diumenge, 31 de maig del 2009

L'últim ball de l'Isidre

Feia molts dies, moltes setmanes, que l'Isidre ja no era a Sarrià de Ter, sinó reclòs dins ell mateix a l'hospital. Aquesta setmana vaig trobar-me amb el seu fill, en Josep Ma i em va avançar que era qüestió d'hores, dies, el trist desenllaç... És dur, és dolorós, l'acompanyament cap al darrer alè de vida d'una persona a qui has vist amb tanta energia, am tanta vitalitat.

Són molts els records, les imatges,que qui el van estimar i conèixer en tindran; dels meus en destacaré dos: la seva dedicació al ball dels diumenges a la tarda a Sarrià de Ter, procurant que mai faltés de res, i sobretot la salutació que ens fèiem, els vespres d'estiu, quan després de tancar la meva moto al garatge, passava per davant de casa , seva, camí de la meva, i me'l trobava assegut en una cadira de platja dins el garatge amb la porta entreoberta, acompanyat sempre de la seva dona, la Dolors, qui també ha passat i està passant, pobreta, el seu particular calvari, i d'amics com en Miquel, que bla feien petar tot prenent la fresca...

Fa cinc anys, al XXIIè Homenatge a la Vellesa de Sarrià de Ter, celebrat el diumenge 6 de juny de 2004, Isidre Palomeras va ser homenatjat com es mereixia per tants anys de dedicació al poble i, des de feia molts anys, a la gent gran. Aquest és el petit text que vaig llegir, preparat conjuntament amb els seus companys de l'Esplai de la Gent Gran de Sarrià de Ter: és una persona que viu a Sarrià de Ter de fa molts anys, que al llarg dels anys ha participat en moltes i diverses activitats al nostre poble, el ciclisme, per exemple; des de fa uns anys és un dels membres més actius de l’Esplai, organitzant i dinamitzant l’entitat; és d’aquelles persones que quan vénen mal dades no s’amaga ni s’arronsa, sinó que és de les que amb empenta i treball, “estira del carro”. Homenatgem aquest any el senyor Isidre Palomeras.

Aquest estiu, quan després d'endreçar la meva moto faci el camí cap a casa, passant per davant casa seva, percebré amb tristesa el silenci del seu garatge... i mut ja no podré dir... "bona nit!".

Descansi en pau.

-------------------------------
pd: al número 65 de la revista Parlem de Sarrià hi trobareu un interessantíssim article d'Assumpció Vila sobre el Club Ciclista Ter, del qual en va formar part l'Isidre Palomeras.

dissabte, 30 de maig del 2009

Acte central campanya europees'09 a Girona


Possiblement molts de vosaltres no sabeu qui és la Sònia Martí Korff. Jo tampoc fins fa unes setmanes, i ahir finalment la vaig conèixer personalment. La Sònia és regidora del PSC a l'ajuntament d'Anglès i consellera comarcal de La Selva i si aquests dies en sentiu a parlar serà per la seva condició de candidata del PSC de les comarques gironines a les eleccions al parlament europeu. Tot i viure i desenvolupar la seva activitat política a Anglès, la Sònia és natural de Sant Feliu de Guíxols.



La Sònia no figurava al cartell de parlaments de l'acte central de campanya de les europees a Girona d'aquest divendres al vespre, però Quim Nadal, que sempre ha mostrat tenir bona cintura, li va cedir generosament part del seu temps...

Malgrat d'entrada veient el cartell podia semblar que l'acte electoral seria llarg (Anna Pagans, Marina Geli, Quim Nadal (i Sònia Martí), Celestino Corbacho i Raimon Obiols, el resultat va ser un acte electoral àgil i ben digerible, amb parlaments breus i sintètics, entre els quals em va agradar especialment el de la Sònia, per ser una veu nova, i el de l'Obiols, per ser una veu europea experimentada.


Va començar els parlaments l'alcaldessa de Girona Anna Pagans, parlant d'Europa citant Carlemany, quan Europa com a tal encara no existia... Va parlar Anna Pagans sobre la llunyania / proximitat d'Europa i de les seves institucions: malgrat la supressió de les barreres i la moneda única a la majoria de països de la Unió Europea, va lamentar que encara avui les institucions són percebudes com a llunyanes; Pagans va dir que el dia que escollim directament un president percebrem amb més proximitat Europa. De fet Pagans apostava per enfortir la política dels partits en el sí del Parlament Europeu per davant de la política dels Estats (Consell d'Europa). Pagans va cloure el seu parlament amb un energètic visca Europa i visca Girona!.


Marina Geli, Consellera de Salut i Presidenta de la Federació de les comarques gironines del PSC, va començar destacant que l'esperança de Catalunya durant el franquisme era Europa, afirmant després que el nostre catalanisme (el del PSC) és profundament europeista. També va destacar que el ràpid progrés econòmic i social del nostre país els darrers 30 anys eren deguts en gran part a Europa, al fet de formar part d'Europa. Va afirmar amb convicció que ens hem de sentir orgullosos d'una Europa que desitja decidir com vol ser governada. Però Geli sobretot va afirmar que Europa no és llunyana, que nosaltres som Europa ara i aquí, que som Europa en el nostre dia a dia, amb exemples com l'Hospital transfronterer de Puigcerdà, , la investigació biomèdica que es fa a Girona amb fons europeus, la proera línia del TGV o la nova facultat de medicina, que ja forma part de l'espai d'educació superior europeu. Li va agradar referir-se a Marina Geli a la Unió Europea com els Estats (i les regions, i les ciutats) Units d'Europa.


Joaquim Nadal, Conseller de Política Territorial i Obres Públiques i Primer Secretari de la Federació de les comarques gironines del PSC, després de referir-se, elogiant-los, als anteriors parlaments destacant la solvència de qui els havia pronunciat, va dir que podria parlar de les propostes insolvents, fins i tot algunes insultats, d'alguns candidats d'altres partits, alguns fins i tot sembla que una mica indocumentats... però va dir que no s'hi volia entretenir, que no ens hi havíem d'entretenir massa... Malgrat això hi va insistir un xic més afirmant que alguns sembla que no saben què s'hi va fer a Europa, que sembla que no saben massa del què parlen i, sobretot, que no sabem amb qui compten per tirar endavant les seves propostes d'un hemicicle amb 738 eurodiuputats... Es preguntava Nadal quants sumaven... Quim Nadal va referir-se també a l'adn europeista del PSC, afirmant que la trajectòria europeista del PSC és fundacional, és a l'arrel mateixa de l'existència del partit, fins i tot abans de la pròpia creació del partit, abans del PSC: va citar Carmel Rosa i Antònia Adroher com a exemples de socialistes íntimament lligats i vinculats amb Europa molts anys abans, durant la postguerra, de la creació del propi PSC, del qual també van formar part.

Com ja he comentat, Quim Nadal va cedir part del seu temps a Sònia Martí, qui d'entrada va destacar la importància d'aquestes eleccions i del moment en què es produeixen (crisi) per poder canviar les coses, afirmant que només des de l'esquerra i el progressisme es pot canviar l'actual model econòmic. També va insistir en la necessitat que durant la campanya es parli d'Europa, i no de la política espanyola. Ara toca la lliga europea, no és aquest el moment d'examinar el govern de Zapatero. Es va referir a la directiva europea de les 65 hores, model que la majoria de la dreta europea voldria imposar i que de moment la majoria dels socialistes europeus han aturat. Martí va dir que cal tenir clar què ens hi juguem en aquestes eleccions, i que ara l'esquerra ha d'agafar el timó d'Europa.


Celestino Corbacho, Ministre de Treball, va parlar molt de la crisi des d'una perspectiva global, afirmant que la crisi actual ja no té, com algunes d'anteriors, un origen local, sinó que té un origen global, i si globalment hi hem entrat globalment n'hem de sortir. La crisi, va dir, és conseqüència d'una determinada política i ideologia, del pensament neolliberal que defensen personatges com Bush i Aznar, amb menys actuació del sector públic deixant el benestar dels ciutadans a mercè del mercat. Com a exemple va recordar quan el govern d'Aznar va modificar l'IAE, afectant molt directament a les polítiques de benestar del món local. Finalment Corbacho va dir que el dia 7 està en joc un model conservador o progressista per Europa.


