dijous, 31 d’octubre del 2013

Oriol Ponsatí-Murlà i Jaume Puig, guanyador i finalista del 33è #PremiCasero!


""Totes les estacions de França" només la podia presentar al Premi Casero".

Aquest va ser, per mi, el titular que ens va deixar Oriol Ponsatí-Murlà, figuerenc, editor i doctor en filosofia, guanyador del XXXIII Premi de novel·la curta Just M. Casero. La seva obra va rebre l'elogi del jurat per boca de Josep Ma. Fonalleras i ell, després de reconèixer que tal elogi li feia certa vergonya, s'hi va tornar elogiant el jurat afirmant que "el valor de l'obra només s'aprecia per la lectura de la seva totalitat".

Apreciava Oriol Ponsatí, amb aquest comentari, el fet que el jurat del "Premi Casero" es llegeixi, no com d'altres jurats d'altres premis, totes les obres i fins el final!

Al seu torn Jaume Puig, blanenc i advocat, finalista amb l'obra "L'escala de l'evasió", va agraït també al jurat haver trobat quelcom en la seva obra que els hagués agradat.

La collita d'enguany del "Premi Casero" ens deixa dos guanyadors de comarques gironines i dues obres l'escenari de les quals es situa a França.

L'obra guanyadora té la publicació garantida (es preveu que es presenti a la Llibreria 22 a finals de gener de 2014) i queda obert, com sempre, l'interrogant sobre si es publicarà, també, l'obra finalista. En Guillem Terribas, cor i motor del "Premi Casero" hi va insistir!

L'acte de lliurament del 33è Premi Just M. Casero va servir també per a recordar i homenatjar Juan Luís Panero; de tot el que es va llegir i dir d'ell, fins i tot ell mateix en un vídeo de la presentació de la seva autubiografia "Sin rumbo cierto" a la Llibreria 22, em quedo amb el que el propi Panero va dir d'ell mateix: "la meva autobiografia és la meva obra poètica completa"!

I és que res millor per a descobrir i conèixer un autor que llegir-lo! Aviat podrem fer-ho amb Oriol Ponsatí-Murlà i esperem que també puguem llegir l'obra de Jaume Puig, qui per cert ja té una novel·la publicada!

La del "Premi Casero" 2013 ha estat, sembla, una bona collita!

---------------------------

pd: recull de premsa:



dimecres, 30 d’octubre del 2013

Canviar el fus horari? Tinguem primer un horari de "Champions"!

El fus horari actual a Europa. Imatge: RTVE
Cal canviar el fus horari?

La Comissió d'Igualtat del Congrés de Diputats ha emplaçat al govern estatal a analitzar les derivades ambientals, socials i econòmiques de tal mesura.

Tan cert és que l'actual fus horari que tenim a Catalunya i a Espanya és herència del franquisme com que és el mateix que tenen la majoria dels països de l'Europa central. Com cert, i evident és, que per la posició d'Espanya, també de Catalunya, respecte el meridià de Greenwich, que passa per territori de l'estat espanyol, el fus horari natural seria el que tenen Gran Bretanya i Portugal.

Però per mi el problema que a Espanya, també a Catalunya, tenim amb els horaris no té tan a veure amb quin fus horari funcionem, sinó amb quins horaris funcionem.

Assistia fa cinc anys (5 anys!) en una jornada sobre la racionalització dels horaris espanyols. Repassant el que llavors vaig escoltar i escriure m'adono amb certa suor freda el poc que hem avançat en aquest tema aquests darrers cinc anys!

Amb independència de si anem al ritme de Londres o de París i Berlín el que hem de fer és racionalitzar els nostres horaris laborals, escolars, culturals, televisius...

A Europa el "prime time" d'un partit de futbol es situa al voltant de les 9 del vespre (a 3/4 de 9 del vespre es juguen els partits de la Lliga de Campions d'Europa!), a Espanya (que "is different"!), també a Catalunya, el "prime time" és a partir de les 10 de la nit!

Canviem primer els nostres horaris, compactem jornades laborals (no només escolars), i després sí, decidim si canviem de fus horari i, fins i tot, si a Catalunya ens diferenciem o no d'Espanya també pel que fa al fus horari!

Si volem jugar a la "Champions" tinguem un horari de "Champions"!

dimarts, 29 d’octubre del 2013

Quan l'Oriol canta Isi/Disi, l'Alícia entona el "diem no"!


Pere Navarro va assegurar dies enrere que la consulta sobre la independència no es farà, fet que ja saben i coneixen, segons Navarro, Mas i Junqueras.

Oriol Junqueras va respondre amb la seva contundència habitual.

"I si ens diuen que ens la prohibeixen? Nosaltres què farem? Fer-la!
I si ens diuen que ens ho... I... i si? Nosaltres què farem: fer-la, no!
I si resultés que és impossible perquè... no sa sap què pot passar... i l'univers... una catàstrofe natural immensa, el que sigui, eh! Què farem l'endemà? Fer-la!"

Amb tant d'"I si" em va fer pensar Junqueras amb el títol d'una prescindible pel·lícula de cinema espanyol: Isi/Disi!

És a dir, per Junqueras la consulta es farà sí o sí.

I a les declaracions de Junqueras va respondre Alícia Sánchez-Camacho d'una manera també contundent, com és habitual en ella sobre aquest tema, venint a dir: nosaltres "diem no, nosaltres no som d'eixe món"! I sí, massa sovint no semblen d'aquest món!

Tot i estar ideològicament a les antípodes, la naturalesa de la posició d'ambdós és la mateixa: l'imobilisme. Ni un ni l'altre es mouran en el seu discurs: l'Oriol seguirà dient que la consulta es farà sí o sí, i l'Alícia que no, de de cap manera es farà!

Veurem fins quan un i altra seguiran cantant la seva particular "cançó de l'enfadós"!

Mentrestant Navarro segueix caient a les llistes d'èxit, Albert Rivera puja com l'escuma i Mas continua xiulant, procurant evitar la seva particular "Highway to Hell".

