dimarts, 31 de desembre del 2013

Les 10 entrades més llegides de les 300 del 2013!


Amb aquesta d'avui són finalment 300 les entrades que he publicat al bloc al llarg d'aquest any 2013.

Tal i com ja vaig fer l'any passat he seleccionat les entrades més llegides, aquelles que, per un motiu o altre, han generat major interès al llarg d'aquest any 2013.

I amb les 10 entrades he fet aquest breu relat a l'Storify:

Les 10 entrades d'aquest any més llegides al 2013!



Així queden, ordenades, les 10 entrades publicades al 2013 més llegides aquest any:
  1. Xevi Gómez: mana la muntanya!
  2. 10 consells per gaudir del #Girona #TempsdeFlors 2013!
  3. Montserrat Hosta, la nina de sal
  4. El Tram 610 de la Via Catalana!
  5. Viatge d'hivern. #SalvadorEspriu. #AnyEspriu
  6. De tan senzill, no t’agradarà. N'estàs segur #SalvadorEspriu? #AnyEspriu
  7. Socialistes encadenats a la Via Catalana
  8. Homenatge a Xevi Gómez
  9. 5 ingredients imprescindibles per a fer brunyols
  10. Jubilació, jubilar, jubileu!
Han estat aquestes les 10 entrades publicades al 2013 més llegides, però per mi totes i cada una d'elles, totes i cada una de les 300 "petites gotes fredes tremolant" d'aquest 2013 són i han estat importants i especials... I confio que, d'entre les 300, alguna d'elles ho hagi estat també per a vosaltres!

Moltes gràcies per la vostra lectura accidental, ocasional i/o fidel! 

Al 2014, més!

------------------------

pd: Els 15 més clicats dels 302 del 2012!

dilluns, 30 de desembre del 2013

Revisió de les 5 fites personals del 2013


A principis d'aquest any que demà s'acaba vaig publicar les 5 fites personals per al 2013.

En deia fites, i no propòsits, perquè les fites són també aquells pilonets de pedres que, a muntanya, t'ajuden a seguir el camí per arribar a destí!

I vaig evitar dir-ne reptes, per allunyar-me dels conceptes "missió impossible" i "desafiament". Amagaven, això sí, aquestes 5 fites el ferm desig de millorar algun aspecte personal...

És hora, avui, revisar aquelles 5 fites i veure fins a quin punt les he acomplert!

1.- Actualitzar aquest bloc de dilluns a dissabte. Mantinc ferm el compromís de regularitat més de 5 anys després.

Potser no tinc la precisió d'un rellotge suís, però aquest 2013 no hi ha hagut dia, de dilluns a dissabte, que el bloc no s'hagi actualitzat! Ben cert és que durant el període d'estiu el ritme és un altre, però res m'ha impedit, fins ara, ser fidel a la cita quasi diària d'actualitzar aquest bloc, de seguir-lo engreixant amb les coses que faig, coses que veig, coses que penso...

2.- Atrevir-me a decidir quin camí professional seguir, davant la cruïlla en la que em trobo... No és tan fer el pas, sinó estar convençut de fer-lo, quan s'escaigui!

Aquesta fita és, possiblement, la més complicada i complexa per mi. mentiria si afirmés que acomplert al 100% aquesta fita, però sí, penso, que he esvaït molts dubtes i he deixat enrere aquella cruïlla en la que em trobava.

3.- Fer esport 3 dies a la setmana, ja sigui anar a córrer o pedalar una estona... en resum, suar un xic la cansalada!

L'acompliment d'aquesta fita em sorprèn sobretot a mi! Fa més d'un any i mig que vaig decidir, un bon dia, reactivar-me i, després de provar-me durant uns mesos vaig voler fer explícit aquest compromís amb mi mateix. Sense ànims de competir, ni tampoc d'assolir rècords en distàncies i temps, aquest 2013 he sabut integrar millor l'activitat física fins la meva agenda laboral, personal i familiar, fent previsions de no més enllà d'una setmana... De moment el cos aguanta! I el cap encara no ha dit que no!

4.- Merèixer poder celebrar, aquest 2013, els 20 anys de "nòvios" i els 15 de casats amb la Sira

Pel que fa a aquestes fites, tan sols deixar constància que sí, que vam celebrar tan una cosa com l'altra!

5.- Estimar millor; que no estimar més... tot i que si cal, estimaré més, però sempre és preferible estimar millor!

Es fa difícil revisar aquesta fita! Tal vegada no hauria de ser jo qui emetés veredicte en aquest assumpte! Per part meva només puc certificar que, amb és o menys fortuna, m'hi he esforçat!

I al 2014?

Aquestes 5 fites les podria renovar per l'any vinent, de fet les podria renovar de manera indefinida!

Escriure el bloc m'obliga a ordenar les idees, pensar què vull ser quan sigui gran a millorar a la feina, fer esport em fa estar millor amb mi mateix, merèixer seguir sumant anys amb la Sira reforça el meu compromís amb ella i estimar millor em fa pensar en els detalls que, a vegades, per no dir sempre, marquen la diferència!

Són, al capdavall, aquestes 5 fites, excuses, motivacions, estímuls que m'ajuden a créixer!

Pel 2014 queden renovades!

dissabte, 28 de desembre del 2013

#MinutsMusicals amb la nadala, gens innocent, de Le Croupier!



A vegades penso que d'innocència, com el colesterol, n'hi ha de dolenta (passar per passarell!) i de bona (no renunciar a un polsim de màgia, de fantasia, d'il·lusió!)

És bon dia avui, diada dels Sants Innocents, per escoltar aquesta nadala de Le Croupier, feta amb la col·laboració d'art estudi per alliberar-nos, com qui pren un "Danacol", de la innocència dolenta!

Pel que fa a la innocència bona, tan de bo mai l'acabem perdent!

Gaudiu del vídeo i la lletra de la nadala, tot molt divertit i gens innocent!

I avui, si us enganxen una llufa, accepteu-la amb un somriure!

divendres, 27 de desembre del 2013

A vegades és necessari i forçós... #SalvadorEspriu #AnyEspriu



XLVI

A vegades és necessari i forçós
que un home mori per un poble,
però mai no ha de morir tot un poble
per un home sol:
recorda sempre això, Sepharad.
Fes que siguin segurs els ponts del diàleg
i mira de comprendre i estimar
les raons i les parles diverses dels teus fills.
Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats
i l'aire passi com una estesa mà
suau i molt benigna damunt els amples camps.
Que Sepharad visqui eternament
en l'ordre i en la pau, en el treball,
en la difícil i merescuda
llibertat.

Salvador Espriu. La pell de brau (1960)

En motiu de l'Any Espriu aquest 2013 cada divendres he publicat un poema de Salvador Espriu al bloc i cada dia un fragment de poema a Twitter.

