Mentre el president Puigdemont, de nou cap de llista a les eleccions al Parlament, ha anunciat que, ara sí de totes totes i passi el que passi, tornarà, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, dies enrere va anunciar que es retirava uns dies per pensar i reflexionar, i decidir si dimiteix o no.
Ambdós, a la seva manera i per circumstàncies diferents, han projectat un escenari anticipant una decisió certament transcendental que, més enllà de les previsibles implicacions personals, condicionen intensament la campanya electoral.
La carta de Pedro Sánchez, responent a la decisió d'un jutge d'acceptar la causa contra la seva dona, va sorprendre propis i estranys; va sorprendre per inèdita, i també perquè, certament, sembla que la causa contra la seva dona té més aviat poc recorregut.
En l'impàs d'espera, fins que avui faci pública la seva decisió, qui més qui menys s'ha preguntat si tot plegat respon només a qüestions personals, o si el rerefons també és polític i estratègic, convertint el seu anunci de possible dimissió en una jugada mestra (?) per condicionar la campanya electoral.
És evident que, de moment, el que sí que ha aconseguit és situar-se al centre del debat polític de la campanya electoral de les eleccions al Parlament (sense oblidar que després vindran les europees), i mobilitzar el seu electorat, que no és poc.
I si la seva carta, amb el seu anunci anticipat d'una decisió, ja ha generat un gran rebombori polític, la seva decisió, sigui quina sigui la que comuniqui avui, segur que seguirà aixecant polseguera i seguirà marcant, per a bé i per a mal, la campanya electoral d'unes eleccions al Parlament que, d'altra banda, sembla ens seguiren dibuixant un escenari d'inestabilitat política a Catalunya, i de retruc a Espanya.
I pel que fa a la decisió, em sorprendria que decidís seguir, així com si res... Aquesta crisi (personal i política), penso, només es pot tancar amb una dimissió, o amb una qüestió de confiança... Veurem.
.jpg)