Li canta a cau d'orella Junqueras a Mas: "Living easy, living free. Season ticket on a one-way ride..."

dilluns, 28 d’octubre del 2013

Els 6 punts del #Barça sobre el #RealMadrid


Tan cert és que el Barça ha superat el primer parcial de la temporada amb millors resultats que joc com cert és que, a dia d'avui, el Barça avantatja al Real Madrid en 6 punts que, tal vegada, podrien ben bé ser aquests:

1.- La porteria

Globalment la parella de porters del Real Madrid (Casillas + Diego López) és superior a la del Barça (Valdés + Pinto), però al Barça la porteria gaudeix d'una estabilitat (fins a final de temporada) que la del Real Madrid no té.

Quan semblava que el debat a la porteria blanca s'acabaria amb Mourinho (mort el gos s'acaba la ràbia) Ancelotti l'ha mantingut viu fins a prendre la salomònica decisió de fer jugar Diego López a la Lliga (és a dir, regularment) i Casillas a la Champions i a la Copa del Rei.

La irregularitat de Casillas en un any (el 2014) de Mundial fa que el porter de Mòstoles vagi desfullant, jornada a jornada, la seva particular margarida: em quedo; me'n vaig; em quedo; me'n vaig...

Sabem que Víctor Valdés marxarà a final de temporada (i que la secretaria tècnica té un repte major en trobar-li substitut); el dubte és saber si Casillas marxarà abans del Real Madrid!

2.- El joc

El Barça ha d'acabar de polir el seu joc; el Real Madrid encara l'ha de trobar! Amb més o menys encert i fortuna, el joc del Barça es reconeix, mentre el del Real Madrid ofereix encara massa interrogants.

Al clàssic de dissabte Ancelotti va revolucionar l'alineació del Real Madrid de tal manera que semblava que ni els mateixos jugadors blancs l'acabaven entenent, com la pròpia disposició dels jugadors sobre el terreny de joc: Ramos de mig centre defensiu i Bale de davanter centre, amb Benzema a la banqueta i Morata a la graderia!

Ja ho diu tothom i no és profecia: Ancelotti va regalar, al clàssic de dissabte, una hora de partit al Barça... fins que va refer el seu equip ordenant el mig del camp i la davantera... Aleshores, però, ja era massa tard. Mal dia per experimentar...

3.- La davantera

El travesser va impedir a Benzema reivindicar-se en un gran partit; una vaselina, una extraordinària vaselina va permetre a Alexis robar un bocí del cor de molts "culers". Ambdós davanters han estat qüestionats per les respectives aficions, però mentre el francès perd valor al Real Madrid el xilè en guanya al Barça.

Al Real Madrid el debat ja és ben viu: Benzema o Morata? Al Barça el debat és amb quina alternativa jugarà a la davantera: amb Pedro? Amb Alexis? Potser Tello? Pedro i Alexis han tingut bons moments aquesta temporada; quan no és l'un és l'altre... Benzemà ha tingut molts mals moments i Morata pocs (per les poques oportunitats que ha tingut) bons moments!

4.- Neymar vs Bale

Neymar i Bale són els dos grans fitxatges d'aquesta temporada de Barça i Real Madrid, no només per la quantitat de diners que han costat, sinó, i sobretot, pel que s'espera d'ells. Neymar ja ha començat a amortitzar el seu cost a base de joc, assistències i gols. A Bale encara se l'espera.

La seva contribució al clàssic de dissabte exemplifica molt el moment de cada jugador: Neymar actiu i decisiu, Bale desaparegut, estèril...

5.- Messi vs CR7

Messi ha començat aquesta temporada castigat per les lesions; CR7 ha començat en plena forma! Tot i jugar menys partits la contribució de Messi, pel que fa als gols, és notable al Barça, però la seva absència, fins i tot la seva puntual manca d'inspiració la relativitzen el bon estat de forma dels seus companys (Neymar, Alexis, Pedro).

A dia d'avui el Barça sembla més preparat per jugar, si cal, sense Messi que el Real Madrid sense CR7; sembla tenir més remei el Barça contra la "Messi-dependència" que el Real Madrid contra la "Ronaldo-dependència".

6.- "Tata" Martino vs Ancelotti

El "Tata" Martino i Carlo Ancelotti han aterrat a Barça i Real Madrid per afrontar el post - Guardiola / Tito i el post - Mourinho respectivament, tasca ja per si sola gents fàcil. A dia d'avui sembla gestionar millor la situació el "Tata" Martino, tot i no haver entrenat mai a Europa, que no pas Ancelotti, entrenador amb una llarga i exitosa trajectòria al futbol europeu.

Martino sembla haver trobat ja les claus del vestidor blaugrana pel que fa a la gestió de la plantilla, deixant-se aconsellar per membres de l'antic equip tècnic (ara integrats al seu: Roura, Altimira...), però també sabent marcar, des del primer dia, la seva pauta, exemplificada amb les rotacions: fer seure Messi, Iniesta...

Ancelotti sembla més perdut, si bé és cert que no hem d'oblidar que ha heretat un vestidor cremat, incendiat per Mourinho!


A dia d'avui el Barça té sis punts més que el Madrid; són aquests sis o en poden ser d'altres... en poden ser més, fins i tot, però també menys...

Al capdavall la gràcia del futbol (potser també el seu drama) és que el que marca la diferència dels sis punts és si la pilota entra o no entra, si la refusa el porter, el pal o si un penal es xiula o no (i si ex xiula, si es marca, CR7!).

Ara bé, jugades puntuals poden explicar un partit, però mai justificar una temporada...

Que apassionant veure i viure aquesta temporada!

dissabte, 26 d’octubre del 2013

"Un altre jo", #minutsmusicals amb @guillamino & the Control Z's

Foto: Guillamino
"Un altre jo" és el primer senzill del nou disc de Guillamino & the Control Z's, la seva nova banda! El disc es publicarà aquest proper mes de novembre.

Aquest nou treball, per cert, es va gravar en directe i, com diu Guillamino, a pèl i sense el "control-z" (acció que permet desfer, tornar enrere) a finals de juliol d'enguany en uns estudis de Cornellà de Terri (Pla de l'Estany), pel què el seu só és, com podeu escoltar, molt orgànic!

