dilluns, 30 de novembre de 2009

Futbol al cinema... futbol de pel·lícula?




Aquest diumenge al vespre jo també vaig veure el clàssic, el partit entre el Barça i el Madrid, en un cinema. Amb en Jordi, el meu sogre, i en Víctor, un meu cunyat, vam anar als cinemes Albèniz de Girona. La sala, com moltes altres, plena... el cert és que la retransmissió en sales de cinema ha generat molts expectació, però no sé jo si finalment, tal i com s'ha fet en aquesta primera ocasió massiva, es consolidarà.

En positiu, sens dubte, la possibilitat de veure el partit còmodament assegut i climatitzat en una gran pantalla, però jo m'esperava trobar-hi un ambient semblant al dels bars i/o penyes i, si més no a la meva sala, res de res... La gent era al cinema i la majoria semblaven mirar una pel·lícula: ni càntics, ni emoció col·lectiva (més enllà del gol, naturalment)...

Pel que fa al so, una qüestió que havia de ser un fet diferencial i valor afegit, es sentia molta remor del públic però poc so directe del terreny de joc: ni els jugadors ni les banquetes, sí el soroll dels impactes a la pilota... El so no et transportava al camp, és impossible viure assegut en una sala de cinema el directe, l'ambient, del partit essent al camp.

Penso que caldria plantejar-se, per a futures sessions de futbol en cinemes, introduir la locució del partit; ja sé que aquí s'obriria un debat sobre quina emissora o s hauria de ser la retransmissió pròpia del canal de TV que en té els drets televisius... Però penso que la locució del partit crearia més ambient, doncs d'alguna manera les retransmissions més enllà d'explicar-nos les jugades, introdueixen elements d'emoció i intensitat narrativa als partits. Jo hi vaig anar provist d'auriculars i amb la ràdio del mòbil anava escoltant diverses retransmissions, com faig quasi sempre (Catalunya Ràdio, RAC 1 i la Ser).

El futbol és esport i també és, naturalment, espectacle. La fórmula als cinemes pot funcionar en partits puntuals, però penso que caldria millorar-ne l'oferta, sobretot tenint present el preu (encara que en el meu cas particular, el sogre em va convidar...).

Ahir al vespre a la sala de cinema, al llarg de quasi tot el partit va regnar la contenció, no es va viure apassionadament el matx... Malgrat això em va agradar molt l'experiència de veure i viure el partit al cinema, una experiència que agraeixen les sales però que possiblement es miren amb recel els bars... Però en el fons Jaume Roures deu mirar de casar feliçment dues de les seves passions (i dos dels seus negocis): futbol i cinema...

diumenge, 29 de novembre de 2009

Minúscul o el món a través dels ulls dels insectes...



Minúscul (Minuscule, de France 2 i Disney Channel) és una sèria de dibuixos animats francesos que són molt més que dibuixos animats... Són extraordinaris capítols curts (no més de sis minuts) divertidíssims amb una imatge molt realista que utilitza també imatges reals... I sobretot amb un só i efectes especials magnificats que són, amb l'originalitat de les històries, la clau de l'èxit!.

A casa nostre es poden veure al Canal Súper 3, que n'ofereix en petites dosis que enganxen i t'obren la gana per veure'n més... O bé directament per comprar-te els diferents dvd que ja han editat, almenys a França...



Queda demostrat, una vegada més, que es pot ser molt gran essent minúscul!... Vaja, que el tamany no importa...

dissabte, 28 de novembre de 2009

Les 7 propostes del PSC pel FEIL 2010 de Sarrià de Ter


Aquest és el comunicat de premsa que hem fet el PSC de Sarrià de Ter respecte a la proposta d'obres subvencionables pel FEIL 2010 de Sarrià de Ter.


El grup municipal del PSC, a l'oposició a l'Ajuntament de Sarrià de Ter, ha presentat formalment al govern municipal una proposta de fins a set projectes subvencionables pel Ministeri de Política Territorial en la convocatòria del Fons Estatal d'Inversió Local (FEIL) 2010.

Per Roger Casero, portaveu del PSC de Sarrià de Ter, “el grup municipal socialista hem presentat les set propostes, prioritàries a criteri nostre, amb el ferm desig que puguin ser objecte de debat i contrast amb les que pugui preveure el govern municipal”.

Les propostes del PSC, que s'ajusten als criteris de foment de la sostenibilitat econòmica, ambiental i social, són:

. Ampliació de la xarxa de fibra òptica al municipi

. Informatització del registre d'entrades i sortida i inici de creació de l'oficina virtual municipal a través del portal web, introduint també l'ús del DNI electrònic

. Millora del sistema de calefacció del CEIP Montserrat, renovant-ne la instal·lació (radiadors i canonades d'alimentació i retorn d'aigua), per millorar-ne l'eficiència energètica

. Impulsar i fer la climatització i l'ACS amb energia geotèrmica a la nova biblioteca municipal

. Renovació de la xarxa elèctrica d'enllumenat públic de Sarrià de Dalt per la millora de la il·luminació del sector i l'eficiència energètica

. Renovació dels contenidors soterrats del carrer Major

. Construcció de l'obra civil bàsica (tancaments, instal·lacions i revestiment de fusta) de l'auditori del nou centre cultural

Segons Roger Casero “comprenem que tenint present els 467.24 € previstos al FEIL 2010 per Sarrià de Ter i descomptant-ne el 20% per a despeses corrents en matèria social, no tots els projectes que proposem poden ser subvencionats, motiu pel qual proposem un debat entre els grups municipals per marcar les prioritats d'inversió del FEIL 2010 al municipi”.

Al darrer ple municipal, celebrat el passat dimarts 24 de novembre, el grup municipal socialista va exposar al govern municipal els motius i justificació de cada un dels set projectes proposats.

divendres, 27 de novembre de 2009

CV10, un portal de feina sense intermediaris



La setmana passada vaig rebre un correu electrònic on em demanaven, com a coordinador d'Incorpora Girona, si podia enllaçar al nostre web el portal de feina CV10. D'aquest portal n'havia sentit a parlar temps enrere, però amb la recepció del correu vaig veure l'oportunitat de conèixer-los, de manera que m'hi vaig posar en contacte i vam concertar una visita. Com sempre, prefereixo ser jo qui em desplaci a les empreses i, amb CV10, no va ser una excepció.

Aquest dimecres vaig conèixer en Marc, jove emprenedor gironí. Dins un petit despatx de la Incubadora de Banyoles, el viver d'empreses del Consell Comarcal del Pla de l'Estany, em va explicar el seu projecte empresarial, CV10. És encara un projecte jove, però amb dosis de maduresa, sòlid i en procés d'expansió.