Raimon Obiols, eurodiputat i candidat a les eleccions europees, va començar reflexionant sobre l'abstenció, afirmant que l'abstenció a les eleccions al Parlament Europeu té en part una causa natural (en el sentit de la pròpia naturalesa d'aquestes eleccions), ja que a les eleccions al Parlament Europeu es voten diputats (eurodiputats) però no un govern i un president, a diferència de les altres eleccions, on per exemple a les municipals la gent quan vota ho fa pensant en qui vol que sigui alcalde, i no pensant en qui vol que siguin els seus regidors... Tenim un mercat i moneda únics i un parlament però no un govern europeu únic. Va destacar que el Parlament Europeu és una de les cambres legislatives més poderoses del món, és una màquina de poder extraordinari. També va parlar de la crisi, una crisi econòmica, però també social i institucional, derivada del no d'alguns països a la Constitució Europea. Va recordar que només Maria Badia, de tots els candidats catalans que es presenten a les eleccions, va votar favorablement a la Constitució Europea. Raimon Obiols va sentenciar que en política hi ha qui exerceix l'ètica dels principis i d'altres l'ètica de les responsabilitats, essent els socialistes dels segons. Sobre el Tractat de Lisboa va dir que és, davant el Titànic de la Constitució Europea que s'enfonsa, un vaixell que passa per allà i diu: salvem la coberteria, el piano de cua... Obiols va recordar que amb la composició actual de Parlament Europeu hi ha una majoria de partits del centre - dreta i la dreta, però que hi ha l'opció, amb aquestes eleccions, de fer un arc majoritari progressista plural des del centre cap a l'esquerra. Per Obiols aquesta possible majoria no és important, és transcendental!. En clau de País, Obiols va dir que a Europa podríem explicar moltes coses que hem fet bé a Catalunya, sobretot en matèria de gestió de les ciutats i en cohesió social. Va dir que a Europa la ciutat de Barcelona es comença a conèixer com a Brussel·les del sud. Finalment Obiols va destacar que el model del PSC és el de l'Europa Social, ampliant l'eslògan del PSC amb la proposta que va fer dies enrere el Diputat al Parlament de Catalunya José Antonio Donaire: El meu eslògan: "Per l'Europa de les quatre s: sostenible, solidària, social i sàvia. Vota socialista" (al seu twitter).

Sis parlaments en un acte electoral en poc més d'una hora de durada... Eficiència i eficàcia provada!


pd4: acció a la xarxa de la campanya de les europees'09 del PSC:
La web de campanya ( socialisteseuropeus.cat) conté informació de la candidata (biografia personal i explicació de la seva activitat al Parlament Europeu) a més de la candidatura completa. A l'apartat de " Programa" es poden trobar documents, propostes... A " Actualitat" es recolliran les notícies i events de campanya, a més del Vídeo-Diari de campanya. A " Multimèdia" es poden trobar vídeos, fotografies, ...
L'espai de la candidata es composa de la seva weblog personal ( mariabadia.cat, que gestiona des de setembre del 2006) i del seu Facebook
L'espai de ciberactivistes està composat per la weblog Activa't per Europa (oberta a l'octubre del 2008 pel debat ciutadà sobre temes escollits per la gent participant, sobre la construcció d’una Europa Social, i que ara continua com a plataforma per a ciberactivistes amb material multimèdia, vincles amb xarxes socials, temes a debatre....) i també pel grup de Facebook "Jo dono suport a Maria Badia"Participa-hi!
Diàriament es podrà seguir en directe l'acte de campanya principal a través de PSCtv.cat. També el comentarem a Facebook i Twitter.

divendres, 29 de maig del 2009

Quin seria el teu eslògan per la campanya del PSC?


Algú podria afirmar que la campanya d'aquestes eleccions europees del PSC no deixa indiferent: o no t'agrada o la detestes... Bé, no és el meu cas... La campanya del PSC és impactant, sobretot pel seu grafisme i pel principal dels seus missatges, on juguen (juguem) descaradament (o desclatellament?) a la bipolaritat, però també és una campanya que no es regeix pels cànons tradicionals i que és present d'una manera molt activa a la xarxa.

Si teniu previst votar socialista (o no?!) o bé aquesta campanya no us acaba d'agradar (o sí!), el PSC us convida a que suggeriu el vostre eslògan de campanya per les eleccions del proper 7 de juny. Bé, tampoc es tracta a jugar a ser José Zaragoza i dissenyar tota la campanya, tan sols suggerir un eslògan i compartir-lo amb el PSC a través de les xarxes socials o bé per correu electrònic.


Participa en la campanya electoral amb el PSC: Fes el teu propi eslògan

Des del PSC volem que participis a la campanya electoral, que t’impliquis activament. Et proposem que ens suggereixis el teu eslògan de campanya per a les properes eleccions europees del 7 de juny.

Pots proposar el teu eslògan en el teu perfil de facebook, al twitter o a les xarxes socials en les que participis. Inicia la teva proposta així: "El meu eslògan es". Recorda que ens pots fer arribar la teva proposta al mur del perfil del PSC a Facebook o bé per e-mail a info@socialistes.cat.

Anirem recollint tots els eslògans i la setmana vinent els penjarem a la web i
al perfil del PSC a Facebook, cadascú amb una menció a la persona que ens l'ha fet arribat i un enllaç a la seva weblog si en té.

Participa activament a la campanya electoral! El PSC, el Partit de la gent.


Per cert, les campanyes electorals, sobretot en la seva versió 2.0, ens estan aportant noven bones pràctiques i males pràctiques, com en el cas de les campanyes 1.0

En sentit negatiu és especialment interessant el què explica Jessica Fillol a l'entrada Los “ciberactivistas” de CiU: un ejército de zombies del seu bloc, sobre una aplicació de CiU al Facebook en què cedeixes el teu estat a CiU...

Per cert, el meu eslògan és "Per una europa més igualitària, vota Maria Badia, vota socialistes europeus"

...I el vostre?...

dijous, 28 de maig del 2009

Primer memorial Sebastià Salellas i Magret

I tal dia farà un any... i tal dia resulta que és avui... Avui fa un any no només ens va deixar un bon home, sobretot ens va deixar un lluitador, un ciutadà compromès amb la justícia (també la social) i amb la llibertat, un home que es va comprometre sempre políticament, que mai va ser neutral, un home d'esquerres, no dels d'esquerres de debó, sinó dels autèntics d'esquerres. Un home amb una gran barba, com els bons i autèntics homes d'esquerres d'abans...
Un any després aquests dies, a partir d'avui, s'organitzen una sèrie d'activitats per retre-li un merescut homenatge i recordar-lo, en el què serà el Primer memorial Sebastià Salellas i Magret. Aquest és el programa d'actes, que s'acompanya també amb un text del propi Tià Salellas.

PROGRAMA SETMANA MEMORIAL SEBASTIÀ SALELLAS 2009

Dijous 28 de maig
A 2/4 de 8 del vespre, inauguració de la plaça Sebastià Salellas a Vila-roja
(Girona), al costat del CAP.

Divendres 29 de maig
A 2/4 de 8 del vespre a l’auditori del Col·legi d’Advocats de Girona:
Conferència Sebastià Salellas, lluitador a càrrec del Dr. J.Mª Terricabras.
Presenta: Joan Sureda.

Dissabte 30 de maig
A les 12 del matí als Quatre Cantons de Girona, vermut popular anti-especulatiu
Organitza: Col·lectius de l’esquerra anticapitalista de Girona.

A les 7 de la tarda al Centre Social La Màquia (C/ dels Vern, 15 de Girona) presentació del llibre Rastros de Dixan, dedicat a Sebastià Salellas Magret, i projecció del documental del llibre amb alguns dels seus autors i protagonistes. Organitza: Col·lectius de l’esquerra anticapitalista de Girona i editorial Virus.

Dilluns 1 de junyA les 8 del vespre a la llibreria 22, presentació del llibre de poesia de Rosa Font,
Des de l’arrel, premi Cadaqués a Rosa Leveroni 2008.

