Coses que faig, coses que veig, coses que penso...
dilluns, 31 de gener del 2011
30 anys sense en Just M. Casero
Hi ha qui avui recorda i troba a faltar el Just M. Casero polític i es pregunta què pensaria ara del seu PSC i el seu País, Catalunya...
Hi ha qui avui recorda i troba a faltar el Just M. Casero periodista, el cronista, i es pregunta com ens dibuixaria avui les nostres misèries, les nostres riqueses i les nostres foteses..
Hi ha qui avui recorda i troba a faltar el Just M. Casero escriptor i es pregunta amb quina novel·la hauria guanyat el Bertrana...
Jo avui recordo i trobo a faltar en Just, en Just pare, el meu pare... possiblement perquè de tots els Just M. Casero possibles és per mi el més desconegut... No hi llegiu tristesa en aquestes paraules, ni tan sols recança... En aquesta qüestió no hi ha hagut mai recança i la tristesa, ja fa anys que va quedar enrere...
Naturalment tinc records dels meus primers 6 anys i mig de vida, però entendreu que més aviat són fragments, instants entre nebuloses...
No recordo tenir records del 31 de gener de 1981, dia que la malaltia el va vèncer, que no derrotar... Sí que conservo records de la seva hospitalització a l'antic Hospital Santa Caterina, de la cicatriu a la panxa i del seu aspecte groguenc, malaltís, de la visita la nit de Reis de Ses Majestats els Reis d'Orient a casa...
No recordo les darreres paraules que em va dir, que ens va dir al meu germà i a mi, no les tinc gravades en forma de record original... Però l'amic Jaume Guillamet les va recollir d'una crònica escrita pel també estimat amic Francesc Francisco Busquets a Presència ("Un mes de vida: un mes per a la mort. Recul de les darreres frases d'en Just", Presència, febrer 1981) i les va reproduir a la biografia que va escriure del meu pare ("Memòria de Just", 1999, Edicions 62):
- "Sabeu? En Just es morirà. Vosaltres ara sou petits i no ho entendreu, però ja ho entendreu un dia. Sobretot, estudieu força i ajudeu a la Maria Mercè"
Gràcies Just, gràcies pare! Et seguim recordant, et seguim estimant...
dissabte, 29 de gener del 2011
#MinutsMusicals amb els "Camins" de Sopa de Cabra
Camins, que ara s'esvaeixen
Camins, que hem de fer sols
Camins, vora les estrelles
Camins, que ara no hi són
Vam deixar-ho tot, el cor encès pel món
Per les parets de la mort sobre la pell
Érem dos ocells de foc sembrant tempestes
Ara som dos fills del sol en aquest desert
Mai no és massa tard per tornar a començar
Per sortir a buscar el teu tresor
Camins, somnis i promeses
Camins, que ja són nous
No és senzill saber cap on has de marxar
Pren la direcció del teu cor
Mai no és massa tard per tornar a començar
Per sortir a buscar el teu tresor
Camins, que ara s'esvaeixen
Camins, que has de fer sol
Camins, vora les estrelles
Camins, que ja són nous
Sopa de Cabra (i wiki)
I d'aquesta cançó Amaral va fer-ne una versió per al disc "Podré tornar enrera. El tribut a Sopa de Cabra".
divendres, 28 de gener del 2011
L’Spotify, una nova manera d’escoltar música, article al núm. 74 del Parlem de Sarrià de Ter
Aquest és un article publicat al número 74 de la revista Parlem de Sarrià.
L’Spotify, una nova manera d’escoltar música
A ulls de les meves filles, de 4, 8 i 11 anys respectivament, que jo escolti música amb el tocadiscs, amb un disc de vinil, és un anacronisme; i més ho és, paradoxalment, que ho faci amb una cinta de casset. Al cap i a la fi els discs de vinils són encara presents en el món i la indústria de la música, bé com a reresa, amb la publicació encara d’elapés (Long Play) d’edició limitada, bé com a un dels elements bàsics de l’scratching dels discjòqueis (DJ).
Les cintes de casset han passat a la història, que no vol dir que hagin desaparegut, però és molt simptomàtic l’anunci de l’empresa Sony de deixar de fabricar walkmans, la versió arcaica de l’mp3 actual...
La tecnologia ha estat clau en aquest procés de transformació del suport dels continguts musicals, passant del vinil a la cinta magnetofònica (casset) isobretot amb la digitilització dels arxius musicals a partir de l’aparició de disc compacte (CD), el qual malgrat la seva joventut respecte els seus predecessors, sembla tenir, segons alguns, els dies comptats.
