divendres, 30 de setembre del 2011

Equivocar-se és humà, rectificar és de savis... i riure-se'n, d'intel·ligents. Bé #ikercasillas

M'ha agradat molt el què ha fet i publicat, aquesta setmana, Iker Casillas al seu Facebook.


"Hola amig@s! Os tenia un poco abandonados...im sorry! Os dejo unos vídeos que he buscado por mi cuenta...así uno se hace mas humano...la gente comete fallos,nadie es perfecto."



"Otro más..."



"Y otro mas! Con esto quiero decir que lo mejor que se puede hacer ante un error es tomarselo con humor. Soy humano. Un abrazo jóvenes"



"Os dejo otra mas! Y que sepáis que hay varias mas pero no las encuentro...o no quiero encontrarlas!!! Jajajaja!!! "



Molt bé per Casillas, que ja va donar mostres de la seva intel·ligència quan, anys enrere, va deixar anar la genial frase: "No soy galáctico, yo soy de Móstoles!"

Equivocar-se és humà, rectificar és de savis... i riure's, riure's d'un mateix, és d'intel·ligents!

Gran Iker Casillas, dins i fora del camp!

dijous, 29 de setembre del 2011

Parlem de #SarriadeTer? El número 77 ja és al carrer i al teu abast!

Parlem de Sarrià n77

Ja és al carrer el número 77 de la revista de cultura i informació local Parlem de Sarrià, amb les obres d'ampliació de l'AP7 com a tema de portada, però amb molts altres interessants continguts: les eleccions municipals, el centerari del naixament de Santiago Sobrequés, l'activitat i actualitat de les entitats del poble, articles sobre música, llibres, les "enricvinalles" i el "The Sarrià News"...

No us la perdreu!

dimecres, 28 de setembre del 2011

A #SarriadeTer també #somescola i defensem l' #escolaencatala


Ahir dimarts el ple de l'Ajuntament de Sarrià de Ter va aprovar, per unanimitat (ERC, PSC i CiU), aquesta moció de suport al català a l'escola.

MOCIÓ EN SUPORT A L’ESCOLA CATALANA

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha emes l’auto del 28 de juliol que insta a la Generalitat a que en el termini de dos mesos s’adoptin mesures per adaptar el sistema d’ensenyament a la nova situació creada per les sentències del Tribunal Suprem espanyol contra el model lingüístic en l’escola catalana.

Les sentències que el Tribunal Suprem espanyol ha dictat qüestionen el paper del català com a llengua vehicular de l’ensenyament a Catalunya. Aquest fet atempta clarament contra l’escola catalana, un model educatiu que ha funcionat amb èxit els darrers 20 anys, basat en la no separació dels infants i joves per raó de la llengua i gràcies al qual la nostra societat gaudeix d’un bon nivell d’educació i cohesió social.

La immersió lingüística i la consideració del català com a llengua vehicular ha donat força i solidesa a aquest model, el qual ha estat objecte de reconeixement per part de diverses institucions europees i internacionals i ha estat avalat per l’informe PISA 2009 de l’OCDE, en el qual es constata que el nivell de coneixement de les dues llengües oficials a Catalunya és elevat i, en el cas del castellà, fins i tot superior a la mitjana de l’Estat espanyol.

Aquest model lingüístic ha contribuït de manera decisiva a pal!liar el greu desequilibri que viu el català, llengua pròpia de Catalunya, respecte del castellà, en diferents àmbits socials i culturals, alhora que s’ha demostrat eficaç en l’acollida i l’arrelament dels infants i joves de les darreres onades immigratòries, tot contribuint a mantenir la cohesió social del país.

Per tot això el Ple de l’Ajuntament pren els acords següents:

Primer: manifestar el rebuig a l’auto del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i a les sentències del Tribunal Suprem espanyol, que posen en perill el sistema d’immersió lingüística als centres educatius de Catalunya.

Segon: manifestar el suport al model d’escola catalana en llengua i continguts, així com a tota la comunitat educativa, per tal que continuï aplicant-lo en el dia a dia, sense atendre aquestes sentències ni altres similars que les puguin seguir.

Tercer: instar el parlament de Catalunya a manifestar el seu desacord amb aquestes sentències i instar el Govern català a complir el que diu la Llei d’Educació de Catalunya pel que fa a la llengua vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament.

Quart: fer arribar aquests acords al Tribunal Suprem espanyol, als governs català i espanyol i als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya, el Congrés dels Diputats i el Senat espanyol.

dimarts, 27 de setembre del 2011

Obrint portes a la reinserció en l'àmbit penitenciari

Cartell de la jornada "Obrint portes". Imatge: ECAS
Aquests darrers mesos, gràcies al programa Reincorpora de "la Caixa", m'he apropat un xic més a la realitat de les persones que es troben privades de llibertat, en especial a les que es troben en plena fase de reinserció social. Precisament Reincorpora és un suport més en el seu procés de reinserció social a través de la inserció laboral, a partir de la realització d'un itinerari d'inserció sòciolaboral que inclou un període formatiu, un servei i un acompanyament individualitzat en el procés d'inserció.

És fruit d'aquesta aproximació a la realitat de persones privades de llibertat que m'he interessat per la jornada "Obrint portes" que avui, dimarts 27 de setembre, organitza ECAS (Entitats Catalanes d'Acció Social).

Al llarg del dia d'avui reflexionarem (programa, en pdf) al voltant de la situació de l'àmbit penitenciari, però sobretot al voltant dels factors claus per a la reinserció i rehabilitació de les persones privades de llibertat. Penso que serà d'especial interès la taula rodona "Societat relacional: Administració, tercer sector i empresa" doncs la reinserció social i laboral de les persones privades de llibertat és una responsabilitat de tothom: administració i entitats socials, però també de l'empresa, qui té un paper clau en la inserció laboral.

Suposo que una de les qüestions que apareixeran al llarg de la jornada és la necessitat de superar i vèncer l'estigma que representa haver estat ala presó, haver comès un delicte i haver acabat a la presó. Precisament en la meva poca i curta experiència una de les recomanacions que feia als tècnics d'inserció laboral que intervenien al programa Reincorpora a Girona era que veiessin els beneficiaris com a persones en procés de recerca de feina... De fet tots ells estaven a la part final del compliment de la seva condemna, pel què el delicte, el motiu del seu ingrés a la presó, era el menys important, quedava molt enrere... El més important, per a nosaltres, era i és sobretot la seva motivació i disponibilitat per a treballar, el seu compromís vers el seu nou futur!