És cert que de portals de feina n'hi ha molts, pel què CV10 ha d'oferir quelcom diferent que els altres... i de fet ofereix quelcom diferent... Tal i com s'autodefineix el propi portal, no hi ha intermediaris ni de selecció ni de contractació, és a dir, que les empreses contacten directament amb els possibles candidats. D'altra banda, a diferència d'altres portals de feina, al CV10 les empreses no publiquen ofertes laborals, ni les persones demandants de feina hi troben ofertes de treball. Les empreses hi troben persones treballadores, hi troben els seus CV, que poden descarregar-se a un preu molt econòmic. Com en altres portals de feina, el registre per a persones treballadores i per a empreses és gratuït.

En Marc sap molt bé què es porta entre mans; coneix el sector de la selecció de personal, de les empreses de selecció i coneix el món empresarial. Em va agradar el seu projecte, però sobretot em va agradar parlava del seu projecte. Admiro els emprenedors, els qui prenen la iniciativa i busquen oportunitats, els qui s'arrisquen però, sobretot, els qui tenen la visió, troben la missió i executen el pla...

Tafanejant les empreses registrades a CV10 hom pot veure que aquest és un portal que, tant per elles com sobretot per les persones que busquen feina, cal tenir ben present...

dijous, 26 de novembre de 2009

La dignitat de Catalunya. Editorial sense precedents dels diaris catalans


Aquest és l'editorial conjunt que, en un fet sense precedents, publiquen avui els següents diaris: La Vanguardia, Avui, El Punt, Diari de Girona, Diari de Tarragona, Segre, La Mañana, Regió 7, El 9 Nou, El Periódico, Diari de Sabadell i Diari de Terrassa. Catalunya, la defensa del seu Estatut vigent i el reclam d'un millor autogovern i finançament són qüestions que, de la mateixa manera que han fet convergir els principals diaris de Catalunya, bé hauria d'unir-nos més també als catalans. Aplaudeixo la iniciativa editorial, una coincidència que sens dubte no és gratuïta ni baladí, sinó que respon a un desgast i cansament, també dels mitjans, fruit de les tensions polítiques, jurídiques, econòmiques entre Catalunya i Espanya.
La dignitat de Catalunya

Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d’emetre sentència sobre l’Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel cap de l’Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: «Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i Jo vinc a sancionar la llei orgànica següent». Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l’alt tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors. L’expectació és alta.
L’expectació és alta i la inquietud no és escassa davant l’evidència que el Tribunal Constitucional ha estat empès pels esdeveniments a actuar com una quarta Cambra, confrontada amb el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i la voluntat ciutadana lliurement expressada a les urnes. Repetim, es tracta d’una situació inèdita en democràcia. Hi ha, no obstant, més motius de preocupació. Dels 12 magistrats que componen el tribunal, només 10 podran emetre sentència, ja que un (Pablo Pérez Tremps) està recusat després d’una espessa maniobra clarament orientada a modificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto García-Calvo) ha mort. Dels 10 jutges amb dret a vot, quatre continuen en el càrrec després del venciment del seu mandat, com a conseqüència del sòrdid desacord entre el Govern i l’oposició sobre la renovació d’un organisme definit recentment per José Luis Rodríguez Zapatero com el «cor de la democràcia». Un cor amb les vàlvules obturades, ja que només la meitat dels seus integrants estan avui lliures de contratemps o de pròrroga. Aquesta és la cort de cassació que està a punt de decidir sobre l’Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal –un respecte sens dubte superior al que en diverses ocasions aquest s’ha mostrat a si mateix–, no farem més al·lusió a les causes del retard de la sentència.

Avanç o retrocés
La definició de Catalunya com a nació al preàmbul de l’Estatut, amb la consegüent emanació de símbols nacionals (¿que potser no reconeix la Constitució, al seu article 2, una Espanya integrada per regions i nacionalitats?); el dret i el deure de conèixer la llengua catalana; l’articulació del Poder Judicial a Catalunya, i les relacions entre l’Estat i la Generalitat són, entre altres, els punts de fricció més evidents del debat, d’acord amb les seves versions, ja que una part significativa del tribunal sembla que està optant per posicions irreductibles. Hi ha qui torna a somiar amb cirurgies de ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, lamentablement, la pedra de toc de la sentència.
No ens confonguem, el dilema real és avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d’una Espanya plural, o el seu bloqueig. No només estan en joc aquest o aquell article, està en joc la mateixa dinàmica constitucional: l’esperit de 1977, que va fer possible la pacífica transició. Hi ha motius seriosos per a la preocupació, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l’Estatut en un verdader tancament amb pany i forrellat institucional. Un enroc contrari a la virtut màxima de la Constitució, que no és sinó el seu caràcter obert i integrador. El Tribunal Constitucional, per tant, no decidirà únicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei orgànica de l’Estat (un PP que ara es reaproxima a la societat catalana amb discursos constructius i actituds afalagadores).

Els pactes obliguen
L’alt tribunal decidirà sobre la dimensió real del marc de convivència espanyol, és a dir, sobre el més important llegat que els ciutadans que van viure i van protagonitzar el canvi de règim a finals dels anys 70 transmetran a les joves generacions, educades en llibertat, plenament inserides en la complexa supranacionalitat europea i confrontades als reptes d’una globalització que relativitza les costures més rígides del vell Estat nació. Estan en joc els pactes profunds que han fet possible els 30 anys més virtuosos de la història d’Espanya. I arribats a aquest punt és imprescindible recordar un dels principis vertebradors del nostre sistema jurídic, d’arrel romana: Pacta sunt servanda. Allò pactat obliga.
Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esforç a la transferència de rendes a l’Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els quantiosos beneficis de la capitalitat de l’Estat; parlen una llengua amb més marge demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que, en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a un obsessiu escrutini per part de l’espanyolisme oficial, i acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d’aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga.
Som en vigílies d’una resolució molt important. Esperem que el Constitucional decideixi atenent les circumstàncies específiques de l’assumpte que té entre mans –que no és sinó la demanda de millora de l’autogovern d’un vell poble europeu–, recordant que no existeix la justícia absoluta, sinó només la justícia del cas concret, raó per la qual la virtut jurídica per excel·lència és la prudència. Tornem a recordar-ho: l’Estatut és fruit d’un doble pacte polític sotmès a referèndum.

Solidaritat catalana
Que ningú es confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. Que ningú erri el diagnòstic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i les contrarietats. No som davant d’una societat feble, postrada i disposada a assistir impassible al deteriorament de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenllaç negatiu i confiem en la probitat dels jutges, però ningú que conegui Catalunya posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l’autogovern, l’obtenció d’un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i continuaran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social. Si és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d’una societat responsable.

Pulpopop, entrevista a Catalunyarock i noves cançons a Manresa


Pulpopop han estat entrevistats recentment al portal web Catalunya Rock (el portal independent de la música en català). Aquest és un breu fragment de l'entrevista:

Què us va empényer a fer el grup?

Pulpo: ―Sobretot l’atzar de l’elixir màgic que és la ratafia feta per les avies de La Cellera de Ter.

