darrere les hores càlides" (Editorial Empúries) és la primera novel·la publicada de Mar Bosch, Premi Casero 2012.
  2. "Dues històries, una del present i l'altre del passat, manifesten que els sentiments de pèrdua són sovint comuns a tots nosaltres." (Brau) "Com llunes de Saturn" (Brau Edicions) és també la primera novel·la publicada de Mercè Saurina, i amb aquesta obra va quedar finalista del Premi Casero 2010.
  3. "Dones traïdes, assassines, revolucionàries. Homes obsessius i assedegats de sexe. Mares massa felices i filles egoistes. Pares mentiders i fills fatxendes. Dones que s’amaguen. Homes que enganyen. Vídues contentes, marits desesperats i amigues eternes." (Curbet Edicions) "Un excés de felicitat. 20 contes perversos" (Curbet Edicions) no és la primera novel·la publicada de Núria Martí, tampoc la segona... és la darrera! Núria Martí va ser finalista del Premi Casero 2007.

Són aquestes les meves primeres tres recomanacions, tres llibres d'escriptores gironines. I com que jo sóc molt "casero" les properes tres recomanacions seran tres llibres d'escriptors, homes ells, també gironins, molt gironins!

  1. Per començar Climent (Amsterdam), de Josep Ma Fonalleras: "La nova novel·la de Josep M. Fonalleras és un relat de pèrdues i recerques, escriptors, desaparicions i pintures." (Ara Llibres)
  2. Per seguir amb "El viatge del gironauta" (Curbet Edicions) de Quim Curbet: "Un viatge personal per les comarques gironines, a través del temps, l'espai i l'ordre alfabètic..." (Curber Edicions)
  3. I per viatge el que fa en el temps Narcís-Jordi Aragó amb "Periodisme sota sospita" (Acontravent). "Periodisme sota sospita és una crònica mantinguda molts anys en secret, escrita amb les paraules que no es podien dir i il·lustrada amb els papers que no era possible ensenyar." (Acontravent)

Són aquests els 6 llibres que us recomano per aquest Sant Jordi... Potser seran aquests ells llibres que vindran a vosaltres... Són aquests els llibres que venen i vindran a mi!

Al cap i a la fi el desig és que cada llibre trobi el seu lector!

Bona diada de Sant Jordi!

----------------------------

pd: una recomanació extra que de cap manera volia passar per alt!  "Compromís amb Figueres. Un cant a la vida de Josep Casero i Maria Rosa Ymbert" de Joan Armangué.

pd2: un Sant Jordi més social, que també literari: els premis Acció Social i el darrer llibre de Plataforma Educativa i les roses, i molt més de la Fundació Astres!

dissabte, 20 d’abril del 2013

#MinutsMusicals amb Tres desmais d'@ElsPulpoPop



Tres desmais

Un dolç verí m'ha pres el cos però em fa gaudir: se'n fot de mi.
Un dolç carmí em surt del cos però és el destí: beu-te'n el vi.
A mitja tarda et desmaies (el plaer ja et convenç)
A mitja tarda et desmaies (perds la raó el seny i el control)

PulpoPop

Tres desmais és el primer single del nou disc de PulpoPop, La batalla dels dubtes. Per cert, aquest proper diumenge els podeu escoltar en directe a Arenys de Mar, concert gratuït pels mecenes!

divendres, 19 d’abril del 2013

Les roses recordades. #SalvadorEspriu #AnyEspriu #SantJordi


Les roses recordades

Recordes com ens duien
aquelles mans les roses
de Sant Jordi, la vella
claror d'abril ? Plovia
a poc a poc. Nosaltres,
amb gran tedi, darrera
la finestra, miràvem,
potser malalts, la vida
del carrer. Aleshores
ella venia, sempre
olorosa, benigna,
amb les flors, i tancava
fora, lluny, la sofrença
del pobre drac, i deia
molt suaument els nostres
petits noms, i ens somreia.

Salvador Espriu. El caminant i el mur (1954)

Aquest 2013 cada divendres publico un poema de Salvador Espriu al bloc i cada dia un fragment de poema a Twitter en motiu de l'Any Espriu.

dijous, 18 d’abril del 2013

Sarrià de Ter en Xarxa, un espai de noves tecnologies a Ràdio Sarrià

Amb Neus Mercader a Ràdio Sarrià. Foto: Ràdio Sarrià
Sarrià de Ter en Xarxa és un nou espai del programa matinal “La Terrassa” de Ràdio Sarrià (87.6 FM), un espai en el què parlem de les noves tecnologies.

A finals d'estiu la Neus Mercader em va proposar tornar a fer ràdio amb un programa sobre noves tecnologies. Després de rumiar-m'ho uns dies vaig acceptar el repte d'explicar, d'una manera senzilla i planera, les noves tecnologies per ràdio, a Ràdio Sarrià i vam acordar fer una secció dins el seu magazine matinal, “La Terrassa”.

Sarrià de Ter en Xarxa és un espai bimensual que s'emet en directe els primers i tercers divendres de cada mes de dos quarts d'onze a onze del matí; el primer programa es va emetre a principis d'octubre i el programa ja està plenament consolidat a la graella de Ràdio Sarrià.

Sarrià de Ter en Xarxa té quatre seccions: el tema del dia, la novetat, la llista i el bloc.

