dissabte, 28 de febrer del 2009

La banda sonora de campanya de Patxi López

No sé, a dia d'avui, encara jornada de reflexió, quin paper tindrà Patxi López a Euskadi a partir del 2 de març... Sí que sé, sí que sento, també desitjo, que el futur d'Euskadi passa, entre d'altres, pel PSE de Patxi López.

L'any 2002 va ser un any important pel PSE, sobretot perquè amb Patxi López escollit com a Secretari General es girava full a l'etapa de Nicolás Redondo Terreros, també de Rosa Díez, dins el PSE. Aleshores el PSE, si més no la seva direcció, que no tots els seus dirigents, o alguns dels seus actius, com Odón Elorza, dibuixaven un PSE més proper a l'unitarisme de caire espanyolista del PP. Amb Patxi López el PSE recuperava la seva identitat basca, integradora, però no diluïda, amb l'estat espanyol.

Patxi López és un polític que es projecta en el futur, tot i la seva trajectòria. També és un polític de futur, un polític modern, molt transversal. Un dels polítics que més bé han entès i practicat la política 2.0. No en va aquest any ha guanyat el premi "Enrique Padrós" al millor bloc polític [Mil gracias. Premio Enrique Padrós], premi organitzat per Las Ideas. En aquest sentit el seu twitter i el seu facebook, així com el seu propi bloc, donen fe del seu caràcter obert, oferint entrevistes a través del twitter o a través del youtube.

Precisament durant la campanya electoral ha elaborat, a partir de la participació dels seus seguidors al facebook i al twitter, una banda sonora a partir de diverses cançons que ha anat publicat al seu bloc, a partir de les peticions rebudes a través d'aquestes xarxes socials. Aquestes són algunes de les cançons que ha publicat al seu bloc...

Macaco moving


OK Go - Here It Goes Again


Soldadito marinero


jack johnson - better together (live)


The Arcade Fire - Rebellion (Lies)


Here Comes The Sun


La Paz por la Música. Haciendo el Mundo Pequeño. Playing For Change: Song Around the World


The Kinks - This Time Tomorrow


Dolly Parton - Peace Train


Israel Kamakawiwo'ole ~ Somewhere over the Rainbow HQ


És molta la feina que ha fet Patxi López, dins el PSE, en el Parlament Basc i, en definitiva, a i pel País Basc... i és molta encara la que pot i li queda per fer...

dijous, 26 de febrer del 2009

Pere Figueras, més que un porter de l'escola

Aquest divendres a les cinc de la tarda en Pere Figueras deixarà, després de quasi vuit anys i mig, l'escola Montserrat de Sarrià de Ter. Al llarg d'aquests anys ell ha estat el porter-mantenidor del CEIP Montserrat... bé, en Pere en realitat ha estat més, molt més que un simple porter-mantenidor; si més no aquest és el consens generalitzat entre mestres, pares i mares, personal de servei de l'escola i, sí, també aquest és el parer dels alumnes que al llarg d'aquests vuit anys i mig han conviscut amb ell a l'escola.

Ara en Pere tornarà a treballar d'educador social, en aquest cas a l'ajuntament de Girona. Tornarà, previsiblement, al sector est de Girona (Font de la Pólvora, Vila roja i Grup Sant Daniel), sector que ell coneix de ben aprop arrel del seu anterior treball en aquests barris a través de l'entitat ESBARGI, a la dècada dels '90.

El seu pas per l'escola ha estat, doncs, un parèntesi en la seva professió i vocació d'educador social. Però en Pere a l'escola no s'ha limitat a obrir i tancar la porta i a fer petites reparacions. En Pere ha estat un autèntic porter-mantenidor-educador de l'escola, doncs a l'escola, com als pobles, barris i ciutats, no només eduquen els mestres i professors o les famílies, també eduquen els carrers, les voreres, els equipaments, els comerços i els botiguers i sí, també els porters-mantenidors...

No en és casualitat que a l'any 2005, essent jo regidor d'Educació de Sarrià de Ter, comptés amb ell per descongelar i reactivar el Consell Escolar Municipal de Sarrià de Ter, assumint-ne ell les tasques de secretaria. En Pere a més sempre ha estat molt predisposat a col·laborar en les activitats de l'escola i de l'AMPA, en especial seran recordades les nits dels sopar de fi de curs on ell feia de discjòquei, o per exemple la seva feina a la biblioteca o per fer possible i realitat la revista escolar El Saberut...

A l'escola Montserrat trobarem a faltar en Pere, ell també trobarà a faltar l'escola... però res és per sempre i els cicles que un dia iniciem, també cal tancar-los... I és sobretot una satisfacció si es poden tancar d'aquesta manera, decidint un mateix, en aquest cas en Pere, el seu propi destí...

En Pere, en un correu enviat als companys de feina de l'ajuntament de Sarrià de Ter anunciant la seva marxa i convidant-los a un petit refrigeri, hi ha afegit una cita que, d'alguna manera, explica en part la seva decisió i necessitat, de canviar de feina...

D'aquí a vint anys us sentireu més decebuts per les coses que no vau arribar a fer que no pas per les que realment vau fer. Així que arrisqueu-vos, navegueu lluny dels ports segurs. Exploreu.
Descobriu ...

Mark Twain, escriptor nord-americà ( 1835-1910 )


En Pere, a la festa "sorpresa" de comiat que se li ha fet aquest dijous al vespre a l'escola, ha repartit dos records pels assistents: un breu recull de poemes i un cd amb 18 cançons amb veu (o nom) de dona, entre les quals la darrera precisament amb nom de dona: Ai Dolors! de Manel, cançó que ens ha dedicat...

Manel "Ai, Dolors" en directe




D'entre els poemes que ens ha regalat hi ha aquests dos:

MEMÒRIES

Ara que sé que encara em queda alè
canviaré de veu i de registres
i potser jugaré amb cartes marcades
per evitar els paranys i les sorpreses.
Fa molt de temps de tot i encara em sobta
l'aiguabarreig dels sentiments que pugnen
per establir-se al pou de la memòria
i fer-ne la primera residència.
Hi ha massa món darrere cada signe
i poc espai per encabir-hi els fràgils
mecanismes insòlits del desig
que reclamen un lloc de privilegi.
Amb tot, més val no perdre l'esperança,
si més no perquè els anys només importen
per tot allò que cadascú assumeix
com a vida viscuda, el referent
que interroga i sorprèn, però acompanya.
De tot plegat no vull pas que me'n quedi
res més que una frisança al cap dels dits
i un vent de llum al fons de la mirada;
la resta, fet i fet, no m'interessa.