Pop: ―Com? Tocàvem i toquem en un grup de jazz “Freak”, havíem d’actuar a la ‘jam’ de la Festa Major de La Cellera de Ter, es va posar a ploure i la ‘jam’ va passar a fer-se al bar del poble. La infrastructura diguem-ne instrumental era guitarra i veu, el jazz doncs era complicat de reproduir i després d’uns gots “d’elixir màgic” van sonar el que més tard serien els primers acords de Pulpopop.

Pulpopop és un grup molt actiu i els seus tentacles arribaran, avui dijous (23:00h), fins al Voila! café-teatre de Manresa dins la Xarxa de Cases de la Música Populars de Catalunya.


Al concert de Manresa Pulpopop no només hi estrenarà noves cançons, sinó que també augmentaran la família d'instruments, que no, de moment, de músics, tot i que sembla que entre les sorpreses hi haurà les col·laboracions de la cantant Bikimel (finalista del Sona 9-2008) i del cantautor de Manresa Damià Olivella...
 
Bona feina pulpos!
 
-------------------------------------------
 
pd: més sobre les entrades de pulpopop en aquest bloc aquí...

dimecres, 25 de novembre de 2009

Manifest PSC 25 novembre. Educació + tolerància zero = + IGUALTAT


A punt de complir-se cinc anys de la promulgació de la Ley Integral de Medidas Urgentes contra la violencia de género i gairebé dos anys de la Llei dels Drets de les Dones per a l’eradicació de la violència masclista, és hora de reconèixer allò que aquestes lleis pioneres han suposat per a la societat i també la seva transcendència a nivell mundial: aquestes mesures legals han estat imprescindibles perquè la conscienciació social en contra d'aquests crims hagi calat profundament en la societat, i han tingut una especial rellevància en la protecció de les víctimes de maltractaments i en el respecte i la dignitat que han assolit les dones al llarg d'aquests anys.

A Catalunya, tot i la tasca feta pels ajuntaments, la sequera de respostes polítiques a aquest fenomen durant els diferents governs de CiU ha fet que encara resti molta feina per fer. Tot i amb això, aquestes lleis estan demostrant ser eficaços instruments: molts han estat els maltractaments evitats i els assassinats que s'han impedit. Moltes les dones que són, han estat i seran protegides i salvades d'una situació de greu risc físic i psíquic, i moltes també les persones que han pogut sortir de l'espiral de terror, crueltat i violència que els maltractaments signifiquen, gràcies a aquestes Lleis i al seu desenvolupament. Però també han estat moltes les persones que, gràcies a les referències marcades per ambdues lleis, han arribat a identificar i rebutjar la violència que es mantenia en costums i hàbits disfressats de normalitat.

En aquest temps, les campanyes de conscienciació social han produït els seus fruits, però no podem passar per alt que queden missatges, palesos o soterrats en les famílies, en l'educació, en els mitjans de comunicació, en la publicitat, en la televisió, en els videojocs, etc., que segueixen transmetent una imatge de les dones que denigra profundament el seu paper i la seva situació en la societat, que les menysprea i les anul·la, que les fa responsables, gairebé, de tots els mals, mantenint un estereotip femení cruel i inacceptable i, sobretot, injust.

Aquesta imatge, tergiversada i malèvola, s’insereix en el més profund de les persones més joves que estan formant la seva personalitat i les fa reproduir tan terrible violència, cosa que comporta que l'edat de maltractadors i víctimes sigui cada vegada menor i que els casos de maltractament hagin augmentat en les franges d'edat inferiors als 30 anys.

Hem de treballar, doncs, perquè la percepció social que hom té de les dones no segueixi sent esbiaixada, de dependència ni de dominació. I en aquesta tasca és imprescindible implicar i reconèixer a tots aquells homes que estan convençuts que sense igualtat d’oportunitats no assolirem mai la justícia social ni transformarem un model de societat que ens impedeix assolir la felicitat a totes i a tots, a tots aquells que saben que aquesta lluita és també la seva.

L'educació en valors democràtics implica situar el paper de les dones com a persones en igualtat de drets i per això, l'educació, tant dins de la família com a l'aula, ha de ser l'eix de les nostres properes actuacions de manera prioritària. El desenvolupament de programes específics contra la Violència de Gènere a les Escoles, Instituts i Universitats ha d'abordar-se com a base fonamental, com el puntal definitiu per a acabar amb la violència de gènere. Però també cal cercar un compromís més explícit en pares i mares perquè qüestionin i combatin tot allò que contribueixi a la perpetuació dels rols de la desigualtat, i perquè transmetin missatges directes als seus fills i a les seves filles: “que no se t’acudeixi controlar a una dona”, i “no et deixis mai controlar per un home”.

Ens queda molt treball per fer en el llarg camí cap a la igualtat, per aconseguir la construcció d’una societat sense subordinacions culturals i socials entre dones i homes. A les novetats legislatives introduïdes per la Llei dels drets de les Dones per a l’eradicació de la violència masclista caldrà afegir hi aquelles que incorpori la futura Llei d’igualtat catalana que s’està dissenyant en aquests moments. I no cal dir que encara existeixen països a Europa que ni tan sols quantifiquen els assassinats per violència de gènere i en els quals aquests no són considerats com específics de violència contra les dones. És aquest un repte que caldrà intentar resoldre durant la Presidència Espanyola de la Unió Europea a partir de Gener de 2010 i per al qual ja s'ha anunciat un primer pas definitiu: la creació de l'Observatori Europeu de Violència de Gènere i l'aplicació de l'Ordre de Protecció Europea que suposarà un nivell de protecció uniforme per a les víctimes de violència de gènere en tots els Estats de la Unió.

Estem en un moment en què la societat ha d'agafar, encara amb més decisió, les regnes del canvi de valors en els i les joves i ha de fer una crida general al respecte, a la dignitat, a la llibertat, a la igualtat, a la integritat i al valor social imprescindible de les dones com a subjectes posseïdors dels drets fonamentals.

El futur no és només l'arribada del temps esperat, el futur ha de ser construït, i aquesta construcció ha de ser aixecada sobre els pilars dels drets humans, de tots ells. Si en falta algun, com ara succeeix amb la Igualtat, el futur mai arribarà. És cert que tots i totes hem de construir el futur, però també és veritat que l'aportació dels i les joves és decisiva perquè l'espai conquerit sigui un lloc de convivència on es trobin la igualtat amb la llibertat, i la justícia amb la dignitat.

25 de novembre de 2009
Dia Internacional contra la violència de gènere

dimarts, 24 de novembre de 2009

Ple de Champions a Sarrià de Ter



La cita està marcada al calendari des de fa més de dos anys; cada darrer dimarts dels mesos senars puntualment a 2/4 de 9 a Sarrià de Ter celebrem els plens ordinaris. Aquest dimarts, dia 24 de novembre, no en serà una exepció. El ple coincidirà amb un partit de futbol, el Barça - Inter de la lligueta de la Lliga de Campions.

No és la primera vegada que es produeix una d'aquestes (inoportunes o felices, segons la parròquia!) coincidències, ha passat d'altres vegades; però al contrari de les altres vegades el ple d'avui, d'aquest dimarts 24 de novembre, sembla realment un Ple de Champions!.