Obrim portes, obrint portes!

dilluns, 26 de setembre del 2011

Ole per l' #ultimacorrida de #toros! Ara falten els #correbous i similars...

Si avui és dilluns 26 de setembre, i ho és, ahir es va celebrar a Barcelona, i per extensió a Catalunya, la darrera cursa de braus. Una gran notícia! Ole, ole i ole!
Una magnífica notícia fruit de l'àmplia majoria parlamentària que va obtenir, a finals de juliol passat, la Iniciativa Legislativa Popular a favor de l'abolició de la tauromàquia a Catalunya (ILP Prou).

Per mi, ni tradició ancestral ni qüestions identitàries... Respecte als animals!

Dies enrere gaudia, per qüestions de feina, de les Terres de l'Ebre. Una companya de feina, ampostina, ens explicava a la resta, majoritàriament de la Catalunya Vella, les virtuts dels costums i tradicions de la Catalunya Nova. No es va referir als correbous d'una manera explícita, però em va semblar que en especial es referia als correbous, quan expressava la necessitat de preservar tradicions i trets d'identitats propis.

Ara fa un any el Parlament de Catalunya va blindar els correbous, una decisió per mi contradictòria respecte la presa mesos abans amb les curses de braus. I és que si bé ahir es va celebrar la darrera cursa de braus, aquest estiu han estat molts, a les Terres de l'Ebre i arreu, els correbous que s'han celebrat i es seguiran celebrant!

Com expressava ahir Raul Romeva a Twitter, "confio que aviat direm el mateix dels correbous, bous embolats i d'altres anacronismes"

Jo també ho espero! I com amb les curses de braus, no s'hi valen, per a la seva permanència, ni tradicions ancestrals ni qüestions identitàries... Simplement, pel respecte que es mereixen els animals...

dissabte, 24 de setembre del 2011

#MinutsMusicals amb l'almanac de #tardor dels #TheKinks!



Autumn Almanac

From the dew-soaked hedge creeps a crawly caterpillar,
When the dawn begins to crack
It’s all part of my autumn almanac
Breeze blows leaves of a musty[mustard? ]-coloured yellow,
So I sweep them in my sack
Yes, yes, yes, it’s my autumn almanac

Friday evenings, people get together,
Hiding from the weather
Tea and toasted, buttered currant buns
Can’t compensate for lack of sun,
Because the summer’s all gone

La-la-la-la
Oh, my poor rheumatic back
Yes, yes, yes, it’s my autumn almanac
La-la-la-la
Oh, my autumn almanac
Yes, yes, yes, it’s my autumn almanac

I like my football on a saturday,
Roast beef on sundays, all right
I go to blackpool for my holidays,
Sit in the open sunlight

This is my street, and I’m never gonna to leave it,
And I’m always gonna to stay here
If I live to be ninety-nine,
’cause all the people I meet
Seem to come from my street
And I can’t get away,
Because it’s calling me, (come on home)
Hear it calling me, (come on home)

La-la-la-la
Oh, my autumn armagnac
Yes, yes, yes, it’s my autumn almanac
La-la-la-la
Oh, my autumn almanac
Yes, yes, yes, yes, yes, yes, yes, yes

Bop-bop-bopm-bop-bop, whoa!
Bop-bop-bopm-bop-bop, whoa!

Tke Kinks

divendres, 23 de setembre del 2011

#Arrietty... #slow #cinema



Quin plaer de pel·lícula! La història no és original (de fet és una adaptació), però la manera com l'explica és deliciosa!

El ritme actual de les pel·lícules, també les infantils, és trepidant, on l'acció, massa sovint, passa per davant qualsevol altre element. I el ritme trepidant és també als diàlegs, que sembla que hagin d'omplir tot el metratge!

No sé si amb el cinema també és aplicable el concepte "slow" (slow food, slow cities), però si ho fos, Arrietty en seria un bon exemple.

A Arrietty no hi ha pressa... la història flueix amb un temps pausat, que no pesat, i et permet gaudir més, molt més, dels gestos que no pas de l'acció, que n'hi ha... I paraules, les justes!

Gestos, paraules i música... la música t'acompanya i et transporta al diminut món, minimalista, de l'Arrietty...

Si no l'heu vist, us la recomano...

dijous, 22 de setembre del 2011

No és per amor, és per la hipoteca... o pels deutes!

"Fins que la hipoteca us separi!" La mort ja no és la fi de les unions en matrimoni, com es deia antigament, sinó la fi de la hipoteca, com es deia, mig en serio mig en broma, anys enrere...

"Casar-nos? Però si ja tenim la hipoteca!" Quan les hipoteques es reproduïen com els pans i els peixos (oi que ara sembla un miracle!) moltes parelles es trobaven més enllaçades per la hipoteca que no pel matrimoni...

Però ni les hipoteques eviten les separacions i els divorcis; és l'amor, l'estima, el respecte, la paciència, la convivència el què fa perdurar les relacions de parella...

Però amb la crisi algunes parelles sembla que, fent un acte de contrició, van evitar la separació i el divorci salvant d'aquesta manera l'economia familiar...

Però si la crisi es prorroga (la "L" és i serà llaaaaaaaaarga!), algunes relacions de parella no es poden prorrogar més i aquests dies la notícia és que, després de tres anys de davallada, els divorcis al 2010 han augmentat!

Però no tot l'augment de divorcis ha estat causat pel desamor... si amb la crisi les parelles sacrificaven ela separació per no augmentar la despesa familiar, amb els deutes generats per la crisi parelles que s'estimen es separen per protegir llur matrimoni... Divorcis falsos per evitar embargaments...

Prorrogar el divorci pot esdevenir un malson i pot ser èticament reprovable, tot i que comprensible... però falsejar-lo és, simplement, un delicte!

I és que l'amor, en les parelles, no sempre és el més important!

dimecres, 21 de setembre del 2011

Les 40 obres que opten al XXXI #PremiCasero


Aquesta és la leració d'obres que s'han presentat al XXXI Premi de Narració Curta Just M. Casero, organitzat i convocat per la Llibreria 22 amb la col·laboració de l'Ajuntament de Girona, la Diputació de Girona, els Serveis Territorials del Departament de Cultura de la Generalitat a Girona i la Sala La Planeta.

