Els quatre mil dos-cents milions de Mariano Rajoy

La primera lliçó que ha d'aprendre tot polític és saber somriure i petonejar nadons, que petonejar la mare pot ser mal interpretat! La segona: prometre!

Les promeses electorals són un clàssic que mai passa de moda i no s'hi poden resistir ni els de la dreta, ni els de l'esquerra, ni els del mig! "Puedo prometer y prometo..."

Les promeses es fan, en general, amb tota la bona intenció del món i amb l'ànim de complir-les, però no és del tot necessari, en el moment de fer-les, tenir l'absoluta certesa i seguretat que allò promès es farà realitat; les lliçons posteriors del manual del (bon?) polític ja ensenyen com obviar-les, matisar-les o tergiversar-les, com defugir la responsabilitat i, si cal, atribuir-la als altres...

L'incompliment de les promeses electorals és tan generalitzat que ara ja ni tan sols ens enlluernen, com si podrien fer-ho anys enrere, els quatre mil dos-cents milions d'euros que el president Mariano Rajoy ha promès invertir a Catalunya en matèria d'infraestructures; ens hem immunitzat als cants de sirena!

Aquesta promesa fa arronsar el nas, desconfiat de mena, no només pels precedents, els incompliments reiterats d'inversions de l'estat en infraestructures a Catalunya, sinó també pel seu poc dissimulat instrument polític: fer-nos creure que sí, ara sí, Mariano Rajoy i el seu govern es preocupen ja no per Catalunya, sinó sobretot pels catalans! El canvi d'estil, amb l'efecte Millo, és evident, la lletra és una altra, però la música és la de sempre!

La promesa tan sols indica una intenció i com rebla la dita, seran els fets (no paraules) la prova del cotó, que mai enganya! No sé si Rajoy ja ha pres nota de les previsions de finalització de les obres anunciades ahir per bloquejar-se l'agenda en cas de ser, encara llavors, president del govern per venir-les a inaugurar!

Sempre, naturalment, que pugui complir amb la veritable promesa que ha vingut a fer a Catalunya: recordar-nos que no serà independent, mai serà independent! Bé, no ho ha expressat així, explícitament, però d'alguna manera el missatge que sembla haver volgut donar és que per ells (ara sí) Catalunya torna a ser Espanya, doncs sembla que en algun moment (per la no-inversió feta!) ho va deixar de ser...

Em temo, però, que Mariano Rajoy necessitarà molt més de quatre mil dos-cents milions d'euros per convèncer a tots els catalans!

Els perills del Pont de l'Aurora

Des que el Pont de l'Aurora es va obrir, que no inaugurar, i fins i tot abans són diversos els comentaris que he sentit i llegit sobre la seva perillositat.

La majoria es centren en la perillositat dels ciclistes, doncs la seguretat dels vianants respecte els vehicles sembla ben garantida. L'existència del carril bici dins la calçada, just al costat del carril pels vehicles, fa que la convivència entre bicicletes i la resta de vehicles rodats i motoritzats, sinó perillosa, com a mínim sigui arriscada!

El Pont de l'Aurora va ser projectat per fer-lo amb dos carrils per cada sentit, doncs es preveia que pogués connectar amb l'anunciada, però fins a la data mai realitzada, variant del Pont Major, que hauria de passar per sobre la (no) soterrada via del tren convencional que ressegueix perimetralment el Pont Major, barri, com el de Pedret, que viu entre el tren i el riu... La variant hauria de desembocar a Campdorà, a l'alçada de Can Rubau, amb la carretera de La Bisbal i Palamós...

El soterrament de la via del tren convencional de Girona va ser un anunci pompós que va esdevenir després una mera il·lusió, un gris record que molts gironins tal vegada ja han oblidat, però no els soferts veïns i veïnes de Pedret i el Pont Major.

Tenint clar que la citada i somiada variant no seria realitat, ni tan sols projecte pressupostat, potser hauria estat més sensat fer el pont amb un sol sentit per banda, pel que fa al carril per als vehicles, i fer conviure el carril bici, separadament també, amb els vianants a la vorera, fent-la més ampla. Penso que hauria estat millor aquesta solució que no convertir un sentit per als vehicles i l'altra per les bicicletes; aquesta opció seria més perillosa, penso jo...

Però per mi l'autèntic perill del Pont de l'Aurora és la invitació que sembla fer a la temeritat!
 
L'estructura rovellada que li dóna forma, caràcter i personalitat, que neix als laterals del pont amb uns braços que es troben al bell mig en un punt alt, fent després un mig arc invertit, és de fàcil accés des de la vorera del pont.

La mateixa temeritat que va cometre un jove de Lleida podria cometre-la un gironí en aquest pont, naturalment jugant-s'hi la vida!
De moment no em consta que al pont s'hagi produït cap accident ni incidència rellevant... Espero que així sigui indefinidament!

I que si algun perill incert hi ha en aquest pont, que es certifiqui i s'actui per tal de minimitzar-lo pel bé, i la seguretat, de tothom!

I això qui ho paga? #vergonyaN2

Una de les protestes dels veïns de Bàscara. Foto: ACN/Ara Girona

Diumenge al vespre. Ahir, 24 de febrer de 2013 per ser més exactes.

A quarts de 8 enfilo la "Ronda Est" (la NII) direcció Girona. Passat el polígon del Pont del Príncep ens desvien sí o sí cap a l'autopista; hi ha policia, però ningú diu res.

Al peatge operaris de la concessionària s'afanyen a alleugerir l'entrada dels vehicles a l'autopista; a les taquilles els operaris recullen els tiquets que escup la màquina i els entregues directament als conductors per fer-ne més via.

Sé que tinc cua darrere meu, però jo necessito una explicació:

- Com és que ens desvien?
- Pel tall de Bàscara
- I això qui ho paga?
- Si surts a Orriols el tram és gratuït.
- Perfecte, moltes gràcies i bona nit!

Quilòmetres més avall un cartell lluminós de l'autopista anuncia que la propera sortida és la de la fi del desviament de la NII. L'import d'aquest tram suposo que la concessionària el cobrarà de la Generalitat...

Bàscara està en peu de guerra i motius no li'n falten! El darrer, l'enèsim accident mortal!

El pas de camions és una constant des de fa dècades i la solució definitiva, el desdoblament de la NII, una de les promeses més incomplertes i una autèntica vergonya que sembla ja no envermelleix a ningú, i quan dic ningú em refereixo a cap polític amb responsabilitats directes sobre aquesta qüestió!

Qui ho paga això? Doncs tot això, com sempre, ho paguem nosaltres, tots nosaltres!

"Sarrià de Tren", article del 2002 sobre els interrogants del TGV

La línia del TGV al seu pas per Sarrià de Ter. Imatge: Roger Casero

El dilluns 25 de febrer de 2002 Girona se'n va anar a dormir amb el tren sota el llit, Sarrià de Ter entre els llençols.

El somni de Girona aviat es farà realitat, l’insomni de Sarrià de Ter ja és, avui, una realitat. És veritat que l’impacte s’ha reduït, és veritat que es pot millorar algun detall, però tot això és tan cert com el fet que Sarrià de Ter suportarà, novament, una altra infrastructura en favor del progrés, la modernitat i l’europeisme; falta veure, però, si Europa es vol connectar, o si més no si per França la connexió amb Barcelona és una prioritat; falta veure, també, quan s’aplicaran els conceptes de progrés, modernitat i europeisme als trens de rodalies, els existents i els que manquen encara avui, i previsiblement demà...

Més tard o més d'hora  però, el tren ens travessarà i, entre els túnels, els cinc milions de passatgers anuals del TGV podran observar un petit poble cansat de reclamar que, si us plau, no el fereixin més, que les ferides costen molt de cicatritzar (l’autovia i els antics accessos de l’autopista, per exemple).

Girona farà un salt qualitatiu important amb la supressió del viaducte de la via del tren, fet pel qual me n'alegro (sincerament, no són ironies); Sarrià de Ter (i espero que el Ministeri i la Generalitat hi col·laborin) haurà de treballar per no fer un salt quantitatiu en contaminació acústica, degradació del medi ambient, eliminació de corredors naturals... Sarrià de Ter no es pot permetre tornar a ser l’aneguet lleig de l’àrea “trenopolitana” de Girona, no ara quan, d'un temps cap aquí, està recuperant dignitat, prestigi, imatge i qualitat de vida.