A “El tema del dia” expliquem i explorem algun tema d'actualitat, com els Premis Blocs Catalunya, els telèfons intel·ligents (“smartphones”), les etiquetes (“hashtags”) de Twitter, les tauletes tàctils (“tablets”), la xarxa social Pinterest, els “Informer” de Facebook o l'eina de publicació de contuinguts Tumblr.

Pel que fa a “La novetat” expliquem alguna novetat tecnològica com per exemple l'Iphone 5, la tauleta infantil “Super Paquito”, els tallers de Qpertin per a famílies, l'iPad 4, la Samsung Galaxy Càmera, la primera càmera de fotos connectada a internet, Tuitele, una empresa que mesura les audiències socials dels programes de televisió, o “Vine”, una nova aplicació que permet fer i publicar micro-vídeos de 6 segons a Twitter.

La llista” ens permet proposar eines web o aplicacions per a dispositius mòbils que pensem que poden ser del vostre interès, com aplicacions per a cuinar o per a fer esport, webs de micromecenatge, etc. Recentment la secció de “La llista” s'ha transformat, fruit de la col·laboració de “Qpertin, cultura interactiva”, en “La llista de Qpertin”, secció en la que la Yolanda Hernández i en Dani Rodríguez de Qpertin ens presenten a cada programa 3 aplicacions educatives infantils per a tauletes tàctils.

Finalment a “El bloc” recomanem un bloc; de moment hem recomanat blocs com “De res, massa” de Josep Ma Sansavlador, el del grup musical PulpoPop, el de Qpertin, el de l'AMPA de l'Escola Montserrat, el del Grup de Muntanya Sarrià o el de Ràdio Sarrià.

El programa es pot escoltar en directe a Ràdio Sarrià, però també es poden escoltar en diferit a través de Mixcloud, una eina que permet la publicació de "podcasts" (arxius d'àudio) a internet.

D'altra banda tots els continguts dels programes es poden consultar al bloc del programa (http://sarriadeterenxarxa.cat), on també s'hi poden trobar tots els enllaços dels temes tractats.
A banda del bloc Sarrià de Ter en Xarxa també és present a Twitter i a Facebook.

Així que ja ho sabeu, teniu una cita amb les noves tecnologies cada primer i tercer divendres de mes al matí a Ràdio Sarrià!

Article publicat al número 83 de la revista Parlem de Sarrià.

dimecres, 17 d’abril del 2013

Córrer és de valents!


Córrer és de covards!
La frase no és seva, però va ser ell, Carles Reixach, qui la va popularitzar fruit del seu estil de joc, poc esforçat, fent-la servir fins i tot com a filosofia de vida.

Eren més de 23.000 els atletes que corrien a la 117ena Marató de Boston, la més veterana del món i unes de les més importants.

Eren més de 23.000 els valents que la corrien! Valents de totes les edats, de totes les condicions, valents que corrien per a superar-se! I d'entre tots els qui corrien, cap covard!

Els covards són els que van col·locar les bombes que van fer explotar prop de la línia d'arribada, els covards són els qui van atemptar contra la cursa, també contra la Biblioteca JFK de Boston, i qui sap què més!

Córrer és de valents, els covards, aquest dia i com sempre, van ser els que van atemptar contra els qui corrien!

dimarts, 16 d’abril del 2013

Amb aquesta monarquia... més republicans?


He sentit en algunes cròniques que enguany les celebracions de la II República ha comptat amb més participació, amb més adeptes, fruit del mal moment que viu d'un temps ençà la monarquia espanyola pels mals passos de la família reial: que sí el tret d'en Froilà, que si els elefants del Rei, que si les amistats perilloses de l'Iñaki...

La corrupció ha trucat a la porta de La Zarzuela i sembla haver-s'hi assegut, presumptament, al sofà! Però per més errors, alguns amb petició de perdó inclosos, que pugui cometre la família reial no veig en un horitzó mínimament tangible que l'estat espanyol pugui passar d'una monarquia parlamentària a una república!

I és que una cosa és que la popularitat de la família reial baixi punts, i una altra és que la majoria dels espanyols la vulgui "jubilar"! I si parlem de partits, ni PP ni PSOE, els dos que poden canviar la constitució, tenen en la seva agenda política fer-hi un canvi de tal profunditat! Si tan sols els teòricament federals volen una Espanya federal!

Si la monarquia, avui, és per si sola un anacronisme, l'espanyola és, a més, un insult! I caldrà picar, seguir picant molta pedra perquè la societat espanyola, primer, i la majoria política, després, ho vegin i se'n convencin! Uf, quasi una missió impossible!

A més la monarquia espanyola té encara un "as" desat a la màniga: l'abdicació del rei Joan Carles I en favor del príncep Felip, una manera de posar el marcador a zero!

No tinc clar que amb aquesta monarquia, que passa possiblement pels seus pitjors moments, hi hagi més republicans arreu de l'estat... però sí veig més clar, com va passar el 14 d'abril de 1931, que la república es proclami primer a Catalunya!

Aquest sí és un horitzó, sembla, més tangible!


dilluns, 15 d’abril del 2013

Jubilació, jubilar, jubileu!

Un instant de la celebració de la jubilació de la meva mare.
Heu pensat mai en la vostra jubilació? Bé, si ja esteu jubilats més que pensar-hi, l'heu viscuda!