1 .- El poder excloent de la essa sonora/ Erika Kohut (psd.) / Barcelona

2 .- Ruta Boloni / Somnis (psd.) / Barcelona

3 .- La dama i el rei / Marian Vilanova / Figueres

4 .- Atzucac / Josep Surinyac (psd.) / Blanes

5 .- Temps de mar / Xaloc (psd.) / ...

6 .- Hora quota est’ / Atipar (psd.) / Sant Carles de la Ràpita

7 .- Tràveling / José Alberto Pérez Valle / Sabadell

8 .- Estranya forma de vida / Óscar Amalfitano (psd.) / Vilassar de Mar

9 .- El gollut i la ciutat corrupta / Borinot negre (psd.) /...

10.- El soroll de les balenes / Marta Ripoll (psd.) / Barcelona

11.- Els dissecats / Josep Pujol (psd.) Barcelona

12.- 8 de contingut / Josep Lluís Laguarta / Gironella

13.- Faust l’imbècil / Alves (psd.) ...

14.- Girona Z. / Roger Fàbrega / Barcelona

15.- La mossegada / Montse Subirana Psd.) / ...

16.- ZombiCAT / Jordi A. Romani (psd.) / ...

17.- Mira que si plou...! / Ramon de Cabrera (psd.) / ...

18.- Homenatge a algú que va ajudar a algú altre / Lluís Borau (psd.)/ ...

19.- Oblidant la Cristina / Roger Simeon / Tordera

20.- Matrioixka / Iuri Glaskov (psd.) / ...

21.- Les confessions d’Àgnes / Un confessor indiscret (psd.) ...

22.- Rèquiem per a contrabaix / Bitarte Argitsua (psd.) / ...

23.- Enlloc / Enlloc (psd.) / Tarragona

24.- La gatera / Muriel Villanueva / ...

25.- Confessions d’una menor / Sílvia Reis (psd.) / ...

26.- SRC / Cull (psd.) / ...

27.- Els complements del mon / Òscar Palazón Ferré / Les Borges del Camp

28.- Cartes des de Luxemburg / Albert Prat · Rosa Vilanova / Olot

29.- La concòrdia / Pere Serra (psd.) / Palma de Mallorca

30.- Llàgrimes de cocodril / Josep Solés / Girona

31.- Teoria de dinàmiques de l’espai íntim / Martí Spittler (psd.)

32.- Cria (Creuada dels Invencibles Ancians) / Anna Costa / Blanes

33.- Festicides / Psd. / ...

34.- La fulla / Blue-Ray (psd.) / ...

35.- Estimat diari / Amb amor.Nat (psd.) Platja d’Aro

36.- Dilluns a tres quarts de nou, en punt / Teresa Güell Onyar de Gallegans /

37.- Homes de vellut / Jordi Cardona / Alt Urgell

38.- Viatge a Zunganza o la síndrome del faraó/Simó de Palou (psd.)/ ...

39.- Els amors més bells / Josep Isern / Barcelona

40.- Neu negra / Narcís M. Domingo (psd.) / ...

El jurat del XXXI Premi Casero està format per Mita Casacuberta, , Josep M. Fonalleras, Imma Merino, Vicenç Pagès, Eva Vázquez i Guillem Terribas, que actua de secretari sense vot.

L’acte de lliurament es farà el diumenge dia 30 d’octubre a les 12:30 hores a la Sala La Planeta de Girona.

dimarts, 20 de setembre del 2011

Les 6 diferències tornen al diari @ElPuntAvui


"Papa, ja han tornat les 6 diferències!" Si no literalment amb aquestes paraules, amb unes de semblants la Irina, la meva filla mitjana (9 anys), va anunciar-me, dies enrere, el retorn al diari, al nostre diari de cada dia, de les 6 diferències!.

Ella, que a principis d'agost s'havia indignat fins al punt d'enviar una carta, via correu electrònic, al nou diari El Punrt Avui, quan les 6 diferències van desparèixer del rotatiu, fruit de la fusió de portades, ara es mostrava satisfeta, molt satisfeta, per tornar a tenir, entre els seus entreteniments, les 6 diferències... I és que no només de sudokus s'entreté la criatura, amb el diari!

El correu que al seu dia va enviar la Irina va ser respost, dies després, per en Miquel Riera, director de l'edició de comarques gironines, qui ens va comunicar que en qüestió de dies les 6 diferències tornarien al diari!

I qui, gran o petit, no hi ha perdut una estoneta en aquestes vinyetes quasi idèntiques, buscant-hi, precisament, les 6 diferències!

Jo de petit en tinc el mateix record que la meva filla, les meves filles en tindran quan siguin grans: possiblement és la pàgina dels entreteniments (i la de la programació de la tv, cal reconèixer) la que primer atrau la mainada als diaris...

Aquí comença, possiblement, la captació dels nous lectors!

Ben tornades, doncs, les 6 diferències!

dilluns, 19 de setembre del 2011

#twitterencatala no és un clam al cel...

Perquè piulem en català, perquè som molts els i les qui piulem, cada dia, cada minut, cada segon, en català...

Perquè volem que no només el contingut sigui en català, sinó també el continent!

Des les 23 llengües en què Twitter estarà properament disponible no hi haurà el català, tot i que semblava que, ara sí, ara era l'hora del Twitter en català! Però el català, ai l'as!, haurà d'esperar... 

I per mi el problema no és que llengües més minoritàries ens passin al davant, doncs per mi com més millor, l'aranès, si cal, també! El problema, per mi, és molt més simple: que Twitter no es pugui, encara, traduir al català, una llengua que, a aquestes alçades, ja no ha de demostrar res a ningú!

Per això la macropiulada en defensa del Twitter en català no va ser un clam al cel, sinó un crit a la xarxa! ... Una manera de dir: "ei, som molts i tenim clar què volem!"

I arribarà un dia que el català, a Twitter, vencerà!

dissabte, 17 de setembre del 2011

Te recurdo Amanda... et recordem #VictorJara, i també les teves cançons! #MinutsMusicals



Te recuerdo Amanda

Te recuerdo Amanda,
la calle mojada,
corriendo a la fábrica
donde trabajaba Manuel.
La sonrisa ancha, la lluvia en el pelo,
no importaba nada, ibas a encontrarte con él,
con él, con él, con él, con él.