Però la tecnologia no ha canviat només el suport dels continguts d’àudio, sobretot els musicals, la tecnologia també ha transformat els nostres hàbits de consumir aquests continguts: com els escoltem i, sobretot, com els adquirim. Qui s’havia d’imaginar pocs anys enrere, per exemple, que el telèfon mòbil (o potser ara hauriem de parlar del dispositiu mòbil) seria un dels aparells on s’escolta més música?
La revolució digitals dels darrers anys, amb l’eclosió d’internet i el procés de democratització i accés a les noves tecnologies, han transformat, ja no els suports i els hàbits de consum, sinó fins i tot la indústria musical (i també l’audiovisual). Des de la perspectiva de la indústria la pirateria és l’enemic a batre. Els arxius informàtics d’àudio (musicals) es poden copiar i reproduïr fàcilment, i la seva comercialització privada, més enllà de ser un fet delictiu, deixa a la indústria de la música (autors, productors, discogràfiques, comerços i empreses secundàries) en una situació realment crítica, necessitant (exigint) en ocasions l’empara de l’administració en forma, per exemple, del polèmic cànon digital.
Les discoteques, els nostres particulars arxius de música, han passat d’estar composades per discs de vinil a cintes de casset, per passar posteriorment al disc compacte. Però d’un temps ençà les discoteques no ocupen un espai físic en un racó de les nostres llars, al costat de l’equip de música, sinó que són carpetes informàtiques que contenen arxius musicals que desem al disc dur de l’ordinador o en discs durs externs. Canvia el format però al cap i a la fi fem el mateix: recopilar i apliar arxius de música que, si bé no ocupen un espai físic a les nostres llars, sí que ocupen espai (bytes) de la memòria dels nostres ordinadors.
I si abans, també ara, compràvem música, ara el què és habitual és descarregar-se-la, sigui legalment, fins i tot pagant, o de manera il·legal. Però de la mateixa manera que l’espai destinat a les nostres llars és limitat, també és limitada la capacitat dels nostres dispositius, de la memòria dels nostres dispositius (discs durs, terminals mòbils, reproductors de música...) d’emmagatzemar arxius musicals. I arribats a aquest punt hom es pot preguntar: cal seguir necessàriament col·leccionant arxius musicals que, d’una manera o altra, ocupen espai?. Té sentit tenir al disc dur de l’ordinador mil, dos mil o trenta mil cançons?
Si la resposta és no la soluciío és l’streaming. L’streaming és una tecnologia que permet la distrubució de continguts d’àudio (també de vídeo) a través d’internet sense necessitat de descarregar-los prèviament; és a dir, ens permet escoltar música, a través d’internet, sense necessitat de descarregar-nos l’arxiu musical. És a dir, em permet la possibilitat d’escoltar la música que jo vull quan jo vull però sense necessitat de descarregar-me-la, de manera que no m’ocupa espai de memòria del meu dispositiu (pc, iphone...).
Malgrat aquesta tecnologia és present ja des de mitjans dels anys noranta del segle passat, qui l’està revolucionant i s’està posisionant d’un temps ençà com a líder a nivell musical és l’Spotify.
L’Spotify és una aplicació informàtica que permet, via streaming, escoltar música. A l’Spotify la música es pot trobar per autors, per cançons o per discs i el seu accés és gratuït en la seva versió bàsica, encara que la gratuïtat té per peatge la inserció de falques publicitàries. A més a l’Spotify pots elaborar les teves pròpies llistes de reproducció.
Mesos enrere l’Spotify va variar la seva carta de serveis i actualment oferex aquestes tres opcions:
Spotify Open: accés directe (sense invitació) a la música, amb una limitació de 20 hores al mes i, naturalment, amb les falques publicitàries.
Spotify Unlimited: música sense limitació de temps i sense publicitat per 5 € al mes
Spotify Premium: música sense limitacions de temps i sense publicitat, mode offline per les llistes de reproducció, Spotify al mòbil i una major qualitat del so entre d'altres, per 9,99 € al mes.
Es manté encara l'Spotify Free, que era la versió gratuïta, via invitació, que ofereix música sense limitacions amb falques publicitàries i, com les altres dues de pagament, ràdio.
Spotify no és l’únic servei d’streaming de música disponible, però sí que és dels millors posicionats, comptant amb més de 10 milions de cançons. A més l’Spotify ha esdevingut més social, permetent, entre d'altres, la connexió d'Spotify amb Facebook, de manera que es poden veure, a través de l'Spotify, la biblioteca pública de música que tenen els teus amics de Facebook.
