#MinutsMusicals amb la "playlist" de 1974

Al llarg d'aquest 2014 cada dissabte he anat publicant al bloc "minuts musicals" de 1974, una manera més de reviure l'any que en que vaig néixer!

Ara que s'acaba l'any qui més qui menys fa repàs i balanç del què ha donat de sí aquest 2014; avui, darrer dissabte del 2014, no faré cap valoració del què ha donat de sí el 2014, però sí què ha sonat del 1974 aquest 2014 al meu bloc!

Aquestes són les cançons i artistes que he (re)visitat aquest any, la "playlist" de 1974!

Naturalment hi trobareu a faltar grups i artistes, també cançons, però són finalment aquestes les cançons que han posat música a la banda sonora dels "minuts musicals" de 1974!

Aquestes són les més de 60 cançons que he compartit amb vosaltres, cançons i històries del 1974!

• "Ramito de violetas" - Cecília
• "You're Sixteen" - Ringo Starr 
• "Band on the Run" - Paul McCartney 
• "Whatever Gets You Through The Night"  - John Lennon 
• "I Shot the Sheriff" - Eric Clapton 
• "Sunshine on My Shoulders" - John Denver 
• "The Joker" - Steve Miller Band 
• "Nothing from nothing" - Billy Preston 
• "Can't Get Enough Of Your Love Baby" - Barry White 
• "Devil Gate" - Suzi Quatro   
• "Porque te vas" - Jeanette 
• "Conversaciones conmigo mismo" - Juan Pardo 
• "Celos de mi guitarra" - José Luís Perales 
• "Amanda" - Raimon 
• "Fills de Buda" - Francesc Pi de la Serra 
• "Corrandes d'exili" - Ovidi Montllor 
• "El Vagó Llit" - Guillermina Motta
• "No, Woman, No Cry" - Bob Marley & The Wailers 
• “Que tinguem sort” - Lluís Llach 
• "Rebel Rebel" - David Bowie 
• "Well may the world go" - Pete Seeger 
• "El Gripau Blau" - Ara Va De Bo 
• "Can't Get It Out of My Head" - Electric Light Orchestra 
• “Botifarra de Pagès” - La Trinca 
• “Entre dos aguas” - Paco de Lucía 
• "It Don't Mean a Thing" - Ella Fitzgerald 
• "I si canto trist..." - Lluís Llach 
• "Annie's Song" - John Denver 
• "Forever Young" - Bob Dylan 
• "It's Only Rock 'n' Roll (But I Like It)" - The Rolling Stones 
• "Dreamer" - Supertramp 
• “Kashmir” - Led Zeppelin 
• "Abril 74" - Lluís Llach 
• "The Real Me" - The Who 
• "Waterloo" - ABBA 
• "Chelsea Hotel #2" - Leonard Cohen 
• "Help Me" - Joni Mitchell 
• "Mucho Mungo / Mt. Elga" - Harry Nilsson 
• "Gloria" - Van Morrison 
• "Sweet Home Alabama" - Lynyrd Skynyrd 
• "Third Uncle" - Brian Eno 
• "She" - Charles Aznavour 
• "The way we were" - Barbara Streisand 
• "Burn" - Deep Purple 
• “Pedro Navaja” - Orquestra Plateria 
• "I honestly love you" - Olivia Newton-John 
• "A million miles away" - Rory Gallagher 
• "Spanish Eyes" - Elvis Presley 
• "Keep Yourself Alive" - Queen 
• "Cosmik Debris" - Frank Zappa 
• "Scarlet Begonias" - Grateful Dead 
• "Jumpin' at the Woodside" - Count Basie i Oscar Peterson 
• "Bad Luck Situation" - Johnny Winter 
• "Bungle in the Jungle" - Jethro Tull 
• "I can't stand the rain" - Ann Peebles 
• "(You're) Having Our Baby" - Paul Anka 
• "Devotion" - Earth, Wind and Fire 
• "Sequent C" - Tangerine Dream 
• "Stories" - Bill Withers 
• "Don't let me be misunderstood" - The Eric Burdon Band 
• "Boogie On Reggae Woman" - Stevie Wonder 
• "Can't Get Enough" - Bad Company 
• "Lonely This Christmas" - Mud

Totes aquestes històries i minuts musicals també els he recopilat a Storify:

També podeu escoltar quasi totes aquestes cançons en aquesta llista de reproducció de Spotify!



Per cert, el 2015 els "minuts musicals" que publico cada dissabte en aquest bloc seran de versions!

Que no pari, la música!

#MinutsMusicals de 1974 amb "Lonely This Christmas" de Mud

Hi ha grups de música que els sents més anomenar que no escoltes la seva música, grups que saps que són o han estat allà però que, pel motiu que sigui, no han acabat formant part de la banda sonora de la nostra vida!

Mud en seria un bon exemple en el meu cas particular, tal vegada perquè cap melodia, ni cap "riff" de guitarra em van captivar, tal vegada perquè sonaven massa com aquest o aquell grup o cantant, tal vegada perquè cap dels seus èxits, que els va tenir, es va colar a la meva discoteca!

Però avui em serveixo d'un dels seus èxits per aportar en aquests "Minuts Musicals de 1974" aires nadalencs, ara que ens trobem a les portes de les Festes de Nadal!

Mud, grup creat a mitjans dels anys seixanta del segle passat, ha estat un grup de "rock a roll" sense massa complicacions, que al seu dia va festejar amb el "glam" i que, com tants de la seva generació, van desaparèixer del panorama musical escopits pel "punk" i desplaçats per la música "disco" de finals dels anys setanta.

Però Mud va tenir els seus moments i un dels seus èxits va ser aquesta nadalenca "Lonely This Christmas", cançó que va arribar al capdamunt de les llistes de senzills d'Anglaterra ara fa 40 anys!

La cançó, comprovareu, té un estil i so molt "Elvis", així com tota l'estètica del grup al videoclip, tot molt "kitsch"... Però la cançó, tan per la lletra ("prova d'imaginar una casa que no és una llar...") com per la música (molt "sixties") funciona molt bé com a "nadala pop"!

Gaudiu-la!



Lonely This Christmas

Try to imagine
A house that's not a home
Try to imagine
A Christmas all alone
That's where I'll be
Since you left me
My tears could melt the snow
What can I do without you?
I got no place, no place to go

It'll be lonely this Christmas
Without you to hold
It'll be lonely this Christmas
Lonely and cold
It'll be cold, so cold
Without you to hold
This Christmas

Each time I remember
The day you went away
and how I would listen
to the things you had to say
I just break down
as I look around
and the only things I see
are loneliness and emptiness
and an unlit Christmas tree

It'll be lonely this Christmas
Without you to hold
It'll be lonely this Christmas
Lonely and cold
It'll be cold, so cold
Without you to hold
This Christmas

Do You remember last year (So it'll be so lonely this Christmas)
When You and I were together
We never thought there'd be an end
and I remember looking at you then (Without you to hold)
and I remember thinking
That Christmas must have been made for us (It'll be so very lonely)
Cause Darling this is the time of year
That you really, you really need love(Lonely and cold)
When it means so very, very much

It'll be lonely this Christmas
Without you to hold
It'll be lonely this Christmas
Lonely and cold
It'll be cold, so cold
Without you to hold
This Christmas

It'll be cold, so cold
Without you to hold
This Christmas

Merry Christmas, Darling
Wherever you are


Per cert, tan Elvis que sona, que el propi Rei del Rock també la va cantar...