El dimarts 26 de febrer Girona es va despertar amb un somriure als llavis; Sarrià de Ter, a dia d’avui, encara no s’ha refet del malson, i no sap ben bé quina cara posar...

------------------

Ara que el TGV ja és una realitat recupero aquest article, que vaig escriure a finals de febrer de 2002 i que es va publicar a el diari El Punt, quan encara hi havia molts interrogants sobre el  traçat del TGV al seu pas per Girona i Sarrià de Ter.

El primer projecte trinxava Sarrià de Ter, però amb molta negociació política i mobilització ciutadana es va aconseguir soterrar bona part del traçat del TGV al seu pas per Sarrià de Ter.

El tema de Girona, ja és una altra història, encara no resolta!


Per cert, avui viatjo a Madrid amb el TGV des de Girona!

Espanya descarrila

El TGV al seu pas per Sarrià de Ter. Només hi falta el tren! Foto: Roger Casero

Els pressupostos solen ser, quasi sempre, la més clara i nítida declaració d'intencions de qualsevol administració; és als pressupostos on es marquen les prioritats, on s'assenyala el què és més important i, per contra, també el més secundari.

I la proposta de pressupostos 2013 que el govern d'Espanya ha presentat aclareix moltes coses, entre elles que el corredor ferroviari mediterrani no és la seva primera prioritat en inversió. La major inversió és per l'AVE gallec, que no dic jo que no sigui necessari, però sorprèn que tingui més inversió del corredor mediterrani (que inclou Andalusia, Múrcia, el País Valencià i Catalunya), que té un major pes en la dinamització de l'economia de l'estat...

Sembla que el govern de l'Estat i el PP tenen clar que aviat hi haurà eleccions a Galícia...

Però aquests dies aquesta no és l'única notícia sorprenent a nivell ferroviari; ara resulta que a Europa PP i PSOE fan pinya per a ressuscitar el corredor central, pinya de la que, amb bon criteri, el PSC s'ha desmarcat.

La política d'infraestructures de l'estat espanyol és un històric desgavell i aquests dies n'estem vivint dos episodis més... una evidència més que Espanya descarrila!

La N-II com a símptoma

Una de les protestes per al desdoblament de la N-II a les comarques de Girona. Foto: EuropaPress

El desdoblament de la carretera N-II entre Tordera i La Jonquera és pitjor que “l’obra de la Seu”, és un calvari!

Aquest és un calvari que fa anys que dura, amb un projecte aprovat i obres iniciades que, sota el pretext de la crisi, s’han abandonat deixant al seu pas una imatge de provisionalitat i precarietat que hauria de fer caure la cara de vergonya a qui n’és el titular, el Ministeri de Foment.

Aquesta dies un nou episodi s’afegeix al calvari, condemnant el tram de la N-II entre Tordera i Maçanet, que el Ministeri diu ara que no vol desdoblar, a seguir essent no només un tram precari, sinó sobretot perillós.

El problema no és el greuge comparatiu d’aquest tram de carretera nacional amb d’altres trams de carreteres anàlogues d’arreu de l’estat espanyol, degudament desdoblats; el greuge comparatiu es resoldria desdoblant el tram de les comarques de Girona. El problema és de prioritat.

Les comarques de Girona no són prioritàries, el “no” desdoblament de la N-II és un dels símptomes, els darrers anys, més palpables i tangibles que als ulls del govern de l’estat les comarques de Girona tan li fan!

Diuen que un bon orador ha d’escombrar la seva mirada entre el públic, sense deixar de mirar cap raconet de l’aforament que l’escolta, de manera que tothom senti que parla per ell. El Ministeri de Foment no mira les comarques de Girona i si per error, o casualitat, la seva mirada topa amb nosaltres, es perd per les nostres contrades, llavors sí, llavors aprofita per explicar el més dolent dels seus acudits: va el Ministeri de Foment i desdobla la N-II a Girona!

Ni de Girona cap a Tordera, ni de Girona cap a La Jonquera la N-II es desdoblarà completament; ara ja no ho prometen, ara ja diuen directament que no ho faran. Una decisió que és, sens dubte, tota una declaració d’intencions!

L’estat espanyol no desdoblarà la seva carretera nacional al seu pas per les nostres comarques; potser haurem d’esperar que sigui un altre estat, un nou estat, qui faci i acabi la feina!

Article publicat a GironaInfo.cat el passat dijous 27 de setembre de 2012

La feina mal feta, a #SarriadeTer, ens surt molt cara!

Obres al carrer Francesc Cambó.

"La feina mal feta no té futur; la feina ben feta no té fronteres" era el lema d'una campanya de la Generalitat de Catalunya en pro de l'excel·lència, de la feina ben fet!

Aquests dies és notícia que a Sarrià de Ter s'està refent el carrer Francesc Cambó... La veritable notícia és que aquests dies a Sarrià de Ter ens estem gastant 122.000 € amb unes obres que ens podríem haver estalviat, que ens hauríem d'haver estalviat!

Fa un parell d'anys a Sarrià de Ter vam destinar més de 490.000 € del Pla Zapartero per a construir un giratori que, si bé va resoldre un problema, en va crear un de nou: convertir el carrer Francesc Cambó en un cul de sac!

És a dir, a Sarrià de Ter ens vam gastar prop de mig milió d'euros per giratori inacabat! I aquí pau, i després glòria!

I és clar, per refer aquest nyap el mateix govern municipal va decidir treure diners del projecte de reforma del carrer Major previstos al PUOSC... sí, allò de desvestir un sant per vestir-ne un altre!

La conclusió final, i trista realitat, és que les obres del giratori en qüestió hauran tingut un cost superior als 610.000 € i que la 3a fase de reforma del carrer Major ha quedat escapçada, restant una part, a dia d'avui, sense finançament previst...

I si en temps de bonança la mala gestió dels diners públics ja és per queixar-se, en èpoques de crisi i mancances com les d'ara... en fi, no trobo paraules... poseu-les-hi vosaltres...

Jo a la cita "La feina mal feta no té futur; la feina ben feta no té fronteres" hi afegiria que la feina mal feta, a Sarrià de Ter, ens surt molt cara!

Els errors en les grans obres i infraestructures #sarriadeter

Obres de construcció d'ampliació de l'AP7 a Sarrià de Ter. Foto: Assumpció Vila

1. Era aquest el canvi que s’esperava amb el nou govern?
2. Llum i ombres del govern municipal
3. Els errors en les grans obres i infraestructures
4. La planificació municipal, una assignatura pendent
5. La nostra acció municipal, al servei del poble

Seguint amb els 5 elements per al balanç del mandat municipal 2007-2011, article que, a mode de balanç, vaig publicar al  número 75 de la revista Parlem de Sarrià. avui publico el tercer capítol:

Els errors en les grans obres d’infraestructures

Aquest mandat municipal ha estat marcat per l’inici de les obres de les dues grans infraestructures que ens travessen pel poble: el TGV i l’ampliació de l’AP7.

Tan una com l’altra infraestructura passen per tot el nostre terme municipal, però hi ha alguns punts on el seu pas i, sobretot, les obres de construcció, són especialment delicats. Un d’aquests punts és a Sarrià de Dalt, sota el viaducte de l’AP7 i l’espai comprès entre el carrer del Bosc, la carretera de Sarrià de Dalt i la plaça de Can Nadal. Des del PSC de Sarrià de Ter sempre hem defensat que la reurbanització d’aquest punt, fruit de les obres dels dos projectes, havia de fer-se conjuntament. En canvi el què ens hem trobat és que com que la construcció de la sortida d’emergència del túnel del TGV de la plaça de Can Nadal es va començar a construir primer es va fer el projecte de reurbanització de la plaça sense tenir present les obres que calia fer posteriorment al viaducte de l’AP7, just al costat, a la pujada de Sarrià de Ter i carrer del Bosc. I de la mateixa manera després, a l’hora de fer el projecte de reurbanització de la pujada de Sarrià de Ter i el carrer del Bosc, es farà condicionat al projecte ja existent de la plaça de Can Nadal.

La nostra opció hauria estat, i així ho hem demanat reiteradament al govern, fer un sol projecte de reurbanització del sector que contemplés les derivades de les obres dels dos projectes constructius (TGV i AP7). És una qüestió estratègica, però també econòmica: els projectes arquitectònics valen diners i, encara que en aquest cas no els pagui directament l’Ajuntament, el seu estalvi podria servir per una altra millora.

