Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris vaga. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris vaga. Mostrar tots els missatges

dimecres, 16 de març del 2022

L'educació, en vaga


La planificació educativa corre el risc d'esdevenir un oxímoron, al mateix nivell de la intel·ligència militar, la calma tensa, la cervesa sense alcohol o els silencis eixordadors...

El nou decret d'admissions (DECRET 11/2021, de 16 de febrer, de la programació de l'oferta educativa i del procediment d'admissió en els centres del Servei d'Educació de Catalunya) es va rebre per part de la comunitat educativa amb moltes esperances, ja que sobre el paper dóna un major pes a la participació d'aquesta en la planificació, tot i que la realitat, sempre més tossuda, de moment ens mostra que a vegades les bones intencions es queden en el paper, i que en la pràctica seguim trobant-nos amb les mateixes traves i entrebancs de sempre: la Generalitat tira pel dret!. I com amb la participació, també amb la transparència. Ho dic per experiència i amb coneixement de causa, com a membre del Consell Municipal d'Educació de Girona.

I és en qüestions com aquesta que el Departament i la Conselleria d'Educació fallen. L'anunci de l'avançament del curs escolar n'és el darrer exemple. I aquesta decisió, i sobretot la manera com es va prendre i comunicar la decisió, més que la decisió en sí, ha estat la gota que ha fet vessar el got del professorat, ja molt exigit i desgastat de sempre, i més encara per la pandèmia i el confinament.

Que el propi conseller d'Educació trinxés qualsevol opció de debat sobre aquesta mesura, sobre la seva implantació, deixava en paper mullat tot discurs de major transparència i participació.

Que un govern, i més concretament un partit, que centra la seva acció d'aquesta legislatura en una taula de diàleg amb l'Estat la negui portes endins, en aquest cas a la comunitat educativa, per si sol ja és motiu d'enuig, de protesta i, perquè no, de vaga.

És clar que els motius són molts més, com el nou currículum, la filosofia o el tema del 25% del català... Motius no en falten i les direccions dels instituts de secundària de la demarcació de Girona els van posar en solfa i enviar al Departament d'Educació

A l'Institut Narcís Xifra i Masmitjà de Girona encara patim la mala planificació de la Conselleria, i lluny de posar-hi remei sembla que persisteix en els errors, escoltant poc i fent com si res... Arriba un punt que les bones paraules i millors intencions esdevenen estèrils, sobretot davant els implacables fets consumats que tant sovint, massa, practica la Conselleria d'Educació.

dimecres, 5 de desembre del 2018

Dejunis (encadenats?)


La dignitat de la vaga de fam, a la que des d'ahir s'hi van sumar també Josep Rull i Joaquim Forn, és inqüestionable; la seva és una decisió valenta que respecto i admiro, una decisió gens fàcil de prendre.

Després de l'anunci de Jordi Sànchez i Jordi Turull d'iniciar la seva vaga de fam, Junts per Catalunya va anunciar que els seus diputats, fins i tot també membres del govern, farien un dejuni encadenat per solidaritzar-se amb ells...
Dejuni? Encadenat? Dejuni encadenat?

Entenc la necessitat de donar-los suport, de mostrar-s'hi solidaris, fins i tot d'amplificar la seva protesta eliminant (?), per exemple, els pica-pica dels actes institucionals, però això del dejuni encadenat sembla, ja em perdonareu, una broma de mal gust! O si més no, diguem-ho amb altres paraules, no em sembla la mostra de solidaritat més efectiva.

A aquestes alçades de la pel·lícula hi ha qui ja n'està tip, de simbolismes com aquest, i són molts els que reclamen, fins i tot declamen si cal!, accions més efectives, més directes, més contundents, més reals... d'alguna manera hi ha qui reclama menys Twitter i simbolisme i més armilles grogues! Ja m'enteneu, i sobretot de la marxa enrere que (de moment) ha fet el president Macron amb els impostos dels carburants que volia incrementar l'any vinent...

És clar que la vaga de fam també ha fet implosió (altra vegada) dins en moviment independentista, essent un (nou) element de tensió (més soterrada que formal) entre Junts per Catalunya i ERC, doncs per més personal que sigui una decisió com aquesta a ningú se li ha escapat que de moment els presos polítics en vaga de fam són de Junts per Catalunya...

