
El vers l'aprenen a l'escola i l'escriuen en una felicitació nadalenca que amb molta il·lusió porten a casa el darrer dia d'escola abans de les festes... Segons l'edat i el caràcter, recitar el vers de Nadal damunt una cadira, davant la família, esdevé un repte per perdre la vergonya, vèncer els nervis i aprendre a parlar amb públic... I segons la família, més enllà de l'aplaudiment i ovació de la família, a voltes també arrepleguen, dit el vers, alguna moneda que servirà per engreixar la particular guardiola...
Aquest any la Irina recita aquest vers, un fragment del poema Desembre de Miquel Martí i Pol:
Quan ve Nadal fem el pessebre,
amb rius, muntanyes de colors,
el caganer, l’estrella, l’àngel,
el nen, la mare i els pastors.
Cantem cançons i mengem neules,
també torrons i altres llamins,
i per arrodonir les festes
que omplen de joia grans i nins
ens aboquem a les finestres
a esperar els Reis que van venint.
Miquel Martí i Pol
I la Clàudia aquest Poema de Nadal, que ni ella ni jo en coneixem ni l'autor ni l'origen:

Que ens ensenyi màgia
Que ens ensenyi màgia
l'arbre de Nadal!
Que ens digui maneres
d'ajudar el veí,
que pors i alegries
s'han de compartir!
Que ens digui encanteris
per endolcir el cor,
que d'armes i guerres
faci perdre el nom.
I la terra sembli
un cel per tothom.
Bon Nadal!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada