dimarts, 17 de maig de 2022

Adaptació o revolució?


"Les espècies que sobreviuen no són les més fortes, ni les més ràpides, ni les més intel·ligents, sinó les que s’adapten millor al canvi", va dir el naturalista Charles Darwin, és clar que a vegades el factor d'adaptació pot ser la fortalesa, la rapidesa o intel·ligència.

La lliçó de Darwin posa indubtablement de relleu la capacitat d'adaptació als canvis com una habilitat essencial per a totes les espècies, que contrasta amb una característica molt humana: la resistència al canvi.

Donava voltes a aquesta teoria de Charles Darwin, a l'adaptació i als canvis, arrel d'una de les intervencions de l'historiador Joaquim Nadal en una taula rodona sobre economia. Parlava Nadal, em va semblar entendre, que en general avui la societat tendeix més a l'adaptació que a la revolució, contraposant el moment i les crisis d'avui amb d'altres pretèrites que havien engendrat revolucions.

Potser sí que la societat d'avui, en general, és menys revolucionària, és més adaptable i adaptada, malgrat les múltiples crisis que vivim: social, econòmica, sanitària, climàtica... Què més necessitem per alçar-nos?, es lamenta molta gent a Twitter, i la força revolucionària sembla esmorteir-se a cop de piulades.

També és possible que les revolucions, ara, s'executin de forma diferent, ja no amb barricades i guillotines al carrer sinó amb codis i programació a la xarxa. En una xerrada sobre blockchain i criptomonedes un tecnòleg va dir: "Internet va permetre la comunicació a la velocitat de la llum; blockchain permetrà la confiança a la velocitat de la llum."

Internet va ser una revolució i també ho serà, diuen els experts, el blockchain i tot el que se'n deriva. Diuen que aquesta revolució posarà en escac Estats i Bancs Centrals, que els notaris i certificadors públics tenen els dies comptats... És clar que aquesta revolució no servirà per a promoure la igualtat, tampoc tinc molt clar que generi nous drets... 

Si aquest és el canvi jo ja fa temps que em noto la resistència. Adaptació o revolució? Si aquesta és la revolució, qui sap si encara sóc a temps d'esquivar la inevitable extinció...

dilluns, 16 de maig de 2022

Canvi d'armari


Dies enrere el meteoròleg Tomàs Molina ens anunciava que ja podíem endreçar la roba d'hivern, que ja no tornarà a fer fred. No és en Picó qui ens ho deia sinó en Molina, però pel fet tant és, que no parlem ni de condensació, ni de capil·laritat, ni de salnitre...

Aquest cap de setmana jo he fet el canvi d'armari, que no deixa de ser un ritual, en aquestes dates, de benvinguda al bon temps. Fa il·lusió treure la roba d'estiu, tan fresca, tan lleugera i, alguna, tan acolorida.

El meu canvi d'armari té tres etapes: sabates, pantalons i samarretes. Generalment sempre faig el canvi en aquest ordre, també a la tardor.

Començo per les sabates, traient del sabater les d'hivern, més gruixudes, canviant-les per les més fresques, lleugeres i airejades, i algunes sandàlies. Segueixo amb els pantalons, retirant quasi tots els llargs i recuperant els més prims i, sobretot, els curts, tipus bermudes. El canvi de pantalons exigeix passar la prova de la cintura, comprovar si corden bé, si van estrets o van balders... I finalment les samarretes, retirant les interiors, en el meu cas més ajustades, per les d'estiu, més folgades; samarretes i sobretot, en el meu cas, polos.

Ja tinc el canvi d'armari fet, però hi ha una peça de roba que encara no he canviat: el pijama. Sol tenir una pròrroga d'uns dies o setmanes més, que a les nits encara refresca. Caldrà veure què en diu en Molina, de les nits...

Com les aus migratòries, sabates, pantalons i samarretes d'hivern emigren cap a altres indrets de casa i de l'armari, convenientment encaixats, i no tornaran fins que a les sabates, pantalons i samarretes d'estiu els arribi l'hora d'hibernar.