Miquel Martí i Pol

ANAGNÒRISI

Amb la fona dels anys i amb l’embranzida
d’un paisatge precís, on la tendresa
l’anar del dia amara vers l’oblit,
expandeix el present, si ara et tenalla,
a futurs imperfectes, provisoris.
Des del frec taciturn de la tardor,
reviu, a cada pas, cada record.

Emili Trapero


L'equip docent i el PAS de l'escola li han dedicat (i cantat) una corranda que defineix molt bé, i amb humor, el què en Pere ha representat per l'escola aquests anys...

La corranda d'en Pere!

Des de Sils fins a Sarrià
un bon tros de camí hi ha
i en Pere cada dia
el fa i desfà.

Toca el timbre cada dia
i amb música ho fa
perquè tots amb alegria
ens podem a treballar.

Molts papers per repartir
fotocòpies per anar fent,
la llista del menjador
quanta feina, déu n'hi do!

Una frase a la setmana
una poesia al mes
en Pere és lletraferit
i mai cap n'ha repetit.

Sempre se'n fot de nosaltres
és petit i malparit
però és un noi de bona pasta
i també un bon amic.

Molts oficis ha de fer
i en tots fa un bon paper
de fuster i de cuiner
fins i tot fa d'infermer.

En Pere sempre està a punt
de donar un cop de mà
només cal que li demanin
de seguida ho farà.

De cançons i cançonetes
una per cada ocasió
tant per pujar a la classe
com per sortir d'excursió.

Per les festes celebrar
un disc jòckey faltarà
qui torrarà les castanyes
i per Nadal vindrà amb banyes!.

A la Pólvora aniràs
i d'educador faràs
tractant amb el jovent
ha arribat el gran moment.

Al costat de la Pagans
faràs feines importants
i en el pobre d'en Torrent
llàgrimes iran corrent.

I si ell t'enyorarà
nosaltres encara més
tot ho haurem d'aprendre a fer
perquè no seràs el nostre porter.

Mira quins morros portem
ves-te pensant per a què són
perquè ara t'omplirem
tots i totes a petons!


Sarrià de Ter perd quelcom més que un porter d'escola... Girona guanya molt més que un educador!

Bona sort i moltes gràcies Pere!

Homenatge a Carles Rahola de l'ADAG. Circular de Justícia i Pau del 1976

Quadre de Mallarach que va formar part de l'Homenatge a Carles Rahola celebrat l'any 1976 per l'ADAG i Presència. El quadre sempre l'he vist al menjador de casa la meva mare.

Dies enrere em feia arribar la meva mare, Maria Mercè Gumbau Reynalt, la Circular del mes de juliol de 1976 del Secretariat de Justícia i Pau de la diòcesi de Girona. La circular conté informació sobretot de dos temes: un d'ells són les tortures, fent referència, per exemple, a la necessitat de canvis en el Codi Penal. L'altre tema destacat és l'Homenatge a Carles Rahola.

Malgrat la pròpia circular esmenta, al final del segon full, que és una "edició d'ús privat", em sembla que el pas del temps i, sobretot, l'interessant text que hi ha escrit justifiquen sobradament que en pugui donar un caràcter públic, sobretot ara que homenatgem l'il·lustre gironí Carles Rahola. Aquest és el text de la circular, signat per Pere Thió en nom del Secretariat de Justícia i Pau de Girona, sobre l'homenatge a Carles Rahola iniciativa de l'Assemblea Democràtica dels Artistes de Girona (ADAG) i Presència:

HOMENATGE A CARLES RAHOLA

"Si la vida d'un home sobre la terra fos tan sols això - el fet biològic de la vida - ben poca cosa seria. El què val és la seva obra, el seu exemple, la seva relació ciutadana. I és per això que després de tota lluita, els guanyadors procuren no sols l'eliminació física de l'adversari sinó també la desaparició del seu testimoni. Carles Rahola, gironí il·lustre, amb una gran obra literària, històrica, política, periodística i ciutadana, morí el des de març de 1939 davant d'un piquet d'execució. Després, un silenci imposat cobrí d'espessa boira tota la seva obra. Un silenci de 38 anys ha aconseguit que les generacions joves ignoressin tot el què va fer i dir, i que molts dels grans l'oblidessin o procuressin oblidar-lo.

Ara, l'Assemblea Democràtica dels Artistes de Girona, unint-se a altres actes iniciats amb l'exemplar monogràfic de la revista "Presència", volen col·laborar, dins el seu camp, a que la tasca ingent d'un gironí torni a sortir a la llum, sense que cap boira l'esborri o l'allunyi. Carles Rahola treballà molt i bé pel seu país i per la seva ciutat. És hora de que Girona, complint un deure indefugible, rendeixi un homenatge a tot el què significà com a home i com a ciutadà. Els artistes de la ciutat que ell tant estimà, amb col·laboració amb altres de tot l'àmbit dels països catalans i la d'estudiosos i historiadors, volen organitzar una exposició, tant d'obra plàstica com bibliogràfica, que sigui un homenatge popular i, que precisament per ser popular, precisa l'adhesió de les entitats més representatives. Demanen, doncs, a totes les institucions i grups que, d'una manera o altra, representen les forces públiques de Girona, s'uneixin a aquest projecte i signin la seva solidaritat amb aquests actes.

El poble que renuncia a les seves arrels deixa d'ésser un veritable poble, i Carles Rahola forma part de les nostres arrels. Signar l'adhesió a aquest homenatge vol dir, senzillament, que Girona respecta i honora els seus fills que l'han estimat i han treballat per ella, i que els protagonistes de la seva història no es poden fer desaparèixer. Carles Rahola fou un home honest i un gran gironí. La vostra signatura vol dir que Girona reconeix aquest fet."

-------------------------

pd: sobre Carles Rahola també he publicat en aquest bloc Homenatge a Carles Rahola el dilluns 16 de febrer de 2009.

dimecres, 25 de febrer del 2009

Què passarà amb els serveis socials de Sarrià de Ter?