"Un altre jo", un Guillamino carregat de soul i funky! Ja tinc ganes d'escoltar-lo sencer!



divendres, 25 d’octubre del 2013

Cançó del dinar de bodes. #SalvadorEspriu #AnyEspriu


Cançó del dinar de bodes

En aquestes grans diades
són feixugues les menjades.
De seguida, quan t'entaules,
hi ha xivarri, crits, paraules
sense solta. Si contestes,
guarda't d'aigualir les festes
que s'adrecen tots els qui
tastegen, plens de vi.

Salvador Espriu. D'una vella i encerclada terra (1980)

En motiu de l'Any Espriu aquest 2013 cada divendres publico un poema de Salvador Espriu al bloc i cada dia un fragment de poema a Twitter.

dijous, 24 d’octubre del 2013

Comença el compte enrere pel 33 #PremiCasero!


Tot i que oficialment les Fires de Girona no comencen fins demà, avui s'inicien els actes del 33è "Premi Casero" amb la presència de Mar Bosch, autora de "Bedlam. Darrere les hores càlides", Premi Just M. Casero 2012. al club de lectura de la Biblioteca Just M. Casero de Girona. L'acte, obert al públic, es farà a partir de les 8 del vespre.

El lliurament del 33è Premi de novel·la curta Just M. Casero, organitzat per la Llibreria 22, es farà a la Sala La Planeta el proper dimecres 30 d'octubre de 2013 a les 20h. i es comptarà amb un homenatge i record al poeta Juan Luis Panero, desaparegut recentment. En l'edició d'enguany concorren al premi un total de 29 obres.

El "Premi Casero" conté també la XXI Proposta de Poesia, una programació d'actes al llarg de les Fires de Girona que serviran per a recordar, entre d'altres, Vicent Andrés Estellés, Salvador Espriu, Bartomeu Rosselló-Pòrcel i Tom Sharpe.

Per cert, heu vist la nova pàgina del "Premi Casero"? Us animo a visitar-la i a gaudir-la, més enllà pels seus continguts, tots relatius al premi, pel seu nou grafisme! Bona feina Bernat!

Bones Fires i, pel que fa al "Premi Casero", confiem que hi haurà "fumata blanca"! Del jurat, només depèn, com sempre, del jurat!

Per una educació sense LOMCE i sense retallades, manifesta't!


Avui, dijous 24 d’octubre de 2013, la comunitat educativa ha convocat una jornada de vaga contra la LOMCE i les retallades en educació.

Facis o no vaga, siguis o no membre de la comunitat educativa, avui pots defensar el nostre model educatiu d’inclusió i d’igualtat, on l’eix vertebrador és la immersió lingüística.

Perquè la LOMCE representa :

  • un retrocés sense precedents del model d’immersió lingüística
  • una recentralització de competències
  • una regressió ideològica
  • el trencament de la igualtat d’oportunitats en l’accés a l’educació i l’exclusió de la comunitat educativa

Però no només cal manifestar-se contra la LOMCE, també contra la política de retallades del govern de la Generalitat, que va minvant retallada a retallada la qualitat educativa del nostre país..

Per un sistema educatiu just i equitatiu que fomenti la cohesió social, la promoció de la igualtat d’oportunitats i la defensa del model d’escola pública a Catalunya, model que garanteix el dret a l’educació.

Per una educació inclusiva, laica i que garanteixi el model d'immersió lingüística, manifesta't!

Jo ho faré a Girona!


dimecres, 23 d’octubre del 2013

Pixar a la dutxa estalvia aigua!


Un dels moments televisius de fa una colla d'anys va ser aquell en què la periodista catalana Mercedes Milà va confessar que pixava a la dutxa! L'escatologia ven molt en segons quins programes!

Qui no ha pixat a la dutxa? No cal que respongueu, no és la meva voluntat conèixer els vostres hàbits urinaris... El fet és, però, que a l'any 2009 una campanya d'estalvi d'aigua de Brasil, "Xixi no banho", impulsada per l'entitat SOS Mata Altántica, promovia pixar a la dutxa per estalviar aigua.

La idea és molt simple: en comptes d'orinar abans de dutxar-se, millor fer-ho a la dutxa per estalviar-nos així una descàrrega de la cisterna del vàter, 12 litres d'aigua, calculen ells...

Ignoro si la Mercedes Milà pixa a la dutxa motivada per la sostenibilitat, per mandra o simplement perquè li ve de gust fer-ho... però el cert és que la campanya, encara vigent, té la seva gràcia...

Milà a banda, però, el cert és que no he vist, encara, que aquesta mesura s'inclogui entre les que, des dels ens públics, ens recomanen prendre per a l'estalvi d'aigua...

En tot cas si mai es vol promoure aquesta mesura i es fa una campanya, sempre podem tirar de The Mamzelles... i si realment se'ls hi han gastat les piles tenim en Mohamed Jordi, que pot ampliar el seu "se'ns pixen a la boca" amb un "ens pixem a la dutxa!"

dimarts, 22 d’octubre del 2013

L'excel·lent del Barça de "Tata" Martino abans del primer parcial

Ni Neymar ni Messi van poder foradar la portaria de l'Osasuna!
Reconec que l'empat del Barça a Pamplona em va preocupar, sobretot per ser un empat a zero.

Que el Barça no fos capaç de marcar un gol (ja no de guanyar) la jornada prèvia a la setmana clau del primer tram de la temporada em va fer pensar dues coses: que se'ls reserva per fer-los contra en Milan i el Real Madrid (visió optimista / innocent) o que se li comença a mullar la pólvora (visió catastrofista)!

En realitat, però, ni una cosa ni l'altra! Simplement contra l'Osasuna la pilota no va entrar... I ni un empat, el primer empat de la lliga després d'haver-ho guanyat tot a Lliga espanyola i a la Lliga de Campions, ni tan sols un primer empat sense gols just abans d'una setmana exigent pot generar en aquest equip el més mínim dubte, sobretot quan, com hem vist, anem recuperant efectius (Messi i Puyol).

Així que jo m'agafo a les paraules de Zubi, un home tranquil (avorrit i desganat, segons el caricaturitzen) que defineix aquesta setmana com la dels primers exàmens parcials de la temporada, on, tan si es passen amb nota, com si no, res encara ni està guanyat ni està perdut!