Aquest és el darrer divendres de l'Any Espriu i, com a tal, finalitza amb aquest poema la publicació de poemes de Salvador Espriu que he fet al llarg d'aquest any 2013.

El divendres 4 de gener de 2013 vaig publicar el primer i en l'entrada explicava que tenia entre les meves mans un exemplar de les Obres Completes de poesia que el 1968 va publicar Edicions 62 i que el 6 d'agost de 1972 la meva mare va regalar al meu pare, per a celebrar el seu Sant!

Doncs avui, per cloure aquesta sèrie de publicacions de poemes de Salvador Espriu en motiu de l'Any Espriu, tinc a les meves mans un exemplar de "La pell de brau". Sí, ja sé que hi ha molt d'Espriu més enllà de "La pell de brau", però aquest és un exemplar molt especial.

És una edició d'ús privat, tal com s'indica a la segona pàgina, i a la primera hi ha escrit, amb bolígraf, el nom del meu pare, Just Casero, acompanyat d'una data: "16-2-65". En algunes pàgines hi ha anotacions fetes a llapis. Aquesta edició, d'aparença més mecanografiada que impresa, és del Seminari de Girona, on en Just va estudiar-hi del 1957 al 1966.

Aquesta n'és la portada, on hi ha escampada, en efecte, la pell de brau!


dijous, 26 de desembre del 2013

Nadal de dol, Nadal malalt, Nadal en vetlla!

Escena típica del Nadal: el naixement, de fusta, amb els 3 Reis. Foto: Roger Casero
Nadal de dol

A casa els pares de l'Esteve, que és senyor però no té auca, pel dinar d'aquest Nadal han parat un plat menys, el del seu pare, com en tantes altres cases, en tantes altres famílies que han perdut, des del Nadal de l'any passat, algun ésser estimat.

Els absents s'enyoren cada dia, però en aquestes celebracions, i sobretot quan tot és encara massa recent, quan l'absència es fa més profunda.

El Nadal de 2011 va ser, per mi, un Nadal de dol, un dia de Nadal a Cantallops sense l'àvia Juanita, però amb la família reunida a la taula que ella tants anys havia presidit. Al voltant de la taula vam celebrar el dinar de Nadal sobretot recordant l'àvia...

Nadal malalt

Una malaltia ha fet enllitar, en una situació molt delicada, l'Assumpció. Tot plegat és molt recent, qüestió de dies, just a les portes de les Festes de Nadal. Un fet que, sens dubte, ens té encara molt trasbalsats, i preocupats, a tota la família. Vivim, enguany, un Nadal malalt!

És impossible que aquestes Festes de Nadal ens puguem reunir tots al voltant d'una taula, doncs sempre hi ha algú fent companyia a l'Assumpció a l'hospital, les 24 hores del dia i la nit; però en canvi aquests dies la unió de la família, tot i no trobar-nos tots en l'espai i en el temps, és més perceptible que mai.

És en situacions com aquestes, en les dificultats, quan les famílies es poden a prova, quan apareix la capacitat de sacrifici, d'ajuda, de suport, d'estima!

Em recorda aquesta dramàtica situació que ara vivim la que vam viure, tot i que jo era ben petit i amb prou feines recordo res, el Nadal de 1980 amb el meu pare malalt, ja sentenciat pel càncer...

Són intenses les emocions, en aquestes situacions, pren major puresa l'amor...

Nadal en vetlla

No recordo ni el seu nom; ni tan sols sé si, en algun moment, vaig saber-lo. No el coneixia ni a ell ni a tots els qui el vetllaven... bé, en coneixia un, en Bouba, el meu cunyat.

El dia de Nadal de l'any 2010 era especial per si sol només pel fet de viure'l a Burkina Faso, però la mort, hores abans, d'un conegut dels meus cunyats va capgirar el dia com un mitjó fent-me viure una experiència fins aleshores, i des d'aleshores, mai viscuda: transportar unes despulles mortals des de Ouagadougou fins a Bingo.

Va ser aquell un Nadal en vetlla! La vetlla d'un desconegut compartida amb uns desconeguts que, entre d'altres paraules, vaig relatar d'aquesta manera:

"Em sentia un estrany... de fet em sentia com el què realment era: un turista europeu que visita la seva "família africana". Però als ulls d'aquells homes jo era un home més, només era un home més... Ningú em va preguntar, ni es preguntava, què hi feia allà... si hi era és perquè, per algun o altre motiu, havia de ser-hi... Tampoc ningú conversava o volia conversar amb mi, però no per indiferència, simplement perquè, possiblement en aquelles circumstàncies, tampoc calia."

Nadal de dol, Nadal malalt, Nadal en vetlla... també és això, també és així el Nadal! De fet el Nadal és compartir, compartir alegries quan hi són (i també hi són) i tristeses quan apareixen (que apareixen)...

I quan apareixen les tristeses potser no hi ha espai per a grans i joioses celebracions, però sí, sempre, hi ha espai per a un somriure...


dimecres, 25 de desembre del 2013

3 poemes pel #Nadal de 2013

Detall de la portal de Nadal feta a mà per la Irina. Foto: Roger Casero
A les llars amb mainada és típica la imatge dels més petits enfilats a la cadira disposats a dir, amb tanta vergonya com il·lusió, el poema de Nadal que les darreres setmanes han treballat i memoritzat a l'escola.

És una estampa que, de fa anys, es repeteix també a casa nostra!

Ben cert és, però, que acabada la primària, aquesta tradició es perd... De les meves tres filles la gran ja fa tres Nadals que no recita el poema de Nadal i la mitjana serà aquest Nadal el darrer que recitarà el vers, de ser certa aquesta llei no escrita que diu que a secundària no es memoritza cap poema de Nadal!

Potser per això aquest darrer any de primària no és un, sinó que són dos els poemes de Nadal (bé, poemes o fragments de poemes...) que han treballat a l'escola per aquest Nadal, un en català i un en anglès.

El gran amic

No deixem de contemplar l’avet,
aviat no cridarà l’atenció quan es faci fosc,
el seu desig, però, és continuar brillant,
brillant tot l’any sota un altre paisatge,
aquell que envolta el cor de cadascú.

Franc Guinart

The pine tree

Outside there's a pine tree,
standing straight and tall.
It needs no decorations-
Nature's done it all.
Pinecones on its branches,
with icicles glistening bright,
snow upon its needles,
and birds at rest from flight.
I see it from my window,
and take the time to say,
thank you for your beauty, tree,
On this Christmas day.

Qui encara en té per anys, en això de recitar els poemes de Nadal, és la meva filla petita, que tot just fa segon de primària. Aquest és el poema que ens recitarà enguany!

