dilluns, 30 d’abril del 2012

La #CasaMasó, un tresor noucentista al cor de #Girona

Foto: Roger Casero
No era la primera vegada que visitava la Casa Masó, sí la primera que ho feia des que és la seu de la Fundació  Rafael Masó.

El passat dijous 26 d'abril de 2012 la meva mare em va brindar l'oportunitat de visitar, abans de la inauguració oficial d'aquest dissabte, la Casa Masó de Girona. Acompanyats per un guia de luxe, Jordi Falgàs, director de la Fundació Rafael Masó, vam recórrer les estances de la Casa Masó en el què suposa, ben segur, el millor i més fidel viatge al Noucentisme que podem fer a Girona des del S. XXI.

El treball d'adequació i restauració d'una casa per a viure a un espai museïtzat per a visitar és excel·lent, però el gran valor de la Casa Masó és que tot alò que ens podria semblar atrezzo (parament, mobles, quadres..) són els propis de la casa. Narcís-Jordi Aragó i Mercè Huerta van saber guardar i mantenir unit tot aquest patrimoni familiar que ha esdevingut, ara ja, un important i valuós patrimoni cultural de primer ordre!

Explicava la Mercè Huerta que han estat molts els antiquaris que, al llarg dels anys, trucaven a la porta de casa seva oferint-los no pocs diners per les antigalles que tenien. "Jo els deia que no tenia res i els enviava escales avall!", ens explicava la Mercè a la meva mare i a mi, tot afegint-nos: "si ho hagués venut, ara ja no tindria ni les antigalles ni els diners!"

La visita, feta a primera hora de la tarda, ens va permetre gaudir dels vitralls amb tota la seva esplendor, tocats per un sol generós que n'il·luminava i exaltava la seva bellesa...

Us en recomano la visita, que si de moment no pot ser presencial, podeu fer-la, de moment, virtual!

No era la primera vegada que visitava la Casa Masó... tampoc serà la darrera!

----------------------------------

pd1: deixo per una altra ocasió explicar la vessant més personal, i familiar de la Casa Masó de Girona!

pd2: Imatges de la visita a la Casa Masó de Girona







dissabte, 28 d’abril del 2012

Que tinguis sort Josep #Guardiola! #MinutsMusicals amb #LluisLlach. #graciesPep #graciesGuardiola





Que tinguem sort

Si em dius adéu,
vull que el dia sigui net i clar,
que cap ocell
trenqui l'harmonia del seu cant.

Que tinguis sort
i que trobis el que t'ha mancat
en mi.

Si em dius et vull,
que el sol faci el dia molt més llarg,
i així, robar
temps al temps d'un rellotge aturat.

Que tinguem sort,
que trobem tot el que ens va mancar
ahir.

I així pren tot el fruit que et pugui donar
el camí que, a poc a poc, escrius per a demà.
Què demà mancarà el fruit de cada pas;
per això, malgrat la boira, cal caminar.

Si véns amb mi,
no demanis un camí planer,
ni estels d'argent,
ni un demà ple de promeses, sols
un poc de sort,
i que la vida ens doni un camí
ben llarg.

Lluís Llach

Gràcies Pep, que tinguis sort!

divendres, 27 d’abril del 2012

Si #Guardiola es queda, si Guardiola marxa...

Passada la particular Setmana Tràgica del Barça resten obertes, encara, dues qüestions, comptant que, tot i que matemàticament seria possible, el títol de Lliga és avui poc més que una quimera: la renovació, o no, de Guardiola (1) i la possibilitat d'aixecar el títol de la Copa del Rei (2).

I el més candent i incert és, aquests dies, el futur de Guardiola...

Si Guardiola es queda genial! Ell com ningú coneix les interioritats del club i del vestidor, ell com ningú coneix les debilitats i fortaleses de l'equip, de cada jugador... Ell com ningú sap copsar l'estat d'ànim de l'afició, de la culerada, les seves ànsies, patiments, alegries... Si Guardiola es queda sabrà administrar la medicina que club, vestidor i aficionats necessitem per a seguir gaudint de bon joc, de competitivitat i, ben segur, de títols!
Si Guardiola es queda, genial!

Si Guardiola marxa, moltes gràcies i bona sort! Si Guardiola marxa, si en Pep decideix no renovar... tampoc s'acaba el món... com a molt un cicle! Un cicle brillant, això sí, el què més!
Si la decisió és seva caldrà respectar-li, primer, i agrair-li les fantàstiques 4 temporades que ens ha donat, les millors de la història! Si ell creu que, bé pel club (directiva), bé pel vestidor, bé pel seu cicle vital i personal no ha de seguir ni el club, ni el vestidor ni la culerada hem de caure en la desolació!
Em sabrà greu si no renova, però ho entendré i li respectaré: cap retret, res de que ens deixa tirats, res que ens en deu una, res de res... Marxarà ell i en vindrà un altre, i qui vingui, sobre el llegat d'en Pep, que construeixi un nou equip que ens segueixi fent gaudir de bon joc, de competivitat i, ben segur, també de títols!
Si Guardiola marxa, moltes gràcies i bona sort!