I és que si fins avui fem repàs, les notes del Barça de "Tata" Martino són excel·lents; un 9 per a ser més exactes, amb tot guanyat menys tres empats, el de dissabte a Pamplona i els de la Super Copa d'Espanya contra l'Atlético de Madrid, que van valdre per aixecar el primer títol...

En tot cas fins ara ni el Milan a la Lliga de Campions ni el Real Madrid a la Lliga espanyola han fet millors resultats que el Barça...

El Barça afronta aquests primers parcials amb una gran nota i, posats a fer-ne una lectura positiva, serveixi l'empat a Pamplona com un estímul afegit a la necessitat de millorar aspectes que d'altres vegades el resultat pot haver maquillat.

I quedi intacta, encara, la confiança en "Tata" Martino i el seu Barça!

Avui contra el Milan i, sobretot, dissabte contra el Real Madrid valorarem com passa el Barça aquests primers parcials!

dilluns, 21 d’octubre del 2013

Terceres vies per bastir l'espai del "no"


Un article de Josep Antoni Duran i Lleida ha bastat per donar força, si més no a nivell de ressò mediàtic, a la tercera via, situant-lo en el debat polític. El PSC, que fa temps que brega en aquest espai, no ha desaprofitat l'ocasió per fer revifar la seva proposta de tercera via, la via federal, proposta que no sempre troba, en l'opinió pública i publicada, el suport desitjat.

Sigui per la via Duran i Lleida, sigui per la via del PSC, l'espai de les terceres vies es belluga i penso que aquesta és una bona notícia. L'espai entre restar com estem ara, l'immobilisme, i la independència és massa gran com perquè no hi càpiga res més; hi caben les terceres vies, cada una d'elles amb els seus matisos i imprecisions.

Les terceres vies, de fet, han de ser la llavor a partir de la qual fer créixer les respostes als interrogants que planteja un possible "no" a la independència de la consulta i, fins i tot i en el pitjor dels casos, en la no celebració de la consulta.

La independència obre, més enllà del desitjat destí, molts interrogants i impossibles de resoldre'ls tots ara, sobre com seria la Catalunya independent i el procés de transició que caldria fer; molts més interrogants té oberts la "no" independència, sobretot l'allunyada de l'immobilisme.

El "no" a la independència no pot ser sinònim a restar com estem ara; l'alternativa a la independència no pot ser només la Catalunya d’avui dins l'Espanya d'avui; en l’espai del "no" ha de créixer una resposta que, sense passar per la independència, pugui donar resposta a les necessitats i problemes que té avui Catalunya (finançament, llengua, educació, cultura, infraestructures...).

Han de servir, les terceres vies, per bastir l'espai del "no", un espai que no pot quedar només en mans dels qui no volen canviar res, dels qui volen mantenir, per a Catalunya, el mateix "statu quo" d'avui. Però les terceres vies tenen un risc, el risc que amaga la frase "canviar per no canviar res". I una gran dificultat: aplicar les propostes que es plantegen és, avui per avui, tan o més difícil que assolir la independència.

La via de la independència està en plena forma, es manté vigorosa i sembla tenir energia per temps; la via de l'immobilisme gaudeix també de bona salut; el combat entre la via independentista i l’immobilista fa que ambdues mantinguin un bon to muscular. Ambdues tenen allò que en l'àmbit esportiu es diu "ritme de competició".

Està per veure la capacitat de múscul de les terceres vies, la seva capacitat de consolidar-se en l'espai polític, de mantenir-se més enllà d'un titular, la seva capacitat de créixer i, sobretot, de penetrar, com ho han fet i fan les altres vies, al cor, al cap i/o a la butxaca de propis i estranys.

De no fer-ho les terceres vies seran, al final, res més que una altra via morta!

Article publicat a la Revista Mirall el passat 14 d'octubre de 2013.

dissabte, 19 d’octubre del 2013

Per elles, per tu, #SumatalRosa! #MinutsMusicals i quelcom més en motiu del #DiaMundialdelCàncerdeMama



Per elles, sí, però sobretot per tu!

Per tu, que fa anys et van operar i has refet la teva vida només amb un pit...

I també per tu que, tot i que ja ha passat el pitjor, hi ha seqüeles que t'acompanyaran per sempre més, però tu segueixes plantant cara a totes les adversitats!

I per tu, que la malaltia sembla ja un més de la família, però tu segueixes insistint en emancipar-la, i no pararàs fins a foragitar-la!

I aquest any sobretot per tu, que fa mesos vas rebre el cop, però que amb la teva energia positiva l'estàs vencent en cada sessió de quimioteràpia!

Avui no és per ell, que va morir de càncer, sinó per vosaltres!

Per totes vosaltres i per totes les que, com vosaltres, lluiteu contra el càncer de mama jo avui, Dia Mundial contra en Càncer de Mama,  també en tenyeixo de rosa, em sumo al rosa!


Tenyeix-te de rosa tu també!

divendres, 18 d’octubre del 2013

Cançó d'invocació a l'amor. #SalvadorEspriu #AnyEspriu


Cançó d'invocació a l'amor

Amor, senyor,
solemnement et rep, t'aclama
aquesta vila
tan avesada
als brills de l'or:
l'ocell els sent.

Amor, gentil
senyor, mostra't propici
al sacrifici,
sols un indici
per al favor:
llençols de fil.

Lúcid, consents
falsos laments.

Salvador Espriu. D'una vella i encerclada terra (1980)

En motiu de l'Any Espriu aquest 2013 cada divendres publico un poema de Salvador Espriu al bloc i cada dia un fragment de poema a Twitter.

dijous, 17 d’octubre del 2013

3 accions que pots fer per combatre la #pobresa avui, #diapobresa, o qualsevol dia!

Imatge: donemelminnordenosaltres
"Tu formes part de la solució". M'agrada molt aquest lema que la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya utilitza enguany en motiu del Dia Internacional contra la Pobresa.

Si tu i jo formem part de la solució alguna cosa haurem de fer per lluitar contra la pobresa!
Modestament us proposo 3 accions que podeu fer, podem fer, per combatre la pobresa:

1.- Informa't i informa.