Per utilitzar l’Spotify només cal accedir al seu web (www.spotify.com) i descarregar l’aplicació al teu ordinador.
Però més que aquesta aplicació en concret, el rellevant és el canvi en els hàbits de consum de música. Possiblement les meves filles no tindran a les seves llars un espai físic en un racó de casa seva destinat a la seva particular discoteca; possiblement tampoc aniran comprant més i més discs durs per desar i arxivar multitud d’arxius musicals (i de vídeo, i documents, etc)... La vida serà, de fet ja pot ser-ho ara, on line, amb la possibilitat de disposar de disc durs on line o, simplement, de consumir i compartir via streaming i a través de les xarxes socials, diversitat de continguts.
La qüestió de fons és que no serà, que no és necessari tenir en propietat i anar acumulant música, la qüestió és poder-ne consumir sense necessitat d’emmagatzemar-la, i sobretot consumir-la a través de diferents dispositius connectats a internet: l’ordinador, el telèfon, la televisió, el cotxe i, si s’escau, perquè no la nevera!
L’Spotify, una nova manera d’escoltar música
A ulls de les meves filles, de 4, 8 i 11 anys respectivament, que jo escolti música amb el tocadiscs, amb un disc de vinil, és un anacronisme; i més ho és, paradoxalment, que ho faci amb una cinta de casset. Al cap i a la fi els discs de vinils són encara presents en el món i la indústria de la música, bé com a reresa, amb la publicació encara d’elapés (Long Play) d’edició limitada, bé com a un dels elements bàsics de l’scratching dels discjòqueis (DJ).
Les cintes de casset han passat a la història, que no vol dir que hagin desaparegut, però és molt simptomàtic l’anunci de l’empresa Sony de deixar de fabricar walkmans, la versió arcaica de l’mp3 actual...
La tecnologia ha estat clau en aquest procés de transformació del suport dels continguts musicals, passant del vinil a la cinta magnetofònica (casset) isobretot amb la digitilització dels arxius musicals a partir de l’aparició de disc compacte (CD), el qual malgrat la seva joventut respecte els seus predecessors, sembla tenir, segons alguns, els dies comptats.
Però la tecnologia no ha canviat només el suport dels continguts d’àudio, sobretot els musicals, la tecnologia també ha transformat els nostres hàbits de consumir aquests continguts: com els escoltem i, sobretot, com els adquirim. Qui s’havia d’imaginar pocs anys enrere, per exemple, que el telèfon mòbil (o potser ara hauriem de parlar del dispositiu mòbil) seria un dels aparells on s’escolta més música?
La revolució digitals dels darrers anys, amb l’eclosió d’internet i el procés de democratització i accés a les noves tecnologies, han transformat, ja no els suports i els hàbits de consum, sinó fins i tot la indústria musical (i també l’audiovisual). Des de la perspectiva de la indústria la pirateria és l’enemic a batre. Els arxius informàtics d’àudio (musicals) es poden copiar i reproduïr fàcilment, i la seva comercialització privada, més enllà de ser un fet delictiu, deixa a la indústria de la música (autors, productors, discogràfiques, comerços i empreses secundàries) en una situació realment crítica, necessitant (exigint) en ocasions l’empara de l’administració en forma, per exemple, del polèmic cànon digital.
Les discoteques, els nostres particulars arxius de música, han passat d’estar composades per discs de vinil a cintes de casset, per passar posteriorment al disc compacte. Però d’un temps ençà les discoteques no ocupen un espai físic en un racó de les nostres llars, al costat de l’equip de música, sinó que són carpetes informàtiques que contenen arxius musicals que desem al disc dur de l’ordinador o en discs durs externs. Canvia el format però al cap i a la fi fem el mateix: recopilar i apliar arxius de música que, si bé no ocupen un espai físic a les nostres llars, sí que ocupen espai (bytes) de la memòria dels nostres ordinadors.
I si abans, també ara, compràvem música, ara el què és habitual és descarregar-se-la, sigui legalment, fins i tot pagant, o de manera il·legal. Però de la mateixa manera que l’espai destinat a les nostres llars és limitat, també és limitada la capacitat dels nostres dispositius, de la memòria dels nostres dispositius (discs durs, terminals mòbils, reproductors de música...) d’emmagatzemar arxius musicals. I arribats a aquest punt hom es pot preguntar: cal seguir necessàriament col·leccionant arxius musicals que, d’una manera o altra, ocupen espai?. Té sentit tenir al disc dur de l’ordinador mil, dos mil o trenta mil cançons?
