Desconstruir els rols de gènere

Desconstruïm els rols, construïm igualtats. Aquest és el lema de la campanya de sensibilització i reivindicació de la meva entitat, Plataforma Educativa, en relació amb el Dia Internacional de les Dones, que es commemora cada 8 de març.

El lema obvia el terme "gènere", però se sobreentén, o si més no, jo ho faig, que quan diu desconstruïm els rols, es refereix als rols de gènere. Essent així, què és exactament el que demana la meva entitat amb això de desconstruir els rols (de gènere)?

Intuint que, en general, la segona part del lema (construïm igualtats) és més comprensible, tot i que naturalment també té molta profunditat i debat, voldria centrar-me més, per mirar d'entendre-ho bé, en els conceptes de la primera part del lema, desconstruïm els rols (de gènere), entenent que és quelcom que jo, en relació amb els meus rols de gènere, també he de fer. Però abans de desconstruir-me ho he de comprendre, i aquí, ja em perdonareu la reiteració, necessito recórrer de nou al diccionari.

• Desconstruir: Desfer analíticament (un text o un concepte) per mitjà de la desconstrucció.
• Desconstrucció: Mètode d’anàlisi crítica d’un text, d’un concepte o d’una construcció intel·lectual, que permet de desfer-ne l’estructura tot mostrant les seves contradiccions i ambigüitats.
• Rol: (accepció aplicada a la sociologia) Model de comportament que, en una societat determinada, hom espera d’una persona amb relació al seu estatus.
• Gènere: (accepció aplicada a la sociologia) Sexe en funció dels trets, els rols i les funcions que li són associats culturalment.

A aquestes definicions caldria afegir-ne una altra, la de rol de gènere, que segons el Termcat és el "Conjunt de comportaments i activitats que s'atribueixen socialment a cadascun dels sexes, que és variable segons les cultures".

Entenc, doncs, que el que hauríem de fer, socialment i col·lectiva, no és destruir els rols de gènere, sinó desconstruir-los, és a dir, desfer-ne l'estructura per fer evidents les seves contradiccions i ambigüitats per (primer) prendre consciència de fins a quin punt avui es desajusten amb la nostra realitat, més diversa en clau de gènere, i fan prevaler uns privilegis solidificats per la construcció clàssica i ancestral dels rols de gènere i (segon), construir-los de nou, car no deixen de ser atribucions socials, eliminant-te els factors de discriminació i de desigualtat.

Tal com s'intueix del lema, no podrem construir, en clau de gènere, una societat més igualitària si abans, individualment i col·lectiva, no fem l'exercici de desconstruir els rols de gènere, per més que ens costi a la majoria d'homes, alguns dels quals fins i tot s'hi resisteixen, s'hi oposen o s'hi neguen.

Cal que fem aquest exercici, perquè si bé avui la nostra societat és més diversa en clau de gènere, en clau de gènere també és menys igualitària.

L'home discriminat

Pau Riba ens cantava i descrivia, fa una colla d'anys, l'home estàtic, el que la tristesa tenia corprès, al que les orenetes niaven als seus cabells, el que la tristesa finalment va matar i amb la seva mort, les orenetes van emigrar...

L'home estàtic tenia els ulls absents, tristos, verds i oberts; com té els ulls l'home discriminat? Amb quina mirada recelosa i desconfiada, a vegades fins i tot amenaçant, es mira el feminisme? Hi ha un home que, sembla, cada vegada es fa més present: l'home discriminat.

Entenc que l'home discriminat ha perdut el seu domini, el seu poder i els seus privilegis; potser no ho ha perdut tot, però sí una bona part, i en part per tot el que han guanyat les dones en la seva lluita per la igualtat. Perquè sí, això de la igualtat va de vasos comunicants: si la dona ocupa espais de productivitat, deixa espais de cura, i aquests espais de cura els ha d'ocupar, en correspondència, l'home.

L'home discriminat és el que sent que la igualtat el perjudica, el que pensa, fins i tot, que la igualtat ha arribat massa lluny, s'ha decantat en excés en favor de les dones. L'home dominant no ha perdut el seu poder, la seva posició de privilegi, no se sent discriminat; l'home igualitari tampoc se sent discriminat, accepta que l'equilibri de rols, tasques i responsabilitats és el camí, a vegades amb algunes resistències, és cert, però hi contribueix en gran manera.

L'home discriminat, en canvi, porta malament això de la igualtat, i alerta que no són pocs: segons una enquesta del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) sobre la percepció de les polítiques d'igualtat i els estereotips de gènere, el 44,1% dels homes d'Espanya se senten discriminats i consideren que la igualtat ha arribat massa lluny.