A 1/4 d’11 del vespre, projecció de pel·lícula Hic Digitur Dei (Catalunya 1977) sobre la transició, al cinema Truffaut. Presentarà la pel·lícula Guillem Terribas (president del col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona) i Antoni Martí, director del film. En acabar la pel·lícula hi haurà un debat, moderat per Guillem Terribas, amb Salvi Jacomet, Xavier Corominas... i altres membres de la colla de Fontsabeu.

Dimarts 2 de juny
A 2/4 de 8 del vespre a l’auditori del Col·legi d’Advocats de Girona:
Taula rodona sobre les presons. Hi participen: Carles Monguilod (advocat), Mateu Seguí (advocat), Begoña García de Cortázar (treballadora social) i Xavier Palou Falcó (expres) Presenta: Benet Salellas (advocat).

Dimecres 3 de juny
A 2/4 de 8 del vespre a l’auditori del Col·legi d’Advocats de Girona:
Conferència Llei de partits i dret de defensa a càrrec de l’advocada basca Jone Goirizelaia Presenta: Carles McCragh, vice-degà del Col·legi d’Advocats.

Organitza:
Comissió per la creació
de la Fundació Sebastià Salellas

Col·labora:
Ajuntament de Girona
Col·legi d’Advocats de Girona
Diputació de Girona
Llibreria 22
El Punt
Memòria, Lluita i Resistència - Taller de Cultura
Cinema Truffaut

“la veritat és que estic tan atemorit davant del model de seguretat dels nostres estats socials i democràtics de dret que ja fa mesos que m’han desaparegut les poques ganes de somriure de les que disposava. Això no vol dir que no continuï, en tot moment, treballant per la pau i la igualtat en el món, el que passa és que, tal com no es cansa de repetir Terricabras, sense llibertat -i ara apenes en queda- no hi pot haver mai seguretat. (...) Resto, per tant, atemorit però rebel, perquè no em resigno a quedar immòbil i poruc. Penso que hauríem d’estar convençuts perquè aquest silenci de cementiri no ens converteixi simplement en arruïnats habitants del Leviatán global, obedients a la norma de seguretat i còmplices de tota aquesta tragèdia dels drets humans.”
Sebastià Salellas i Magret
--------------------------------------

pd: Tià Salellas. Post d'estómac, publicat el dimecres 28 de maig de 2008.

dimecres, 27 de maig del 2009

Si el Barça guanya... si el Barça perd


Aquest dimecres el Barça té una cita amb la història... Veurem si la història finalment es presenta, o si per contra, la història planta el Barça...

La final contra el Manchester United serà, per al Barça, la sisena final de la Lliga de Campions d'Europa (abans Copa d'Europa, ara Champions). Si el Barça guanya, equilibrarà les victòries i derrotes a tres... si el Barça perd, seguirà acumulant més finals perdudes que guanyades.

El Barça està cridat a fer història perquè ni en la seva pròpia ni en la història de cap altre equip de la Lliga espanyola, mai cap equip ha guanyat en una mateixa temporada la Lliga, la Copa i la Lliga de Campions d'Europa. Si el Barça guanya, escriurà amb lletres d'or la millor de les seves històries... si el Barça perd, la història s'haurà d'esperar.

Que fins a l'any 1992 el Barça no guanyés la seva primera Copa d'Europa era una anomalia que no s'ajustava amb un dels grans clubs d'Europa. L'any 2006 amb la victòria a París el Barça va començar a desmarcar-se de la pila de clubs que, com ell fins aleshores, havien guanyat la citada competició una vegada. Si el Barça guanya, sumant tres Copes d'Europa començarà a estar al lloc que li correspon a nivell internacional per palmarès... si el Barça perd seguirà essent un gran d'Europa, però també seguirà lluny per palmarès dels grans clubs europeus.

El Barça pot arribar a jugar, a l'equip titular, amb set jugadors formats al planter; de fet el planter, simbolitzat per la Masia, és un dels trets d'identitat del Barça i d'aquest en particular, essent del planter la columna vertebral del joc del Barça (Valdés, Puyol i Piqué, Xavi i Iniesta i Messi). Si el Barça guanya guanyarà també la Masia i tots els qui treballen al futbol base... si el Barça perd, en aquest cas també hi sortiran guanyant, doncs el seu valor no es mesura només amb títols.


Pep Guardiola és la imatge d'aquest equip, se'l carrega a l'esquena, el defensa i protegeix alhora que es mostra exigent i reclama humilitat, disciplina i compromís. És elegant dins i fora del camp, en el tracte amb la premsa i amb els adversaris. Si el Barça guanya podria retirar-se (que no ho farà, esperem) d'entrenador l'endemà i seria un dels grans tècnics de la història del Barça... si el Barça perd tindrà un nou repte per la temporada vinent.

Si el Barça guanya es desfermarà eufòria i alegria arreu (de Catalunya, de l'Estat i del món) en unes dosis per mi ara per ara incalculables, comparables només a la tristesa, desolació i desencís que ens envairà a tothom si el Barça perd.

Si el Barça guanya m'agradarà que els jugadors ho celebrin al camp al final del partit, però que trobin un moment per respectar i acompanyar en la tristesa els jugadors de l'equip anglès, de la mateixa manera que m'agradarà que els jugadors blaugrana felicitin els red devils, malgrat la tristesa i llàgrimes als ulls, si el Barça perd.


Si el Barça guanya dijous seguiré essent culé com ho he estat tota la meva vida... si el Barça perd... també!.

----------------------------------

pd: altres escrits sobre el Barça de futbol en aquest bloc:
Madrid - Barça: el passadís, dimecres 7 de maig de 2008
Passió pel Barça (i altres passions) al Castell de St Ferran, diumenge 3 de maig de 2009
El partit que ja ha guanyat el Barça i El futbol com a estat d'ànim..., dimecres 6 de maig de 2009
La primavera de Guardiola i la flor d'allà on l'esquena perd el nom, diumenge 10 de maig de 2009
Sylvinho, al servei del futbol, dilluns 25 de maig de 2009

dilluns, 25 de maig del 2009

Sylvinho, al servei del futbol

Sylvinho, malgrat ser brasiler, no és un crack; tampoc és un jugador mediàtic. Però Sylvinho és un gran jugador i, amb els anys i l'experiència, s'ha convertit en un jugador necessari, al camp i al vestidor. Si jo fos entrenador m'agradaria tenir un Sylvinho a la plantilla.


Dins el camp Sylvinho sempre compleix amb la feina que se li encomana. Com a lateral esquerra controla bé la posició en defensa i juga amb bon criteri en atac; no és un jugador explosiu, tampoc eixelabrat. Sylvinho que va arribar al Barça ja amb 30 anys, després de jugar al Corinthians, a l'Arsenal i al Celta de Vigo, ha mostrat ser un gran professional, compromès amb l'equip i el club, però sense necessitat de fer grans gestos, sinó amb el seu dia a dia. Potser per l'experiència acumulada, per la veterania d'un jugador que ha tastat la glòria (els títols) però també la derrota (va perdre, amb l'Arsenal, la final de la Copa de la UEFA l'any 2000 contra el Galatasaray turc als penalts), per haver jugat en un equip modest, però fent un bon futbol i jugant a Europa, com el Celta, potser per tot això Sylvinho va saber llegir molt bé el què buscava en ell el Barça: un lateral de garanties per ser titular i, amb el pas dels anys i de nous fitatxes, per ser suplent.

Si Messi representa el crack, l'estrella, Sylvinho representa la classe mitja del futbol, grans jugadors que sense fer soroll (ni al camp ni a fora) ajuden a forjar un equip i contribueixen amb el seu eficient joc també a fer grans els equips, deixant la glòria pels altres, asumint el seu paper, però gaudint-ne intensament.

Sylvinho sempre ha acabat jugant: aquesta temporada 14 partits a la lliga, 6 a la Campions i 8 a la Copa del Rei; en tots aquests 18 partits ha fet 13 faltes, n'ha rebut 12 i no ha vist cap targeta; tractant-se d'un defensa són uns bons números, que completa amb 9 assistències, una d'elles de gol. Sylvinho és un jugador poc valorat, però també poc qüestionat. Potser no fa i espectaculars coses (algun xut seu, amb un xic més de fortuna, hagués estat un gran gol!), però és un jugador que comet pocs errors, i això es sinònim de solvència.

