Pinterest, Informers i més aplicacions mòbils als #SarriadeTer en Xarxa de febrer!

Als estudis de Ràdio Sarrià amb en Dani Rodríguez de Qpertin. Foto: Ràdio Sarrià

"Faig ràdio", deia la setmana passada en motiu del Dia Mundial de la Ràdio, i la faig els primers i tercers divendres de cada mes amb l'espai Sarrià de Ter en Xarxa!

Aquest mes de febrer ja hem fet els dos programes i el cert és que han estat de molta actualitat! Entre d'altres continguts hem parlat de Pinterest, dels Informers (també en vam parlar aquí), d'aplicacions mòbils per a fer esport o d'aplicacions educatives infantils "carnavalesques"!

Precisament des d'aquest mes de febrer hem consolidat la col·laboració, en cada programa de Qpertin, cultura interactiva, que ens recomanaran 3 aplicacions educatives infantils a la secció "La llista de Qpertin".

El proper programa s'emetrà a Ràdio Sarrià demà divendres 1 de març de 2013 amb nous continguts!

Us recordo que tots els continguts del programa els podeu trobar i recuperar al bloc, a l'Slideshare i els programes els podeu escoltar al Mixcloud!

El PSC, el dia després de perdre la virginitat!

Doncs sí, ahir el PSC va perdre la virginitat votant diferent, al Congrés de Diputats, de la resta de diputats del grup parlamentari socialista o, si voleu, el PSOE. Un fet històric!

El vot diferent no va ser en una qüestió banal, secundària, sinó de primer ordre polític: la consulta pel dret a decidir!

Per fi el PSC ha fet ús del seu dret a decidir sobre el seu posicionament en un tema, curiosament, sobre el dret a decidir; les divergències sobre aquesta qüestió són evidents i el mateix Rubalcaba ho va manifestar ahir: "Ellos creen que Cataluña tiene derecho a decidir y nosotros creemos que no"

Aquesta és una realitat coneguda i reconeguda al PSOE, no en va el mateix Pere Navarro va defensar el dret a decidir al Comitè Federal del PSOE.

Però més enllà del motiu, a mi el què m'interessa és el fet: la veu pròpia del PSC, Chacón a banda! El PSC i el PSOE tenen deures pendents i ara pot ser un bon moment, malgrat les tensions del moment, per parlar-ne, per començar-ne a parlar... És evident que PSC i PSOE es generen incomoditats recíproques i, malgrat semblar necessitar-se, ambdós necessiten refer la relació.

Des de la meva perspectiva, la meva del PSC, cal replantejar la relació i vinculació amb el PSOE, aquesta mal anomenada relació federal que en realitat no és! Però no per evitar que es produeixi aquesta situació, sinó precisament per a gestionar-la millor per si es torna a produir!

La meva percepció és que el PSC viu, des de fa massa anys, emmanillat al PSOE, fet que no li permet, no ens permet, tenir llibertat de moviments per a defensar, si hi són, i hi són, posicionaments diferents, sobretot quan parlem de Catalunya!

Una flor no fa estiu, però l'estiu comença amb una flor... En carta manera ahir el PSC es va alliberar de les manilles del PSOE, Chacón a banda! Sobre la Carme caldrà parlar-ne un altre dia...

Ahir sí, el PSC va perdre la virginitat i sí, va ser un plaer!

Perdem la virginitat, votem diferent!

L'ideal seria que no, que no calgués votar diferent! Però ningú és perfecte i ni amb la parella, sentimental o federal, no sempre pots compartir el 100% de les opinions i posicions.

Pere Navarro ahir va obrir la porta a que els Diputats del PSC al Congrés votin en un sentit diferent del què ho faran els del PSOE a la proposta de resolució de CiU d'instar al govern de l'Estat a iniciar un diàleg amb el Govern de la Generalitat per a possibilitar la celebració d'una consulta per exercir el dret a decidir.

Seria la primera vegada! Seria la primera vegada de tenir, sinó un grup propi al Congrés de Diputats, sí veu pròpia!

Comprenc que de produir-se avui aquesta situació més d'un al PSOE tindrà mal de panxa, però en aquest cas l'expressió oportuna seria: "no hay mal que por bien no venga!".

Ignoro si al final el PSC es mantindrà ferm en la seva decisió, però el plantejament ja és, per si sol, un pas endavant en la bona direcció... ei, sempre segons el meu modest criteri!

I és que a la pregunta de si hi ha lloc al PSC per un socialista pel dret a decidir la resposta fins ara era, ha estat, més aviat negativa!

Serà la primera vegada? Perdrem avui la virginitat?

I això qui ho paga? #vergonyaN2

Una de les protestes dels veïns de Bàscara. Foto: ACN/Ara Girona

Diumenge al vespre. Ahir, 24 de febrer de 2013 per ser més exactes.