És clar que també són preocupants les percepcions de les dones: el 32,5% de les dones també considera que el feminisme perjudica els homes. Una diferència substancial es produeix entre els joves: la meitat dels nois joves consideren que el feminisme els discrimina, per "només" el 28% de les noies joves.

Amb aquestes alforges és difícil que la igualtat avanci, que faci camí; és més, amb les resistències de l'home discriminat, especialment dels homes joves, fins i tot és més probable que la igualtat retrocedeixi, que pateixi una preocupant involució.

Ni les orenetes, voldran tornar...

El masclista que hi ha en mi

No tinc per costum dir "guapa", tipus "gràcies guapa!", a les companyes de feina (ni d'altres avatars de la vida), i quan sento que algun company de feina els hi diu, sense (aparentment) mala intenció i (per ell) amb tota naturalitat, fins i tot a mi em ressona malament l'eco que aquesta (innocent?) expressió deixa en l'ambient.

I reconec que quasi sempre continc la temptació de preguntar-li a la companya si aquell "guapa" l'ha ofès, o no...

I sí, a l'hora de saludar generalment ofereixo primer la mà que la galta, i no sostinc la porta per deixar passar les dones davant meu, en tot cas la sostinc, com amb els homes, perquè passin rere meu si la.porta l'he obert jo... I en cap cas, no de dones ni d'homes, els hi tanco davant els morros!

En el radar del masclisme i dels micromasclismes veig amb prou nitidesa tot allò que és prou evident, la (petita) part de l'iceberg que sura, però la visió se'm desenfoca, quan no encega totalment, quan del que es tracta és de veure amb la mateixa claredat el que hi ha iceberg avall, en les profunditats, no sempre tant clares i evidents, del masclisme i els seus micromasclismes...

És per això que, per exemple, quan vaig llegir aquesta piulada* d'Eva Piquer vaig veure clarament, altra vegada, que el realment difícil per a molts homes (i jo no m'hi excloc), i alhora totalment necessari, és descobrir i reconèixer el masclisme que encara hi ha en nosaltres, del que precisament es queixa i dol Eva Piquer, el masclista que encara hi ha en mi...

*la piulada:

Estic a punt de fer 50 anys i estic bastant de tornada de tot. Però he patit discriminacions subtils CLARAMENT masclistes que encara avui no goso explicar, per por que se'm vegi victimista o que em diguin que això no em passa per haver nascut dona sinó per altres motius. #8M

— Eva Piquer (@EvaPiquer) 8 de març de 2019

Paraula de Fabra: masclisme

Reivindico la masculinitat, i tota la diversitat que pot atresorar, com l'atresora ensems la feminitat! I així com també reivindico el feminisme ("Moviment que té com a finalitat d'aconseguir la igualtat política, econòmica i jurídica de la dona respecte a l'home") no puc fer-ho, no podem reivindicar (ans el contrari!), ni tan sols per analogia, el masclisme!

[de mascle]

m Actitud que consisteix a atribuir als homes una superioritat de valors, en tots els camps, sobre les dones.

La pitjor expressió del masclisme és la violència masclista, una xacra (paraula candidata també en aquesta secció!) encara present a la nostra societat, una violència que deixa rere seu un trist rastre de víctimes, moltes d'elles mortals!

Diumenge vinent, dia 25 de novembre, es commemora el dia contra la violència masclista, una violència que, en les seves diferents formes, segueix tenallant vides... Un dels molts errors del sistema presents, encara arreu, també a casa nostra!

Minuts Musicals de pel·lícula amb "Te doy mis ojos"

Ahir la Comissió d'Igualtat del grup d'entitats Plataforma Educativa, de la que per cert en formo part, va repartir llaços liles per tal que les persones treballadores de tots els serveis ens el posem aquests dies en motiu del Dia internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones; no sé si em va sorprendre més que un company de feina no el volgués lluir o que una companya no conegués l'existència d'aquest dia!

Ahir al vespre la meva filla mitjana es va presentar a casa amb una pancarta del sindicat d'estudiants que versa, clama als quatre vents, que volen ser lliures, no valentes!
Quina llàstima que aquesta hagi de ser, també pels joves d'avui, la seva lluita.

Com els meus companys de feina tampoc jo voldria haver de lluir el llaç ni recordar la importància de recordar, més que aquest dia, les dones víctimes de la violència masclista, una violència viscuda portes endins però que ens interpel·la portes enfora, a totes i tots!

Als meus apreciats companys de feina els hi donaria els meus ulls, o encara millor, els de la Pilar, personatge que interpreta Laia Marull a "Te doy mis ojos", o encara pitjor, els de la darrera víctima de la violència masclista...








I la setmana vinent, més minuts musicals de pel·lícula!