Més enllà la molta o poca importància dels temes que tractarem, no són aquests els que, a criteri meu, adjectiven el ple de Champions, sinó més aviat la seva curta ordre del dia: descomptant els punts rutinaris (lectura i aprovació de l'acta anterior, decrets i assumptes d'alcaldia, mocions i assumptes urgents i precs i preguntes) a l'ordre del dia hi ha tan sols dos punts, essent un d'ells un tema que no mereix massa discussió...

Tot plegat un ple que, si ens ho proposéssim tots els grups municipals (govern i oposició) podriem ventilar amb menys de cinc minuts...
Si ha de dependre del grup municipal del PSC de Sarrià de Ter, del qual formo part com a portaveu, no serà el cas... Naturalment no allargarem, com no hem fet mai, innecessàriament el ple amb llargues intervencions, però no aviarem els temes, per ganes de futbol que tinguem alguns...

dilluns, 23 de novembre de 2009

Anunci licitació 8 carrils Sarrià de Ter: la sorpresa del govern és la meva preocupació...


Viaducte de l'AP7 al seu pas per Sarrià de Ter

Diu el govern municipal mostrar-se sorprès per la propera licitació, segons va anunciar Abertis, de les obres d'ampliació del tram Fornells - Vilademuls de l'AP7, és a dir per allò que a Sarrià de Ter anomenem els 8 carrils!.

A mi la notícia, apareguda divendres als mitjans, també em va causar sorpresa, però la reació del govern municipal (ERC+CiU) m'ha generat preocupació...

Tal i com ja he expressat al meu Facebook:
Si el govern de Sarrià de Ter està sorprès, el PSC estem preocupats per al sorpresa del govern.
Quina interlocució tenen amb Acesa? I amb el Ministeri de Foment? I amb la Direcció General de Carreteres? I amb la Secretaria de Mobilitat? Què han fet des de la darrera visita al Ministeri a Madrid? Què se'ls hi ha escapat?

Si ells estan sorpresos, nosaltres, a més a més, estem preocupats...
 
No per sincera la preocupació del govern municipal deixa de ser preocupant... Naturalment resten encara coses per tancar, però precisament per això la seva sorpresa genera preocupació... que no els seguien treballant aquests temes amb Acesa i Foment?!.
 
En fi, amb sorpresa i preocupació, ho anirem seguint...

diumenge, 22 de novembre de 2009

Jugant amb bombolles de sabó...


Foto: L'Abril i la Clàudia fent bombolles de sabó a casa... Publicada al meu Twitxr
Aquest dissabte al matí la Clàudia (10 anys) i l'Abril (3 anys) es van ben entretenir fent bombolles de sabó... (la Irina, de 7 anys era a casa d'una amiga...). Els vaig fer alguna foto i amb la càmera la Clàudia, a part de fer més fotos, va gravar un clip de vídeo... Amb tot plegat he fet aquest petit i modest vídeo d'escassament un minut...

Jugant amb bombolles de sabó (21/11/2009)

dissabte, 21 de novembre de 2009

21-11-1994, el dia que, sense saber-ho, va determinar la meva vida laboral


Al despatx d'educadors de l'antic CRAE Salt - El Tarlà, l'any 1996

El dilluns 21 de novembre de 1994 va ser un dels meus primers dies de feina; no va ser el primer primer dia de feina (abans ja havia treballat intermitentment de repartidor de correu comercial i de monitor de lleure), tampoc va ser l'últim (n'han vingut més de primers primer dia de feina), però sí va ser un dia que va marcar, sense saber-ho aleshores, el meu futur professional...

Cursant Educació Social a la UdG unes companyes de classe, treballadores dels equips de serveis socials del Consell Comarcal del Gironès, van deixar un anunci d'una feina en un CRAE (un centre de menors tutelats) gestionat pel propi Consell. L'oferta no era res de l'altre món: buscaven un becari per a treballar 5 hores a la setmana!. El sou, us podeu imaginar, poc més que simbòlic...

En un primer moment no hi vaig fer massa cas, però un dia ho vaig rumiar: les cinc hores a la setmana eren una hora cada dia, de 8 a 9 del matí, per a reforçar a l'educador del centre durant l'estona de llevar la mainada i preparar-los per anar a l'escola. L'horari combinava molt bé amb els estudis, el sou era el menys important, però en canvi em permetria conèixer de primera mà un servei, fer atenció directa!.

Vaig presentar una instància al Consell Comarcal acompanyada del meu, llavors curt CV, i resulta que finalment la feina va ser per mi. Fantàstic!.

El divendres abans recordo que amb la meva mare vam buscar la localització del CRAE, al carrer Joan Alzina de Girona, al barri de Palau. El dilluns 21 de novembre de 1994, amb la meva moto (llavors una Vespa 200!) vaig anar, puntualment, al centre i vaig picar la porta. Em va obrir l'educadora que havia fet la nit, la Mònica... Vaig conèixer després els i les menors que vivien al centre i, aquella mateixa setmana, a la reunió d'equip educatiu, vaig conèixer la resta d'educadors i personal del centre, entre ells en Ricard, a qui tenia de professor a la universitat,  a la Gemma, qui anys enrere havia estat Cap (monitora) meva a l'Agrupament Escola i Guia Joan Pons.

Aquells primers dies no era conscient on m'acabava de ficar!. Resulta que al centre, de titularitat de la Generalitat però de gestió delegada al Consell Comarcal, hi havia treballadors d'ambdues administracions. Aquest CRAE, juntament amb dos més també gestionats pel Consell Comarcal, deixarien d'estar gestionats properament per l'ens comarcal en previsió que la Generalitat els considerés de gestió delegada en un futur molt proper. Aquest horitzó afectava de manera diferent als treballadors dels tres CRAE (Sobrequés, Segre i Salt - El Tarlà), als de la Generalitat (que podrien ser reubicats a altres centres de menors propis) i als del Consell Comarcal del Gironès, el destí dels quals anava lligat als futurs gestors dels CRAE.

Davant aquesta situació el conjunt de treballadors dels tres CRAE contractats pel Consell Comarcal s'havien començat a organitzar per prendre la iniciativa de crear una entitat social per optar a guanyar el concurs dels tres centres, en comptes d'esperar que el destí, que la incertesa, dictés sentència...

A mi, tot i tenir un horari ridícul i ser, com aquell qui diu, l'últim mono a pujar al vaixell, se'm va demanar si volia formar part de la creació d'una nova entitat amb la voluntat de mantenir els nostres llocs de treball als centres de menors, amb la perspectiva que després del canvi de titularitat i del canvi de personal (la marxa dels treballadors contractats per la Generalitat) als CRAE caldria ocupar les places vacants d'educadors i jo, becari acabat d'arribar, podria optar-ne a una.