I finalment una versió més actual, del segle XXI, del grup anglès Lucky Soul:

#MinutsMusicals de 1974 amb "Can't Get Enough" de Bad Company

Hi ha grups de música que arrosseguen alguna llegenda, ja sabeu, alguna història mig veritat, mig mentida... Una de les de "Bad Company" té a veure precisament amb el seu nom, que hi ha qui atribueix a la inspiració de la pel·lícula homònima, "Bad Company", aquí titulada "Pistoleros en el infierno", de la que Paul Rodgers n'era fan confés, tot i que mai s'ha conformat del tot.

El nom del grup, però, també podria ajudar-nos a definir la seva pròpia composició, doncs "Bad Company" és una de les considerades "super bandes", grups de música formats per músics que ja han triomfat bé en solitari, bé en altres formacions. ja sabem què passa amb les "males companyies"!

En el cas de "Bad Company", en la seva formació inicial estava format per Paul Rodgers i Simon Kirke (Free), Boz Burrell (King Crimson) i Mick Ralphs (Mott the Hoople). El grup, format al 1973 va publicar el seu primer disc el 1974 amb "Swan Song Records", segell discogràfic creat per Led Zeppelin; va ser precisament aquest disc el primer que va publicar la discogràfica. El disc va assolir un gran èxit de vendes i és un dels inevitables dels referents del grup, acompanyat, entre d'altres, amb la caçó que destaco avui, "Can't Get Enough".

Ara que el pop sembla que s'imposa al rock, tal vegada us vindrà de gust veure i escoltar un grup de rock dels anys setanta!

Gaudiu-ne i si feu com jo, us passarà com amb el títol de la cançó: no en tindreu prou!



Can't Get Enough

Well, I'll take whatever I want
And baby, I want you, yeah
Now you give me something I need
And I want it, I got something for you

Well now
Come on, come on, come on and do it
Come on baby and do what you do

Help me now
Can't get enough of your love
Tell me what your sayin'
Can't get enough of your love
Oh, I don't believe
Can't get enough of your love
But that don't stop me tryin'

Well, now it's late and I want love
You tell me that your love is gonna break me in two
Don't you hang me up in your doorway
Baby, don't you hang up like you do

Well now
Come on, come on, come on and do it
Come on baby, do what you do

Tell me now
Can't get enough of your love
I can't get enough, baby
Can't get enough of your love
I can't get enough, baby
Can't get enough of your love
It goes sweet 'til it shows
Oh yeah

Let's see you sing, come on baby

You know the love
Can't get enough of your love
You know love
Can't get enough of your love

Tell me, tell me now
Can't get enough of your love
Oh, sounds good to me
Let's do it again, come on

You know love
Can't get enough of your love
Oh you know
Can't get enough of your love
I'll keep on trying
Can't get enough of your love

Oh no, I said love
I can't get enough of your love, baby
I can't get enough of your love, sugar
I can't get enough of your love
Alright let's take it home to mama
Let's put it to bed


I per acabar i deixar-vos en bona companyia, l'"extrabonus" de "Bad Company": "Bad Company"!

#MinutsMusicals de 1974 amb "Boogie On Reggae Woman" de Stevie Wonder

Quan Stevie Wonder va publicar "Superstition" jo encara no havia nascut; no va ser aquesta, com tampoc "You Are the Sunshine of My Life" o "Sir Duke"...

Stevie Wonder va entrar a la meva vida l'any 1984 de la mà d'una cançó "I Just Called to Say I Love You", tema principal de la divertida pel·lícula "La dona de vermell", dirigida i protagonitzada per un altre desconegut, encara per mi, Gene Wilder, que anys més tard, com els èxits de Wonder, descobriria retrospectivament a "El jovenet Frankenstein".

També retrospectivament anys més tard, endinsant-me en la discografia de Stevie Wonder, vaig descobrir aquest "Boogie On Reggae Woman", cançó publicada l'any 1974 al seu dissetè disc d'estudi, "Fulfillingness' First Finale".

Amb aquest disc i aquesta cançó Stevie Wonder va guanyar, l'any següent, el Grammy a la millor interpretació pop masculina, tot i que va ser una altra cançó d'aquest treball, "You Haven't Done Nothin'", la que es va situar al número 1 de la llista de senzills americana a principis de novembre de 1974; la lletra de "You Haven't Done Nothin'" (no has fet res) era una crítica de l'administració Nixon; pel que fa a la música, els cors els feien els Jackson 5 amb un jove Michael Jackson!

Però tornem a "Boogie On Reggae Woman", cançó inicialment prevista pel seu anterior disc, "Innervisions", però que finalment van publicar un any més tard. La cançó, que també es va enfilar a la llista de senzills, arribant al número 3, és una mena de diàleg entre el que està bé i el que no...

En fi, jutgeu vosaltres mateixos!



Boogie On Reggae Woman

I like to see you boogie right across the floor
I like to do it to you till you holla for more
I like to reggae but you dance too fast for me
I'd like to make love to you so you can make me scream

So boogie on reggae woman, what is wrong with me?
Boogie on reggae woman, baby can't you see?

I'd like to see both of us fall deeply in love
I'd like to see you under, under the stars above, yes I would
I'd like to see both of us fall deeply in love, yeah
I'd like to see you in the raw under the stars above

So boogie on reggae woman, what is wrong with you?
Boogie on reggae woman, what you tryin' to do?

Can I play? Can I play?

Boogie on reggae woman, what is wrong with you?
Boogie on reggae woman, what you tryin' to do?

Quan Stevie Wonder va publicar "Superstition" jo encara no havia nascut, però afortunadament hi ha cançons, com aquesta, que sobreviuen a moltes generacions!

#MinutsMusicals de 1974 "Don't let me be misunderstood" de The Eric Burdon Band

"La casa del sol naixent" és una de les cançons més boniques que he escoltat i cantat mai; una cançó tradicional americana que l'any 1964 va popularitzar amb gran èxit el grup britànic liderat per l'incombustible Eric Burdon, "The Animals".

"The House of the Raising Sun" és una joia musical, però, que abans de ser versionada per "The Animals" ja l'havien interpretat i gravat anteriorment Pete Seeger a finals dels anys '60, Joan Baez, l'any 1960 i Bob Dylan l'any 1961 als seus respectius primers discs.