L'arbre de Nadal

Enguany per Nadal
penso guarnir un arbre
tot especial.

No el faré pas al rebedor:
el plantaré dins del meu cap,
on no hi ha teulat
i podrà pujar
ban alt i ben sa.

Serà un gran avet
amb mil branques i ben verd.
El més bell del món
ple de regals encisadors
d'aquells que mai, mai,
no són als aparadors.

Gianni Rodari

Els tres poemes de Nadal parlen dels arbres i llegint-los he recordat, just quan s'esgoten els darrers dies de l'Any Espriu, el poema "Després dels arbres" de Salvador Espriu, que entre els seus versos diu:

(...)
damunt l'esglai dels boscos,
sentiré la fatiga
del caminant pel somni
(...)

Bon Nadal

-------------------

pd: Versos de Nadal Irina i Abril + 2 cançons de la Nit de Reis - Nadal 2009

dimarts, 24 de desembre del 2013

La postal del Nadal del 2013, amb un somriure!

Aquesta és la nostra postal pel Nadal de 2013.
No tot és festa i xerinola per Nadal! També són dates en què algunes famílies estan de dol o, per algun altre motiu (de salut, econòmic, personal...) també pateixen.

A vegades, i especialment en aquestes situacions, més que grans aparadors i llumetes de colors el millor ornament de Nadal és, simplement, un somriure!

Un somriure que acompanya, un somriure que consola, un somriure que ens recorda que, fins i tot en els pitjors moments, en els més tristos i més difícils, hi ha espai per un somriure!

És per això que enguany, per aquestes Festes de Nadal, nosaltres us regalem el nostre somriure! 

Bones Festes!

---------------------------

pd1: més felicitacions familiars de Nadal: 20072008, 20092011 i 2012: l'any 2010 no en vam fer... vam passar en Nadal a Burkina Faso!

pd2: aquest bloc, com fa habitualment, NO tanca per les festes de Nadal! S'actualitzarà cada dia, de dilluns a dissabte!

Llarga vida al #TiódeNadal!

A casa tenim una "tiona", i ja fa dies que endrapa! Foto: Roger Casero
Pensava que seria aquest any que, com fruita madura, cauria definitivament el mite, la màgia i la fantasia del Tió de Nadal!

Però lluny d'això la meva filla petita ha trobat a YouTube un vídeo, publicat fa quasi tants anys com els que té ella, que li ha prorrogat, i reforçat encara més, la seva "fe" en el Tió de Nadal! Ella ens l'ha ensenyat, tota emocionada, com la "prova del 9" que confirma el que ella pensa que passa amb la tiona de casa cada nit...

La veritat és que, en el fons, i de manera sana, l'envejo!



Llarga vida al Tió de Nadal!

dilluns, 23 de desembre del 2013

Caldria fer avortar la reforma del PP de la llei de l'avortament!

Vinyeta: FER
Com les petjades en un desert han quedat esborrades, ja definitivament, aquelles impressions i opinions que anys enrere definien a Alberto Ruiz Gallardón, avui ministre de Justícia, com un dels estendards més moderats (?) del Partit Popular.

Seva és la reforma de la llei de l'avortament, recentment aprovada, que no només representa un retrocés legislatiu de quasi 30 anys, sinó que retalla drets i llibertats de les dones!

I és que l'avortament deixa de ser un dret per a les dones! Només li hagués calgut reblar el clau afegint que hauria de ser l'home qui decidís, en el darrer cas, per ella!

Com la llei d'educació del ministre Wert, aquesta reforma de la llei de l'avortament del ministre Gallardón caldria fer-la avortar abans de la seva aplicació!

D'anunciar-se el dia 28 de desembre podria passar, aquesta notícia, com una innocentada, tot i que de mal gust! La realitat, però, és que la reforma va de veres i amb la majoria absoluta del PP sembla que, de moment, no tindrà aturador!

Tan senzill que és comprendre que si és el seu cos, elles han de tenir la decisió! Tampoc deixa exercir, el PP, aquest dret a decidir!

---------------------

pd: que lluny queda quan, sobre la llei de l'avortament, podíem debatre la informació als pares sobre l'avortament de menors d'edat! Un miratge!

dissabte, 21 de desembre del 2013

#MinutsMusicals amb les "Coses de Nadal" d'Anímic i El Petit de Cal Eril


D'un temps ençà, afortunadament, cantar cançons de Nadal no fa carrincló... sinó que fins potser fa modern i tot!

Bona prova és aquesta "Coses de Nadal" d'Anímic i El Petit de Cal Eril, lletres de sempre amb músiques noves! Com allò de "m'exalta el nou i m'enamora el vell" de J.V. Foix.

Gaudiu de la cançó i del Nadal i les seves coses!



Coses de Nadal

Digues, xic, com és que riuen tan contents tots els minyons?
Pare, perquè avui els donen neules, vi blanc i torrons.

Allà sota una penya n'és nat el Jesuset, nuet, nuet
És fill de mare verge i està mig mort de fred, nuet, nuet
El bon Josep li deia, "Jesús, que esteu fredet", pobret, pobret
La Verge responia "per falta d'abriguet", pobret, pobret

Uh uh uh

Pastors hi arribaren allà a la mitjanit, cric cric, cric cric
Veient que tots hi anaven, del gran fins al més xic, cric cric
Del gran fins al més xic
Els pastorets s'engresquen i ballen tot sonant, galang galang
Ballets i contradanses per fer alegrar l'infant, galang galang
Per fer alegrar l'infant

Uh uh uh

A prop d'allí passava un dimoni escuat, patrip patrap
Sentint tanta gatzara, a dins se n'és ficat
Els pastorets en veure'l s'hi tiren al damunt, patim, patum
I tantes n'hi mesuren, que el deixen mig difunt, patim, patum

Uh uh uh

Anímic i El Petit de Cal Eril

divendres, 20 de desembre del 2013

Prec de Nadal. #SalvadorEspriu #AnyEspriu



Prec de Nadal

Mira com vinc per la nit
del meu poble, del món, sense cants
ni ja somnis, ben buides les mans;
et porto sols el meu gran crit.
Infant que dorms, no l'has sentit?
Desperta amb mi, guia'm la por
de caminant, aquest dolor
d'uns ulls de cec dintre la nit.

Salvador Espriu. El caminant i el mur (1954)

Podeu escoltar recitar aquest poema de la veu del propi Salvador Espriu...



I també gaudir-lo de la mà de Toni Xuclà i la veu de Núria Tamayo...


En motiu de l'Any Espriu aquest 2013 cada divendres publico un poema de Salvador Espriu al bloc i cada dia un fragment de poema a Twitter.