Des del moment en què el pacte ERC-CiU es va segellar a Sarrià de Ter des del PSC de Sarrià de Ter vam veure perillar la constinuïtat dels serveis socials municipals. Aleshores, a principis de juny del 2007, abans de la constitució del nou consistori, ja ho vam manifestar:

El grup del PSC acceptem amb responsabilitat, compromís i treball el nou paper d´oposició a l´Ajuntament de Sarrià de Ter, preocupats, en un principi, pel risc de retrocés en les polítiques socials si els dos grups compleixen amb el seu programa, esperant que l´equip de serveis socials no estigui, els propers mesos, sentenciat.

Els mesos hauran estat, possiblement, menys de 24, és a dir, menys de dos anys... Fèiem la nostra afirmació perquè dels tres grups municipals amb regidors a l’ajuntament, el PSC de Sarrià de Ter era l'únic que defensava la continuïtat dels serveis socials municipals. El programa d'ERC, que és qui té l'alcaldia i la regidoria de làrea, apostava clarament per passar els serveis socials al Consorci de Benestar Social Gironès Salt. Aquestes eren les nostres propostes al programa electoral:

Serveis Socials, els serveis per les persones

. Ampliarem el nombre d'aparells de teleassistència i les ajudes tècniques per a persones dependents.

. Crearem l´observatori per la convivència, un programa comunitari de resolució de conflictes amb la participació de les entitats i les escoles.

. Establirem, de manera coordinada amb el Consell Comarcal, un Pla d´acollida a la població de procedència estrangera amb la finalitat de facilitar-los la integració.

. Seguirem aportant recursos per destinar als Ajuts d´Urgència Socials per atendre situacions de risc social.

. Cooperarem amb el Consorci de Benestar Social Gironès-Salt i amb els Serveis Socials de l´ajuntament de Girona, per promoure polítiques socials de manera conjunta a la comarca.


D’altra banda en un article del número 66 de la revista Parlem de Sarrià signat com a portaveu del grup municipal del PSC de Sarrià de Ter sobre L'ajuntament de Sarrià de Ter davant la crisi econòmica. Perspectiva i propostes del PSC, apuntava alguns apunts sobre el pressupost 2009 i alguns dels seus riscos. I aquest és un dels riscos que apuntava a l’article:

Al nostre entendre els riscos en el cas concret de Sarrià de Ter passen per la possibilitat d'externalitzar alguns serveis, essent els serveis socials d'atenció primària els que poden estar, d'entrada, en el punt de mira. El conveni d'adhesió signat i aprovat al mes de juliol de l'ajuntament de Sarrià de Ter al Consorci de Benestar Social Gironès – Salt representa, malgrat els nostres advertiments i cauteles, tenir la via oberta per què el govern es desprengui dels serveis socials traspassant-los al consorci, fet que, des del nostre punt de vista, suposaria una pèrdua del nivell de servei i atenció dels serveis socials als veïns i veïnes de Sarrià de Ter. Naturalment caldrà veure si aquesta sospita s'esdevé i, arribat el moment, en quines condicions quedaria l'equip de serveis socials del Consorci de benestar Social per a Sarrià de Ter.

Sembla que, malauradament, el què des de mitjans del 2007 hem estat dient des del PSC de Sarrià de Ter es complirà: sempre hem tingut la sensació que l’actual govern de Sarrià de Ter volia, vol, desballestar els serveis socials municipals, és a dir, prescindir de l’equip humà i de la feina que aquesta fa...

De moment als plens municipals el govern municipal, el regidor de serveis socials i l’alcalde, han donat poques pistes, però suficients per entreveure la seva voluntat política de prescindir dels serveis socials municipals. Més claredat i nitidesa hem vist per part del Consell Comarcal i en concret del conseller responsable de l’àrea de serveis socials, qui ha manifestat clarament la voluntat del govern municipal de prescindir dels serveis socials municipals i que sigui el Consorci de Benestar Social Gironès-Salt qui presti aquests serveis a Sarrià de Ter [2a de les 2 preguntes al Ple del CCGi: serveis socials al Consorci BS].

Els propers dies, potser les properes setmanes, sortirem de dubtes...

--------------------------------

pd: sobre aquest tema també he escrit:
Sarrià de Ter al Consorci de Benestar Social Gironès-Salt, publicat el dimecres 30 de juliol de 2008.
2a de les 2 preguntes al Ple del CCGi: serveis socials al Consorci BS, publicat el dimecres 24 de desembre de 2008.
L'ajuntament de Sarrià de Ter davant la crisi econòmica. Perspectiva i propostes del PSC, publicat el divendres 23 de gener de 2009.
Els SSAP de Sarrià de Ter al Consorci BS... de quina manera?, publicat el dijous 18 de febrer de 2009.

dimarts, 24 de febrer del 2009

elpunt.cat per celebrar els 30 anys


Fa bé el diari El Punt de celebrar el seu 30è aniversari estrenant la seva pròpia pàgina web (http://www.elpunt.cat/). Fa dies vaig tenir l’ocasió de tafanejar-hi i vaig confirmar que millorava i molt la pàgina que fins ara tenia dins vilaweb.cat.

Precisament setmanes enrere comentava a Jordi Perales, tornant en tren de Barcelona, que m’estranyava que ni El Punt ni el propi Vilaweb no oferíssin majors prestacions a la versió digital del diari El Punt. En aquest sentit la versió digital del diari El Punt, de les primeres a activar-se, s'havia quedat enrere, essent poc dinàmica i intuïtiva. Esperaven el 30è aniversari...

D’entrada celebro que El Punt tingui el seu propi espai, exclusiu, a la xarxa. Té prou entitat, com a principal diari comarcal del País, per tenir també identitat pròpia a la xarxa.

També és d’agrair la nova presentació, amb els titulars destacats de cada secció... en fi, una aparença més habitual de les versions digitals dels diaris. Però el fet diferencial de la versió digital del diari El Punt és que permet personalitzar la pàgina inicial per municipi, destacant a la portada les notícies relacionades amb el municipi preferent. En aquest sentit recupera l'esperit dels seus orígens potenciant la informació local i comarcal.

Les notícies es poden valorar i permeten comentaris, previ registre. També es comptabilitzen les visites a cada notícia per destacar, després, les notícies més llegides. Aquestes pràctiques, habituals en les versions digitals dels diaris, es trobava a faltar a l’anterior web d’El Punt.

Una altra de les novetats és l’espai de blocs d’El Punt, que ofereixen, com en altres mitjans, una visió més personal de l'actualitat informativa.