A mi això pensar en la meva jubilació se'm fa molt feixuc: coses de l'edat, suposo, als meus 38 anys, camí dels 39... I malgrat en fa 19 que sé què és això de treballar, són molts més els que em queden de vida laboral (veurem si activa o no, toquem fusta!) fins arribar a la jubilació. El problema és que a dia d'avui m'és impossible saber a quina edat m'arribarà tal condició!

Això de la jubilació, sobre el paper, sona prou bé; al diccionari de l'enciclopèdia la defineixen com "l'acció de jubilar o jubilar-se", és a dir, "eximir de la feina, d'un càrrec, etc., per vellesa o altres motius, una persona i assenyalar-li una pensió vitalícia".

La realitat d'avui, però, evidencia la tendència que l'exempció de la feina cada vegada es produeixi en una edat més avançada amb el risc de percebre una pensió vitalícia més reduïda i fràgil, retallable, perquè ens entenguem! Avui que ja sabem que ni la feina, ni treballar ens allunya de la pobresa, també sabem que les pensions, en moltes ocasions i circumstàncies, tampoc!

Però avui no volia posar-me dramàtic, tot el contrari! Jubilar prové del llatí "jubilare", "fer crits d'alegria"! Jubilar, no com a verb, sinó com a adjectiu, es defineix com a "relatiu o pertanyent al jubileu", paraula íntimament lligada al terme celebració!

He dit celebració? Per celebració la de la jubilació de la meva mare, que divendres es va acomiadar després de "trenta i molts" anys de treball, servei i feina, molta feina, a l'Ajuntament de Girona!

Feia goig veure la "Capella Sixtina", ara sala Renart de l'Ajuntament de Girona, plena a vessar, però més goig feia escoltar les paraules d'agraïment i gratitud de tants companys i companyes de feina, grans i joves, veterans i novells, amb càrrecs més alt o més planers...

No feia crits d'alegria, la meva mare, però els seus ulls n'espurnejaven a cada moment, d'alegria! La seva jubilació va ser jubilar, un jubileu!

Enhorabona mare, la teva jubilació és una gran alegria!

dissabte, 13 d’abril del 2013

#MinutsMusicals amb De ti sin mí de Delafé y las Flores Azules



De ti sin mí 

Dime, dime que va a ser de ti sin mi?
Dime, dime que va a ser de ti sin mi?
Dime, dime que va a ser de ti sin mi?
Dime, dime que va a ser de ti sin mi?

Si te vas, porque creo que lo harás
no buscare la frase que te haga quedar
no atrapare tu hombro
no te giraras
desaparecerás a través de mis pestañas…

Si te vas porque creo que lo harás…
Volverá la tristeza con la misma energía
que llegó desde el este tu luz a mi vida aquella mañana tranquila

Si te vas porque sé que lo harás…
Entre sombras sin dueños llegarán los recuerdos
para apadrinar mi alma mis sueños, mi paz y mis miras, así serán mis días

Si te vas no quedará en el mundo en quien confiar,
me quedaré en la cama sin descansar
rogándole al cielo no despertar jamás sino es tu cara lo que trae la mañana sí!…

Dime, dime que va a ser de ti sin mi?
dime, dime que va a ser de ti sin mi?
si te vas…
dime, dime que va a ser de ti sin mi?
Si no te veo mas…
dime, dime que va a ser de ti sin mi?
si, de ti sin mi
de ti sin mi…

Si te quedas rebozare las calles con lentejuelas
invitare a la casa a merendar
no volverán los coches a chocar
apagaré las luces por navidad
el mundo rodara a más intensidad
volverán las trompetas a soplar
gritaran las trincheras -“!a bailar!”
entonces el plan resucitará!...
Si!, haremos por los poros lo que sea
plantaremos violetas entre las grietas
aceptaré el mandato y cumpliré mi cargo
“Presidente de la escalera”, sí!
Habrán preliminares hasta para fregar
tendrás pescado fresco incluso los lunes
Mi vida, mi gol, mi rayo de sol…

Si te quedas, si te quedas, si te quedas
Por encima de tanta letra y pirueta es para mejorar
Es para mejorar si
Si te quedas por encima de tanta letra y pirueta es para mejorar
Es para mejorar….

Dime, dime que va a ser de ti sin mi?
Dime, dime que va a ser de ti sin mi?
Dime, dime que va a ser de ti sin mi?
Dime, dime que va a ser de ti sin mi?

Delafé y las Flores Azules

Que Defalfé y las Flores Azules presenten disc al Festival Strenes? Doncs allà hi serem, avui a l'Auditori de Girona!

divendres, 12 d’abril del 2013

Després dels arbres. #SalvadorEspriu. #AnyEspriu


Després dels arbres

Quan ja no pugui perdre’m
més en la neu i vegi
llums i cel de sortida
damunt l’esglai dels boscos,
sentiré la fatiga
del caminant pel somni
de la font i la casa,
benigne olor de terra
i pa llescat a taula.
Aleshores, ben lliure
d’espera i de temença,
m’adormiré per sempre,
escoltant cops d’aixades
molt lentes als camps amples,
remor de vespre als pàmpols.

Salvador Espriu. Mrs. Death (1952)

Aquest 2013 cada divendres publico un poema de Salvador Espriu al bloc i cada dia un fragment de poema a Twitter en motiu de l'Any Espriu.

dijous, 11 d’abril del 2013

Just M. Casero a Sara Montiel: "Cuantos años tiene... La Violetera?"