Son cinco minutos.
La vida es eterna en cinco minutos.
Suena la sirena de vuelta al trabajo,
y tú caminando, lo iluminas todo.
Los cinco minutos te hacen florecer

Te recuerdo Amanda,
la calle mojada,
corriendo a la fábrica
donde trabajaba Manuel.
La sonrisa ancha, la lluvia en el pelo,
no importaba nada, ibas a encontrarte con él,
con él, con él, con él, con él.

La sonrisa ancha, la lluvia en el pelo,
no importaba nada, ibas a encontrarte con él,
con él, con él, con él, con él.

Que partió a la sierra.
Que nunca hizo daño. Que partió a la sierra,
y en cinco minutos quedó destrozado.
Suena la sirena, de vuelta al trabajo.
Muchos no volvieron, tampoco Manuel.

Te recuerdo Amanda,
la calle mojada,
corriendo a la fábrica
donde trabajaba Manuel.
La sonrisa ancha, la lluvia en el pelo,
no importaba nada, ibas a encontrarte con él,
con él, con él, con él, con él.

Víctor Jara

"Te recurdo Amanda" és una commovedora cançó de Víctor Jara, cantautor xilè que, com "Manuel" tampoc "no va tornar"... Assassinat dies després del cop d'estat de Pinochet l'11 de setembre de 1973 les cançons de Víctor Jara, no només aquesta, són un cant a la llibertat!

divendres, 16 de setembre del 2011

Llarga vida a #Twitxr!

Primera foto que vaig publicar a Twitxr
Homicidi involuntari! Pels pèls no m'imputen aquests càrrecs! A mi i a milers, desenes de milers, centenars de milers d'usuaris de Twitxr!

També és culpa meva! Sí, jo també he deixat de fer servir, els darrers mesos, Twitxr. I reconec que fins abans de disposar del meu darrer mòbil (un HTC Desire) Twitxr era la meva principal eina, quasi exclusiva, per publicar fotografies a Twitter. Si fins i tot tinc el widget de Twitxr al bloc!

Però primer Twitpic, i després altres com PicPlz, han fet que anés abandonant Twitxr...

Heus aquí les causes de la notícia del tancament d'aquesta eina web, un dels serveis pioners de publicació d'imatges i de geolocalització.

El 31 d'octubre de 2008 a dos quarts tocats de cinc de la tarda vaig publicar la meva primera foto a Twitxr; ahir, 15 de setembre de 2011, vaig publicar-hi la darrera, tot i que, contràriament al que em pensava ahir, no serà l'última... A Twitxr de moment hi he publicat i compartit 940 fotografies, que en quasi 3 anys són una mitjana de 313 per any, unes 26 per mes...

El passat 13 de setembre jo també vaig rebre aquest correu, com a usuari resgistrat del servei, amb l'anunci del tancament de Twitxr:


Twitxr - avis de tancament

"Benvolguts usuaris de Twitxr,

Hem de donar-vos una mala notícia: Twitxr tanca.

Encara que Twitxr va ser un dels pioners entre els serveis de publicació d'imatges actuals, mai va sortir del seu estat de projecte pilot. Després de comprovar que durant els últims anys el nombre d'usuaris actius no ha deixat de disminuir, el tancament del servei era inevitable, tard o d'hora.

Si et preguntes que passarà amb totes les fotos que vas pujar, hem habilitat un procediment senzill per descarregar-les totes en un arxiu comprimit. Només has de seguir aquest enllaç: http://twitxr.com/download_user_photos/ (és necessari iniciar sessió amb el teu compte de Twitxr). Encara tens temps fins al 30 de setembre per descarregar els teus fitxers, a partir d'aquesta data Twitxr (i els teus continguts) deixaran d'estar disponibles.

En cas de tenir algun problema, pots contactar amb nosaltres via fonlabs@blogestudio.com.

Esperem que hagis gaudit usant Twitxr, gràcies per ser part d'aquest projecte.

Salutacions cordials,

L'equip de Twitxr"



Twitxr s'acomiadava, però sembla que hi havia qui es resistia a que Twitxr desaparegui definitivament...


I abans d'ahir, just l'endemà de rebre el mail de comiat, la comunitat Twitxr vam rebre aquest altre:


Twitxr ha estat salvat i NO es tancarà al final d'aquest mes


"Benvolguts usuaris de Twitxr,

A diferència del nostre anterior comunicat, ara tenim bones notícies després de tot: Twitxr ha estat salvat i NO es tancarà al final d'aquest mes!

Aquest gir dels esdeveniments arriba després que dos entusiastes de Twitxr ens contactessin dient que els agradaria fer-se càrrec del projecte i donar-li una altra oportunitat.

Ens fa molt feliços veure que Twitxr segueix viu i esperem que compartiu el nostre entusiasme. Així que manteniu-vos atents a les novetats que puguin sorgir, probablement tindreu notícies del nou equip de Twitxr aviat.

Gràcies per mostrar-nos el vostre suport a través dels correus electrònics que hem rebut de molts de vosaltres en les últimes hores.

Salutacions cordials,

L'antic equip de Twitxr."

O sigui, que finalment Twitxr seguirà, i sembla que no només no es mantindrà, sinó que amb aquesta "nova oportunitat" és molt possible que millori!

Twitxr s'ha salvat!

Llarga vida a Twitxr!

dijous, 15 de setembre del 2011

El nou PSC, madur pel 2014

Imatge: El País
Com la Raquel, a vegades tinc la sensació que el PSC busca el seu lloc, que al PSC busquem el nostre lloc.

Noquejats després de les eleccions al Parlament de Catalunya i les municipals, i amb les eleccions Generals a la cantonada, els socialistes no defallim ni defallirem i recuperarem la brúixola i el nord.

Benvinguda la patacada i la catàrsi, benvinguda la crisi si, com hauria de ser, és una oportunitat. Reconec que en tot aquest procés pre-congressual, de ric i divers debat, he fet un pas enrere; raons més personals que polítiques, en tot cas.

Ara que comencen a confirmar-se noms per a encapçalar el nou PSC, ara que el debat és viu, ara, malgrat les eleccions generals, i més enllà de les eleccions generals, és el moment de construïr la nova façana del PSC, doncs les bases, allò que som, que representem, està ben consolidat. No ens hem de reinventar, ens hem d'ajustar i posar al dia!

