dimecres, 30 d’agost del 2023

La panxa del segon


A la platja a vegades és impossible no escoltar les converses de la gent, bé a la sorra, estirats a la tovallola torrant-nos volta i volta, bé a l'aigua, on les onades es trenquen i es fonen en un etern vaivé. 

Jo no acostumo a parar l'orella, que no soc precisament d'oïda fina, però hi ha moments que, per proximitat, és impossible no sentir, i si el tema és interessant escoltar, les converses dels veïns de sorra i de bany. 

Em va passar dies enrere en una platja el nom de la qual prefereixo no recordar. Jo em remullava a peu de platja i elles ja feia estona que hi eren, parlant; el tema era l'evident embaràs d'una d'elles, que lluïa una formosa panxa portadora de bona ventura

Parlaven de l'embaràs i de l'edat de l'embarassada, ara trenta-un anys, però trenta, insistia l'amiga, quan s'hi va quedar... I parlant de la panxa, l'amiga li va dir que d'altres amigues seves ja amb dues criatures li havien comentat que per a les fotos era millor la panxa del primer embaràs, que amb la del segon les fotos de la panxa, amb la pell més donada, no quedaven tan maques.

L'amiga fins i tot suggeria a l'embarassada possibles arguments per justificar, davant les hipotètiques queixes d'un segon fill per la manca de fotografies de la panxa que l'embolcallava quan era un embrió: "del segon embaràs no cal que et facis cap foto, fes-te'n només de la primera i al segon fill li dius que se t'han esborrat...".

De debò? De debò l'estupidesa humana ha d'arribar a punts com aquests? De debò donem més importància a l'estètica d'una panxa embarassada que a la vida que duu a dins?

A veure, entenc que el segon fill o filla (i a partir del segon la resta) tingui menys fotos que el primer, però d'aquí a invisibilitzar el seu embaràs per una simple (i ximple) qüestió estètica?

En fi, ja havia escoltat prou, fins i tot massa bajanades i em vaig capbussar per no sentir més l a conversa... 

dilluns, 28 d’agost del 2023

La lliçó de Luis Rubiales


Luis Rubiales, president de la Federació Espanyola de Futbol, ens ha donat una lliçó. Una d'aquelles que serveixen per posar en evidència que en matèria d'igualtat encara cal remar molt, i que la crosta del masclisme es resisteix a diluir-se, per més que es pressioni, per més que es grati. 

Quan semblava que faria acte de contrició, que en l'assemblea de l'ens federatiu no només dimitiria, també demanaria disculpes, unes disculpes sinceres, es va plantar davant el faristol i no només va etzibar reiteradament un contundent i desafiant "no dimitiré!", també va articular un discurs victimista, inventant-se el relat del consentiment (en referència al petó robat a Jennifer Hermoso) i menyspreant el feminisme

Al final el seu discurs és pitjor que l'infortunat petó. El petó el podia situar en un moment de màxima eufòria (com la impertinent i desafortunada tocada de collons de la que sí que s'ha disculpat), i ho hagués pogut saldar a la manera Juan Carlos: "Lo siento mucho, me he equivocado y no volverá a ocurrir". 

Però no, atrinxerat en un esperpèntic victimisme i des del conscient, va contraatacar mossegant, parlant de forma arrogant i desautoritzant a la jugadora i la seva versió dels fets. Masclisme en estat pur

Decebedor va ser el seu discurs, decebedors també els aplaudiments de la seva claca i les posicions oficials, per moments, d'entitats com el Barça o la Federació Catalana de Futbol, que vist el clar posicionament de la FIFA, apartant-lo provisionalment del càrrec. 

Luis Rubiales, president de la Federació Espanyola de Futbol, ens ha donat una lliçó. També ens en podria haver donat una altra, però va decidir llençar-la a les escombraries.

Al final, però, li haurem d'acabar agraint a Luis Rubiales la seva fatxenderia. Si fins aleshores el problema per a moltes jugadores era el seleccionador femení, Ángel Vilda, ara el problema també és ell. La majoria de les jugadores, de nou, aquests dies fan pinya... 

