dimarts, 23 de setembre de 2014

Donar la mà a la independència

Foto: Alejandro Garcia / EFE
En el full de ruta de l'ERC que va fer president primer Pasqual Maragall i després José Montilla el federalisme era una etapa més en el camí vers la independència, si entenem per federalisme la frustrada proposta d'Estatut que va esberlar precisament el primer tripartit, i va enfonsar el segon.

És públic i notori que el PSC no és un partit independentista, fins i tot al seu dia destacats líders socialistes han menyspreat companys de partit amb vel·leïtats independentistes o que han mostrat simpaties, amb discrepàncies incloses vers la posició del partit, amb el dret a decidir.

PSC i PSOE tenen a la nevera la seva proposta federal a l'espera que els esdeveniments sobre la consulta del 9N es precipitin amb una "no consulta" per presentar, llavors sí, la seva proposta federal refrigerada.

No sé si aquesta estratègia farà fortuna, no acabo de veure clar que la proposta federal qualli a curt o mig termini; però el resultat d'Escòcia, la victòria del NO, hauria de fer variar la perspectiva de PSC i PSOE (també del PP i la resta de partits que s'hi oposen) vers la consulta.

Hi ha qui voldria, fins i tot demana o exigeix, que el PSC abraci l'independentisme; jo, que en sóc militant de fa més de 10 anys i que votaré, votaria, SÍ-SÍ, no demano al PSC que abraci l'independentisme, però sí que podria donar-li la mà per fer camí junts. Camí junts no per la independència, però sí pel dret a decidir, per la consulta.

I llavors erigir-se com a defensors del NO o, si es mantingués la pregunta actual, del SÍ-NO.

No seria tan descabellat que en el full de ruta del PSC la independència fos una etapa més en el camí vers el federalisme.

Al capdavall per ERC aquella experiència va ser un mal necessari...