La decisió és seva... com cantaven The ClashShould I Stay or Should I Go

dijous, 26 d’abril del 2012

Uns premis per a la Mercè i la Maria!

La Mercè Bañeras i la Maria Figueras bé es mereixien un premi! Però en comptes de donar-los un premi, hem posat el seu nom en uns premis que hem creat... que en el fons, també és un premi!

La majoria dels qui, a finals de l'any 1994, vam crear l'Associació Plataforma Educativa 3 Esses (avui Fundació Plataforma Educativa) teniem entre 20 i 30 anys, encara no, però elles, la Maria i la Mercè, ja aleshores en tenien uns quants més que nosaltres! Eren i han estat sempre les veteranes, l'experiència, però també són i han estat sempre un exemple de compromís, dedicació i esperança.

Aquests premis són el reconeixement a la seva tasca, a la seva aportació en els tangibles i intangibles de la seva acció educativa, del seu mestratge, de la seva amistat i estima.

Aquest passat dilluns 23 d'abril, diada de Sant Jordi, Plataforma Educativa va presentar els premis que duen el seu nom, els Premis d'Acció Social Mercè Bañeras i Maria Figueras, una nova iniciativa per al foment de la corresponsabilitat ciutadana, l’emprenedoria i la innovació social.

Els Premis d’Acció Social Mercè Bañeras i Maria Figueras tenen aquestes 3 categories:
Les candidatures s'han de presentar a través de la web dels premis i el termini, que va començar el passat 23 d'abril, finalitza el 31 de desembre de 2012.

Us animo a presentar-hi candidatures!

La Mercè i la Maria el dilluns, diada de Sant Jordi, estaven radiants! I nosaltres, la resta, molt contents i satisfets per la justícia que aquests premis els hi fan!

Espero, confio, que els premis sabran estar a l'alçada del nom que duen!

dimecres, 25 d’abril del 2012

La particular Setmana Tràgica del #Barça... i dels culers!

Messi esbufega després de l'eliminació contra el Chelsea. Foto: Reuters
En menys d'una setmana, i 3 partits, s'ha perdut (quasi) tot!... entenent per (quasi) tot les aspiracions a guanyar una complicada la Lliga i una més accessible (semblava) Lliga de Campions, els dos títols més importants de la temporada!

Entre el dimecres 18 d'abril i ahir, dimarts 24, passant pel dissabte 21, dues derrotes, especialment dolorosa la segona, en Lliga contra el Real Madrid, i un amarg empat, el d'ahir contra el Chelsea, que fa tan o més mal que una derrota, doncs el resultat ha estat un Barça derrotat!

De res serveix lamentar-se dels pals, de les jugades desaprofitades, de la malastrugança... de res serveix refugiar-se en el bon joc, les estones que n'hi ha hagut... Al final mana la pilota, sobretot quan esdevé gol! De poc serveix lamentar-se...

I si hi ha ferida, que, més o menys profunda, n'hi ha, cal aplicar-hi cura i temps, temps i cura, que ja cicatritzarà... i ja vindrà l'ocasió, ben segur, tard o d'hora, de tornar a somriure...

Les victòries són per gaudir, les derrotes, per aprendre'n! El Barça de Guardiola no només s'ha forjat a base de victòries, també de derrotes, que n'ha tingut i, com la d'ahir, també doloroses...

A la setmana clau ha sortit creu!... Ha estat aquesta, sens dubte, la Setmana Tràgica del Barça!

Però és tan gran el crèdit d'aquest Barça, que tampoc hem de caure en la desesperació... sí en la tristesa, en saber-nos greu no poder aixecar de nou l'orelluda, però no en la desesperació, ni tan sols amb el què pugui fer i guanyar el Real Madrid!

.La part positiva de tot plegat és que una setmana, per norma, no dura més de 7 dies!

En la victòria i en la derrota: visca el Barça!


dimarts, 24 d’abril del 2012

Transport escolar de copagament a #SarriadeTer



Aquesta és la realitat, la crua i injusta realitat: les famílies de Sarrià de Ter que vulguin seguir utilitzant el transport escolar per a què la mainada pugi a l’Escola Montserrat hauran de contribuïr al copagament del cost del transport amb 1,5 €/dia.