Pàgina del Tele/eXprés amb l'entrevista de Just M Casero a Sara Montiel.
Estiu de l'any 1971, juliol per a ser més exactes. Sara Montiel acaba de fer una actuació al complex turístic Cap Sa Sal (Begur) de la Costa Brava i allà hi ha el meu pare, un jove Just M Casero amb els 25 anys pràcticament estrenats, com a col.laborador del diari Tele/eXprés!

"Hay cosas que no deben preguntarse en determinados momentos. Por eso, cuando Sara Montiel nos acogió tras su actuación hubo un pequeño sobresalto entre los presentes y tal vez en ella misma, cuando este cronista le preguntó: ¿Cuántos años tiene... La Violetera?"

Aquest és el paràgraf de l'entrevista i crònica signada per Just M Casero que el diari Tele/eXprés va publicar el 19 de juliol de 1971.

La pregunta, que portada a l'equívoc podria ser impertinent, no és exactament el què sembla i abans de transcriure'n la resposta el cronista, en Just, la introdueix en el segon paràgraf de la seva crònica:

"La respuesta nos iba a dar cálculo aproximado de las violetas que lleva repartidas Sara Montiel en su largo historial como figura del teatro y de la canción, teniendo en cuenta que invariablemente al final de cada gala suya y también esta noche aparece en escena con un cestitón de flores que va repartiendo entre los caballeros en medio de una profusión excepcional de besos"

La resposta de Sara Montiel no dóna opció a l'equívoc: "La Violetera la estrenamos en el 58 con Raf Vallone. La canción nació en la película, nunca antes la había cantado. Desde entonces se ha convertido en algo así como el motivo musical mío. En cada actuación tengo la obligación de cantar esta y algunas otras canciones que el público ya conoce. Casi no he podido cantar temas nuevos".

En Just segueix amb la crònica de la seva actuació i li pregunta llavors pel cinema, concretament sobre la pel·lícula que acabada de rodar, "Varietés" sota la direcció de Juan Antonio Bardem. També li pregunta sobre el públic català, responent ella que "es un público muy mono"... I ho argumenta un xic, però ja ho explicaré un altre dia...

No és fins cap al final de la crònica que, parlant de la Costa Brava, Sara Montiel dóna el titular que en Just, o el diari (?), destaca de la crònica: "La Costa Brava hace honor a su nombre: he salido molida"

Dies després de morir Sara Montiel la meva mare, sempre atenta als detalls, va recordar-me aquesta entrevista, facilitant-me la pàgina del diari, degudament desada a casa seva...

El pas del temps dóna cert valors a les coses i avui, aquest retall de diari, és un petit tresor que amaga, més enllà del què s'hi publica, moltes més anècdotes i curiositats que, tal vegada, algun dia potser podré, i sabré, explicar!

dimecres, 10 d’abril del 2013

L'amic de l'Iñaki

Possiblement són molts els amics que l'Iñaki ha tingut, fins ara, al llarg de la seva intensa vida.

Amb els primers, ben segur, va compartir jocs i pilotes, gaudint amb passió de l'esport en general i l'handbol en particular. Més amics va fer més endavant, ja retirat de l'elit de l'handbol amb un palmarès impressionant després de formar part del, possiblement, millor equip de la història de l'handbol!

Però els nous amics no veien en l'Iñaki l'excel·lent jugador d'handbol, sinó el Duc de Palma, el marit de la Infanta Cristina i, sobretot, el gendre del Rei!

Ai les amistats perilloses! L'Iñaki, per acció i omissió, ja sap el pa que s'hi dóna!

Els amics de debó ho són quan tu els necessites, no quan ells et necessiten! L'Iñaki , ben segur, ha perdut uns quants amics darrerament, és part del preu dels pecats que ha comès. Però no els ha perdut tots!

Aquests dies un amic de l'Iñaki, Valero Rivera, qui va ser el seu entrenador al Barça durant tota la seva trajectòria al Barça, li ha ofert feina. Quan més repel·leix els suposats amics en Valero Rivera li ha atansat la mà per dir-li: no ets perfecte, t'has equivocat, però aquí tens un amic.

Que pagui pels seus pecats de grandesa i misèria, l'Iñaki, que no es lliuri de la justícia i repari el mal que ha fet. Que caigui sobre ell el pes de la justícia! Però més enllà de les derivades judicials de l'Iñaki per mi el destacable d'aquest darrer episodi d'aquest sainet és el gest de l'amic de l'Iñaki, davant del qual només puc dir: "ole tu" Valero!

Aquest gest m'ha fet pensar en la frase que diu: estima'm quan menys m'ho mereixi, serà quan més ho necessiti!

No sé quants amics conserva l'Iñaki... però és evident que com a mínim en té un, i això, moltes vegades, ja és tenir molt!

dimarts, 9 d’abril del 2013

Carta de benvinguda als ciutadans i ciutadanes de Girona!


"Benvolguts ciutadans i ciutadanes de Girona,
modestament us dono la benvinguda a aquest vostre poble veí, Sarrià de Ter, que va formar part accidentalment i durant uns anys, fins en fa 30, de la vostra ciutat.

De Sarrià de Ter segur que en coneixeu que és un poble tradicionalment paperer, tot i que ja són molts els anys que no tenim aquella xemeneia tan característica que amb el seu fum destacava del nostre "skyline".