Un altre error estratègic i de planificació, vinculat a aquestes dues grans infraestructures, és el poc retorn positiu que n’hem tret, tan pel que fa a compensacions per les obres com pel que fa al seu pas. Més enllà de la resolució de les qüestiona particulars (els habitatges enderrocats per Abertis per l’ampliació de l’AP7), pensem que les molèsties que ens genera i generarà encara la construcció d’ambdues infraestructures no ha estat suficientment compensada a nivell municipal.

La gestió de l’1% cultural n’és un exemple. Hem perdut l’oportunitat, per la manca de definició i decisió del govern, de presentar-nos a una convocatòria per la manca d’un projecte amb cara i ulls per a presentar-hi. Pensem que el govern aquest mandat no ha fet els deures, entre d’altres cosses, respecte a la necessària remodelació de l’edifici municipal de Rafael Masó del carrer Major. La situació d’aquest equipament, potencialment presentable per rebre finançament de l’1% cultural, és la mateixa que al principi del mandat. El govern ni n’ha definit els possibles usos ni ha endegat un projecte de millora... Una altra oportunitat perduda.
Si bé és cert que l’opció ara per rebre finançament de l’1% cultural és per les excavacions de la Vil·la Romana, aquesta vindrà condicionada per la seva catalogació com a Patrimoni d’Interès Estatal, catalogació que no està exempta de càrregues econòmiques afegides pel que fa a la conservació de les restes i el jaciment.

D’altra banda, i per acabar aquest punt, ni tan sols hem sabut treure un mínim rendiment del fet que, fruit de les obres del TGV, l’empresa constructora tingués una “cimentera” pròpia i ens en pogués donar per a obres municipals.

I demà, la planificació municipal, una assignatura pendent (MIEM, PLEC i POUM)

Cròniques d'un Nadal a Burkina Faso: 5 coses de Burkina Faso que em van fer sentir com a casa

Aquestes darreres festes de Nadal amb la Sira i les nenes vam anar a Burkina Faso... malgrat ser lluny vaig trobar, entre d'altres, 5 coses que em van fer sentir com a casa...

1.- La crisi (?) de la construcció
La veritat és que ignoro si a Burkina Faso hi ha o no crisi de la construcció, però el què si vaig veure són moltes construccions a mig fer... Algunes construccions, especialment casetes petites o barraques, estan a mig fer només amb la finalitat de marcar que aquell terreny està ocupat i té propietari...

2.- Les infraestructures en obres
Especialment carreteres. Dues de les principals carreteres del país, d'accés a la Ouagadougou, la capital, estaven en obres, pel què era constant trobar-se moltes desviacions, amb la corresponent cortina de pols... Alguns trams estaven desviats però en notava que feia temps que no hi treballaven... en d'altres sí que hi treballaven... A l'aeroport també s'hi feien obres de millora, tot i que es preveu construir-ne un de nou els propers anys.

3.- Els peatges
A certa distància de la capital en dues de les carreteres principals per les que vam passar ens hi vam trobar peatges. En aquest cas la taxa no la cobra una concessionària sinó el propi estat a través del Tresor Públic. 200 francs CFA (10.000 francs CFA = 15 €) per passar

4.- Les zones blaves
Algunes zones d'aparcament estaven marcades amb un rètol que te n'inform,ava, però no totes... Del no res apareixia un noi que t'indicava on aparcar i el posava un cartró sobre el vidre per ombrejar l'interior del cotxe. 100 francs els cotxes, 50 francs les motos, amb independència del temps d'estacionament.

5.- La família
Amb la seva hospitalitat, generositat i dedicació, la veritat és que malgrat ser lluny de casa, en un altre continent, en un altre món que també és el nostre, la família que tenim allà ens van fer sentir, realment, com a casa!

Passar les festes de Nadal a Burkina Faso ha estat tota una experiència impossible de concentrar en un sol apunt... poc a poc, al llarg de l'any, aniré explicant l'experiència i anècdotes viscudes durant la nostra estada a Burkina Faso, el país dels homes íntegres! Seran les cròniques d'un Nadal a Burkina Faso!

El cul de sac del govern municipal

El cul de sac del govern municipal (ERC+CiU) de Sarrià de Ter, literal i metafòricament parlant! Foto: Twitxr Roger Casero

Aquest és el cul de sac que el govern municipal de Sarrià de Ter ens ha regalat a veïnes i veïns i resta de transitants d'aquest carrer. El carrer Francesc Cambó, que fins a finals de l'any passat era un carrer amb entrada i sortida, s'ha convertit, fruit de la construcció de la nova rotonda del carrer Via Augusta, en un cul de sac!.

Quin despropòsit! El govern municipal, en comptes de resoldre problemes, en crea de nous!

Però el pitjor és que quan el govern parla del seu cul de sac, en parla com si no fos obra seva! Que no els vam advertir, el PSC de Sarrià de Ter, abans, durant i després de la construcció de la rotonda, que el carrer Francesc Cambó no podia restar com a cul de sal?

Aqust és un cul de sac, gentilesa del govern municipal, que al seu dia, amb la construcció de la rotonda, ells van voler que fos així i que un cop feta la rotonda, després de no fer-nos cas, han vist que que efectivament deixar aquest carrer com a cul de sac és un error que cal esmenar.

De nou la manca de visió i planificació del govern ens surt cara als veïns i veïnes: gastats ja els diners del Fons Estatal 2009 per fer la rotonda, ara obrir de nou aquest carrer generarà una nova despesa... I qui ho pagarà?

Jo encara em pregunto: perquè van decidir fer la rotonda amb aquest cul de sac? Perquè sembla que no van pensar amb aquest carrer i amb la vialitat i mobilitat que dóna a l'entorn del pavelló municipal de Sarrià de Ter?.

A finals de l'any passat el govern va dir que després de les festes de Nadal obririen el carrer... ara, després de la darrera pregunta que el PSC vam fer sobre el seu cul de sac al Ple municipal, diuen que estan estudiant una solució provisional (?) i que han de cercar finançament (?) per pagar les obres que cal fer per obrir de nou el carrer...

Quin despropòsit (insisteixo)! I quan en parlen (del seu cul de sac) ho fan com si el problema del cul de sac se l'haguéssin trobat ("ostres, mira, ara aquí tenim, ens ha aparegut, un cul de sac!"), com si hagués aparegut per sopresa, no reconeguent el seu greu error...

I el seu error no ha estat no fer cas de les nostres advertències i observacions, el seu error ha estat planificar malament la rotonda, sense valorar en la seva justa mesura la vialitat a l'entorn del pavelló municipal...

La rotonda era necessària i ha resolt el problema de seguratat de la Via Augusta, però no ha millorat la viabilitat i mobilitat del sector...

Aquest és el cul de sac del govern municipal de Sarrià de Ter... No és el primer error d'aquest govern i molt em temo que no serà l'últim... Vés que no ens hi portin ells, a veïns i veïnes, al poble, en un cul de sac...

Les 7 propostes del PSC pel FEIL 2010 de Sarrià de Ter

Aquest és el comunicat de premsa que hem fet el PSC de Sarrià de Ter respecte a la proposta d'obres subvencionables pel FEIL 2010 de Sarrià de Ter.

El PSC proposa fins a 7 projectes per desenvolupar a Sarrià de Ter per a la convocatòria del FEIL 2010

El grup municipal del PSC, a l'oposició a l'Ajuntament de Sarrià de Ter, ha presentat formalment al govern municipal una proposta de fins a set projectes subvencionables pel Ministeri de Política Territorial en la convocatòria del Fons Estatal d'Inversió Local (FEIL) 2010.

Per Roger Casero, portaveu del PSC de Sarrià de Ter, “el grup municipal socialista hem presentat les set propostes, prioritàries a criteri nostre, amb el ferm desig que puguin ser objecte de debat i contrast amb les que pugui preveure el govern municipal”.

