El Nadal és pels infants; un dels moments en què, en comptes de rebre els infants donen, és quan diuen el vers de Nadal. El vers de Nadal el reciten al sopar de la nit de Nadal i en els dinars de Nadal amb les respectives famílies (la de la Sira i la meva), es facin o no el dia de Nadal...El vers l'aprenen a l'escola i l'escriuen en una felicitació nadalenca que amb molta il·lusió porten a casa el darrer dia d'escola abans de les festes... Segons l'edat i el caràcter, recitar el vers de Nadal damunt una cadira, davant la família, esdevé un repte per perdre la vergonya, vèncer els nervis i aprendre a parlar amb públic... I segons la família, més enllà de l'aplaudiment i ovació de la família, a voltes també arrepleguen, dit el vers, alguna moneda que servirà per engreixar la particular guardiola...
Aquest any la Irina recita aquest vers, un fragment del poema Desembre de Miquel Martí i Pol:
Quan ve Nadal fem el pessebre,
amb rius, muntanyes de colors,
el caganer, l’estrella, l’àngel,
el nen, la mare i els pastors.
Cantem cançons i mengem neules,
també torrons i altres llamins,
i per arrodonir les festes
que omplen de joia grans i nins
ens aboquem a les finestres
a esperar els Reis que van venint.
Miquel Martí i Pol
I la Clàudia aquest Poema de Nadal, que ni ella ni jo en coneixem ni l'autor ni l'origen:
Que ens ensenyi màgia
Que ens ensenyi màgia
l'arbre de Nadal!
Que ens digui maneres
d'ajudar el veí,
que pors i alegries
s'han de compartir!
Que ens digui encanteris
per endolcir el cor,
que d'armes i guerres
faci perdre el nom.
I la terra sembli
un cel per tothom.
Bon Nadal!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada