dissabte, 29 de novembre de 2014

#MinutsMusicals de 1974 "Don't let me be misunderstood" de The Eric Burdon Band


"La casa del sol naixent" és una de les cançons més boniques que he escoltat i cantat mai; una cançó tradicional americana que l'any 1964 va popularitzar amb gran èxit el grup britànic liderat per l'incombustible Eric Burdon, "The Animals".

"The House of the Raising Sun" és una joia musical, però, que abans de ser versionada per "The Animals" ja l'havien interpretat i gravat anteriorment Pete Seeger a finals dels anys '60, Joan Baez, l'any 1960 i Bob Dylan l'any 1961 als seus respectius primers discs.

Però no és d'aquesta meravellosa cançó que vull parlar-vos avui, sinó d'Eric Burdon, a qui aquesta cançó va situar-lo, al capdavant de The Animals, en un dels llocs destacats del rock a la meitat dels anys '60 del segle passat.

Deu anys després de publicar el seu primer disc, que com sol ser habitual duia per títol el propi nom del grup, "The Animals", Eric Burdon ja feia uns anys que havia deixat "The Animals" enrere i feia evolucionar la seva música cap a sonoritats més dures i metàl·liques amb "The Eric Burdon Band", després de festejar amb gran encert amb el funky amb el cèlebre i per mi celebrat treball "Eric Burdon Declares War".

Però a la vida d'un músic no tot són flors i violes i si d'un disc no està especialment satisfet Eric Burdon és precisament del que es va publicar ara fa 40 anys, l'any 1974, "Sun Secrets" fruit d'unes gravacions d'estudi fetes l'any anterior i que la discogràfica va publicar sense la seva autorització... coses de la indústria de la música!

Entre les cançons del disc hi ha una reinterpretació d'un dels grans èxits dels inicis de "The Animals", "Don't Let Me Be Misunderstood"; en aquesta ocasió el tema perd innocència i s'endinsa a musicalitats properes a Hendrix i al rock dur, essent difícil reconèixer el propi Eric Burdon, tot i que s'ha de reconèixer que si quelcom defineix Burdon és el seu eclecticisme!

Gaudiu-la!



Don't let me be misunderstood

Baby, do you understand me now
Sometimes I feel a little mad
But don't you know that no one alive
Can always be an angel
When things go wrong I seem to be bad
But I'm just a soul whose intentions are good
Oh Lord, please don't let me be misunderstood

Baby, sometimes I'm so carefree
With a joy that's hard to hide
And sometimes it seems that all I have do is worry

Then you're bound to see my other side
But I'm just a soul whose intentions are good
Oh Lord, please don't let me be misunderstood

If I seem edgy I want you to know
That I never mean to take it out on you
Life has it's problems and I get my share
And that's one thing I never meant to do
Because I love you

Oh, Oh baby don't you know I'm human
Have thoughts like any other one
Sometimes I find myself long regretting
Some foolish thing some little simple thing I've done
But I'm just a soul whose intentions are good
Oh Lord, please don't let me be misunderstood
Yes, I'm just a soul whose intentions are good
Oh Lord, please don't let me be misunderstood
Yes, I'm just a soul whose intentions are good
Oh Lord, please don't let me be misunderstood

I finalment, com que no vull que em malinterpreteu, jutgeu vosaltres mateixos escoltant l'original, llençada com a senzill deu anys abans, l'any 1964!