Informa't sobre la pobresa a casa nostra, perquè sí, a Catalunya hi ha pobresa, i qui més la pateix són els infants! Però no ens quedem només amb les dades, aprofundim, des d'una visió crítica, en les causes de la pobresa, entre les que hi ha, i no és cap paradoxa, la riquesa. I és que ja sabem, avui, que fins i tot treballar ens farà pobres!

Informa't i pren consciència, però avui també pots fer prendre consciència al teu entorn més immediat parlant sobre la pobresa, les seves causes i els seus efectes, a casa, fent el cafè amb els companys de feina, compartint contingut a les xarxes socials i sobretot dient-hi la teva!
2.- Dóna.

Si vols fer un pas més i activar-te per lluitar contra la pobresa pots donar:
  • Dóna el teu temps, fent de voluntari, ja sigui en una acció puntual o bé amb un compromís més sostingut. Ben segur que tens ben a prop (al teu barri, al teu poble, a la teva ciutat, a la comarca...) una entitat social que treballa per eradicar la pobresa i que necessita el teu temps i dedicació.
  • Dóna el que no necessites, el que et sobra o compra per un altre: dóna roba, aliments, productes de primera necessitat o, simplement, deixa un cafè pagat!
  • Dóna diners, bé fent una donació (a la mida de la teva butxaca!) a un projecte o entitat que lluitin contra la pobresa, o bé essent soci, pagant una quota, d'una entitat o organització social
3.- Comparteix.

Facis el que facis, ja sigui informar-te o donar, comparteix la teva experiència. Si tu formes part de la solució la teva acció no ha de quedar silenciada! Parla sobre la teva aportació per lluitar contra la pobresa, socialitza-la, fes-la conèixer via boca-orella, explica-la al teu bloc, si en tens i comparteix-la a les xarxes socials...

Per cert, si avui piules sobre la pobresa tingues en compte aquestes etiquetes#17O a banda:
No sé si tu i jo som part del problema, m'agradaria pensar que no... però sí que tinc clar, molt clar, que tu i jo som part de la solució!

Ens activem!

dimecres, 16 d’octubre del 2013

Malala Yousafzai: un infant, un mestre, un llapis i un llibre poden canviar el món! #BAD13


Llegint el discurs que Malala Yousafzai va fer a les Nacions Unides no puc evitar pensar en el pedagog Paulo Freire i la seva pedagogia de l'alliberament, que actualitzada al segle XXI bé es podria condensar en aquesta frase: un infant, un mestre, un llapis i un llibre poden canviar el món!

L'educació és el principal motor de canvi i transformació social de la societat, i això ho saben, com diu Malala, els qui només volen que la societat canviï en favor dels seus interessos i beneficis particulars.

L'article 26 de la Declaració Universal dels Drets Humans comença amb aquesta sentència: Tota persona té dret a l'educació.

Malala lluita per a l'accés a l'educació de tothom, però especialment per l'accés a l'educació de les dones, de les nenes, doncs la seva lluita és també una lluita feminista, una lluita per assolir, arreu, la igualtat!

El dret a l'educació és un dels drets fonamentals que, com amb el dret a la vida, dóna la mesura de la qualitat i maduresa democràtica d'una societat en funció del seu nivell de desenvolupament.

I és que no només es tracta de garantir aquest dret, com defensa encertadament Malala, sinó també de valorar la qualitat educatival'educació no és neutral, podem educar per a la guerra i podem educar per a la pau... Deia Freire que "l'alfabetització va més enllà del ba, be, bi, bo, bu... perquè implica una comprensió crítica de la realitat social, política i econòmica".

Va ser precisament aquesta comprensió crítica de Malala el que la va fer blanc dels talibans... No van poder amb ella, no podran amb el poder de l'educació, doncs com diu Malala un infant, un mestre, un llapis i un llibre són armes més poderoses, més transformadores, que una bala!




Article publicat en motiu del Blog Action Day 2013 dedicat als Drets Humans.

dimarts, 15 d’octubre del 2013

Dones d'avui, al món rural


Avui, Dia Internacional de la Dona Rural, recupero una entrevista que el programa "Els Matins" de TV3 va fer a Dolors Puig-Alsina, copropietària d'explotació ramadera, i la Misericòrdia Montlleó de la Fundació Món Rural.



Per cert, per mi la cara de la dona al món rural és la de la meva àvia Juanita de Cantallops... Però una altra gran dona rural de la meva família va ser la meva besàvia, la Maria Llonch Sobrepera, una dona valenta i lluitadora que va saber estar sempre al peu del canó, malgrat veure-les, i patir-les, de tots colors! Al cap i a la fi, lluitadora com la majoria de dones!

Molt em temo, i això pot ser comú a moltes famílies, que seguiré veient, a la meva família, la dona rural més en clau de passat que no pas de present i, encara menys, de futur! No veig, ara per ara, tot i que és encara aviat, que cap de les meves tres filles vulgui fer a l'inversa el pas que al seu dia va fer la meva mare: deixar la ciutat per anar a viure a poble per ser una dona en el mon rural o, perquè no, una dona rural!

Qui sap si, paradoxalment, serà l'àmbit rural una bona sortida de futur!

Més enllà de les derivades familiars, la meva admiració per les dones rurals d'avui, que des de la lluita per la igualtat (d'accent tradicionalment més industrial i urbà), contribueixen a preservar molt més només que un sector productiu!

Si avui és el vostre dia, moltes felicitats!

dilluns, 14 d’octubre del 2013

El periodisme té més futur que els mitjans de comunicació!

Alfons Petit, Carme Martínez, Martí Gironell, Vicent Partal i Carles Ribera van debatre sobre els mitjans de comunicació a la Biblioteca Jus M. Casero de Girona. Foto: Roger Casero
El periodisme té més futur que els mitjans de comunicació!

Aquest és el meu titular la taula rodona que, sota el títol "El paper dels mitjans de comunicació avui", van fer Carme Martínez (Ràdio Girona/Cadena Ser), Vicent Partal (Vilaweb), Carles Ribera (El Punt/Avui) i Alfons Petit (Diari de Girona), amb la moderació del periodista i escriptor Martí Gironell. va servir aquesta taula rodona pera celebrar els 10 anys de la Biblioteca Just M. Casero de Girona.