Però no és d'aquesta meravellosa cançó que vull parlar-vos avui, sinó d'Eric Burdon, a qui aquesta cançó va situar-lo, al capdavant de The Animals, en un dels llocs destacats del rock a la meitat dels anys '60 del segle passat.

Deu anys després de publicar el seu primer disc, que com sol ser habitual duia per títol el propi nom del grup, "The Animals", Eric Burdon ja feia uns anys que havia deixat "The Animals" enrere i feia evolucionar la seva música cap a sonoritats més dures i metàl·liques amb "The Eric Burdon Band", després de festejar amb gran encert amb el funky amb el cèlebre i per mi celebrat treball "Eric Burdon Declares War".

Però a la vida d'un músic no tot són flors i violes i si d'un disc no està especialment satisfet Eric Burdon és precisament del que es va publicar ara fa 40 anys, l'any 1974, "Sun Secrets" fruit d'unes gravacions d'estudi fetes l'any anterior i que la discogràfica va publicar sense la seva autorització... coses de la indústria de la música!

Entre les cançons del disc hi ha una reinterpretació d'un dels grans èxits dels inicis de "The Animals", "Don't Let Me Be Misunderstood"; en aquesta ocasió el tema perd innocència i s'endinsa a musicalitats properes a Hendrix i al rock dur, essent difícil reconèixer el propi Eric Burdon, tot i que s'ha de reconèixer que si quelcom defineix Burdon és el seu eclecticisme!

Gaudiu-la!



Don't let me be misunderstood

Baby, do you understand me now
Sometimes I feel a little mad
But don't you know that no one alive
Can always be an angel
When things go wrong I seem to be bad
But I'm just a soul whose intentions are good
Oh Lord, please don't let me be misunderstood

Baby, sometimes I'm so carefree
With a joy that's hard to hide
And sometimes it seems that all I have do is worry

Then you're bound to see my other side
But I'm just a soul whose intentions are good
Oh Lord, please don't let me be misunderstood

If I seem edgy I want you to know
That I never mean to take it out on you
Life has it's problems and I get my share
And that's one thing I never meant to do
Because I love you

Oh, Oh baby don't you know I'm human
Have thoughts like any other one
Sometimes I find myself long regretting
Some foolish thing some little simple thing I've done
But I'm just a soul whose intentions are good
Oh Lord, please don't let me be misunderstood
Yes, I'm just a soul whose intentions are good
Oh Lord, please don't let me be misunderstood
Yes, I'm just a soul whose intentions are good
Oh Lord, please don't let me be misunderstood

I finalment, com que no vull que em malinterpreteu, jutgeu vosaltres mateixos escoltant l'original, llençada com a senzill deu anys abans, l'any 1964!

#MinutsMusicals de 1974 amb "Stories" de Bill Withers

Bill Withers l'any 1973. Foto: Fin Costello/Redferns

Bill Withers és viu i actualment té 76 anys!

Si començo així l'article d'avui és perquè Bill Withers és un cantant que fa tants anys viu allunyat de la indústria de la música que sembla que sembla que hagi desaparegut no només de l'escena musical, sinó de la mateixa capa de la Terra! Però no, Bill Withers encara és viu!

Bill Withers va irrompre en la indústria musical l'any 1971 sobretot gràcies a la seva magnífica cançó "Ain't No Sunshine", publicada en el seu primer disc, "Just as I Am", cançó que és encara avui tota una referència de la música en general i de la música soul en particular.

L'any següent, el 1972, va publicar el seu segon disc d'estudi, "Still Bill", disc que temes com “Lean on me” i “Use me” van fer pujar com l'escuma a les llistes d'èxit i de vendes, assolint així el seu primer Disc d'Or. L'any 1973 va publicar el seu primer i únic disc en directe, "Live at Carnegie Hall".

Tots aquests treballs els va publicar amb la discogràfica Sussex, amb qui també va publicar, l'any 1974, " +'Justments", abans de trencar-hi i signar per Columbia.

Si els seus dos primers discs d'estudi contenien temes d'èxit com els mencionat "Ain't No Sunshine" o "Lean on Me" aquest tercer disc d'estudi, "+'Justments", no conté cap dels grans "hits" de Bill Withers però sí que esdevé, en en seu conjunt, un disc molt recomanable i un autèntic regal per les orelles si us agrada la música de Bill Withers!

La portada del disc mostra un Bill Withers a la part inferior acabant d'escriure un text que ocupa tota la portada, justificant el títol del disc, "+'Justments":

"Life like most precious gifts gives us the responsibility of upkeep. We are given the responsibility of arranging our own spaces to best benefit our survival. We have the choice of believing or not believing in things like God, friendship, marriage, love, lust or any number of simple but complicated things. We will make some mistakes both in judgement and in fact. We will help some situations and hurt some situations. We will help some people and hurt some people and be left to live with it either way. We must then make some adjustments, or as the old people back home would call them, + 'JUSTMENTS."

L'any 1975 Bill Wthers va seguir amb la seva carrera musical de la mà de Columbia, amb qui va publicar un disc per any fins el 1979; el seu darrer disc el va publicar l'any 1985.

A partir d'aquí Bill Withers va començar a fer-se fonedís fins a desaparèixer del panorama i l'actualitat musical; la seva silenciosa retirada amplifica encara més el seu caràcter d'antiheroi del soul i el rhythm and blues.

L'any 2009 es va publicar el documental "Still Bill" en el que el propi Bill Withers relata la seva vida musical i personal, una vida de lluita, superació i, sobretot, molta honestedat!


Still Bill Trailer from STILL BILL on Vimeo.

La cançó del 1974 que avui destaquem no és "The Same Love That Made Me Laugh" , possiblement la més coneguda de "+'Justments", sinó "Stories", una petita cançó en la que destaca el piano i en la que potser hi trobareu a faltar un xic de funk, però que té molt de soul!

Diu Bill Withers que joves o vells tots tenim històries... aquesta és tan sols un trosset de la seva!



Stories

Who will buy a glad story
That a young man has to tell?
Come into my house of glory
And I will treat you well.

Who will buy a sad story
That a widow has to tell?
Come into my house of lonely
And I will treat you well.

Young and old, we all have stories
That we all must try to sell
Tales of how you get to heaven
And how we been through hell

Who will buy a perfumed story
That a young girl has to tell?
Sleep with me on satin pillows
And I will treat you well.

I sí, què millor per acabar avui com ell va començar, l'any 1971: "Ain't No Sunshine"



Bill Withers és viu, ben viu i actualment té 76 anys!

#MinutsMusicals de 1974 amb "Sequent C" de Tangerine Dream

La música electrònica té tants anys com jo, sinó més! Que no es pensin els joves que l'electrònica és només una música del seu temps!