Hi ha qui fins i tot va mesurar el temps que algun dirigent significatiu d'ERC va tardar en donar-los suport; potser per això s'han hagut de fer algunes escenificacions i programar algunes piulades...

La vaga de fam (una acció de protesta que no té per objectiu la mort de qui la fa!) denuncia la dilació del TC en la resolució dels recursos presentats, pas imprescindible per seguir la via judicial europea; seria una llàstima que un efecte no esperat de la vaga de fam fos el ridícul d'uns quants, i l'enfrontament de tots els qui, se suposa, remen en la mateixa direcció.

Deixem els dejunis (encadenats) per depurar el cos...

dilluns, 3 de desembre del 2018

Vaga de fam


La decisió valenta de Jordi Sànchez i Jordi Turull de fer una vaga de fam contrasta amb la covardia del Tribunal Constitucional de prolongar al màxim, sine die, la resposta als seus reiterats recursos (admesos a tràmit però no resolts), evitant així que segueixin el seu periple, en aquest cas la via europea.

Situacions com aquesta fan emergir el millor o el pitjor de nosaltres; en el cas de Xavier Garcia Albiol ha fet surar, tristament i de nou, la seva mesquinesa, expressada en una lamentable piulada, en aquesta lamentable piulada:

És clar que a vegades costa diferenciar on és el límit entre l'humor i l'estupidesa; generalment l'humor sol tenir un rastre d'intel·ligència...

Albiol pot dir el que vulgui, pot vomitar bilis si cal, afortunadament la seva opinió és cada vegada més irrellevant, no així la del president del govern espanyol; diu el Pedro Sánchez que els presos polítics tindran un judici just, i si ha de ser com de moment es comporta el Tribunal Constitucional amb la no resolució dels seus recursos, potser el Pedro Sánchez s'haurà de menjar les seves pròpies paraules, sempre és clar que, al contrari del que fins ara ha mostrat l'Albiol, li resti encara un bri del sentit de justícia. M'agradaria pensar que sí!

El que està fent el Tribunal Constitucional és un abús de poder, menyspreant els drets dels presos polítics, un incomprensible joc brut d'estat que els hauria de fer vergonya, tant o més que la pròpia (i innecessària) presó preventiva.

La vaga de fam és un clam de justícia (més que per la independència de Catalunya, per la independència judicial!), una decisió valenta, possiblement de les més valentes que un polític, una persona, pot prendre! Ni un ni l'altre són, políticament, sants de la meva devoció, la qual cosa no impedeix, ans al contrari, admirar el seu gent i mostrar-m'hi, naturalment, solidari!

divendres, 30 de novembre del 2018

Paraula de Fabra: vaga


Els professionals de la salut l'han protagonitzat durant tota la setmana, fent-ne una de sonada, molts anys després de la darrera, per reclamar sobretot millores en l'atenció als pacients!

Aquesta setmana, però, no han estat els únics professionals que han fet vaga, també ho han fet professionals del cos de bombers i de l'àmbit de l'educació, de tots els nivells i categories, acompanyats pels i les estudiants, i també els professionals de Correus... em deixo algun col·lectiu en vaga?! Tots aquests col·lectius han fet vaga, que ve de vagar, tenir temps, que han invertit no en "errar a la ventura" sinó en manifestar-se!

Aquesta ha estat, doncs, una llarga i intensa setmana de vaga!

[1315; de vagar1]
    
f 1 SOCIOL/REL TREB 1 Aturada col·lectiva de la feina per part dels assalariats per tal d'obtenir alguna reivindicació, relativa generalment a millores de sou o de les condicions de treball. Vaga general. Fer vaga, declarar-se en vaga.
         
2 vaga de braços caiguts Vaga en què hom deixa de treballar però sense abandonar el lloc de treball.
         
3 vaga de fam POLÍT Mitjà de lluita no violenta que consisteix en la pràctica del dejuni voluntari, si cal fins a la inanició, per tal d'aconseguir la satisfacció d'unes reivindicacions.
         
4 vaga de zel Vaga que consisteix a complir estrictament el reglament i les instruccions de treball, amb la qual cosa es frena el ritme de treball.
    
2 estar en vaga (una cosa) No fer-la servir.
    