Un titular que, de fet, me'l va donar el periodista Alfons Petit.

Al debat va quedar palès que els mitjans de comunicació estan en crisi, però lluny del que esperava, no es culpar directament a les xarxes socials com a factor clau de la crisi dels mitjans. Carles Ribera ho va sentenciar d'una manera molt clara quan va atribuir a l'economia (a la crisis econòmica), i no a les xarxes socials, la crisi dels mitjans de comunicació. Ribera, amb encert, fins i tot va situar la crisi dels mitjans de comunicació abans de l'actual crisis econòmica; la crisi dels mitjans, sobretot de la premsa escrita que ell tan bé coneix, ve de lluny!

I anant més enllà Vicent Partal va fins i tot agrair a les xarxes socials, que no a internet, el retorn al passat, en sentit positiu, del periodisme; amb l'eclosió de les xarxes socials les redaccions s'han tornat a obrir, insistia Alfons Petit, després de restar closes, massa aïllades de la gent.

Carme Martínez va reblar el clau quan va afirmar el doble efecte de les xarxes socials, fent més desperts els periodistes i més crítics els lectors. I la pròpia Carme Martínez va donar-nos alguna pista que ens pot ajudar a entendre el titular d'aquest apunt i la crisi dels mitjans, afirmant la dificultat, en algunes ocasions, de casar la lògica del gerent amb la lògica del periodista, els interessos del mitjà amb els del periodista.

Com a consumidors d'informació és ben cert, tal i com va remarcar Carles Ribera, que cerquem el màxim benefici (l'accés a la major informació) amb el mínim d'esforç (també econòmic, és a dir, millor si és gratis); el preu aquí pot ser obviar quelcom que, de tan simple i senzill, massa vegades passem per alt: com va dir Carme Martínez opinar és barat (quan no gratis), informar és molt car!

Necessitem informar-nos, necessitem qui sàpiga treballar amb la informació, treballar-la, contrastar-la i oferir-nos-la amb rigor i qualitat. I potser sí que el menys important és el mitjà; de fet de mitjans n'hi ha que tanquen, n'hi ha que evolucionen, es re-inventen i fins i tot n'apareixen de nous... Amb independència dels mitjans, dels formats, necessitem periodistes!

Necessitem periodistes, periodistes honrats i que es mullin, com va dir Vicent Partal; de fet Partal va situar la informació com un element més de l'estat del benestar. Bons periodistes que puguin fer, com va dir Martí Gironell citant Lluís Foix, el primer esborrany de la història.

I els mitjans de comunicació, més enllà de necessitar periodistes, també necessiten, com va dir Vicent Partal, bons lectors: sense bons lectors no hi ha bons mitjans.

La clau per a tenir bons mitjans, doncs, la tenim nosaltres! Som nosaltres, al capdavall, amb els índexs d'audiència, de subscripcions, qui marquem el futur dels mitjans.

L'alcalde de Girona Carles Puigdemont, també periodista, va afirmar a l'obertura de l'acte que parlar dels mitjans de comunicació avui és tan com parlar del país de demà... veurem quants esborranys d'avui acaben fent, essent història!

---------------------------

pd. recull de les meves piulades sobre el debat:



dissabte, 12 d’octubre del 2013

#MinutsMusicals amb la Conquesta del paradís de Vangelis



Conquest of paradise

mm mm mm, mm mm mm mm mm,
mm mm mm, mm mm mm,

mm mm mm mm, mm mm mm mm mm,
mm mm mm, mm mm mm mm

In noreni per ipe,
in noreni cora;
tira mine per ito,
ne domina.

In noreni per ipe,
in noreni cora;
tira mine per ito,
ne domina. In noreni per ipe,
in noreni cora;
tira mine per ito,
ne domina.

In romine tirmeno,
ne romine to fa,
imaginas per meno per imentira

mm mm mm, mm mm mm mm mm
mm mm mm, mm mm mmmmm
mm mm mm mm, mm mm mm mm mm
mm mm mm, mm mm mmmmm
mm mm mm, mm mm mmmmm

Vangelis

Diu la història que fa 521 anys, tal dia com avui, el genovès (o català?) Cristòfor Colom va descobrir el nou món, va conquerir el paradís!

Diu la realitat d'avui que ni el nou món, ni el vell, són avui per avui el paradís terrenal en el que ens agradaria viure als homes i dones... i la responsabilitat, quan no culpa, és nostra!

Tenim encara un paradís per a conquerir!


divendres, 11 d’octubre del 2013

Primera cançó del rodamón. #SalvadorEspriu #AnyEspriu



Partirem de Barcelona,
centre, guia, cap, casal
d'aquesta petita terra
de noms i títols estranys.
Els seus senyors n'eren comtes,
temps després reis d'Aragó.
A ciutat, quan hi paraven,
aplegaven una cort,
amb albardans, dignataris,
barons, dames, trobadors,
escrivans, regalats clergues,
canilles, poltres, falcons.
En salvàvem el Tinell,
despullat, harmoniós,
i d'altres daurades pedres,
queixalejades pel sol.
Però l'evocada vila,
empara del meu enyor,
és avui traüt, desfici,
un enorme ventre fosc,
tot esvorancat per obres
manades sense destorb,
perquè lleis i normes ballen
al dring de grogues raons.
Amb tristesa la defujo,
de pressa n'alcem el vol.

Salvador Espriu. D'una vella i encerclada terra (1980)

En motiu de l'Any Espriu aquest 2013 cada divendres publico un poema de Salvador Espriu al bloc i cada dia un fragment de poema a Twitter.

dijous, 10 d’octubre del 2013

Catalunya i Espanya no encaixen, tampoc al trencaclosques del PP

Vinyeta de Peridis publicada a El País.
L'Alícia Sànchez-Camacho dies enrere va proposar al seu propi partit, a nivell estatal, un model de finançament més just per a Catalunya que va rebre, d'entrada, un sonor cop de porta!

