 |
| Representants de les entitats del Tercer Sector celebrant els 10 anys de la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya al IV Congrés del Tercer Sector. Foto: Roger Casero |
Després d'assistir al
IV Congrés el Tercer Sector i veure un xic què s'hi va coure, m'atreveixo a destil·lar els que són, per mi, els
5 reptes del tercer sector social:
1.- Incidència política
El
tercer sector hem de tenir una major influència política; sense desmerèixer el camí recorregut fins ara, és molt el que encara ens resta fer en aquest sentit.
Diferents ponents del
IV Congrés van referir-s'hi, des de
Josep Ramoneda a la ponència inaugural,
Saül Gordillo i
Oriol Amat a la cloenda.
És el sector
econòmic i financer qui
dicta i marca el pas de la política actual; els ponents van insistir en la necessitat que el
tercer sector pugui contribuir al
canvi de prioritats, a
influir més en
l'agenda política.
La
incidència política ha de servir també per a
contrarestar , com
va dir Josep Ramoneda, el risc de la creixent
deriva populista i autoritària de la política que generen
crisis com la que estem patint, polítiques que
afavoreixen sempre als qui més tenen....
Necessitem
la política, necessitem
conquerir la política!
2.- Creixement econòmic, en una economia diferent
Hem de canviar el model econòmic que ens ha dut a la situació de crisi que avui estem patint; és cert que vam viure uns anys aparentment molt bé, però vam viure, sense saber-ho aleshores, en una bombolla que finalment va esclatar!
Cal un
canvi de model econòmic i en aquest canvi el tercer sector hi té un paper molt important! D'entrada prenent consciència de la pròpia força que actualment té
l'economia social (
Oriol Amat va situar en tercer sector com el
4rt sector econòmic de Catalunya).
El
tercer sector no és només un sector assistencial, de beneficència, és també un
motor de l'economia, un sector productiu més. Deia
Josep Ramoneda que calia
recuperar l'economia industrial i productiva (versus l'especulativa que ha regnat aquests anys) i en aquesta recuperació l'economia social que genera el tercer sector ha de tenir-hi un paper clau!
En una economia que inclou en el seu balanç molt més que només els beneficis econòmics,
l'economia del tercer sector social hi té molt a dir, doncs
és un model que posa a l'economia al servei de les persones, i no al revés, les persones al servei de l'economia.
El
tercer sector social no només
genera ocupació, també una pila de
productes i serveis a través de
Centres Especials de Treball i
Empreses d'Inserció.
Si el
model i creixement econòmic actual han
generat tantes
desigualtats, per
combatre-les caldrà
transformar el model!
3.- TIC i xarxes socials
Des del
tercer sector ens mirem les
TIC i les xarxes socials amb certa
ambivalència, com
qui vol i dol!
Josep Ramoneda afirmava que tot
canvi tecnològic (i ara n'estem vivint un de gran magnitud) provoca un gran sotrac; també alertava del
risc de les
noves tecnologies de
despersonalitzar les relacions (al capdavall, sempre acabem necessitant tocar pell!).
La meva percepció, a peu d'entitat, és que en general
el tercer sector no està especialment digitalitzat, com sí ho estan d'altres sectors i moviments de la nostra societat. És cert que
treballem amb i per a les persones, pel què en el nostre dia a dia, en l'atenció a les persones, moltes vegades
les xarxes socials i les noves tecnologies no hi tenen cabuda.
Però tan cert és això com que, gràcies a les
noves tecnologies,
moviments socials com el dels indignats
han passat avançat a les
entitats socials en
notorietat social i influència política, com va afirmar
Saül Gordillo.
Per
Saül Gordillo les entitats hem de comunicar diferent, hem de fer servir la nostra comunicació per a tenir més incidència política, per, com va dir
Òscar Velasco, c
aptar, fidelitzar, mobilitzar i sensibilitzar per implicar a les persones. Insistirem en aquesta qüestió al punt 4, quan parlem de l'empatia.
Lluny, però, de llençar-nos cegues al món 2.0, les entitats socials hem d'entrar-hi amb el coneixement dels riscos i perills que hi trobarem;
Francesc Grau en va citar alguns, a mode d'
avís per a navegants, com el fet que
en el món 2.0 tot és a un clic de ser públic (el problema de la privacitat) o que
res és gratuït a internet.
Però les
xarxes socials, les TIC i les noves tecnologies no només han d'estar al servei de la comunicació externa, de la capacitat de sensibilització i mobilització, sinó que també han de ses, com va afirmar
Òscar Velasco, una
eina de gestió interna de les entitats.
És aquest un
altre repte del tercer sector en la millora de la gestió i funcionament intern de les entitats, cercant l'eficiència en la gestió i els processos interns.
En aquesta línia us interessarà llegir aquest
article de xarxanet.org.
4.- Empatia
Josep Ramoneda va mencionar vàries vegades l'
empatia com un
motor de canvi per
combatre les desigualtats en la seva
conferència inaugural del
IV Congrés.
Sense empatia no hi ha moral, va
sentenciar!
L'empatia és un concepte que ens és
molt proper a les entitats socials (la sentim, i exercim, i molt, amb les persones que atenem) i a més, com va
recordar-nos Ramoneda, les entitats socials
veiem les desigualtats amb molta
proximitat. És
funció nostra seguir mostrant,
denunciant les
desigualtats, però sobretot fent que la societat, que el poder,
senti empatia amb qui les pateix.
Cal d'entrada, doncs, el
reconeixement de les
desigualtats per a promoure, després, un
canvi de prioritats, en la línia del segon punt, per a
combatre-les, fomentant la
igualtat d'oportunitats per a tothom.
Si les entitats socials som la veu dels qui no en tenen, hem de
fer-la sentir. Hem de seguir contribuint a
evitar la invisibilitat dels exclosos, a posar-hi cares, noms i cognoms. I fer-ho no només mostrant els
símptomes més evidents (desnonaments, bancs d'aliments, atur...) sinó sobretot
mostrant-ne les causes (desigualtat i retallada de drets).
L'empatia, a més, és un gran
antídot contra l'
individualisme, creixent i de moda en els nostres dies.
5.- Avançar en igualtat i drets socials
Aquest és el
veritable repte del tercer sector, repte que
no pot ser exclusiu, però, només del
nostre sector!
Tots els
altres reptes (la incidència política, el creixement econòmic, les noves tecnologies i l'empatia) han d'estar
al servei de la
igualtat i els drets socials, al servei d'aquest
horitzó que volem i
dibuixem les entitats socials i que vam
condensar en el
manifest del IV Congrés del Tercer Sector,
La pròpia
Taula d'Entitats del Tercer Sector de Catalunya resumia el manifest en
tres punts: recuperar la
inversió en polítiques socials (1), garantir els
drets socials bàsics (2) i enfortir el
teixit d'entitats socials del país (3).
Vivim en
època de canvis, immersos en una
profunda crisi de la que, com deia
Oriol Amat, en sortirem
lentament; deia
Oriol Amat, a la seva
ponència de clausura del
IV Congrés, que el
tercer sector és
clau per la transformació que necessita
Catalunya.
El
tercer sector seguirem
treballant, com ho portem fent de fa
dècades, per la
inclusió i la cohesió social, donant
oportunitats a qui no en té, combatent
l'exclusió social i essent la
veu dels qui no en tenen.
Però sobretot
seguirem treballant per a
transformar aquest
present, avançant, fent avançar la
societat, el
nostre país, en
igualtat i
drets socials.