A quarts de 8 enfilo la "Ronda Est" (la NII) direcció Girona. Passat el polígon del Pont del Príncep ens desvien sí o sí cap a l'autopista; hi ha policia, però ningú diu res.

Al peatge operaris de la concessionària s'afanyen a alleugerir l'entrada dels vehicles a l'autopista; a les taquilles els operaris recullen els tiquets que escup la màquina i els entregues directament als conductors per fer-ne més via.

Sé que tinc cua darrere meu, però jo necessito una explicació:

- Com és que ens desvien?
- Pel tall de Bàscara
- I això qui ho paga?
- Si surts a Orriols el tram és gratuït.
- Perfecte, moltes gràcies i bona nit!

Quilòmetres més avall un cartell lluminós de l'autopista anuncia que la propera sortida és la de la fi del desviament de la NII. L'import d'aquest tram suposo que la concessionària el cobrarà de la Generalitat...

Bàscara està en peu de guerra i motius no li'n falten! El darrer, l'enèsim accident mortal!

El pas de camions és una constant des de fa dècades i la solució definitiva, el desdoblament de la NII, una de les promeses més incomplertes i una autèntica vergonya que sembla ja no envermelleix a ningú, i quan dic ningú em refereixo a cap polític amb responsabilitats directes sobre aquesta qüestió!

Qui ho paga això? Doncs tot això, com sempre, ho paguem nosaltres, tots nosaltres!

#MinutsMusicals amb Oniria e insomnia de Love Of Lesbian

Oniria e insomnia

Oniria encuentra a Insomnia,
los dos conectan bien,
Quizás en otra vida,
fueron un mismo ser.

“Atrévete a acompañarme,
vamos a andar por los cables”

Y en el bar, La Bohemia fue,
la primera y tercera vez,
de neón, sus arterias ven,
llevan tiempo esperándose.

Se quitan los pijamas,
pegados a su piel.
“Quizás Oniria sueña,
y él duerme sin saber”

Ella hace equilibrismos,
él descubre a Fred Astaire,
bailando en la cornisa,
del piso veintitrés.

Y cuando esa imagen resbala,
él la descubre descalza.

Esa noche ella fue muy cruel,
empezó despidiéndose.

Será un reencuentro inesperado en noche azul,
sí, ya lo verás,
cuando me gire entre la gente, serás tú,
sí, ya lo verás….
Después de unir su dualidad,
ella no sueña más,
ni él quiere despertar.

Se la llevaron entre tres,
“Siempre se vuelve a escapar
¿No ves que está mal?”
y sea cuarta, o quinta vez,
ella lo vuelve a jurar.

“Será un reencuentro inesperado en noche azul,
sí, ya lo verás
cuando me gire entre la gente, serás tú.

Sí, ya lo verás
Sí, ya lo verás
Sí, ya lo verás
Sí, ya lo verás
Sí, ya lo verás

Love Of Lesbian

El proper dissabte 20 d'abril Love Of Lesbian presentaran el seu darrer disc, "La noche eterna. Los días no vividos", a Girona. Nosaltres no ens ho perdrem!

La Princesa del Iang-Tsé. #SalvadorEspriu. #AnyEspriu

La Princesa del Iang-Tsé

Per bressolar les puces de Mrs. Banks,
domadora, vella amiga.
Segons un ritme popular conegudíssim

A la vora del Iang-Tsé
hi ha una princesa,
néta de l’emperador
d'aquella terra.

El gran riu baixava ple,
molta gent nega.
Cauen altres malvestats
damunt el regne.

Quan ploraven els flagells,
ella somreia.
Diuen que no té bon cor
la joveneta.

Però sap cançons suaus,
paraules tendres.
Ai, qui us robi el primer bes,
llavis de seda!

Una tarda, al mirador,
de sobte veia
com marxava un cavaller
cap a la guerra.

Tot seguit el va estimar
l’alta donzella.
Preguntava pel seu nom,
es vol prometre.

Però no li poden dir
l’estirp, d’on era.
Ni tan sols el mariscal
de la noblesa.

Mentrestant, a l’horitzó
es varen perdre
els soldats i el capità,
vers la Corea.

Faci sol o faci fred,
la dama espera.
Fins li fuig la dolça son
de les parpelles.

No s’alçava al lluny ni un bri
de polseguera.
Corre l’aigua eternament
sota finestra.

No vindrà galant minyó
per cap frontera.
Confiances de retorn
no duren sempre.

Passen dies, passen anys.
Lànguids poetes,
de la història de passió,
en fan llegenda.

A la cambra del palau
d’or i turqueses,
entre plomes de paó
jau la princesa.

Consumida per l’amor,
es torna vella.
El seu cor, abans de gel,
és ara cendra.