Les propostes del PSC, que s'ajusten als criteris de foment de la sostenibilitat econòmica, ambiental i social, són:

. Ampliació de la xarxa de fibra òptica al municipi

. Informatització del registre d'entrades i sortida i inici de creació de l'oficina virtual municipal a través del portal web, introduint també l'ús del DNI electrònic

. Millora del sistema de calefacció del CEIP Montserrat, renovant-ne la instal·lació (radiadors i canonades d'alimentació i retorn d'aigua), per millorar-ne l'eficiència energètica

. Impulsar i fer la climatització i l'ACS amb energia geotèrmica a la nova biblioteca municipal

. Renovació de la xarxa elèctrica d'enllumenat públic de Sarrià de Dalt per la millora de la il·luminació del sector i l'eficiència energètica

. Renovació dels contenidors soterrats del carrer Major

. Construcció de l'obra civil bàsica (tancaments, instal·lacions i revestiment de fusta) de l'auditori del nou centre cultural

Segons Roger Casero “comprenem que tenint present els 467.24 € previstos al FEIL 2010 per Sarrià de Ter i descomptant-ne el 20% per a despeses corrents en matèria social, no tots els projectes que proposem poden ser subvencionats, motiu pel qual proposem un debat entre els grups municipals per marcar les prioritats d'inversió del FEIL 2010 al municipi”.

Al darrer ple municipal, celebrat el passat dimarts 24 de novembre, el grup municipal socialista va exposar al govern municipal els motius i justificació de cada un dels set projectes proposats.

Anunci licitació 8 carrils Sarrià de Ter: la sorpresa del govern és la meva preocupació...

Viaducte de l'AP7 al seu pas per Sarrià de Ter

Diu el govern municipal mostrar-se sorprès per la propera licitació, segons va anunciar Abertis, de les obres d'ampliació del tram Fornells - Vilademuls de l'AP7, és a dir per allò que a Sarrià de Ter anomenem els 8 carrils!.

A mi la notícia, apareguda divendres als mitjans, també em va causar sorpresa, però la reació del govern municipal (ERC+CiU) m'ha generat preocupació...

Tal i com ja he expressat al meu Facebook:

Si el govern de Sarrià de Ter està sorprès, el PSC estem preocupats per al sorpresa del govern.

Quina interlocució tenen amb Acesa? I amb el Ministeri de Foment? I amb la Direcció General de Carreteres? I amb la Secretaria de Mobilitat? Què han fet des de la darrera visita al Ministeri a Madrid? Què se'ls hi ha escapat?

Si ells estan sorpresos, nosaltres, a més a més, estem preocupats...

 

No per sincera la preocupació del govern municipal deixa de ser preocupant... Naturalment resten encara coses per tancar, però precisament per això la seva sorpresa genera preocupació... que no els seguien treballant aquests temes amb Acesa i Foment?!.

 

En fi, amb sorpresa i preocupació, ho anirem seguint...

Sarrià de Ter a Madrid per l'AP7: la valoració del PSC

Foto: d'esquerra a dreta, el primer tinent d'alcalde de l'ajuntament de Sarrià de Ter, Lluís Aymerich (CiU), el Diputat al Congrés Francesc Canet (ERC), l'alcalde de Sarrià de Ter, Roger Torent (ERC), Roger Casero, com a regidor portaveu del grup municipal del PSC de Sarrià de Ter, a l'oposició, i Jordi Coll, en representació de la Plataforma Salvem Sarrià.

Aquesta és la nota de valoració del PSC de Sarrià de Ter de la recent reunió d'una representació de l'ajuntament de Sarrià de Ter amb el Director General de Carreteres de l'Estat al Ministeri de Foment.

Una delegació de Sarrià de Ter s'entrevista amb el Director General de Carretetes de l'Estat

El passat dimecres 1 de juliol una delegació de Sarrià de Ter es va entrevistar amb el Director General de Carretetes de l'Estat, el Sr. Aureliano López Heredia, per fer seguiment i reclamar millores respecte les obres d'ampliació de l'autopista AP7 i desdoblament de la N-II al seu pas per Sarrià de Ter. La delegació de Sarrià de Ter la formaven l'alcalde Roger Torrent (ERC), el primer tinent d'alcalde Lluís Aymerich (CiU) i el regidor - portaveu del grup municipal del PSC de Sarrià de Ter, a l'oposició, Roger Casero, acompanyats pel veí sarrianenc Jordi Coll en representació de la Plataforma Salvem Sarrià NO als 8 carrils i per Francesc Canet, Diputat d'ERC al Congrés.

Al llarg de l'entrevista la delegació de Sarrià de Ter va exposar la necessitat de concretar, el més aviat possible, temes fonamentals i clau abans de l'inici de les obres d'ampliació de l'AP7 al seu pas per Sarrià de Ter, destacant entre ells les indemnitzacions als particulars per l'enderrocament de les seves cases, afectades greument per l'ampliació, l'adopció de les mesures correctores de minorament de l'impacte mediambiental, acústic i visual de la via al seu pas pel terme municipal de Sarrià de Ter així com la resolució urbanística i pel futur planejament fruit de les noves afectacions que es derivaran de l'ampliació de la via.
Des de la delegació de Sarrià de Ter es va mantenir la posició contrària al desdoblament de l'N-II per Sarrià de Ter, coincidint amb l'ampliació del tercer carril de l'AP7, convetint això l'actual via de 4 carrils en la futura de 8 carrils al seu pas per Sarrià de Ter. En aquest sentit l'ajuntament de Sarrià de Ter manté el contenciós administratiu, presentat al final de l'anterior mandat a proposta de l'aleshores govern municipal socialista. Durant la reunió també es va exposar la necessitat que l'1% Cultural reverteixi als municipis més afectats pel pas de les infraestructures.

Des del PSC de Sarrià de Ter es valora positivament l'entrevista amb el Director General de Carreteres. Per Roger Casero "amb el Ministeri de Foment, així com amb l'empresa concessionària de l'AP7, es manté una interlocució fluïda, compartint que l'impacte i afectació de l'ampliació ha de ser menor de la que hem tingut al llarg dels darrers 40 anys, però cal traduir les bones intencions en la inclusió i adopció de les mesures de minorament de l'impacte mediambiental, acústic i visual, de les indemnitzacions justes pels veïns i veïnes afectats als qui cal enderrocar la casa i evitar una major afectació urbanística present i futura".

-------------------------------

pd: també et poden interessar:
Ni una sola paraula, del dijous 6 de desembre de 2007
AP7 Nord, del divendres 11 de gener de 2008
La Plataforma Salvem Sarrià a l'AP7, del diumenge 27 de gener de 2008 L'AP7 al Ple i a la Politica, del dijous 31 de gener de 2008

Olot- (Bracons) -Vic: tan lluny, tan a prop

Participava dies enrere en una tertúlia radiofònica (La ciutat de tots a Onda Rambla Girona amb Eduard Cid) en què un dels temes que vam tractar va ser la llavors recent (avui ja una realitat) obertura de l'eix Vic-Olot i del túnel de Bracons.

L'eix Vic-Olot uneix dues comarques veïnes que fins avui estaven molt mal comunicades; com tota nova infraestructura el seu pas pel territori inevitablement el transforma, creant una ferida que caldrà cicatritzar. És cert que el projecte ha estat objecte de canvis i modificacions, les darreres, en el marc d'una de les primeres crisis del primer govern d'esquerres, per minimitzar-ne l'impacte mediambiental.

El punt de partida del tema a la tertúlia un estudi (ara no recordo de qui) que assegurava que el nou eix Vic-Olot col·lapsaria la C-17. Naturalment el nou eix generarà una nova demanda d'usuaris i aportarà un nou dinamisme entre territoris a diferents nivells: socials, econòmics, turístics... Quelcom semblant va passar entre Girona i Vic amb la posada en funcionament de l'eix transversal (C-25). Es parla especialment de la gran oportunitat pel sector de la carn-alimentació (motor econòmic d'ambdues comarques), així com l'oportunitat d'una nova mobilitat entre Olot i Barcelona a través de la C-17. D'aquí el possible col·lapse... D'altra banda aquest eix també apropa a Olot i a La Garrotxa la via de tren Barcelona-Vic-Ripoll-Puigcerdà. Una nova via d'accés d'Olot i La Garrotxa a Barcelona (i viceversa) sense passar per Girona i en el cas del transport en vehicle, lliure de peatges...

Aquest divendres el President de la Generalitat José Montilla ha inaugurat el nou túnel de Bracons...

Aquest és el breu de la notícia (Osona i la Garrotxa ja estan connectades pel túnel de Bracons) publicat a la sala de premsa del gencat.cat:

El president de la Generalitat, José Montilla, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, i els alcaldes d’Osona i la Garrotxa, han inaugurat el nou túnel de Bracons, que entra en servei des de divendres a la tarda. El túnel és una nova infraestructura de l’eix Vic-Olot que obre una nova etapa en les comunicacions entre les comarques centrals i les gironines, especialment entre Osona i la Garrotxa, ja que les comunica millor i les apropa. El president ha qualificat el túnel de Bracons com el “símbol d’una època en què Catalunya s’està transformant, a base d’un gran esforç en la inversió pública i d’una aposta decidida per les infraestructures”

En el comunicat de premsa (El president diu que Bracons és el “símbol” de la transformació de Catalunya a través de l’obra pública) també hi trobareu una Nota explicativa sobre l'Eix Vic-Olot del Túnel de Bracons, amb informació detallada de cada tram.