Amb 35 anys possiblement Sylvinho està visquent els seus darrers dies com a futbolista del Barça; el de diumenge passat possiblement va ser el seu darrer partit com a blaugrana al Camp Nou. Els seus companys, conscients d'això, el van mantejar, com ho van fer únicament només amb Guardiola, per altres i evidents motius...

Personalment m'agradaria, donades les circumstàncies de la defensa, que Sylvinho jugués la final de la Champions d'aquest proper dimecres a Roma. No perquè s'ho mereixi perquè marxa, no perquè és un veterà que cohesiona el vestidor, sinó perquè és un bon futbolista que sempre rendeix.

I si realment aquesta és la darrera temporada de Sylvinho al Barça, el lateral es mereixeria el reconeixement del club i de l'afició, fins potser, si es retirés definitivament i pengés les botes, podria seguir vinculat al Barça.


A la celebració del doblet d'aquesta temporada (Copa i Lliga) els jugadors van fer parlar Sylvinho: mentre Piqué cridava "campeones!", el lateral esquerra brasiler va parlar breument, però íntegrament, en català, mostrant, com ho va fer Rijkaard al seu dia, que aprendre a parlar català és només una qüestió de voluntat personal i de sensibilitat vers el país on vius.

----------------------------------

pd: vídeos interessants


Golàs que va fer al Barça amb el Celta de Vigo


Gol al Chelsea amb la samarreta de l'Arsenal


Espontani homenatge d'un espontani


Imatges del jugador i agraiment que subscric

diumenge, 24 de maig del 2009

1r vídeo PSC campanya europees'09 i 4rt vídeo diari de Maria Badia

L'activitat audiovisual durant les campanyes electorals és frenètica, especialment en les darreres, també en aquesta. Hi ha els espots de campanya, els vídeos de tall publicitari, però també hi ha els vídeos sobre els actes de campanya i, en un to més personal, els vídeos dels candidats. El PSC naturalment no n'està al marge i edita i publica com a mínim, durant la campanya, un vídeo amb la candidata Maria Badia.

Vídeo-Diari de campanya




Vídeo-Diari de campanya: Dia 1




Video diari de Campanya: Dia 2




Vídeo-diari de campanya: Dia 3




Ara els candidats entren, si nosaltres volem, cada dia a casa nostra... i tal vegada algun dia aquests hi seran ben aprop...

La campanya de les europees d'enguany del PSC juga molt, com també ha fet en altres eleccions, amb imatges, sobretot cares, de la dreta...

Maria Badia presenta les tanques de campanya




Hi ha qui m'ha qüestionat aquesta manera de fer campanya de contraposar-se a l'adversari fent-lo aparèixer no només en el discurs sinó també en la pròpia imatge de campanya. No és fruit de la improvització, res és fruit de la improvització al PSC, tampoc al PSOE, pel que fa a les campanyes electorals. Pot agradar més o menys, però jo la campanya del PSC, la trobo molt directe i simplificadora: a Europa o governa la dreta o governa l'esquerra, i la dreta europea i mundial té aquestes cares...

És una campanya on s'identifica molt clarament qui som nosaltres i qui són ells, i els mostrem, ni que sigui d'esquenes...

Spot PSC Campanya Eleccions Europees




Però més enllà de situar-nos lateralment, també planteja, el PSC, una campanya on explicar les propostes per europa, que en el cas del primer espot de campanya, resulta molt entenedor: les paraules justes amb unes imatges que ho exemplifiquen prou bé...
Els partits a les eleccions es juguen quelcom més que el què el recompte de vots els otorga, posen en joc també la seva capacitat creativa i estratègica per dissenyar i organitzar una campanya electoral reeixida...

Els governs coixos...

Hauria d'haver-hi pactes de govern entre els partits grans, quan pacten un gran i un de petit, sembla com si el govern anés coix...

No ha estat expressada literalment així, aquesta frase, però sí d'una manera molt aproximada. La seva reflexió l'ha dit quan parlàvem, naturalment, de política, fent referència a la política local, del seu municipi, un poble del Gironès, però també de la política a nivell català i estatal. He tingut la temptació de començar a debatre sobre la qüestió, però he preferit escoltar, que a mi ja em tinc molt sentit...

No m'ha concretat la seva reflexió amb cap exemple, potser perquè no feia falta. Però sí que ha dit que d'aquesta manera els partits grans deixarien de discutir-se entre ells per marcar les seves diferències, mentre nosaltres (la ciutadania), ens ho mirem des de fora i sobretot hi sortim perdent...

Hem començat parlant de la seva feina; diu que li ha baixat molt l'activitat, quasi un 50%; la gent s'ho pensa abans de trucar a les asseguradores; també hi ha menys accidents (ei, que ja se n'alegra, eh!) i sobretot hi ha més cotxes nous circulant, ergo, menys avaries... Però malgrat tot, seguim tenint feina, menys que fa un o dos anys enrere, però seguim treballant.

Potser el problema, ha dit, és que ens havíem acostumat a un nivell, i ara el nivell ha baixat... He entès que es referia a la facturació, als beneficis... He pensat que aquesta patacada d'altres l'han patit d'una manera més brusca... He pensat que quan pujàvem feliçment ho fèiem sobretot sobre una inacabable (ens ho semblava llavors) escala de maons, que ens portava més amunt del què hauríem volgut anar... una escala que malgrat sabíem que algun dia s'acabaria, no deixàvem de pujar, fins que el nostre peu no va trobar el següent graó i... Bé, el resultat ja el coneixem...

Després hem parlat de política: li he dit que coneixia dos dels tres darrers alcaldes del seu poble... i n'hem parlat una estona... però de seguida hem parlat (sobretot ell, jo he escoltat molt) de les eleccions i la formació de governs en general, sense posar noms i cognoms...

El camí entre el polígon industrial de Fornells de la Selva i Sarrià de Ter se m'ha fet molt curt; ha estat molt agradable i profitós. Quan ens hem acomiadat, després de signar-li el full de comanda per l'asseguradora (d'altra banda no cobraria el servei) ens hem encaixat les mans (no ho havíem fet quan ens hem trobat) i cada un ha seguit el seu camí... Ni tan sols sé com es diu... però estic convençut que el seu ex alcalde, a qui ell coneix de fa anys, m'ha dit, molts més que no pas jo, m'ho sabrà dir...

-------------------------------

pd1: inspiracions musicals relacionades amb aquest escrit...

Led Zeppelin - Stairway to Heaven


Madness : Driving In My Car


pd2: el cotxe?. Res greu que dilluns el mecànic no pugui resoldre... Espero...

dissabte, 23 de maig del 2009

Manifest Roses'09: socialistes i l'esport


Malament si la sectorial d'esports del PSC no fos activa!... Bé, més enllà de la broma, el cert és que la Sectorial d'Esports de de la federació del PSC de les comarques gironines és molt activa; el seu responsable i coordinador és el sarrianenc Joaquim Rodríguez, qui sempre està a disposició dels militants i càrrecs electes del PSC per orientar-los en matèria de planificació esportiva. No en va en Quim Rodríguez va ser, durant els darrers mesos del Govern Maragall, el delegat d'Esports de la Generalitat a Girona.

A principis de maig la sectorial d'Esports de la federació del PSC de les comarques gironines va organitzar una trobada a Roses, amb una vessant no només "teòrica" i de planificació, sinó també pràctica, pel què es van visitar instal·lacions esportives i es va fer activitat.


Un dels fruits de la sectorial d'esports és aquest manifest, que no només s'emmarca i es suma a tot el què des del PSC a nivell nacional s'ha anat acordant Congrés rere congrés, sinó que sobretot posa de relleu la necessitat d'impulsar, des de les administracions i en especial la Generalitat, l'esport i la pràctica d'activitat física.