Si la resposta és no la soluciío és l’streaming. L’streaming és una tecnologia que permet la distrubució de continguts d’àudio (també de vídeo) a través d’internet sense necessitat de descarregar-los prèviament; és a dir, ens permet escoltar música, a través d’internet, sense necessitat de descarregar-nos l’arxiu musical. És a dir, em permet la possibilitat d’escoltar la música que jo vull quan jo vull però sense necessitat de descarregar-me-la, de manera que no m’ocupa espai de memòria del meu dispositiu (pc, iphone...).
Malgrat aquesta tecnologia és present ja des de mitjans dels anys noranta del segle passat, qui l’està revolucionant i s’està posisionant d’un temps ençà com a líder a nivell musical és l’Spotify.
L’Spotify és una aplicació informàtica que permet, via streaming, escoltar música. A l’Spotify la música es pot trobar per autors, per cançons o per discs i el seu accés és gratuït en la seva versió bàsica, encara que la gratuïtat té per peatge la inserció de falques publicitàries. A més a l’Spotify pots elaborar les teves pròpies llistes de reproducció.
Mesos enrere l’Spotify va variar la seva carta de serveis i actualment oferex aquestes tres opcions:
Spotify Open: accés directe (sense invitació) a la música, amb una limitació de 20 hores al mes i, naturalment, amb les falques publicitàries.
Spotify Unlimited: música sense limitació de temps i sense publicitat per 5 € al mes
Spotify Premium: música sense limitacions de temps i sense publicitat, mode offline per les llistes de reproducció, Spotify al mòbil i una major qualitat del so entre d'altres, per 9,99 € al mes.
Es manté encara l'Spotify Free, que era la versió gratuïta, via invitació, que ofereix música sense limitacions amb falques publicitàries i, com les altres dues de pagament, ràdio.
Spotify no és l’únic servei d’streaming de música disponible, però sí que és dels millors posicionats, comptant amb més de 10 milions de cançons. A més l’Spotify ha esdevingut més social, permetent, entre d'altres, la connexió d'Spotify amb Facebook, de manera que es poden veure, a través de l'Spotify, la biblioteca pública de música que tenen els teus amics de Facebook.
Per utilitzar l’Spotify només cal accedir al seu web (www.spotify.com) i descarregar l’aplicació al teu ordinador.
Però més que aquesta aplicació en concret, el rellevant és el canvi en els hàbits de consum de música. Possiblement les meves filles no tindran a les seves llars un espai físic en un racó de casa seva destinat a la seva particular discoteca; possiblement tampoc aniran comprant més i més discs durs per desar i arxivar multitud d’arxius musicals (i de vídeo, i documents, etc)... La vida serà, de fet ja pot ser-ho ara, on line, amb la possibilitat de disposar de disc durs on line o, simplement, de consumir i compartir via streaming i a través de les xarxes socials, diversitat de continguts.
La qüestió de fons és que no serà, que no és necessari tenir en propietat i anar acumulant música, la qüestió és poder-ne consumir sense necessitat d’emmagatzemar-la, i sobretot consumir-la a través de diferents dispositius connectats a internet: l’ordinador, el telèfon, la televisió, el cotxe i, si s’escau, perquè no la nevera!
dijous, 27 de gener del 2011
Les #ideesdefutur i el debat sobre el 3D amb Jordi Llompart
Jordi Llompart, acompanyat d'Eduard Batlle, en la segona sessió del cicle Idees d'e-futur. Foto: Roger Casero |
davidmarti Comença la ponència de Jordi Llompart al Cluster TIC Media de Girona #ideesdefutur
calsina3 Llompart es presenta com a emprenedor audiovisual i ens explica situació de crisi profunda actual #ideesdefutur
rogercasero Que valent Jordi Llompart: deixar TV3 per fer-se emprendedor! #ideesdefutur
calsina3 La venda de DVDs ha baixat un 90%, el public de cinem un 15%...Moments de transformació audiovisual #ideesdefutur
jordipoater Llompart diu q 3D ha sorgit amb força x intentar compensar crisi global en audiovisual,aprofitant nova tecnologia digital #ideesdefutur
calsina3 El 3D va començar fa 50 anys, amb la digitalització s'ha guanyat qualitat, diu Jordi LLompart #ideesdefutur
calsina3 Els cinemes digitals, l'oportunitat que va veure Llompart per fer cinema 3D.#ideesdefutur
rogercasero J. Llompart: En el món audiovisual tothom s'està fotent unes hòsties de campionat! #ideesdefutur
catalunyavalley Idees d'e-futur amb Jordi Llompart i el 3D: oportunitats en la crisi de l'audiovisual? #ideesdefutur
calsina3 Rodar en 3D, l'any 2005, va ser un repte i una innovació.#ideesdefutur