A Sarrià de Ter fa anys que vam deixar el fum enrere, però seguim essent un municipi industrial (i per molts anys!) però també som un poble on els serveis i el comerç formen part de la nostra economia. A Sarrià de Ter podeu comprar-hi pràcticament de tot, tenim comerços de proximitat amb productes de qualitat i empreses de serveis diverses s'hi han instal·lat cercant un entorn de treball agradable, alhora que proper a la capitalitat que representa la vostra ciutat.

Tot i ser un poble petit amb un terme municipal petit a Sarrià de Ter també podeu trobar-hi paratges de gran bellesa i interès natural paisatgístic; tan sols deu d'enfilar-vos muntanya amunt vora les rieres Guilana i Xuncla deixant enrere la cicatriu de les infraestructures que travessen el nostre municipi (l'AP7 i el TGV).

I si sou més de cultura, podeu deixar-vos endur per la bellesa de les nostres escultures, a destacar el brau de l'Emília Xargay, o bé seguir la petjada que un arquitecte que sobrerament coneixeu, Rafael Masó, va deixar a Sarrià de Ter.

Podeu visitar-nos per la Festa Major, quan l'agost tanca els seus dies i el setembre els enceta, o bé per la Fira del Paper, a l'octubre, per descobrir que és molt el paper que hi ha a Sarrià de Ter més enllà d'aquella xemeneia que anys enrere vam enderrocar!

Ciutadans i ciutadanes de Girona, si veniu a Sarrià de Ter no deixeu de visitar el Centre de Visitants del Gironès, un equipament que és tan nostre com vostre! Allí hi descobrireu la comarca, la vostra comarca, el Gironès que potser desconeixeu! Allí hi trobareu productes de la nostra comarca i informació de tots i cada un dels 27 municipis i més pobles que en formem part, el seu paisatge, els seus trets d'identitat, la seva activitat econòmica, el seu atractiu natural i turístic!

Benvolguts ciutadans i ciutadanes de Girona, us animo a visitar el meu poble, a deixar-vos perdre pels seus carrers, a descobrir els seus comerços, a parlar amb la seva gent i, sobretot, a visitar el Centre de Visitants del Gironès!

Modestament i molt agraït per endavant,
Roger Casero Gumbau"

-----------------------------

Dies enrere llegia a El Punt Avui que el Consell Comarcal del Gironès vol promoure el Centre de Visitants a Girona, la capital de la comarca, doncs han detectat que aquest equipament comarcal és molt desconegut pels gironins i gironines de la capital.

De la notícia em van sorprendre aquestes declaracions: “Tots els que treballem pel turisme al Gironès hem de ser proactius en aquest centre; els que no, que callin i que no facin soroll negatiu”.

Tot i que jo no treballo directament pel turisme al Gironès, pel que de cap manera m'he sentit al·ludit per aquestes declaracions, serveixi aquesta carta per refermar la meva proactivitat en potenciar-ne les visites; però quedi clar que ni res ni ningú em faran callar, doncs em seguiré mirant amb ulls crítics aquest equipament.

I no em correspon a mi valorar si la meva és una crítica positiva o negativa, és més aviat, penso, feina vostra, estimats lectors!

dilluns, 8 d’abril del 2013

Bons polítics, millors ciutadans!

Amb els polítics passa com amb el colesterol: n'hi ha de bons i n'hi ha de dolents!

Hi ha polítics la principal motivació dels quals és forjar-se, a través de la política, el seu futur professional. Per ells la política no només esdevé mitjà, sinó també fi. És aquesta una legítima aspiració, només faltaria, però són polítics que més enllà de l'acció al voltant de les seves sigles la seva vida associativa activista més aviat escasseja.

Tenen vocació de servei als altres, però no es despreocupen del servei que la política els fa a sí mateixos: pagar-los el sou! Molts d'aquests comencen essent cadells a les joventuts de llurs partits i la seva aspiració és assolir tard o d'hora un càrrec. No són necessàriament tots dolents, aquests polítics, són polítics professionals. i cal veure fins a quin punt tenen el cul llogat!

Hi ha polítics la principal motivació dels quals és la vocació de servei als altres (sí, encara n'hi ha!), polítics que quan aterren a l'arena de la política fan, si fa o no fa, el mateix que feien abans, i possiblement faran després, a nivell associatiu. comprometre's amb els altres. Són polítics que més que guanyar-se la vida, a la política s'hi deixen la pell, esprement les hores que la seva feina els permet dedicar-s'hi, robant hores a la seva família i robant-se hores a sí mateixos, deixant de banda d'altres activitats...

Per ells la política és un compromís cívic i ciutadà temporal, un compromís més que sumen al que tenen amb el barri, amb el poble, amb la cultura, amb l'esport... No són necessàriament tots bons, aquests polítics, n'hi ha que pel camí també descobreixen que amb la política també poden forjar-se el seu futur professional...

Donant voltes al voltant d'aquest tema, sobre com s'entra i com es surt de la política, sobre quines són les motivacions manifestades i inconfessables dels nostres polítics per a dedicar-s'hi, sobre com hi ha polítics al servei dels ciutadans i polítics al servei de la política, i fins i tot polítics al servei de sí mateixos i els seus interessos, donant voltes sobre els polítics bons i els polítics dolents el diumenge 7 d'abril de 2013 (ahir), a l'emotiva presentació del llibre "Compromís amb Figueres. Un cant a la vida de Josep Casero i Maria Rosa Ymbert" de Joan Armangué se'm va fer molt evident un pensament molt simple, molt senzill: els bons polítics són millors ciutadans.