D’altra banda amb la nova pàgina web es guanya la possibilitat de consultar per internet la informació esportiva del diari El 9, fins ara no disponibles en versió digital, més enllà de la versió en pdf a través del Quiosc Digital per als subscriptors. En canvi el setmanari Presència de moment no és consultable on line més enllà del Quiosc Digital, també només per a subscriptors.

En definitiva el diari El Punt ha posat al dia, amb la celebració dels seus 30 anys, la seva versió digital. Hi ha però, com sempre, algunes coses que podria millorar, com per exemple la possibilitat de sindicar continguts o de compartir-los amb altres xarxes socials (Del.icio.us, Facebook, Meneame, Technorati...). Una altra millora seria la possibilitat de disposar de vídeos i galeria de fotos d'algunes notícies...

Tot i que sóc subscriptor del diari El Punt des de fa uns 13 anys (a casa la meva mare l’hem tingut i rebut sempre des del primer dia), consulto també la versió digital, sobretot a través de la meva activitat a la xarxa... De manera que també per mi la celebració d’avui és doble: pels 30 anys del diari El Punt, un diari que estimo i que sempre, per mi, ha estat i és el de casa (més enllà de la seva línia editorial) i per la nova, renovada i millorada pàgina web.

Per molts anys a totes les persones que, al llarg d’aquests 30 anys, han fet possible que els gironins, els catalans, tinguéssim un diari independent, català, comarcal i democràtic!. Per molts anys El Punt!.

dilluns, 23 de febrer del 2009

Dimiteix abans que el cacin

Finalment Mariano Fernández Bermejo, fins avui Ministre de Justícia, ha presentat la seva dimissió i el president Zapatero l'ha acceptat [El presidente del Gobierno acepta la dimisión de Fernández Bermejo y nombra ministro de Justicia a Francisco Caamaño]. Deu haver pensat, malgrat el què va dir dies enrere al Congrés de Diputats, que és millor dimitir avui que no que et cessin (improvable?) o que et rellevin (més probable) demà... Personalment penso que era necessari que dimitís, fins podria haver-ho fet abans...

No és, la justícia i el seu funcionament intern, precisament un àmbit del meu interès, pel què, més enllà de l'escenari de vagues de jutges i de la necessària millora del sistema judicial, no em preguntin... Però aquest és un escenari que un ministre de justícia no ha d'evitar, és el seu escenari, és el terreny on ha de jugar.


No és la cinegètica, precisament, un àmbit del meu interès, més enllà de tenir, a Cantallops, l'escorxador municipal ben a prop de Can Llonch i del plaer de degustar els bons guisats de senglar que fa la meva mare...


La inoportunitat d'una cacera, no només per la companyia, també per alguna de les seves derivades, ha precipitat la seva dimissió, sobretot perquè era ell, precisament, carn, carn viva, carnnassa política pel Partit Popular, en un intent, ara fallit, d'amagar les pròpies vergonyes amb les vergonyes (?) alienes...

Ha fet bé dimitint, bé pel govern ZP, bé pel ministeri i bé per no ennuvolar, encara més, la nevulosa d'espionatge i corrupció del PP. I també pel seu bé... deu tenir ahores d'ara, una gran sensació d'alleujament...

Les dimissions no sovintegen massa, ho sabem. Tampoc és qüestió de fer-li més honors dels que li corresponen pel fet de dimitir, però sí cal remarcar-ho en la seva justa mesura.

Rajoy no podrà mirar més en rellotge i informar de l'hora tot esperant la dimissió que tan reclamava però tan i tan poc, en el fons, desitjava... La frase no li ha durat més d'un dia: "Son las 13 horas y 20 del domingo 22 de febrero del año 2009. Y por sorprendente que pueda parecer, el señor Bermejo todavía no ha sido cesado por el presidente Zapatero. Mañana hablaré en Lugo y espero no tener que decir son, no sé, las once y media o las doce, del día 23 de febrero del año 2009 y todavía no ha sido cesado". [Bermejo, el tirón electoral de Rajoy, a El País]. Rajoy ja pot mirar de nou al bell mig del seu descentrat partit i posar-hi ordre, doncs ell, com probablement sap i sospita, pot ser-ne la propera víctima política. Haurà de refer, el PP, el seu argumentari de campanya...



Amb la dimissió de Bermejo i el nomenament de Caamaño no només es gira full en l'àmbit estrictament de la justícia (com amb els nous entrenadors), sinó que des de la perspectiva catalana, el govern guanya un ministre que coneix per exemple, i d'aprop, els horitzons estatutaris catalans. Aquesta és la primera valoració que n'ha fet el PSC: José Zaragoza destaca la “visió de l´Espanya plural” del futur ministre de Justícia i assegura que “l´avala la seva trajectòria personal”.

Ara bé, de totes les derivades de la dimissió de Bermejo, em quedo amb les declaracions (premonitòries), en resposta a la pregunta hàbilment dirigida (¿envidia usted alguna cosa a Bermejo? -no literal-) al Ministre d'Economia a la qual ha respost: le envidio ser exministro!. No crec, però, que el ministre Solbes tingui previst, a la seva agenda, anar de cacera...

Presentació Una eterna claredat a Figueres

Aquest proper divendres 27 de febrer a les 8 del vespre es presenta al Museu del Joguet de Figueres el llibre de poemes UNA ETERNA CLAREDAT. Antologia de poemes, 1960-70 de Just M. Casero, editat per CCG Edicions, amb la intervenció de Jaume Guillamet, Roger Costa-Pau, Joaquim Nadal i jo mateix. La presentació és una iniciativa de la Llibreria 22 i del Museu del Joguet de Catalunya-Figueres. El llibre és una antologia de poemes seleccionada per Roger Costa-Pau, qui també en signa el pròleg, on explica breument la tria i, sobretot, la poesia de Just Casero, i un epíleg de Jaume Guillamet, periodista, amic d'en Just i autor del llibre Memòria de Just (Edicions 62, 1999), qui ens aproxima a la vida d'en Just, sobretot situant l'autor al moment en què va escriure els poemes.

El passat dimecres 22 d'octubre, en el marc dels actes del XXVIII Premi de novel·la curta Just M. Casero es llibre es va presentar a Girona, a la Biblioteca Just Casero del barri gironí del Pont Major.

Aquest és un dels poemes del llibre:

Jo no he nascut aquí

Molt més enllà de l’Ebre,
quan la fam era el [gran] nom
i la bèstia ja havia consumit la [seva] porció de carn,
algú m’havia deixat escrit: “T’espero”.