L'any 1974 el grup alemany de música experimental i electrònica Tangerine Dream va publicar Phaedra, el cinquè disc del grup, format a finals dels anys '60 del segle passat. La primera cançó del disc, de títol homònim, ocupava amb els seus quasi 17 minuts tota la cara A del disc.

Per cert, aquest grup alemany de música electrònica té connexions directes amb l'Empordà, doncs Edgar Froese, músic i fundador del grup, va tenir com a professor d'escultura a Salvador Dalí, amb qui el músic va seguir mantenint-hi relació, fent aquest algun concert privat per al genial pintor empordanès.

Però tornem al tema... Amb Phaedra Tangerine Dream va encetar la seva segona etapa, "The Virgin Years", època marcada pel contracte amb la discogràfica Virgin, després de "The Pink Years" i abans de "The Blues Years", "The Melrose Years", "The Seattle Years", "The TDI Years" i "The Eastgate Years".

Phaedra, que va tenir un imprevist èxit comercial, va ser dels primers discs en utilitzar seqüenciadors. El disc, molt atmosfèric, té 4 temes i el que avui destaquem és el quart i darrer, alhora el més curt de tots, de poc més de dos minuts, "Sequent C", en el que predomina la flauta de Peter Baumann.

Gaudiu-lo!



I per acabar, una de les cançons més populars de Tangerine Dream: "Love On A Real Train"

#MinutsMusicals de 1974 amb "Devotion" d'Earth, Wind & Fire

Al 1974 "Earth, Wind & Fire" encara no havien arribat al seu particular setembre, "September", el seu gran èxit, va arribar quatre anys després, però aleshores, fa 40 anys, ja era un grup plenament consolidat i preparat per esdevenir un dels grups referents de la música soul, disco, rythm'blues i pop.

Grup format a finals dels anys '60 del segle passat va tenir, especialment entre la segona meitat dels anys '70 i els principis dels '80, la seva època daurada, tot i que segueixen encara en actiu i publicant discs!

L'any 1974 "Earth, Wind & Fire" va publicar el seu cinquè disc d'estudi, "Open Our Eyes", el primer en assolir el número 1 a les llistes americanes de discs de "Rhythm and Blues".

La segona cançó del disc, la que destaquem avui, és "Devotion", una cançó amb una sonoritat molt reconeixible, tot i que amb un ritme un xic més pausat comparada, per exemple, amb la ja mencionada "Setpember", amb "Let's Groove" o la cançó que obre "Open Our Eyes", "Mighty Mighty".

"Devotion" és, com ja s'intueix amb el títol, molt espiritual...

Gaudiu-la!




Devotion

Through devotion, blessed are the children
Praise the teachers, that brings true love to many
Your devotion, opens all life's treasures
And deliverance, from the fruits of evil

So our mission to bring a melody
Ringin' voices, sing sweet harmony

For you here's a song to make your day brighter
One that will last you long through troubled days
Giving your heart the light to brighten
All of the dark that falls in your way

You need devotion, bless the children
Deliverance from the fruits of evil
You need devotion, bless the children
Deliverance from the fruits of evil

In everyone's life, there's a need to be happy.
Let the sun shine, a smile your way.
Open your heart, feel a touch of devotion.
Maybe this song, will help uplift your day.

Yeah yeah yeah, oh Lord, bless the children
Deliverance from the fruits of evil
You need devotion, bless the children
Deliverance from the fruits of evil
You need devotion, bless the children
Deliverance from the fruits of evil, you need devotion


No us deixaré, naturalment, sense la possibilitat de tornar, ara i sempre que sigui necessari, al "September" d'Earth, Wind &Fire!

#MinutsMusicals de 1974 amb "(You're) Having Our Baby" de Paul Anka

A l'any 1974 el cantant canadenc d'origen libanès Paul Anka ja tenia una carrera prou dilatada com per encabir-hi no només grans èxits, també algun daltabaix...

Al 1974 Anka ja havia cantat "Diana", "Lonely Boy" o "Put Your Head on My Shoulder", y també havia adaptat la cançó francesa "Comme d'habitude" per convertir-la en "My Way", que ell i sobretot Frank Sinatra van elevar a la categoria de cançó popular, en el més estricte i literal sentit de la paraula!

Al 1974 Paul Anka ja sabia què era situar una de les seves cançons al capdamunt de les llistes d'èxits, el 1959 amb "Lonely Boy"; precisament aquell mateix any, el 1974, una altra cançó seva es fa enfilar fins al número 1 de la llista de senzills americana: "(You're) Having Our Baby", fent un duet amb Odia Coates.

La cançó, en la línia "sensiblera" del cantant, no va agradar tothom, especialment a la lluita feminista, fins al punt de merèixer, Paul Anka, l'honorífic i horrífic títol de "porc masclista de l'any" de la "National Organization for Women".

La polèmica es va originar pel fet que els possessius de la lletra semblen atorgar a l'home, i no a la dona, o a la parella, la tinença del fill, reduint el paper de la dona, segons algunes interpretacions, a la simple (?) gestació de la criatura. Anka va haver de donar més d'una i dues explicacions...

Malgrat la polèmica, aquesta cançó figura entre els grans èxits del cantant canadenc.

Gaudiu-la... o critiqueu-la!



(You're) Having Our Baby

Having my baby
What a lovely way of sayin' how much you love me?
Having my baby
What a lovely way of sayin' what you're thinkin' of me?

I can see it
Face is glowin'
I can see in your eyes
I'm happy you know it

That you're having my baby
You're the woman I love and I love what it's doin' to ya
Having my baby
You're a woman in love and I love what's goin' through ya

The need inside you
I see it showin'
Whoa, the seed inside ya, baby, do you feel it growin'?
Are you happy you know it?

That you're having my baby
I'm a woman in love and I love what it's doin' to me
Having my baby
I'm a woman in love and I love what's goin' through me

Didn't have to keep it
Wouldn't put you through it
You could have swept it from you life
But you wouldn't do it, no, you wouldn't do it

And you're having my baby
I'm a woman in love and I love what it's doin' to me
Having my baby
I'm a woman in love and I love what's goin' through me

Having my baby
(Having my baby)
What a lovely way of sayin' how much you love me?
Having my baby
(Having my baby)
I'm a woman in love and I love what's goin' through me

#MinutsMusicals de 1974 amb "I can't stand the rain" d'Ann Peebles

Hi ha llibres, fins i tot personatges de llibres, que eclipsen el seu autors; resulta inevitable pensar amb el personatge Sherlock Holmes i el seu autor, Sir Arthur Conan Doyle. Aquest fenòmen també passa al món de la música: l'empremta d'una cançó, o d'un disc, és molt més marcada, visible i perdurable que la del seu autor o primer intèrpret...