El vídeo de la setmana: "Tens fills? Quan els tinguis, ho entendràs"

La frase no és meva, tampoc teva i ni tan sols seva però ell, Sarunas Jasikevicius, la va tornar a posar en valor dies enrere.

Sarunas Jasikevicius, ex jugador de bàsquet, entre d'altres clubs del Barça, és actualment l'entrenador del Zalgiris de Kaunas i en plena semifinal del play-off pel títol de la lliga lituana va donar permís a un jugador del seu equip per tal que pogués assistir al naixement d'una filla; un periodista li va qüestionar la seva decisió i aquesta va ser la seva contundent resposta:



Bon divendres!

El vídeo de la setmana: quan "com una nena" és un insult

"Au va, no siguis nena!"; "Mira aquest, pica com una nena!"... Per molts nens, per molts homes, la feminització de la conducta i l'actitud és una greu denigració, i aquest és un preocupant problema no resolt!

És un preocupant problema perquè acabem donant a la paraula nena, encara pitjor, al concepte nena categoria d'insult! I aquesta categorització està enganxada, solidificada, a la crosta masclista que perviu encara avui en la nostra societat d'una manera perillosament natural: corre com una nena, llança com una nena, pica com una nena... plora com una nena!

En quin moment fer-ho com una nena es converteix en un insult?



Bon divendres.

Amb ulls de dona

Per més que hi intenti, per més que m'hi esforci m'és impossible veure el món amb ulls de dona, percebre'l a flor de pell com el perceben les dones; ei, i no només perquè tingui un penis, i no una vulva, sinó perquè sóc i sobretot em sento un home. Com va dir el personatge que va interpretar Jack Lemmon a "Con Faldas y a Lo Loco" : ningú és perfecte!

I malgrat això, tot i ser un home, puc fer-me'n una idea de com pot ser el món amb ulls de dona, un món que d'entrada et discrimina només pel fet de ser dona, de néixer dona, i que al llarg de la vida en donarà prou evidències: més responsabilitats domèstiques, menys sou, major risc de ser víctima de maltractaments i abusos sexuals...

La nostra societat pateix un preocupant desequilibri de gènere, còmodament instal·lat, encara, en el cap de massa gent, homes i, malauradament, també dones. La lluita feminista ha fet passes de gegant vers la igualtat, però per més que tinguem lleis escrites que defensin els drets de les dones, aquests són reiteradament trepitjats a vegades de manera maldestre i descarada, a vegades subtilment, en silenci, en nocturnitat i traïdoria; només cal veure el darrer reportatge del 30' (No recordo res) sobre l'ús de substàncies químiques en l'abús sexual a les dones.

Intento mirar-me davant el mirall amb ulls de dona i veig un home: un potencial maltractador? Un potencial abusador? Els homes també som víctimes del masclisme, de la concepció arcaica i troglodita de l'home dominant, del mascle alfa que no només predomina sobre les dones i les sotmet a voluntat, també sobre la resta d'homes, especialment els qui no es mostren com a tals, com a homes com cal, els dèbils, els homosexuals, transsexuals i, per si no n'hi havia prou, ara els transgènere!

La igualtat de gènere és com un miratge, de lluny sembla una gesta assolida, veiem dones al primer nivell polític, econòmic, social i empresarial, dones als mitjans de comunicació, a la investigació científica i a l'alt nivell esportiu; i com amb els miratges com més t'hi apropes més clar veus la realitat, i malauradament massa vegades, com en l'oasi, ni rastre d'igualtat!

Observo el món amb els meus ulls, amb ulls d'home, i també voldria tancar-los, però per més que no m'agradi el que veuen, precisament perquè no els agrada el que veuen, els he de mantenir ben oberts, car la lluita, el camí vers la igualtat, continua...

El vídeo de la setmana: perquè sóc un home!

Dies enrere, esmorzant amb companys de feina, no discutíem sobre la condició humana en general, sinó sobre la condició d'home en particular. Això de ser home, moltes vegades, és més difícil del què sembla!

El clixé de dona perfecta les pròpies dones s'encarreguen de fa temps de minar-lo parlant de la dona real, però no estic massa segur que els homes reals estiguem encara prou ben representats a nivell publicitari, per exemple.

Ser un home avui, com ser una dona, no és exactament igual que fa 40 anys o més; avui la societat en general, també nosaltres mateixos, ens exigim, ens permetem i ens censurem coses diferents! Com la feminitat, la masculinitat també és diversa, tot i que no sempre prou ben reconeguda per tothom!

Pensava en tot això quan, després de rebre i inscriure'm a la jornada Ted x GironaWomen vaig topar amb el vídeo d'aquesta setmana, amb aquest vídeo:



Hem passat, afortunadament, del "no ploris, que ets un home!" al "no la piquis, que ets un home!" Ja sabem, però, que els homes que maltracten a les dones més que homes són covards...

