dimarts, 13 de maig de 2014

Trenta-nou més u


A la vida arriba un moment que t'adones que els esportistes d'elit són de la teva edat o, encara pitjor, fins i tot més joves!

Llavors enfiles la vintena pensant que, al cap de deu o quinze anys, quan la majoria d'ells (atletes, pilots, futbolistes, jugadors de bàsquet, tennistes, etc.) estiguin a la decadència de la seva professió com a esportistes tu estaràs gaudint de la teva treballada i merescuda maduresa laboral... Qui no es consola és perquè no vol!

Una sensació semblant a aquesta de fa vint anys experimento ara amb la sèrie "39+1", estrenada ahir a TV3. Aquí, però, la projecció no és a mig termini, sinó que és en viu i en directe i, més que projecció, és inevitable la identificació!

Jo, com la l'Ília Martí, la protagonista de la sèrie, també estic a punt de fer 40 anys! Però molt em temo que aquesta és i serà només una de les poques semblances que hi ha entre l'Ília i un servidor, a banda de ser ella mare, com jo pare de família nombrosa...

I és que més que el retrat d'una generació, així en global, la sèrie és més aviat el retrat d'una generació de dones, essent la perspectiva de gènere, com ho és també en el llibre que ha inspirat la sèrie ("39+1" de Sílvia Soler, Editorial Planeta, 2005) un element central en el desenvolupament de la trama.

Malgrat formar part d'una mateixa generació, d'una mateixa fornada, homes i dones semblem viure, a vegades, en universos diferents! Fins i tot a mi em sembla viure en un univers diferent de molts homes de la meva edat.

Diu Ília Martí que ella es troba a la "maduresa de la seva joventut". Li prenc l'expressió i la faré valdre, quan els 39+1 siguin ja una inevitable i feliç realitat, al llarg de tota la dècada dels meus '40! Entenc, doncs, que serà llavors, d'aquí a 10 anys, quan estigui a estigui a punt d'acomiadar el "4" que encara no tinc, que iniciaré, llavors sí, la infantesa de la meva maduresa!

Diu la "promo" de la sèrie que els "39+1" és l'edat que tot ho canvia! Em resten encara no dos mesos per a fer els 40 anys i sincerament confio que tot-tot els 40 no m'ho canviïn!

Per cert, també arriba un moment a la vida en què descobreixes que esportistes d'elit de la teva edat, fins i tot un xic més grans, tot just ara es retiren... I és llavors quan dubto d'haver arribat, a aquestes alçades, a la meva maduresa laboral!

En diuen trenta-nou més u... però a mi m'agrada més dir-ne quaranta!