Als cabells, blancor de neu.
Als ulls, la lenta
arribada d’una nit
buida d’estrelles.

Sola, sola prop del Iang,
mor de tristesa.
Als jardins imperials,
cignes la vetllen.

Conclusió de Mrs. Banks:
«Gentils pucetes,
aprofiteu la lliçó,
 preneu exemple,
que, de pigs i de senyors,
se’n ve de mena.»

Salvador Espriu. Les cançons d'Ariadna (1949)

Aquest 2013 cada divendres publico un poema de Salvador Espriu al bloc i cada dia un fragment de poema a Twitter en motiu de l'Any Espriu.

Quan diem RRHH volem dir persones!

El terme "Recursos Humans" és un un terme molt despersonalitzat, més encara quan s'utilitza en la seva forma abreujada: RRHH.

Els Recursos Humans d'una organització solen ser un departament, prenen forma d'arxius i expedients, estan subjectes a polítiques i lleis... però en realitat els recursos humans som nosaltres, totes i cada una de les persones que formem part d'una organització.

És per aquest motiu que m'encanta que la primera de les conferències de les 3es Jornades de Recursos Humans de Girona (programa en pdf) parli de la importància de la felicitat en les organitzacions i que la segona sigui “El principi del treball decent en les relacions laborals: el seu reconeixement a través de la gestió de la diversitat dels recursos humans".

Tota una declaració de principis del Fòrum de RRHH de la Garrotxa (Pla de l'Estany - Gironès - Ripollès), entitat que organitza aquestes jornades que es fan avui i demà a Girona.

Es parlarà de l'enèsima reforma laboral, de l'impacte de la crisi en les relacions laborals en les organitzacions, de posar en valor les capacitats i del talent, i de la Responsabilitat Social vinculada en les relacions laborals i en els valors de les empreses i organitzacions, entre d'altres temes.

Pel que fa als noms propis destacar-ne tres: Carles Torrecilla, Josep Ma Canyelles i Victor Küppers.

Quina gran manera d'acabar la setmana!

Bon aire, @DonAire!

Imatge: José Antonio Donaire

Avui fa 15 dies José Antonio Donaire va dir adéu al PSC!

La seva no és la primera, ni la darrera, baixa d'aquest degoteig més o menys constant que pateix el PSC, però sí és una baixa molt sensible. Molts han vinculat la transcendència de la seva marxa del PSC pels càrrecs i responsabilitats que va tenir, especialment com a Diputat al Parlament de Catalunya. Per mi la seva baixa és sensible no pels càrrecs que va tenir, sinó per com els va exercir!

Intel·lectualment brillant, de verb fàcil i pedagògic i incansable dialogant ha estat un far per a molts polítics del PSC i de més enllà. Si no el primer, Donaire va ser dels primers "diputats 2.0"!

Imprescindible per a entendre el federalisme des del PSC, irònic en les seves matemàtiques electorals, arriscat (amb encerts) en prediccions, màquina de la veritat o, si ho preferiu, comptador de mentides "Marianes", observador actiu de la bloquesfera, experimentador i divulgador de l'educació 2.0... en José Antonio Donaire va exercir de diputat amb molta responsabilitat i passió i fins i tot la seva sortida del Parlament de Catalunya va ser atípica!

Ara que l'espionatge ha saltat al fangar de la política és necessari recordar que Donaire va ser sempre un polític transparent, fins al punt de fer pública la seva agenda.

En Donaire ha estat i és un dels meus fars en política i en el PSC, far també en la meva singladura en el líquid món de les noves tecnologies.

En José Antonio Donaire ha deixat el PSC, res més. A mi em seguirà captivant amb els seus escrits sobre els patriotes, el turisme, l'educació, les noves tecnologies... la vida!

Bon aire, Donaire!

Espia com puguis!

Anys enrere es deia: si no tens un bloc no ets ningú! Tenir un bloc era la manera més accessible i senzilla de tenir presència a internet i ser a internet començava a ser important i valorat!

Anys més tard els blocs van deixar d'estar de moda i va aparèixer Facebook: si no estàs a Facebook no ets ningú!

A Catalunya fa anys que aquest mateix criteri de notorietat s'aplica a les aparicions dels polítics al Polònia... Si t'imiten al Polònia, senyal que ets important!

Però ara està clar que un polític no és ningú si no l'espien!

L'espionatge, tan atractiu a la ficció, a la literatura, al cinema  tan apassionant a l'història, pud de mala manera en el nostre present!

Aquests dies els esdeveniments es precipiten vertiginosament! És com si tot d'una s'haguessin destapat les clavegueres de l'oasi català, que ben mirat era tan sols un miratge!

Al 2009 al bloc escrivia: "Si l'oasi català ha existit mai, sembla que algunes de les fonts d'aigua subterrània que hi desembocaven més aviat eren clavegueres..."

Tot plegat evidencia una gran manca de "fair play", de joc net, en la política del nostre país. Mentides, corrupció i espionatge embruten no només la política, sinó sobretot la nostra democràcia.

"Espía como puedas" és una pel·lícula d'escassa qualitat cinematogràfica però de riure gruixut protagonitzada per Leslie Nielsen. Curiós que la darrera pel·lícula que fa fer l'actor abans de morir fos Spanish Movie...

Algú s'atreveix a fer la versió catalana d'Espia com puguis?

Regular el sous dels alcaldes i regidors? Sí, però així no!

Prenent possessió de l'acta de regidor de l'Ajuntament de Sarrià de Ter, el passat 2011. Foto: Ràdio Sarrià

Fa tot just una setmana escrivia, a l'apunt "Els sous dels polítics", que "Per mi aquesta qüestió caldria legislar-la millor, i que fos una llei la que establís què ha de cobrar un polític en funció de la seva responsabilitat i el pressupost de l'ens del qual és càrrec electe. També caldria establir millor les incompatibilitats, doncs hi ha qui també acapara càrrecs d'aquí i d'allà, amb els corresponents sous"

Doncs bé, en govern de Mariano Rajoy ja ha presentat la seva proposta de reforma de l'administració local.

La proposta no es pot desvincular del context de corrupció que viu la política, també la local, com tampoc de la voluntat re-centralitzadora que des del minut zero d'aquesta legislatura ha tingut i té el govern de Rajoy.

I sí, el tema dels sous dels alcaldes, dels sous dels polítics locals és un tema pendent de fa temps, massa temps, però és una qüestió que a Catalunya l'hem de resoldre des de Catalunya, doncs aquesta reforma va molt més enllà dels sous dels alcaldes i regidors, afecta a les competències dels municipis, algunes, com l'educació infantil, molt sensibles!

Posats a reformar el món local, perquè no millorar-ne el finançament?

És ben cert que al món local hi ha moltes coses a millorar, i algunes a extingir (assessors de Diputacions que no trepitgen l'ens local, per exemple), però són majoria els alcaldes, alcaldesses, regidors i regidores que treballem pels nostres pobles, bé des del govern, bé des de l'oposició, rebent una assignació que ni molt menys paga la feina que fem, ni falta que fa!

Aquest mes de maig farà 10 anys que sóc regidor a l'Ajuntament de Sarrià de Ter (4.800 habitants); l'any 2003, quan vaig estrenar-me, rebia una assignació com a regidor del govern d'uns 400 € al mes. Entre principis de 2005 i mitjans de 2007 vaig tenir dedicació exclusiva amb un sou d'uns 2.000 € bruts; des del 2007 fins ara, com a regidor a l'oposició la meva assignació mensual és de menys de 90 € al mes.

És innegable que la política m'ha enriquit, com a la majoria de càrrecs electes locals de Catalunya i d'arreu, però no precisament les butxaques!

#MinutsMusicals amb Transmission de Joy Division

Transmission

Radio, live transmission.
Radio, live transmission.

Listen to the silence, let it ring on.
Eyes, dark grey lenses frightened of the sun.
We would have a fine time living in the night,
Left to blind destruction,
Waiting for our sight.

And we would go on as though nothing was wrong.
And hide from these days we remained all alone.
Staying in the same place, just staying out the time.
Touching from a distance,
Further all the time.

Dance, dance, dance, dance, dance, to the radio.
Dance, dance, dance, dance, dance, to the radio.
Dance, dance, dance, dance, dance, to the radio.
Dance, dance, dance, dance, dance, to the radio.

Well I could call out when the going gets tough.
The things that we've learnt are no longer enough.
No language, just sound, that's all we need know, to synchronise
Love to the beat of the show.

And we could dance.

Dance, dance, dance, dance, dance, to the radio.
Dance, dance, dance, dance, dance, to the radio.
Dance, dance, dance, dance, dance, to the radio.
Dance, dance, dance, dance, dance, to the radio.

Joy Division

Aquesta és una de les cançons que vaig compartir a les xarxes socials el passat 13 de febrer en motiu del Dia Mundial de la Ràdio.

Inquietud de Carnaval a Sinera. #SalvadorEspriu #AnyEspriu

Inquietud de carnaval a Sinera

Per al peu d’una pintura 
de Solana.

Venia, cantant absoltes,
vella comparsa de mort
i diable, pels carrers.
Porten escombres i torxes
acòlits d'aquell misteri.
Sota màscares immòbils,
rialletes de conill.

Als rellotges toquen hores
de compàs d'acordió.
L’Església prepara cendra
de demà. Balles i platges
s’emplenen de pells maurades,
estossecs de plaer tísic,
on fracasses tu amb tothom.