HOM: baga, vague.


Una setmana de vaga clàssica, ni de braços caiguts, ni de fam, ni de zel ni tampoc, tot i que no apareix al diccionari, a la japonesa! Una setmana de mobilitzacions, proclames i negociacions que, espero, arribin (com ja han fet amb algun sector) a bon port, arribi a un bon acord! I en cas que no, ja ho sabem: (més) vaga!

dimecres, 7 de març del 2018

El 8M no faré vaga


Dijous no faré vaga i em temo que el problema (sí, tinc un problema) és que ningú espera que en faci, tampoc les dones que la motiven, les dones que la convoquen.

A diferència d'altres convocatòries de vaga per aquesta no em sento directament interpel·lat, car ningú m'insta a fer-ne, cap correu electrònic, cap missatge a les xarxes socials, ni tan sols cap piquet informatiu...

Al contrari, el que s'espera de mi és precisament que no faci vaga sinó que cobreixi els serveis mínims cas que afectin (que no) a la meva feina, i sobretot que m'ocupi de tot el que la meva parella (o companya, que no puc dir la meva dona, que no és meva sinó seva) deixarà de fer en relació a les qüestions domèstiques, de les que, a banda de la feina, també està cridada, ella sí, a fer vaga!

Entenc que la vaga feminista vol donar visibilitat a la massa vegades invisible feina que fan les dones en l'àmbit laboral i domèstic i en aquest sentit espero que la convocatòria tingui l'èxit que es persegueix.

I no puc evitar sentir un regust estrany, tampoc diria amarg, perquè sento que la de la igualtat és també la nostra lluita, la dels homes, per més esclaus que a vegades siguem de micro o macro masclismes, i m'hauria agradat sentir-me interpel·lat per aquesta vaga.

Més enllà d'aquesta minúscula circumstància em segueixo sentint interpel·lat per la lluita i encara en deute, reconec, per la causa...

dijous, 9 de novembre del 2017

Ocupació d'alta velocitat


La finalitat de la mobilització era inutilitzar les vies i tallar la circulació dels trens; després d'un cert estira i arronsa amb la policia, Mossos d'Esquadra i Policia Nacional, van aconseguir-ho.

Però tallar la circulació del pas de l'alta velocitat per Girona no era suficient, hores després es va fer una massiva ocupació de l'estació i les vies del TGV amb el desplaçament, via manifestació, dels concentrats a migdia davant la delegació de la Generalitat de Catalunya a Girona.

Si el tall matinal responia a la necessitat d'aturar el país en aquesta controvertida jornada de vaga, l'ocupació del migdia prenia políticament un elevat caire simbòlic: la de Girona no és una estació d'Adif qualsevol!

L'anunci de l'arribada de l'alta velocitat a Girona va fer-se, com vulgarment es sol dir, "a bombo i platillo" i prometent no només el soterrament de la línia d'alta velocitat, també la del tren convencional. Pam, oferta 2x1 gentilesa del govern espanyol (aleshores també en mans del PP) i amb el solitari diputat popular, Jordi de Juan, fent d'àngel anunciador.

No van tardar a aparèixer arreu projectes urbanístics per enderrocar, reciclar o reutilitzar el viaducte del tren convencional que fa dècades travessa Girona, i així ho farà durant força dècades més...

I de la promesa al malson, amb un Parc Central esbudellat, retards en les obres, sobtades inundacions o un conflicte de competències amb l'Ajuntament de Girona. La llista és llarga i, encara, inacabada.

L'estació de l'alta velocitat de Girona és el símbol més (afegim-hi el desdoblament de la NII) de la deixadesa financera de l'estat, de la seva política maldestra, fins i tot del seu meyspreu institucional.

Encara avui el Parc Central de Girona no està definitivament cosit, i precisament ahir molts gironins i gironines, entre proclames de llibertat i independència, van poder veure-ho amb els seus propis ulls.

La imatge de Girona d'aquesta vaga general no és ni la de davant la delegació de la Generalitat ni la de la Plaça del Vi, és la de la pacífica, massiva, reivindicativa i festiva ocupació subterrània de l'estació de l'alta velocitat.