I acabo d’arribar,
fa trenta anys que acabo d’arribar:
primer [va ser] a la barraca del suburbi,
a la ciutat petita,
[fent] tota mena de feines: de parracaire,
de manobre, de fogoner durant les [llargues] nits
-set anys, vuit anys-; de picapedrer...

I encara soc aquí;
i tinc una caseta en el mateix suburbi,
i [uns] fills que van a estudi a l’institut
i a banyar-se en llocs [on] van els estrangers
i a passejar amb les noies i amb els nois,
com si [de cop] hagués nascut la pau.

------------------------------

pd: sobre el llibre Una eterna claredat també he escrit/publicat en aquest bloc:
Una eterna claredat, una antologia de poemes (1960-70) de Just M. Casero, publicat el dimarts 7 d'octubre de 2008.
Una eterna claredat i el Premi Casero, publicat el dimarts 21 d'octubre de 2008.
Una eterna claredat. Article de Quim Curbet, publicat el dimecres 22 d'octubre de 2008.
La meva intervenció (aproximada) a la presentació d'Una eterna claredat, publicat el dijous 23 d'octubre de 2008.

diumenge, 22 de febrer del 2009

Sol, i de dol a Polònia



El Tomàs Molina del programa de televisió de sàtira política Polònia recitava l'altre dia els tres primers versos del sonet de J. V. Foix, Sol, i de dol.

Sol, i de dol

Sol, i de dol, i amb vetusta gonella,
Em veig sovint per fosques solituds,
En prats ignots i munts de llicorella
I gorgs pregons que m'aturen, astuts.

I dic: On só? Per quina terra vella,
-Per quin cel mort-, o pasturatges muts,
Deleges foll? Vers quina meravella
D'astre ignorat m'adreç passos retuts?

Sol, sóc etern. M'és present el paisatge
De fa mil anys, l'estrany no m'és estrany:
Jo m'hi sent nat; i en desert sense estany

O en tuc de neu, jo retrob el paratge
On ja vaguí, i, de Déu, el parany
Per heure'm tot. O del diable engany.

Recordo que aquest poema, de fet el llibre de poemes Sol, i de dol, de J.V. Foix, era una de les lectures obligatòries de literatura catalana a COU el curs 1992/93.

Dies després de sentir el Molina del Polònia recitar els primers versos d'aquest bonic i enyorat sonet vaig estirar el llibre de la lleixa i vaig rellegir de nou el poema. La pàgina d'aquest sonet és plena d'anotacions, com tantes altres del llibre, fruit del treball fet a classe amb el professor de literatura catalana de l'Institut Carles Rahola de Girona (aleshores al barri gironí del Pont Major) d'aquell any, Àlex Martínez, de qui en tinc un gran i agradable record, no només de COU, sinó de la resta de cursos que el vaig tenir...

Algunes de les anotacions fan referència a paraules concretes, com "vetusta" (antiga), "gonella" (vestit medieval; de fet el diccionari defineix gonella com a f INDUM Peça de vestit que duien homes i dones, composta de cos i falda), "retuts" (cansats) o "tuc" (cim).

D'altres anotacions fan referències a expressions o fragments de frases: "l'estrany no m'és estrany" (paradoxa, joc de paraules), "... en desert sense estany / O en tuc de neu" (antítesi) o "... de Déu el parany (...) O del diable engany" (és una realitat absoluta -Déu- o és un engany del diable).

També hi ha alguns aclariments de caire més general, descriptius del sonet; segurament apunts recollits amb pressa seguint les explicacions del professor. A dalt de la pàgina, sobre el sonet, hi ha escrit (tot amb llapis, val a dir): "Plantejament del llibre". Sobre l'inici del sonet (Sol, i de dol) hi ha una petita fletxa que indica senyala altres paraules escrites a llapis: "Postura de March i Petrarca".

Al costat del segon quartet del sonet hi ha una breu anotació a la dreta que diu "retòrica metafísica".

Sota el sonet, aprofitant la resta de la pàgina, llavors en blanc, hi ha més anotacions de caire general: "No sap on és, però reconeix el paisatge". "Sonet de presentació, reflexiu, de tot el què vindrà al darrera", s'entén que del llibre... "L'home que es fa preguntes transcendents. Estat de reflexió. Hiperrealisme".

De J.V. Foix, però, a mi sobretot m'agradava llegir Si pogués acordar Raó i Follia... sonet la pàgina del qual també és ple d'anotacions... Que divertit això de repassar els apunts i els temes d'estudiant de COU...

El cert és que en Tomàs Molina del Polònia és tota una troballa i una mina!. Qui sinó ell pot fer gaudir de la més alta cultura del prime time televisiu... Per cert, si en sou fans, no us perdeu el bloc frescota.cat i el seu homònim grup al Facebook... Mooooolt bona niiiiit!

El Saberut, la revista del CEIP Montserrat, ara també a la xarxa

El Saberut n1 Juny 2006






Al juny de l'any 2006 el CEIP Montserrat de Sarrià de Ter publicava el primer número de la nova etapa de la revista El Saberut, impulsat per la pròpìa escola i l'AMPA, amb el suport de l'ajuntament de Sarrià de Ter.

Ara, a partir de la posada en marxa del nou bloc de l'AMPA del CEIP Montserrat aquell primer números i els quatre següents estan disponibles també a la xarxa, bé a través del propi bloc [Els primers 5 números de la revista El Saberut], bé a la pàgina de l'AMPA del CEIP Montserrat a l'Scribd (carpeta El Saberut).

Pel primer número d'aquesta nova etapa se'm va demanar en qualitat, aleshores, de regidor d'Educació que fes un breu escrit per la revista:


RENEIX LA REVISTA DEL CEIP MONTSERRAT

Benvolguts alumnes,

sempre és una bona notícia el naixement d’una revista, però la notícia és excel·lent si el què es fa és recuperar una revista de l’escola. Una revista és, per sobre de tot, un mitjà de comunicació, un espai d’expressió, de coneixement i de relació que aporta una major qualitat a l’escola.

Però fer una revista és molt més: és compromís i treball en equip. Entre la idea de fer una revista i el primer número hi ha la feina de crear un consell de redacció, de pensar i buscar els continguts, de buscar col·laboradors, de dissenyar la seva imatge i la seva distribució... molta feina molt més enllà d’escriure un article, una tira còmica, una crònica, un dibuix o un passatemps.