D'aquest tema no m'interessa tan el detall de la proposta de l'Alícia, sinó l'evidència del difícil encaix de Catalunya dins Espanya, fins i tot la Catalunya del PP dins l'Espanya del PP!

Més divergències hi ha hagut i hi ha, també entre les files socialistes, malgrat la voluntat de compartir un destí comú per a Catalunya i Espanya.

La de la independència és una via complexa, no exempta de dificultats; la tercera via també... i fins i tot la segona, la de mantenir-nos com estem ara amb lleugers retocs, també sembla condemnada a no prosperar.

Cada dia Catalunya encaixa menys dins Espanya... És aquest un trencaclosques impossible? Veient aquest panorama, la resposta sembla òbvia!

dimecres, 9 d’octubre del 2013

Descobreix la Revista Mirall, una revista d'històries!


"RevistaMirall.com és un nou projecte periodístic on els continguts no els marca l'agenda oficial, sinó les preocupacions a peu de carrer. On les històries anònimes siguin sinònim d'actualitat. On l'escrutini polític sigui una constant. On la cultura hi jugui un paper destacat."

Així es presenta la Revista Mirall, una nova capçalera digital que pren el relleu de l'Intocable Digital i que té com a màxima el "periodisme sense pressa". La Revista Mirall, com també va ser-ho l'Intocable Digital, és un projecte liderat pel jove periodista Joan Solé. i jo, com he fet aquests darrers mesos a l'Intocable Digital, seguiré essent col·laborador de la Revista Mirall.

Com tot projecte nou la Revista Mirall necessita suport i empenta, també a nivell econòmic, motiu pel qual ha endegat una campanya de micromecenatge a Verkami: Revista Mirall, la revista de les persones anònimes!

Jo he donat, modestament, el meu suport a la Revista Mirall, com també ho han fet aquests periodistes... us sonen?


dimarts, 8 d’octubre del 2013

Participació ciutadana, l'eina per a fer possible la democràcia participativa


“Des de l’equip de govern, amb l’aprovació d’aquest reglament, volem potenciar la participació ciutadana, la participació de les entitats i les persones en les qüestions municipals. Amb l’objectiu de promoure la democràcia participativa per tal que, complementàriament amb la democràcia representativa, el govern del nostre poble, Sarrià de Ter, sigui més compartit. Aquest reglament és la base a partir de la qual s’organitza la participació ciutadana i expressa d’una manera clara un compromís polític: potenciar la participació ciutadana a partir d’un marc i una eina que permet desenvolupar-la.”

Aquest paràgraf forma part d'un article, “Acció de govern, govern en acció”, que vaig publicar al número 56 d'aquesta mateixa revista, corresponent al Parlem de Sarrià dels mesos de gener, febrer i març de 2006.

En aquell article feia un repàs de l'acció de govern corresponent a aquell trimestre, destacant l'aprovació del pressupost d'aleshores, de l'any 2006, el canvi del manteniment i gestió dels cementiris, l'aprovació del Pla Local de Joventut i l'aprovació del Reglament de Participació Ciutadana. El paràgraf que he transcrit al principi d'aquest article condensava la voluntat del govern d'aleshores, del PSC, de potenciar la participació ciutadana com una eina de major vinculació de la ciutadania, dels veïns i veïnes i de les entitats en els afers de competència i gestió municipal.

Aquell primer reglament de participació ciutadana preveia la constitució d'un Consell d'Entitats, un Consell Territorial, un Consell Sectorial i un Consell d'Infants i comptava, naturalment, amb la participació en aquests consells dels ja aleshores existents, així com amb la participació de les entitats del poble.

El canvi de govern que es va produir fruit de les eleccions municipals de l'any 2007 no va fer possible desenvolupar aquest reglament de participació ciutadana, quedant desat en un calaix. Sis anys i dos governs més tard, al juliol de 2012, l'equip de govern actual va presentar una proposta de reglament de participació ciutadana, semblant a l'aprovada aleshores, a la que des del PSC no només ens hi vam sumar, sinó que a més vam fer-hi aportacions de millora.

Aquest any 2013 s'han començat a activar nous consells de participació, com el de Comunicació, sumant-se als que tradicionalment ja funcionen de fa anys. Aquest any 2013, per dir-ho en altres paraules, el reglament de participació ciutadana finalment s'ha començat a desenvolupar.

La participació ciutadana segueix essent avui en dia un dels reptes més importants per l'administració local en general, i l'Ajuntament de Sarrià de Ter en particular, un element imprescindible en l'agenda política. Sense alterar els mecanismes de representació i decisió política que fins avui regeixen els ajuntaments, també el de Sarrià de Ter, la participació ciutadana ha d'esdevenir l'eina que permeti, com deia fa sis anys, passar de la democràcia representativa, votar cada quatre anys i que els polítics decideixin sols, a la democràcia participativa, implicar-nos com a ciutadans i entitats en el debat i presa de decisions de l'acció política del nostre ajuntament, del nostre poble.

El Reglament de Participació facilita espais i canals de participació a través dels consells, dels ja existents i dels de nova creació, però la veritable clau de la participació és l'accés a la informació; sense informació no hi ha participació.

Fomentar la participació ciutadana és molt més que aprovar un reglament i estructurar uns consells de participació, és sobretot posar a l'abast la informació necessària per a poder debatre, primer, i prendre decisions, després, sobre els diversos aspectes de l'acció política local. És aquí on, penso jo, cal que des del govern, també des dels grups de l'oposició, es faci un major esforç.

És per això que l'èxit o el fracàs de la participació ciutadana no depèn del nombre de vegades que es reuneixi un consell, sinó de la qualitat de la informació, del debat i de les decisions que finalment s'acabin prenent.

La democràcia representativa se'ns ha fet insuficient, la maduresa democràtica de la nostra societat, també la immaduresa democràtica d'alguns polítics, fan necessari de fa temps que es faci un pas més, que virem vers la democràcia participativa; en alguns sectors de l'administració local i autonòmica s'han fet en aquesta línia experiències prou reeixides i Sarrià de Ter no n'ha de restar al marge.