I així va ser: el 28 de desembre de 1994 una colla de treballadors dels 3 CRAES (Sobrequés, Segre i Salt - El Tarlà), educadors socials i becaris, vam crear el què aleshores vam anomenar Associació Plataforma Educativa 3 Esses (actualment Plataforma Educativa).

Finalment, amb un procés complex, l'entitat va passar a gestionar els tres CRAE, de manera plena i definitiva l'abril del 1995.

A partir del gener de 1995 les meves 5 hores setmanals es van concentrar a la tarda de divendres, doncs calia que anés coneixent millor la dinàmica del CRAE, i a partir de l'1 d'abril de 1995 vaig començar a treballar d'educador al CRAE...



Amb un dels menors acollits, l'any 1995

Des d'aleshores sempre més he treballat a Plataforma Educativa, com molts altres companys i companyes de l'entitat (novembre 1994 - setembre 2001 d'educador al CRAE, setembre 2001 - desembre 2004 de director de la Llar Residència Sant Ponç i des del juliol de 2007 com a coordinador d'Incorpora Girona), fent només un parèntesi de dos anys i mig de dedicació exclusiva  l'Ajuntament de Sarrià de Ter coma primer tinent d'alcalde (gener 2005 - juny 2007).

Avui fa 15 anys, el dilluns 21 de novembre de 1994, sense saber-ho aleshores, vaig ser al lloc adequat al moment adequat. Aquest fet també va precipitar la meva emancipació, a principis d'estiu de l'any 1995...
Sempre m'he sentit afortunat per la possibilitat de formar part de la creació i vida de Plataforma Educativa, per haver crescut professionalment treballant en l'entitat i per a l'entitat, envoltat de grans amics i professionals...

Mai una feina tan (aparentment) insignificant, quasi de per riure, m'havia aportant tant!

divendres, 20 de novembre de 2009

L'entrevista al coordinador Incorpora Girona de TVGi a la Fira de Mostres'09

Dins la programació especial de les Fires de Girona'09 Televisió de Girona (TVGi), amb plató a la Fira de Mostres, em va entrevistar com a coordinador d'Incorpora Girona per l'estand de "la Caixa", que enguany tractava sobre l'acció de l'Obra Social Fundació "la Caixa" a les comarques gironines.




Trobareu l'entrevista en aquest punt temporal del vídeo: 1:15:20 (desplaceu el marcador temporal fins al punt indicat i el vídeo es carregarà ràpidament)

Al llarg de les quasi 2 hores d'aquest vídeo també hi ha aquests continguts:

_PREMIS EXPOSITORS. (enhorabona!)
_CAIXA DE GIRONA. (la competència!... però també complementaris i, amb i sense fusió, necessaris...)
_ENTREVISTA A JOAN BOADA. (un bon mosso!)
_ENTREVISTA GERMANS ROCA. (mmmmmmmm!)
_ENTREVISTA A GUILLEM TERRIBAS. (demà serà un altre dia...)
_LA CAIXA. OBRA SOCIAL. (l'ànima...)
_ MISSA. (amén!)

dijous, 19 de novembre de 2009

Acte final projecte LAB a Salt



Aquest proper divendres, dia 20 de novembre, Espiral Entitat de Servei ha organitzat l'acte final del projecte europeu Learning Lab for Integration (LAB), del qual Espiral ha estat un dels socis del projecte i en el qual des del programa Incorpora, i més concretament des d'Incorpora Girona, hem col·laborat.

L'acte final es farà a l'Hotel d'Entitats de Salt; s'hi visualitzarà el documental sobre aquest projecte europeu, hi haurà una representació teatral a càrrec de la Fundació Astres, entitat que atén, des d'una perspectiva integral (habitatge, laboral i lleure) a persones amb discapacitat psíquica, s'explicaran algunes bones pràctiques recollides pel projecte i finalment es farà la presentació de la pàgina web del projecte, http://www.sufuturo.eu/

----------------------------------------

pd1: El projecte “Learning Lab for Integration” és un projecte subvencionat per la Comissió Europea, que s’engloba dins el programa d’aprenentatge permanent Grundtvig i que s’ha creat per tractar diferents aspectes del problema de la integració de persones amb discapacitat a la societat dels països participants i en tota la Unió Europea.

pd2: altres entrades al bloc sobre aquest programa i la meva participació:
Primera nit a Riga amb escala a Hamburg, del dilluns 6 d'octubre de 2008
Matí de treball a Riga i Tarda de turista a Riga, del dimarts 7 d'octubre de 2008
Visites d'estudi a Liepaja i a Cirava, del dimecres 8 d'octubre de 2008
Visita d'estudi a Cawsand, del dimarts 9 de desembre de 2008
Cawsand i un xic de gastronomia, del dijous 11 de desembre de 2008
Visita d'estudi a Plymouth, del divendres 12 de desembre de 2008
Visita d'estudi a Liskeard i visita a Eden Project, del diumenge 14 de desembre de 2008
2008, quina moguda! (vídeo FPE Incorpora), del dilluns 22 de desembre de 2008

pd3: alguns vídeos...

Vídeo FPE Incorpora des08
(Vídeo editat en motiu del sopar de Nadal'08 de la Fundació Plataforma Educativa (on treballo). Al vídeo repasso els llocs on el 2008 ens ha portat, a partir de la meva feina de coordinador del programa Incorpora (Obra Social Fundació "la Caixa") a Girona: Madrid, Letònia i Anglaterra... també Catalunya endins...)



Vídeos LAB








pd4: Bones pràctiques del LAB

dimecres, 18 de novembre de 2009

I tu, ja has donat el teu suport al manifest del 20è Aniversari de la Convenció dels Drets dels Infants?


El proper 20 de novembre es compliran 20 anys de la Convenció sobre els Drets de l'Infant de les Nacions Unides...

És en motiu d'aquesta commemoracuió que l'Observatori dels Drets de la Infància ha fet el manifest "Compromís vers la infància davant el 20è Aniversari de la Convenció"...
Llegeix el manifest i dóna-hi suport omplint un breu i senzill formulari!.

I si encara penses que no és suficient, compra el CD Si per un dia..., on l'Amapei canta els drets dels infants..

----------------------------

pd: inici de la introducció del periodista Carles Capdevila a Si per un dia...: Si per un dia, només un, aquest país deixés de tenir cantants i animadors infantils entusiastes, divertits, professionals i amb les idees tan clares, podríem exclamar amb raó: “No hi ha dret”.

dimarts, 17 de novembre de 2009

Rajoy, a bodes em convides...


Deia Rajoy aquest passat diumenge, dia 15 de novembre a Barcelona a la clausura de la convenció del PP: "Siempre me han tratado bien en Catalunya, pero luego me votan poco. Voy a hacer un esfuerzo para que esto cambie".

I l'esforç sembla que és, pel que també va dir, és que els catalans que encara no es creuen que el PP i el PSOE i/o el PSC s'assemblen se n'acabin convencent. És a dir, va transmetre allò que en sectors independetistes es diu tot sovint: el PSC és el PSOE i el PSOE=PP.