Bon divendres!

La paradoxa hidrostàtica... i la de la igualtat

Imaginem que tenim dos vasos, dos recipients, de diferent forma comunicats entre ells per la base mitjançant un tub, de manera que quan els omplim d'aigua, per exemple, ambdós s'omplen. En altres paraules, tenim dos vasos comunicats per la base.

Malgrat tenir formes i mides diferents quan omplim els dos vasos la pressió que exercirà l'aigua serà la mateixa a cada vas, amb independència de la mida i forma de cada vas, de manera que si estan sobre una superfície planera i en pla horitzontal el nivell del líquid serà el mateix en cada vas tot i tenir, insisteixo, mides i formes diferents.

Heus ací, per si, com jo, no la recordàveu, la paradoxa hidrostàtica dels vasos comunicants. Seguint amb els vasos comunicants també sabem que si exercim una pressió sobre el líquid d'un dels recipients, fent que el seu nivell baixi, immediatament el nivell de l'altre vas comunicant, i comunicat pujarà.

La paradoxa de la igualtat és que no es produeix la paradoxa hidrostàtica, doncs la desigualtat esdevé la pressió que fa que les càrregues líquides (i tangibles) entre homes i dones estiguin mal repartides.

Si les dones tenen, i temem, el sostre de vidre, els homes sembla que tenim, en general (a nivell particular cadascú sabrà), un tap que dificulta, quan no impedeix directament, que el nivell de líquid del nostre vas augmenti d'acord amb els principis dels vasos comunicants i la paradoxa hidrostàtica quan s'omple de líquid (amb la incorporació de la dona al mercat laboral) del vas de les dones.

Aquest tap, que podem anomenar desigualtat, fa que el recipient de la dona, llavors sí, tingui molta més pressió!

Tot el que no conciliem els homes (tap) és pressió afegida per les dones, que a banda de la "doble" jornada veuen com a més la seva jornada laboral també és menys valorada, també a nivell salarial.

La igualtat és, també, una qüestió de vasos comunicants i paradoxes!

Conchita Wurst... qui millor que ella (?) podria guanyar Eurovisió?

Si amb l'home d'acer la gent es preguntava "és un ocell, és un avió?" per finalment respondre, ... "és Superman!" amb Conchita Wurst la gent es pregunta: "és un home, és una dona, és un transsexual, és  un transvestit, és un "drag queen"?"

Qui hi ha al darrere de Conchita Wurst? Ja ho sabem, darrere aquest personatge hi ha un home, l'austríac Tom Neuwirth!

Conchita Wurst és un personatge, un "alter ego" si voleu, de Tom Neuwirth, com al seu dia, salvant les distàncies, "El Chaval de la Peca" va ser-ho de Marc Parrot o Ricardo Solfa de Jaume Sisa...

En aquest cas, però, l'alter ego és més complex doncs entra en el terreny de l'ambigüitat sexual, reforçant el caràcter androgen del personatge amb una imatge i un nom (Conchita, de "Concha"...) molt femenins, però mantenint dos atributs molt masculins: la barba i el cognom, "wurst", salsitxa en alemany. Tota una declaració de principis!

Cert és que la participació de Conchita Wurst al Festival d'Eurovisió té un punt transgressor i provocador, però no crec que la seva participació fos menys esperpèntica que la de Rodolfo Chikilicuatre a l'Eurovisió de l'any 2008!

Les qualitats musicals i vocals de l'excèntrica Conchita Wurst queden eclipsades per la seva imatge, però són apreciables; ans al contrari no hauria arribat ni tan sols a la gala final d'Eurovisió i, encara menys, a guanyar aquest festival!

Reconec que jo també em vaig alegrar que Conchita Wurst guanyés el Festival d'Eurovisió 2014!

M'agrada que hi hagi qui trenqui la imatge tradicional de la masculinitat i la feminitat que tantes vegades ens han venut els contes, la publicitat, el cinema... Hi ha moltes maneres de viure la masculinitat i la feminitat i la projecció de la imatge de Conchita Wurst/Tom Neuwirth sens dubte hi contribueix! Com també contribueix a lluitar contra l'homofòbia!

Llàstima, però, que part d'aquesta "normalització" passi per l'espectacle i sigui, possiblement en sí mateix, espectacle!

La imatge de "dona barbuda", personatge històricament "freak" i circense, és avui la viva imatge del Festival d'Eurovisió, un festival que ha esdevingut, aquests darrers anys, el circ de la tele!

Només hi faltava la "dona barbuda"!

Homes i dones, a dues velocitats!