MANIFEST DE ROSES 2009: SOCIALISTES I L’ESPORT

Alcaldes i alcaldesses, regidors/es d’esport i membres de la sectorial d’esports de les comarques de Girona, reunits a Roses el 9 de maig de 2009, declarem:

Estudis recents tornen a posar de manifest que una majoria de catalans no fan cap esport ni practiquen regularment activitats fisicoesportives tot i el gran esforç de clubs i entitats esportives del país. Els ajuntaments són i poden ser els grans impulsors de l’esport ciutadà, l’esport per a tothom, per la qual cosa el Govern de la Generalitat ha de dedicar-hi els recursos suficients

Necessitat de més inversió per part del Govern de la Generalitat
Des de l’any 2004 el Govern de la Generalitat ha fet un gran esforç d’ordenació i regulació esportiva tot incrementant la dotació pressupostària per poder fer front a les diferents convocatòries públiques. La societat ha pres consciència de la importància de l’esport i l’activitat fisicoesportiva que contribueix a l’educació, al benestar personal i a la cohesió social, la millora de la salut, l’associacionisme i és un sector que fomenta l’ocupació.

Entenem que cal incrementar el pressupost d’inversió en esport per part de la Generalitat que és clarament inferior al de la majoria de Comunitats Autònomes de l’Estat Espanyol. Recursos que caldrà destinar sobretot a l’esport de base i a l’esport actiu.

Recolzament als clubs i entitats esportives
Volem donar tot el nostre suport als clubs esportius i entitats esportives que treballen per l’esport de base, alguns dels quals tenen equips a l’elit esportiu tot fent polítiques de contenció econòmica i cercant equilibris en els seus pressupostos. Entenem que els clubs esportius són una peça fonamental del teixit associatiu català perquè fomenten la participació i la inclusió i han de disposar de tot el nostre suport perquè puguin accedir a polítiques expansives de formació de tècnics i a la universalització de la pràctica esportiva

La cooperació com a via sostenible
Cal facilitar estudis territorials i de població per promoure equipaments mancomunats. Equipaments i instal·lacions compartides entre diversos municipis segurament rendibilitzarà el seu ús i farà viables els seus projectes. Les administracions han de facilitar projectes compartits i elaborar plans estratègics d’equipaments comarcals i subcormarcals que puguin donar resposta a diverses modalitats esportives, algunes de les quals no es poden practicar a casa nostra. Compartir recursos i fomentar el cooperativisme poden ser referents socials compartits per tots nosaltres

Els socialistes compartim plenament els principis dels valors de l’esport i ens comprometem a difondre la pràctica esportiva entre la ciutadania.

Roses, 9 de maig de 2009

divendres, 22 de maig del 2009

Jo votaré Maria Badia



Jo votaré, a les properes eleccions al Parlament Europeu del 7 de juny, a Maria Badia, candidata del PSC a aquestes eleccions. Sé que és el què s'espera de mi en tant que socialista, però ho faré a consciència, no per inèrcia.



Aquesta mitjanit s'ha iniciat la campanya electoral i durant aquests propers 15 dies ens familiaritzerem, pel que fa al PSC, amb aquestes imatges i missatges. I el PSC el què voldrà transmetre aquests propers dies és que a Europa ens hi juguem molt; malgrat Europa i les seves institucions ens semblin llunyanes, els seus efectes, l'efecte de la seva política i pr tant de les seves decisions, ens afecten en el nostre dia a dia.

També es parlarà molt del PP i sobretot del què representa, la dreta europea. El Parlament europeu pot tenir una majoria conservadora o una majoria progressista. Naturalment la carta de colors dels partits europeus és més col·lorida, més diversa, però al cap i a la fi és una qüestió de dretes o esquerres. I aquí (a Catalunya, també naturalment a Espanya), qui simbolitza la dreta és el Partit Popular. En aquestes eleccions el principal contrincant és el PP...






I a la dreta, malgrat sabem com és i què fa, a vegades cal posar-li cares, i quests són un repòquer del conservadorisme europeu i mundial. I rere els rostres, hi ha opinions, més o menys velades, que d'una manera més o menys encertada (segons els gustos) també convé identificar, com ho fa aquest vídeo del PSOE.


Tercer video del PSOE para la campaña europea




Maria Badia fa dies que manté una intsensa activitat de precampanya, que a partir d'avui s'intensificarà amb la campanya; amb molta activitat al carrer, amb els sectors, en actes electorals, però també a la xarxa, també en format vídeo, com aquest fent referència a l'inici de la campanya.

Vídeo-Diari de campanya


La campanya electoral de les eleccions al Parlament europeu del PSC mantindrà els formats tradicionals, però també seguirà i ampliarà la seva presència a internet:

Web de campanya: socialisteseuropeus.cat, que conté

. informació de la candidata (biografia personal i explicació de la seva activitat al Parlament Europeu) a més de la candidatura completa.

. documents i propostes a Programa.

. notícies i events de campanya a Actualitat.


. vídeos i fotografies a Multimèdia.

Bloc de la candidata Maria Badia: mariabadia.cat i el seu perfil personal al Facebook.

Espai de ciberactivistes amb:

. weblog Activa't per Europa (oberta a l'octubre del 2008 pel debat ciutadà sobre temes escollits per la gent participant, sobre la construcció d’una Europa Social, i que ara continua com a plataforma per a ciberactivistes amb material multimèdia, vincles amb xarxes socials, temes a debatre....)
. grup de Facebook "Jo dono suport a Maria Badia"
. Twitter

No us demanaré pas, encara que podria fer-ho, que vosaltres també voteu a Maria Badia a les eleccions europees, però sí que us recomano que feu el tafaner per aquest entorn 2.0, tant si teniu clar què votareu com si teniu clar què no votareu, si no teniu clar què votareu o si teniu clar que no votareu...

--------------------------------

pd: sobre Maria Badia també he escrit
Ocasional trobada amb Maria Badia a Brussel·les, publicat el dilluns 6 d'abril de 2009.
"El que queda del dia" de Maria Badia, publicat el dilluns 13 d'abril de 2009.

dimecres, 20 de maig del 2009

10 propostes i suggeriments per millorar el MIEM de Sarrià de Ter


Aquest és el document que aquest dilluns el grup municipal del PSC de Sarrià de Ter vam entrar a l'ajuntament amb les nostres propostes de millora i suggeriments al MIEM de Sarrià de Ter.



PROPOSTA DE MILLORA I SUGGERIMENTS DEL GRUP MUNICIPAL DEL PSC AL MIEM DE SARRIÀ DE TER

Roger Casero Gumbau, en representació del grup municipal del PSC

EXPOSO

Que en la sessió ordinària del ple de l'ajuntament de Sarrià de Ter es va aprovar, per majoria i amb l'abstenció del grup municipal del PSC, la proposta inicial de Mapa d'Instal·lacions Esportives Municipals (en endavant MIEM) de Sarrià de Ter.

Que el passat 16 d'abril d'enguany el Butlletí Oficial de la província (BOP) va publicar l'acord d'aprovació inicial, en el què s'indicava l'inici, a partir de l'endemà de la publicació al BOP, del termini d'exposició pública per un termini de trenta dies hàbils, a fi que s’hi puguin presentar al·legacions, reclamacions o suggeriments.

Que des del grup municipal del PSC de Sarrià de Ter fem una valoració general positiva de la proposta del MIEM, doncs és una bona eina que ens permet tenir una radiografia de la pràctica i les instal·lacions esportives a Sarrià de Ter, alhora que considerem que és una gran oportunitat per projectar el nostre futur en clau de la pràctica de l'esport.

Que hem detectat alguna mancança en la fase d'anàlisi del MIEM, sobretot la línia que marca el punt 3.3. de la Guia MIEM del Consell català de l'Esport, pel que fa a les enquestes sobre hàbits fisicoesportius de Sarrià de Ter, així com la nul·la participació de les associacions de veïns i altres entitats del poble. També considerem que el document és poc ambiciós i és conservador en la majoria de propostes i que en aquestes i manquen, a criteri nostre, alguns equipaments i usos.

Que una de les mancances del procés d'elaboració del document ha estat la no participació del nostre grup municipal, malgrat mostrar el nostre interès i posar-nos a disposició del govern des del principi d'elaboració del document, i d'insistir-hi al llarg del procés.

Que degut a aquesta impossibilitat de participar en el procés d'elaboració del MIEM, la voluntat del grup municipal del PSC és presentar propostes de millora al MIEM aprovat inicialment, amb la finalitat que puguin ser debatudes amb la regidoria d'esports i amb l'equip redactor del document, a fi que puguin ser recollides i afegides al document per a la seva aprovació final.