Potser no és exactament el cas de la cançó i la cantant d'avui, però tal vegada s'hi aproxima una mica...

L'any 1974 la cantant afroamericana Ann Peebles va enregistrar el disc que va esdevenir el seu major èxit comercial, disc que duia per títol el del seu major èxit: "I can't stand the rain".

La cançó, publicada l'any anterior i àmpliament versionada, és un dels "hits" de la música soul i estic convençut que pràcticament tots vosaltres l'heu sentit, i la majoria l'heu ballat i taral·larejat!

La cançó defuig de l'escena melancòlica de mirar la pluja a través d'una finestra; Peebles més aviat demana a la pluja, imperativament, que fugi de la seva finestra, i amb ella els records i l'enyorança!

Gaudiu-la!



I can't stand the rain

I can't stand the rain
Against my window
Bringing back sweet memories

Hey, window pane
Do you remember
How sweet it used to be

When we was together
Everything was so grand
Now that we've parted
There's just one sound
That I just can't stand

I can't stand the rain
Against my window
Bringing back sweet memories

I can't stand the rain
Against my window
'Cause he's not here with me

Alone with the pillow
Where his head used to lay
I know you've got
Some sweet memories
But like the window
You ain't got nothing to say

I can't stand the rain
Against my window
Bringing back sweet memories

I can't stand the rain
Against my window

Hey, rain
Get off my window...

Que aquest sigui el gran "hit" d'Ann Peebles no vol dir que la seva discografia no contingui altres temes memorables; en el mateix "I can't stand the rain" editat l'any 1974 hi trobem aquesta esplèndida "I'm Gonna Tear Your Playhouse Down".

#MinutsMusicals de 1974 amb "Bungle in the Jungle" de Jethro Tull

Ian Anderson i la seva flauta travessera, les ànimes de Jethro Tull.

 Amb la música, com en tantes altres expressions artístiques, s'agraeix trobar propostes musicals de grups i solistes que sonin diferent, que tinguin uns trets d'identitat definits i, sobretot, recognoscibles .

No és fàcil buscar, o trobar, una sonoritat pròpia i perdurable al llarg dels anys, fins i tot perceptible malgrat la pròpia evolució del grup o solista...

Ian Anderson va aconseguir-ho i ho manté encara amb la seva banda, Jethro Tull, grup de rock-folk format a finals de 1967 que encara avui es manté actiu.

La música de Jethro Tull cavalca sobre les melodies de la flauta travessera d'Ian Anderson, instrument que tenyeix de folk el seu rock progressiu.

Hi ha cançons de Jethro Tull que són, simplement, una meravella! Un passeig per la seva àmplia discografia ho corrobora, per si no us fieu, i feu bé, de les meves paraules i, sobretot, del meu criteri!

L'any 1974 Jethro Tull va publicar  el disc "War Child", disc pensat per seu la banda sonora d'una pel·lícula que finalment no va ser. Amb "War Child" Jethro Tull tornava a publicar un disc amb format tradicional després dels dos discs conceptuals anteriors, "Thick as a Brick" (1972) i "A Passion Play" (1973).

De "War Child" destaco la cançó "Bungle in the Jungle", que entre la seva lletra amaga aquesta bonica i amenaçadora frase: "I'm a tiger when I want love But I'm a snake if we disagree"

Gaudiu-la!



"Bungle in the Jungle"

Scoff at the monkeys who live in their dark tents
Down by the waterhole, drunk every Friday
Eating their nuts, saving their raisins for Sunday
Lions and tigers who wait in the shadows
They're fast but they're lazy and sleep in green meadows

Well, let's bungle in the jungle
Well, that's all right by me, yeah
Well, I'm a tiger when I want love
But I'm a snake if we disagree

Just say a word and the boys will be right there
With claws at your back to send a chill through the night air
Is it so frightening to have me at your shoulder?
Thunder and lightning couldn't be bolder
I'll write on your tombstone, ''I thank you for dinner''
This game that we animals play is a winner

Well, let's bungle in the jungle
Well, that's all right by me, yes
I'm a tiger when I want love
But I'm a snake if we disagree

The rivers are full of crocodile nasties
And He who made kittens put snakes in the grass
He's a lover of life but a player of pawns
Yes, the King on His sunset lies waiting for dawn
To light up His Jungle as play is resumed
The monkeys seem willing to strike up the tune

Well, let's bungle in the jungle
Well, that's all right by me, yes
I'm a tiger when I want love
But I'm a snake if we disagree

Well, let's bungle in the jungle
Well, that's all right by me, yes
Well, I'm a tiger when I want love
But I'm a snake if we disagree

Well, let's bungle in the jungle
Well, that's all right by me, yes

Aqualung és, possiblement, la cançó més coneguda i popular de Jethro Tull...



Però a mi, entre moltes altres, m'encanta Bourée...

#MinutsMusicals de 1974 amb "Bad Luck Situation" de Johnny Winter

El blues és cosa de negres, com ho és també el jazz i el soul; però no és tan una qüestió de pells com d'ànimes, ànimes negres com la que embolcallava la pell blanca, més que blanca albina, de Johnny Winter.

A finals dels anys '60 del segle passat Johnny Winter ja feia de les seves fent vibrar de blues i rock les cordes de la seva guitarra; l'any 1969 fa formar part del cartell del mític Festival de Woodstock.

Però com amb molts altrres músics la droga també el va consumir, l'any 1973 ja recuperat d'una forta addicció a l'heroïna va publicar el disc "Still Alive and Well" (encara viu i bé), tota una declaració de supervivència!

L'any següent, el 1974, Johnny Winter va publicar "Saints & Sinners" (sants i pecadors), un disc farcit de versions (Rolling Stones, Chuck Berry, Van Morrison), però que té algunes temes propis, com el que avui destaco: "Bad Luck Situation".

La cançó conté una frase que ben segur Johnny Winter va sentir a flor de la seva albina pell: als anys '70 i, fatalment, aquest 2014: tal com avui estàs viu, demà pots estar morint...

A mitjans juliol d'enguany Johnny Winter va morir en un hotel de Suïssa, en plena gira europea, dies abans del seu concert a Zuric; la causa de la mort no va transcendir aleshores i no ho ha fet encara; tan és, doncs el que sí ha transcendit a la seva mort és la seva música, amb aquest "Bad Luck Situation", una veritable situació de mala sort!

Gaudiu-la!



Bad Luck Situation

Yeah, woo
The full moon, it is rising and the rain is falling down
Looking for my woman but she ain't nowhere around
Woo ho
She in a bad luck situation, gonna shoot my baby down

I don't share or have no mercy, I got murder on my mind
She in a bad luck situation 'cause she treat me so unkind
Woo ho
Just like today you livin' but tomorrow you could be dying,

Yeah
Ow, yeah, (boogie, with it)?
Woo, alright, yeah
Got my mojo in my pocket
Got my pistol in my hand

I've been thinkin'.
I've been wonderin', but I just don't understand
Gonna sure enough fix my woman where she don't meet no other man
Uh, woo, alright, ow

Per acabar us ofereixo la interpretació en directe, de l'any 1974, d'aquesta cançó! Johnny Winter en estat pur!