El cicle de l'armari és com el de la vida i per algunes peces aquest és el primer canvi d'armari, per d'altres el darrer...

dissabte, 14 de maig de 2022

Minuts Musicals localitzats a Girona


Girona té dos grans moments; a la tardor, com va descriure-la tan bé Josep M. de Segarra, amb les Fires de Sant Narcís com a colofó, i a la primavera, amb el Temps de Flors com a moment de màxima explosió.

És especialment en aquest moment, en el Temps de Flors, quan més persones, vingudes d'arreu del món, fan bo el defenestrat lema "Girona m'enamora", que es manté viu gràcies a la sardana homònima, que desperta passió i orgull a parts iguals entre les gironines i gironins de pro, que segueixen amb sonores palmades el ritme compassat de la tornada...

Girona, però, no només és cantada pels gironins, també Joan Isaac li va dedicar una cançó, en la que diu que té un ulls verdíssims i una mirada prenyada de melangia...

És clar que no totes les mirades són tan complaents, o autocomplaents; per això sempre va bé posar-hi un contrapunt, una mirada més crítica que equilibri un xic la balança, una mirada que observa la Girona més enllà de la que enamora i emociona, més enllà de la postal, la institucional, de la marca.

Perquè sí, com diuen els sarrianencs Fi-Asko, "Girona es mira però no es toca"...





divendres, 13 de maig de 2022

"Em posa molt trist..." L'aforisme de la setmana. Any Joan Fuster


Els aforismes de Joan Fuster són una font d'inspiració i reflexió; són petits i enginyosos glops de saviesa que potser no et resolen la vida però te la fan més agradable i amable, si més no per un instant...

Quan els llegeixo em vénen ganes de saber quina situació concreta, quin fet els va gestar, els va inspirar; penso per exemple en aquest:

"Em posa molt trist això d’estar escoltant com parla una persona intel·ligent i que no m’interesse gens el que em diu." 

Si aquest és el pecat, qui és el pecador? De quina persona tan intel·ligent no li interessava gens el que li deia? Amb qui o quines persones intel·ligents va tenir converses tedioses, d'aquelles que només esperes el moment per acomiadar-te?

Deia Fuster que aquesta situació l'entristia, i segurament és quelcom que, alguna vegada nosaltres també hem viscut i a banda de compassius, sobretot hem procurat ser educats... És clar que tal vegada el que parlava sense generar interès en algun moment hem pogut ser nosaltres, pressuposant-nos naturalment, com a mínim, un bri d'intel·ligència

dijous, 12 de maig de 2022

Revolta Escolar


La contaminació afecta, naturalment en negatiu, al rendiment escolar. L'any 2015 un estudi del Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental de Barcelona va avaluar si l'exposició als contaminants atmosfèrics vinculats amb el tràfic prop de les escoles afectava el desenvolupament cognitiu dels infants.

L'estudi concloïa, entre d'altres aspectes, que funcions cognitives com la memòria de treball progressaven més lentament entre els infants exposats a la contaminació de l’aire.

Un dels investigadors exposava que “hem trobat que els nens de les escoles altament contaminades tenien un menor creixement en el desenvolupament cognitiu que els nens de les escoles poc contaminades. En aquest sentit, els nens que assisteixen a escoles amb nivells alts de contaminació, tant a la classe com al pati, van experimentar un menor creixement de les funcions cognitives essencials per a l’aprenentatge, del 7% anual en contra del 11%, respecte a les escoles menys contaminades. Aquests resultats es van confirmar emprant mesures directes sobre el trànsit relacionat amb els contaminants a l’escola. Això pot tenir conseqüències en el rendiment escolar i el comportament.”

Aquest és només un dels motius que impulsen el moviment de la Revolta Escolar, que aquest curs s'ha fet especialment present i viu a Girona amb talls de carrers, rutes de "bicibús" i, aquesta setmana, la presentació d'una moció al ple municipal de Girona, aprovada finalment (i feliçment) per majoria.