El nou PSC no renaixerà, com el Fènix, de les seves cendres; naixerà del necessari nou rumb que ha de prendre la nau. No es tracta de començar de zero, de construir-lo de bell nou, sinó de redreçar algunes coses, de resituar-nos en l'escenari polític, viu i canviant, de Catalunya i de posicionar-nos vers l'escenari polític espanyol, cada vegada més esquerp amb allò que conté catalanitat...

Aquests propers mesos hi haurà un nou PSC... l'haurem de fer madurar, políticament, ideològicament, fins el 2014. Estic esperançat. De debó, no és fals optimisme; l'objectiu, per al PSC, no és el 20N, sinó el 2014! A Rubalcaba l'hem d'impulsar cap a La Moncloa, per més missió impossible que sembli, sobretot per al PSC a Catalunya... Però el nostre proper i important horitzó són les properes eleccions al parlament de Catalunya, a la tardor del 2014...

I penso ara, penso avui, que el PSC que hi concorrerà m'agradarà molt, molt més que el d'avui... Al 2014, espero, confio, haurem trobat i trobarem el nostre lloc!... I la Raquel, que segueixi buscant!

Entre el passat i el futur, el present! I el present és un regal... doncs aprofitem-lo!

dimecres, 14 de setembre del 2011

La qüestió és que parlin de tu, encara que sigui en @QuimMonzo!



Fent temps a l'hotel fullejava, ahir al matí, La Vanguardia; em va agradar llegir, com gairebé sempre, l'article d'en Quim Monzó: "Tu, tu, tot, tu, tothom..."

Sobre el tema del "tots" vs "tothom" ja li n'havia sentit parlar a la ràdio, a Rac1; no així del ja extingit eslògan "Parlem?", que s'ha canviat pel de "Tu ets l'Estrella"...

L'article d'ahir d'en Monzó, però, em va fer recordar, i buscar, un altre que, ho reconec, al seu dia em va molestar: "Jesús ya tiene trabajo". La molèstia era més que pel què deia, per la meva proximitat, no a en Jesús, a qui no conec personalment, sinó al programa del que ell era, és encara, beneficiari: el programa Incorpora de "la Caixa", que jo coordino a Girona. L'important, vaig pensar aleshores, és que en Jesús treballa i està redreçant la seva vida! El primer impuls, ja se sap...

Quim Monzó encertava de ple en el seu argument lingüístic: el què va patir en Jesús durant dues dècades en cap cas podia ser alcoholèmia, sinó alcoholisme, però penso que no va encertar en la seva hipòtesi de perquè des del programa Incorpora, o l'empresa de comunicació que l'Obra Social va contractar per aquella campanya, es va mantenir aquesta incorrecció en els materials de difusió, en aquell cas, un anunci.

Deia Monzó: "Entonces ¿por qué los de Incorpora nos dicen que Jesús lleva veinte años con un problema de alcoholemia y esconden la palabra alcoholismo? Pues porque alcoholemia les parece más fino, más suave, menos estrepitoso. Lo hacen para no incomodar"

No sé si incloure el terme "alcoholemia" en comptes d'"alcoholisme" va ser un error o no dels responsables de la campanya; intueixo, i m'agradaria pensar, que no; en tot cas penso que caldria buscar en la font, en el propi Jesús, per especular sobre el què va passar. És ell, en Jesús, qui diu, en el vídeo testimonial sobre la seva inserció social i laboral "alcoholemia" en comptes d'"alcoholismo"



Diu Jesús al vídeo: "(...) me he sentido desesperado, durante veinte años, casi, con la alcoholemia!"

Si en Jesús no fos un testimoni real, un beneficiari real del programa Incorpora, i fós un actor que simula ser un beneficiari, segurament li haurien fet repetir la gravació corregint l'error, però del què es tractava era precisament que ell expliqués la seva història i que ho fés amb les seves pròpies paraules...

Possiblement, per donar més versemblança al missatge, es va decidir mantenir, malgrat ser incorrecte, el terme "alcoholemia", si és així com l'expressava en Jesús...

Més o menys com quan al seu dia Sau va mantenir el terme incorrecte "reflexada", en comptes del correcte "reflectida", quan es refereixen a la lluna a la cançó Boig per tu...

Bé o malament la qüestió és que parlin de tu, diuen... I millor, molt millor, si és en Monzó!


Fent temps a l'hotel fullejava, ahir al matí, La Vanguardia i després d'esmorzar vaig assistir, juntament amb la resta de coordinacions, a la reunió del programa Incorpora de "la Caixa"...

dimarts, 13 de setembre del 2011

Cuit! El primer disc d'@ElsPulpopop ja el tenim ben cuit!

La paradeta amb els primer disc de Puulpopop a Olot.
S'ha complert una de les 5 coses que, el darrer dia de l'any 2010, vaig dir que em passarien aquest any: Escoltaré el primer disc (LP) de Pulpopop, a nivell musical

I l'ocasió va ser el passat dijous 8 de setembre a Olot! A la capital garrotxina, en plenes Festes del Tura, Pulpopop va posar a la venda, per primera vegada, el seu nou i primer disc, Cuit!.

Per mi, que em declaro fan incondicional de Pulpopop des del primer dia, aquest era un moment molt esperat! Em preguntava, a l'agost del 2009, fins on arribarien els seus tentacles, i de moment els tentacles de Pulpopop no deixen d'anar amunt i avall: l'aventura del Sona 9, seguida amb intensitat, la Gira Jardí, però també superant les fronteres de la música, les innumerables, i boníssimes, fotografies i fins i tot, el més nou, un joc per a iPhone i iPad! Aquests Pulpopop no paren!

Però ara Pulpopop ja t´çe un disc al mercat, ja té un disc que podeu tenir a les vostres mans i gaudir de la seva música...

El dics ja està cuit i, com deia en "Pulpo" a Olot, veurem si la figa, còsmica, que conté, és verda o madura...

Jo el què us puc assegurar és que la figa és suculenta!



dilluns, 12 de setembre del 2011

Del primer al darrer dia del curs, l'escola en #català #somescola


Modestament em sumo a la crida de Som Escola de mobilització, el primer dia d'escola, per la campanya "Per un país de tots, l'escola en català" en suport de l'escola catalana i el model d'immersió lingüística, i m'hi sumo fent difusió del manifest per ser llegit avui.