Com més s'apropa el dia 8 de març, dia internacional de les dones, més presents se'm fan aquestes dues frases que va deixar anar, i subratllar, Marc Grau, a les IV Jornades de RRHH de Girona. investigador de l'ICWF de l'IESE, durant la seva conferència sobre Responsabilitat Familar Corporativa.

En igualtat i conciliació hem avançat més en la teoria que en la pràctica

Una mirada crítica sobre nosaltres mateixos i/o el nostre voltant ho evidencia; l'avanç en allò teòric, conceptual, és necessari, però es fa imprescindible, per tal que la igualtat assoleixi major quotes de realitat, avançar més en allò pràctic.

Insisteix Marc Grau en l'error, encara present, de planificar polítiques de conciliació pensant només en les dones, en la maternitat, i poc en la paternitat!

I sí, ja sé que la lluita per la igualtat és una carrera de fons per a les dones, una lluita a vegades esgotadora, però el camí vers la igualtat l'hem de fer junts homes i dones...

Una altra visió d'aquest desequilibri entre teoria i pràctica s'explica en aquesta altra frase que en Marc Grau va dir:

La dona ha entrat ràpid al mercat laboral; l'home no ha entrat tan ràpid a casa!

Vida personal, vida familiar i vida laboral són vasos comunicants que no sempre estan equilibrats.

Homes i dones ara dediquem moltes hores a la nostra vida laboral, com diu Marc Grau, la dona ha entrat ràpid al mercat laboral, però a casa, dins de casa, el desequilibri en les hores de dedicació a la nostra vida familiar (tenir cura de la mainada i, si n'hi ha, persones grans dependents) segueix essent molt evident.

Té raó Marc Grau quan diu que l'home no ha entrat tan ràpid "a casa" com la dona al mercat laboral!

Segons Marc Grau homes i dones dediquem el mateix temps a les anomenades "hores de qualitat", a donar-los suport a l'hora de fer els deures, per exemple, però el desequilibri és notable a les anomenades "hores secundàries" de cura i responsabilitat familiar, és a dir, a les tasques domèstiques!

Per tal que la dona pugui disposar d'"hores laborals" per treballar és necessari, imprescindible que l'home guanyi, al seu torn, "hores de cura".

Així doncs, la manera per avançar més en la pràctica en igualtat i conciliació passa, entre d'altres coses, perquè l'home entri a casa amb la mateixa velocitat, i compromís, afegiria jo, que la dona ha entrat al mercat laboral!

No sé si el problema és que molts homes, i d'aquests encara en queden, abans d'entrar a casa passen pel bar! I molts altres entren a casa i ni ho sembla!

Jo, com sempre m'hi segueixo esforçant, tot i que no del tot si de manera suficient... pregunteu-li a ella!?

-------------------------

pd: un altre, i també preocupant, tema és la pervivència de la xacra de la violència de gènere a Europa!

La de la #igualtat, és també una lluita esgotadora! #8m #diadones #diadeladona #8demarç

Imatge: Kalvellido

Si no mil·lenària, la de la igualtat és una lluita, com a mínim, centenària!

Durant tots aquests anys de lluita i reivindicació, són molts i evidents els avenços que en matèria d'igualtat s'han assolit, eradicant moltes desigualtats per raó de gènere, encara que no totes!

Són molts els anys de lluita, però resulten encara insuficients per assolir la plena igualtat d'oportunitats, malgrat els avenços! És molt el camí que resta per recórrer, un camí, és evident, que homes i dones hem de fer junts.

El 8 de març, dia internacional de les dones, simbolitza com cap altre dia aquesta lluita i reivindicació per la igualtat; és un dia que sobretot serveix per a donar visibilitat a la lluita, al camí fet i a tot el camí que encara resta per fer; és un dia de manifestos, manifestacions, activitats i reivindicacions, moltes reivindicacions!

Però aquest passat 8 de març, al costat de la lluita, la reivindicació, al costat dels missatges de denúncia, els que marquen el camí que no convé prendre, que cal abandonar, i els d'esperança, els que marquen el camí a seguir, vaig topar amb un missatge d'esgotament, amb el missatge d'una dona cansada!

@RogerCasero No l'assolirem mai. L'ésser humà fa valdre el seu poder en qualsevol tipus de relació, és consubstancial a l'espècie. Cansada.

No he sabut encara què respondre-li; el cansament és evident, i ella el va expressar responent-me una piulada. Aquest cansament i les dones l'han expressat, l'heu expressat, dia sí, dia també en el vostre dia a dia, en la vostra convivència quotidiana amb nosaltres, els homes. No calen exemples...