Els carrers seran sempre nostres, versa la proclama de moda... les vies de tren també?

dijous, 24 d’octubre del 2013

Per una educació sense LOMCE i sense retallades, manifesta't!


Avui, dijous 24 d’octubre de 2013, la comunitat educativa ha convocat una jornada de vaga contra la LOMCE i les retallades en educació.

Facis o no vaga, siguis o no membre de la comunitat educativa, avui pots defensar el nostre model educatiu d’inclusió i d’igualtat, on l’eix vertebrador és la immersió lingüística.

Perquè la LOMCE representa :

  • un retrocés sense precedents del model d’immersió lingüística
  • una recentralització de competències
  • una regressió ideològica
  • el trencament de la igualtat d’oportunitats en l’accés a l’educació i l’exclusió de la comunitat educativa

Però no només cal manifestar-se contra la LOMCE, també contra la política de retallades del govern de la Generalitat, que va minvant retallada a retallada la qualitat educativa del nostre país..

Per un sistema educatiu just i equitatiu que fomenti la cohesió social, la promoció de la igualtat d’oportunitats i la defensa del model d’escola pública a Catalunya, model que garanteix el dret a l’educació.

Per una educació inclusiva, laica i que garanteixi el model d'immersió lingüística, manifesta't!

Jo ho faré a Girona!


dissabte, 2 de març del 2013

#MinutsMusicals amb la Vaga General de Pau Vallvé


PAU VALLVÉ | Vaga General from Pau Vallvé on Vimeo.

Videoclip d'Albert March rodat durant la vaga general del 14 de novembre de 2012 a Barcelona muntat amb la música de la cançó Vaga General del darrer disc de Pau Vallvé, "de bosc".

dimecres, 9 de juny del 2010

La distància entre govern i sindicats



Feia José Montilla aquest discurs aquest passat dissabte 5 de juny a la jornada dels Diàlegs pel Progrés del món del Treball, naturalment abans de la vaga d'ahir. Està clar que l'escenari desitjable és el d'acord entre govern i sindicats...

Les dades del seguiment de la jornada de vaga de la funció pública d'ahir són, segons vaig llegir a la tarda a El Periódico, molt diferents segons les fonts: "Els sindicats calculen un seguiment del 75% i el Govern informa d'un 15,94%". Una ràpida enquesta, sense base científica, del món públic proper s'apropaven, les xifres, més a les dades del govern que no pas a la dels sindicats, o si més no la percepció que la vaga va tenir un seguiment més baix de l'esperat... Les manifestacions sí que han estat, en canvi, més massives... Hi ha hagut més manifestació que vaga...

No sé si aquesta distància és la mateixa o similar de la que mantenen, a hores d'ara, governs, especialment l'estatal, i sindicats. En qualsevol cas des de la política es van present mesures, primer les mesures extraordinàries per a reduir el dèficit públic aprovades in extremis pel Congrés de Diputats, i avui mateix les mesures per contenir la despesa i reduir el dèficit públic que aprovarà el Parlament de Catalunya, a l'espera de l'aprovació, sí o sí, de la reforma laboral per part del govern Zapatero.

La determinació del govern Zapatero ara és clara, m'agradaria pensar que en la direcció correcta, possiblement en l'única possible, però en qualsevol cas la seva determinació és ara major de la que tenia mesos enrere...

Vaga general o no vaga general?. El risc, objectius per alguns, d'una vaga general és debilitar, encara més, el govern Zapatero per tornar el govern de l'Estat al PP... És a dir, una vaga general avui per acabar pitjor demà? És un risc, naturalment... Tot i que el major risc d'una vaga general és que no sigui un èxit, i no sé jo si l'experiència d'ahir val...

Si d'un temps ençà les posicions entre el govern de l'Estat i els sindicats s'han anat allunyant, més poden fer-ho els propers mesos, anys, fins al punt de tornar a la llunyania que es va començar a escurçar, precisament, a partir del 2004 amb Zapatero...

No ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí, aquí hi hem arribat contents i enganyats (amb la bombolla immobiliària), ens costa, ens costarà Déu i ajuda, i a molts part del sou, i a d'altres ja els hi ha costat la feina... poder sortir d'aquí!

dijous, 19 de març del 2009

La vaga: els sindicats, el Conseller i els serveis mínims

Els sindicats

Aquests són alguns dels cartells de la vaga d'avui convocada pels sindicats USTEC-STES, CCOO, ASPEPC-SPS, FETE-UGT i CGT.