"El Tribunal Suprem espanyol ha dictat tres sentències que qüestionen el català com a llengua vehicular de l’ensenyament a Catalunya, ratificades pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya amb una interlocutòria en forma d’ultimàtum. Aquest fet atempta clarament contra el model d’escola catalana, un model que ha funcionat amb èxit els darrers 30 anys.

La immersió lingüística i la consideració del català com a llengua vehicular a les aules garanteix el coneixement de les dues llengües oficials a Catalunya i ha estat objecte de reconeixement per part de diverses institucions europees i internacionals.

Aquest model educatiu ha contribuït a pal•liar el greu desequilibri que viu el català, llengua pròpia de Catalunya, respecte del castellà, en diferents àmbits, alhora que s’ha demostrat eficaç en l’acollida i la inclusió social dels infants i joves dels darrers moviments immigratoris, tot contribuint a mantenir la cohesió dels nostres pobles i ciutats.

Les persones, entitats i centres educatius agrupats en la plataforma Somescola.cat

SUBRATLLEM:

Que l’ensenyament en català, mitjançant la immersió lingüística, ha de continuar essent un dels principals actius per aconseguir una societat cohesionada, en què no hi hagi separació entre comunitats ni discriminacions de cap mena.

Que cal reforçar el model d’escola catalana i millorar la seva qualitat, per tal de garantir un bon coneixement de les llengües oficials que possibiliti l’ús del català en tots els àmbits socials, econòmics i culturals.

EN CONSEQÜÈNCIA:

Rebutgem les sentències del Tribunal Suprem espanyol i la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya contra l’escola catalana, així com les demandes que les han inspirades.

Fem una crida a continuar reforçant el model d’escola catalana i a lluitar amb tots els mitjans democràtics per no posar en perill la cultura i la cohesió social de Catalunya.

Animem les persones, les entitats i tota la comunitat educativa a comprometre’s de manera activa en suport d’una escola catalana en llengua i en continguts, que no separi els infants i joves per la seva llengua d’origen i que ajudi a construir una societat més cohesionada, democràtica i lliure."

Us desitjo un bon i reinvindicatiu primer dia d'escola!

diumenge, 11 de setembre del 2011

L'àmbit de tots els àmbits #11setembre

Ja oneja la senyera a Girona. Foto: Roger Casero

Posem en ordre
sentiments i propòsits
-miralls, sorpreses-,
per quan les deus revinguin
potser tumultuoses.

(...)

Al lluny, miratges.
Un vent de mar esborra
de la memòria
foscos records. Posem'hi
senyals de vida nova.

(...)

Cap llei no imposa
silenci al cor que estima.
Apleguem totes 
les voluntats i fem-ne
una sola bandera.

(...)

Terra -no somnis-
i també mar immensa:
coses tangibles.
I una llengua comuna;
i la gent que la parla.

(...)

En l'ona lenta
podem inscriure-hi totes
les esperances.
Revindran quan revinguin
les deus tumultuoses.

Versos de la tercera part del llibre "L'àmbit de tots els àmbits" (Edicions del Mall, 1981) de Miquel Martí i Pol.

Visca Catalunya!

dissabte, 10 de setembre del 2011

#11S: 10 anys, som on érem?



Demà, diumenge 11 de setembre, seré allà mateix on em trobava l'11 de setembre de 2001... Però em pregunto si, una dècada més tard, el món ha canviat tan com ens pensàvem, com ens deien que canviaria.

Naturalment durant aquests 10 anys han passat moltes coses, algunes, com els atemptats a Madrid, tan terribles com els de l'11S, però fent un cop d'ull al món, en aquest món "glocalitzat", hom no deixa de veure-hi conflictes, desigualtats, injustícies, fam i guerres, moltes guerres encara!

La senació és que més que de supervivència, els humans sembla que tenim l'impossible instint d'autodestrucció.

Demà seré a casa la meva mare celebrant, amb la família, l'aniversari del meu germà i, naturalment, la Diada nacional de Catalunya... i recordant també com l'11 de setembre de 2001 vam viure el primer atemptat terrorista retransmès en directe per televisió... Les imatges, deu anys després, encara fan feredat!

Aquests són dies per al record, per a la reflexió...

divendres, 9 de setembre del 2011

Dijous paella? No, dijous pop, @ElsPulpoPop, i divendres sopa, #SopadeCabra!

Ultimant els últims detalls
Pulpopop ultimant els detalls de la portada del primer disc!. Foto: Pulpògraf
Quan tu hi vas, jo en torno! Cantava fa anys la Chenoa "Cuando tu vas, yo vuelvo de allí!"... i quelcom semblant podrien cantar els Sopa de Cabra als Pulpopop: quan el "jove duet pop" de la vora del Ter hi van (ahir van presentar el seu primer disc, que ja vam poder comprar a Olot!) els "vells rockers" gironins avui tornen als escenaris!

I jo, que ahir em vaig sentir un privilegiat, dels primers de tenir a les mans el nou i primer disc de Pulpopop, un grup que no para de sorprendre, avui seré un dels milers de privilegiats que podré veure el primer concert del retorn de Sopa de Cabra als escenaris i qui sap si quelcom més!

No tots els concerts tindran el mateix repertori, però la base seran aquestes 25 cançons, les 25 cançons preferides del prop de 40 que el grup ha preparat per aquesta gira de concerts. I segons publicava dies enrere Enderrock, sembla que la primera cançó del repertori del primer concert serà "El boig de la ciutat" i que possiblement la darrera, "Podré tornar enrere"...

Ahir Pulpopop i avui Sopa de Cabra... amb tanta música (i quina música!) quedaré ben tip!



dijous, 8 de setembre del 2011

#Guardiola vs #Mourinho: 2 estils de lideratge, un mateix objectiu



Josep Guardiola projecta uns valors futbolístics: possessió de la pilota, defensar atacant, joc de toc, joc a l'espai, intercanvis de posició...
També projecta valors humans: compromís amb el grup, esforç, respecte al rival, el bé col·lectiu per sobre de les individualitats, la humilitat...
Guardiola té una manera de perdre, i una manera de guanyar...

José Mourinho projecta uns valors futbolístics: defensa agressiva (que no violenta, tot i que el límit a vegades és invisible), joc directe, joc de contraatac, insistència...
També projecta uns valors humans: sobreprotecció del grup, fer-se respectar (no deixar-se trepitjar, en altres paraules), pressionar el rival, desafiar el rival, les individualitats per sobre el col·lectiu...
Mourinho té una manera de perdre, i una manera de guanyar...