Les AFA i AMPA de Girona volem uns entorns escolars més segurs i també més lliures de fum, sorolls i contaminació; ho volem per a no afectar negativament el rendiment escolar i sobretot per la millora de la qualitat de vida i la sostenibilitat.

Les AFA i AMPA de Girona tenim propostes de mesures i accions concretes a fer i ens agradaria poder-les debatre i acordar amb l'ajuntament i amb entitats veïnals, cíviques, socials, etc.; són mesures de present i futur que requereixen consens, planificació, pressupost i execució i seria una llàstima que, ara que l'Ajuntament s'ha compromès amb la Revolta Escolar aprovant per majoria la moció, tot plegat restés al fons d'un calaix...

Les AFA i AMPA de Girona seguirem treballant i insistint per fer dels entorns de les escoles i instituts espais més segurs i saludables, més lliures de vehicles i de contaminació. I naturalment seguirem treballant per a fer els deures que, en aquesta qüestió, ens pertoca fer a les famílies.

dimecres, 11 de maig de 2022

El meu primer Temps de Flors


Quan era petit recordo el Temps de Flors com l'activitat que ens permetia gaudir d'un dia fora de la classe, d'un dia per divertir-nos i jugar, a banda de veure flors, és clar!

Les flors, però, si més no en el meu cas, eren només el pretext, l'excusa per sortir d'excursió per Girona. Reconec que no hi posava massa interès, en les flors...

La memòria és capriciosa, en ocasions també tramposa i mentidera. L'altre dia mirava un programa a la televisió que explicava fins a quin punt podíem tenir records de coses que en realitat no van passar com les recordem, perquè la memòria és selectiva i no reté tot el que passa i a vegades els buits que resten els omplim amb impressions de records, o altres records semblants...

El cas és que, a risc que no fos exactament així, el record que tinc del meu primer Temps de Flors és de mitjans dels anys vuitanta a Sant Domènec i l'edifici del Seminari plens de motius i muntatges florals, però sobretot dels jocs i corredisses pels voltants, per fora muralla, jugant a atrapar i, sobretot, a "verdad, acción o beso!"

El Temps de Flors pot representar moltes coses segons com ens el mirem i com el sentim; pot ser un vestigi de la secció femenina de la Falange, pot ser una exposició floral efímera, pot ser un producte turístic, una molèstia veïnal o una oportunitat per fer l'agost...

Per mi també és un dolç record de la meva infància, que em transporta a l'escola i a un moment de felicitat, en el que les flors, simplement, feien de decorat. Aquest és el meu record destil·lat del Temps de Flors i poc m'importa què hi ha de cert, què d'imaginat... 

dimarts, 10 de maig de 2022

Dos "señoritos" a la Feria de Jerez


Possiblement ja heu vist el vídeo: dos "señoritos" resten palplantats mirant, intimidant i assetjant unes noies mentre elles, molestes, els intenten foragitar.

Dos "señoritos" que es deuen creure que són la reencarnació del "señorito Iván", el personatge arrogant, altiu i egocèntric que tan bé va descriure Miguel Delibes a "Los santos inocentes". 

De la mateixa manera que el "señorito Iván" pensava que el bo d'en Paco estava al seu servei sempre que a ell li plaïa, per més trencada que tingués la cama, aquests deurien pensar que aquestes noies eren allà pel seu gaudi, sinó què!? 

Palplantats i muts, amb aires de superioritat i supurant despreci, gaudint de l'escena i del moment, aquestes són situacions malauradament massa quotidianes per moltes noies i dones

Aquestes actituds formen part de la crosta masclista que resta encara incrustada a la nostra societat i necessitem quelcom més que un Azarías dolgut pel tràgic final de la seva milana... 

dilluns, 9 de maig de 2022

Temps de Flors (i virolles)

Aquest cap de setmana Girona ha estat un formigueig de visitants i turistes que han omplert a vessar els estrets carrers del barri vell atrets per les flors que aquests dies embelleixen façanes, patis i espais.