Que analitzada la proposta de MIEM de Sarrià de Ter aprovada inicialment, redactada per encàrrec de l'ajuntament per LLOP GESTIÓ DE L’ESPORT, així com estudiat el document del Consell Català de l'Esport Guia per a la redacció del MIEM, així com valorat el procés d'elaboració i redacció del propi document,

FORMULO les següents PROPOSTES DE MILLORA

1.- Enquesta sobre els hàbits fisicoesportius de la població de Sarrià de Ter

Hem detectat que a la fase d'anàlisi hi manca. Aquestes dades són especialment rellevants perquè ens aportarien una informació més fidel, menys intuïtiva i qualitativament i quantitativa molt important sobretot dels practicants d'esport i activitat física no vinculats a clubs i/o entitats.

Proposem que es faci l'enquesta o bé que s'extrapolin les dades de la darrera enquesta del CCE (segons Guia MIEM, punt 3.3.)‏, sense que això suposi posposar l'aprovació definitiva, sinó que es formuli el compromís d'ampliar aquesta informació.

2.- Camp de voleibol exterior

Proposem que es construeixi un camp de voleibol exterior, ubicat a la zona dels pavellons. El voleibol és un joc d’equip i el camp estaria a prop dels esports d’equip, pel què podria utilitzar-se per entrenaments dels equips i per l'equip de voleibol existent.

Podria suposar renunciar al camp de petanca previst al MIEM a la zona, però també proposem que es facin camps de petanca en una ubicació diferent a Sarrià de Baix.

3.- Nova zona esportiva al Passeig del Riu

Trasllat de l'actual zona esportiva (porteries) a l'altre costat de la plaça, possibilitant ampliar l'espai entre porteries, compartint l'espai amb les cistelles de bàsquet, amb la possibilitat de pavimentar aquest espai i guanyant d'aquesta manera una nova pista poliesportiva a l'aire lliure.

A la zona propera al carrer Josep Pallach proposem ubicar-hi camps de petanca i un circuit de salut per a la gent gran, vinculant aquesta zona esportiva i activitats a les activitats de l'equipament municipal El Coro i de l'oficina de la gent gran de Sarrià de Ter, ampliant d'aquesta manera l'oferta d'activitat física per a la gent gran.

Amb aquesta nova esportiva es revitalitza l'espai del Passeig del Riu, esdevenint també un espai de relació intergeneracional a l'aire lliure (infants, joves, adults i gent gran).

4.- Dues pistes de tennis a la zona esportiva del Centre Cívic la Cooperativa

Proposem construir dues pistes tancades, amb il·luminació artificial a la zona esportiva del Centre Cívic la Cooperativa. El control d'accés i la gestió es podria fer des del propi equipament municipal.

Aquesta proposta significa fer una ordenació urbanística diferent, desplaçant l'actual espai de les cistelles de bàsquet en un altre espai dins la mateixa zona esportiva.

Pensem que amb les pistes de tennis recuperem un esport que s'havia practicat anys enrere a Sarrià de Ter, alhora que ampliem l'oferta d'activitat esportiva. És una activitat que pensem que pot tenir molta demanda.

5.- Centre de senderisme i BTT a la zona esportiva del Centre Cívic la Cooperativa

Ubicar un punt d'informació i un plànol de les rutes i itineraris. Disposar d'una bomba pressió per botir rodes, caixa eines i farmaciola, punt d'aigua...

Caldria marcar i mantenir bé els itineraris (com s'està fent) i marcar un circuit de footing.

És una acció que pot anar vinculada també a les altres rutes i senders que transiten pel poble (Ruta del Ter, camí de St. Jaume i la futura via verda) i relacionada amb l'activitat de restauració del municipi en general i del Centre Cívic en particular. La proposta vol potenciar interrelació entre la pràctica de l'esport i el turisme.

6.- Piscina coberta

D'entrada caldria estudiar detingudament la proposta que al seu dia havia fet CiU, que consistia en cobrir i climatitzar la piscina actual. Caldria veure si el projecte és viable i si es pot fer ús de la piscina tot l'any.

L'altre opció que plantegem és que es faci una previsió de piscina mancomunada amb altres municipis del sector nord del Gironès. Aquesta opció requereix negociació i pactes multi laterals entre els diferents municipis per decidir-ne la possible ubicació, construcció i manteniment. Caldria seguir l'experiència dels municipis de Palamós, Vall-llobrega i Calonge. A més s'introdueix la cooperació municipal com a valor afegit en la gestió d'equipaments esportius de caràcter supramunicipal.

7.- Major definició nova zona esportiva Pla de Dalt

En la proposta del MIEM es contempla el trasllat del camp de futbol a la nova zona esportiva del Pla de Dalt, però no es defineixen quins altres equipaments han de completar aquesta zona esportiva.

La proposta del MIEM també contempla la reforma de la pista poliesportiva actual de La Rasa, però no en preveu el seu posterior trasllat, acompanyant el trasllat del camp de futbol.

Proposem que el trasllat del camp de futbol inclogui també la construcció d'una pista poliesportiva, amb possibilitat de ser, inicialment, coberta. Cal una major definició de la nova zona esportiva, tenint present també uns possibles usos d'aquests espais com a equipaments escolars.

8.- Pista poliesportiva al Pla dels Vinyers

Hem observat que no hi ha cap previsió d'actuació al barri del Pla dels Vinyers, que és precisament un sector sense equipaments esportius, pel què proposem que es construeixi una pista poliesportiva a la zona d'equipaments municipal.

9.- Sala de musculació

‏Proposem que es pugui habilitar una sala de musculació a la zona de pavellons (nova centralitat esportiva), donant així un major servei no només als equips dels diversos clubs esportius, sinó que oferint també aquesta oferta a la població en general. La ubicació d'aquesta sala de musculació també podria plantejar.se vinculada a una futura piscina coberta o a la nova zona esportiva del Pla de Dalt, vinculada al nou camp de futbol,

10.- Excel·lència esportiva – tecnificació handbol

Proposem afegir, dins les línies estratègiques, l'aposta per l'excel·lència esportiva, acompanyant al MIEM la proposta de petició a la Federació Catalana d'Handbol de fer de Sarrià de Ter un Centre de tecnificació d'handbol al territori.

A nivell de comarques de Girona Sarrià de Ter aporta centralitat al triangle format per Banyoles, Bordils i Girona – Sarrià de Ter.

La construcció d'un nou pavelló, a més, pot significar un revulsiu que reforça aquesta proposta alhora que una oportunitat per obtenir finançament per a la seva construcció.

Sarrià de Ter, a dilluns 18 de maig de 2009


Roger Casero Gumbau
Grup Municipal del PSC a l’Ajuntament de Sarrià de Ter

10 són les nostres propostes de millora i suggeriments, propostes que vam tenir l'ocasió de compartir amb entitats esportives i socials de Sarrià de Ter i que confiem que, si bé no totes, algunes d'elles es puguin incorporar al MIEM per a la seva aprovació definitiva. La nostra voluntat, després d'abstenir-nos a l'aprovació incial, és votar-hi favorablement a l'aprovació final, aportant, el nostre grup municipal, el consens municipal amb què pensem que cal aprovar el MIEM de Sarrià de Ter.

--------------------------------------

pd: sobre el MIEM de Sarrià de Ter també he escrit en aquest bloc
L'esport, un motor de Sarrià de Ter, publicat el dilluns 30 de juny de 2008
Volem millorar el MIEM de Sarrià de Ter, publicat el dimecres 8 d'abril de 2009
Reunió amb clubs i entitats pel MIEM de Sarrià de Ter, publicat el diumenge 10 de maig de 2009

dimarts, 19 de maig del 2009

El tercer plat del menú de l'escriptor

Frederic Mayol (La setena mirada) i Dani Coll (Sense presses) a la biblioteca de Salt. Foto publicada al meu twitxr.

Plou sobre Salt, però no prou com per no anar a degustar el tercer plat d'aquest completíssim menú degustació que és el Menú de l'escriptor que organitzen les biblioteques de Girona, Salt i Sarrià de Ter.

Surto del cotxe cercant refudi sota el paraigües i una veu amiga, coneguda, sarrianenca, em saluda... És en Josep Ma Sansalvador, sarrianenc de pro, que fins a la data ha assistit a totes les degustacions del menú, fins i tot n'ha presentat una...