La gratuïtat del transport escolar a Sarrià de Ter va viure aquesta setmana, amb l’aprovació del pressupost de 2012 del Consell Comarcal del Grionès, un episodi més de la crònica d’una mort anunciada.

A Sarrià de Ter tenim, encara aquests curs, transport escolar gratuït per als alumnes del propi municipi; és a dir, Sarrià de Ter era una de les excepcions que emparava el Decret 161/1996, de 14 de maig en què es mantenia la gratuïtat del transport escolar tot i que l’escola està situada al propi terme municipal.

L’excepció estava més que justificada quan es va prendre aquesta decisió, ho està avui i ho estaria igualment el curs vinent. I no és pas fruit d’un caprici o un luxe, sinó d’una realitat poc comuna a  d’altres municipis: l’escola es troba fora del nucli urbà.

Inaugurada a finals de l’any 1977 l’Escola Montserrat es va ubicar a Sarrià de Dalt, més enllà del viaducte de l’autopista, a tocar de la parròquia de Sant Pau, fugint de la contaminació ambiental de la fàbrica Torras i acústica del trànsit de la llavors N-II, que passava pel bell mig del poble. La seva ubicació oferia, i ofereix encara, un entorn saludable i natural idoni per a la tasca educativa i docent que l’escola té encomanada.

L’existència de transport escolar gratuït no obligatori va ser fruit, a mitjans dels anys ‘90 del segle passat, d’una intensa reivindicació de l’AMPA de l’escola. Al contrari de molts altres municipis, també fins ara amb transport escolar gratuït no obligatori, el cas de Sarrià de Ter té un punt diferencial important: a molts municipis la realitat és una escola al nucli urbà que dóna servei a famílies que viuen en urbanitzacions allunyades al nucli. A Sarrià de Ter qui està allunyat al nucli urbà és l’escola!

El Govern de la Generalitat ha mantingut, en el cas del Gironès, una excepció en la supressió del transport escolar no obligatori (dins el mateix municipi) a la ciutat de Girona. Ben cert i segur que els motius estan justificats. També penso jo, pensem des de Sarrià de Ter, que prou justificats són també els de Sarrià de Ter! És inevitable sentir-nos, des de Sarrià de Ter, discriminats!

La supressió de la gratuïtat del transport escolar aportarà un nou problema a l’escola: la mobilitat, amb la difícil convivència de vehicles particulars i autobusos a l’accés a l’escola, afectat a més per les obres del TGV i l’ampliació de l’Autopista, i d’aparcament davant la pròpia escola a les hores punta, en especial al matí i a la tarda. Es preveu que el proper curs hi hagi prop de 500 alumnes a l’escola.

Amb la decisió del Govern de la Generalitat de suprimir la gratuïtat i aplicar el copagament s’obren molts interrogants a Sarrià de Ter, a nivell de famílies i a nivell d’escola: qui més qui menys tira de calculadora per fer-se una idea del possible cost, qui més qui menys fa càbales sobre possibles alternatives al transport escolar... i a l’escola ja no saben com pujaran, aparcaran i baixaran tants autobusos i cotxes particulars...

Aquesta és la realitat, la crua i injusta, realitat!


Article publicat a GironaInfo.cat el dijous 19 d'abril de 2012

-----------------

pd: també et pot interessar el comunicat de l'AMPA de l'Escola Montserrat sobre el transport escolar.

dilluns, 23 d’abril del 2012

#Catalunya estimada, mai et deixaré plantada! #SantJordi


Possiblement el més senzill hagués estat resoldre el tema amb el clàssic:
"Sant Jordi va matar el Drac
amb una espasa de veritat"

Però aquell Sant Jordi de 1984, amb nou anys, vaig voler, sense massa fortuna, fer un poema patriòtic, mereixedor del premi Englantina dels Jocs Florals de l'Escola Montjuïc de Girona.

Tot i que l'inici del poema era prometedor i rimava, la rima es va anar perdent fins arribar a l'alçada de l'ortografia! Amb el pas dels anys la rima no ha millorat al mateix ritme que l'ortografia!

Descartat el valor literari de tal peça, sí que té un valor sentimental personal!

La meva mare va desar en alguna llibreta l'esborrany del manuscrit i el què, amb l'Olivetti de casa, vaig picar a màquina. No ho recordo però confio que la meva mare em corregís les faltes al poema que finalment vaig presentar al concurs escolar...

Catalunya

Catalunya estimada,
mai et deixaré plantada,
perquè no vull ser "traicioner",
perquè per a mi és molt lleig.


Jo t'estimo tal com ets,
però si fossis més gran
tindries més habitants.
I que tothom estimes,
joves petits i grans.


Ets una terra tan bonica
perquè hi ha pla, muntanya i mar.