El sindicat CCOO n'ha fet tota una sèrie...

El sindicat USTEC, com els altres, tenen un model de carta que han posat a disposició dels centres escolars per enviar a les famílies. Aquest és el model d'USTEC:

Als pares i mares,

El dia 19 de març el nostre centre participarà activament en la vaga de professorat convocada per totes els sindicats representatius de l’ensenyament públic i, per tant, aquest dia no hi haurà classe.

La vaga suposa la continuïtat de la lluita contra un projecte de llei d’educació que:

- no recull cap de les mesures que necessiten els centres públics (augment de pressupostos, disminució d’alumnes per aula, més professorat per atendre l’alumnat amb més dificultats, etc.),
- no garanteix l’escolarització equitativa de l’alumnat en tots els centres,
- aposta per crear les condicions per incrementar el finançament de l’ensenyament privat concertat,
- obre vies per avançar en la privatització de sectors de l’ensenyament públic (la formació professional, el batxillerat nocturn, centres educatius en zones desafavorides, els serveis educatius i d’altres) a través d’un procés previ de municipalització (tram educatiu de 0-3 anys i formació de persones adultes),
- atorga als centres educatius un caràcter empresarial i comercial, que agreujarà les diferències entre centres segons el seu entorn social i territorial,
- planteja un model de gestió per als centres públics de tipus gerencial, jerarquitzat i autoritari, totalment oposat a la gestió democràtica, que reduirà el paper de les estructures de participació i govern del professorat i de les famílies (claustres i consells escolars) a formar part del decorat i
- desregularitza les actuals relacions laborals del professorat, n'agreujarà la precarietat laboral dels sectors més desprotegits i, en general, n'empitjorarà les condicions de treball.

En aquest sentit, també convoquem la vaga per evitar que s’apliqui una mesura inspirada en la llei com és l’increment “voluntari” de la jornada lectiva (hores extres), una mesura que pretén ampliar la jornada lectiva de part del professorat a canvi de pagar-nos més diners, i a la qual ens oposem enèrgicament perquè:
- Significa un empitjorament de la qualitat de l’escola pública ja que es reduirà dràsticament el temps per preparar classes –preparació, correcció d’exercicis, materials...-, s’incrementarà el desgavell a l’hora de convocar les reunions de coordinació, equips pedagògics, amb les famílies, etc., i es reduiran també els desdoblaments i l’atenció individualitzada a l’alumnat que ho necessiti i no resoldrà el problema que passin molts professors per una aula, ans al contrari, en molts casos, l’incrementarà.
- Significa l’acomiadament de part del personal interí –per cada 3 mestres que s’hi acullin, salta un mestre interí de mitja jornada. En definitiva, és un Expedient de Regulació d’Ocupació encobert.

Si bé és cert que el Departament, a última hora (dimarts, 10 març) ha dit que “congelava” aquesta mesura, això no implica que la retiri definitivament, i per tant, cal insistir en què no volem una “retirada temporal” sinó una retirada definitiva i un compromís que això no s’aplicarà ni ara ni més endavant.

A més, la conselleria continua incomplint moltes de les mesures contemplades en acords amb les organitzacions sindicals, tot i que són acords de govern, menyspreant, deteriorant i invalidant el nostre dret a la negociació col•lectiva.

Us demanem, doncs, que entengueu el nostre rebuig al projecte de llei i a la mesura que vol implantar el conseller, ja que afecta tothom -professorat, pares i mares, i societat en general-, alhora que us encoratgem i convidem a participar activament en aquesta campanya en defensa d’una escola pública de qualitat per a tothom, i perquè del Parlament surti una llei que, ara sí, aposti per aplicar les mesures que fan falta per enfortir-la i no pas per desmantellar-la i, per tant, n’eviti un desenvolupament normatiu conflictiu.