Més que de formigues podríem parlar d'abelles, que aquests dies també cerquen les flors per xuclar-ne el nèctar. Els visitants i turistes d'aquests dies (espero!) no xuclaran les flors, s'alimentaran, molts d'ells, en els restaurants i terrasses del centre de Girona, que pel Temps de Flors fan el seu particular agost.

Potser aquests dies els restaurants del centre de Girona perdran l'alè de tant treballar, però segur que recuperaran l'aire que els va mancar durant la pandèmia i especialment durant el confinament.

És Temps de Flors i més que de flors i violes, és temps de flors i virolles! 

dissabte, 7 de maig de 2022

Minuts Musicals localitzats a la Via Làctia


Les estrelles hi són des de molt abans que nosaltres, acompanyant-nos sempre però essent visibles sobretot a les nits, convertint el cel en un llenç.

I com si fos fruit d'un cop de pinzell veiem la Via Làctia, la galàxia que conté el nostre sistema solar. La Via Làctia és immensa, formada per entre 200.000 i 400.000 milions d'estels la seva basta dimensió ens fa petits, minúsculs, per més que ens pensem que som els amos i el centre de tot, del món, de l'Univers...

D'una i mil pinzellades va pintar Rubens el naixement de la Via Làctia, obra que es pot veure al Museu del Prado, un naixement inspirat, per la mitologia, a imatge i semblança nostra i en què qualsevol semblança amb la realitat no és pura coincidència, sinó simplement una invenció!

Sigui com sigui, la Via Làctia és i serà sempre una inesgotable font d'inspiració...



divendres, 6 de maig de 2022

"Els únics plaers..." L'aforisme de la setmana. Any Joan Fuster


Les expectatives, el que esperem que passi o el que esperem obtenir,  massa sovint són una trampa, l'enemic personalitzat; a vegades les expectatives ens maten.

Les expectatives a les acaballes del partit eren que ahir el Real Madrid caigués eliminat en mans d'un Manchester City que semblava tenir el partit controlat, però va passar quelcom imprevist, o tal vegada previsiblement imprevist: altra vegada el Real Madrid va remuntar, va capgirar el marcador i es va classificar de nou, in extremis, per a una final de la Lliga de Campions!

L'eufòria merengue es va desfermar invocant "l'esperit de Juanito", la inesgotable fe blanca i qui sap si també aquest aforisme de Joan Fuster:
"Els únics plaers que no defrauden són els imprevistos."
A la final l'espera el Liverpool i, després de veure com han resolt les darreres eliminatòries de la competició, l'expectativa, el que s'espera que s'esdevindrà, és la catorzena orelluda de l'equip blanc...

dijous, 5 de maig de 2022

Mater Dei


 "Mare de Déu!", podríem exclamar avui, però fa 55 anys les coses eren molt diferents, també en la visió i concepció de la discapacitat.

Ahir va fer 55 anys que es va inaugurar, a Sarrià de Dalt l'escola "para niños subnormales" Mater Dei; se'n feia ressò el Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions (SGDAP) de l'Ajuntament de Girona, que cada dia publica algunes efemèrides relacionades amb la ciutat.

Algunes efemèrides s'acompanyen d'una imatge, o a vegades d'un vídeo o d'un enllaç a la premsa digitalitzada del diari que en recull la notícia de l'època, com és el cas de la inauguració, el 4 de maig de 1967, de l'escola Mater Dei i que l'endemà recollia en una crònica "Los Sitios".

El titular a dia d'avui grinyola molt: "Inauguración de la Escuela Mater Dei para niños subnormales". 

La crònica, sense signar, es fa ressò de les autoritats que hi van assistir, començant pel Bisbe Jubany, que va presidir i oficiar la missa que es va fer a l'església parroquial, just al costat d'on aleshores es va inaugurar l'escola. També hi van assistir el Governador Civil i cap provincial del "Movimiento", un coronel general en representació del Governador Militar, el president de la Diputació, els alcaldes de Sarrià de Ter i Girona i un inspector d'ensenyament.