En fi, us desitjo una bona diada de Sant Jordi!

... i pel que fa a aquest poema... no m'ho tingueu present...
Tenia clar el missatge, no com construir-lo!


dissabte, 21 d’abril del 2012

I de tan espanyol que era es va espenyar ell tot sol #MinutsMusicals amb S'Albaida

L'amo de Son Carabassa

L'amo de Son Carabassa
diu que sap molt de nedar,
i un dia el varen trobar
ofegat dins d'una bassa.

L'amo de Son Flabiol
tres missatges mantenia,
un de coix, s'altre manxol,
s'altre menjant s'adormia.

Madona de S'Allisà
i l'amo de Ses Angoixes,
de St. Miquel a Nadal
van fer llaurar dues moixes.

Sant Pere era espanyol
espanyol era Sant Pere,
i de tan espanyol que era
es va espanyar ell tot sol.

S'Albaida

(lletra -bàsica-: viasona.cat)

divendres, 20 d’abril del 2012

#Llibres, #roses i #solidaritat pel #SantJordi 2012!



Sense voluntat de prendre protagonisme al llibre i a la rosa, ans al contrari, la diada de Sant Jordi d'enguany pot ser, també, una diada solidària!

Recomanacions de llibres, activitats d'entitats socials en favor de múltiples causes, venda de roses... Aquestes són algunes propostes que entitats socials i del tercer sector fan per a tenyir de solidaritat la diada i setmana de Sant Jordi!

Sota el lema "Alter Sant Jordi" la Coordinadora d'ONG Solidàries de Girona recull una sèrie de lectures compromeses i accions solidàries.

Qui també fa propostes de lectures, en aquesta ocasió lectures per la Pau, és l'ICIP (Institut Català Internacional per la Pau).

D'altra banda Xarxanet.org té al seu web també un espai especial de Sant Jordi amb més d'una vintena de recomanacions i activitats d'entitats socials de Catalunya per Sant Jordi. I ECAS també fa recull de les activitats que faran algunes de les entitats que en formen part.

A Plataforma Educativa aquest Sant Jordi tenim llibre i roses!

Del llibre ja us en vaig parlar dies enrere...Les roses, enguany de bijuteria i fetes per a l'ocasió per la Fundació Astres, les podreu trobar el dilluns 23 d'abril de 2012, diada de Sant Jordi, a les paradetes que tindran alguns serveis de l'entitat a Girona i a Santa Coloma de Farners!

Llibres, roses, presentacions, xerrades, activitats... i també molta solidaritat per Sant Jordi!


dijous, 19 d’abril del 2012

L'agredolç primer aniversari del Centre de Visitants del Gironès de #SarriadeTer

Inauguració del Centre de Visitants del Gironès, el 26 de març de 2011. Foto: Generalitat de Catalunya
Article publicat a GironaInfo.cat el passat dijous 29 de març de 2012.

Aquesta setmana el Centre de Visitants del Gironès celebra el seu primer aniversari. Per molts anys!... O no!

Inaugurat a les acaballes de l’anterior mandat municipal aquest era (és?) un dels grans projectes de l’anterior govern comarcal, també del govern de Sarrià de Ter, fruit d’un conveni de cessió gratuïta de l’espai, de titularitat municipal, a l’ens comarcal per a l’emplaçament del Centre de Visitants del Gironès per a 20 anys, prorrogables a 5 més, després que aquest projecte passés, sense èxit, per altres municipis de la comarca com Sant Gregori o Quart.

Coincidint amb el primer aniversari del Centre de Visitants el Consell Comarcal del Gironès, a través de l’àrea de Turisme, va fer públiques les xifres d’aquest primer any. I les xifres no conviden, precisament, a l’optimisme: hi ha hagut poc més de la meitat (10.200) de visitants previstos per al primer any, que el propi Consell Comarcal va situar en la xifra de 20.000 visitants.

La xifra de visitants és la dada clau per a la sostenibilitat econòmica d’aquest equipament, entenent per visitants aquelles persones que, més enllà d’entrar a l’equipament per a sol·licitar informació, visitar alguna exposició, comprar algun producte o consumir a l’espai gastronòmic, paguen per accedir a l’espai d’interpretació del territori que hi ha a la primera planta.

Abans de la seva inauguració, ara fa un any, l’àrea de Turisme del Consell Comarcal xifrava en 25.000 el nombre òptim de visitants per a garantir la sostenibilitat econòmica de l’equipament, essent 30.000 els visitants desitjables (el veritable objectiu) i 20.000 els previstos en els primers anys de funcionament.