rogercasero J Llompart: el 3D vol guarir el declivi del món audiovisual #ideesdefutur
davidmarti Jordi Llompart al Parc Tecnològic de la UdG #ideesdefutur (video) http://yfrog.us/2cv7cz
ultrasonica RT @rispau: Brillant i pedagògic Jordi Llompart en el relat sobre el món 3D. Pioner i buscador d'oportunitats. #Ideesdefutur http://yfrog.com/h8fl1otj
calsina3 Les dificultats d'estrenar entre Avatar i Alicia, la pel.lícula en 3D de J.LLompart. Hollywood pesa molt!#ideesdefutur
mezegis No nomes em d'innovar, el que fem ha de tenir sentit i tenir tambe sort. #ideesdefutur
AENTEG No només es tracta d'innovar, el que fem ha de tenir sentit al mercat (I ternir sort) Llompart #ideesdefutur
calsina3 Les companyies globals dominen els recursos i la informació del mercat, i també els beneficis! #ideesdefutur
mezegis Existeixen companyies globals planetaries que fan beneficis estratoferics i extraordinaris, dominen l'economia mundial. #ideesdefutur
rogercasero J Llompart: El mercat no ha evolucionat com esperàvem pel que fa a la digitalització de sales de cine #ideesdefutur
mezegis Internet es una nova civilitzacio economica. #ideesdefutur
calsina3 En un mòn tant canviant, quines oportunitats de negoci hi ha? Jordi Llompart #ideesdefutur
rogercasero J Llompart: de les 100 produccions en 3D que es faran aquest any només les 15 de Hollywood coparan les sales comercials #ideesdefutur
jordics Sento molt de pessimisme... massa pel meu gust! #ideesdefutur
davidmarti Els continguts audiovisuals ja no estan en mans dels experts. Anem cap a una espontaneïtat del llenguatge audiovisual. #ideesdefutur
jordipoater L'audiovisual ja no està ens mans d'experts,tothom pot agafar càmera,no importa perfecció #ideesdefutur
calsina3 Estem anant cap a la simplificació del llenguatge, es filmarà amb el mòbil HD d'aquí dos dies #ideesdefutur
AENTEG La tecnologia està universalitzant I simplificant el llenguatge audiovisual. Llompart #ideesdefutur
davidmarti Jordi Llompart: com et posiciones davant del fet que en el món audiovisual qualsevol pot fer el que tu fas? #ideesdefutur
AENTEG La gent de l'audiovisual s'està replantejant el seu model de negoci. Llompart #ideesdefutur
angelhormigo Fa poc van grabar un curtmetratge amb un nokia n8 en HD amb el protagonista d'Slumdog Millionaire http://youtu.be/o9ME5_ZzeKI #ideesdefutur
rogercasero J Llompart: les oportunitats d'ara no tenen res a veure amb les de fa 5 anys #ideesdefutur
rogercasero J Llompart: la crisis no és d'idees, és de vies de negoci #ideesdefutur
calsina3 Surt la pirateria a internet com a dificultat de negoci de l'audiovisual. No rules no money! #ideesdefutur
fat_birds #ideesdefutur ... interessant dialeg a dos a l'estrada. Es nota les 2 visions del negoci de 2 empreses en diferents estats de maduresa.
rogercasero J Llompart: el llenguatge cinematogràfic s'està empapant del d'internet (YouTube). Ha matat el pla seqüència! #ideesdefutur
calsina3 Més canals i plataformes no han suposat més treball per més gent i això ha de canviar! #ideesdefutur
davidmarti #ideesdefutur Jordi Llompart: 'No és cert que amb la TDT la producció audiovisual puja. Les TV compren paquets de docum. a USA'
I el debat, el diàleg sobre les idees de futur, continua obert...
angelhormigo #ideesdefutur El pas bàsic és conèixer el client potencial i avui dia am la crisi... innovar o morir http://bit.ly/eijy5e Especialitzem-nos!
I davant aquest panorama (un món que canvia constantment i de manera vertiginosa) jo em pregunto sempre dues coses:
1.- tenim temps per païr-ho tot o ens estem acostumant a engolir sense ni tan sols mastegar?
i 2.- realment tothom pot, ja no aguantar aquest ritme (canvi constant i vertiginós, avenços tecnològics...) sinó atrapar-lo? A qui estem deixant enrere, qui són els nous analfabets digitals?
dimecres, 26 de gener del 2011
La Irresponsabilitat Social Corporativa de l'IB amb la UESarrià en 5 actes
Acte primer:
L'Institut Balmes (IB) ofereix un conveni de patrocini a la Unió Esportiva Sarrià que sembla que pot anar més enllà de la vessant estrictament esportiva (espai educatiu per a la base del club). Fins aquí res que no facin o vulguin fer els clubs esportius: patrocinar la samarreta a canvi d'ingressos per sufragar les múltiples despeses que tenen els clubs (fitxes federatives, desplaçaments, arbitratges...). Fruit d'aquest acord a més a més a través del propietari de l'IB s'aporten jugadors nous amb fitxa (sou) per a reforçar la plantilla.
