El Sarrià - Bordils de Plata, el "derby" més radiofònic

Imatge: UES

Aquest dissabte l'handbol gironí va viure una autèntica festa amb el "derby", sis anys després, entre la Unió Esportiva Sarrià (UES) i el Handbol Bordils! 

L'alt nivell d'aquest partit, disputat a la categoria de Plata de la Divisió d'Honor, va elevar el "derby" gironí a "derby" català de la categoria, i bona prova d'aquest fet va ser l'excepcional cobertura radiofònica que les dues principals emissores catalanes (RAC1 i Catalunya Ràdio) en van fer, amb retransmissions en directe.

Naturalment Ràdio Sarrià, com és habitual en els partits de casa, també va retransmetre el partit en directe, pel que tot plegat va esdevenir un fet pràcticament inèdit, amb tres emissores del dial informant del partit!

Us avanço que no espereu trobar, en aquest modest article, una crònica esportiva del partit, si no em puc enganyar a mi mateix, tampoc us enganyaria a vosaltres! Avui tan sols voldria compartir una anècdota que, tal vegada, potser algun dia serà categoria, si no ho és ja!

Us comentava que una de les emissores que retransmetia el "derby" en directe era RAC1; doncs bé, una de les veus que al llarg del partit es va poder escoltar, aportant informació específica de la categoria i, sobretot, dels dos equips i en especial la UES, va ser la d'en Sergi Torrentà, fins fa poques setmanes el narrador habitual de les retransmissions dels partits de la UES a Ràdio Sarrià!

I si en Sergi Torrentà no retransmetia per Ràdio Sarrià, qui ho feia per a l'emissora local? Des de finals del mes passat, i com una derivada d'aquesta "estranya" situació, l'equip del programa "Sarrià en Joc" es va fer càrrec de les retransmissions de Ràdio Sarrià dels partits a casa de la UES.

No he parlat amb en Sergi Torrentà però estic convençut que, al principi de temporada, aquest "derby" era un dels partits marcats en vermell, dels que més ganes deuria tenir de retransmetre per Ràdio Sarrià, i poc es deuria imaginar, tot just fa quinze dies, no només que deixaria de ser la veu dels partits de la UES a Ràdio Sarrià, sinó que, malgrat aquest inesperat contratemps, igualment viuria el "derby" micròfon en mà, en aquest cas, i excepcionalment, el de RAC1!

Imagino, per ell, la retransmissió deuria tenir un regust agredolç, i no només per la derrota de la UES...

En fi, sigui com sigui, i més enllà d'aquesta anècdota (o categoria!), el "derby" gironí va ser, a banda d'una autèntica festa del handbol català, una petita gesta de la ràdio!

L'altre crim de Bordils

 Bordils és un petit poble del Gironès que si és notícia, setmana sí, setmana també, és gràcies a la magnífica trajectòria que el seu equip d’handbol traça de fa dues temporades a la Divisió d’Honor Plata, per entendre’ns la segona divisió de l’handbol estatal.

Aquests darrers dies, però, Bordils ha passat de la secció d’esports dels mitjans de comunicació a la de successos pel doble assassinat d’uns presumptes lladres comès per uns “cultivadors” de marihuana: delinqüents de curta volada passant comptes entre ells!

Però no són els detalls del crim el que m’interessa, sinó algunes circumstàncies personals dels dos homes detinguts.

Un dels homes, l’acusat d’assassinar els presumptes lladres, és un paleta a qui la crisis, i segurament mals negocis, van arruïnar i va trobar, ben segur, en el cultiu de marihuana una manera més fàcil i ràpida de guanyar diners, tot i que no exempta de riscos. Oficialment deuria constar com a aturat major de 45 anys de llarga durada i és precisament aquesta condició el que li va permetre, a través d’un pla d’ocupació del Consell Comarcal, començar a treballar com a escombriaire al mateix poble de Bordils, on vivia des de feia uns anys.

L’altre home detingut, amic del primer, vivia a casa d’aquest a Bordils des que, a finals de novembre, havia sortit en llibertat de la presó després de complir una condemna per un delicte de lesions en circumstàncies similars, tot i que no amb resultats tan fatals, als del crim de Bordils.

És a dir, els dos detinguts pel crim de Bordils són un home que feia dues setmanes havia tornat a treballar i un altre que feia tres setmanes havia sortit en llibertat de la presó. Ignoro si el primer, amb la feina d’escombriaire, s’havia plantejat deixar el cultiu de marihuana i si el segon, amb la llibertat recuperada, s’havia plantejat allunyar-se de les activitats delictives; o bé si, pel motiu que sigui (deutes, amenaces), ni un ni l’altre no podien abandonar el cultiu de marihuana...

És aquest, possiblement, l’altre crim de Bordils: desaprofitar les segones (o terceres, o enèsimes) oportunitats!

La inclusió social i la reinserció no és mai completa sense el ferm compromís i esforç de les persones excloses i recloses, doncs són elles les que, amb el suport de programes i professionals, han de recórrer el camí, ple d’entrebancs, que els allunya del risc d’exclusió.

Tan per un com per l’altre, el destí, la fatalitat o la pitjor de les decisions, ara ja tan és, els han fet perdre un tren en el que no sé si tenien seient reservat; tal vegada no era aquest el seu tren, si hi ha algun tren que els espera!

Amb el pas dels dies Bordils anirà tornant a la seva normalitat i els dos detinguts podran seguir, entre la presó preventiva i les sales d’espera dels jutjats, les gestes de l’equip d’handbol des de les pàgines d’esports dels mitjans de comunicació.

Article publicat el dimarts 16 de desembre a la Revista Mirall.