Les xifres del primer aniversari, doncs, no acompanyen l’alegria de la seva celebració, i ens obliguen a preguntar-nos de nou: és el Centre de Visitants del Gironès un equipament i servei viable econòmicament? La pregunta no és gratuïta i ens l’hem de preguntar, com a mínim des de Sarrià de Ter, cada any durant els propers 4 anys. Al conveni de cessió de l’espai hi ha una clàusula que especifica que si durant els primers 5 anys de funcionament del Centre de Visitants del Gironès aquest no és viable econòmicament l’Ajuntament de Sarrià de Ter pot recuperar l’espai cedir (prop de 900m2), naturalment abonant el valor de la inversió feta pel Consell Comarcal.

El Centre de Visitants atribueix el no assoliment de l’objectiu de visitants al poc coneixement de l’equipament i a la situació de crisi econòmica. Sense negar que aquestes causes puguin ser certes, jo n’hi afegiria una altra: aquest equipament no està vinculat directament a cap element turístic i patrimonial important i, si bé hom pot creure que està ben ubicat a l’entrada nord de Girona, cal anar-hi expressament i només per a visitar-lo sol. A més cal tenir present, de cares al futur, quina incidència tindrà l’obertura de la sortida centre de l’AP7 a Sant Gregori.

I una darrera reflexió per acabar: amb el mateix context de crisi econòmica que el Centre de Visitants del Gironès la Catedral de Girona va rebre, l’any 2011, més de 230.000 visites, un increment del 2,14% més respecte l’any anterior. Us imagineu si el Centre de Visitants del Gironès pogués tenir tan sols un 10% de les visites que es fan a la Catedral? Però el Centre de Visitants del Gironès, ben segur, els queda massa lluny...

-------------------

pd: sobre aquest primer aniversari del Centre de Visitants del Gironès també podeu llegir l'article d'Assumpció Vila "Una inversió molt" cara, i el meu "Res a celebrar a Sarrià de Ter (o potser sí!) del 1r aniversari del Centre de Visitants!" publicat en aquest bloc.

dimecres, 18 d’abril del 2012

Per #SantJordi a @plateducativa 1 llibre i 2 roses!


El proper dilluns 23 d'abril, diada de Sant Jordi, Plataforma Educativa presentarà el seu quart llibre, "Joves immigrants marroquins no acompanyats", un estudi sobre l'avaluació del suport rebut durant la seva estada al sistema de protecció a la Infància de les comarques de Girona.

La presentació es farà a les 12 del migdia a la seu de la Generalitat de Catalunya a Girona i comptarà amb la participació, entre d'altres, de Ricard Calvo, l'autor de l'estudi. Per assistir-hi cal enviar un correu electrònic a protocol@plataformaeducativa.org

Els altres llibres publicats per Plataforma Educativa són
  • "Un model d’intervenció educativa"
  • "Factors d’èxit en infants atesos en CRAE"
  • "Projecte Casa"
Els tres llibres es poden descarregar gratuïtament en format pdf i a partir de la setmana vinent, també el darrer!

A l'acte de presentació del llibre Plataforma Educativa també presentarà la 1a edició dels Premis d'Acció Social Mercè Bañeres i Maria Figueras, una iniciativa per al foment de la corresponsabilitat ciutadana, l'emprenedoria i la innovació social. La Mercè i la Maria són dues veteranes educadores, membres fundadores de Plataforma Educativa, que han estat, són i seran, un exemple de compromís amb els més febles: són llum i guia!

Així doncs per Sant Jordi a Plataforma Educativa, 1 llibre i 2 roses (la Mercè i la Maria)!

dimarts, 17 d’abril del 2012

Cròniques d'un Nadal a Burkina Faso: #Safari d' #elefants a #Àfrica


Doncs sí, jo, com el Rei, també he fet un safari d'elefants a l'Àfrica... i els he apuntat i, tenint-los al punt de mira, he disparat!

Però en comptes de prémer el gallet, el què vaig prémer, el Nadal del 2010 que amb la família vam passar amb la família de Burkina Faso, va ser l'inofensiu disparador de la càmera de fotos!



Ai el Rei! Millor que abdiqui, que plegui i que, sobretot, li estalviï al príncep Felip els inconvenients de regnar!

República ja!

dilluns, 16 d’abril del 2012

Monàrquics al servei de la #República?

Imatge: Flapa.es
Carregar-se la Monarquia des de dins! És aquest el propòsit aquesta la missió dels gendres del rei Joan Carles? Són Jaime de Marichalar i Iñaki Urdangarín republicans infiltrats als llençols de la Monarquia espanyola?

Molt em temo que no, tot i que ambdós han dinamitat i dinamiten aquesta casposa institució... I per a més "inri" dies enrere el més gran dels néts del rei, en Froilà, quasi es vola un peu "jugant" amb una escopeta...