Diu la crònica que l'església era plena a vessar, entre d'altres amb alumnes i familiars de la nova escola; en la seva homilia, recull el diari, el Bisbe va parlar de la necessitat de fe i amor, que han servit de guia per a tal propòsit (l'escola).

Acabada la missa, i després d'una visita per les instal·lacions de la nova escola, el bisbe va beneir l'edifici i es van fer alguns parlaments. especialment emotiu, relata la crònica, va ser el del president de la "Associación de Subnormales de la Província", que "dio las gracias a las autoridades y a cuantos han aportado su ayuda para la realización de esta empresa, señalando que siendo el problema eminentemente social, el Caudillo lo había acogido como tal, prometiendo su ayuda."

Va apuntar encertadament, el president de l'associació, que aquesta havia de ser només "el centro piloto que debía extenderse a las diversas comarcas de nuestra província." Per acabar l'acte el Bisbe i el Governador Civil van hissar la bandera nacional i la de l'associació.

 "Mare de Déu!" podeu exclamar, i no només pel lèxic de l'època, les benediccions i les banderes; afortunadament al llarg d'aquests 55 anys hem avançat molt i aquesta primera escola va ser sens dubte un gran pas per a les persones amb discapacitat i les seves famílies, per a dignificar la seva vida.

Aquestes darreres dècades hem avançat molt i no només en l'educació de les persones amb discapacitat intel·lectual, o amb altres discapacitats; però el cert és que avui encara ens podem exclamar davant la situació que estan vivint, tot i els avenços, o possiblement en part, gràcies als avenços.

Per exemple en relació al treball només 1 de cada 5 persones del col·lectiu en actiu té feina; o aquests dies també hem vist als mitjans les queixes de les persones amb discapacitat en relació a les llistes d'espera per al reconeixement del grau de discapacitat, requisit imprescindible per accedir a les ajudes, recursos i serveis que per dret els hi pertoquen.

Del Mater Dei de fa 55 anys podem passar al Mare de Déu! d'avui...

dimecres, 4 de maig de 2022

Què passa amb l'ESO?


Les preguntes tenen quelcom de màgic: sempre ens fan pensar en una resposta, encara que no la tinguem, encara que la resposta sigui una altra pregunta.

A més a vegades el problema no són les respostes, sinó les preguntes, i confiem que la plantejada sigui, sobretot, una pregunta que ens aporti moltes respostes.

"Què passa amb l'ESO?" és la pregunta que una sèrie d'entitats i persones vinculades a l'educació llancem per a debatre i respondre en una jornada participativa i de treball sobre l'educació secundària que farem el proper dissabte 14 de maig a Girona.

"Què passa amb l'ESO?" és una pregunta que, si us ve de gust, vosaltres mateixos podeu respondre, que respondre ja és una forma de participar-hi!

Aquesta jornada està oberta a la participació de professorat, alumnat, famílies, professionals i persones de l'àmbit de l'educació; es faran grups de treball per a cercar respostes des de diferents perspectives, i confiem sortir-ne amb algunes conclusions.

"Què passa amb l'ESO?"

dimarts, 3 de maig de 2022

Ciutats massificades, Internet fragmentada...


La setmana passada vaig assistir a dues taules rodones de la Mobile Week Girona, una sobre la Internet del futur, l'altre sobre les ciutats del futur. En una es va parlar de ciutats massificades, en l'altra d'una internet fragmentada. Reconec que no vaig sortir-ne gaire optimista, però el problema segurament és meu, que em faig gran i començo a percebre certa resistència (i reticència) als canvis.

Viurem cada vegada més dins de la Internet, en una Internet cada vegada més fragmentada, van començar a desenvolupar els ponents, no posant-se d'acord si en una Internet cada vegada més de les persones o de les empreses. Es va parlar molt del Metavers, que serà, se suposa, on viurem cada vegada més, i jo cada vegada tinc més clar que no vull viure-hi, allà...

És clar que l'imparable avenç de la tecnologia ens hi portarà irremeiablement, com ens ha portat als serveis d'atenció al client (de la banca, l'administració, les empreses...) cada vegada més automatitzats, digitalitzats i despersonalitzats.