Acte segon:
L'interès de l'IB amb la UES, o si més no del seu propietari, va més enllà del patrocini del club i, donada la seva condició de dirigent del Girona FC, proposa a la UES que, tal i com han fet altres clubs gironins, s'integri com a secció al Girona FC a canvi d'una major aportació econòmica... L'acord inclou aspectes que, als ulls de la UES, sembla que poden posar en joc la seva independència com a club, amb aspectes més formals (entrada de nous directius a la junta de la UES) i d'altres més simbòlics (escut del Girona FC, denominació equip, colors segona samarreta...)
Acte tercer:
Es produeix un tens i intens debat en el sí de la UES i finalment s'opta per no acceptar la proposta d'integració a l'estructura esportiva del Girona FC. La posició de la Junta de la UES és assumida majoritàriament per l'assemblea i, malgrat les pressions rebudes, es fa forta defensant la seva posició.
Acte quart:
L'IB, possiblement no satisfet amb auesta decisió, denuncia el conveni de patrocini amb la UES per incompliment per part d el'entitat esportiva sarrinenca: els equips inferiors no lluïen el logo de l'IB. L'IB es presenta a un partit d'un equip de la base de la UES amb notari i fotògraf per aixecar acta un dissabte, dies abans que les samarretes, convenientment grafiades, arribéssin al club.Entenent com a rescindit el conveni de patrocini de l'IB a la UES, l'IB amenaça de fer una demanda a la UES si els seus equips juguem amb la samarreta patrocinada per la UES.
Acte cinquè:
Tota aquesta situació fa que l'ambient a Sarrià de Ter s'hagi crispat aquests darrers dies per moments, produint-se fets molt lamentables.
Reflexió final:
El què hauria estat una bona acció de RSC per part de l'Institut Balmes (patrocini d'un club esportiu local, modest, però amb una gran projecció, amb suport a l'esport base, a la formació -alienament amb l'activitat de l'IB-) ha esdevingut un exercici d'Irresponsabilitat Social Corporativa, doncs pel que sembla el patrocini inicial (acte primer) no era més que la pastanaga per l'interès real (acte segon) que després de rebre per part de la UES la decisió que estimaven més adient (acte tercer) han actuat, encara que legítimament (?) amb un nes accions que més aviat tenen un aire de represàlia (acte quart) que ha derivat amb una crispació de l'ambient (acte cinquè).
Així és com, encara aquesta setmana, promociona l'Institut Balmes la seva Responsabilitat Corporativa al seu web:
Imatge: Institut Balmes |
No sembla que aquest sigui un bon exemple, com bé explica l'Assumpció Vila al seu bloc, de com una empresa ha de gestionar la seva Responsabilitat Social Corporativa...
Jo, davant aquesta situació, ja he donat el meu suport a la UES!
dimarts, 25 de gener del 2011
Fem un "Novotsky"? Avui al vespre el Premi Casero 2010 a la @LLIBRERIA22
Portada del llibre "Novotsky". Imatge: Amsterdam Llibres |
Aquest vespre (20h) es presenta a la Llibreria 22 de Girona "Novotsky", de Helder Farrés, l'obra guanyadora del XXX Premi Just M. Casero.
Jo, però, no podré fer un "Novotsky"... o potser sí!...
Lamentant molt no poder-hi ser present, us deixo amb la galeria de fotos de la darrera edició del Premi Just M. Casero...
Quines #ideesdefutur en 3D té Jordi Llompart?
La segona sessió del cicle d'esmorzars - conferència Idees d'e-futur es celebrarà demà, dimecres 26 de gener (9:15 a 11:00h), amb la presència del periodista i cineasta Jordi Llompart, director de la primera pel·lícula europea en 3D amb actors reals., "Viatge màgic a l'Àfrica". Llompart parlarà del futur en i del 3D a l'Edifici Narcís Monturiol del Parc Científic i Tecnològic de la UdG.
El cicle Idees d'e-futur el va inaugurar l'emprenedor Xavier Verdaguer. Aquí en teniu un resum:
I aquestes són algunes de les piulades que vaig fer (o re-piular) durant la seva xerrada...