Al vespre fantasmagòric,
boires disfressen de blanc
els xiprers del cementiri.
El món judicat espera,
a llotges d'estada gratis,
visions d'última luxúria:
mortalla i carn aquí jauran.

Salvador Espriu. Les cançons d'Ariadna (1949)

Aquest 2013 cada divendres publico un poema de Salvador Espriu al bloc i cada dia un fragment de poema a Twitter en motiu de l'Any Espriu.

#MinutsMusicals ensucrant #SantValentí amb Percy Slegde!

Quan, d'adolescent, vaig descobrir el soul (Otis Redding, Aretha Franklin, Sam Cooke...) vaig circular i fer parada, també, per les cançons de Percy Sledge i aquest, el seu gran hit:

When a man loves a woman

When a man loves a woman
Can't keep his mind on nothing else
He'll trade the world
For the good thing he's found
If she's bad he can't see it
She can do no wrong
Turn his back on his best friend
If he put her down

When a man loves a woman
Spend his very last dime
Tryin' to hold on to what he needs
He'd give up all his comfort
Sleep out in the rain
If she said that's the way it ought to be

Well, this man loves a woman
I gave you everything I had
Tryin' to hold on to your precious love
Baby, please don't treat me bad

When a man loves a woman
Down deep in his soul
She can bring him such misery
If she plays him for a fool
He's the last one to know
Lovin' eyes can't ever see

When a man loves a woman
He can do no wrong
He can never own some other girl
Yes when a man loves a woman
I know exactly how he feels
'Cause baby, baby, baby, you're my world

Ai Percy, quantes coses passen quan un home estima una dona!

I quantes quan una dona estima un home!

Avui és Sant Valentí i sí, a casa ho celebrem com vam fer-ho l'any passat, i l'altre, i l'altre... i sobretot espero que molts, moltíssims més!

5 consideracions a propòsit del Dia Mundial de la Ràdio

Fent ràdio a Sarrià de Ter!

1.- Escolto ràdio. Quan em dutxo, quan esmorzo, quan preparo el dinar, o el sopar; quan rento plats, quan plego roba, quan vaig a córrer, o amb bicicleta, quan vaig en cotxe escolto la ràdio. Escolto programes informatius, retransmissions esportives, magazines, música... Què hi farem, sóc d'escoltar ràdio i l'escolto amb certa promiscuïtat: Catalunya Ràdio, Rac1, Ràdio Sarrià, Ràdio Girona, Cadena Ser, iCat, Rac105,  Flaixbac, Radio 3...

2.- Faig ràdio. Actualment tinc un petit espai en una emissora petita, però el plaer és molt gran! Anys enrere també a Ràdio Sarrià havia fet un programa sobre música tradicional i activitat gegantera, un programa setmanal els divendres al vespre, "Ball Volat" que vaig mantenir en antena durant uns 5 anys; i als anys'90 del segle passat a Ràdio Salt vaig formar part amb dos amics meus d'un programa, també musical, els diumenges a la tarda - vespre, que amb el nom ja ho deia tot: "Això és Rock"!

3.- Que important és la ràdio local! La ràdio local dinamitza, educa, informa, entreté, cohesiona! Als pocs recursos se li sumen les moltes ganes! Avui no entendria el meu poble sense la seva, la nostra, emissora local, Ràdio Sarrià.

4.- La ràdio socialitza. La ràdio és un mitjà molt flexible i accessible, qualitats que li permeten, també, jugar un paper d'integració amb experiències extraordinàries dignes de ser explicades!

5.- La ràdio té memòria. I avui, Dia Mundial de la Ràdio, voldria recuperar el record d'un gran periodista gironí de ràdio: Miquel Diumé. És dia per a emocionats records, però també per a records que ens feien somriure i riure de valent, com el de la WKRP. Ràdio Cincinnati, de les millors ràdios que s'han vist a la TV!

Visca la ràdio! Llarga vida a la ràdio!

Alícia en el país de les meravelles!

Fotografia: Ricard Cugat / El Periòdico de Catalunya

Jo sempre havia entès que, si algú m'explicava un delicte, o presumpte delicte, la meva responsabilitat cívica era denunciar-lo; no fer-ho em podria convertir com a mínim en un encobridor, quan no en còmplice.

Jo, però, no en sé gaire de lleis... Més en deu saber l'Alícia, que fa més de dos anys que callava, fins ahir, tenir coneixement de presumptes delictes de blanqueig de diners per part d'un dels fills de Jordi Pujol.

El seu silenci des d'aleshores és tan trist i patètic com la seva paraula d'ara; el motiu del silenci era la seva agenda política; com ara les seves paraules. Callar en funció del què hi guanyo i què hi perdo, no en base a la justícia!