#MinutsMusicals de 1974: "Jumpin' at the Woodside" amb Count Basie i Oscar Peterson

La història de la música contemporània no només s'explica a través dels grups i solistes que han anat fent i interpretant cançons, també s'explica a través de les col·laboracions de molts músics entre ells.

Hi ha estils musicals més proclius a les col·laboracions que d'altres i un d'ells és el jazz.

A finals de l'any 1974 dos majúsculs pianistes de jazz, Count Basie i Oscar Peterson, van enregistrar el disc "Satch and Josh", que entre d'altres temes tenia la coneguda cançó composada per Basie "Jumpin' at the Woodside".

La cançó és una delícia i he trobat una gravació del mateix any 1974 en què tots dos la interpreten cara a cara, amb els pianos de cua "capicuats"... Quin parell, quin espectacle!



Si la cançó se us ha fet curta, podeu tornar-la a escoltar pels mateixos Count Basie i Oscar Peterson, en aquesta ocasió en una gravació feta a la BBC uns anys més tard, a principis dels anys '80...

#MinutsMusicals de 1974 amb "Scarlet Begonias" de Grateful Dead

Revisant la meva discoteca, o per ser més precisos, la meva "cedeteca", vaig ensopegar amb un disc compacte de Grateful Dead que em deuria comprar als anys '90 del segle passat, ben segur, en alguna Fira del Disc del Col·leccionista que aleshores es celebrava, també a Girona.

El disc és un recull d'algunes de les seves cançons publicades sota el segell de la Warner Bros., amb qui van finalitzar el contracte, que no van renovar, a principis dels anys setanta.

Grateful Dead és un d'aquells grups americans formats a mitjans dels anys '60 que van partir del folk i el country per, a través del rock, seguir fent camí passant pel blues i la psicodèlia.

Liderats per l'incombustible (fins a 1995) Jerry Garcia Grateful Dead va conrear no només un gran nombre de discs, sinó també de bones cançons! Potser no són un grup de grans "hits", però la història de la música es vesteix i basteix precisament de música com la que ens va deixar Grateful Dead.

L'any 1974 Grateful Dead publicava "From The Mars Hotel", el seu setè disc d'estudi i segon sota el seu propi segell, Greatful Dead Records.

La primera cançó de la "cara B" del disc és "Scarlet Begonias", la lletra de la qual va inspirar el nom del grup "Heart of Gold Band" de Keith i Donna Jean Godchaux quan aquests van abandonar el grup.

Tornant a Grateful Dead i al disc que van publicar fa 40 anys observareu que a la portada hi ha unes lletres escrites a l'inrevés i cap per avall; capgirant el disc i veient-lo a través d'un mirall s'hi llegeix "Ugly Rumors", nom que per inspiració d'aquest disc i portada tenia la banda de música de l'ex primer ministre britànic Tony Blair quan estudiava a Oxford...

Quedem-nos però amb Jerry Garcia, Grateful Dead i les "Scarlet Begonias"!



Scarlet Begonias

As I was walking round Grosvenor Square
Not a chill to the winter but a nip to the air
From the other direction she was calling my eye
It could be an illusion but I might as well try, might as well try

She had rings on her fingers and bells on her shoes
And I knew without asking she was into the blues
She wore scarlet begonias, tucked into her curls
I knew right away she was not like other girls, other girls

In the thick of the evening when the dealing got rough
She was too pat to open and too cool to bluff
As I picked up my matches and was closing the door
I had one of those flashes I'd been there before, been there before

Well, I ain't always right but I've never been wrong
Seldom turns out the way it does in a song
Once in a while you get shown the light
In the strangest of places if you look at it right

Well, there ain't nothing wrong with the way she moves
Scarlet begonias or a touch of the blues
And there's nothing wrong with the look that's in her eyes
I had to learn the hard way to let her pass by, let her pass by

The wind in the willow's playing, 'Tea for two'
The sky was yellow and the sun was blue
Strangers stopping, strangers just to shake their hand
Everybody is playing in the heart of gold band, heart of gold band

De Grateful Dead trobareu, a YouTube i a Spotify, moltes cançons en directe; també "Scarlet Begonias", com aquest enregistrament de fa 40 anys!

#MinutsMusicals de 1974 amb "Cosmik Debris" de Frank Zappa

A les societats modernes tenim la Cultura, així amb majúscula, la cultura, així amb minúscula i fins i tot la "cultureta"...  I tan o més necessària que aquestes les societats necessiten, també, la contracultura, que entre les seves múltiples expressions hi ha, també, la música!

És missió de la contracultura, entre d'altres, qüestionar el sistema dominant, qüestionar l'statu quo per remoure consciències i promoure l'activisme. La contracultura és una necessària sacsejada de pensament i consciència.

A la seva manera, amb la seva música, Frank Zappa va ser un exponent de la contracultura nord americana durant la segona meitat del segle passat.

Zappa, que en el món de la música va fer quasi de tot (va ser compositor, guitarrista, cantant, productor i director de videoclips), destaca musicalment pel seu eclecticisme, que el permetia moure's i passejar amb molta solvència pel rock, el blues, el jazz, la música electrònica i la clàssica!

L'any 1974 Frank Zappa ja tenia a les seves espatlles una llarga i prolífica carrera musical tan amb el grup The Mothers of Invention com en solitari; aquell any va publicar "Apostrophe (')", el disc que més èxit comercial va tenir, arribant al número 10 de la llista de vendes d'elapés americana.

La cançó que avui destaquem és "Cosmik Debris", que si bé no va ser la més destacada del disc, sí que ens serveix per veure Frank Zappa en plena acció amb la seva guitarra!

Gaudiu-la!



Cosmik Debris

The mystery man came over
And he said "I'm outta sight!"
He said for a nominal service charge
I could reach nirvana tonight
If I was ready, willing and able
To pay him his regular fee
He would drop all the rest of
His pressing affairs and devote
His attention to me

But I said "Look here brother
who you jiving with that cosmik debris?
Now who you jiving with that cosmik debris?
Look here brother, don't waste your time on me"

The mystery man got nervous
And he fidget around a bit
He reached in the pocket of his mystery robe
And he whipped out a shaving kit
Now I thought it was a razor
And a can of foaming goo
But he told me right then when the top popped open
There was nothin' his box won't do
With the oil of Aphrodite, and the dust of the Grand Wazoo
He said "You might not believe this, little fella
But it'll cure your asthma too"

And I said "Look here brother
Who you jiving with that cosmik debris?
Now what kind of a guru are you, anyway?
Look here brother, don't waste your time on me"
(Don't waste your time)

"I've got troubles of my own", I said
"And you can't help me out
So, take your meditations and your preparations
And ram it up your snout!"
"But I got the crystal ball", he said
And held it to the ligh
So I snatched it, all away from him
And I showed him how to do it right

I wrapped a newspaper 'round my head
So I looked like I was deep
I said some mumbo-jumbo, then
I told him he was going to sleep
I robbed his rings and pocketwatch
And everything else I found
I had that sucker hypnotized
He couldn't even make a sound
I proceeded to tell him his future, then
As long as he was hanging around
I said "The price of meat has just gone up
And your old lady has just gone down!"