Però el què m'inquieta del missatge és que desprèn una certa resignació, una mena de "no hi ha res a fer" que em preocupa! Fins ara la lluita no ha estat en va, tot i que sí, pot haver estat, per moments, per molts moments, esgotadora i fins i tot tràgica!

El camí pot cansar, però no l'hem d'abandonar mai; i ens equivocarem, ben segur, més els homes que les dones, però l'hem de saber refer, l'hem de poder reprendre .. I sí, quan el camí sigui esgotador, quan ens cansi fins a esgotar-nos l''ànim, quan us cansi fins a esgotar-vos l'ànim, atureu-vos i descanseu!

Si no mil·lenari el camí per la igualtat és, com a mínim centenari; normal i comprensible que les dones estigueu, per moments, cansades!

El #DiadelPare, ous ferrats!

Un dels regals del Dia del Pare 2012. Foto: Roger Casero

Les coses a vegades, simplement passen... Ni pensades, ni buscades, senzillament passen i ens dibuixen una rialla a la cara!

Aquest dilluns, dia 19 de març, a primera hora del matí, com sempre a quarts de 8, publicava aquest apunt sobre els ous del Dia del Pare, escrit i programat dies abans. Una estoneta més tard, a quarts de 9, tot esmorzant, la família va i em regalen aquesta paella i espàtula a joc per a fer ous ferrats! No volies ous!...

El missatge de les meves filles, també de la meva dona, era tan simple com contundent: el teu lloc, com a pare, també és aquest! I serveix no només de reconeixement, si s'escau, també i sobretot de recordatori!

La paella la necessitàvem i l'espàtula és molt divertida... Els ous ja els poso jo!

Gràcies família!

Per un #DiadelPare igualitari

Sant Josep, Dia del Pare, ja no és com era abans! Bé, jo sincerament no sé com era abans, no recordo haver viscut una diada de Sant Josep de les d'abans, quan era un dels festius assenyalats del calendari...

Però sí que sé com poden ser les diades de Sant Josep, dia del pare, d'ara! Podem felicitar els "Peps" i "Pepes" que coneixem i podem també celebrar el Dia del Pare, celebrant-ho tot, com seria tradició, amb una bona crema catalana...

erò si celebrem el Dia del Pare així, a seques, amb o sense crema catalana, ens mancarà quelcom, un matís, un petit detall, però molt important: afegir-hi IGUALITARI: celebrar el dia del pare igualitari!

Serveixi el Dia del Pare per reflexionar sobre la nostra masculinitat, sobre si la nostra és una paternitat responsable, igualitària... Si la masculinitat que vivim, que portem dins, és la nova masculinitat que treballa per la igualtat d’oportunitats, positiva, respectuosa i no violenta...

I és que no es tracta de ser "molt home", sinó simplement, i més difícil, ser un "bon home"!


A Barcelona es celebrarà el Dia del Pare Igualitari... Que la celebració s'escampi també per cada llar, en cada  família, en cada pare...

I és que quan els fills i filles el dilluns ens felicitin, als pares, del què es tracta és que la felicitació sigui sincera i, sobretot, merescuda!


I jo, tot i els diplomes, tinc tan per millorar!

92 homes @socialistes_cat diuen #josocfeminista pel #8m #diadones 2012

El passat dijous 8 de març, en motiu del Dia internacional de les dones, 92 homes socialistes van piular, al llarg del dia, els poemes “L’Elionor” de Miquel Martí i Pol, “Cançó de Suburbi” de Josep Maria de Segarra i “Cançó de la instància amorosa” de Josep Carner, visualitzant d'aquesta manera que el feminisme és també una lluita masculina.

Jordina Freixanet, una de les impulsores de la iniciativa, va recollir les piulades a l'Storify... Aquí continuació podeu veure aquesta petita gran història...

#25N: dones valentes, homes covards

"En aquest dia, les dones i els homes socialistes volem mostrar el nostre reconeixement al coratge i la valentia de tantes dones que, dia a dia, aconsegueixen superar la por i les barreres –psicològiques, socials, familiars, religioses...- aixecades al llarg dels segles de dominació masclista, per rebel·lar-se contra el seu maltractador i dur-lo davant la Justícia."

Aquest és un fragment del manifest "Per tu, pels teus fills i filles, ni una sola agressió més; ni una agressió més sense denúncia" del PSC. i és que al darrere d'aquestes dones valentes, que no es volen resignar i sotmetre al masclisme dels seus companys, sol haver-hi un home covard que troba, en l'ús de la violència, l'única via per imposar la seva llei.



Són covards els homes que han convertit en un infern les vides, fins al punt de llevar-les hi, de la Viktorya, Cristina, la Fatna, la Farida, la Mònica, l'Andrea, la Laila, la Niscauris, la Sabrina, la Saida (la seva filla i el seu fill) i la Maria Dolores, dones víctimes de la violència masclista a Catalunya al llarg d’aquest any 2010, tal i com recorda el manifest unitari d'enguany (pdf, 2 pàg).