La responsabilitat és de tothom, dels veïns i veïnes, ciutadania, entitats i agents econòmics, i també i sobretot dels representants públics, regidores i regidors de l'Ajuntament de Sarrià de Ter, especialment dels qui tenen responsabilitats de govern.

El compromís del PSC de Sarrià de Ter és avui el mateix que el que vaig expressar l'any 2006: “fent camí plegats en l’aprofundiment i potenciació de la participació ciutadana i la democràcia participativa.”

Article publicat al número 85 de la revista Parlem de Sarrià.

dilluns, 7 d’octubre del 2013

Celebració dels 10 anys de la Biblioteca Just M. Casero

La Clàudia i la Irina, les meves filles grans, el dia de la inauguració de la biblioteca.
La Biblioteca Just M. Casero de Girona fa 10 anys. 10 anys! El 18 d'octubre de 2003 la Biblioteca Just M. Casero es va inaugurar en un acte festiu i emotiu alhora, com la majoria en els que recordem en Just, el meu pare.

Enguany per a celebrar l'aniversari s'ha programat una interessant taula rodona que, sota el títol "El paper dels mitjans de comunicació avui",  ens convidarà reflexionar sobre el present i futur de la premsa; hi intervindran Carme Martínez (Ràdio Girona/Cadena Ser), Vicent Partal (Vilaweb), Carles Ribera (El Punt/Avui) i Alfons Petit (Diari de Girona), amb la moderació del periodista i escriptor Martí Gironell.

La taula rodona es celebrarà el proper divendres 11 d'octubre a les 19h a la Biblioteca Just M. Casero.

A banda d'aquesta taula rodona la biblioteca també ha organitzat un taller de Wikipèdia, per a millorar la informació de l'actual entrada de Just M. Casero a la Wikipèdia i la presència de Mar Bosch, guanyadora del darrer 32è Premi Casero amb l'obra "Bedlam, darrere les hores càlides" al club de lectura, el proper 24 d'octubre a les 20h. Aquesta darrera activitat s'emmarca també els actes del Premi Casero.

10 anys, com passa el temps! Llavors encara havia de néixer la meva tercera filla i les altres dues tenien 4 i 1 any respectivament!

Fa 10 anys...
Amb la Clàudia i la Irona anant a la biblioteca, fa 10 anys...

divendres, 4 d’octubre del 2013

Cançó del triomf de la nit. #SalvadorEspriu #AnyEspriu



Cançó del triomf de la nit

On l'or acaba
tan lentament, banderes,
nit enlairada.

Escolta una remor
de moltes aigües:
amb el vent, contra tu,
cavalls salvatges.
Quan et sentis cridat
pels corns de caça,
ja per sempre seràs
del fosc reialme.

Ai, el vell arrelat
dolor que no té alba!

Salvador Espriu. El caminant i el mur (1954)


Aquest 2013 cada divendres publico un poema de Salvador Espriu al bloc i cada dia un fragment de poema a Twitter en motiu de l'Any Espriu.

dijous, 3 d’octubre del 2013

"No deixaria mai de ser educador social perquè..."

Tira còmica sobre educació social de "El Listo".
D'entre les múltiples coses que sóc, una és educador social. Quan les meves filles em pregunten què sóc, de la mateixa manera que la meva dona diu que és mestra, jo dic, per fer-ho fàcil, que sóc educador social.

Malgrat no haver-ne acabat els estudis (abandonats ja fa molts anys), malgrat el meu lloc de treball actual no és, estrictament, d'educador social, me'n sento i pressento que sempre me'n sentiré.

Ahir, en motiu del dia internacional de l'educació social, el CEESC (Col·legi d'Educadores i Educadors Socials de Catalunya) van organitzar, dins els actes de la Setmana de l'Educació Social, un "Carnaval de blogs", demanant a educadors i educadores socials blocaires que publiquéssin una entrada al seu blog sobre al voltant d'aquesta frase: "No deixaria mai de ser educador/a social perquè..."

No deixaria mai de ser educador social perquè segueixo pensant que és un privilegi treballar per a transformar la societat, per a llimar, fins a eliminar-les si és possible, les desigualtats, per a oferir a qui més ho necessita el suport necessari per a potenciar la seva autonomia, les seves capacitats; per seguir acompanyant a les persones en situació d'exclusió, o en risc de patir-ne, cap a la inclusió.

Fa quasi dues dècades que formo part i treballo en una entitat social, desenvolupant-hi diferents tasques professionals (educador de CRAE, director de llar residència i ara coordinant un programa d'inserció laboral). Malauradament la nostra tasca és, encara avui, molt necessària. Lluny de desaparèixer, les desigualtats creixen i es fan cada dia més evidents, i amb elles les dificultats de les persones, de moltes persones, de desenvolupar tot el seu potencial.

No deixaré mai de ser educador social pel mateix motiu que la meva dona no deixarà mai de ser mestra, exerceixi o no.  Hi ha qui en diu vocació... Serà això?

dimecres, 2 d’octubre del 2013

Drets Humans pel Blog Action Day 2013! #BAD13


El proper 16 d'octubre de 2013 milers de blocs d'arreu del món publicaran articles sobre els Drets Humans, tema escollit per a la 7a edició del Blog Action Day.

El Blog Action Day és un esdeveniment anual d'abast mundial que des de l'any 2007 promou la publicació de continguts de milers de blocs sobre un tema concret: medi ambient (2007), pobresa (2008), canvi climàtic (2009), aigua (2010), alimentació (2011), "el poder de nosaltres" (2012).

El tema per a l'edició d'enguany és el Drets Humans, uns drets que malauradament no es respecten arreu del món! Són molts els angles i perspectives des d'on podem observar cada un dels 30 articles de la Declaració Universal dels Drets Humans, molts els temes que podem abordar en les nostres publicacions...

Si vosaltres també voleu participar en aquest esdeveniment d'abast mundial, podeu fer-ho registrant el vostre bloc a la iniciativa i preparant una entrada al vostre bloc per a publicar el proper 16 d'octubre!

De moment ja hi ha més de 1.200 blocs registrats de 107 països, en 26 idiomes, el català entre ells, encara que amb una presència molt minsa.

Encara sou a temps a registrar el vostre bloc... Us hi animeu?