Per això la Maria Rosa Ymbert i en Josep Casero van ser bons, molt bons polítics; perquè, com respira bona part d'aquest darrer llibre de Joan Armangué va ser el seu compromís amb Figueres, amb els ciutadans i les seves causes, el que va empènyer l'acció política de la Maria Rosa Ymbert i en Josep Casero.

Ja m'agradaria veure quin és el CV de compromís activista cívic, més enllà de la política, de la seva política, de molts dels nostres representants polítics... Afortunadament, però, de bons polítics n'hi ha, i no pas pocs! A vosaltres, només a vosaltres, moltes gràcies i... no defalliu! Sou vosaltres qui dignifiqueu la política!

dissabte, 6 d’abril del 2013

#MinutsMusicals amb #TeresaRampell, el primer single dels #Manel de l' #atletesbaixindelescenari !



Teresa Rampell

El gos devia bordar quan ha sortit, Teresa Rampell
No ho admetràs però et veus en el mirall
de l'ascensor i et trobes guapa
Uns amics fan sonar el clàxon
des de l'altra banda del carrer
S’obre un motor accelerant
sobre el Pont de Vallcarca

Que soni un rock’n’roll,
que abaixin les persianes tot els comerciants
Que hi hagi una conversa “tonta” sota una lluna clara
El barri dorm tranquil aliè a que hagi arribat el dia gran
La cara de la Teresa s'il•lumina
quan un cotxe ve de cara, ve de cara

Uns “macarres” us saluden al semàfor i somrius
I mentre arranquen el més “xulo”,
abans que se'l mengi la nit, et mira als ulls
I juraries que diu:

Que ve l'amor, que ve l'amor,
que ve l’amor sonant com un exèrcit de timbals
L'amor ja es va propagant com un incendi forestal
Teresa Rampell, avui l'amor, per fi, retorna a la ciutat

Camina decidida entre billars, Teresa Rampell
Detecta els foresters mentre t’apropes a la vostra taula
Desplaça tot el teu talent conscient dels cadascun dels moviments
És el ball dels teus malucs el balanceig de les arracades
I ja no importen tant i semblen lluny
tots els desastres que hagis fet
I passa un enemic i feu les paus amb un brindis de "cubates"
I mentre et cantem milers d'homes
al món amb gavardina de passeig
Somien en trobar una dona amb la teva cara,
amb la teva cara

A les teles interrompen uns minuts els videoclips
I ara hi surt un periodista estressat pels teletips
I no hi ha volum però juraries que diu:

Que ve l'amor, que ve l'amor
que ve l'amor sonant com un incendi de timbals
l'amor ja es va propagant com un virus tropical
Teresa rampell, avui l'amor, per fi, retorna a la ciutat

L'amor retorna, Teresa, i ja diries que el comences a notar
És a les mans de la gent, és als joves quan ballen
I reconeixes una força antiga i sense discussió t'hi entregaràs
I foradaràs els seus racons per revelar el poder que s'hi amaga

L'amor retorna, Teresa, i ja diries que el comences a notar
I ets un nàufrag que ha decidit tastar l'aigua salada
I ets un nàufrag que ha decidit tastar l'aigua salada
I ets un nàufrag que ha decidit tastar l'aigua salada,
l'aigua salada

Manel

Aquest és el vídeoclip del primer single del nou disc dels ManelAtletes, baixin de l'escenari

divendres, 5 d’abril del 2013

Mentre representem. #SalvadorEspriu. #AnyEspriu


Mentre representem

Dits, domini! Titelles
prou espatllats supliquen
llur repòs, que ja caigui
la cortina, que cessin
les paraules dictades,
veus d'espinguet. Sabíem
quant dolor, quin inútil
foc teatral imposen
les grans mans enguantades
de nosaltres. Diversos
rostres i noms d´un únic
designi de naufragi,
esperem només jeure,
mesclats, dintre la capsa
ben closa, sense somnis,
sense llums, on no arribin
records de neguitoses
entrades i sortides,
sons de ballable, gestos,
els violins patètics.

Salvador Espriu. Mrs. Death (1952)

Aquest 2013 cada divendres publico un poema de Salvador Espriu al bloc i cada dia un fragment de poema a Twitter en motiu de l'Any Espriu.

dijous, 4 d’abril del 2013

I demà, el #SarriadeTer en Xarxa número 10!


Demà farem el 10è Sarrià de Ter en Xarxa!

Sí, ja sé que 10 no és un número massa alt, no és un número que et permeti aturar-te i mirar enrere per tenir més clara la mirada per mirar de nou endavant!

10 programes de ràdio es fan aviat; en dues setmanes si és diari i en poc més de 2 mesos si és setmanal! En aquest cas el programa número 10 de l'espai Sarrià de Ter en Xarxa ha arribat sis mesos després d'iniciar aquesta aventura! I és que el meu és un espai bimensual!

Sarrià de Ter en Xarxa és un espai petit d'una ràdio petita d'un poble petit, un programa modest sobre noves tecnologies que té la finalitat d'apropar-les d'una manera senzilla i planera. És un espai petit però que procurem fer amb rigor i, sobretot, amb molta il·lusió!