@RogerCasero: @xavierverdaguer aquí els inversors et posen un "controler", als EUA un facilitador #ideesdefutur
@RogerCasero: X. Verdaguer: Per buscar finançament el projecte ha de ser molt innovador, l'han de trobar "sexy" #ideesdefutur
@RogerCasero: X. Verdaguer: la meva veïna vol invertir 100 mil $ a la meva companyia! Millor que la d'en Núñez! #ideesdefutur
@oriolpuig: Xavier Verdaguer: Als EUA l'única ajuda pública que existeix és la de l'exèrcit !!!!! #ideesdefutur
Ens veiem dimecres... en 3D?
Etiquetes:
3D,
catalunya valley,
emprenedoria,
empreses,
girona,
idees e-futur,
jordi llompart,
parc tecnològic girona,
twitter,
xavier verdaguer
dilluns, 24 de gener del 2011
La necessària reflexió de la Fundació Resilis sobre els fets del menor Mohamed Reda a Salt
Entre les primeres paraules del comunicat de l'alcaldessa de Salt, Iolanda Pineda, arran de la mort del jove Mohamed Reda hi havia una referència a l'entitat que gestiona el centre residencial d'acció educativa (CRAE) que l'acollia, la Fundació Resilis.
El divendres al vespre la Fundació Resilis va emetre un comunicat sobre els fets ocorreguts, publicat ahir diumenge al bloc de Plataforma Educativa (Resilis és una de les entitats del grup Plataforma Educativa), del què m'agradaria destacar el darrer paràgraf:
"D’altra banda, lamentem el tractament sensacionalista i el poc respecte cap al col·lectiu de la infància amb què s’ha tractat el tema des d’alguns mitjans de comunicació, volem convidar els mitjans i serveis d’informació catalans i locals a recuperar el nivell d’autoexigència, rigor i compromís ètic que demana la responsabilitat d’informar".
Aquests dies s'han publicat informacions sobre el centre de menors que no s'ajustaven a la realitat, en qualsevol cas informacions que possiblement no s'havien contrastat prou correctament... S'ha donat a entendre que des del centre es va actuar amb passivitat i permisivitat, posant en dubte la professionalitat de l'acció educativa que s'hi desenvolupa vers els menors acollits...
No voldria caure en l'error de "matar al missatger", però penso que en aquest cas, com en tants altres, no es pot posar en dubte, a no ser que es tinguin prou elements per a corroborar-ho, la professionalitat i qualitat de les persones que treballen en el centre de menors de Salt ni de l'entitat que el gestiona. Aquesta és, penso, una reflexió necessària...
Si voleu saber més sobre la Fundació Resilis, aquí teniu i podeu consultar la memòria del 2009:
Memòria Fundació Resilis 2009_CAT
El divendres al vespre la Fundació Resilis va emetre un comunicat sobre els fets ocorreguts, publicat ahir diumenge al bloc de Plataforma Educativa (Resilis és una de les entitats del grup Plataforma Educativa), del què m'agradaria destacar el darrer paràgraf:
"D’altra banda, lamentem el tractament sensacionalista i el poc respecte cap al col·lectiu de la infància amb què s’ha tractat el tema des d’alguns mitjans de comunicació, volem convidar els mitjans i serveis d’informació catalans i locals a recuperar el nivell d’autoexigència, rigor i compromís ètic que demana la responsabilitat d’informar".
Aquests dies s'han publicat informacions sobre el centre de menors que no s'ajustaven a la realitat, en qualsevol cas informacions que possiblement no s'havien contrastat prou correctament... S'ha donat a entendre que des del centre es va actuar amb passivitat i permisivitat, posant en dubte la professionalitat de l'acció educativa que s'hi desenvolupa vers els menors acollits...
No voldria caure en l'error de "matar al missatger", però penso que en aquest cas, com en tants altres, no es pot posar en dubte, a no ser que es tinguin prou elements per a corroborar-ho, la professionalitat i qualitat de les persones que treballen en el centre de menors de Salt ni de l'entitat que el gestiona. Aquesta és, penso, una reflexió necessària...