And I said "Look here brother-who you
Jiving with that cosmik debris?
Now is that a real poncho or is that a Sears poncho?
Don't you know, you could make more money as a butcher?
So, don't waste your time on me"
Don't waste it, don't waste your time on me
(Shante)

El primer senzill del disc i cançó que va ajudar a vendre'l va ser "Don't Eat the Yellow Snow", que ens serveix per tancar aquest petit viatge a un bocí de l'univers de Frank Zappa de 1974.

#MinutsMusicals de 1974 amb "Keep Yourself Alive" de Queen

Aquesta setmana ha sortit a la venda un nou disc del mític grup anglès Queen: "Live At The Rainbow 74"

El disc, per dir-ho d'alguna manera. es publica amb 40 anys de retard! "Live At The Rainbow 74" havia de ser el tercer disc del grup, després de Queen i Queen II, però finalment l'any 1974 el tercer disc va ser Sheer Heart Attack.

"Live At The Rainbow 74" es va enregistrar durant els concerts de març i novembre del grup al teatre The Rainbow de Londres durant la gira del segon disc, però les gravacions van quedar desades en un calaix fins que ara, 40 anys després, finalment veuen la llum!

El disc "Live At The Rainbow 74" es presenta amb diferents formats: doble CD, doble vinil i una caixa de luxe que contindrà un DVD i un llibre de 60 pàgines.

Un dels temes que conté el disc és "Keep Yourself Alive", el primer tema del primer disc de Queen, i va ser també el primer senzill.

Gaudiu de la cançó enregistrada en directe a The Rainbow el 31 de març de 1974!

Keep Yourself Alive

I was told a million times
Of all the troubles in my way
How I had to keep on trying
Little better ev'ry day
But if I crossed a million rivers
And I rode a million miles
Then I'd still be where I started
Bread and butter for a smile
Well I sold a million mirrors
In a shop in Alley Way
But I never saw my face
In any window any day
Well they say your folks are telling you
To be a super star
But I tell you just be satisfied
To stay right where you are

Keep yourself alive keep yourself alive
It'll take you all your time and a money
Honey you'll survive

Well I've loved a million women
In a belladonic haze
And I ate a million dinners
Brought to me on silver trays
Give me ev'rything I need
To feed my body and my soul
And I'll grow a little bigger
Maybe that can be my goal
I was told a million times
Of all the people in my way
How I had to keep on trying
And get better ev'ry day
But if I crossed a million rivers
And I rode a million miles
Then I'd still be where I started
Still be where I started

Keep yourself alive keep yourself alive
It'll take you all your time and money honey
You'll survive

Keep yourself alive
Keep yourself alive
It'll take you all your time and money
To keep me satisfied
Do you think you're better ev'ry day
No I just think I'm two steps nearer to my grave
Keep yourself alive
Keep yourself alive mm
You take your time and take your money
Keep yourself alive
Keep yourself alive
Keep yourself alive
All you people keep yourself alive
Keep yourself alive
Keep yourself alive
It'll take you all your time and a money
To keep me satisfied
Keep yourself alive
Keep yourself alive
All you people keep yourself alive
Take you all your time and money honey
You will survive

Keep you satisfied
Keep you satisfied

Queen segueix essent una banda molt viva!

#MinutsMusicals de 1974 amb la versió de "Spanish Eyes" d'Elvis Presley

L'any 1974 es van publicar tres discs del Rei del Rock, Elvis Presley, rei que fa 40 anys començava ja a presentar una imatge deteriorada...

Dos dels discs publicats van ser recopilatoris de la seva llarga i llegendària trajectòria d'èxits: "Elvis: A Legendary Performer Volume 1" i "Elvis' 40 Greatest". El tercer disc que va publicar, doisc d'estudi, va ser "Good Times": desig o declaració de principis?

Entre els 10 temes que farceixen "Good Times" m'encurioseix la cançó "Spanish Eyes", de la que, com en d'altres temes del disc, Elvis Presley en fa una bona versió.

El cas, però, és que la peça original d'aquesta cançó té per títol "Moon Oves Naples" (Lluna sobre Nàpols), peça instrumental composada pel director d'orquestra alemany Bert Kaempfert l'any 1965.

Un any més tard es va enregistrar una versió vocal de la cançó, amb lletra de Charles Singleton i interpretada sense massa repercussió pel cantant italià Sergio Franchi.

Qui va popularitzar la cançó va ser la versió interpretada, també l'any 1966, pel "crooner" americà d¡'origen italià Al Martino amb lletra, diferent de la primera, d'Eddie Snyder, cançó que va prendre aleshores, i amb anglès, el títol "Spanish Eyes". Curiosa metamorfosi!

És sobre aquesta darrera versió que Elvis Presley va enregistrar la seva!



Spanish Eyes

Blue Spanish eyes
Teardrops are falling from your Spanish eyes
Please, please don't cry
This is just "adios" and not good-bye

Soon, I'll return
Bringing you all the love your heart can hold
Please say, "Si si"
Say, You and your Spanish eyes will wait for me

Soon, I'll return
Bringing you all the love your heart can hold
Please say, "Si si"
Say, You and your Spanish eyes will wait for me
Say, You and your Spanish eyes will wait for me

Acabem aquests minuts musicals amb l'original de Bert Kaempfert i les versions de Sergio Franchi i d'Al Martino.







La cançó ha estat versionada per molts altres cantants, entre els que destaquen Julio Iglesias, Faith No More... i Homer Simpson!

#MinutsMusicals de 1974 amb "A million miles away" de Rory Gallagher

L'any 1974 el guitarrista irlandès Rory Gallagher ja impuslava amb molta energia la seva carrera en solitari, iniciada 3 anys abans, després del seu pas per Taste.

Amb 5 àlbums publicats, un d'ells en directe, l'any 1974 Rory Gallagher es trobava en plena gira del seu 5è treball en solitari, publicat l'any 1973, "Tattoo". Fruit d'aquella gira va néixer el seu sisè àlbum en solitari, i segon enregistrat en directe, "lrish Tour '74", gravat a les ciutats irlandeses de Belfast, Dublín i Cork.