Rajoy, lluny de voler projectar el PP que fa por (si tu no hi vas, ells tornen...), volent exportar el pacte a la basca va insinuar-se molt explícitament davant la possibilitat de jugar en la governabilitat de Catalunya després de les properes eleccions al Parlament de Catalunya: "Tendremos un papel protagonista en el cambio hacia la eficacia, la moderación y la concordia".

Naturalment Rajoy diu el què ha de dir, però no fa el què ha de fer... I si vol tornar a ser paper clau en la governabilitat del País, com ja va ser-ho temps enrere, primer ha de sumar molts més diputats al Parlament de Catalunya (aunque luego me votan poco), i després, si les sume li surten, buscar qui vulgui sumar amb ells...

I en aquesta qüestó el PSC, per veu i boca de José Zaragoza, ha estat clar: "Però quina broma és aquesta?... és impossible que entendre'ns amb el PP; és l'antítesi del què nosaltres defensem per a Catalunya i per a Espanya... Mai, mai, mai (pactarem) amb el PP. No governarem amb els populars ni acceptarem els seus vots"

La reposta de CiU, a tenor del titular i notícia de La Vanguardia obre les declaracions de Mas, no mostren ni molt menys la contundència de José Zaragoza: Mas no descarta gobernar con el apoyo del PP si CiU no obtiene la mayoría absoluta.

Rajoy ha vingut a Catalunya a sembrar dins i fora del seu partit; espera tornar, algun dia, per felicitar l'Alícia no només pels bons resultats, sinó pel paper clau que, al seu entende i desig, tindrà el PPC a les properes eleccions al Parlament de Catalunya... Veurem quins fruïts (saborosos o enverinats!?) recollirà...

Rajoy ha vingut a Catalunya aquest passat cap de setmana a pescar... em sabríeu dir qui ha picat?... A bodes em convides, Rajoy!.

--------------------------------------

pd: a bodes em convides a RodaMots.

dilluns, 16 de novembre de 2009

Joan Laporta... uf, quina mandra!



Està seduït o, encara pitjor, sotmès Joan Laporta per l'eròtica del poder?. Tenir poder i, sobretot exercir-lo, pot arribar a transformar qualsevol i en molts casos la transformació no és precisament en sentit positiu.

L'alenada d'aire fresc que l'any 2003 representava per al barcelonisme ha esdevingut, al meu parer, una densa bafarada cada dia més difícil de respirar. No és pel seu independentisme (real i/o tàctic?), que respecto profundament, és pel seu ego, que sembla no estar prou saciat amb la presidència del Barça i sobretot per aquest posat, darrerament messiànic, com si estigués per sobre el bé i el mal, ja no quan, sentint-se sobre la cresta de l'onada desprestigia el govern de la Generalitat (No tinc la sensació que [Catalunya aquests darrers tres anys] hagi guanyat res; les institucions haurien de mirar-se en el mirall del Barça...) sinó  quan arriba a l'extrem afirmant que la presó incondicional d'Alavedra i Prenafeta és humiliant per Catalunya.

Laporta festeja, es deixa estimar. Ha remuntat en valoració d'imatge des de l'expressió "Al loro!" gràcies al Barça de Guardiola, al triplet de la temporada passada, i amb l'horitzó del final del seu mandat ell, com molts dels qui l'envolten i idolatren, pensa que Catalunya el necessita... que la política catalana el necessita...

Laporta es deixa estimar... l'any 2006, en un altre dels seus moments dolços, fins i tot per Montilla, però darrerament es deixa estimar per CiU (qui es mostra més prudent), ERC (qui malgrat tot com a partit de govern del tripartit també ha rebut) i per Reagrupament, partit on penso que encaixaria millor...

El futur polític de Joan Laporta és veritablement un interrogant?. Ell. que com Núñez també ha estat màrtir s'ofereix de líder... però qui se la jugarà per ell?. Sala i Martín va sentenciar a l'entrevista de Ramon Besa a El País: "Qui va contra Laporta cedeix o perd". No em sembla precisament una bona carta de presentació política... O sí, com afrima Pep Riera aquest diumenge a El 9?: (De màrtirs, martiritzadors i martiritzats) Amb aquest tarannà i amb el tacticisme dels que l'aconsellen és com Laporta planifica els seus últims mesos en el club i la seva incursió en la política. De moment, en l'ús de la demagògia (com ara quan converteix la crítica en campanyes contra la institució) i la hipocresia (com ara quan diu que en la directiva no hi ha discrepàncies) Laporta supera tranquil·lament els demagogs i hipòcrites professionals de la política. Només per això ja se li pot augurar un futur en la política del país, colonitzada per la mediocritat. De fet, Laporta ja ha convertit la directiva del Barça en el més semblant a un partit polític. Es fa el que diu el president, el líder, i punt. O sigui, cedir o perdre.


Davant aquest panorama, jo potser seria partidari de canviar els Estatuts del FCB i que Laporta pogués seguir essent-ne el president... No sé si realment l'independentisme el necessita (més aviat sembla el contrari, ell necessita l'independentisme), i dubto encara més que el necessiti la política i, encara menys, Catalunya, tal com ell ho sembla expressar... Ara bé, benvingut a la política si finalment hi entra, però veurà que malgrat a la llotja del Camp Nou és farcida de polítics, no te res a veure amb el ple del Parlament...
 
Ai en Joan Laporta... em fa una mandra darrerament!.

diumenge, 15 de novembre de 2009

Merescut reconeixement a Comexus pel web sarriadeter.cat




L'any 2002 l'ajuntament de Sarrià de Ter va decidir per crear el seu propi portal web; aleshores, de fet encara avui, moltes pàgines web dels municipis de la demarcació de Girona s'allotjaven sota el domini de la Diputació de Girona. Sarrià de Ter, per voluntat de l'equip de govern de l'alcalde Josep Turbau, va contactar amb l'empresa Comexus per a la creació del portal municipal de Sarrià de Ter, un portal no només d'informació municipal, sinó que possibilités que els veïns i veïnes poguéssim disposar de correu electrònic sota el domini sarriadeter.com (i posteriorment .cat) així com facilitant la possibilitat de fer certes gestions municipals o creant, per exemple, la borsa de treball.

Al llarg d'aquests darrers anys el portal web s'ha anat actualitzant i millorant, entenet-lo sempre com un element més del servei públic que com a finestra de l'ajuntament, aquest ha d'oferir a les sarrianenques i sarrianencs.

Aquesta setmana passada, en el marc dels Premis E-TECH de l’Associació d’Emprees de Noves Tecnologies de Girona (Aenteg), Comexus Networks, SL va rebre el premi a la millor iniciativa a l'administració local pel projecte web de l’Ajuntament de Sarrià de Ter.