I amb aquests valors, tot i ser diferents, un i altre són altament competitius: volen guanyar sempre i guanyar-ho tot! És evident que els seus estils de lideratge i gestió del grup i de les circumstàncies, esportives i extraesportives, dels seus equips són radicalment diferents!

Un i altre estan a les antípodes com a model d'entrenador, com si de la representació de dos pols oposats es tractés. Aquesta circumstància influeix d'una manera molt potent en els respectius clubs, en la rivalitat entre els dos clubs. Més avesats, històicament, a males relacions i tensions entre directives, ara les tensions entre Barça i Real Madrid es produeixen a les sales de premsa, a les banquetes i s'han anat contaminant també dins el terreny de joc...

De fet els entrenadors i els estils de joc del Barça i del Madrid projecten també la imatge corporativa dels clubs, projecten i representen també els valors dels dos clubs, els valors del Barça i els valors del Real Madrid.

Diuen que un bon lider és el que sap adaptar el seu estil de lideratge a les necessitats i característiques del grup humà que lidera. D'estils de lideratge n'hi ha molts i la qüestió és saber trobar un estil propi i adaptar aquest a les necessitats de l'equip de treball per orientar-lo de la millora manera, la més òptima i eficient, a assolir els seus objectius.

Guardiola i Mourinho tenen estils de lideratge diferents, i amb el seu estil ambdós han assolit els seus objectius, en forma de reconeixement professional i, naturalment, de títols... Enguany, però, sembla que més que mai es produiex un duel entre tots dos; no teniu la percepció que al final de temporada hi haurà un vencedor i un vençut?

Mourinho darrerament ha portat fins al límit el seu estil de lideratge; m'agradaria pensar que ho fa més pensant en les necessitats del seu equip de treball que no pas per foragitar, estèrilment, els seus fantasmes i frustacions... Si és per la primera causa, és un bon líder, si és per la segona, ja no li queden massa papers més per perdre!

Guardiola i Mourinho, Mourinho i Guardiola... temps era temps!

dimecres, 7 de setembre del 2011

La tornada a l'escola? No, la tornada a l'institut!

Amb la Clàudia davant del què serà, a partir de dilluns, el seu nou institut. Foto: Roger Casero
Les ulleres de pasta, les xapes a la solapa, el sabó de Marsella... Tot torna, diuen... I aquest curs amb la Sira tornem a l'Institut!

Tinc un gran record de l'època de l'institut, allà hi vaig passar grans moments, m'hi van passar moltes coses! Com tothom a l'institut ens vam fer grans, l'institut ens va fer grans...

Les setmanes culturals, l'excursió de final de curs, les campanes, els jocs al pati, el bar... És clar que també vaig tenir mals moments, especialment amb les matemàtiques i la física i química!

A principis dels '90 vaig deixar enrere aquesta etapa i ara, 18 anys després, l'institut torna a formar part de la meva vida, de les nostres vides, de la mà de la Clàudia, la meva filla gran.

I com ella, nosaltres també farem 1r d'ESO... I com ella, nosaltres també viurem en primera persona la digitalització de l'educació...

A finals de febrer vam fer una primera visita a l'Institut Narcís Xifra de Girona, el públic de referència per l'alumnat de Sarrià de Ter, i ahir vam fer la reunió prèvia d'inici de curs... Nervis entre els i les alumnes, que ahir van saber amb qui i a quines aules aniran; expectació entre els pares i mares novells, que per més que hi tornem, l'institut no és ben bé com era quan nosaltres el vam trepitjar: controls d'entrada i sortida, aules digitalitzades, ordinadors per tot l'alumnat, comunicació amb l'escola via intranet...

Aquest és i serà un curs amb molts canvis a la nostra família i aquest, l'inici de la secundària per part de la nostra filla gran, n'és la primera evidència... els propers dies, els propers mesos, en vindran d'altres...

Hi ha fets que marquen simbòlicament el pas del temps, hi ha esdeveniments que marquen la línia divisòria de les etapes de la vida... Que una filla comenci l'institut és un d'aquest fets, sobretot per ella, per la seva experiència vital, però també per nosaltres, per la Sira i per mi... que vés per on tornem a l'instituit!

Part del pati de l'IES Narcís Xifra, que compartia abans amb l'IES Carles Rahola, ara a Taialà.

dimarts, 6 de setembre del 2011

Víctima de #spam i #phishing a #Twitter

La curiositat va matar el gat, diuen; però no sé si, com en el cas que ens ocupa, va ser més l'excés de confiança que la curiositat el què quasi ens fulmina, a més d'un, a Twitter!

La setmana passada com jo molta altra gent va rebre, via missatges directes de perfils coneguts!, missatges com aquest: "ROFLMAO i can't stop laughing at this pic of you". El missatge anava acompanyat d'un enllaç, d'un maliciós enllaç!

La curiositat ens empenyia a clicar l'enllaç, a descobrir què amagada aquest sospitós, alhora que misteriós missatge enviat per una cara coneguda. I el missatge feia sospitar, però fer un clic és tan senzill!

I fent clic a l'enllaç se'ns obria el què semblava la pàgina inicial de Twitter per registrar-nos de nou, confiant, aleshores, veure quina de les nostres imatges feia riure tan a qui, suposadament, ens havia enviat el missatge...

El cas és que la suposada pàgina de Twitter no era l'oficial, sinó una pàgina de phishing feta amb la finalitat de fer-se, qui la va crear, amb les contrasenyes dels qui es registraven de nou... Només és un petit detall, només hi ha una lleugera diferència en l'adreça web (url), però suficient per passar desaparcebuda...


No era el nostre amic a aqui li feia gràcia una suposada foto nostra, era un "malware" qui es reia a la nostra cara... L'antídot, si s'havia caigut en la trampa de registra-se a la pàgina falsa, era, és, canviar, des de la pàgina oficial, la contrasenya.

Som curiosos, tafaners i, massa sovint, massa confiats! Hem après a desconfiar amb l'spam del correu electrònic, però la nostra experiència a Twitter i a altres eines web i xarxes socials és encara tendra...

Però val més ser previnguts i desconfiar, ja no de perfils desconeguts, sinó també de missatges atípics, sobretot en missatges directes a Twitter, que són els que normalment tenen una naturalesa més personal...