És covard l'home que confon masculinitat amb masclisme, són covards els homes que no es creuen que la igualtat els farà més homes!

Rodes d'homes contra la violència masclista

Demà dijous 21 d'octubre es celebraran arreu de l'Estat Espanyol, tal i com ja es va fer l'any passat, RODES D'HOMES CONTRA LA VIOLÈNCIA MASCLISTA. Aquesta és una iniciativa de l'Associació d'Homes per la Igualtat de Gènere (AHIGE).



Els objectius de les rodes d'homes són
- El posicionament públic contra la violència masclista, fent visible a la societat i, especialment al col·lectiu masculí, l'existència d'homes que s'impliquen activament a favor de la igualtat i contra la violència.
- Invitar als homes a que participin massivament a les manifestacions contra la violència de gènere del 25 de novembre.

Visquem sense violència és el lema del manifest (pdf) d'aquesta campanya de sensibilització.

La igualtat i l'eradicació de la violència masclista necesiten que els homes s'uneixin a aquesta lluita, al camí de la igualtat de gènere i la no violència.

Amb o sense roda, jo m'hi sumo!

----------------------------

pd: d'aquest bloc també et poden interessar Una nova masculinitat i La motxilla basca per la igualtat, perquè la igualtat et fa més home!

La motxilla basca per la igualtat, perquè la igualtat et fa més home!

Foto publicada al meu Twitxr

A mitjans del mes de maig de l'any passat vaig assistir a la JORNADA HOMES I IGUALTAT. Com i per què incorporar els homes a les polítiques d'igualtat?, organitzada per Homes Igualitaris-Ahige Catalunya. En un dels tallers paral·lels que es va fer a la tarda va ser el de Corresponsabilitat i paternitat, a càrrec de Ander Bergara, coordinador de la iniciativa Gizonduz. Emakunde, Instituto Vasco de la Mujer, que ens va presentar una curiosa motxilla per la igualtat.

Gizonduz (Facebook) és una pionera iniciativa que el govern basc va posar en marxa a finals de l'any 2007 amb la finalitat de desenvolupar polítiques públiques d'igualtat dirigides específicament als homes per promoure la igualtat entre homes i dones. Una de les iniciatives de Gizonduz va ser la creació d'aquesta motxilla per la igualtat, una motxilla molt especial!

La motxilla Gizonduz té per destinataris els homes que es preparen per ser pares i són les llevadores qui s'encarreguen de donar-les-hi. La motxilla no es dóna buida, sinó ben plena; conté dins seu material divers per a la informació i sensibilització dels homes en matèria d'igualtat, material preparat especialment tenint el moment vital en què es troba l'home quan està a punt de ser pare.

Aquest és el material de la motxilla:

. El documental “Aitak”, un documental on homes bascos, anònims i famosos, heterosexuals i homosexuals, expliquen la seva experiència amb la paternitat i la seva vinculació amb la igualtat.



. El conte “El Secreto de Aita” (pdf, 172MB), un conte per ser llegit i escoltat que a través de la relació d'un pare amb el seu fill ens fa reflexionar, a grans i petits, sobre la igualtat.
. La guia “Padres en Igualdad” (pdf pares biològics -2,28MB i adoptius -2,11MB), una guia sobre el model de paternitat igualitària.
. La guía “Los hombres, la igualdad y las nuevas masculinidades” (pdf, 1,13MB), una guia un xic més extensa que aborda la construcció social de les masculinitats i el model d'home tradicional i els canvis que s'estan produïnt.
. Una enganxina per al cotxe.

. El diari Gizonduz (pdf), en el què s'explica el projecte Gizonduz al qual pertany la iniciativa de la motxilla.
. I el joc “Berdinometroa”, una forma divertida i desenfadada de "testar" les aportacions d'ell i d'ella a les diverses tasques domèstiques, amb la voluntat de prendre consciència i tendir al repartiment equitetiu... no naturalment per ser, aquest joc, una nova font de conflictes!.

La igualtat també és cosa dels homes!

Aquesta i altres iniciatives del govern basc posen de relleu la necessitat que des del serveis públics es desenvolupin polítiques d'igualtat adreçades globalment a homes i dones i, també segmentadament a homes i dones. Abordar aquesta qüestió amb els homes en el moment en què es preparen per ser pares és una estratègia positiva en el sentit que possiblement els homes es troben (ens trobem) més predisposats i receptius a rebre aquests missatges i a fer un canvi d'hàbits i d'actitud.