Que lluny queda l'època en què tot eren somriures a can Borbó, quan casaven els fills omplint els carrers de Sevilla, Barcelona i Madrid... Ara han passat a les llàgrimes... ai pobrets!

Si es volen carregar la Monarquia des de dins, que serà que no, ho fan fatal; no només per mala punteria, que diria algú, també perquè sempre han sabut (també els poderosos i rics, de fet) netejar la porqueria que deixen enrere...

La Monarquia és constitucional, d'acord; doncs canviem la Constitució i instaurem de nou la República... abans la monarquia prengui més mal! ... o el prenguem nosaltres...

Visca la República! ... que ja tarda!
----------------
pd1: vaig escriure i deixar preparat aquest apunt el dijous de la setmana passada... i va i el cap de setmana ens en "regala" una més de la monarquia! Ara protagonitzada pel propi rei Joan Carles, que anant de cacera es va trencar el maluc!

Riure per no plorar!... Però sobretot patètic i indignant!
Imatge: La Punxa d'en JAP d'El Punt Avui
pd2: El PSOE desitja una "pronta" recuperació del rei... jo una "pronta" abdicació!



dissabte, 14 d’abril del 2012

Corrandes d'exili (Pere Quart - Lluís Llach), #MinutsMusicals en homenatge a la #República

Corrandes d'exili

Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena,
lentament, sense dir res...
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra pena.

L'estimada m'acompanya
de pell bruna i aire greu
(com una Mare de Déu
que han trobat a la muntanya).

Perquè ens perdoni la guerra,
que l'ensagna , que l'esguerra.
Abans de passar la ratlla,
m'ajec i beso la terra
i l'acarona amb l'espatlla.

A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida;
l'altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sens vida.

Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d'enyorança
ans d'enyorança viuré.

En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
«Com el Vallés no hi ha res.»

Que els pins cenyeixin la cala,
l'ermita dalt del pujol;
i a la plana un tenderol
que batega com una ala.

Una esperança desfeta,
una recança infinita,
i una pàtria tan petita
que la somio completa.


 Pere Quart - Lluís Llach

Visca, i que torni aviat, la República!

divendres, 13 d’abril del 2012

"Par d Sar", les retallades arriben a la revista de #SarriadeTer




Ja fa dies que el darrer número de la revista Parlem de Sarrià, el número 79, és al carrer. Si publicar cada número fos un part, aquest, el de la revista número 79 es podria definir com un part dolorós: les retallades han arribat a la revista i d'una manera contundent! El pressupost municipal ha retallat a la meitat l'aportació de l'Ajuntament per a l'edició de la revista, passant dels 12.000 € als 6.000 €...

Però més enllà del lament i la queixa aquesta retallada ens ha esperonat, al consell editorial de la revista, a millorar la gestió dels anunciants i de les subscripcions; és a dir, a millorar la capacitat d'ingrés. I és que a partir d'ara per publicar els 4 números/any de la revista Parlem de Sarrià ja no n'hi ha prou amb l'aportació municipal, sinó que des de GERDS de Ter hem d'aportar-hi també recursos, naturalment per la nostra ferma voluntat, i convicció, de no retallar qualitat!

Des de GERDS de Ter hem anat generant estalvis que ens han permès, aquests darrers anys, organitzar actes com una xerrada de Màrius Serra, un cicle sobre la Guerra del Francès o l'homenatge als Xics de Sarrià de Dalt! Ara la nostra capacitat d'estalvi l'haurem de destinar a la publicació de la revista...

Així ho hem expressat en una part de l'editorial d'aquest darrer número:

"Les retallades

I si ja és difícil portar a terme una activitat, encara ho serà més enguany fer-ho amb poc pressupost. Totes les entitats del municipi han vist com se’ls ha retallat l’aportació del consistori i per tant, o bé es rasquen la butxaca o bé busquen patrocinadors, o bé reduiran l’activitat.

En el cas de la revista, la retallada ha estat molt severa al nostre entendre (el pressupost d’edició s’ha reduït a la meitat) i ens obligarà a buscar nous socis i nous anunciants. Per aquest 2012, podem garantir els quatre números anuals, però no per l’any vinent, ja que haurem exhaurit els estalvis. De moment, gaudiu d’aquest número i assaboriu els més de 40 articles, elaborats per 45 persones."