Diu l'Alícia que no, que no ho havia de denunciar el què l'ex d'un Pujol Ferrussola li va dir, que no havia de posar-ho en coneixement de ningú. Ho diu i es queda tan ample! Quina barra!

Fa molt temps que veig que l'Alícia i jo, malgrat trepitjar la mateixa terra, vivim en països diferents! Les seves declaracions d'ahir no fan més que corroborar-ho! I el meu, sens dubte, no és el de les meravelles!

... Tot i que és realment meravellós!

Els sous dels polítics

Ara resulta que els polítics d'aquí cobrem poc i hi ha tot un senyor alcalde que fins i tot vincula els sous baixos dels polítics amb la corrupció!

Aquest és un tema que de tan en tan aflora, es debat i s'endreça; ara però aquest debat s'obre de nou i comparteix taula amb el de la corrupció.

Part del debat és comparar els sous dels polítics d'aquí amb els d'alguns dels seus homòlegs d'Europa, però aquest és un anàlisi que per sí sol és coix, doncs són més les variables a tenir presents, entre d'altres, per exemple, el Salari Mínim Interprofessional.

Per mi aquesta qüestió caldria legislar-la millor, i que fos una llei la que establís què ha de cobrar un polític en funció de la seva responsabilitat i el pressupost de l'ens del qual és càrrec electe. També caldria establir millor les incompatibilitats, doncs hi ha qui també acapara càrrecs d'aquí i d'allà, amb els corresponents sous.

I sí, els sous dels polítics han de ser dignes, en justa correspondència a la dignitat de la resta de salaris.

Però que ara surtin polítics fent el ploricó, justificant el sou que ells mateixos s'han assignat, venent-lo com a antídot per la corrupció, no només és poc estètic, és molt poc ètic!

Que no es toquin el sou, que no ens toquin els ous!

#MinutsMusicals amb els "Petons entre camions" d'Anna Roig i L’ombre de ton chien

Petons entre camions

Quedaven els diumenges
I se n’anaven a fer petons
En un pàrquing de camions
O en una àrea de descans.

Només quedaven els diumenges
I algun dia festiu,
I feien els preparatius
Com qui va d’excursió al camp.

Prenien la nevera
Amb refrescos i entrepans.
A l’hivern la gorra i guants,
La manteta i el coixí.

I iniciaven l’aventura
Per polígons i autopistes
Per trobar un lloc sense vistes
Entre cotxes i remolcs.

I es feien petons, petons, petons.
I es feien petons entre camions.
I es feien petons, petons, petons.
I es feien petons entre camions.

Quan trobaven el pàrquing
Triaven el millor racó.
Era a l’ombra d’un camió
Que aparcaven més sovint.

I activaven boca i llavis
Començant pels entrepans
Que ens menjaven com entrants
Del seu plat preferit.

Passaven al darrere
Un cop havien menjat
I amb el cor accelerat
Engegaven els motors.

Els motors dels seus llavis
Que no podien esperar-se
Avançant l’un contra l’altre
Remolcant darrere el cos.

I es feien petons, petons, petons.
I es feien petons entre camions.
I es feien petons, petons, petons.
I es feien petons entre camions.

Moment dolç el dels diumenges
Esperat des del dilluns
Si era cert que estaven junts
Mai no ho havien parlat.

Passaven els diumenges
En algun racó d’un pàrquing
Tots dos, llavis contra llavis
Sense més explicacions.


I es feien petons, petons, petons.
I es feien petons entre camions.
I es feien petons, petons, petons.
I es feien petons entre camions.
I es feien petons, petons, petons.
I es feien petons entre camions.

Anna Roig i L’ombre de ton chien

De la més clara paraula, l'esperança, cal fer-ne vida... #SalvadorEspriu. #AnyEspriu

De la més clara
paraula, l'esperança,
cal fer-ne vida
del foc que venç per sempre
l'hivern de Sepharad.

Però desperto
molt aviat del somni:
és amb vosaltres,
a la presó glaçada,
també l'ocell del sol.

Ara s'enduien
el captiu a martiri.
Com esguardàvem
la llum dels cims als fixos
ulls que la mort entela!

Salvador Espriu. La pell de brau (1960)

Recordeu, durant tot l'Any Espriu, cada dia una piulada i cada divendres un poema!

A #SarriadeTer cal fer, i és possible, compatible l'activitat industrial amb el descans

D'uns mesos ençà en alguns balcons del sector del Pla dels Socs, al barri de Sarrià de Dalt de Sarrià de Ter, pengen llençols amb missatges de protesta d'alguns veïns i veïnes amb el soroll que pateixen fruit de l'activitat industrial que tenen relativament a prop: la de la fàbrica Torras i una fàbrica de pinso, aquesta més pròxima a les llars.

