La planificació educativa corre el risc d'esdevenir un oxímoron, al mateix nivell de la intel·ligència militar, la calma tensa, la cervesa sense alcohol o els silencis eixordadors...
El nou decret d'admissions (DECRET 11/2021, de 16 de febrer, de la programació de l'oferta educativa i del procediment d'admissió en els centres del Servei d'Educació de Catalunya) es va rebre per part de la comunitat educativa amb moltes esperances, ja que sobre el paper dóna un major pes a la participació d'aquesta en la planificació, tot i que la realitat, sempre més tossuda, de moment ens mostra que a vegades les bones intencions es queden en el paper, i que en la pràctica seguim trobant-nos amb les mateixes traves i entrebancs de sempre: la Generalitat tira pel dret!. I com amb la participació, també amb la transparència. Ho dic per experiència i amb coneixement de causa, com a membre del Consell Municipal d'Educació de Girona.
I és en qüestions com aquesta que el Departament i la Conselleria d'Educació fallen. L'anunci de l'avançament del curs escolar n'és el darrer exemple. I aquesta decisió, i sobretot la manera com es va prendre i comunicar la decisió, més que la decisió en sí, ha estat la gota que ha fet vessar el got del professorat, ja molt exigit i desgastat de sempre, i més encara per la pandèmia i el confinament.
Que el propi conseller d'Educació trinxés qualsevol opció de debat sobre aquesta mesura, sobre la seva implantació, deixava en paper mullat tot discurs de major transparència i participació.
Que un govern, i més concretament un partit, que centra la seva acció d'aquesta legislatura en una taula de diàleg amb l'Estat la negui portes endins, en aquest cas a la comunitat educativa, per si sol ja és motiu d'enuig, de protesta i, perquè no, de vaga.
És clar que els motius són molts més, com el nou currículum, la filosofia o el tema del 25% del català... Motius no en falten i les direccions dels instituts de secundària de la demarcació de Girona els van posar en solfa i enviar al Departament d'Educació.
A l'Institut Narcís Xifra i Masmitjà de Girona encara patim la mala planificació de la Conselleria, i lluny de posar-hi remei sembla que persisteix en els errors, escoltant poc i fent com si res... Arriba un punt que les bones paraules i millors intencions esdevenen estèrils, sobretot davant els implacables fets consumats que tant sovint, massa, practica la Conselleria d'Educació.