Divendres vinent, dia 27 de desembre de 2013, publicaré el darrer poema de Salvador Espriu al bloc en motiu de l'Any Espriu...

dijous, 19 de desembre del 2013

Demà al #SarriadeTer en Xarxa, 10 regals tecnològics pel #Nadal 2013... i més continguts!


Busqueu regals tecnològics per regalar aquestes festes de Nadal?

Al Sarrià de Ter en Xarxa hem fet un llistat de 10 regals tecnològics per aquest Nadal, regals per a tots els gustos i butxaques!

Però al programa de demà, 20 de desembre de 2013, també parlarem de Spotify Free i d'un bloc de cuina i des de Qpertin, cultura interactiva ens recomanaran 3 aplicacions de temàtica nadalenca!

Sarrià de Ter en Xarxa és un espai de Ràdio Sarrià dedicat a les noves tecnologies. El programa s'emet els 1r i 3r divendres de mes de quarts d'11 fins a les 11 del matí.

A banda del bloc del programa, també podeu seguir el Sarrià de Ter en Xarxa a Facebook i Twitter, on compartim els continguts del programa i d'altres continguts sobre les noves tecnologies, i a SlideShare i Mixcloud, on podeu veure les presentacions dels programes i escoltar-los.

Us deixem amb els continguts del darrer programa!








dimecres, 18 de desembre del 2013

Catalunya i Espanya: quan la "molla" sembla que ja no dóna més de sí!


Reconec que temps enrere tenia l'esperança que tot aquest moviment d'autoafirmació que, d'una manera majoritària, fa Catalunya, arribant al seu darrer punt culminant amb la concreció de la pregunta i la fixació de la data de la consulta, faria moure Espanya cap a posicions més dialogants, explorant un punt mig en una negociació d'aquelles que "d'acord, ni tu ni jo!"

I sí, majoritàriament Catalunya es mou pel dret a decidir fent via cap a la independència; i sí, també Espanya es mou, però no cap allà on jo desitjava, sinó precisament en direcció contrària!

Com més es mou Catalunya, majoritàriament, cap a la independència, més es mou Espanya, majoritàriament, cap al centralisme.

Hi ha qui diu que la doble pregunta, la possibilitat de respondre "Sí" + "No"a la consulta, obre la porta a explorar terceres vies; però la percepció és que ni uns (independentistes) ni altres (centralistes, o unionistes, si voleu) semblen tenir gaire interès en explorar aquestes terceres vies... La solució federal sembla interessar només al PSC i al PSOE, però cap té, avui, prou pes polític ni a Catalunya ni a Espanya.

Des de la recuperació de la democràcia una "molla" ha anat donant joc a les relacions entre Catalunya i Espanya, a vegades amb major proximitat, a vegades amb més distància, però sempre amb entesa. Fins a la sentència de l'Estatut de Catalunya!

Ara més que mai sembla que la "molla" s'ha donat i que ja no dóna més de si! És el joc de les forces centrífugues i centrípetes d'Espanya!

Veurem quina força s'acaba imposant!

dimarts, 17 de desembre del 2013

3 utilitats importants del català pels espanyols


Dies enrere l'exministra socialista María Antonia Trujillo va piular: "Vamos a ver, ¿para qué asuntos importantes sirve saber catalán?"

Pels que la tenim com a llengua mare el català ens serveix per a tot en la nostra vida, com el castellà pels castellanoparlants.

Però la història ens demostra que en ocasions fins i tot pels qui no el parlen el català ha estat, i de fet és encara, de gran utilitat, per exemple per:

1.- Negar-lo 
Perquè dir-ne català si en realitat és Valencià i LAPAO?

2.- Prohibir-lo
No només pel Decret de Nova Planta i per la Dictadura Franquista, també en molts altres moments d ela història el català ha estat perseguit i prohibit! Impossible oblidar, en aquest apartat, el ministre Wert i la seva mala educació!

3.- Parlar-lo en la intimitat...
i així guanyar estabilitat política!



No em semblen poc importants aquestes utilitats del català, pel que , fins i tot pels qui no se l'estimen, els és de gran utilitat que els catalans parlem català!

dilluns, 16 de desembre del 2013

#SíSí però... els 5 "perquès" no m'agrada #LaPregunta de la #consulta pel #dretadecidir


Conscient de córrer el risc de ser titllat de perepunyetes vet aquí cinc motius pels quals no m'agrada, encara avui, la pregunta de la consulta!

1.- És complexa

Des de la formulació de la pregunta més d'un ha afirmat, i segurament amb encert, que aquesta és una pregunta intel·ligent! No ho nego, però pel meu gust, que era partidari d'una pregunta clara i directa, la trobo massa complexa.

Això de la doble pregunta, responent a la segona en funció del que es respon a la primera, em sembla més propi d'una enquesta o d'un estudi d'opinió que no pas d'una consulta o un referèndum!

2.- És "marxista"

Trobo la pregunta molt "marxista", pròpia de Groucho Marx! La doble pregunta em fa pensar en aquesta cèlebre frase de Groucho Marx: "Vol casar-se amb mi? És vostè rica? Contesti primer a la segona pregunta"

Com en la doble pregunta de Groucho Marx, en la de la consulta pel dret a decidir la resposta clau és la de la segona pregunta!

"Vol que Catalunya esdevingui un Estat? En cas afirmatiu, vol que aquest esdevingui independent? Contesti primer a la segona pregunta!"

3.- Dóna massa variables en el resultat

Davant una sola pregunta amb dues úniques respostes el resultat seria clar: independència sí o no. Essent aquesta doble pregunta més complexa és encara més, molt més complex el seu resultat!

És cert, i d'aquí diuen la intel·ligència de la doble pregunta, que aquesta doble formulació permet a federalistes i "similars" votar "" a la primera i "no" a la segona pregunta, donant certa cobertura, aixi, a les possibles terceres vies...

Però jo em pensava que per fi havia arribat l'hora de mullar-se, de mullar-se de debó!

Sí, es podrà votar per la independència (Sí - Sí) i també en contra de la independència (No), però els "Sí - No" on els situem? Queden al bell mig de tot, o encara pitjor, al bell mig de res, avui encara massa orfes...

4.- No és la que es faria si la consulta fos legal i pactada

La CUP, en la seva valoració posterior a l'acord sobre la pregunta, va dir que no seria aquesta doble pregunta la que ells defensarien si la consulta fos legal o pactada amb l'estat espanyol.

Hi estic d'acord! Conscients que de cap manera l'estat espanyol acceptaria, ni acceptarà, cap pregunta, tampoc la doble, el que calia era pactar-ne una entre els partits, conjuntament amb una data.