D'entre les 8 cançons que formen part d'aquest elapé he escollit una de les més conegudes del genial guitarrista irlandès: "A million miles away"!

Malauradament a mitjans de l'any 1995 el seu fetge, castigat per l'alcohol, va poder més que la seva guitarra i Irlanda, també el rock i el blues, va perdre una de les seves millors guitarres!

Aquí el teniu, Rory Gallagher "a million miles away"!



A million miles away

This hotel bar is full of people
The piano man is really laying it down
Even the old bartender is as high as a steeple
So why tonight should I wear a frown?

The joint is jumping all around me
And my mood is really not in style
Right now the blues flock to surround me
But I'll break out after a while

Well, I'm a million miles away
I'm a million miles away
Sailing like a driftwood
On a windy bay

Yes, I'm a million miles away
I'm a million miles away
Sailing like a driftwood
On a windy bay

Why ask how I feel?
Well, how does it look to you?
I fell hook, line and sinker
Lost my captain and my crew

I'm standing on the landing
And there's no one there but me
That's where you'll see me
Looking out on the deep blue sea

There's a song on the lips of everybody
There's a smile all 'round the room
There's conversation overflowing
So why must I sit here in the gloom

This hotel bar has lost all its people
The piano man has caught the last bus home
The old bartender sleeps in the corner
So why must I still be here?, I don't know, let me tell you

I'm a million miles away
I'm a million miles away
Sailing like a driftwood on a windy bay

I'm a million miles away
I'm a million miles away
Sailing like a driftwood on a windy bay

Yes, I'm a million miles away
I'm a million miles away
Sailing like a driftwood on a windy bay

Well, I'm a million miles
I'm a million miles, I'm a million miles
Sailing like a driftwood on a windy bay, oh, oh yeah

També forma part d'aquest disc d'avui la cançó Tattoo'd Lady...

#MinutsMusicals de 1974 amb "I honestly love you" d'Olivia Newton-John

Em permeto avui una cançó ensucrada, del 1974 però ensucrada... qui sap si de les més ensucrades d'aquell any...

La cançó va ser el primer èxit de la cantant, també actriu, Olivia Newton-John, que quatre anys després faria el paper de la seva vida a la pel·lícula Grease, al costat de John Travolta!

Amb aquesta cançó Olivia Newton-John va guanyar dos premis Grammy, a banda de situar-la al número 1 de les llistes americanes de senzills.

Serà que avui fa 16 anys que em vaig casar... que m'he vist atacat per una pujada de sucre!



I honestly love you

Maybe I hang around here
A little more than I should
We both know I got somewhere else to go
But I got something to tell you
That I never thought I would
But I believe you really ought to know

I love you
I honestly love you

You don't have to answer
I see it in your eyes
Maybe it was better left unsaid
This is pure and simple
And you should realize
That it's coming from my heart and not my head

I love you
I honestly love you

I'm not trying to make you feel uncomfortable
I'm not trying to make you anything at all
But this feeling doesn't come along everyday
And you shouldn't blow the chance
When you've got the chance to say

I love you
I honestly love you

If we both were born
In anoother place and time
This moment might be ending in a kiss
But there you are with yours
And here I am with mine
So I guess we'll just be leaving it at this

I love you
I honestly love you
I honestly love you

I per arrodonir-ho, un dels grans moments d'Olivia Newton-John!

#MinutsMusicals de 1974 amb l'Orquestra Plateria

Ara que el festival Canet Rock sembla voler viure una segona joventut molts han recordat les cèlebres primeres edicions celebrades a partir de la meitat dels anys '70 del segle passat...

Una referència imprescindible del Canet Rock d'aleshores és un grup fins ara poc recordat i reivindicat: l'Orquestra Plateria!

Creada el 31 de desembre de 1974 per a fer una única actuació, a partir d'una idea de Jaume Sisa, Gato Pérez i Albert Batiste va ser tal l'impacte de la seva actuació a la sala Zeleste (aleshores al carrer Plateria, ara Argenteria) la nit de cap d'any del 1974 que l'Orquestra Plateria va consolidar-se actuant en manifestacions i en moltes festes majors i actes populars!

D'entre el seu repertori de versions i adaptacions a mi hi ha una cançó que em té especialment el cor robat: Pedro Navaja, de Rubén Blades!

Gaudiu-la de la mà de l'Orquestra Plateria, primer, i del propi Rubén Blades després...



Pedro Najava

Por la esquina del viejo barrio lo ví pasar,
con el tumbao que tienen los guapos al caminar
las manos siempre en los bolsillos de su gabán
pa´ que no sepan en cual de ellas lleva el puñal.

Usa un sombrero, de ala ancha, de medio lado
y zapatillas, por si hay problemas, salir volado
gafas obscuras pa' que no sepan que está mirando
y un diente de oro que cuando ríe se vé brillando.

A a tres cuadras de aquella esquina una mujer,
va recorriendo la acera entera por quinta vez...
y en un portal, entra y se dá un trago para olvidar,
que el día está flojo y no hay clientes pa' trabajar

Un coche pasa muy despacito por la avenida,
no tiene marca pero todos saben que es policía
Pedro Navaja, las manos siempre dentro el gabán,
mira y sonríe y el diente de oro vuelve a brillar

Mientrás camina pasa la vista de esquina a esquina.
No se vé un alma está desierta toda la avenida
cuando de pronto esa mujer sale del zaguán,
y Pedro Navaja aprieta un puño, dentro del gabán

Mira pa' un lado, mira pa´l otro y no vé a nadie...
y a la carrera, pero sin ruido, cruza la calle.
Y mientras tanto en la otra acera va esa mujer,
refunfuñando pues no hizo plata con que comer

Mientrás camina del viejo abrigo saca un revolver, esa mujer!
Iba a guardarlo en su cartera pa' que no estorbe...
Un treinta y ocho, Smith & Wesson del especial,
que carga encima pa' que la libre de todo mal

Y Pedro Navaja, puñal en mano le fué pa' encima,
el diente de oro iba alumbrando toda la avenida
y mientrás reía el puñal le hundía sin compasión,
cuando de pronto sonó un disparo como un cañón

Y Pedro Navaja cayó en la acera mientrás veía, a esa mujer!
Que revólver en mano y de muerte herida a él le decía
Yo que pensaba, hoy no es mí día estoy salá,
pero Pedro Navaja tu estás peor, tú estás en ná...

Y creánme gente, que aunque hubo ruido nadie salió,
no hubo curiosos, no hubo preguntas, nadie lloró.
Solo un borracho, con los dos cuerpos se tropezó,
cogió el revólver, el puñal, dos pesos y s.e marchó
Y tropezando, se fue cantando desafinao
el coro que aquí les traje mira el mensaje de mi canción

La vida te da sorpresas, sorpresas te da la vida, ay Dios!
La vida te da sorpresas, sorpresas te da la vida, ay Dios!
...