Entrem junts a la Biblioteca pública de Salt i el cert és que fa goig, molt de goig!. És generosa d'espai i majestuosa alhora, molt agradable al tacte dels peus (moqueta) i de la vista (res de llibreries altes que priven copsar tot l'espai, diàfan, encara que poblat de columnes, de la biblioteca...

En un racó de la biblioteca tot sembla preparat per a l'ocasió: cadires per al públic i un portàtil, un projector i una pantalla pels dos xefs blocaires que ens serviran el tercer plat d'aquesta ruta gastrobiblionòmica...

Abans que els saltencs Dani Coll (Sense presses) i Frederic Mayol (La setena mirada) ens expliquin i, sobretot, comparteixin les seves vicissituds, i després de la protocolària presentació del regidor de cultura de Salt, la directora de la Biblioteca pública de Salt fa una breu introducció sintetitzada parafrasejant Harry el brut: les opinions són com el cul, tothom en té un. Tota una declaració de principis, sobretot perquè amb aquesta frase queda clar que del què parlaran en dani i en Frederic serà de cinema i que ho faran, més que des de llurs culs, a partir de les seves opinions, de la seva mirada...

M'agrada que en Dani Coll afirmi, responent a una pregunta que ell mateix es fa amb tanta sinceritat: perquè un bloc? Per les ganes de ser llegit!. És tan evident que massa vegades ens n'oblidem. De la mateixa manera que qui fa música vol ser escoltat, qui escriu vol ser llegit.

En Dani ens explica que al seu bloc, actiu des de fa anys, hi fa comentaris molt personals sobre pel·lícules que li agraden, pel·lícules poc comercials i sempre comentaris, opinions sinceres, en positiu.

El seu bloc té diverses seccions, algunes molt interessants, com els Rosebuds (paraula, concepte, enimentment cinematogràfic!), que és un espai amb una selecció de fragments de pel·lícules que li agraden especialment, petits tresors. O bé el Tiquet Sense Presses, on podem veure totes les cartelleres de les pel·lícules comentades i accedir-hi d'una manera més intuïtiva.

En Dani diu que el bloc és un espai per pedre-hi el temps, no en va la capçalera del seu bloc diu que és un espai pensat per perdre-hi temps... Als blocs cal dedicar-los temps, per fer-los i per llegir-los, i és així com cal interpretar la capçalera del bloc d'en Dani Coll.

En Frederic Mayol explica que el seu bloc va néixer com a extensió i complement d'un programa sobre cinema, La setena mirada, que feia a Ràdio Salt, essent un espai que permetia aleshores (el programa de Ràdio de moment no el fa) encabir-hi continguts, sobretot vídeos, que per antena naturalment no tenien cabuda... En Frederic, a part d'aquest bloc, també té el bloc Un salt al món.

La setana mirada és un bloc sobre cinema actual, sobre les pel·lícules d'estrena, li agradin o no. La seva font d'informació són els comunicats de premsa i promocions prèvies a les estrenes de les productores i distribuidores, pel què, malgrat no pot assistir als passis prèvis, en Frederic té informació deles pel·lícules abans que arribin a les cartelleres. La seva opinió al bloc, però, també és molt personal, tot i què és un bloc amb un caràcter més informatiu i divulgatiu.

La setena mirada d'en Frederic també té seccions interessants, com El personatge del mes (Candela Peña és el del mes de maig) o bé la secció de tràilers, on hi destaca el de la pel·lícula Ágora d'Amenábar...




El cinema dóna molt per parlar i són molts els temes que van sortint a la conversa, en què el públic també participem. Tots dos destaquen l'important paper dels directors en les pel·lícules, detall que moltes vegades passa desapercebut pel públic en general.

Sobre si les pel·lícules són bones o no i, sobretot si agraden o no, la clau està en l'expectativa i en el què s'espera d'elles. Hi ha pel·lícules que no enganyen, que són exactament allò que han volgut crear; el problema és quan una pel·lícula pretén ser allò que no és...

Naturalment també es parla de les versions originals i els doblatges; a l'estat espanyol, com a Itàlia diuen, el doblatge és una causa directa de les dictadures de Franco i Mussolini. El públic en general està acostumat als doblatges, pel què les versions originals subtitulades no entren als circuïts comercials. Amb el doblatge, a pesar del gran nivel que hi ha, sobretot a Catalunya, es perd molta essència d'una pel·lícula, sobretot de la qualitat interpretativa dels actors. Es parla de l'important, encara que minoritària i solitària, tasca que fa el Cinema Truffaut a Girona. Sobre el doblatge i les versions originals també es comenta la possibilitat que podrien oferir les sales de cinema en triar, a través d'auriculars, veure (i sentir) la pel·lícula en versió original o doblada.

També es parla de les multi sales de cinema, constatant que efectivament a més sales no hi ha més oferta cinematogràfica, i que les crispetes i refrescos representen les veritables fonts d'ingressos de les sales de cinema.

I es parla de les crítiques de cinema, essent el primer que cal mirar qui l'escriu i signa, i dels Oscar (els premis de l'acadèmia nord-americana) i les pel·lícules que opten a premi i també es parla de tot un clàssic: la traducció dels títols!.

Un plat, aquest tercer del menú de l'escriptor, molt cinematogràfic!. Ha estat una bona vetllada... Abans de sortir de la biblioteca, amb en Josep Ma Sansalvador demanem que ens marquin el punt de llibre: ja tenim tres segells!. Sortim de la biblioteca i a salt encara plou...

Aquesta setmana, pel que fa a al menú de l'escriptor, es serveix el quart plat, val a dir que amb molts ingredients (Quim Curbet, Lluís Gil i Manel Mesquita -elDimoni.com-; sembla que finalment Judith Gubau no podrà assistir-hi), a la Biblioteca Salvador Allende del barri gironí de Santa Eugènia...

Aquesta setmana, però, després d'haver assistit a les tres primeres sessions, estaré en dejú obligat, trobant-me a 700 km de casa, a la capital del regne...

--------------------------

pd1:sobre el menú de l'escriptor he escrit:
El menú de l'escriptor'09: blocs i literatura, publicat el dilluns 27 d'abril de 2009.
El primer plat del menú de l'escriptor, publicat el divendres 8 de maig de 2008.
El segon plat del menú de l'escriptor, publicat el dimecres 13 de maig de 2009.

pd2: us recordo que el menú de l'escriptor també és present a la xarxa social Facebook i té un perfil al Flikr (imatges - fotografies):
El menú a Facebook
El menú a Flickr

pd3: també podeu seguir l'actualitat del menú a les entrades sobre les sessions al bloc del menú:
Harry, el brut, diu: "les opinions són com el cul, tothom en té un"
El Menú a Sarrià de Ter
Carles Miró i Eduard Batlle a la biblioteca Just M. Casero

pd4: Les nits en blanc i negre també és un bloc que neix d'un programa de ràdio, en aquest cas de Ràdio Sarrià.

Tasta'm, i seràs més lliure!

Hores Prohibides de Núria Martí a Sants Estació. El llibre no és dels que participen a la campanya, és el meu...

Tasta'm és una de les accions del Pla de Foment de la Lectura 2008-2011 del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Amb aquesta acció, el Departament de Cultura distribuiex opuscles amb primers capítols de novetats literàries editades en català, apropant-les al públic a través dels mitjans de transport públics de Catalunya i Balears. Entre finals de l'any passat i principis d'aquest es va fer una primera edició del Tasta'm, i aquesta setmana s'inicia la segona.

Tasta'm




Aquests són els punts de difusió dels opuscles:

35 línies d’autobús de TMB i Tugsal: Barcelona, Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs, Montgat i Tiana.

60 estacions del Metro de Barcelona de les línies L1, L2, L3, L4, L5 i L11.
Trambaix i Trambesòs.

18 estacions de Ferrocarrils de Catalunya: Barcelona (8), Sant Cugat, Rubí, Terrassa-Rambla, Sabadell-Rambla, l’Hospitalet de Llobregat (2), Sant Boi de Llobregat, Martorell central, Igualada i Manresa Baixador.