Afortunadament d'entitats i gent que vulgui escriure a la nostra revista no ens en falta! I mentre així sigui, seguirem publicant, amb qualitat i passió, la revista Parlem de Sarrià de Ter, que després de la retallada municipal, bé podria dir-se "Par de Sar"! (Parlem de Sarrià)

En fi, teniu a les vostres mans, o a un clic!, el darrer número de la revista... gaudiu-lo, gaudim-lo!

dijous, 12 d’abril del 2012

Juli Fernández pren el timó del socialisme gironí

Juli Fernández el dia que va ser escollir primer secretari del la Federació del PSC Comarques Gironines. Foto: Nerea Guisasola/ACN/GironaInfo.com
Veient la trajectòria, dibuixada a través dels darrers resultats electorals (Parlament, municipals i estatals), del la Federació del PSC de les comarques gironines hom podria pensar que, com el PSC a nivell nacional, el partit més aviat semblava una nau a la deriva.

Certament el rumb del socialisme català sembla haver perdut, els darrers temps, la brúixola en algunes qüestions clau del nostre País, fet que si algun socialisme se'n ressent especialment és el gironí.

El XII Congrés del PSC, celebrat a finals de l’any passat, va permetre al socialisme català recuperar la brúixola i començar a orientar de nou la nau cap a la “veu pròpia”, per bé que, com jo, molts preferíem el “grup propi”. En qualsevol cas la constitució de la nova executiva del “Nou PSC” de Pere Navarro marcava un calendari de treball a 4 anys vista, la primera etapa de les quals era la renovació de les executives de les federacions territorials.

Aquest procés a la demarcació de Girona no va ser una bassa d’oli, tampoc durant el Congrés de la Federació de les comarques gironines del PSC. La confrontació d’idees, de persones, de projectes, sempre positiva, sempre democràtica, va exigir, per part de tothom, l’ús de la fina cirurgia durant el procés congressual. Si hi havia vies d’aigua dins el partit (i n’hi ha, en forma de pèrdua de vots en múltiples direccions), el què calia era procurar tapar-les actuant en tots els fronts.

Existia el risc, penso jo, que el PSC sortís afeblit i dividit del congrés de les comarques gironines. Els resultats van ser, sorprenentment, molt ajustats, però Juli Fernández, el nou primer secretari, ja va demostrar, durant el mateix congrés, molta habilitat en la complexa tasca de dirigir el partit, en el procés de negociació d’elecció de la nova executiva.

Bregat en el món local, alcalde de Palafrugell i amb experiència parlamentària a Madrid, Juli Fernández pren ara el timó del socialisme gironí amb la ferma voluntat de redreçar el rumb social, ideològic, polític i electoral del PSC a les nostres comarques. Confio que ell, com la nova executiva que l’acompanya, sabrà interpretar bé els mapes, les marees i els vents per dur la nau socialista a bon port!

Article publicat a GironaInfo.com el passat dimarts 20 de març de 2012. El primer!

dimecres, 11 d’abril del 2012

I si guanyessis tu el proper Premi Casero?

La Llibreria 22 va fer públiques, dies enrere, les bases del XXXII Premi de novel·la curta Just M. Casero.

Potser tu les has vist altres vegades i no t'hi has atrevit... o t'hi has presentat altres anys i no has passat de ronda... o t'has quedat amb la mel als llavis...

Potser tu, que escrius però només per tu, la teva família, el teu gos i la teva parella... Tu que acumules arxius en carpetes dins l'ordinador amb històries que mereixen ser llegides, narracions que et volten pel magí i volen prendre cos i forma, negre sobre blanc...

I perquè no? I si guanyéssis tu el proper Premi Casero?

Potser sí, aquest és el teu any, l'any en què guanyaràs el Premi Casero!

dimarts, 10 d’abril del 2012

#Exclusió, #marginació, #integració, #inclusió (V de V)

Aquest podria ser, perquè no, el viatge de l'exclusió a la inclusió...

Exclusió


Marginació


Integració 


Inclusió


Llàstima que massa sovint aquest és un viatge d'anada i tornada... quan no un viatge sense retorn... Tot depèn de les forces centrífugues i centrípetes que es generen, que generem... Les primeres generen marginalitat i exclusió, les segones, integració i inclusió...

Ara ja sabem en quina direcció hem de dirigir les nostres energies en allò que fem, en allò que proposem, en allò en què ens comprometem... L'economia, la política, la cultura, l'esport... res escapa a aquestes forces...

dissabte, 7 d’abril del 2012

Je t'aime. #MinutsMusicals amb @annaroigilombre

 


Je t'aime

Je t’aime
T’ho dic en francès,
Si vols, pots fer veure que no m’has estès.

Je t’aime
T’ho dic però ja ho saps,
Saps tot el que passa per dins el meu cap.

Je t’aime
I sé que tu a mi,
Ho veig als teus ulls, t’ho estalvio dir.

Je t’aime
I això em fa feliç,
Saber que el que sento també ho sents per mi.