Es va parlar molt de "blockchain", i de criptomonedes, i de "NFT", i de confiança i de les oportunitats, també econòmiques, que ofereix aquest futur i jo, què voleu que us digui: quina mandra que em fa tot això! Mandra i, ho reconec, una certa por. Però insisteixo, el problema segurament és meu, que no hi entenc un borrall!

Viurem cada vegada més en ciutats massificades, massificades cap a la costa abandonant (encara més?) l'interior; ciutats massificades però, això sí, cada vegada més intel·ligents, i aquí sí que hi veig alguns aspectes positius, sobretot si aquesta intel·ligència ens permet transformar la mobilitat, recuperar espais verds i millorar la qualitat de vida de les ciutats.

Es va parlar molt de mobilitat, de més tren i menys cotxe, especialment el privat, però també que la tecnologia avança més ràpidament que els canvis, però els canvis ja els estem veient: sabeu que a Girona ja hi ha un munt de sensors que capten la qualitat de l'aire?

La massificació de les ciutats planteja grans reptes en la seva gestió intel·ligent i sostenible, i la mobilitat només n'és un factor; habitatge, residus, equipaments, etc... Potser sí que les ciutats creixeran més per sota que per sobre la superfície, potser sí que escales avall hi haurà, en un futur no massa llunyà, quelcom més que clavegueres i línies de metro...

No entenc, però, perquè aquesta tendència a massificar la costa quan:
1.- la costa és precisament la part del territori més exposada a l'extinció, per la constat pujada del nivell del mar...
2.- se suposa que amb les noves tecnologies, Internet i tot plegat, es pot treballar en una gran empresa d'una gran ciutat des d'un petit poble de l'interior...

No havíem quedat que la tecnologia ens hauria de permetre reconquerir l'interior i els àmbits rurals? Aquests dies que amb l'estrena d'Alcarràs fem una declaració d'amor cap a la vida de pagès, la declaració sembla més de ficció que la pel·lícula.

Ciutats massificades i Internet fragmentada, i possiblement també podríem parlar de Internet massificada i ciutats fragmentades...

dilluns, 2 de maig de 2022

Les feines del present


Fa unes setmanes, en una reunió de l'equip de coordinacions Incorpora, la direcció del programa va compartir una imatge d'aquesta mateixa Setmana Santa en la que es veia un robot servint les taules del restaurant d'un hotel. L'hotel era de les Illes Balears.

Dies enrere també en parlava a Girona l'expert en turisme José Antonio Donaire. Parlava d'aquest mateix exemple, en què per recollir i servir una comanda ja podríem prescindir del personal de sala, fins i tot per cuinar-la en segons quins processos, i parlava d'altres exemples d'automatització i robotització del sector del turisme: la neteja d' una habitació, els tràmits del "check in" i "check out"...

Val a dir que una cosa és tenir la tecnologia i els recursos per aplicar l'automatització d'un procés i una altra és estar preparats, i disposats, per acceptar aquesta automatització. Anys enrere escoltava en una xerrada el responsable d'un hospital que explicava que humanament encara no estàvem preparats per a que un robot servís els àpats en un hospital, ja que encara donem molt valor al tracte humà, tot i que és evident que poc a poc ens anem i anirem acostumant a la robotització...

Davant aquest escenari, com serà el mercat laboral del futur? La resposta la tenim, en part, al present, en les feines del present. Hi ha sectors que ja fa temps que estan fent aquesta reconversió, com el logístic. Ja són molts els magatzems automatitzats i el que s'han perdut són sobretot els llocs de treball menys qualificats, generant d'altra banda nous llocs de treball més especialitzats i amb valor afegit.

Parlem de robotització i automatització però sabem que tot i que la tecnologia avança a molta velocitat la implantació és sempre més lenta. Ens toca gestionar el mentrestant, i el mentrestant ens diu que avui els hotels segueixen necessitant cambreres i cambrers de sala.