divendres, 26 d’abril de 2019

La frase cèlebre de la setmana, sobre la reflexió...

Photo on Foter.com

A les portes d'unes noves eleccions apareix, just a la vigília i de nou, la qüestionada jornada de reflexió, una jornada que sobretot vol semblar una treva, després de l'àrdua batalla que han lliurat els partits polítics en general, i els seus candidats i candidates en particular.

Aquesta ha estat novament una campanya crispada, no només per l'anòmala situació que hi aporta l'existència de preses i presos polítics i exiliats, també per la irrupció de Vox i de tot el seu argumentari, abraçat en part per una dreta cada vegada més escorada a l'extrem.

Fins que una nova llei electoral dicti el contrari, la realitat és que, ens agradi o no, de moment tenim i disposem d'una jornada de reflexió, i farem bé d'aprofitar-la, tot seguint el consell, en format frase cèlebre, del filòsof i escriptor suís Hermann Hesse: "la pràctica hauria de ser producte de la reflexió, no al contrari".

Si la pràctica és el vot, reflexionem abans de dipositar-lo a l'urna, no sigui que l'endemà de les eleccions haguem de fer el contrari, i més que de reflexió la jornada sigui, de lament i de decepció!

dijous, 25 d’abril de 2019

Quina llàstima, Coripe!


Les imatges de la policia municipal de Coripe disparant bales de foc contra un ninot caracteritzat de Puigdemont són, a banda d'ofensives, vergonyoses. Aquestes imatges diuen molt poc de qui les ha generat, mostrant molt poca vergonya oferint aquest lamentable espectacle.

És una tradició, diuen, com si pel fet de fer-se de fa temps, ancestral si voleu, justifiqués la seva pervivència. També era tradició empaitar ànecs, tirar campanar avall ases o jugar a matar jueus! Hi ha tradicions que val més eradicar...

L'ofensa personal i institucional de tal salvatjada és majúscula i sorprèn que les autoritats (in)competents no actuïn d'ofici, com a mínim, pel delicte d'odi que respira i inspira l'anacrònica tradició.

El problema d'aquesta tradició supera fins i tot la pròpia figura, cosida a trets i cremada, del president Puigdemont; el problema, sigui quina sigui la representació del ninot, és la manca de respecte que perillosament transmet la crema, que lluny de purificar i espantar els mals, encén l'odi i la violència als ulls de tothom, també dels infants, sota l'aixoplug institucional de la corporació municipal!

Coripe, ben segur, és un bonic poble amb gent extraordinària, si fa o no fa en la mateixa proporció que la resta de pobles, viles i ciutats... però quina llàstima que entre les seves tradicions conservi aquesta que, tal vegada, hauria d'haver finat fa anys, molt abans que fins i tot Puigdemont es plantegés, ja no ser president, sinó ni tan sols dedicar-se a la política...