A Sarrià de Ter hi ha una revista, el “Parlem de Sarrià”, on sovint el CEIP Montserrat i l’AMPA del CEIP Montserrat hi ha publicat articles i fotografies. També hi ha una altra revista, l’Atípic, que es fa des de Sarrià de Ter a través d’una entitat, que té un abast més enllà del nostre poble, que parla sobre la realitat dels discapacitats. Ara, amb la recuperació d’aquesta revista, la revista de la nostra escola d’infantil i primària, n’incorporem una altra, de manera que Sarrià de Ter, de ben segur, també hi surt guanyant.

Després de les revistes “el Saberut” i “la Fletxa” ara en neix una de nova. L’Ajuntament de Sarrià de Ter us felicita per la iniciativa i us encoratja a fer-la, número a número, amb la mateixa il·lusió que el primer. Des de l’Ajuntament de Sarrià de Ter seguirem donant suport i participant en aquesta revista, econòmicament, a través de la subvenció a l’AMPA, i amb articles, escrits o notícies, com un actiu més de la comunitat educativa.


Moltes gràcies i endavant!.

Roger Casero Gumbau
Primer tinent d’Alcalde i regidor d’Ensenyament de l’Ajuntament de Sarrià de Ter
(juny 2006)

Aquests són la resta de números publicats fins avui de la revista El Saberut:

El Saberut n2 Desembre 2006




El Saberut n3 Juny 2007






El Saberut n4 Desembre 2007






El Saberut n5 Abril 2008





Malgrat el CEIP Montserrat disposi d'una pàgina web i d'un bloc, i l'AMPA del CEIP Montserrat també d'un bloc, és molt important mantenir la revista en format paper, muna revista que la mainada i les seves famílies puguin fullejar, puguin compartir, puguin col·leccionar. I és que el Saberut, com tantes altres revistes escolars, són una gran eina educativa, a més d'un mitjà de comunicació de l'escola que implica a tota la comunitat educativa. A més les revistes escolars són un testimoni del treball dels alumnes, testimoni que amb els anys va guanyant més i més valor, més enllà de la nostàlgia. El Saberut és un espai d'expressió, de creació i de reflexió dels alumnes... És, al cap i a la fi, la seva revista!.

dijous, 19 de febrer del 2009

Els SSAP de Sarrià de Ter al Consorci BS... de quina manera?


El passat dimecres 24 de desembre publicava en aquest bloc l’article 2a de les 2 preguntes al Ple del CCGi: serveis socials al Consorci BS. Feia referència a la segona de les meves preguntes al Ple del Consell Comarcal del Gironès, del passat dimecres 17 de desembre de 2008.

Més enllà del què explicava al meu post, aquesta és la pregunta i posterior resposta recollides a l’acta del Ple, que vam aprovar ahir dimecres 18 de febrer:

El Sr. Casero realitza dues preguntes. La primera fa referència a l’Escola de Música del Gironès (...) La segona pregunta fa referència al Consorci de Benestar Social Gironès-Salt. Manifesta que aquesta pregunta la podria formular a la Junta de Govern del Consorci de Benestar Social però com que el seu grup no hi està representat no ho poden fer. Pregunta si des del Consorci de Benestar Social Gironès-Salt s’ha realitzat alguna proposta en ferm a l’Ajuntament de Sarrià de Ter per assumir els serveis socials d’atenció primària. Pregunta si s’està treballant en aquesta qüestió i ens quins termes s’està fent.

El Sr. Parera-Nieto indica que l’Ajuntament de Sarrià de Ter té intenció d’entrar a formar part del Consorci de Benestar Social Gironès-Salt, així ho va expressar el seu alcalde en la primera sessió del Consell d’Alcaldes que es va dur a terme en la legislatura actual. Comenta, per la discreció de les negociacions que s’estan duent a terme actualment, que només pot afirmar la voluntat de l’Ajuntament de Sarrià de Ter de formar part del Consorci.

Aquest dimecres (ahir) 18 de febrer vaig intervenir de nou al Ple del Consell Comarcal del Gironès fent dues preguntes de seguiment sobre el traspàs dels serveis socials d’atenció primària (SSAP) de Sarrià de Ter, de moment de titularitat municipal (des del 2002) al Consorci de Benestar Social Gironès Salt.

Sense descriure el detall de la meva interneció les meves preguntes bàsicament van ser:

. Com es preveu fer el traspàs del personal que ara treballa als serveis socials de Sarrià de Ter al Consorci?
Val a dir que ara per ara l’equip de serveis socials de Sarrià de Ter el formen una treballadora social, una educadora social i una monitora, totes tres a jornada sencera. També tenim una treballadora familiar a jornada sencera pel Servei d’Atenció a Domicili municipal, contractada a través d’una empresa externa, Jubilus Gerontologia, qui també porta l’oficina de la gent gran de Sarrià de Ter. Aquesta és part de l’estructura i dels serveis que el nou govern es va trobar l’any 2007.

I la segona pregunta:
. Com s’integrarà el municipi de Sarrià de Ter dins l’àmbit territorial de la Unitat Bàsica d’Atenció Social Primària (UBASP) i amb quina dotació de personal?
En aquest sentit la incorporació dels serveis socials d’atenció primària (SSAP) de Sarrià de Ter afecta, més enllà de Sarrià de Ter, a la resta de municipis, especialment amb els qui compartirà l’UBASP.

Malauradament les meves preguntes no van tenir resposta; el conseller comarcal responsable de l’àrea de serveis socials no era present al Ple... Les preguntes, però, queden formulades.

Acabat el Ple alguns consellers d’ERC comentàven, mig en broma, les meves preguntes: això ho has de preguntar a Sarrià de Ter!... Que no us parleu amb l’alcalde?...

Bé, el cert és que als Plens de l’Ajuntament, des de l’any passat, també ho he preguntat, però a dia d’avui encara no he rebut cap explicació per part del govern municipal. Bé, sí, una trucada d’aquesta setmana per explicar-me com està l’assumpte. En principi ens trobarem la setmana vinent...

Molt em temo que quan m’ho expliquin ja estarà tot, sinó fet, encarrilat... No és ben bé així com em sembla que havíem quedat amb el govern... Jo fa mesos em vaig posar a disposició seva per parlar del traspàs...