Ha primat, i ho entenc, la unitat dels partits clarament a favor del dret a decidir (que no de la independència, que és una altra cosa!) i el resultat ha estat una doble pregunta que, com més d'un ha comentat, fins i tot el PSC podria haver subscrit perfectament!

És per això que, com he dit abans, si del que es tractés de mullar-nos de debó, la pregunta seria clara i directa! Deu ser que encara, políticament, no és el moment!

5.- És moneda de canvi del pressupost 2014?

La fixació de la pregunta, també de la data, sembla que desencallaran l'aprovació dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya pel 2014. No sé si el pacte pel pressupost entre CiU i ERC és anterior a la pregunta o serà posterior, però sembla força clar que sense pregunta i data fixada ERC no donaria suport als pressupostos del govern de CiU.

Si realment és així, si per ERC aquesta és la moneda de canvi, és una llàstima! El dret a decidir i fins i tot la independència del nostre país són massa importants com per ser "mercaderia", moneda de canvi per a aprovar pressupostos a qualsevol preu.

Veurem què passa amb els pressupostos, però de la mateixa manera que lamento que massa sovint (pel meu gust) el PSC perdi la "C", seria una llàstima que ERC desdibuixés, com ho ha fet en altres ocasions, la seva "E"!

, són aquestes les 5 coses que no m'agraden de la doble pregunta, però malgrat aquests 5 "perquès" que ningú dubti que:

1.- celebro que finalment tinguem pregunta i data!
2.- lamento que el PSC no hi sigui, tot i que puc entendre, que no compartir, els seus motius
3.- confio (tot i que encara amb molts dubtes) que la consulta es farà
4.- que vull voler votar, que el 9 de novembre de 2014, si la consulta es fa, aniré a votar
5.- i que sí, que si la consulta es fa votaré si i sí!

La pregunta és la que és i, com passa amb d'altres coses a la vida, amb el temps l'hi acabes veient les virtuts!. Veurem, però, si finalment la podem respondre, podem respondre la doble pregunta!

dissabte, 14 de desembre del 2013

#MinutsMusicals amb "Ask" dels #TheSmiths a propòsit de #LaPregunta!


No he pogut evitar pensar aquests dies, des que es va fer pública la pregunta de la consulta, amb la cançó "Ask" (preguntar) de The Smiths.

Més enllà del títol la cançó amaga versos que aplicats al context actual prenen, ben segur, un sentit diferent al que Morrisey i companyia van donar-los inicialment.

Un dels versos diu que "si no és l'amor, serà la bomba el que ens unirà". Aquí per bomba podria llegir-s'hi el conflicte... La Via Catalana n'és un exemple...

Però el vers que m'agrada més és el que diu: "si hi ha quelcom que t'agradaria provar, digues-m'ho i no diré que no, com podria?" És evident, sense amor no hi ha confiança... I ara, entre Catalunya i Espanya, no hi ha precisament amor...

Preguntar... que complicat, a vegades, preguntar!

Gaudiu del vídeo i de la cançó!



Ask

Shyness is nice and
Shyness can stop you
From doing all the things in life
You'd like to

Shyness is nice and
Shyness can stop you
From doing all the things in life
You'd like to

So, if there's something you'd like to try
If there's something you'd like to try
Ask me I wont say no, how could I?

Coyness is nice, and
Coyness can stop you
From saying all the things in
Life you'd like to

So, if there's something you'd like to try
If there's something you'd like to try
Ask me I wont say no, how could I?

Spending warm Summer days indoors
Writing frightening verse
To a buck toothed girl in Luxembourg

Ask me, ask me, ask me
Ask me, ask me, ask me

Because if it's not Love
Then it's the bomb, the bomb, the bomb,
the bomb, the bomb, the bomb, the bomb
That will bring us together

Nature is a language - can't you read ?
Nature is a language - can't you read ?

So, ask me, ask me, ask me,
Ask me, ask me, ask me

Because if it's not Love
Then it's the bomb, the bomb, the bomb,
the bomb, the bomb, the bomb, the bomb
That will bring us together

If it's not Love
Then it's the bomb
Then it's the bomb
That will bring us together

So, ask me, ask me, ask me,
Ask me, ask me, ask me
Oh, la...

The Smiths

divendres, 13 de desembre del 2013

Ai, la negra barca... #SalvadorEspriu #AnyEspriu



XVII

Ai, la negra barca,
que per mi vigila
des de la nit alta!

Ai, la barca negra,
que ve pel meu somni
del mar de Sinera!

La veu de la dama,
Lluny del temps. Escolto
la cançó de marbre.

Salvador Espriu. Cementiri de Sinera (1946)

En motiu de l'Any Espriu aquest 2013 cada divendres publico un poema de Salvador Espriu al bloc i cada dia un fragment de poema a Twitter.

dijous, 12 de desembre del 2013

Sabem la resposta però... quina ha de ser la pregunta?


La lògica i el sentit comú (?) diuen que quan es vol una cosa, cal demanar-la de manera clara i directa: "et vols casar amb mi?"

Però a vegades la condició humana fa que per demanar el mateix, hi afegim certa retòrica i, en comptes d'anar pel dret, fem la volta: "et vols comprometre a compartir la teva vida amb mi i a estar al meu costat, estimant-nos amb llibertat, conviure junts i formar una família?"

Responent "sí, vull" a la primera pregunta tinc clar que ens casarem, i sí, se suposa que si ho fem serà per amor, amb llibertat, per conviure junts i per formar una família... Però tots aquests detalls només es suposen...

Responent "sí, vull" a la segona pregunta tinc clar que compartirem la vida estimant-nos amb llibertat i que conviurem junts i formarem una família però... ens casarem?

És clar que se suposa que sí, que segur que el context de la pregunta,(un restaurant, amb una copa de cava a la mà i un anell de compromís dins la copa) per més que "casar" no formi part de la pregunta, es pot sobreentendre... i aquí hi ha el problema: sobreentendre, donar per suposat!

Si s'ha de fer la consulta (que ja es veurà), cal fer-la bé! I aquí, com vaig dir setmanes enrere, cap resposta pot ser incorrecte, però sí la pregunta! Amb les respostes no ens equivocarem, però sí ens podem equivocar formulant la pregunta...

Si la consulta pel dret a decidir és sobre la independència, d'una o altra manera aquest terme ha de formar part de l'enunciat o, si no és una resposta binària (que ho serà), formar part de la resposta com una de les alternatives...

La pregunta ha de ser clara i directa: "et vols casar amb mi?"... I ja veurem si la resposta és, "sí, vull" o "no, n'hi parlar-ne"!

dimecres, 11 de desembre del 2013

Business With Social Value són negocis amb valor social


No tots els negocis són iguals, prou que ho sabem! N'hi ha que cerquen el guany a costa de tot i dels altres, n'hi ha que es basen en l'especulació, n'hi ha muntats sobre castells de naips, n'hi ha que tapen negocis il·lícits... però també hi ha negocis honrats, honests, justs, i fins i tot negocis amb valor social, els negocis de l'economia social!