La nostra capacitat de ser passarells és infinita! Afortunadament també la d'aprendre!

dilluns, 5 de setembre del 2011

A #Catalunya, #escola en #calatà, perquè #somescola

Si fos un acudit, no faria gens de gràcia... de fet no fa gens de gràcia sense ser un acudit: "El TSJC dóna dos mesos a Ensenyament perquè el castellà sigui també llengua vehicular a l'escola", titulava dies enrere el diari Ara.

Ja hi tornem a ser! I si al mes de febrer, davant les sentències del Tribunal Suprem, somescola.cat ja va exposar tota l'argumentació necessària, ara no cal fer res més que recordar-la i repetir-la... No hi ha dubte que el model d'immersió lingüística a Catalunya no només funciona, sinó que ha estat, és i serà un dels principals elements de cohesió social del nostre país, com bé recordava dies enrere Pia Bosch, tot recordant Marta Mata.

Ara més que mai, ara que hi ha, a casa nostra, alumnat amb llengües mares tan nombroses com diverses, el nostre model d'immersió lingüística esdevé la millor garantia per a mantenir, no només un nivell  d'educació de qualitat, també per seguir treballant per la cohesió social... Perquè som escola, perquè som conscients que l'escola és un element de cohesió social, d'integració... o al contrari, perquè sabem que l'escola evita la segregació, la fractura social... ja tenim molts altres elements que generen aquest efectes negatius en la nostra societat... I ja té prou feina l'escola en contrarestar-los, prevenir-los i combatre'ls com perquè a sobre, hi hagi qui vulgui carregar-se'n un dels seus principals pilars a Catalunya!.

I és que novament novament l'estreta visió i concepció dels qui conceben el català com una nosa, fins i tot com una provocació, fan que hàgim de defensar, no només la nostra llengua, sinó sobretot el nostre model educatiu d'immersió lingüística... I no sé ells, però nosaltres no defallirem...

Al capdavall, però, més enllà d'arguments educatius, d'arguments lingüístics, fins i tot de polítics, tot plegat és, penso jo i com piulava l'altre dia, "així de simple, així de senzill: a #Catalunya, #escola en #català! On sinó?!"

I si aleshores no ho vares fer, et convido que ara, ara mateix, t'adhereixis al manifest de somescola.cat.

dissabte, 3 de setembre del 2011

I és que és la #GiraJardi, ai la mare que els va par... #MinutsMusicals amb @elsPulpopop



Aquest és un vídeo per gaudir amb la música (rumbera), la lletra (fresca, divertida i picant, per moments) i les imatges (de jardí)!

Moltes alegries han plantat aquest estiu els Pulpopop!... dins i fora dels jardins!

I la propera alegria, el 8 de setembre, a les Festes del Tura d'Olot! I si hi aneu... sobretot no us oblideu la càmera de fotos!

Si és que ells mateixos ho canten: ...qui sap això on pot arribar!

divendres, 2 de setembre del 2011

A #SarriadeTer, ja estem de #FestaMajor!



Avui divendres 2 de setembre l'activista veïnal i exalcalde Nicolás Pichardo donarà el tret de sortida de la Festa Major d'enguany amb la lectura del pregó!

Amb una programació de la Festa Major molt consolidada (pregó, trobada de gegants, passejada amb bicicleta, arrossada, festa de l'escuma, sardanes, commemoració de l'11 de setembre, concert dels joves, concert de la Festa Major, fira de la joguina de 2a mà, espantaocells i baixada de carretons...) enguany passaran per Sarrià de Ter, entre d'altres, el Mag Lari i un dels grups de moda d'aquest estiu: Els Catarres, la nit del sopar espectacle.

Tot i que no són temps de gran alegria, que és festa major, a Sarrià de Ter en gaudirem malgrat les misèries locals i foranes que ens fustiguen...

Bona Festa Major!



dijous, 1 de setembre del 2011

Menú infantil, concert adult: Andrea Motis al #Gastromusical11 del @MoliEscala, amb #MinutsMusicals!

Canelons Andreini del Molí de l'Escala. Foto: Roger Casero
Canelons Andreini, rap arrebossat amb cigrons i pa amb xocolata. Aquest era el menú "infantil" que Jordi Jacas, del restaurant El Molí de l'Escala, va preparar en honor, i homenatge, a la joveníssima músic i cantant Andrea Motis per una nova sessió del 5è Gastromusical, el passat dimecres 24 d'agost.

I el menú, sorprenent, boníssim, va ser l'únic infantil de la vetllada... Joan Chamorro & Andrea Motis Grup van satisfer, amb el seu concert, un públic tip i entregat, diposat a gaudir de bona música, després de gaudir d'un deliciós sopar. El plat fort, però, es va servir a l'escenari...

La joventut d'Andrea Motis era una anècdota més, potser sí, l'anècdota, però te n'oblidaves si tancaves els ulls, doncs el què escoltaves era, és, una instrumentista (saxo i trompeta) i cantant madura amb un domini de la veu, com va ressaltar la Sira, que en qüestions musicals  i afinístiques hi entés molt més que jo, extraordinari.

El pes de la relació amb el públic i la presentació de les cançons el va portar en tot moment Joan Chamorro, "padrí" musical de la criatura i músic, sens dubte, amb tan talent com ofici! És com si Chamorro li digués a Andrea Motis: tu només preocupa't de la música!...

I a fe que se'n va preocupar, de la música! Joan Chamorro, Andrea Motis i Josep Traver van ser musicalment molt generosos, sense regatejar bisos, ans al contrari, perquè triar entre dues cançons si es poden fer ambdues!... Van sonar clàssics com "My baby just cares for me" (Nina Simone) i, com va presentar Joan Chamorro, "petite fleur canta petite fleur" (Sidney Bechet), interpretació amb la que Andrea Motis, reencarnada en Sidney Bechet segons Chamorro, es va endur la primera gran ovació de la vetllada; i la segona amb "Gerogia on my mind" (Ray Charles)... Ens va encandilar amb "Halleluja" (Leonard Cohen) i Joan Chamorro va fer gala, novament, del seu ofici i domini de l'escena presentant els bisos: "no tenim paraules per agraïr aquests aplaudiments però sí més cançons!" Genial!

Com la crònica de Dani Chicano al diari El Punt Avui (Pa amb xocolata i jazz), va ser un concert dolç, que no ensucrat!... Una cita amb la bona música i la bona gastronomia... un concert madur amb un menú infantil!