Semblen imminents els canvi de titularitat dels serveis socials de Sarrià de Ter... ara sabem què tenim i quina capacitat (i càrrega) de treball té l’equip de serveis socials. Aquest equip és un gran actiu pel poble, són elles qui han impulsat, més enllà d’atendre els serveis socials d’atencióp primària, les polítiques de joventut, les polítiques de gent gran (juntament amb Jubilus) i les polítiques de dona i d’igualtat...

Dimecres em vaig quedar sense resposta al Consell Comarcal del Gironès... Caldrà esperar i escoltar el què diu el govern municipal.

--------------------------------

pd: sobre aquesta qüestió també he escrit:
Sarrià de Ter al Consorci de Benestar Social Gironès-Salt, publicat el dimecres 30 de juliol de 2008.
2a de les 2 preguntes al Ple del CCGi: serveis socials al Consorci BS, publicat el dimecres 24 de desembre de 2008.
L'ajuntament de Sarrià de Ter davant la crisi econòmica. Perspectiva i propostes del PSC, publicat el divendres 23 de gener de 2008.

dimecres, 18 de febrer del 2009

Me han dicho que... Le Croupier toca a Figueres!

Me han dicho que… Le Croupier toca aquest proper divendres 20 de Febrer al Teatre Jardí de Figueres a partir de les 21:00 h.

Me han dicho que... si aquest dia no el podeu anar a veure, el proper 6 de març Le Croupier tocarà al Teatre de Roses i el 14 de març a l'FNAC (Diagonal) de Barcelona.

Me han dicho que… el “croupi” Renée Garcia estarà especialment content de tocar a Figueres...

Me han dicho que… a part del seu espai web i del seu espai al MySpace també pots seguir Le Croupier al Facebook, al seu propi perfil i a través d’un grup de fans de Le Croupier. També s’ha creat un esdeveniment del concert a Figueres.

Me han dicho que… com molts ja sabeu, rere les bosques ulleres de Le Croupier s’hi amaga el músic (Petit Tours) i actor cellerenc Carles Cors.

Me han dicho que… com a actor Carles Cors va actuar a l’obra El Despatx, de Xavier Pujolràs (4Produccions), a la sala La Planeta.

Me han dicho que… Carles Cors va cantar una cançó amb Jorge Drexler al concert que el cantant uruguaià va fer a Girona el juny de 2005 (jo hi era!). Drexler, però, ja havia tocat amb Carles Cors, de fet amb Petit Fours, en un concert del grup cellerenc a Girona per les Fires de l’any 2002. Llavors Drexler era més desconegut...

Me han dicho que… ja es pot veure el segon vídeoclip de Le Croupier, del seu segon single "Charlie ofrece ternura".

Le Croupier - Charlie ofrece ternura



Me han dicho que… el primer vídeoclip de Le Croupier és del seu primer single "Virginia", cançó versionada pel mateix Le Croupier en català al disc.

Le Croupier - Virginia



Me han dicho que... el darrer número de la revista Enderrock fa un retrat de Le Croupier. Fragment que podeu llegir (la resta, comprant la revista): Carles Cors és Le Croupier. L’exguitarrista de Petit Fours diu que és “el mateix Carles però amb més anys, més experiència i noves inquietuds. Petit Fours va ser una etapa de la meva vida. Ara, però, les meves cançons apunten cap a una altra direcció que hi té poc a veure... Potser és qüestió. de l’edat”.

Me han dicho que... si encara sou més tafaners, podeu llegir l'entrevista que li fan a Mass-Records: "Le Croupier, más que un alter ego, se trata de una actitud pero en realidad no es nadie lejos de mi persona"

Me han dicho que… és el primer disc de Le Croupier, que et recomano si no el coneixes... on hi descobriràs una proposta musical nova, fresca, interessant i captivadora...

----------------

pd1: me han dicho que... també he escrit sobre Le Croupier a:
Le Croupier, publicat el diumenge 4 de maig de 2008.
Le Croupier, a plena llum del dia, publicat el dijous 22 de maig de 2008.
Llum, càmera, acció!. Le Croupier grava..., publicat el dimecres 11 de juny de 2008.
Virgínia. Primer vídeoclip de Le Croupier, publicat el dijous 24 de juliol de 2008.
Le Croupier a l'Auditori de Girona, publicat el dissabte 6 de desembre de 2008.

pd2: me han dicho que... en aquest àlbum de fotos podeu veure algunes de les que vaig fer a Le Croupier al Pati de la Diputació de Girona el mes de maig del 2008.

dimarts, 17 de febrer del 2009

Rudy Fernández a l'Slam Dunk de l'All Star Weekend de l'NBA

All Star -Rudy Fernandez


Només pel fet de ser-hi Rudy Fernández ja va fer història per ser, no només el primer espanyol, també el primer europeu en participar al concurs d'esmaixades de l'All Star de l'NBA. Possiblement la reiteració d'intents de la seva segona esmaixada i la finalització del temps previst per executar-la van jugar-li en contra, essent puntuada excessivament a la baixa.

Rudy Fernández finalment no va poder passar el tall i classificar-se per a la final del concurs d'esmaixades, però va deixar empremta en les seves dues esmaixades i amb el detall, a la primera, d'homenatjar el jugador de bàsquet Fernando Martín. Fernando Martín, gran jugador, pivot, del Real Madrid de bàsquet, va ser el primer jugador espanyol a fer el salt a la NBA, precisament al Portland Trail Blazers, el mateix equip on juga Fernández, la temporada 1986/87.

Rudy Fernández, juntament amb els germans Pau i Marc Gasol, han tingut una participació notable en aquest NBA 2009 All Star Weekend, sobretot tenint present que aquests partits de l'All Star són sobretot pur espectacle al servei del lluïment de les grans estrelles de la NBA... No és senzill aparèixer amb bones xifres en aquests tipus de partits...

En fi, tot el cap de setmana és u8n espectacle contínuu 100% americà i el consurs d'esmaixades és un dels seus moments estel·lars i més espectaculars...

NBA 2009 All Star Weekend Sprite Slam Dunk Contest Part (1 of 4) Full Length


NBA 2009 All Star Weekend Sprite Slam Dunk Contest Part (2 of 4) Full Length


NBA 2009 All Star Weekend Sprite Slam Dunk Contest Part (3 of 4) Full Length


NBA 2009 All Star Weekend Sprite Slam Dunk Contest Part (4 of 4) Full Length


Rudy Fernández ha fet història, però estic convençut que ell no en té prou i, si pot, tornarà a concursar en l'edició de l'any vinent...