Je t’aime, et oui, je t’aime
Et oui, tu m’aimes…
Et on est heureux les amoureux
pendant que tu me regardes silencieux…

Anna Roig i L'ombre de ton chien

pd: dedicat a la Sira pels dies que, amb les nenes, hem passat a París...

dijous, 5 d’abril del 2012

Exclusió, marginació, integració, #INCLUSIÓ (IV de V)


I avui, seguint amb aquesta sèrie sobre els termes exclusió, marginació, integració i inclusió, la inclusió!

Inclusió (GDLC):
Acció d'incloure

Incloure:
Posar una cosa dins una altra

Inserir:
Fer que una cosa s'introdueixi, sigui inclosa, sigui continguda, dins una altra.


Essent el cercle blau cel la representació gràfica de la societat, es generen dins ella una sèrie de forces centrífugues i centrípetes, provocades per les oportunitats, les desigualtats, la justícia social o la manca d'ella...

Les forces centrípetes són les que generen inclusió, que fan que moltes vegades, col·lectius, persones  excloses, marginades, en risc d'exclusió, tinguin l'oportunitat de sentir-se plenament incloses dins la societat en la que viuen.

D'aquí la necessitat de generar, a través de programes, serveis i equipaments, forces centrípetes que superin les centrífugues per a assolir la inclusió...

Són molts més els matisos que podrien enriquir aquestes definicions, són múltiples els exemples de forces centrífugues, excloents, que generen marginació, i forces centrípetes, integradores, que generen inclusió, però a vegades res millor qui la simplicitat i senzillesa de la definició neutra i asèptica del diccionari.

dimecres, 4 d’abril del 2012

Exclusió, marginació, #INTEGRACIÓ, inclusió (III de V)

Segueixo avui amb aquesta sèrie sobre els termes exclusió, marginació, integració i inclusió amb la inclusió.

Integració (GDLC):
Acció d'integrar o integrar-se.

Integrar:
Formar, diferents parts, (un tot).
Fer entrar en un tot com a part integrant.
Sotmetre al procés d'integració.


Essent el cercle blau cel la representació gràfica de la societat, es generen dins ella una sèrie de forces centrífugues i centrípetes, provocades per les oportunitats, les desigualtats, la justícia social o la manca d'ella...

Les forces centrípetes són les que generen integració, que fan que moltes vegades, col·lectius, persones excloses, marginades, en risc d'exclusió, tinguin l'oportunitat d'integrar-se.

D'aquí la necessitat de generar, a través de programes, serveis i equipaments, forces centrípetes que superin les centrífugues per promoure la integració...

Però tal i com podem apreciar, el procés encara no està complert...

I demà, la inclusió.

dimarts, 3 d’abril del 2012

Exclusió, #MARGINACIÓ, integració, inclusió (II de V)



Segueixo avui amb aquesta sèrie sobre els termes exclusió, marginació, integració i inclusió amb la marginació.

Marginació (GDLC):
Acció de marginar o de marginar-se

Marginar:
Dins una comunitat social, donar (a algú) un tracte discriminatori i excloent, impedir la plena integració.
Deixar de banda, ometre, evitar de tractar.


Essent el cercle blau la representació gràfica de la societat, es generen dins ella una sèrie de forces centrífugues i centrípetes, provocades per les oportunitats, les desigualtats, la justícia social o la manca d'ella...

Les forces centrífugues són les que generen marginació, que fan que moltes vegades, col·lectius, persones restin al marge, estiguin, se sentin, marginats...

D'aquí la necessitat de generar, a través de programes, serveis i equipaments, forces centrípetes que superin les centrífugues per vèncer la marginació...

I demà, la integració.

dilluns, 2 d’abril del 2012

#EXCLUSIÓ, marginació, integració, inclusió (I de V)

Aquesta setmana recupero 4 simples definicions de diccionari sobre els termes exclusió, marginació, integració i inclusió en un viatge que transita, d'una manera simple i gràfica, de l'exclusió a la inclusió.

Exclusió (GDLC):
Acció d'excloure o excloure's

Excloure:
Treure (algú o alguna cosa) d'una banda, d'una cosa, etc., com no devent participar-hi més
Privar l'admissió o l'entrada d'algú o alguna cosa, refusar-li la participació.

Essent el cercle blau la representació gràfica de la societat, es generen dins ella una sèrie de forces centrífugues i centrípetes, provocades per les oportunitats, les desigualtats, la justícia social o la manca d'ella...

Les forces centrífugues són les que generen exclusió, que fan que moltes vegades, col·lectius, persones en resultin excloses. D'aquí el concepte de risc d'exlusió...

D'aquí la necessitat de generar, a través de programes, serveis i equipaments, forces centrípetes que superin les centrífugues per combatre l'exclusió...

I demà, la marginació.