Tot i que la protesta és pública des de fa una mesos, aquest problema s'arrossega des de fa més d'un any.

Des d'aleshores s'han fet reunions, estudis, s'han presentat signatures i s'ha pres alguna mesura, però tot plegat ha estat, de moment, insuficient per a resoldre satisfactòriament el problema.

Resoldre satisfactòriament el problema vol dir fer compatible l'activitat industrial amb el dret al descans que tenen els veïns i veïnes i aquí la clau sembla que són, han de ser, les mesures d'aïllament acústic de l'activitat industrial.

Observant amb certa distància aquest conflicte en el darrer ple municipal ordinari, celebrat a finals de gener d'enguany, vaig fer un prec en el què demanava, en relació a aquesta qüestió, aquestes tres qüestions:

• El reconeixement del problema (l'excés de soroll)
• La recerca de solucions (mesures d'aïllament acústic)
• L'execució i seguiment de les mesures preses

De tot plegat se n'ha fet ressò la premsa local, especialment el Diari de Girona i Ràdio Sarrià.

El tema, que ja fa temps estava sobre la taula (de l'equip de govern), primer va saltar al carrer (en forma de pancarta), després al ple municipal (en forma de prec) i ara ho ha fet als mitjans; tan de bo tot sigui a fi de bé, a fi de resoldre aquest conflicte positivament tan pel que fa als industrials com pel que fa als veïns.

Aquest ha de ser un dels temes prioritaris de l'agenda municipal. Per la meva part, com a regidor del PSC de Sarrià de Ter, n'aniré fent el seguiment...

Atrapats entre la sobirania i el PSC

Resulta difícil d'entendre que un partit que diu al seu programa electoral que és partidari del dret a decidir voti que no a la primera declaració que fa el Parlament en aquest sentit.

El PSC té una gran responsabilitat sobre aquest “no”, però la seva no és l’única, els altres partits, els partits que van votar-la favorablement, i en especial els qui van fer la proposta, CiU i ERC, també tenen un grau de responsabilitat sobre el “no” del PSC.

Possiblement el tacticisme polític va guanyar la voluntat d'entesa d'uns i altres en aquesta negociació, si és que realment es va negociar quelcom. Tot pacte requereix generositat, generositat per potenciar el què uneix i per llimar les divergències i aquí la meva percepció és que els esforços es van centrar en potenciar el què desuneix i allunyar les convergències.

Per afrontar una negociació totes les parts han de tenir una posició clara, definida, del què volen defensar; el problema del PSC és que si bé sí va marcar una posició, un nou cop d'autoritat de Pere Navarro, aquesta no era compartida per tot el grup Parlamentari, no diem ja per tot el partit, per tota la militància!

Fa temps que el PSC no troba el seu lloc en l’eix nacional; el defineix a cop de resolució congressual, de declaració del primer secretari, però hi ha massa evidències que el PSC no troba la seva posició de confort en la definició de l’eix nacional. L’evidència més clara va ser el “no” vot de cinc diputats que no van voler votar ”no” a la Declaració de sobirania i el dret a decidir del poble de Catalunya.

Però d’exemples n’hi ha molts més: tots els socialistes, amb càrrecs o no, que van assistir a la multitudinària manifestació de l’11 de setembre de 2012, tots els càrrecs electes que a nivell local (Ajuntaments, Consells Comarcals, Diputacions) han votat, hem votat, sí al dret a decidir i fins i tot a la independència.

El PSC no és ni vol ser un partit independentista; no és aquest el problema. Si bé al PSC hi ha independentistes el problema aquí el tenen tots els i les socialistes que diuen sí al dret a decidir per votar no, si s’escau, a la independència.

La posició del PSC al Parlament de Catalunya ha deixat molts socialistes pel dret a decidir atrapats entre la incòmode posició del partit, alienada amb Ciudadanos i el PP, i el desig de sobirania, paraula clau i, si voleu, maleïda d'aquesta resolució, de la resta de partits i molts ciutadans.

Percebut com una quimera, maltractat aquí i allà, el federalisme ja no sembla donar ni consol ni esperança. Tampoc el PSC, que genera cada dia més desafecció entre simpatitzants i militants i s’allunya més i més d'un dels ideals i principis que el van fundar: el catalanisme.

Article publicat a l'Intocable Digital el passat dimarts 5 de febrer de 2013.

La merda se'ns menja!

Imatge: Malagón. El Confidencial.

L'operació Mercuri, el cas Palau, el cas Clotilde, el cas Bárcenas, el cas Urdangarín, el cas Malaya, el cas Gürtel, el cas Palma Arena, el cas ITV, el cas Pretòria...