És del tot merescut, aquest premi, pel què voldria d'entrada felicitar a Comexus i, d'una manera molt especial a en Narcís Vilà, gerent i fundador de Comexus, qui sempre s'ha mostrat molt obert a suggeriments i propostes de millora i, sobretot, a resoldre eficientment les incidències que inevitablement al llarg dels anys han anat apareixent.

També voldria felicitar a totes aquelles persones, càrrecs electes i personal municipal, també veïns i veïnes usuàris del portal web, a tots els que han contribuït a la seva creació, que n'han fomentat el seu ús i que han fet propostes per millorar-ne la seva funcionalitat.

Però lluny de caure en el cofoïsme, reconeixements com aquest el què han de generar és un major grau d'exigència. En un correu adreçat a la tècnica municipal que s'ocupa d'aquests afers li deia: Aquesta és una aposta (el web municipal) que ve de lluny i, malgrat això, té encara molt de recorregut!

Efectivament encara pot millorar molt el portal web municipal de Sarrià de Ter; una de les qüestions a millorar és la possibilitat, com ja tenen molts altres ajuntaments i altres administracions, que els ciutadans i ciutadanes poguem fer més tràmits, entre ells i un dels principals, l'entrada d'instàncies al registre municipal; naturalment abans caldria informatitzar el registre d'entrades i sortides, encara manual... I d'altres, enfortint precisament la vocació de servei públic, que ara, quan es tracta d'assaborir i compartir l'alegria pel reconeixement, tampoc venen al cas...

------------------------------

pd: la notícia al web municipal. Premi a “Comexus” per la web de Sarrià de Ter

dissabte, 14 de novembre de 2009

Núria Parlon, present i futur per Santa Coloma de Gramenet



Vaig escoltar a la ràdio, amb gran satisfació, la designació de Núria Parlon com a candidata del PSC a l'alcaldia de Santa Coloma de Gramenet en el proper ple extraordinari per a l'elecció del nou alcalde, en aquest cas alcaldessa, després de la renúncia de Bartomeu Muñoz.

M'agrada l'elecció de Núria Parlon per què és una aposta de futur, perquè amb ella es produeix el necessari relleu generacional, deixant enrere els qui van protagonitzar la transició pels qui van néixer i créixer, com ella, en la transició... D'altra banda, si ella havia de ser, després de les derivades del cas Pretòria, la propera candidata socialista a l'alcaldia, molt millor si pot presentar-se a la reelecció essent ja alcaldessa.

Però Parlon també és una aposta de present; compromesa i activa de fa temps amb el projecte socialista, representa avui un dels "valors emergents" del PSC, essent, des de l'any 2008, Secretària de Solidaritat i Cooperació de la Comissió Executiva del PSC. És precisament en el marc d'aquesta secretaria que conec la Núria, com a membre del Comitè Coordinador Solidaritat i Cooperació en tant que responsable de la sectorial de Solidaritat i Coperació de la Federació de les Comarques Gironines del PSC. No seré jo, però, qui descobreixi ara la seva capacitat de lideratge...

Foc nou. No es tracta de girar pàgina i deixar de mirar el passat, però la ciutadania de Santa Coloma de Gramenet necessita, a part d'esclarir i exigir responsabilitats a qui hagi pogut obrar il·legalment, seguir mirant endavant i afrontar els problemes, necessitats i reptes que té la ciutat.

No és ni serà Núria Parlon una alcaldessa de tràmit, de transició per sortir del pas, serà una alcaldessa de present i de futur...

Enhorabona Núria!

-----------------------------------------

pd1: Comunicat del PSC: Parlon: “Accepto aquesta gran responsabilitat amb vocació de servei a la meva ciutat i amb orgull d'estar al capdavant d'aquest projecte

pd2: El Quadern de la Núria Parlon és el bloc de la Núria, on a la capçalera a dia d'avui s'hi pot llegir aquesta cita: “El futur pertany a aquells que creuen en la bellesa dels seus somnis”. Eleanor Roosevelt

divendres, 13 de novembre de 2009

No es país para viejos?



Malgrat podria semblar-ho no, no és la meva intenció parlar de conema ni d'aquesta inquietant pel·lícula dels germans Cohen amb, entre d'altres, Javier Bardem...

No he pogut evitar, però, pensar en el títol d'aquesta pel·lícula, títol homònim al del llibre de Cormac McCarthy en què es basa, No country for old men, amb alguns qüestionaments que ha generat la designació de l'octogenari Alberto Oliart com a nou President de RTVE. Si l'honorable senyor està capacitat, gaudeix de bona salut (si més no la que li permeti desenvolupar aquesta tasca) i ell hi està disposat, em sembla perfecte que pugui seguir treballant... O no ens sembla perfecte que Clint Eastwood, tot just dos anys més jove, segueixi rodant pel·lícules?.

No entenc les reticències en el mateix grau i nivell, però en sentit contrari, per excessivament jove, que les que van generar la designació de Bibiana Aído (Amanece en Cádiz), nascuda any 1977, com a Ministra...

Recordo que a principis dels anys '90 vaig assistir, diria que a la Casa de Cultura de Girona, a una conferència del professor José Luis López Aranguren, essent també ell, aleshores, octogenari...

El nostre país, l'estat on vivim, és i ha de ser un país per a vells... serà un país per a vells, no només perquè augmenta l'esperança de vida, no només perquè millora la qualitat de vida, també perquè cada vegada som i serem més, en quantitat, vells als pobles, barris i ciutats...

Jo, que de gran vull ser vell, aplaudeixo que persones com Alberto Oliart s'entossudeixein, mentre puguin, a ser actius i actors de la nostra societat, com tanta gent gran al nostre país que, malgrat l'edat, segueixen essent actius imprescindibles... A Sarrià de Ter, com en tots els pobles i ciutats, tenim exemples com la Dolors Xabé o en Joan Masdemon, persones actives i activistes, a qui estimo i, sobretot, admiro...

Visca la vellesa!

dijous, 12 de novembre de 2009

VídeoArt... Art'n'Vídeo?




Dies enrere vaig topar, quasi accidentalment, amb una pàgina web on hi havia algun d'aquests vídeos publicats per un tal Philip Scott Johnson (també a Vimeo)...







--------------------------

pd: també m'han agradat, sobre el 7è art...



dimecres, 11 de novembre de 2009

La caiguda del Mur de Berlín, a El Jueves del novembre de 1989



Ara que s'ha celebrat el 20è aniversari de la caiguda del Mur de Berlín no he pogut evitar recuperar El Jueves de l'època... Fa 20 anys, amb 15 anys, comprava habitualment El Jueves, dels què encara tinc, per vergonya aliena de la Sira (que els miréssis als 15 anys ho entenc, però que als 35 encara en guardis alguns com si d'una relíquia es tractés!...) alguns exemplars...

A tall de commemoració aquestes són algunes de les vinyetes de El Jueves número 652 (any XIII), corresponent a la setmana del 22 al 28 de novembre de 1989.


