En qualsevol cas és massa fàcil (fins pot ser frívol) parlar de Bracons des de Sarrià de Ter, per més que nosaltres (a Sarrià de Ter) tenim prou experiència sobre el pas de les infraestructures pel territori urbà i natural... En aquest sentit sempre m'ha agradat sentir i llegir el què diu l'ex alcalde de Les Preses i ex diputat al Parlament Daniel Terradellas. El darrer article que li he llegit és BRACONS: UNA VIA D´OPORTUNITATS. Aquests en són alguns fragments:

Tot sembla a punt perquè es pugui obrir aviat el túnel de Bracons. Amb aquesta nova carretera la Garrotxa supera un dèficit històric de comunicacions que ens situava com a cul de sac i lluny dels eixos que vertebren el país. Fa pocs anys milloràvem la connectivitat cap a Girona i França, ara, amb Bracons podrem fer-ho cap a l´interior del país i Barcelona. Aquesta era una llarga reivindicació aflorada tot just recuperada la democràcia, amb propostes diverses que han passat per diferents governs i consellers; contestades i millorades, però que finalment arriben a ser una realitat. Poques infraestructures han generat tanta activitat institucional i social, amb debat territorial, polític i mediàtic.

(...) Era i soc de l´opinió que els efectes de Bracons tenen mes incidència territorial, econòmica i social que l´afectació paisatgística de la pròpia carretera. La sensibilitat i els mitjans tècnics d´avui ens permeten solucions constructives respectables i respectuoses. En canvi, podria ser mes complicat de resoldre l´afectació global a les dues comarques veïnes: Osona i Garrotxa que fins ara han estat separades per una serralada. Ara canviaran els aspectes socials, laborals, econòmics, comercials, culturals, acadèmics o poblacionals de cada comarca, perquè tindran una porta que fomentarà mobilitat, relació i transvasaments. Per això, ja fa temps vam impulsar estudis per preveure aquesta nova situació: quines oportunitats generaria el túnel i que grinyolaria, a fi de preparar-s´hi.

Us recomano que el llegiu íntegrament...

L'eix Vic-Olot encara no és complet: manquen els variants de Les Preses i d'Olot, de manera que fins aleshores es restringirà el pas de vehicles pesants que no siguin de mobilitat interna... Veurem quina incidència té aquest eix en ambdós territoris, en la mobilitat de la seva gent, el l'economia, el turisme... I si com algú ja comenta, l'eix Vic-Olot quedarà petit i caldrà desdoblar-lo... El temps dirà...

Sarrià de Ter 2008: Nous reptes, vells projectes

(Article publicat al número 63 de la revista Parlem de Sarrià).

L’actualitat de Sarrià de Ter en sigles: PUOSC-AP7/A2-TGV

El 2008 és el primer any natural sencer del mandat que a mitjans de juny vam estrenar, un any que ja tindrà un nou pressupost proposat pel nou govern i en el què, poc a poc, anirem veient amb quin pas camina.

Aquesta percepció d’inici de mandat ens podria fer pensar que sobretot serà un any de nous reptes, i en certa manera potser ho serà, però aquests nous reptes responen sobretot, majoritàriament, a vells projectes, a projectes ja iniciats, ja enunciats i, alguns d’ells, en procés d’execució.

Un canvi de govern no implica una tàbula rasa, un començar de zero, ja que hi ha molts projectes que, malgrat les promeses electorals, continuen i continuaran, sobretot perquè alguns d’ells tenen un període d’execució que sobrepassa el període d’un mandat.

Poc a poc els grups municipals anem definint els grans temes d’aquest nou mandat, l’agenda política ens hi obliga. De moment, més enllà d’altres propostes que des del PSC hem fet, l'actualitat del nostre poble es podria sintetitzar en sigles: PUOSC-AP7/A2-TGV

El PUOSC o les grans inversions pels propers cinc anys

El Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC) és la convocatòria de subvencions de la Generalitat de Catalunya que permet que els ajuntaments, també els consells comarcals, disposin de finançament per les grans inversions en obres i projectes per cada poble, vila, ciutat i comarca.

A finals de 2007 es va publicar la convocatòria del PUOSC pel proper quinquenni, és a dir, pel període 2008-2012. Calia pensar, doncs, quins havien de ser els grans projectes de Sarrià de Ter que rebessin finançament d’aquesta convocatòria pels propers cinc anys.

Les propostes del PSC

Des del PSC de Sarrià de Ter, amb una clara vocació de govern, tot i no governar, vam fer arribar al govern municipal les nostres propostes de projectes pel PUOSC, propostes de caràcter general que responen a les nostre prioritats d’inversió pels propers cinc anys. Des del PSC vam presentar tres projectes, a fi que el govern els tingués en consideració a l’hora d'elaborar la proposta de l’Ajuntament de Sarrià de Ter:

- Tercera fase de reforma del Carrer Major de Sarrià de Ter
- Centre Cultural (biblioteca, sala museu, auditori, sala d’exposicions i arxiu)
- Projecte d’urbanització i urbanització del sector de Sarrià de Dalt (renovació
dels serveis públics, de les voreres i del paviment)

La proposta del govern no diferia excessivament de la nostra, coincidint plenament amb els projectes del Carrer Major i del Centre Cultural, amb la proposta d’inversió de l’Auditori, parcialment amb la proposta de la millora de l’enllumenat de Sarrià de Dalt, i proposant, el govern, la reforma de l’edifici de l’Ajuntament.

Pel que fa a Sarrià de Dalt la nostra proposta era més ambiciosa i responia més a les necessitats reals dels veïns i veïnes: la renovació integral dels serveis i de les voreres i els vials. La proposta del govern només contempla l’enllumenat, que d’altra banda també ens sembla necessari, sempre i quan sigui només l’inici de la reforma integral que nosaltres proposem.
Aquesta reforma, però, encara és possible iniciar-la al llarg d’aquests primer mandat, sempre que es pugui negociar amb el Ministeri de Foment com a compensació pel pas de les infraestructures, l’AP7, sobretot, i el TGV, per Sarrià de Dalt.

La proposta de reforma de l’edifici de l’Ajuntament nosaltres no la presentàvem inicialment al PUOSC perquè volíem dotar de major inversió la reforma de Sarrià de Dalt. Per aquesta reforma nosaltres contemplàvem la possibilitat d'obtenir el finançament d'altres fonts de la Generalitat i la Diputació. Malgrat això entenem que la reforma és necessària, de fet aquest és un projecte encarregat per l’anterior govern del PSC, amb la finalitat de millorar les condicions de treball del personal de l’Ajuntament i la millora de l’atenció als veïns i veïnes. Estem d’acord amb la reforma, malgrat segurament no compartirem del tot com es preveu que es faci aquesta reforma, és a dir, la distribució dels espais i, sobretot, dels serveis municipals.

El PSC ens fem nostres les propostes que s’adreçaran al PUOSC, no són les propostes del govern, són, amb el nostre suport, aportant nosaltres la unanimitat, les propostes de l’Ajuntament de Sarrià de Ter al PUOSC. A partir d’aquí caldrà esperar la resolució de la Generalitat per veure quins projectes rebran finançament. També caldrà, naturalment, que des de Sarrià de Ter aportem part dels diners que costaran aquestes obres.

Des del PSC seguirem amb especial atenció el desenvolupament d’aquests projectes, seguint fidels al nostre caràcter actiu i de proposta.

Les grans infraestructures, velles conegudes.

Fa molts anys que les patim, fa anys que en parlem i, malauradament, ni les que hi ha ni les que han de venir ens les traurem de sobre, pel què no és agosarat afirmar que en parlarem per molts anys més.

Ara, però, estem en un punt clau de tot el procés, en el punt en què les infraestructures es fan realitat: fins ara eren idees, projectes, propostes, plànols, ara seran muntanyes i moviment de terres, trànsit de camions, pols, soroll... Mesos, anys de treballs per fer passar el TVG sota la pell del nostre poble, amb tres sortides de serveis i d’emergència i per ampliar la llosa que representa l’actual AP7, que esdevindrà, no per art de màgia un cop ampliada, també en l’A2.