I si el merescut títol de campiones del món seria per al conflicte latent amb el seleccionador com la sordina d'un piano, amb el seu desafortunat petó i lamentable discurs no ha fet més que generar un crescendo mediàtic i polític que, tard o d'hora, l'acabarà fulminant.

Rubiales ha guanya temps, ha guanyat una batalla, però aquesta guerra la perdrà. Potser per això prefereix morir matant, una actitud, també, molt masclista... 

divendres, 25 d’agost del 2023

Dues-centes vint-i-sis , la xifra de la setmana


Va ser una de les millors decisions que vam prendre per a la celebració de les noces d'argent

Estava clar que no estàvem organitzant un casament, sinó la celebració del 25è aniversari del nostre casament, i que la gent, només família, més o menys es mudaria però no com en un casament, perquè no ho era... 

Els vestits no serien de casament (bé, els nostres sí, que anàvem més de nuvis que fa 25 anys, pel casament!) i tampoc ho seria el menú, amb uns entrants variats i una bona graellada de carn a la brasa, això sí, amb unes postres de casament: un pastís coronat per uns nuvis, tot i que no era un casament... 

I entre les moltes decisions (lloc de la celebració, menú, llista de convidats, disposició de les taules, parlaments, detalls pels convidats...) contractar una fotògrafa va ser una de les millors decisions que vam prendre per a la celebració de les noces d'argent

Les dues-centes vint-i-sis fotos que configuren l'àlbum oficial de la celebració són un dels millors records de les noces d'argent, amb fotos de persones, de detalls, de gestos i de moments, alhora que un testimoni gràfic de la família que, com les fotos del casament i de tantes altres celebracions i esdeveniments, amb el temps guanyaran valor

Contractar una fotògrafa no només per no haver de fer les fotos nosaltres mateixos, també per no haver-nos-en de preocupar i sobretot, com hem corroborat una vegada vistes (una i mil vegades), per tenir fotos de qualitat a nivell tècnic, artístic i fotogràfic

Les càmeres dels mòbils de molts convidats també van recollir fotos i vídeos de la celebració, material que també té i tindrà valor, però fiar-ho tot a les fotos dels mòbils dels convidats no hauria estat una bona decisió; les fotos de la fotògrafa professional ara són un petit tresor, equiparable a les del casament de fa 25 anys. 

Contractar-la va ser, sens dubte, una de les millors decisions que vam prendre per a la celebració de les noces d'argent.

Moltes gràcies Sara Bravo! 

dimecres, 23 d’agost del 2023

El Mundial d'Aitana Bonmatí


Aquest any i temporada estan essent quasi rodons per la futbolista Aitana Bonmatí, després de guanyar amb el Barça la Lliga i la Copa d'Europa i de guanyar, dies enrere, el Mundial amb la selecció espanyola.

L'any i la temporada haurien estat més rodons amb la Copa de la Reina, que es va escapar per una alineació indeguda que les va fer perdre als despatxos una eliminatòria que havien guanyat al terreny de joc...

Veient la seva gran temporada amb el Barça i amb la selecció espanyola, i després d'haver-se coronat com a la millor jugadora del Mundial, és d'esperar que Aitana Bonmatí tanqui l'any aixecant la Pilota d'Or, recollint el testimoni de la seva companya Alèxia Putellas...

El Mundial d'Aitana Bonmatí l'ha potenciat internacionalment no només en l'àmbit futbolístic, també com a referent de l'esport femení, afegint el seu nom al de la brasilera Marta Vieira da Silva, l'estatunidenca Megan Rapinoe o la catalana Alèxia Putellas.

És clar que el Mundial d'Aitana, també el d'Espanya, aquests darrers dies ha quedat eclipsat per l'impertinent petó als morros que el morrut president de la Federació Espanyola de Futbol va fer a la jugadora Jennifer Hermoso en plena celebració de la gesta. Si no dimiteix l'haurien de cessar... 

Tanta lluita per la igualtat, pel reconeixement i per la professionalitat de l'esport femení i aquest lamentable gest enterboleix de nou el futbol femení. Potser ara s'entén millor perquè el president de la Federació Espanyola de Futbol es va posicionar al costat del controvertit seleccionador, Ángel Vilda, i no al costat de les jugadores quan aquestes es van revelar contra el seleccionador...