En aquesta petita aventura ens hi acompanya una gent molt gran, la Yolanda i en Dani de Qpertin, cultura interactiva, que col·laboren en cada programa proposant-nos aplicacions educatives infantils per a tablets!

Fer ràdio m'encanta, i m'encanten les noves tecnologies... el repte, el veritable repte és mirar d'explicar-les a través de les ones!

Possiblement per això Sarrià de Ter en Xarxa és més que un espai de ràdio: és també un bloc, on hi publico els continguts del programa amb els enllaços del què hi tractem, on ens servim de Mixcloud per a publicar els podcasts del programa i de Slideshare per a deixar escrit el què diem, si fa o no fa, en directe!

Però Sarrià de Ter en Xarxa també és present a Facebook i a Twitter, on a banda de publicar-hi temes dels programes propis, també ens fem ressò del què publiquen altres blocs i pàgines web sobre noves tecnologies!

Demà farem el nostre programa número 10, i la sensació és que això tot just acaba de començar!

I abans no arribi us deixo amb el darrer programa, en el que entre altres temes vam parlar de WhatsApp i de Facebook.






dimecres, 3 d’abril del 2013

El treball ens farà pobres


El treball us farà lliures”. Aquesta és el lema (arbeit macht frei) que donava la “benvinguda” als qui entraven presoners a molts camps de concentració nazis durant la Segona Guerra Mundial. Aquí no s'hi val ni la ironia ni la sàtira, aquí només hi cap la ignomínia! Al darrere d'aquest lema no hi havia ni un bri de llibertat, sinó treballs forçats en el millor dels casos i la mort com a únic alliberament possible per a la immensa majoria.

Vindrà el dia que el treball vencerà”. A casa sempre hi he vist un quadre, de fet és un pòster emmarcat, on aquesta frase acompanya una de les escenes més conegudes de la pel·lícula “Novecento” (Bernardo Bertolucci, 1976), on apareixen en primer pla dos homes i una dona amb un infant als braços acompanyats per una munió de gent obrera tot darrera. El pòster, utilitzat pel PSC en les primeres eleccions democràtiques (15 de juny de 1977) després del franquisme volia simbolitzar l'anhel que de nou amb la democràcia el treball, la classe obrera, venceria!

Avui el treball és un dret o, dit d'una altra manera, les lleis ens diuen que tenim dret al treball. És gràcies al treball que prosperem, que podem emancipar-nos i construir una vida, la nostra vida. És gràcies al treball, o per a ser més exactes al seu rendiment, que podem desenvolupar-nos entre el viure per treballar i el treballar per viure! És treballar el que ens fa, per a molts, homes i dones de profit!

No treballar avui és un drama! No disposar dels rendiments del treball, d'un sou, és un autèntic drama per a moltes persones, per a moltes famílies! Sense ingressos fixes i regulars els deutes s'acumulen i es fan cada dia més grans i de difícil retorn. No treballar avui pot esdevenir un factor de risc social, de risc de pobresa.

Actualment l'Eurostat (l'oficina estadística de la Comissió Europea) fixa el llindar de pobresa en el 60% de la mediana dels ingressos per unitat de consum. No entrarem ara a valorar si aquest és el millor indicador o no, però en qualsevol cas convé recordar que la taxa de risc de pobresa a Catalunya al 2011 era del 26,3% (29,8% a Espanya).

La situació de la pobresa respecte el treball, però, en comptes de millorar sembla anar de mal en pitjor, fent cas d'algunes dades extretes d'estudis recents que vinculen el risc de pobresa en relació al treball.

Segons l'"Informe sobre el risc de pobresa relacionat amb el mercat de treball" del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC), publicat recentment, situa, amb dades de 2010, en un 30,3% les persones aturades en risc de pobresa i en el 13,7% el risc de pobresa de les persones ocupades (1,7 punts més que l'any 2009). D'altra banda el “1er Informe sobre la Desigualdad en España 2013” de la Fundación Alternativas situa en el 12,7% (10,7% al 2007) la taxa de “pobresa laboral”. És a dir, ni estar ocupats, ni tenir feina, ens allibera del risc de pobresa!

Avui ja sabem que el treball no sempre ens farà lliures i encara esperem que arribi el dia en què el treball vencerà! I sí, sabem que el treball és un dret, però ni tan sols aquest dret, cada dia més retallat i precari, ens lliura d'escapar de la misèria... ni ens evita d'entrar-hi! El que us deia, el treball ens farà pobres!

Article publicat a l'Intocable Digital el dimarts 2 d'abril de 2013.

dimarts, 2 d’abril del 2013

10 anys de l'Escola Bressol Municipal Confetti de #SarriadeTer

Infants, mestres i familiars al pati de l'escola durant la celebració del Sant Jordi l'any 2005. Foto: Roger Casero

L'Escola Bressol Municipal (EBM) Confetti celebra, aquest curs, 10 anys! A l'octubre de l'any 2002 l'EBM Confetti va iniciar la seva activitat docent al Centre Cívic "la Cooperativa", emplaçament provisional fins que, mesos després, es va poder traslladar a la nova escola, construïda a contra-rellotge al costat del Centre d'Atenció Primària (CAP) de Sarrià de Ter, el seu emplaçament actual.

10 anys són prou per a valorar el paper que ha tingut l'EBM Confetti en l'àmbit educatiu i social a Sarrià de Ter. Són molts, centenars, els infants de Sarrià de Ter que han passat per la Confetti, fins a 10 generacions de nens i nenes que han tingut en la Confetti la seva primera escola!