L'elecció de la motxilla plena és tot un encert!. Explicava Ander Bergara que la motxilla té conté per ella mateixa dos valors afegits al material que conté dins seu:
- la motxilla s'entrega plena i pesa; és una càrrega que es lliura a l'home que serà pare. La paternitat ha de ser, també per ell, una càrrega, com ho és físicament i realment la maternitat per la mare. La càrrega és la responsabilitat de ser i exercir de pare compartint amb la mare, amb la parella, totes les tasques.
- però la motxilla, tot i estar plena i representar una càrrega, una responsabilitat, és un element que ens convida i acompanya a iniciar un nou viatge, una nova aventura, l'aventura de ser pare!.

Per cert, dies després de la jornada em va arribar, per gentilesa de l'Ander Bergara, una motxilla!

--------------------------------

pd1: Muchas horas y poco tiempo és el lema de la campanya d'enguant d'Emakunde/Instituto Vasco de la Mujer en motiu del 8 de març, dia internacional de les dones.

pd2: també et pot interessar l'apunt d'aquest bloc Una nova masculinitat del diumenge 17 de maig de 2009.

pd3:

La història d'aquesta motxilla per la igualtat i el conte "El secreto de Aita" és el què vaig explicar, a finals del curs passat, als i les alumnes de 6è de primària del CEIP Montserrat de Sarrià de Ter, després d'explicar altres contes als alumnes de 4rt (Faules d'Isop) i de 1r (L'Emília i el misteri dels llibres), també del CEIP Montserrat.

Una nova masculinitat

Assistia aquest divendres a la JORNADA HOMES I IGUALTAT. Com i per què incorporar els homes a les polítiques d'igualtat?, organitzada per Homes Igualitaris-Ahige Catalunya. La jornada va ser prou interessant, va esdevenir un espai de reflexió, debat i també propostes d'actuacions per incorporar els homes al camí per a la igualtat. Naturalment un dels temes centrals de la jornada va ser la necessitat de construir una nova masculinitat. Però no és pas de la jornada i del seu contingut del què parlaré ara, sinó que a la jornada vaig conèixer personalment, per fi, a Bernat Escudero, un dels membres d'Homes Igualitaris-Ahige Catalunya.

Fa una un any i mig del del PSC de Sarrià de Ter vam proposar treballar precisament sobre el concepte de masculinitat, apostant per una nova masculinitat, en el marc del Dia internacional contra la violència de gènere.. A través de la secretaria d'igualtat del PSC, a qui vaig demanar assessorament, em van adreçar a l'Ahige Catalunya i concretament a en Bernat Escudero. Des del PSC de Sarrià de Ter vam editar un número especial del nostre butlletí, el Més x Sarrià, on convidàvem a reflexionar sobre la necessitat de construir una nova masculinitat, donant l'opció de participar en un fòrum que vam obrir a la pàgina web (versió antiga) del PSC de Sarrià de Ter, alhora que difoníem el manifest'07 del PSC del Dia internacional contra la violència de gènere.

http://www.scribd.com/doc/12408136/-x-Srria-n3b

Publish at Scribd or explore others: Magazines & Newspape politica magazines

Des del PSC vinculàvem la necessitat de construir una nova masculinitat amb la necessitat d'eradicar la violència masclista, un dels devastadors efectes de la masculinitat homogènia (tradicional, simplificada sovint sota el terme "home Marlboro"). Des del PSC dèiem, diem, que apostem per una masculinitat que treballi per la igualtat d'oportunitats, per una masculinitat positiva, per una masculinitat positiva, per una masculinitat respectuosa i per una masculinitat no violenta.

Reconec que aleshores va ser la primera vegada que vaig parar-me a pensar, d'una manera més seriosa, més conscient, de la necessitat de trencar amb els clixés clàssics de la masculinitat, de la necessitat que els homes ens incorporem al camí per la igualtat transformant-nos, no acompanyant a les dones, al feminisme, en la seva lluita.

La jornada de l'altre dia, a més, també era una crida a la necessitat que es facin polítiques públiques per transformar la masculinitat homogènia, per construir i posar en valor les masculinitats diverses, respectuoses i que aposten per a la igualtat.

Fa un any i mig, des del PSC de Sarrià de Ter, fèiem una doble pregunta als homes i a les dones. Afirmàvem que homes i dones teníem molt a dir en no silenciar la violència i en construir una nova masculinitat, i preguntàvem:

Home, tu què hi dius?. Com voleu ser els homes?.

Dona, tu què en penses?. Com voleu que soguin els homes?.

----------------------------

pd: sobre masculinitat també he escrit en aquest bloc:
Masculinitat, publicat el dimecres 21 de novembre de 2007.
Dia contra la violència envers les dones, publicat el diumenge 25 de novembre de 2007.