En fi, aquest Mundial, a banda d'encimbellar merescudament Aitana Bonmatí, sobretot ha de servir, com ha reclamat Alèxia Putellas, per dignificar el futbol femení...

El Mundial d'Aitana Bonmatí hi contribueix, el llefiscós petó del president no... 

dilluns, 21 d’agost del 2023

La falsa temptació


Em sembla que a hores d'ara ja fa temps que la temptació ja no té forma de poma, ni cos de serp; o en tot cas la serp i la poma ara han pres altres formes i cossos, tot i que l'essència i la intenció són les mateixes.

En el panorama televisiu fa temps que conviu entre nosaltres una illa molt temptadora, un concurs en format de telerealitat en el que els participants, suposadament parelles, posen a prova la seva fidelitat i la de la respectiva parella, convivint amb nois i noies que tenen per missió temptar-los.

El veritable premi, més enllà de l'econòmic, no és la fidelitat sinó la possibilitat de seguir vivint de la bola, d'aquests productes televisius que se serveixen de "famosos" per omplir hores de televisió i pàgines de la premsa del cor.

L'altre dia, però, vaig veure un programa que gràcies a la intel·ligència artificial ha fet un pas més enllà: posar en dubte la lleialtat i fidelitat de la parella amb la recreació d'imatges falses, creades artificialment, del o la consort en acte deslleial.

És a dir, mentre a l'illa catòdica les infidelitats són, tant sí com no, físicament carnals, aquí també poden ser directament falses i del que es tracta és que el presumpte cornut, o cornuda, els hi doni veracitat o no... És a dir, en aquest format, a banda de la parella, també et pot enganyar el mateix programa. 

I d'acord, això només és entreteniment, un joc televisiu, però no se'ns escapa, com veiem amb altres exemples més preocupants (suplantació d'identitat pel que fa al cos, la cara o fins i tot la veu), que el potencial per a fer el mal amb la intel·ligència artificial és directament proporcional a la de fer el bé...

Com amb tantes altres coses, el problema no és la tecnologia, sinó la mà que l'utilitza... Pel que fa al programa en qüestió, és evident que qui no vulguis pols, que no vagi a l'era!

divendres, 18 d’agost del 2023

Dos mil vint-i-cinc, la xifra de la setmana


Dos mil vint-i-cinc són els quilòmetres que la setmana passada vam fer de viatge, entre Girona i Florència, passant per Pisa.

No és la distància exacta sinó un xic més, ja que també cal tenir presents els desplaçaments interns i les voltes que, inevitablement, a vegades també s'han de fer per trobar el camí correcte o, simplement, trobar aparcament.

Dos mil vint-i-cinc quilòmetres i quatre persones dins el cotxe. Entre les moltes converses que vam mantenir durant el viatge entre retenció i retenció va ser si l'opció triada era la més sostenible, econòmica i eficient. Les alternatives, avió o tren, les vam descartar per cara la primera i complexa la segona. 

També vam preguntar-nos si, en el context actual de crisi climàtica calia fer aquest viatge o qualsevol altre, si cal seguir viatjant ...

Tenint present que no és una necessitat bàsica, d'aquelles que esdevenen drets, viatjar i fer turisme és una activitat que inevitablement genera un impacte ambiental i, certament, com amb la resta d'activitats cal valorar també les opcions més sostenibles a nivell econòmic i mediambiental, tot i que no sempre aquestes opcions estan perfectament alineades

L'opció més sostenible hauria estat el tren, però a banda de més complexa (pels transbords) també requereix més inversió de temps, i et dóna menys autonomia... L'avió és sens dubte la més ràpida, però també la que genera més impacte... 

Tren, cotxe, avió... A vegades l'elecció depèn del pla de viatge, del número de persones, de la disponibilitat de dies i, és evident, de l'economia

En fi, els dos mil vint-i-cinc quilòmetres finalment van representar aproximadament unes 24 hores de viatge repartides en diferents dies i que, a la seva manera, amb les pauses, els paisatges, la música, les converses i els silencis també van formar part del viatge

dimecres, 16 d’agost del 2023

Acceptar les cookies? No gràcies!


Les cookies són unes galetes molt boniques i dolces, aquelles que tenen trossets de xocolata per sobre, que possiblement alguna vegada heu fet a casa i que queden tan bufones quan les fotografiem i publiquem a Instagram. Les cookies de les pàgines web (anomenades també galetes) no són tan dolces, tot i que generalment ens les mengem igualment.

És habitual que quan naveguem per internet i obrim una pàgina web ens aparegui un missatge emergent demanant-nos que acceptem les cookies. El missatge ens convida a acceptar-les totes i generalment nosaltres ho fem sense llegir-nos massa què és el que estem acceptant. També les acceptem, en moltes ocasions, perquè pensem (o interpretem del mateix missatge emergent) que en cas de no fer-ho la nostra navegació per la pàgina web en qüestió es veurà limitada.

Us heu parat a llegir mai què és el que estem acceptant?
Les cookies són petits arxius que emmagatzemen informació sobre la nostra activitat mentre naveguem en una pàgina web (què mirem, què cliquem, etc.).
Aquesta és una mostra literal del que estem acceptant, potser sense ser-ne massa conscients:

  • Utilitzar la geolocalització específica i la informació sobre les característiques del dispositiu
  • Afegir més dades per personalitzar millor els anuncis i el contingut
  • Mesurar el rendiment del contingut i els anuncis.
  • Obtenir informació sobre el públic que ha vist els anuncis
  • Crear un perfil sobre vostè i els seus interessos per mostrar-li anuncis personalitzats que siguin pertinents per a vostè
  • Mesurar el rendiment i l’eficàcia del contingut que es veu o amb el qual interactua.
  • Emmagatzemar o accedir a les galetes, els identificadors del dispositiu i altra informació del seu dispositiu amb les finalitats que se li indiquin.

Acceptar alegrament les cookies en els llocs web que visitem, com hem vist, implica diversos riscos potencials. Si bé poden ser útils per a personalitzar l'experiència de l'usuari i facilitar la navegació, també existeixen conseqüències negatives.

En primer lloc, la privadesa, una qüestió certament rellevant. Les cookies poden recopilar dades personals, com ara informació de localització, preferències de navegació i hàbits en línia. Això pot ser utilitzat per a la publicitat dirigida, el rastreig de l'usuari i fins i tot la venda de dades a tercers.

En segon lloc, hi ha un risc de seguretat. Les cookies poden ser vulnerables a atacs informàtics, ja que poden emmagatzemar informació crítica com ara contrasenyes o detalls de targetes de crèdit. Els atacants poden intentar accedir a aquestes dades confidencials a través de vulnerabilitats en les cookies.

A més, les cookies poden afectar el rendiment dels dispositius, un gran nombre de cookies emmagatzemades en el navegador poden reduir la velocitat de càrrega de les pàgines web i consumir recursos del sistema.

Per tant, és important ser conscient dels riscos associats a l'acceptació de les cookies i prendre mesures per protegir la privadesa i la seguretat. Això pot incloure limitar les cookies, utilitzar eines de bloqueig o netejar regularment les cookies emmagatzemades al navegador o rebutjar-les totes.

Potser és més pràctic i còmode acceptar totes les cookies i seguir navegant; rebutjar-les sol requerir un xic més d’esforç, tot i que segurament és un esforç que val la pena fer. Al capdavall, podrem seguir navegant i visitant les pàgines web sense problemes, alhora que protegirem millor el nostre ordinador i la nostra seguretat i privacitat

Acceptar les cookies? No gràcies!

Article publicat al número 115 de la revista Parlem de Sarrià

dilluns, 14 d’agost del 2023

L'ull del Pont: “Pla de Mobilitat Supramunicipal i Sostenible de Girona”


Com ordenar (o reordenar) la mobilitat entre els municipis de l'àrea supramunicipal de Girona per fer-la més saludable, i sostenible i que millori la qualitat de vida de la ciutadania? Aquest és el repte que té el Pla de Mobilitat Supramunicipal i Sostenible de Girona (PMUS-SGI), que agrupa els municipis de Girona, Aiguaviva, Bescanó, Fornells de la Selva, Llambilles, Quart, Salt, Sant Gregori, Sant Julià de Ramis, Sarrià de Ter i Vilablareix.