22 estacions i parades d’autobús: Balaguer, Caldes de Montbui, Camprodon, Granollers, la Seu d’Urgell, Manresa, Olot, Palafrugell, Platja d’Aro, Roses, Sabadell, Sant Feliu de Guíxols, Terrassa, Tortosa, Vic, Vilafranca del Penedès, Cadaqués, Palamós, Banyoles, Bordils, Flaçà i Lleida (oficina d’atenció al client de l’ATM).

35 estacions de Renfe i Adif: Barcelona (7), Girona, Figueres, Ripoll, Camp de Tarragona, Tarragona, Salou, Tortosa, Reus, Lleida Pirineus, Mataró, Badalona, Premià de Mar, Vilanova i la Geltrú, Sitges, Gavà, Mollet Sant Fost, Granollers, Vic, La Garriga, Vilafranca del Penedès, Martorell, Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat, Cornellà de Llobregat, L’Hospitalet de Llobregat, Cerdanyola del Vallès, Sabadell Centre i Terrassa.
I aquestes són les obres que participen en aquesta segona edició:

Núria Martí, Hores prohibides, Amsterdam. (Del 18 al 24 de maig).
Carles Casajuana, L’últim home que parlava català, Planeta. (Del 25 al 31 de maig).
Joan-Daniel Bezsonoff, Una educació francesa, L’Avenç. (De l’1 al 7 de juny).
Jordi Cervera, La mort a 6/25, Edebé. (Del 8 al 14 de juny).
Miquel Bezares, Terminal B, Moll. (Del 15 al 21 de juny).
Josep Lluís Aguiló, Llunari, Proa. (Del 22 al 28 de juny).
Gemma Aguilera, Una humanitat extingida, Ara Llibres. (Del 29 de juny al 5 de juliol).
Llort, La imperfecció de les bombolles, Arola. (Del 6 al 12 de juliol).
Aharon Appelfeld, Flors d’ombra, Club Editor. (Del 13 al 19 de juliol).
Josep Ballester, El col·leccionista de fades, Bromera (Del 20 al 26 de juliol).
Manel Ollé, La Xina que arriba, Eumo. (Del 27 de juliol al 2 d’agost).
Ricard Salvat, Animals destructors de lleis, Meteora. (Del 14 al 20 de setembre).

Presentació del programa 'Tasta'm'




En una primera edició les obres seleccionades van ser:

De tot cor, d’Andreu Martín (Bromera Edicions). Del 10 al 16 de novembre de 2008.
Coses que et passen a Barcelona quan tens trenta anys, de Llucia Ramis (Columna Edicions). Del 17 al 23 de novembre de 2008.
Criatures d’un altre planeta, d’Elisabet Pedrosa (La Magrana – Dèria). Del 24 al 30 de novembre de 2008.
La rebel·lió, de Joseph Roth (Editorial Ensiola). De l’1 al 7 de desembre de 2008.
Això és (i no és) allò, de Jesús Tusón (Ara Llibres). Del 8 al 14 de desembre de 2008.
Retorn amarg, de Lluïsa Forrellad (Angle Editorial). Del 15 al 21 de desembre de 2008.
Pedra foguera, antologia de poetes joves (Documenta Balear). Del 12 al 18 de gener de 2009.
Els mil i un quarts d’hora, de T. S. Gueullette (Editorial Moll). Del 19 al 25 de gener de 2009.
Ala de corb i els traficants d’esclaus, d’Enric Larreula (Baula Editorial). Del 26 de gener a l'1 de febrer de 2009.
Criatures obstinades, d’Aimée Bender (Club Editor 1984). Del 2 al 8 de febrer de 2009.
La intimitat, de Marc Romera (Editorial Empúries). Del 9 al 15 de febrer de 2009.
L’amistat, de Francesc Torralba (Pagès Editor). Del 16 al 22 de febrer de 2009.

D'aquestes obres n'hi ha una, la que precisamehbt es promociona aquesta setmana, que em fa especial il·lusió, doncs és una obra, Les hores prohibides, que va ser finalista del Premi de Novel·la Curta Just M. Casero; també em fa il·lusió que hagi estat seleccionada per la seva autora, la Núria Martí Constans, qui entre d'altres premis també va guanyar el Premi Literari Sant Jordi de Sarrià de Ter de l'any 2008 en la categoria de narrativa.

D'entre els autors seleccionats també hi ha un multipremiat del Casero, en Joan-Daniel Bezsonoff, finalista l'any 2001 i guanyador l'any 2003.



Llegir, com diu el lema que sintetitza i dóna nom al pla de foment de lectura, ens fa més lliures i aquestes iniciatives són necessàries per fomentar la lectura de novel·les i, sobretot, de novel·les en català. estigueu alerta, doncs, a les estacions... encara que jo avui, que he circulat amb tren i metro, reconec que no he trobat cap punt per Tastar les Hores prohibides... encara que aquest llibre ja l'he llegit...

Bon profit i millor lectura!
------------------------------

pd: sobre Núria Martí també he escrit Núria Martí, escriptora en interessant projecció, el diumenge 27 d'abril de 2008 i Doble presentació a la 22: Hores prohibides (1) el diumenge 19 d'abril de 2009 i l'he citat aDoble presentació de Premis Casero a la Llibreria 22, el divendres 23 de gener de 2009 i a Pau Planas guanya el Premi Just M. Casero, el dimecres 31 d'octubre de 2007.

Faules d'Isop a 4rt A del CEIP Montserrat

La cabra i l'ase

Un pagès atipava a la vegada el seu ase i una cabra. Aquesta, envejosa perquè el seu company era atès molt més bé, li va aconsellar:
- La sínia i tanta càrrega fan que la teva vida sigui un turment inacabable. Fes veure que estàs malalt i deixa't caure dins un forat. D'aquesta manera et permetran fer força repòs.
L'ase, seguint aquest consell, es deixà caure i es va malmetre tot el cos. El pagès va cridar de seguida el veterinari i li demanà un remei per salvar el seu ase.
El menescal, després d'haver vist el malalt, va receptar que li fos preparada una infusió de pulmó de cabra per a retornar-li les forces.
I sense pensar-s'ho aquell home va sacrificar de seguida l'envejosa cabra per tal de guarir el seu estimat ase.

El que no vulguis per a tu, no ho vulguis per a ningú.

El passat divendres 8 de maig a primera hora de la tarda era davant les i els alumnes de 4rt A del CEIP Montserrat de Sarrià de Ter disposat a passar una bona estona amb ells tot explicant-los faules d'Isop. Aquesta és una de les activitats del CEIP Montserrat en què mares i pares podem participar.



La classe de 4rt A és la de la meva filla gran, la Clàudia (9 anys) i va ser ella qui em va demanar si podia anar-los a explicar algun conte. D'entrada no sabia massa què explicar-los, els alumnes de 4rt de primària no s'empassen qualsevol història... I el dia abans d'anar a l'escola vaig pensar en un llibre que sempre recordo haver tingut a casa la meva mare, i que ara, de fa un temps, ronda per casa meva... un llibre de faules d'Isop. El llibre, segons s'indica amb lletra de la meva mare, va arribar a casa per les Fires de la Santa Creu de l'any 1981, aquest juntament amb un altre llibre de faules De la Fontaine.

Eren uns llibres que m'agradava molt llegir de petit, i em va semblar que als i les alumnes de 4rt A també els hi agradarien...

Em vaig plantar a la classe de la Clàudia provist només del llibre i, abans de llegir-los algunes faules, els vaig explicar l'origen del llibre, què eren les faules i qui era Isop. Vaig passar una estona molt agradable, no només explicant-los les faules, també comentant-les, doncs tenen totes elles un rerefons ètic i moral...



Aquest divendres a la tarda tornaré a anar a l'escola, en aquesta ocasió amb les i els alumnes de 1r de primària, del curs de la Irina, la meva filla mitjana (7 anys). No els hi explicaré pas les faules d'Isop, tampoc les De la Fontaine... Els hi explicaré un conte que ja tinc triat, un conte que a alguns alumnes els serà molt i molt familiar...

A la mainada els fa il·lusió que els seus pares i mares anem a l'escola a explicar-los contes, històries... A nosaltres, mares i pares, també ens agrada tornar a l'escola i compartir amb ells, amb l'excusa dels contes, una estona ben agradable i enriquidora...