----------------------------------------------

pd: tothom té un passat... del què no sempre cal que ens avergonyim...

dimarts, 10 de novembre de 2009

Johan Cruyff, seleccionador català


No em desagrada que Johan Cruyff sigui el nou entrenador de la selecció catalana de futbol. Aquesta expressió, no em desagrada, la faig servir quan, com en aquest cas, quelcom m'agrada però sense un especial entusiasme.

Futbolísticament parlant l'opció de Cruyff és excel·lent; són molts els clubs i federacions que han volgut seure'l a la banqueta des que el Barça el va fer fora. Cruyff va ser un grandíssim jugador (pel que diuen, jo tot just vaig néixer setmanes després que ell guanyés la Lliga amb el Barça l'any 1974) i un exel·lent entrenador, marcant estil i caràcter ofensiu als seus equips. Que la selecció catalana sigui entrenada per un tècnic tan solvent i reconegut com Cruyff només pot ser una bona notícia, indiscutiblement.

Però la selecció catalana de futbol és més que una qüestió purament futbolística. naturalment el no reconeixement internacional per jugar competicions oficials és un detall que sense cap mena de dubte influeix en la selecció i, penso que també, en el seleccionador. Hauria acceptat Cruyff el càrrec de seleccionador si la seleccionador catalana competís oficialment, per exemple, com l'Holandesa?. Jo penso que no. La meva percepció és que precisament la no-oficialitat de la selecció catalana ha estat un dels elements determinants en la decisió de Cruyff... i si no ho ha estat, ho sembla ben bé!. La selecció catalana de futbol juga només partits no oficials, no té cap pressió de cap tipus per a classificar-se per a fases finals no d'europeus ni de mundials, juga partits semblants als amistosos de "costellada" entre combinats que ell alguna vegada ha entrenat. No crec que Johan tornés a entrenar si el seu càrrec estigués sotmès a la pressió dels resultats, com passaria en qualsevol equip professional o selecció reconeguda internacionalment.

Per això no deixa de ser, al meu parer, una paradoxa que la Federació Catalana de Futbol (FCF) aposti per ell precisament per reforçar i enfortir el coneixement (i de retruc el reconeixement?) de la selecció catalana, quan possiblement si tingués el reconeixement que es mereix, Cruyff no en seria el seleccionador.

Una altra qüestió és l'acord de col·laboració entre la fundació de Cruyff i la FCF. Calia que Cruyff fos seleccionador per establir aquesta col·laboració?. Jo penso que no, però sembla que més que amb Cruyff l'acord de la FCF és amb la seva fundació i que una de les derivades de l'acord és que Johan sigui seleccionador. L'acord entre la fundació de Cruyff i la FCF em sembla molt positiu i interessant, però bé es podria haver signat temps enrere o sense la necessitat qe Johan fos seleccionador, doncs entenc que l'acord es mantindrà el dia de Cruyff deixi de ser seleccionador.

Finalment hi ha la qüestió lingüística i política. Johan, que és català perquè viu i treballa a Catalunya, ell que té un fill català, no ha donat mostres, fins a dia d'avui, de compromís polític amb el país i, sobretot, la nostra llengua, el català. Naturalment a mi m'agradaria que ell, com d'altres esportistes com Iniesta i Messi parléssin en català com ho han acabat fent Txiqui Beguiristain o Julio Salinas, però ells, com Johan, les seves raons tindran per no fer-ho... Però aquesta és una qüestió molt sensible que més enllà del què és estrictament futbolístic ha aixecat polseguera. Cal que sigui catalanista (ja no independentista!) el seleccionador català?. Jo penso que no. Era pro sudcoreà, pro australià o pro rus, o menys holandès Guus Hiddink quan va ser seleccionador de Corea del Sud, Austràlia o Rússia?...

M'agrada que Johan Cruyff sigui el seleccionador català, doncs per la meva selecció vull el millor entrenador; però no m'agrada veure que al cap i a la fi l'aspecte futbolístic sigui el que menys es valori, fins i tot per la pròpia FCF, que sembla conformar-se en què ara tothom, a nivell internacional, coneixerà la selecció catalana.

Aquest partit, penso jo, només té un guanyador: Johan Cruyff.

------------------------------------------

pd: Cruyff, por Cataluña és un interessant article de Ramon Besa al diari El País.

dilluns, 9 de novembre de 2009

El GMS ressegueix "Els camins de l'exili"


Clicant aquí podràs veure el cartell "Els camins de l'exili" del GMS publicat al meu Twitxr

El Grup Muntanya Sarrià (GMS) ressenguirà aquesta propera setmana "Els camins de l'exili" amb la conferència que farà aquest dilluns 9 de novembre a les 19:15h al Coro Salomó Marquès i Sureda, Doctor en teoria i història de l'educació de la UdG i la sortida que el propi Salomó Marquès guiarà el proper diumenge 15 de novembre i que recorrerà el camí de l'exili passant per La Vajol, Can Barris, el Coll de Lli, Les Illes i el Coll de la Manrella.

Ambdues activitats són obertes a tothom, tot i que per la sortida és preferible informar de la voluntat de participar-hi enviant un correu al GMS: grupmuntanyasarria@yahoo.es

diumenge, 8 de novembre de 2009

Més sobre la tala d'arbres: la inevitable resposta del PSC



Després d'haver denunciat, des del PSC de Sarrià de Ter, la darrera tala inecessària d'arbres, el govern va respondre que el cost del trasplantament dels arbres talats hagués pujat a 30.000 €.

Des del PSC de Sarrià de Ter hem donat resposta a les raons del govern amb aquest comunicat, emès a finals d'aquesta setmana passada.


El PSC de Sarrià de Ter troba desorbitada la xifra de 30.000 € que el govern municipal ha fet pública sobre el suposat cost que tindria el trasplantament dels arbres afectats per la nova rotonda del carrer Via Augusta.

Segons Roger Casero, regidor i portaveu del grup municipal del PSC a l’ajuntament de Sarrià de Ter “sense qüestionar que algú hagi pogut pressupostar el trasplantament amb aquesta xifra, als socialistes ens sembla desorbitada, estem convençuts que es podria fer el trasplantament dels arbres amb un cost molt menor”.

Per Casero però “el més greu, més enllà del ball de xifres, és la manca de previsió del govern municipal, doncs des del moment que van proposar presentar el projecte de la nova rotonda al FEIL 2009 sabien que els arbres existents s'haurien de treure i fins que nosaltres els hi vam dir no van pensar en que es podien haver trasplantat”.

El PSC de Sarrià de Ter considera que el govern ha estat poc hàbil en trobar alternatives a la tala de les catalpes afectades i recorda que al darrer ple municipal va proposar la possibilitat de regalar els arbres, de manera que, segons Roger Casero, “el municipi o particular que els volgués trasplantar n'assumís les despeses, representant l'operació un cost zero per l'ajuntament”.

El grup municipal socialista lamenta la manca de sensibilitat mediambiental del govern i confia que amb el seu prec en una propera ocasió el govern municipal apliqui millor i més bones pràctiques i eviti novament tales innecessàries d'arbres.