----------------------

pd: sobre aquest tema vaig escriure Pau i Rudy a l'All Star?.Vota per ells! el dilluns 12 de gener de 2009.

dilluns, 16 de febrer del 2009

Homenatge a Carles Rahola

Parlaré més endavant d'un llibre que he acabat de llegir sobre Carles Rahola, publicat fa 30 anys, de Lluís Maria de Puig. En voldré parlar, escriure, amb un xic més de calma, doncs aquest llibre lliga, no només amb el 70è aniversari del seu afusellament, sinó que parlar de Carles Rahola és parlar de moltes altres coses, entre d'altres de la II República (també acabo de llegir el llibre Els mestres de la República) i de la Guerra del Francès... També voldré parlar d'un quadre sobre Carles Rahola que hi ha a casa la meva mare i que també té la seva petita història... A part, rememorant els 30 anys del diari EL Punt he trobat, gràcies a les dots d'observació i memòria de la meva mare, l'anunci de la presentació del llibre sobre Carles Rahola a la Llibreria 22... Tot això serà un altre dia...

Avui tan sols voldria contribuïr, modestament, a la difució d'un acte d'homenatge que es preveu fer a Carles Rahola el proper 15 de març. La informació la vaig rebre fa dies a través del Facebook (sí, també el facebook, Homenatge a Carles Rahola) i del periòdic electrònic El Dimoni de Santa Eugènia de Ter. Aquesta és la informació que publica:

Girona per la memòria: acte cívic d'homenatge a Carles Rahola, el proper diumenge 15 de març

Comissió Cívica* pro-homenatge a Carles Rahola, en ocasió del 70è aniversari de la seva execució, ha convocat un acte cívic d'homenatge a Rahola per al proper 15 de març -diumenge- a les 5 del matí, al Cementiri vell de Girona.

Carles Rahola i Llorens (Cadaqués, 1881-Girona, 1939) va ser un home just. Escriptor, periodista i erudit, va deixar testimoni del seu temps i de la seva ciutat i li va tocar viure en una època en què la raó es pagava amb la vida. Ara, 70 anys després de la seva mort tràgica -el 15 de març de 1939-, amb aquest homenatge volem recordar i recordar-nos el valor que té encara per a tots nosaltres el seu nom com a símbol de convivència, de fraternitat i de compromís cívic.


«No crec deixar cap enemic en aquesta terra, en la dolça Catalunya que he estimat tant, en aquesta Girona dels meus amors, ni tampoc fora d'ella.» [de la carta de comiat que Carles Rahola va escriure als seus familiars, moments abans de ser afusellat]

Adhesions al Facebook i via correu-e

La Comissió Cívica ha obert a Facebook el grup Homenatge a Carles Rahola per tal de sumar-s'hi públicament, persones i entitats: >
facebook.com


Una altra manera d'adherir-s'hi -entitats i veïns- és escriure un correu-e a:
memoria(arrova)curbetcg.com o eldimoni(arrova)eldimoni.com

Informació complementària

:: LLUíS GIL> El passat dimarts (10 feb.), al Punt de lectura Sant Narcís, Salomó Marquès va homenatjar els mestres de la República amb la presentació de dos llibres

:: ACN/DdG> Rahola centra la commemoració del 70è aniversari de la fi de la Guerra Civil a Girona

:: EL PUNT> Girona recorda la fi de la Guerra Civil i la mort de Rahola

:: AJUNTAMENT.GI> Girona, 1939: 70è aniversari de l'acabament de la Guerra Civil a Girona
:: NARCÍS-JORDI ARAGÓ [El Punt]> Ciutadanies

:: ROSA MARIA OLIVERAS / LÍDIA TRAVERIA> Rahola periodista: «Contra l'invasor. Recull d'articles a L'Autonomista (1900-1938)»

:: JORDI VILAMITJANA [DdG]> El monument a Carles Rahola, de Torres Monsó, símbol de totes les llibertats

:: NARCÍS SELLES> Imatges de Girona. Usos i estratagemes representacionals

:: ROSA M. MEDIR / PERE SALVATELLA [RdG]> El diari de classe del mestre Ferran Rahola (curs 1935-36)

*Comissió Cívica organitzadora:
CCG Edicions
El Dimoni [eldimoni.com]
Fotògrafs per la Pau
Associació de Represal·litats pel Franquisme

Quedem citats, doncs, el proper dia 15 de març a les 5 de la matinada per recordar Carles Rahola, il·lustre gironí, home de pau, covardament i injusta assassinat...

diumenge, 15 de febrer del 2009

Més x S@rrià n6, nou butlletí del PSC

http://www.scribd.com/doc/12408286/-x-Srria-n6





El PSC de Sarrià de Ter hem editat un nou número del butlletí Més x S@rrià. El sisè número està dedicat a algunes de les conseqüències de la crisi a Sarrià de Ter: la crisi de la Torraspapel i el Fons Estatal d'Inversió Local. També tractem altres temes com la proposta del PSC de recuperar el Consell de Cultura, de canviar el model organitzatiu de la darrera Festa Major o la proposta d'editar un decàleg de valors entre els clubs esportius i les entitats educatives del municipi.

De http://picasaweb.google.com/rogercasero/EnClauDHumorVinyetesDelMesXSRria?feat=embedwebsite



Aquest número també compta amb la vinyeta "En clau d'humor" d'Egdar Massegú, amb una al·lusió nadalenca (pessebrística) a la crisi de la fàbrica Torraspapel de Sarrià de Ter.

El butlletí Més x S@rrià a partir d'ara també és més accessible a internet través de l'Scribd.
Aquí també els podeu trobar, els fins ara publicats i els futurs.

Aquests són els que fins ara hem publicat:

http://www.scribd.com/doc/12407828/-x-Srria-n1








http://www.scribd.com/doc/12408011/-x-Srria-n2







http://www.scribd.com/doc/12408088/-x-Srria-n3







http://www.scribd.com/doc/12408136/-x-Srria-n3b







http://www.scribd.com/doc/12408205/-x-Srria-n4







http://www.scribd.com/doc/12408255/-x-Srria-n5





D'altra banda les vinyetes de la secció "En clau d'humor" les podeu trobar dins l'àlbum En clau d'humor, vinyetes del Més x Sarrià del picassa web.