Aquests són només alguns, que no tots, dels més sonats casos de corrupció, o presumpta si s'escau, política a Catalunya i Espanya. Al cistell de la política hi ha molt més que una poma podrida!

És cert que són més, molts més, els polítics íntegres, però clama al cel que dia sí, dia també, anem descobrint les vergonyes dels interessos econòmics i personals que podreixen, ja no només la política, sinó que podreixen i empobreixen democràticament la nostra societat.

La democràcia, l'assoliment de la democràcia al nostre país ens ha fet avançar moltíssim a molts, i importants, nivells, però la corrupció sembla que no només s'ha adaptat perfectament a la democràcia i ha sobreviscut, sinó que ha sabut créixer i reproduir-se, com ho feia també, i tan bé, durant la Dictadura...

És per això que aquests dies, especialment amb les envestides mediàtiques i polítiques dels casos Bárcenas i Clotilde, no puc treure'm del cap la tornada d'una cançó d'Els Amics de les Arts que, encara que a la cançó el context és diferent, en aquest també s'hi escau!

I és que aquí 
la merda se'ns menja. 
I és que aquí 
ja no s'hi pot estar.

Serà qüestió de començar a passar la Roomba, l'escombra o el què calgui per fer net! Aquest és un dels temes pendents de resoldre de la transició...

Le Croupier ensenya les cartes!

Imatge: Le Croupier

Sabíem que ell, Le Croupier, tenia un as amagat a la màniga! Bé, no l'amagava només a la màniga, l'amagava també rere unes ulleres fosques i un elegant frac!

Després de "Me han dicho que..." i "Presunto tocador" amb "Lesió per tensió repetitiva" Le Croupier ha deixat sortir el Carles Cors que porta dins!

Ei, que ningú es pensi que Le Croupier ha desaparegut! No, senzillament ha evolucionat, deixant-nos entreveure el músic que hi ha darrere el personatge!

Però no ha estat aquesta l'única revelació! Amb el seu darrer treball hem descobert que rere en Filipo Bonasera hi ha en David Benítez, rere en René García en Faló Garcia, rere l'Alain Bones en Toni Huertas i rere en Didier Thomas en Xevi Puig!

I en directe, en el primer directe de presentació del darrer disc, no només vam gaudir de les seves noves cançons, en català, així com de les dels anteriors discs, sinó sobretot d'un Carles Cors amb ganes, moltes ganes de connectar amb el públic, explicant divertides anècdotes i jugant amb nosaltres al joc del telèfon!

Amb "Lesió per tensió repetitiva" Le Croupier no es marca cap "farol"... ensenya les cartes!

Com tampoc és un "farol" la col·laboració que podeu fer via Verkami per a la gravació del nou videoclip de Le Croupier!

#MinutsMusicals amb "Give peace a chance" de John Lennon

Give Peace a Chance

Ev'rybody's talkin' 'bout
Bagism, Shagism, Dragism, Madism, Ragism, Tagism
This-ism, that-ism, ism ism ism
All we are saying is give peace a chance
All we are saying is give peace a chance

(C'mon)
Ev'rybody's talkin' 'bout
Minister, Sinister, Banisters and Canisters,
Bishops, Fishops, Rabbis, and Pop Eyes, Bye bye, Bye byes
All we are saying is give peace a chance
All we are saying is give peace a chance

(Let me tell you now)
Ev'rybody's talkin' 'bout
Revolution, Evolution, Masturbation, Flagellation, Regulation,
Integrations, mediations, United Nations, congratulations
All we are saying is give peace a chance
All we are saying is give peace a chance

Ev'rybody's talkin' 'bout
John and Yoko, Timmy Leary, Rosemary,
Tommy Smothers, Bobby Dylan, Tommy Cooper,
Derek Taylor, Norman Mailer, Alan Ginsberg, Hare Krishna
Hare Hare Krishna
All we are saying is give peace a chance
All we are saying is give peace a chance

John Lennon

De la mateixa manera que John Lennon cantava a la Pau, les meves filles també van fer-ho el passat dimecres 30 de gener, en motiu del DENIP!

Cançó de la mort callada. #SalvadorEspriu. #AnyEspriu

Pregunten: "Et lamentes,
quan t'és donat el càntic?
Nosaltres acceptem
aquesta mort callada.
Humilment estimem
la nostra mort."

Rellotge: rosa, sorra,
rosa, desert. Després?
Por del perdut que mira
la claror de ponent.

Mur de la nit: a penes
la remor d'unes ales
enllà de l'aire, somni
ja presoner. Camino
seguit de prop per passos
en la neu.

I sento com la muda
mort dels homes s'emporta
el meu do de paraules:
esdevé pur silenci
el meu dolor.

Salvador Espriu. El caminant i el mur (1954)


Recordeu, durant tot l'Any Espriu, cada dia una piulada i cada divendres un poema!