El Conseller

Parlant de cartes qui dies enrere en va enviar una, via correu electrònic, a tot el personal docent i de serveis és el Conseller d'Educació Ernest Maragall. Enviada el passat 4 de març, quinze dies abans de la vaga, exposava el seu posicionalent sobre la vaga i els motius que l'han motivat. Aquesta és la carta que va trametre per correu electrònic:



Benvolgut/Benvolguda,

M’agradaria compartir amb vostè algunes reflexions al voltant d’algunes de les qüestions de l’educació. Ho vull fer per aclarir alguns dubtes, potser equívocs, casuals o intencionats, que en tot cas poden alterar la visió global necessària de la política educativa que impulsa el Govern.

El desembre de 2006 es va constituir el nou equip de govern, resultat de les eleccions tot just celebrades. Des del primer moment vaig compartir el diagnòstic que ens oferia la trajectòria de l’educació a casa nostra: uns actius indiscutibles, un servei públic present arreu amb dignitat, uns i unes mestres i un professorat responsables, però que treballaven en condicions cada cop més i més complexes. Però també un desequilibri creixent entre uns i altres centres, una desigualtat en les regles del joc, negativa per a tots, una clara insuficiència de recursos per fer front a una exigència imparable de més i millor servei.

És com a resposta il·lusionada i ambiciosa a aquest diagnòstic que vam dibuixar una estratègia global per a l’educació a Catalunya. Una estratègia que podem resumir en sis línies centrals:

1. Enfortir les escoles i els instituts com a institucions de prestigi i peces clau per a la cohesió social.
2. Regenerar la relació de confiança entre escola i societat i a la inversa.
3. Assolir el prestigi i el reconeixement imprescindible per a mestres i professorat.
4. Millorar els resultats i la continuïtat formativa del nostre alumnat.
5. Resoldre els dèficits i mancances que encara tenim amb la dedicació de recursos suficients i ben gestionats.
6. Donar solució a l’equilibri imprescindible i enriquidor entre escola pública i escola concertada.

Aquestes sis grans línies han tingut la seva plasmació en un bon nombre d’actuacions i mesures, algunes de les quals estan en marxa, més en preparació i algunes altres en procés de reflexió.

L‘actuació més visible ha estat el Projecte de llei d’educació de Catalunya. El debat generat al seu voltant ha tingut un efecte de revulsiu social positiu. Fins fa ben poc l’educació no figurava en l’imaginari conscient d’aquelles qüestions imprescindibles per a la nostra societat. L’educació ha passat de ser un servei més o menys assumit per tothom a ser considerat com un dret bàsic del qual tothom n’espera i n’exigeix el millor resultat. L’educació és a primera pàgina. Les primeres pàgines —també és cert— desenfoquen els debats.

Així mateix, el desplegament del Pacte Nacional per a l’Educació ens ha permès avançar en la majoria de les línies previstes: ajudes a les famílies, polítiques d’integració de l’alumnat nouvingut, reducció de l’horari lectiu, aplicació de la sisena hora... Ara bé, el desplegament del Pacte ha coincidit amb la fase més intensa de creixement de la població escolar. I aquest creixement s’ha endut, necessàriament, recursos per a la construcció de nous centres educatius i
increments de plantilla que, en altres circumstàncies, haurien ajudat a desenvolupar en els terminis previstos tots els compromisos del Pacte.

Al mateix temps i conjuntament amb aquestes dues grans línies d’actuació, la nostra educació ha guanyat en força i en qualitat, molt especialment en el sector públic.

· Hem construït i equipat prop de 500 escoles i instituts públics.
· Hem augmentat la plantilla docent en més 16.000 efectius.
· El 2011 haurem convocat, per la via d’oposicions, quasi 20.000 places.
· Hem reduït en 10 punts l’interinatge de la plantilla.
· Hem creat i compromès més de 41.000 places d’educació infantil de 0-3 anys.

Aquest esforç no ens ha de fer perdre l’horitzó de les mesures qualitatives que el Departament ha estat aplicant en la línia dels sis objectius anteriorment esmentats, potser no sempre des de l’encert en els procediments i amb terminis a vegades molt ajustats per a la seva aplicació en cada centre.