AP7/A2

AP7 és l'actual denominació de l'autopista que passa per Sarrià de Ter, abans anomenada A7. L'A2 serà la denominació que tindrà l'actual NII quan aquesta via estigui desdoblada. La concessionària de l'autopista, Acesa-Abertis, planteja la construcció del tercer carril des de Maçanet de la Selva fins a La Jonquera. El Ministeri de Foment planteja el desdoblament de la NII en el tram de les comarques gironines. Fins aquí semblaria que no hi hauria d'haver excessius problemes, fins i tot per Sarrià de Ter, si no fos perquè precisament en el tram entre Fornells de la Selva i Vilademuls aquestes dues ampliacions (tercer carril AP7 i desdoblament NII) es faran per l'actual traçat de l'autopista, amb el ja conegut 4+4, és a dir, els 8 carrils. A tal efecte al seu dia el Ministeri de Foment i Abertis van signar un conveni per compactar, amb l'ampliació a 8 carrils de l'autopista, les dues vies.

És coneguda la gran afectació que actualment té l'autopista per Sarrià de Ter. És cert que l'ampliació de l'autopista es fa dins els terreny de propietat del concessionari. Seria desitjable que al final de l'ampliació l'afectació de l'autopista fos menor de la que és ara, tan pel que fa als habitatges i veïns més propers, com pel municipi en general.

A l'espera de conèixer amb més detall el projecte d'ampliació, ara per ara sabem dues coses respecte al seu pas per Sarrià de Ter: l'autopista creixerà per la mitjana i creixerà pels laterals, el què vol dir que als viaductes segurament caldrà ampliar els pilars que els sostenen.

Les derivades que es desprenen de l'ampliació de l'autopista són múltiples i complexes. Des del PSC de Sarrià de Ter creiem que cal seguir amb la feina que des de l'anterior govern municipal havíem iniciat, que es resumeix amb aquests punts:

- Seguir manifestant-nos en contra del projecte dels 8 carrils, amb la continuïtat del recurs contenciós administratiu contra el projecte presentat al maig del 2007.
- Seguir mantenint viva i activa la Plataforma Salvem Sarrià com a expressió de la gent i les entitats de Sarrià de Ter de defensa del nostre poble.
- Treballar per aconseguir les indemnitzacions justes per les famílies dels habitatges més directament afectats per l'ampliació, aquells que l'autopista els passa quasi a tocar, donant-los la possibilitat real, si és la seva voluntat, d'oferir-los un habitatge nou al mateix sector.
- Treballar per la minimitzar les afectacions i limitacions urbanístiques dels habitatges que es troben dins la zona d'afectació, en cas d'obres de millores dels habitatges.
- Treballar per aconseguir les mesures de reducció d'impacte acústic per una segona corona d'habitatges de Sarrià de Dalt, el Pla de l'Horta i el Pla dels Vinyers.
- Treballar pel trasllat dels elements patrimonials de la Plaça de Can Nadal, directament afectats per l'ampliació de l'autopista: la glorieta de la plaça i l'edifici del Cau.
- Treballar per la compensació econòmica en inversió pública a Sarrià de Dalt.
- Treballar per l'obtenció d'una compensació econòmica anual de caràcter permanent per Sarrià de Ter per l'afectació permanent del pas de l'autopista.
- Treballar per garantir l'aplicació de mesures de reducció d'impacte acústic i visual i de mesures de seguretat a tot el traçat de l'AP7 al seu pas per Sarrià de Ter: paviment reductor de soroll, murs de contenció, pantalles, arbrat, etc.

Tenim molta feina per endavant, feina dura i feixuga: reunions, estudi de projectes, converses, negociacions... Però l'ampliació de l'AP7 no és l'única gran infraestructura que tindrem en obres a Sarrià de Ter, també hi ha, ho sabem, el TGV.

TGV

El TGV (Tren de Gran Velocitat) passa soterrat per Sarrià de Ter, sota la pell del nostre poble, excepte al darrer tram del nostre terme municipal, al Pla de Vinyers, a la sortida del túnel on passarà en trinxera.

El seu pas en túnel evita el què seria una autèntica destrossa pel nostre poble, certament, però malgrat el túnel l'impacte del TVG a Sarrià de Ter serà evident en tres aspectes:

1.- el pas en trinxera a la sortida del túnel, a l'alçada de la carretera que puja al Golf Girona.
2.- les tres sortides de serveis i d'emergència del túnel
3.- el període de construcció del túnel

Precisament és aquesta darrera qüestió la que d'entrada notarem més. La boca sud del túnel, la que enllaça amb el túnel provinent de Girona, es situa al sector de Mas Boscosa; la boca nord, com ja hem dir al Pla de Vinyers. És previsible que aquestes dues boques, en especial la de Mas Boscosa, siguin els punts on es vagi retirant tota l'extracció de terres, la qual cosa voldrà trànsit de camions per Sarrià de Ter.

En aquest sentit des del PSC de Sarrià de Ter hem proposat que es defineixin uns recorreguts fixes pel pas dels camions, evitant el seu pas indiscriminadament pels carrers del poble, amb la corresponent reposició del ferm una vegada finalitzada l'obra.

D'altra banda tan pel TGV com per l'AP7, és a dir, pels dos projectes d'infraestructures del Ministeri de Foment, cal demanar per Sarrià de Ter inversions de l'1% Cultural, pel què és necessari començar a treballar en els projectes susceptibles de participar en aquesta convocatòria.

La tercera fase del Carrer Major, el nou Centre Cultural, la millora dels serveis de Sarrià de Dalt, la reforma de l'edifici de l'Ajuntament, les obres d'ampliació de l'autopista, les obres del túnel del TGV... nous reptes, vells projectes.

L'AP7 al Ple i a la Politica

Dijous passat, dia 24 de gener, es va fer una reunió informativa de la Plataforma Salvem Sarrià. Aquest dissabte passat es va fer l'acció al peatge de l'AP7.

Aquest dimarts, al primer Ple ordinari de l'any, com a portaveu del grup municipal del PSC de Sarrià de Ter vaig exposar, d'una manera sintètica, els punts claus sobre els quals ha de pivotar el treball dels tres grups municipals de l'Ajuntament de Sarrià de Ter:

. Seguir manifestant-nos en contra del projecte dels 8 carrils, amb la continuïtat del recurs contenciós administratiu contra el projecte presentat al maig del 2007.

. Seguir mantenint viva i activa la Plataforma Salvem Sarrià com a expressió de la gent i les entitats de Sarrià de Ter de defensa del nostre poble.

. Treballar per aconseguir les indemnitzacions justes per les famílies dels habitatges més directament afectats per l'ampliació, aquells que l'autopista els passa quasi a tocar, donant-los la possibilitat real, si és la seva voluntat, d'oferir-los un habitatge nou al mateix sector.

. Treballar per la minimitzar les afectacions i limitacions urbanístiques dels habitatges que es troben dins la zona d'afectació, en cas d'obres de millores dels habitatges.

. Treballar per aconseguir les mesures de reducció d'impacte acústic per una segona corona d'habitatges de Sarrià de Dalt, el Pla de l'Horta i el Pla dels Vinyers.

. Treballar pel trasllat dels elements patrimonials de la Plaça de Can Nadal, directament afectats per l'ampliació de l'autopista: la glorieta de la plaça i l'edifici del Cau.

. Treballar per la compensació econòmica en inversió pública a Sarrià de Dalt.

. Treballar per l'obtenció d'una compensació econòmica anual de caràcter permanent per Sarrià de Ter per l'afectació permanent del pas de l'autopista.

. Treballar per garantir l'aplicació de mesures de reducció d'impacte acústic i visual i de mesures de seguretat a tot el traçat de l'AP7 al seu pas per Sarrià de Ter: paviment reductor de soroll, murs de contenció, pantalles, arbrat, etc.

. Demanar la participació de la Generalitat, a través de la Secretaria per a la Mobilitat, a les converses i negociacions tan amb el Ministeri de Foment com amb el concessionari, Abertis.

Des del nostre grup municipal som plenament conscients que els nostres plantejaments no coincideixen plenament amb els que té el partit a nivell general, així com amb els dels governs de la Generalitat i l'Estat. Però aquest fet no ha impedit que el nostre grup hagi rebut el suport dels dos Diputats del PSC al Congrés de Diputats, la Montse Palma i l'Àlex Sàez. Ells han estat atents a la nostra situació i ens han ajudat, en les nostres responsabilitats de govern durant el darrer mandat, en la preparació de les reunions amb el Ministeri de Foment.

