La mirada crítica de Miren Etxezarreta sobre el #capitalisme i la #crisi que pateix

Capitalisme, un itinerari crític. Entrevista a Miren Etxezarreta from marc planas on Vimeo.

"Volem una societat alternativa, no millorar aquesta, solament". Aquest és el títol del 6è i darrer capítol del documental Capitalisme, un itinerari crític, realitzat per Pere Cortada, Marc Planas i Pau Planas que té com a fil condictor una entrevista a l'economista Miren Etxzarreta.

El documental, que es va presentar a mitjans de febrer, dibuixa un itinerari crític sobre les causes i els símptomes d'aquesta grip que, en forma de crisi, pateix el capitalisme, des de l'anàlisi a l'activisme. En poc més de mitja hora Miren Etxzarreta estripa la realitat trossejada, per art i gràcia dels autors del documental, en 6 capítols que també funcionen bé separadament, tot i que la millor visió és la de conjunt.

El documental és un excel·lent material per a generar debats; la seva durada, poc més de 30', dóna molt de joc per a organitzar xerrades i debats al voltant de la crisi i el capitalisme, especialment recomanable en àmbits educatius: instituts, esplais, agrupaments escoltes, centres de joves...

I per acabar, un recull de les piulades que vaig fer durant la presentació del documental:

Miren Etxezarreta: anem cap a un escenari més dur, més complicat; hem de reaccionar, resistir, lluitar! #economia #crisis #capitalisme

Miren Etxezarreta: tenim una responsabilitat, no podem traïr les generacions anteriors que han lluitat! #economia #crisis #capitalisme

Miren Etxezarreta: em preocupa que aquí no hi hagi més mobilitzacions. Potser encara estem massa acomodats! #economia #crisis #capitalisme

Miren Etxezarreta: el #15M? Si sumem no som tanta gent! No va sortir tanta gent al carrer! Cal un 16M, 17M... #economia #crisis #capitalisme

Miren Etxezarreta cita i recomana el llibre "Porque#Marx tenía razón" http://ht.ly/1GrdhD#economia #crisis #capitalisme

Miren Etxezarreta: el problema de la #bancaeticaés que és #banca! És una tranquilitzadora de clases mitges #economia #crisis #capitalisme

Miren Etxezarreta: #Rajoy ja ha descomptat la (futura?) #vagageneral! Cal seguir lluitant!#economia #crisis #capitalisme

Miren Etxezarreta: els polítics són servidors del#capital, i els surten molt barats! #economia#crisis #capitalisme #politica

#Capitalisme, un itinerari crític

Trailer Miren, Itinerari crític. from marc planas on Vimeo.

"Tan de bo aviat tinguem notícies, bones notícies del documental sencer!" 
Així s'acabava un breu apunt que a finals del mes d'abril de l'any passat vaig publicar al bloc

Doncs el documental, "Capitalisme, un itinerari crític", realitzat per Pere Cortada i els germans Marc Planas i Pau Planas, no només és una realitat, sinó que s'estrenarà i presentarà el proper dijous 16 de febrer de 2012 a 2/4 de 8 al Centre Cultural La Mercè de Girona.

El documental “Capitalisme, un itinerari crític” està basat en una sèrie d’entrevistes a l’economista Miren Etxezarreta.

Tal i com expliquen els propis autors al web del documental "La Miren és una pensionista de setanta quatre anys poc convencional. Des del tardofranquisme ha estat implicada en diferents lluites i moviments socials, i fa anys que recorre platons de televisió discutint amb els gurus del neoliberalisme. Els seus amplis coneixements econòmics (és Catedràtica d’Economia Aplicada a la UAB) fan de la seva veu un testimoni incòmode per les actuals polítiques econòmiques. A través d’ella, aquest documental proposa una lectura crítica del sistema econòmic vigent".

Sense cap mena de dubte el documental ens oferirà no només una visió diferent, sinó completament necessària de la situació econòmica global actual.

Miren, itinerari crític: el trailer

Trailer Miren, Itinerari crític. from marc planas on Vimeo.

Aquest és el trailer de Miren, itinerari crític, un documental que estan realitzant els germans Pau Planas i Marc Planas amb Pere Cortada...