· El nou ordenament curricular de la LOE està completament desplegat.
· La prova d’avaluació de primària es farà el proper 6 de maig.
· El Pla d’impuls de les terceres llengües ha arribat a prop de 800 centres i a més de 9.000 docents.
· L’oferta d’FP s’ha incrementat arreu del país. Ja són més de 81.000 alumnes matriculats en els 114 cicles que oferíem per a aquest curs.
· Més de 400 centres participen en els plans per a la millora de la qualitat, en general amb un alt grau de satisfacció per part dels equips docents que, a partir d’aquesta experiència, reclamen un nivell d’autonomia més gran.
· La nova formació inicial de mestres i professorat serà una realitat el curs vinent amb el grau de quatre anys de magisteri i el màster de secundària.
· Els espais de benvinguda educativa s’han consolidat com un nou recurs útil en els processos d’acollida, conjuntament amb les aules d’acollida i els plans educatius d’entorn.
· L’oferta d’estudis postobligatoris —FP i batxillerat— s’ha racionalitzat i fet més coherent per fer-la arribar en condicions adequades a més estudiants i més territoris.
· L’Institut Obert de Catalunya d’estudis en línia, no presencial, està creixent en oferta i en qualitat i està abastant comarques on tampoc hi havia servei directe d’atenció. Més de 10.000 alumnes s’hi han matriculat.
· El nou calendari escolar s’aplicarà ben aviat, tenint en compte les indicacions que ens ha de fer arribar el Consell Escolar de Catalunya.
· Les accions publicitàries que s’endegaran aquest divendres 6 de març, coincidint amb el període d’informació de les preinscripcions i que es mantindran tot l’any, ens permetran fer arribar el missatge de confiança i reconeixement a la societat que mereixen els i les mestres i el professorat.

Com bé sap vostè, el nostre país, com tots els altres, travessa una situació d’especial dificultat econòmica, que es tradueix en una limitació de recursos per desplegar les nostres responsabilitats, limitació que ens obliga a gestionar-los amb el màxim rigor i austeritat per tractar d’encertar en les prioritats i objectius en cada moment. És en aquest entorn que hem començat a desplegar, amb respecte absolut per la normativa vigent, algunes orientacions bàsiques del Projecte de llei d’educació de Catalunya en tràmit. Com sap, els conceptes centrals de la futura ordenació són: autonomia de centre, direcció enfortida i col·legiada, avaluació sistemàtica, carrera professional estimulada i reconeguda i la proximitat amb relació a la zona educativa.

Algunes de les mesures en curs que voldríem que contribuïssin a millorar en aquesta línia el dia a dia el dia a dia de les nostres escoles i dels nostres instituts són les següents:

· Increment de la previsió inicial per a despeses de funcionament dels centres.
· Més recursos per als centres que treballen amb més complexitat.
· Beques d’excel·lència per a l’alumnat que vulgui continuar estudiant un cop finalitzats els ensenyaments obligatoris.
· Catàleg obert perquè cada centre pugui decidir sobre el material informàtic més adequat al seu projecte en lloc d’esperar (a vegades massa temps) el que el Departament li enviava d’ofici.
· Més dedicació lectiva opcional, oferint noves possibilitats professionals, sense afectar cap dret adquirit ni reduir cap lloc de treball. Es pot veure el detall de la proposta sotmesa a consideració de la mesa sectorial de representació sindical a l’adreça web
www.xtec.cat


Efectivament, el Govern ha traçat una estratègia de millora per a l’educació. És una estratègia discutible? Naturalment que sí. Se’n pot parlar? I és clar. Se n’ha de parlar. D’entrada, és evident que s’ha d’aplicar amb respecte als acords assolits amb les representacions sindicals, així com amb la consideració escrupolosa dels drets adquirits i consolidats per cadascun de vosaltres.

És en el marc d’aquesta estratègia, per tant, que voldria que entengués quina és la postura del Departament d’Educació, no pas tant en relació amb la convocatòria de vaga anunciada pels sindicats —que també— com pel marc de les circumstàncies econòmiques, socials i educatives que estem vivint:

· El nostre esforç principal és que la crisi econòmica, que afecta tothom en més o menys grau, no la pagui l’escola. I molt menys l’escola pública.
· De totes les mesures explicades, pendents de concreció en els escenaris reals de diàleg, no n’hi ha cap —insisteixo— no n’hi ha cap que representi cap pèrdua o modificació dels drets laborals per als professionals de l’educació. En tot cas, moltes d’aquestes mesures impliquen millores
explícites d’aquestes condicions laborals.
· Cap de les mesures significa que algú es quedi sense feina. Al contrari: per atendre la previsió d’augment d’escolarització, el proper mes de setembre incrementarem la plantilla docent contractant nous professionals.
· El Projecte de llei d’educació de Catalunya és una aposta decidida a favor dels i de les mestres i del professorat, de la seva carrera professional i del seu prestigi social.