És cert que el PSC ha mantingut, a nivell de les comarques gironines i a nivell del País, un posicionament molt clar davant l'ampliació de l'AP7 i el desdoblament de l'A2. La nota discordant hem estat el PSC de Sarrià de Ter. D'altres partits han jugat més amb l'ambigüitat dels seus plantejaments, més enllà dels grups municipals de Sarrià de Ter. En el fons, però, els tres grups municipals representats a l'Ajuntament de Sarrià de Ter vam arribar a una conclusió conjunta dijous passat, durant la reunió informativa de la Plataforma Salvem Sarrià: més enllà del nostre poble estem sols en els plantejaments inicials: no als 8 carrils. En les qüestions de detall, en altres reivindicacions, sí que podem trobar suports dels partits, pel què, com hem dit abans, cal treballar-ho.

Primer el poble, després la política. Aquesta és una màxima que els que ens dediquem a la política local tenim sempre molt present, ja que ha estat el compromís amb el nostre poble, amb la seva gent, el què ens ha motivat a fer el pas cap a la política.

Malgrat no compartir sempre els mateixos plantejaments, sí que he sentit que el meu partit, el PSC, respectava el nostre posicionament vers aquest tema, com amb el del TGV. Entenc que és així com ha de ser, que no podria ser d'altra manera. Per això, i per molts altres motius, el PSC és i seguirà essent el meu partit... i Sarrià de Ter, naturalment, el meu poble.

---------------------------------

pd1: ahir, 30 de gener, el CEIP Montserrat va celebrar, com tantes altres escoles, el DENIP (Dia Escolar per la No violència i la Pau).

Aquest dia sempre em recorda el meu pas per l'APOC, l'Associació de Pacifistes Objectors de Consciència, entitat dissolta ja fa uns anys. L'APOC era una entitat d'objectors al Servei Militar que treballava pel foment de la Pau i per la objecció i la insubmissió a la mili. Es va arribar a fer un concert, l'APOC ROCK i, sobretot, teníem el servei d'informació per la objecció de consciència de l'Ajuntament de Girona, iniciat per Toni Bardera, tot un referent, a l'Estació d'Olot. També vam editar material (el material estrella era el partenó de la Pau, que diria que encara es pot trobar al CeDRe) per fer dinàmiques i xerrades a escoles i instituts. Un dels records més agradables que en tinc va ser la participació, l'any 1995, a la Beca Joaquim Franch, en què el nostre projecte, Projecte local d’intervenció educativa: facilitar la pau, una responsabilitat per al segle XXI, va ser becat.

(Imatge del DENIP al CEIP Montserrat)

pd2: l'any 1992 vaig participar, en tant que representant dels alumnes al Consell Escolar de l'Institut de Batxillerat Carles Rahola, a la redacció del projecte Reciclem: el paper de Carles Rahola, becat també per la Beca Joaquim Franch.

La satisfacció és només pels projectes becats, també per qui donava i dóna nom a aquesta beca, l'enyorat Joaquim Franch (1944-1987), qui va fer un important treball de renovació pedagògica dins i fora de l'escola.

pd3: avui fa 27 anys de la mort d'en Just. Viurà sempre en el record dels qui el vam estimar i a qui va estimar.

pd4: ... i parlant d'aniversaris, sense desvetllar els anys que fa, malgrat tampoc se'ls amaga, avui és l'aniversari de l'Esteve... sí, sí, l'ex-pastisser de la família!. Per molts cinquanta-molts Esteve!.

pd5: aquest diumenge tinc una cita amb Antònia Font a l'Auditori... ja us explicaré...

Antònia Font - Extraterrestres

La Plataforma Salvem Sarrià a l'AP7

Sarrià de Ter no es resigna, no ens resignem a deixar que els esdeveniments es precipitin sense més... sabem que estem sols, pràcticament sols, però ens tenim a nosaltres mateixos, un poble que no es resignarà a parar l'altra galta.

La construcció de l'autopista a Sarrià de Ter, fa més de quaranta anys, es va fer en una època i condicions en què no era possible la discrepància, la queixa, la reclamació dels drets... L'autopista va passar literalment, aleshores, per sobre cases i masos. Algunes de les cases van ser traslladades al capdamunt del Pi de la Bateria.

Només cal passar per l'autopista al seu pas per Sarrià de Ter per veure que, efectivament, passa a tocar d'algunes de les cases de la Colònia Torras de Sarrià de Dalt. I més afectava l'autopista quan a Sarrià de Ter hi teníem, a més, la sortida Nord de Girona. El fet que Banyoles fos subseu olímpica obligava a garantir-ne un bon accés des de l'autopista, pel què no nomes es va desdoblar el tram de l'actual C-66 entre Sant Julià de Ramis i Banyoles, sinó que es va desplaçar la sortida Nord de Girona de Sarrià de Ter a Sant Julià de Ramis. L'emplaçament de la sortida Nord a Sarrià de Ter va ser motivada, a l'època, per la proximitat del Pont de l'Aigua i la seva connexió amb La Bisbal i Palamós.

Amb la construcció de la variant de Girona de la NII Sarrià de Ter ens lliuràvem del pas d'aquesta carretera pel bell mig del poble, permetent fer del seu traçat una entrada de Girona més amable i permeable.

Ara està a punt de consumar-se l'aprovació del projecte d'ampliació de l'actual traçat de l'autopista al seu pas per Sarrià de Ter amb 8 carrils. No es tracta només de l'ampliació del tercer carril que Abertis farà, a les nostres comarques, entre Maçanet de la Selva i La Jonquera, es tracta també, en el tram entre Fornells de la Selva i Vilademuls, que aquest traçat sigui alhora l'A2, és a dir, que amb el quart carril es preveu que el desdoblament de la NII passi per dins l'autopista. No volíem caldo?... doncs dues tasses.

No ha estat aquesta la primera protesta, tampoc serà la darrera. La Plataforma Salvem Sarrià, constituïda per veïns i veïnes, entitats del poble i els tres grups municipals representats a l'Ajuntament, treballa des de fa anys per evitar els 8 carrils.
La qüestió és molt més complexa que un simple no, també hi ha la reclamació de compensacions particulars i col·lectives, afectacions urbanístiques i mediambientals, mesures de reducció d'impacte acústic i visual... no hi entraré ara, avui el que cal és destacar l'acte de protesta que hem fet al peatge de l'AP7 de la sortida Nord de Girona.

Ha estat una protesta pacífica: un centenar de veïns i veïnes amb tres pancartes ben visibles a l'entrada i sortida del peatge i, estratègicament ubicats prop de les cabines del peatges, amb octavetes i adhesius que anàvem entregant als conductors que entraven o sortien de l'autopista. Hi hem estat ben bé uns vint minuts i, abans de marxar, ens hem manifestat tots i totes davant els peatges.

I si una imatge val més que mil paraules, quantes paraules valen aquestes imatges?.

-------------------------

pd1: fent justícia cal reconèixer l'actitud dels Mossos d'Esquadra, cercant la forma i manera de deixar-nos expressar la nostra opinió amb el nostre compromís de no alterar el pas dels cotxes al peatge, més enllà dels cinc darrers minuts.

pd2: també cal reconèixer l'actitud del responsable del peatge i dels treballadors, que ens han donat instruccions per la nostra seguretat, tan a nosaltres com als mitjans que han cobert la protesta.

pd3: el web del PSC de Sarrià de Ter també recull aquestes imatges, amb una petita nota referida a la participació de la Loli Fernández, companya del grup municipal del PSC, i de mi mateix, en tant que portaveu del PSC a Sarrià de Ter, a l'acte de protesta, ella a peu de pancarta, jo a peu de guixeta.

pd4: podeu trobar més fotos a la meva pàgina del Flikr Fotos Agustín Jaime - Protesta AP7 gen08

pd5: el meu més sincer agraïment per l'Agustín Jaime, sempre càmera en mà... Moltes gràcies Agus!.

AP7 Nord

Abertis va presentar, el dijous 10 de gener a la Cambra de Comerç de Girona, el projecte d'ampliació de l'autopista AP7 en el tram comprès entre Maçanet de la Selva i La Jonquera. Una notícia que, des de la meva perspectiva, té vàries dimensions: 3r carril, desdoblament NII (que esdevindrà l'A2, entre Fornells i Vilademuls) i l'afectació a Sarrià de Ter.