Dies enrere parlava de l'economia social com un dels reptes del tercer sector. L'economia social és aquella que té en l'economia el mitjà i en les persones la seva finalitat, a diferència de l'economia mercantil, que té, i és legítim quan es fa en el marc de la llei, el guany econòmic com a fi i les persones com a mitjà.

Però l'economia social, com la mercantil, té sentit en la mesura que és sostenible o, en termes econòmics, genera beneficis. Empreses d'inserció (EI) i centres especials de treball (CET) són tipologies d'empreses que, com les mercantils, necessiten tancar balanços positivament, sense pèrdues i, si és possible, amb beneficis, beneficis que es reinverteixen en la pròpia activitat productiva o a d'altres fins socials, educatius o assistencials de l'entitat social propietària de l'activitat empresarial del CET o EI.

Les empreses de l'economia social, doncs com les mercantils, necessiten generar activitat, prestar els seus serveis, vendre els seus productes, en definitiva facturar. La seva activitat econòmica permet donar feina  a persones treballadores que tenen majors dificultats d'accés al món laboral ordinari, bé per la seva discapacitat, bé per altres motius de caràcter social, econòmic, cultural....

És amb aquesta finalitat, amb l'objectiu de promoure negocis amb valor social, que el proper dijous 12 de desembre es celebra a Barcelona el Business With Social Value.

I si basem la nova economia en els negocis amb valor social?

dimarts, 10 de desembre del 2013

Herois quotidians que cullen olives!

Batent olives! Foto: Ma Mercè Gumbau Reynalt
Collir olives a Cantallops és una activitat familiar que, més enllà de les olives i l'oli que se'n deriva, m'aporta grans satisfaccions!

Aquest primer cap de setmana, llarg, de desembre l'hem passat a Cantallops i hem aprofitat per anar a collir olives, una activitat de la que tinc bonics records d'infantesa, especialment records de la meva àvia Juanita... Aquesta és una de les satisfaccions, ser fidel a una tradició familiar, però també la possibilitat de generar, espero, bonics records d'infantesa que tal vegada les meves filles desaran com un tresor...

Collir olives cansa; tot i la mecanització dels darrers anys, la feina de batre les oliveres per fer caure les olives cansa; però l'esforç no és en va, i la satisfacció de veure la feina feta, de veure el remolc ple a vessar d'olives, centenars de quilos d'olives acabades de collir, no té preu. El mal temps, especialment el vent, resulta molest, però és el que té una feina a l'aire lliure... per fortuna aquests dies hem tingut més aviat bonança!

La feina és cansada, però es fa en equip, en el nostre cas en família, on tothom si vol, grans i petits, té feina a fer! Aquesta és una altra de les grans satisfaccions: veure la família pencant junts a l'olivar... i després, naturalment, compartint taula comentant la jugada, recuperant forces per tornar-hi havent dinat!

I són més les satisfaccions que m'aporta collir olives a Cantallops, però per mi la satisfacció més gran és donar un cop de mà als meus oncles, al meu oncle Miquel i a la meva tia Maria; el que per mi, per la meva família, és un (o dos, o tres) cap de setmana diferent, especial, per ells és el seu dia a dia.

Són ells qui, dia sí, dia també, des de principis de novembre fins a mitjans o finals de gener, acabada la seva jornada laboral, fan via cap als olivars per collir olives, esgarrapant les darreres hores de claror del dia. I com ells, tantes famílies de Cantallops! I per no esmentar el treball que les oliveres i els olivars requereixen al llarg de l'any: escatir, llaurar...

Són ells els veritables herois d'aquesta història de collir olives, herois dels de veritat, herois sense capa!

I aquesta, sí, és la gran satisfacció: descobrir que els veritables herois no cal cercar-los als còmics, sinó just al teu costat, a la teva pròpia família!

Gràcies Miquel, gràcies Maria!


------------------------

pd: article en record de l'àvia Juanita, que tal dia com avui de l'any 1920 va néixer. L'àvia Juanita, una altra heroïna!

dilluns, 9 de desembre del 2013

Els perillosos equilibris del #PSC

Pere Navarro brindant per la Constitució amb  Llanos de Luna, Albert Rivera i  Alicia Sánchez-Camacho. Foto: Marta Pérez/EFE
Aquesta foto, ho reconec, fa mal!

La foto de Pere Navarro brindant per la Constitució al costat de  Llanos de Luna, Albert RiveraAlicia Sánchez-Camacho em fa mal, molt mal d'ulls.

Per més Constitució de Navarro defensi, brinda no només amb la dreta catalana, sinó sobretot amb la dreta catalana més espanyolista, la mateixa dreta que per terra mar i aire impedirà canviar la Constitució com vol el propi Navarro...

Encara bo que el PSC va decidir no participar a la manifestació organitzada per Som Catalunya, Somos España...

El PSC amb la Constitució fa si fa o no fa el mateix que amb el dret a decidir; "sí, però no: defensa la Constitució, però no a ultrança; defensa el dret a decidir, però no a ultrança...

És per això que acaba essent l'ase dels cops d'uns i altres... És també per això que a cada bugada, perd un llençol.

És potser per això, perquè sap que faci el que faci seguirà essent l'ase dels cops i seguirà perdent llençols a cada bugada, que Pere Navarro ha optat per circular pel camí del mig, per la seva tercera via.

Fa equilibris Pere Navarro intentant tapar vies d'aigua, convençut, com va manifestar al Consell Nacional extraordinari, que aquest és el camí a seguir.

Mantenir l'equilibri entre el dret a decidir i la Constitució, però, també té els seus riscos, al capdavall la majoria de la gent el que vol són posicions clares, i sí, avui, extremes: carn o peix, dret a decidir o Constitució! 

I sinó pregunteu-ho als qui aquests darrers anys, per un motiu o altre, han abandonat el PSC o, simplement, han deixat de votar-lo...

Deu considerar Navarro que aquest és el camí menys arriscat pel PSC... Tan de bo qui s'equivoqui sigui jo!


dissabte, 7 de desembre del 2013

#MinutsMusicals amb The Melodic i la seva "Ode To Victor Jara"


Descobrint, dies enrere, The Melodic gràcies a Jordi Beltran vaig veure que aquest grup anglès "pop-folk" tenen una cançó dedicada a Víctor Jara, aquesta "Ode to Victor Jara".