Aquest és un pla que es cuina a foc lent, tot i que els darrers mesos sembla que s'ha avivat el foc i el pla s'està accelerant gràcies al procés participatiu que s'ha obert a la ciutadania.

Aquest pla s'inicia a finals de l'any 2020 amb la signatura d'un acord entre els diferents ajuntaments per a redactar, finançar i contractar el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible Supramunicipal de Girona; en el cas de la capital aquest nou pla naixia també amb la voluntat d'actualitzar el pla de mobilitat anterior, aprovat l'any 2014 exclusivament en clau municipal.

L'àmbit supramunicipal és aquell que tothom reivindica, però que costa tant de fer avançar, sigui quin sigui el tema a tractar: urbanisme, usos i equipaments, mobilitat... La inevitable interacció entre els municipis d'una mateixa àrea urbana exigeix esforços de planificació conjunta per part de tots, tot i que a vegades resulta inevitable el xoc i la confrontació, com hem vist i viscut aquests darrers anys amb la “batalla” pel nou Hospital Trueta.

Per això la simple voluntat d'entendre's, en aquest cas en clau de mobilitat, de tots aquests municipis és encomiable, per la qual cosa la ciutadania no podem fer més que implicar-nos-hi i participar-hi, naturalment amb una mirada crítica, alhora que generosa i, sobretot, una mirada en clau supramunicipal.

L'execució d'aquest pla hauria de definir una mobilitat més saludable dins i entre aquests municipis prioritzant desplaçaments a peu, en bicicleta i en transport públic; això implica, tal com defineix el mateix PMUS-SGI:
    • Un repartiment modal més equilibrat, en el qual tots els modes de transport tinguin un paper òptim.
    • Millorar de la xarxa per a vianants existent, creant connexions segures entre barris.
    • Promoure una gestió intel·ligent i ordenada del trànsit i de l’aparcament.
    • Millorar l’eficiència, interconnexió i competitivitat de la xarxa de servei de transport públic.
    • Facilitar l’ús de la bicicleta com a mode de transport quotidià i habitual de la població.

Després de les fases de recollida d'informació i d'anàlisi el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible Supramunicipal entrarà en la fase de diagnosi de la mobilitat i l'establiment dels objectius i estudi d'alternatives; posteriorment, ja l'any 2024, caldrà fer la redacció de l'estudi ambiental i fer la redacció de la proposta final.

Aquest pla de mobilitat es cuina a foc lent i és d'esperar que les mesures tardin a executar-se; segurament algunes de les que contindrà són fàcilment executables de forma més immediata, d'altres requeriran més temps, entre altres motius per a la recerca de finançament; en tot cas esperem que aquest pla sigui un motor de transformació de la mobilitat de l'àrea supramunicipal de Girona, que ens permeti anar arraconant cada vegada més el vehicle privat i que puguem moure'ns més, i millor, amb transport públic.

Esperem que tot aquest esforç, polític tècnic i ciutadà, no quedi, com passa amb tantes altres propostes, en paper mullat. La necessitat és imperiosa, l'exigència i el compromís han de ser màxims.

Article publicat al número 115 de la revista Parlem de Sarrià.

divendres, 11 d’agost del 2023

Un, la xifra de la setmana.

Un any de presó. Aquesta és la condemna que ha rebut l'educadora i activista gironina Carla Costa per les protestes per la sentència de l'1 d'octubre.

Ella va ser una de les moltes persones, centenars de persones, que el 14 d'octubre de 2019 des de la plaça d'Espanya de Girona (just davant de l'estació) van accedir a les vies de tren i les van tallar per a fer una marxa de protesta

Centenars de persones i només una encausada? Sospitós...

Més aviat sembla que la Carla Costa ha estat una mena de cap de turc per no deixar impune una gran mobilització; certament la mobilització va ser de protesta (de què, sinó!, no era una rua ludicocreativa...), i quan hom es mobilitza per protestar talla alguna cosa: un carrer, una carretera, les vies de tren...

El seu és un cas més de la resposta desproporcionada de l'Estat espanyol a l'1 d'octubre, resposta violenta en l'àmbit policial i judicial; a més el seu judici ha patit dilacions innecessàries, que han allargat més el seu procés judicial.

En resum, el seu judici ha acabat tard i malament, perquè tot i que no haurà d'entrar a la presó, ha acabat en condemna quan l'única resolució lògica era, simplement, l'absolució.

dimecres, 9 d’agost del 2023

C(ò)lera en flames


En l'ardor d'un estiu implacable la natura a vegades crida amb fúria desfermada, i el bosc esdevé escenari d'una tragèdia eterna, tan eterna com les flames de l'infern: el foc es llança com un esperit colèric, consumint amb gola insaciable tot allò que troba al seu pas.

Les flames dansen amb una passió devastadora, una dansa que ens embadaleix quan balla dins la llar de foc i que ens espanta quan amenaça i arrasa tot allò que estimem. Observem impotents com els arbres s'ennegreixen i esdevenen cendra sota la llum infernal, en el silenci eixordador de la destrucció.

Com la còlera humana, aquests incendis no coneixen la pietat, i l'abast de la seva ferocitat ens recorda que la ira, especialment la nostra, és l'origen de desastres de magnitud insospitada.

Una flor no fa estiu, una guspira sí, pot fer un gran i violent incendi, com el que aquests dies ha cremat Portbou i Colera...

El diccionari defineix la còlera, en el seu sentit figurat, com la "irritació violenta contra algú que ha inferit, o hom creu que li ha inferit, un insult, una injúria, un dany, etc." A vegades penso que amb desastres com aquest, la Terra simplement respon amb fúria als insults, injúries i danys que, dia sí dia també, li inferim...

dilluns, 7 d’agost del 2023

Vacances pagades


Avui començo les meves vacances d'estiu i, en dies com aquest, a vegades em pregunto a qui li hauria de donar les gràcies per disposar-ne i gaudir-les.

Moltes coses del nostre món, especialment en l'àmbit laboral, sembla que es van iniciar a partir de la Revolució Industrial, però en relació amb les vacances no és exactament així, tot i que a partir de la Revolució Industrial, el concepte de vacances va experimentar un canvi significatiu.

Abans d'aquesta època hi havia festes religioses i altres celebracions que donaven dies i temps de descans, però només per a determinades ocasions i dates, i no exactament amb el concepte de vacances, ja que no hi havia un sistema generalitzat de vacances remunerades per a les persones treballadores.

Durant la Revolució Industrial l'organització del treball va canviar radicalment, sobretot a conseqüència de les jornades laborals llargues i les condicions de treball precàries que van acompanyar, i empènyer, aquesta revolució.

Les persones treballadores de fàbriques, mines i altres indústries es van veure atrapades en llargues, rutinàries i esgotadores jornades laborals sense disposar de gaire temps per a si mateixes o per a les seves famílies. Aquestes llargues jornades laborals i la manca de descans van provocar que les persones treballadores es tornessin menys productives i més propenses a patir accidents, per la qual cosa es va començar a reclamar un temps de descans regulat per a les persones treballadores.

Amb el temps, la pressió del moviment obrer i les protestes per millorar les condicions laborals van donar fruit i els governs van començar a legislar per garantir que les persones treballadores tinguessin vacances remunerades, permetent-les recuperar forces i mantenir un millor equilibri entre la feina i la vida personal. Això va millorar la productivitat i la salut de les persones treballadores, permetent alhora que més persones tinguessin accés a moments de lleure i oci.

A partir d'aquí, el concepte de vacances va anar evolucionant fins al que tenim avui en dia: un temps de repòs i desconnexió de l'activitat laboral, que essencialment dediquem a viatjar (més o menys lluny), a gaudir d'activitats recreatives i d'oci i a estar més temps (i ens agrada pensar que també de major qualitat) amb la família i amistats.

Les vacances s'han convertit en una part essencial de la nostra cultura moderna, permetent-nos renovar energies, alleujar l'estrès i alimentar la indústria del turisme. És un moment que esperem amb delit i il·lusió, a risc que ens deprimeixi quan les vacances s'acaben, i cal tornar a la feina.

No és encara el meu cas, jo avui tot just les començo i només puc fer que donar les gràcies a totes les persones que, al llarg del temps i, especialment, a partir de la Revolució Industrial, van lluitar per aconseguir-les, per aquest dret irrenunciable, per tenir vacances pagades!

divendres, 4 d’agost del 2023

Vint-i-tres, la xifra de la setmana.


Avui és el meu darrer dia de feina i dilluns vinent començo les meves (a banda de merescudes, esperades!) vacances d'estiu. Faré vacances tot el que em resta de mes d'agost i el primer dia de setembre, que serà un divendres, em reincorporaré de nou a la feina.

Aquest any les meves vacances s'organitzen de forma diferent; si fins ara disposava de 31 dies naturals, que havia de repartir al llarg de l'any seguint unes instruccions precises, a partir d'ara disposo de 23 dies laborables, que també he de distribuir al llarg de l'any seguint unes instruccions que, per bé que també precises, em resulten més comprensibles.

D'entrada, la impressió, si faig cas als que hi entenen més, en aquestes qüestions laborals, és que amb aquest canvi hi guanyo, tot i que em sembla que hauré d'esperar a finals d'any, quan hagi esgotat tots els dies de vacances, per a poder comprovar-ho. De moment, per aquest període d'estiu, jo gastaré 18 dels 23 dies laborables que tinc de vacances, mentre que per a gaudir del mateix període vacacional si els comptés com fins a l'any passat, en gastaria 25 dels 31 laborables.

És a dir, el saldo que tindré, acabades les vacances d'estiu, serà de 5 dies laborables, que naturalment puc combinar, sense gastar més dies, amb dies no laborables. Amb el càlcul dels dies naturals, el saldo seria positiu, de 6 dies naturals, però només que apropi aquests 5 dies laborables a un cap de setmana els dies no treballats seran més que si hagués de comptabilitzar caps de setmana i festius dins la petició de les vacances. I més si aquest cap de setmana va seguit d'algun dia festiu, com enguany els dies de Nadal i Sant Esteve.

En fi, deixem les vacances de Nadal per a més endavant, que avui és el darrer dia que treballo i dilluns ja estaré de vacances i siguin els dies que siguin, l'important és aprofitar-los per desconnectar de la feina i gaudir, en la mesura de les possibilitats, del temps i l'espai alliberats per l'horari i les responsabilitats laborals.

dimecres, 2 d’agost del 2023

Els nostres dits entrellaçats...


Estimada Sira,
recordes quan només érem amics i al passadís de l'Institut ens trobàvem i xerràvem, i ens donàvem les mans? 

Eren moments fugissers entre classe i classe, però moments que amb els nostres dits entrellaçats teixien la nostra amistat, que amb el temps va ser quelcom més... Potser és per això que cada nit, quan anem a dormir, els nostres dits es busquen, per seguir teixint entrellaçats la nostra vida junts, el nostre amor...
I així anem fent via, així anem fent vida, agafats de la mà...

Sira, fa 25 anys em sentia profundament afortunat per casar-me amb tu i 25 anys després encara me'n sento. Afortunat d'estar casats, afortunat de compartir la vida junts i afortunat de construir la nostra família amb la Clàudia, la Irina i l'Abril.

Soc conscient que no sempre ha estat fàcil, ni sempre t'ho he posat fàcil; des de fora potser semblem una parella idíl·lica, de les que mai s'enfaden ni tenen crisis... Res més lluny de la realitat i si avui som aquí és perquè hem sabut guarir les ferides i conviure amb les cicatrius.

I sobretot perquè els bons moments sempre han superat i guanyat els dolents, perquè hem anat aprenent a comunicar-nos, i a entendre'ns a la cuina gairebé tan com al llit!

Moltes gràcies, Sira per voler seguir al meu costat, per voler que els nostres dits segueixin entrellaçant-se cada nit... 

T'estim infinit, ben teu, Roger.

 
Carta llegida el 29 de juliol en motiu d ela celebració de les nostres Noces d'argent.