Si voleu aprofundir-hi podeu consultar la notícia al web d' Abertis, on també hi trobareu la nota de premsa d'Abertis en pdf (més extensa), i sobretot la presentació del projecte d'ampliació, aquí en pdf, amb dades més concretes de pressupost, dels trams, de l'execució de l'obra, amb gràfics, plànols...),

Tercer carril de l'AP7:

és una reclamació històrica i ha estat, durant anys, un projecte que s'ha anat demorant. Venint de Barcelona es té la sensació d'embut a l'alçada de Maçanet, l'augment del trànsit de camions incrementa la sensació de ratonera i desespera, comenta molta gent, quan els camions s'avancen entre ells. És clar que desespera més haver de pagar al final del trajecte, però ara no ens hi entretindrem aquí...

El tercer carril és percebut unànimement (bé, quasi) com una necessitat pel nostre territori, és a dir, el seu anunci el podem considerar una bona notícia.

El PSC de les comarques gironines, per exemple, així ho expressa: El PSC, satisfet perquè “l´ampliació de l´autopista tancarà una llarga reivindicació gironina”.

Desdoblament NII-A2:

Però això de l'autopista a mi moltes vegades em fa pensar en el sistema escolar d'escoles públiques i privades-concertades. De la mateixa manera que hi ha qui diu que matricula els seus fills a l'escola privada-concertada per què considera que ofereix un servei de major qualitat que la pública (afirmació que rotundament jo no comparteixo), penso que anem per la carretera privada, per l'AP7, perquè la pública, la NII, no ofereix, encara, prestacions de qualitat: seguretat, fluïdesa, autovia...

És a dir, d'acord que cal ampliar l'AP7 amb el tercer carril, però de veritat el què cal és convertir la NII amb l'A2, amb autovia. És cert que d'un temps ençà s'ha començat a posar el fil a l'agulla i hi ha trams que finalment ja són operatius, però resta encara molta feina.

Entenc que una autovia i una autopista són vies diferents que han de complir, també, funcions diferents; però en qualsevol cas l'A2 ens ha d'oferir un nivell de prestacions que ens porti, en un futur, a decidir per on passem, per exemple, per anar a Barcelona, si per l'AP7 o per l'A2. Ara no tenim les dues opcions, l'AP7 s'imposa.

També és una reclamació històrica, per tant, el desdoblament de la NII, també ara s'hi està invertint i treballant per desdoblar-la.

I no només desdoblar-la, sinó, en el cas del tram entre Fornells i Vilademuls, fusionar-la amb l'AP7. O compactar-la, que és el què ara demanen alguns municipis de l'Alt Empordà.

Ja ho sabeu, jo no he compartit mai la decisió de desdoblar la NII amb l'ampliació a 8 carrils de l'AP7, així m'hi he manifestat sempre com a veí i regidor del PSC de l'Ajuntament de Sarrià de Ter i, sobretot, al darrer mandat en tant que primer tinent d'alcalde. Així ho he expressat a la Generalitat, al Ministeri de Foment i a Abertis.

Són dues carreteres diferents, amb finalitats diferents i modalitats de trànsit i conducció diferents, sobretot si tenim present que el tram en què convergeixen les dues vies (AP7 i A2) es concep com una circumval·lació de l'àrea urbana de Girona i, per tant, un tram curt. Serà un tram de carretera amb circulació de llarga distància i de curta distància, un tram en què convergiran dues maneres de conducció, la de llarg recorregut i la de curt; de fet ara ja ens hi trobem, des de la gratuïtat (pels conductors, no per la Generalitat) per la circulació interna entre les sortides sud i nord de Girona.

Serà un tram, el de circumval·lació de l'àrea urbana, més llarg del què és ara (de Salt a Sant Julià de Ramis passarem de Fornells a Vilademuls), també més permeable, amb tres noves sortides, passant de 2 a 5 i serà, també, un tram molt més transitat, ja que s'hi desplaçarà tot el trànsit actual de la variant de la NII.

Afectació a Sarrià de Ter:

NIMBY (Not in My Back Yard)?. És a dir, no al pati de darrera de casa?. Qui estigui lliure de pecat que tiri la primera pedra... Però en el cas de Sarrià de Ter aquesta expressió fa quaranta anys tard, ja que, no al pati del darrera, sinó en plena zona urbana, ja fa anys que hi tenim l'AP7. No es tracta, doncs, d'una nova infraestructura, sinó de l'ampliació d'una ja existent, amb un enclavament gens ben resolt, ni abans ni ara.

D'altra banda el què la variant de Girona de la NII va permetre, lliurar-nos del pes del trànsit de l'antiga NII al seu pas pel bell mig del meu poble, ara el no desdoblament de la NII pel seu actual traçat ens torna la carretera compactada i sumada al tercer carril de l'AP7. No volíem caldo?...

Però la realitat, ja ho sabem, és molt tossuda... i s'acaba imposant. L'afectació de l'AP7-A2 a Sarrià de Ter és molt clara, només cal passar per l'AP7, per sobre Sarrià de Dalt, per exemple. L'ampliació de l'AP7, malgrat no sortir dels límits d'afectació actuals (sobretot s'ampliarà per la mitjana), aproparà més la carretera als habitatges, caldrà, suposadament, ampliar els pilars dels dos viaductes que tenim a Sarrià de Ter i farà augmentar el trànsit, els sorolls...

Des de l'anterior govern municipal vam encarregar un estudi acústic, una projecció del projectes amb les afectacions a nivell urbanístic i vam contracatar un assessorament jurídic per l'Ajuntament i els veïns més afectats.

Davant aquesta realitat, conscients que és pràcticament impossible evitar els 8 carrils, malgrat el un recurs contenciós-administratiu interposat contra el projecte, des de les nostres responsabilitats de govern, a l'anterior mandat, des del PSC de Sarrià de Ter vam començar a negociar, amb el Ministeri de Foment i Abertis, mesures correctores, compensacions pel poble i indemnitzacions (ja que no podem parlar d'expropiacions) pels veïns afectats, alhora que seguíem treballant per evitar l'obra.

És a dir, treballar amb l'objectiu que, amb les indemnitzacions corresponents als veïns (que vol dir des de la insonorització fins a l'equivalent a l'exporpiació d'alguns habitatges), amb les mesures correctores de minimització d'impacte acústic (pantalles i pavimentació) i de seguretat, l'impacte de l'AP7 després de fer l'obra hauria de ser molt menor del què hi ha ara.

Malgrat totes les millores, la ferida al territori hi és, i cal compensar, per l'obra i per la presència constant de la infraestructura, haurien de reportar un benefici (compensacions) pel municipi.

És de justícia afirmar que tant des del Ministeri de Foment com des d'Abertis, més enllà de la seva fermesa d'executar l'obra i, per tant, la discrepància amb el plantejament de Sarrià de Ter, vaig trobar, en les reunions que hi vaig tenir com a primer tinent d'alcalde, acompanyat pel llavors alcalde Nicolás Pichardo, la voluntat i predisposició per fer les coses amb diàleg i entesa amb els territoris.

Ara és l'hora d'anar concretant totes aquestes qüestions parlades prèviament, ara és el moment de coordinar l'execució de les obres, les compensacions i indemnitzacions. Feina, molta feina... ens hi posem?...

------------------------------------

pd1: m'ha agradat llegir que Joan Manel del Pozo serà nomenat properament membre de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals

pd2: ¿Enganya Zapatero?. S'ho pregunta Joan tapia al Periódico de Catalunya i entre d'altres diu: La Generalitat fa bé de rebutjar una transferència de Rodalies que considera que és insuficient. Menys justificat és desqualificar globalment la política de Zapatero amb Catalunya.

pd3: Jordi Cabré escriu al diari El Punt l'article PSC i ERC. Comença l'article amb una afirmació que comparteixo: El PSC i el PSOE no tenen sempre els mateixos interessos, com s'està demostrant de cara a les properes eleccions generals.

pd4: quan el PP deia "España va bien" el creixement era del 2,9%. Ara, quan el creixement és del 3,8% el PP diu "España está en crisis".

pd5: Crisis, what crisis?. recorden aquest LP de Supertramp?. De Supertramp una de les cançons més conegudes:

Supertramp - The Logical Song






I una cançó del disc Crisis, what crisis?:

Supertramp - Sister Moonshine