Tan de bo aviat tinguem notícies, bones notícies del documental sencer!

4 llibres per Sant Jordi

Imatge publicada al meu Twitxr amb aquesta piulada: 4 llibres per Sant Jordi: Olor de violetes. La ciutat de les finestres. La lluna en un cove n15. Eclipsi, una manera de viure el càncer

Aquests dies previs a la diada de Sant Jordi els diaris, revistes i setmanaris van farcits de recomanacions de llibres... Jo no en seré una excepció i us recomanaré, amb aquest apunt, quatre llibres, una tria molt personal sota criteris encara més personals... però es tracta d'això, no?

Són aquestss llibres, d'aquesta autors i amb aquests texts de presentació destacats per les pròpies editorials.

Olor de violetes. Josep Campmajó. Amsterdam:
Esbrinar quin significat té el somriure maliciós del cos que uns pescadors troben surant al mar és l'inici d'un viatge als límits entre la realitat i la fantasia d'un narrador internat en un sanatori psiquiàtric i d'una dona a qui la vida no ha tractat generosament.

Aquesta és l'obra guanyadora del Premi Just M. Casero 2009. Imatges de la presentació d'"Olor de violetes" a Girona i a Barcelona.

La Ciutat de les Finestres. Pau Planas. Accent Editorial:
I la ciutat, ara, dorm en un d'aquests meandres que retornen, fangosos, aparentment immòbils, dissimulant per evitar encarar la recta final, i els dies semblen haver-se convertit en fútils jocs de llums fredes que es recargolen sobre si mateixes com mals de ventre soferts en una intimitat silenciosa.

Aquesta és la segona obra de Pau Planas, després de "La Nau", Premi Just M. Casero 2007. Imatges de la presentació de "La Ciutat de les Finestres" a Girona.

La Lluna en un cove n15. Diversos autors, entre ells Àngel Garcia. La Lluna en un cove:
(Al no disposar de text de l'editorial, en transcric un de l'autor) La Lluna en un Cove ha tingut la gentilesa de publicar-me un breu relat que dormia en una carpeta de l’escriptori. La convocatòria em va venir per un amic del consell de redacció de la revista Parlem de Sarrià i, inconscient com sóc, els vaig enviar l’escrit.
Només puc que agrair, a un l’haver pensat en mi, i als altres la confiança que m’han fet.

Aquest llibre s'inicia amb un conte de l'amic Àngel, company de la revista Parlem de Sarrià.

Eclipsi. Una manera de viure el càncer. M. Rosa Dachs. CCG Edicions:
Relat, clar i concís, redactat de manera breu i entenedora, a través del qual Rosa explica l’experiència se superar un càncer de mama, a partir del dia del diagnòstic i el posterior tractament, i des d’una vessant real i optimista. L’esperit d’acceptació i superació de com va viure tot el procés, pot servir d’aportació per a les persones que en algun moment de la seva vida es puguin trobar en una situació semblant. (text extret de Presència)

La Rosa és treballadora de l'Ajuntament de Sarrià de Ter i recentment hi va va presentar el seu llibre; en parla l'Assumpció Vila al seu bloc amb l'apunt Els camins de les Roses.

Finalment dues recomanacions més:

. L'especial Dies de llibres i Roses. Sant Jordi 2010 (pdf. 24 pag.)
. El llistat d'autors que signaran llibres el dia de Sant Jordi a parada de la Rambla de Girona de la Llibreria 22 (pdf. 4 pàg.).

Siguin aquests o d'altres llibres la vostra tria per Sant Jordi recordeu que l'important no és només comprar i regalar-los, sinó llegir-los!

Josep, Pau, Àngel i Rosa, bon Sant Jordi!

Pau Planas guanya el Premi Just M. Casero

Qui és Pau Planas?. Fins avui en Pau era moltes coses, i les seguirà essent, però en Pau, des d'avui és el guanyador del XXVII Premi de Novel·la Curta Just M. Casero, convocat per la Llibreria 22, amb l'obra L'apèndix. Aquesta és, d'entrada, una bona presentació. Tindrem dies i ocasió d'anar descobrint aquest jove escriptor gironí, un noi del qual no m'és difícil parlar perquè el conec de fa molts anys (des de l'any 84 0 85...), amb qui no només comparteixo generació (1974) i amics, sinó també una amistat forjada a l'escoltisme... Però no toca ara parlar d'històries del passat, ara toca parlar de l'acte de lliurament del XXVII Premi Just M. Casero.
La finalista ha estat la Núria Martí per Sense espina ni os.

