No sé si la immensa quantitat de fotos que fem avui passaran a la posteritat com les poques que es feien abans, dècades enrere, en comptades ocasions. No sé si de les moltes que fem avui algunes passaran a la categoria d'"antigues" i aportaran el valor, a banda de personal, històric com les petites en blanc i negre que s'endreçaven a la calaixera o a la vitrina de la sala d'estar. Confio que sí...
Hi pensava observant la foto de la portada del darrer número de la revista Parlem de Sarrià...
Rere una foto sempre hi ha, com a mínim, una vida; rere una vida, molta història!
La de la portada del darrer número de la revista Parlem de Sarrià no n'és una excepció, una foto que potser no explica, per si sola, tota la vida però sí una part de la vida de la dona que hi surt, la Balbina Alonso, i de la casa que té al darrere, el Mas Clarà de la Mota (Palol de Revardit, Pla de l'Estany). Una fotografia que ens posa en context un escenari i un episodi vital, en aquest cas també històric.
Haureu d'endinsar-vos en les pàgines de la revista per descobrir la seva història, que relata en la part final del "Dossier d'història" Josep Brugada i Gutiérrez-Ravé en l'article "Els maquis, la lluita antifranquista a Catalunya".
Només avançar, que no desvetllar que la història és coneguda i ja està escrita, que la vida de la Balbina Alonso i la del seu home, Joan Sala, de 27 i 28 anys respectivament, es va creuar amb la de Quico Sabaté a principis de gener de l'any 1959, una trobada que va desembocar en un intens tiroteig que el va deixar malferit... També va resultar ferida ella, la Balbina Alonso.
Una foto a vegades tan sols és un fil, un primer fil per estirar el de la història, per recosir les vides dels nostres que hi surten quan ja no són entre nosaltres. Potser per això m'agraden tant, i valoro, les fotos antigues...