La cançó està molt bé i el vídeo, veureu, és una delícia! Una manera de musicar la memòria històrica! La confecció del vídeo, amb la tècnica de l'"spot-motion", és fantàstica!

divendres, 6 de desembre del 2013

Els músics cecs. #SalvadorEspriu #AnyEspriu



Els músics cecs

Vells músics que retornen,
cansats, sota lent tedi
de pluja, per aquesta
glaçada llum de l’alba.

Xisclen trens rera límits
imprecisos de boira.
Bastons de cecs desvetllen
hostil lladrar de gossos.

Qui sap a quina festa
han guanyat un difícil
tros de pa. Vénen ara,
vacil.lants, per la via
plena de fang, per l’aigua,
cap al repòs de nínxols.

Un fagot, un patètic
violí, en la dansa
suburbana dels tristos
morts amics. Mes profundes,
amb excessiu missatge
de premi o de condemna,
trompetes del Judici.

Salvador Espriu. Mrs. Death (1952)

En motiu de l'Any Espriu aquest 2013 cada divendres publico un poema de Salvador Espriu al bloc i cada dia un fragment de poema a Twitter.

dijous, 5 de desembre del 2013

Premis Incorpora Catalunya 2013

Acte de lliura,ment dels 5ns premis Incorpora. Foto: Obra Social "la Caixa"
Assistia el passat dimarts, dia 3 de desembre de 2013, a la 5a edició dels Premis Incorpora en qualitat de coordinador d'aquest programa de l'Obra Social "la Caixa" a les comarques de Girona.

D'entre les moltes satisfaccions que vaig tenir, voldria destacar-ne especialment dues:

- 2 de les 4 empreses que es van premiar són de Girona

Les empreses Construcció i Rehabilitació Salichs (Lloret de Mar) i Embutidos Monter (Sant Jaume de Llierca) van rebre el Premi Incorpora Catalyunya 2013 en les categories de petita i gran empresa respectivament.

Són aquestes dues empreses enguany la punta de l'iceberg de centenars d'empreses gironines compromeses amb la inserció laboral que al llarg de l'any han contractat a persones treballadores que, per diversos motius, tenen majors dificultats d'accés al mercat laboral.

És ben merescut el reconeixement a aquestes dues empreses, pel seu compromís vers la inserció laboral de persones treballadores amb discapacitat, malaltia mental o en situació de risc d'exclusió social però sobretot és merescut per la convicció amb la que materialitzen el seu compromís.

- El reconeixement als Tècnics d'Inserció Laboral del programa Incorpora

Mònica Terribas, conductora de l'acte de lliurament dels Premis Incorpora Catalunya 2013, va demanar al públic assistent, just abans de lliurar els premis i després dels parlaments protocol·laris, fer un aplaudiment dedicat a la feina i esforç dels tècnics d'inserció laboral de les diferents entitats que treballen al programa Incorpora. L'aplaudiment va ser sonor i sentit!

Al darrere de cada inserció, de cada petit o gran èxit, hi ha molta feina!

  • Són els Tècnics d'Inserció Laboral els qui truquen a la porta de les empreses i, des de les seves entitats, els ofereixen el servei d'intermediació laboral d'Incorpora
  • Són els Tècnics d'Inserció Laboral els qui reben les ofertes laborals de les empreses i cerquen les millors persones per a preparar-les i presentar-les com a candidates.
  • Són els Tècnics d'Inserció Laboral els qui atenen, preparen i donen suport a les persones beneficiàries que s'apropen al programa.
  • Són els Tècnics d'Inserció Laboral els qui, després de la contractació, segueixen fent el seguiment a l'empresa i a la persona treballadora que s'ha inserit, resolent qualsevol incidència que es pugui produir.
Són els Tècnics d'Inserció Laboral el veritable motor del programa Incorpora, els qui a vegades marxen d'una empresa amb la cua entre cames, però no defalleixen i es preparen una nova visita en una altra empresa...

És per tots aquests motius, perquè jo, com a coordinador, que els tinc a prop sé la gran feina que fan, les dificultats que han de superar, que em va encantar aquest reconeixement explícit.

Però més meritori va ser el reconeixement que totes les empreses premiades van fer a la figura dels Tècnics d'Inserció Laboral, moltes d'elles citant el nom i cognoms d'aquests professionals que, quan l'empresa els necessita, els troba a l'altra banda del telèfon, o a peu d'empresa!

Incorpora és un programa coral en què, sota l'objectiu d'oferir oportunitats d'inserció a persones en situació de risc d'exclusió, tots els qui en formem part, professionals de l'Obra Social "la Caixa", professionals de les entitats i empreses vinculades al programa, hem de posar-hi la nostra part! Totes les peces són necessàries, però la dels Tècnics d'Inserció Laboral és clau!

La meva enhorabona i agraïment, doncs, a les empreses i, especialment, als Tècnics d'Inserció Laboral del programa Incorpora!

dimecres, 4 de desembre del 2013

Que corri la sang!


El Banc de Sang i Teixits necessita més de 1.000 donacions de sang al dia per tal de garantir el subministrament als hospitals i clíniques de Catalunya.

Aquesta dada no és meva, és del propi Banc de Sang i Teixits, i fa reflexionar sobre la gran quantitat de sang que l'àmbit hospitalari necessita!

Amb la finalitat d'incrementar les donacions es va organitzar, el passat dissabte 30 de novembre de 2013 a Girona, una Marató de Sang, que tenia l'objectiu d'assolir 700 donacions! Finalment l'objectiu no es va assolir, però van ser més de 400 les donacions efectives que es van fer!

La pluja i el fred, sobretot a la tarda, van frenar el ritme de donacions, tot i que jo em quedo amb la gran participació que hi ha haver, amb el fantàstic treball dels professionals i voluntaris que la van fer possible, i amb el compromís dels qui, com els Cantaires de Sarrià de Ter o la Girona Banda Band, van col·laborar-hi!

La Marató de Sang de Girona va servir no només per fer una empenta a les donacions, també per a sensibilitzar sobre la necessitat de donar. Si dissabte no vas poder donar sang, sàpigues que es pot donar cada dia!

Que corri la sang! Al final, tot esforç, també donar sang, té la seva recompensa!

Per cert, dissabte va ser un dia de doble donació... s'hi va sumar, també a Girona, el Gran Recapte!



dimarts, 3 de desembre del 2013

5 reptes del #TercerSector després del #4Congrés

Representants de les entitats del Tercer Sector celebrant els 10 anys de la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya al IV Congrés del Tercer Sector. Foto: Roger Casero
Després d'assistir al IV Congrés el Tercer Sector i veure un xic què s'hi va coure, m'atreveixo a destil·lar els que són, per mi, els 5 reptes del tercer sector social:

1.- Incidència política

El tercer sector hem de tenir una major influència política; sense desmerèixer el camí recorregut fins ara, és molt el que encara ens resta fer en aquest sentit.

Diferents ponents del IV Congrés van referir-s'hi, des de Josep Ramoneda a la ponència inaugural, Saül Gordillo i Oriol Amat a la cloenda.

És el sector econòmic i financer qui dicta i marca el pas de la política actual; els ponents van insistir en la necessitat que el tercer sector pugui contribuir al canvi de prioritats, a influir més en l'agenda política.

La incidència política ha de servir també per a contrarestar , com va dir Josep Ramoneda, el risc de la creixent deriva populista i autoritària de la política que generen crisis com la que estem patint, polítiques que afavoreixen sempre als qui més tenen....

Necessitem la política, necessitem conquerir la política!

2.- Creixement econòmic, en una economia diferent

Hem de canviar el model econòmic que ens ha dut a la situació de crisi que avui estem patint; és cert que vam viure uns anys aparentment molt bé, però vam viure, sense saber-ho aleshores, en una bombolla que finalment va esclatar!

Cal un canvi de model econòmic i en aquest canvi el tercer sector hi té un paper molt important! D'entrada prenent consciència de la pròpia força que actualment té l'economia social (Oriol Amat va situar en tercer sector com el 4rt sector econòmic de Catalunya).

El tercer sector no és només un sector assistencial, de beneficència, és també un motor de l'economia, un sector productiu més. Deia Josep Ramoneda que calia recuperar l'economia industrial i productiva (versus l'especulativa que ha regnat aquests anys) i en aquesta recuperació l'economia social que genera el tercer sector ha de tenir-hi un paper clau!

En una economia que inclou en el seu balanç molt més que només els beneficis econòmics, l'economia del tercer sector social hi té molt a dir, doncs és un model que posa a l'economia al servei de les persones, i no al revés, les persones al servei de l'economia.

El tercer sector social no només genera ocupació, també una pila de productes i serveis a través de Centres Especials de Treball i Empreses d'Inserció.

Si el model i creixement econòmic actual han generat tantes desigualtats, per combatre-les caldrà transformar el model!

3.- TIC i xarxes socials

Des del tercer sector ens mirem les TIC i les xarxes socials amb certa ambivalència, com qui vol i dol!

Josep Ramoneda afirmava que tot canvi tecnològic (i ara n'estem vivint un de gran magnitud) provoca un gran sotrac; també alertava del risc de les noves tecnologies de despersonalitzar les relacions (al capdavall, sempre acabem necessitant tocar pell!).

La meva percepció, a peu d'entitat, és que en general el tercer sector no està especialment digitalitzat, com sí ho estan d'altres sectors i moviments de la nostra societat. És cert que treballem amb i per a les persones, pel què en el nostre dia a dia, en l'atenció a les persones, moltes vegades les xarxes socials i les noves tecnologies no hi tenen cabuda.

Però tan cert és això com que, gràcies a les noves tecnologies, moviments socials com el dels indignats han passat avançat a les entitats socials en notorietat social i influència política, com va afirmar Saül Gordillo.

Per Saül Gordillo les entitats hem de comunicar diferent, hem de fer servir la nostra comunicació per a tenir més incidència política, per, com va dir Òscar Velasco, captar, fidelitzar, mobilitzar i sensibilitzar per implicar a les persones. Insistirem en aquesta qüestió al punt 4, quan parlem de l'empatia.

Lluny, però, de llençar-nos  cegues al món 2.0, les entitats socials hem d'entrar-hi amb el coneixement dels riscos i perills que hi trobarem; Francesc Grau en va citar alguns, a mode d'avís per a navegants, com el fet que en el món 2.0 tot és a un clic de ser públic (el problema de la privacitat) o que res és gratuït a internet.

Però les xarxes socials, les TIC i les noves tecnologies no només han d'estar al servei de la comunicació externa, de la capacitat de sensibilització i mobilització, sinó que també han de ses, com va afirmar Òscar Velasco, una eina de gestió interna de les entitats.

És aquest un altre repte del tercer sector en la millora de la gestió i funcionament intern de les entitats, cercant l'eficiència en la gestió i els processos interns.

En aquesta línia us interessarà llegir aquest article de xarxanet.org.

4.- Empatia

Josep Ramoneda va mencionar vàries vegades l'empatia com un motor de canvi per combatre les desigualtats en la seva conferència inaugural del IV Congrés. Sense empatia no hi ha moral, va sentenciar!

L'empatia és un concepte que ens és molt proper a les entitats socials (la sentim, i exercim, i molt, amb les persones que atenem) i a més, com va recordar-nos Ramoneda, les entitats socials veiem les desigualtats amb molta proximitat. És funció nostra seguir mostrant, denunciant les desigualtats, però sobretot fent que la societat, que el poder, senti empatia amb qui les pateix.

Cal d'entrada, doncs, el reconeixement de les desigualtats per a promoure, després, un canvi de prioritats, en la línia del segon punt, per a combatre-les, fomentant la igualtat d'oportunitats per a tothom.

Si les entitats socials som la veu dels qui no en tenen, hem de fer-la sentir. Hem de seguir contribuint a evitar la invisibilitat dels exclosos, a posar-hi cares, noms i cognoms. I fer-ho no només mostrant els símptomes més evidents (desnonaments, bancs d'aliments, atur...) sinó sobretot mostrant-ne les causes (desigualtat i retallada de drets).

L'empatia, a més, és un gran antídot contra l'individualisme, creixent i de moda en els nostres dies.

5.- Avançar en igualtat i drets socials

Aquest és el veritable repte del tercer sector, repte que no pot ser exclusiu, però, només del nostre sector!

Tots els altres reptes (la incidència política, el creixement econòmic, les noves tecnologies i l'empatia) han d'estar al servei de la igualtat i els drets socials, al servei d'aquest horitzó que volem i dibuixem les entitats socials i que vam condensar en el manifest del IV Congrés del Tercer Sector,

La pròpia Taula d'Entitats del Tercer Sector de Catalunya resumia el manifest en tres punts: recuperar la inversió en polítiques socials (1), garantir els drets socials bàsics (2) i enfortir el teixit d'entitats socials del país (3).

Vivim en època de canvis, immersos en una profunda crisi de la que, com deia Oriol Amat, en sortirem lentament; deia Oriol Amat, a la seva ponència de clausura del IV Congrés, que el tercer sector és clau per la transformació que necessita Catalunya.

El tercer sector seguirem treballant, com ho portem fent de fa dècades, per la inclusió i la cohesió social, donant oportunitats a qui no en té, combatent l'exclusió social i essent la veu dels qui no en tenen.

Però sobretot seguirem treballant per a transformar aquest present, avançant, fent avançar la societat, el nostre país, en igualtat i drets socials.