A tots dos, la meva humil enhorabona des de les petites gotes...

Anem a pams, doncs trobem en un mateix acte teatre, música, cinema i novel·la.

Teatre:
El mestre de cerimònies Guillem Terribas pren la paraula cedint-la a Salvador Sunyer (Bitó Produccions, Temporada Alta) que comenta la primera edició del Premi de Creació Teatral Quim Masó. Destaca la proliferació d'obres d'autors catalans que s'han presentat al Premi Quim Masó, malgrat, segons ha dir, la malaltia terminal de la nostra llengua.

Música: (prima la música, dopo la parole)
Enguany acompanya l'acte de lliurament del Premi Casero un concert de piano i flauta travessera, a càrrec de la pianista Laia Amagat i la flautista Anna Radresa.


Cinema:
Ens ofereixen un concert de "Música de pel·lícules":

As time goes by. Casablanca. Hermann Hupfeld
Cavatina. El Caçador. John Williams
Gabriel's Oboe. La Missió. Ennio Morricone
Tema principal i tema d'amor. Cinema Paradiso. Ennio Morricone
Tema principal. La llista de Schindler. John Williams
Il postino. El carter i Pablo Neruda. Luis Enrique Bacalov
Cerf-volant i Caresse sur l'océan. Els nois del cor. Bruno Coulais
Ens regalen el tema central de Ballant amb llops. John Barry

Novel·la:
Josep Ma. Fonalleras, en tant que membre del jurat, llegeix el veredicte, el resultat del qual ja coneixeu.


De les obres en Fonalleras destaca l'ús extraordinari de la llengua de l'obra finalista i la capacitat narrativa de l'obra guanyadora, amb un rerefons de ciència ficció en el què pot esdevenir una al·legoria de l'exclusió.

Dels autors se n'ocupa en Guillem Terribas.
La Núria respon el convit d'en Guillem de prendre la paraula llegint, amb emoció continguda, però expressada, un agraïment a la seva mare, sense la qual l'obra Sense espina ni os s'hauria escrit.
En Pau matisa la ciència ficció de l'obra L'apèndix, en el sentit que la ciència ficció és més l'escenari de l'obra que el tema en sí. Reclama més llum per autors com ell, agraïnt que premis com el Casero els doni l'oportunitat de veure la llum.

Amb la feina feta i fumata blanca, una copa de cava amb agradable conversa posa fi, no als actes del Casero, que segueixen, sinó a l'acte de lliurament del XXVII Premi de Novel·la Curta Just M. Casero.

Anecdotari:
. En Terribas anuncia canvi d'editorial: a partir d'aquesta edició serà Amsterdam

. El gir de pàgina juga una mala passada a la pianista Laia Amagat: en comptes d'una en gira dues durant la interpretació del tema de la Llista de Schindler. Amb molta naturalitat s'aturen, la Laia demana disculpes i s'explica i el públic la reconfortem amb un aplaudiment. Inicien de nou el tema sense més incidents...

. A destacar la faldilla de partitura de l'Anna Radresa


. Comentari caçat al vol: la semblança d'en Fonalleras a Sir Sean Connery...


Dos gironins guanyen el Casero... en Guillem diu que durant un temps es deia que aquest era un premi molt "casero" perquè el guanyaven escriptors gironins... després van proliferar els d'arreu... aquest any la collita ha estat de casa. Benvinguda sigui, sobretot si la podem tastar tota, guanyador (aquesta obra té la publicació assegurada) i finalista...

pd: més imatges i informació, ara i sobretot més endavant, a la pàgina dels Premis Casero
pd2: enllaça aquí amb les notícies sobre els Premis Casero al diari El Punt, al Diari de Girona i al Periódico de Catalunya



pd3: una bona imatge... (Daniel Mundet, Anna Domènech, Natàlia Matas, Vanesa Viladegut, Roger Casero, Pau Planas i Xevi Miró: Holanda -1992)