Si voleu saber més sobre la Fundació Resilis, aquí teniu i podeu consultar la memòria del 2009:
Memòria Fundació Resilis 2009_CAT
diumenge, 23 de gener del 2011
Comunicat de l'Ajuntament de Sarrià de Ter respecte la Unió Esportiva Sarrià
Aquest és un comunicat conjunt dels grups municipals de l'Ajuntament de Sarrià de Ter de suport a la Unió Esportiva Sarrià (UES) per la situació que està visquesnt aquests darrers dies
Comunicat Ajuntament de Sarrià de Ter respecte la Unió Esportiva Sarrià
La Unió Esportiva Sarrià és una entitat esportiva històrica del nostre municipi. Amb una massa social molt important. Socis i sòcies que, de manera sobirana i democràtica, determinen els destins del club. En aquest sentit, l'ajuntament comparteix i reconeix la feina feta per les diferents Juntes Directives de l'entitat així com les de tots els clubs esportius que treballen constantment per millorar la vida social i cultural de Sarrià de Ter.
Amb tot, sense entrar a valorar la gestió al si del club -per la qual cosa tenen únicament veu i vot els socis-, cal dir que volem mostrar la nostra preocupació pels esdeveniments relacionats amb la UES de la darrera setmana. Amb episodis en els quals han sorgit greus acusacions a directius amb noms i cognoms. Una pràctica, evidentment reprobable. I es per això que volem fer una crida a la serenor, el diàleg i el treball constructiu. Estem convençuts que les discrepàncies es podran exposar i resoldre en altres fòrums i per altres vies més lògiques i civilitzades.
Finalment reiterar el nostre recolzament a la Directiva en conjunt i en especial als directius acusats publicament i sobretot remarcar la necessitat de no portar la divergència al terreny de la crispació i els atacs personals. Fet, aquest darrer, que no contribueix -ans al contrari- a millorar el club, l'esport i el nostre poble.
Comunicat Ajuntament de Sarrià de Ter respecte la Unió Esportiva Sarrià
La Unió Esportiva Sarrià és una entitat esportiva històrica del nostre municipi. Amb una massa social molt important. Socis i sòcies que, de manera sobirana i democràtica, determinen els destins del club. En aquest sentit, l'ajuntament comparteix i reconeix la feina feta per les diferents Juntes Directives de l'entitat així com les de tots els clubs esportius que treballen constantment per millorar la vida social i cultural de Sarrià de Ter.
Amb tot, sense entrar a valorar la gestió al si del club -per la qual cosa tenen únicament veu i vot els socis-, cal dir que volem mostrar la nostra preocupació pels esdeveniments relacionats amb la UES de la darrera setmana. Amb episodis en els quals han sorgit greus acusacions a directius amb noms i cognoms. Una pràctica, evidentment reprobable. I es per això que volem fer una crida a la serenor, el diàleg i el treball constructiu. Estem convençuts que les discrepàncies es podran exposar i resoldre en altres fòrums i per altres vies més lògiques i civilitzades.
Finalment reiterar el nostre recolzament a la Directiva en conjunt i en especial als directius acusats publicament i sobretot remarcar la necessitat de no portar la divergència al terreny de la crispació i els atacs personals. Fet, aquest darrer, que no contribueix -ans al contrari- a millorar el club, l'esport i el nostre poble.
Jo dono suport a la Junta de la Unió Esportiva Sarrià!
Foto: Ràdio Sarrià |
SUPORT A LA JUNTA DE L’UES
Davant del mal estil utilitzat mitjançant un escrit anònim que s’ha difós a Sarrià de Ter per qui diu ser un “sarrianenc que va a veure partits i algun entrenament i li agrada estar ben informat”, els socis de l’UES que signen aquest escrit volen manifestar el seu suport tots els membres de la Junta Directiva, sense exclusió, reafirmant-nos en la confiança dipositada en ells per prendre les decisions que considerin més encertades pel bé del club, la seva identitat i pels sarrianencs en general.
La forma barroera i covarda utilitzada no mereixeria resposta de cap mena a no ser per les mentides i injúries que s’aboquen contra dues persones de la Junta que de forma altruista i totalment desinteressada deixen temps i energies en la gestió d’un club que és un element d’identitat de Sarrià de Ter.
Es pot estar o no d’acord amb les decisions preses pel Club, però sigui quina sigui la manera de veure-ho, qualsevol persona que tingui un mínim de dignitat, es dirigirà a la Junta Directiva identificant-se i exposant la seva visió personal i, per descomptat, els seus suggeriments.
Tot i que, òbviament, desconeixem l’autoria de l’escrit, volem manifestar-li que, segons el nostre entendre, fa un flac favor al Club i també a l’empresa que el patrocina.
...socis de la UNIÓ ESPORTIVA SARRIÀ
Si com jo vosaltres també voleu manifestar-los el vostre suport, podeu fer-ho enviant un mail a unioesportivasarria@sarriadeter.cat
Subscriure's a:
Missatges (Atom)