Naturalment no puc acabar sense deixar clara quina és la meva postura i la del Departament d’Educació respecte de la convocatòria de vaga:

· Convocar una vaga és legítim, però no a partir de premisses allunyades de la realitat ni sobre la base de riscos inexistents o de suposades pèrdues de drets laborals.
· Convocar una vaga és legítim, però aquesta és clarament contraproduent per al prestigi de l’educació. Agreuja el distanciament entre l’escola i la societat i fa mal a l’educació. Especialment a l’educació pública.
· Convocar una vaga és legítim, però no és comprensible quan tots els escenaris de diàleg estan oberts ara mateix.

Alguns han dit que “aquest conseller” improvisa, que fa les coses sense diàleg. No hi puc estar d’acord. L’estratègia per a la nostra educació és clara, és definida, és explícita i és ambiciosa. He tingut l’oportunitat de contrastar-la en nombroses ocasions amb mestres, professorat, directors i directores i claustres en les visites que he fet a escoles i instituts d’arreu del país. El diàleg ha estat útil i carregat d’aprenentatges, especialment per a mi mateix.

Sé que tots vostès constitueixen l’actiu més valuós de la nostra educació i per al futur del país. Jo els tinc confiança. La vaig tenir ahir, la tinc avui i la mantindré també demà. Només li demano que tingui confiança, vostè també, respecte de les portes que junts podem obrir en benefici de l’educació del nostre país.

Disposa de la informació de totes i cadascunes de les mesures a les diferents webs del Departament. Només volia que tingués tots els elements de valoració damunt la taula.

Agraeixo que m’hagi dedicat uns minuts del seu temps a llegir aquestes línies.

Atentament,




Barcelona, 4 de març de 2009


Serveis mínims

Pel que fa als serveis mínims aquests són els que ha dictat el Departament de Treball:

Serveis mínims davant la vaga als centres d'ensenyament no universitaris

USTEC-STES, CCOO, ASPEPC-SPS, FETE-UGT i CGT convoquen vaga el 19 de març

El
Departament de Treball ha dictat l'ordre de serveis mínims per tal de garantir el servei essencial que presten els centres d'ensenyament no universitari públics i privats de Catalunya, davant de la convocatòria de vaga de 24 hores feta pels sindicats USTEC-STES, CCOO, ASPEPC-SPS, FETE-UGT i CGT pel proper dijous 19 de març.

Els serveis mínims dictats avui són els mateixos que es van fixar en les vagues d'ensenyament del 12 de febrer i el 13 de novembre de 2008, així com el passat 7 d'octubre, amb motiu de la vaga general de 4 hores convocada pel sindicat CGT contra el projecte de directiva europea de les 65 hores.

Els serveis mínims estableixen que:

De manera general, a tots els centres hi haurà d'haver una persona de l'equip directiu, que pot ser el director o directora, el o la coordinadora pedagògica, el o la cap d'estudis o el secretari o secretària.

A més dels serveis mínims esmentats hi haurà d'haver:

A tots els centres d'ensenyament infantil i primari (alumnes de 3 a 12 anys) hi haurà d'haver 1 docent per cada 4 classes.

A totes les llars d'infants haurà de treballar un 25% de la plantilla.


El d'educació (ensenyament?) és sempre un debat viu: ho va ser pel Pacte Nacional d'Educació, ho és per la Llei d'Educació de Catalunya, per la sisena hora, pel calendari escolar...

Veurem, al llarg del dia, quin seguimenht ha tingut la vaga i quines valoracions se'n fan... Ho anirem seguint...

---------------------------

pd: també et pot interessar, publicat en aquest bloc:
14-F: la vaga de mestres a Sarrià de Ter, dijous 14 de febrer de 2008
Bases per la Llei d'Educació de Catalunya, per una llei de País, dimarts 29 d'abril de 2008
La proposta de calendari escolar i altres derivades..., divendres 13 de febrer de 2009