Una de les grans aportacions de l'EBM Confetti al llarg d'aquests 10 anys ha estat dignificar el paper de l'educació infantil de primer cicle (0-3 anys); recollint el testimoni de la Llar d'Infants Bambi, de la que moltes educadores van formar després de la nova escola bressol, l'equip docent s'ha esmerçat en defensar que, efectivament, la Confetti és una escola: no una guarderia, ni una llar d'infants, sinó una escola!

L'EBM Confetti és una escola pública i l'educació és l'eina bàsica de treball de l'equip docent; la Confetti té un projecte educatiu ja plenament consolidat, un projecte de gran qualitat educativa construït, experimentat i millorat des del primer dia i supervisat i avalat per a professionals de l'educació externs.

L'educació infantil de primer cicle esdevé clau en el desenvolupament i creixement dels infants, sempre, com amb la resta d'etapes educatives, essent complementària a la responsabilitat educativa de les famílies. Amb l'EBM Confetti els infants de Sarrià de Ter poden escolaritzar-se dels 0 als 12 anys en les escoles públiques del nostre poble per a seguir, després, l'educació secundària obligatòria a l'institut gironí de referència.

L'Escola Bressol Municipal Confetti és de les poques escoles d'educació primària de primer cicle que ofereixen places per a nadons, per a infants de menys d'un any. Aquest no és només un fet diferencial, sinó tota una declaració de principis: l'acció educativa s'inicia des del mateix moment que neix l'infant!

Un altre tret diferencial de la nostra escola és que, a diferència de la majoria, disposa de cuina i cuinera pròpia, fet que permet oferir un servei de menjador pròxim i de qualitat. Al costat del personal docent la Confetti té un personal de servei molt compromès amb l'escola i el seu projecte, essent també uns grans referents per als infants.

Precisament aquest mateix curs els alumnes més grans que van estrenar fa 10 anys l'EBM Confetti han començat a cursar educació secundària, i d'aquí a dos cursos ho faran la primera promoció de nadons! És evident que els infants d'aleshores han crescut, s'han fet grans, com ho ha fet també l'escola!

Roger Casero, l'alcalde Josep Turbau, Mònica Singla, directora de l'escola, i Pilar Sancho, delegada d'Ensenyament, durant la inauguració de l'escola a l'any 2003. Foto: Ajuntament de Sarrià de Ter
Però el paper de l'EBM Confetti va més enllà dels infants i el seu equip docent; al llarg d'aquests 10 anys l'escola ha estat una referència per a moltes famílies, pares i mares que s'han implicat en el projecte, creat i dinamitzat l'AMPA, organitzant, participant i col·laborant en múltiples activitats. No és possible concebre la Confetti, de fet cap escola, sense la participació activa de les families.

L'Escola Bressol Municipal Confetti es va crear gràcies a l'impuls municipal del penúltim govern de l'alcalde Josep Turbau. Han estat des d'aleshores quatre els governs municipals que l'han governat amb quatre regidors d'educació diferents. Des de la seva creació la Confetti ha estat una de les peces claus de la política d'educació municipal i tots els governs han sabut mantenir-ne la qualitat i el servei que ofereix, des del primer dia, als infants i a les famílies.

Però l'EBM Confetti també és un projecte compartit amb el Govern de la Generalitat de Catalunya i el Departament d'Ensenyament, administracions claus per a la seva construcció i el seu manteniment.

Tot i inaugurar-se abans de la creació del “model de terços” d'escoles bressol, podem considerar que la Confetti en forma part pel que fa al seu manteniment, per la seva condició d'escola bressol municipal. El “model de terços” és aquell que reparteix les càrregues del manteniment de les escoles bressol entre els municipis, les famílies i la Generalitat de Catalunya, aportant-ne cada part una tercera part.

Gràcies a un esforç de finançament per part de la Generalitat de Catalunya, en especial durant els anys 2003 i 2010, a Catalunya s'han creat els darrers 10 anys moltes places d'escola bressol públiques, donant resposta així al dèficit històric que teníem. Fruit de l'acord de la Generalitat amb el món municipal es va crear un model de gestió, el de “terços”, garantint-ne així el seu manteniment.

Ara, però, ja des del curs passat, aquest model s'ha trencat unilateralment per part del Govern de la Generalitat, retallant cada vegada més l'aportació de l'administració autonòmica al manteniment de les escoles bressol; aquest fet ha obligat a famílies i administracions locals a assumir una major part de càrrega, quan no, en algun cas, al tancament d'alguna escola bressol.

L'EBM Confetti de Sarrià de Ter també ha patit aquesta retallada de la Generalitat, essent l'Ajuntament primer i les famílies després qui han hagut de compensar la menor aportació del Departament d'Ensenyament.

Tot i el trencament del model l'Escola Bressol Municipal Confetti seguirà oferint als infants i a les famílies de Sarrià de Ter un servei educatiu de qualitat gràcies al major esforç municipal i de les famílies.

Tot i aquesta mala notícia la gran notícia, aquest curs, són els 10 anys d'educació infantil de primer cicle pública a Sarrià de Ter, els 10 anys de l'Escola Bressol Municipal Confetti!

A tota la comunitat educativa de l'EBM Confetti, per molts anys! ... i per molts més!

Article publicat al número 83 de la revista Parlem de Sarrià.