dimarts, 8 de juliol de 2014

PSC: divideix i venceran


Aquestes darreres setmanes, de fet de fa mesos, es va concretant l'esmicolament del trencadís del PSC.

El trencadís té sentit com a tècnica artística quan la suma de cada una de les seves peces, diferents i singulars totes elles, úniques, formen un tot. Aquesta trencadissa del PSC fracciona encara més l'espai socialista català, que com més es divideix més petit sembla fer-se i, el més preocupant, més sembla debilitar-se.

Primer va ser la creació de Nova Esquerra Catalana per part d'Ernest Maragall, que a les primeres de canvi, a les europees, es va saber aliar hàbilment amb ERC.

Dies enrere Avancem va fer un pas endavant i el moviment, també el seu líder, Joan Ignasi Elena, va sortir del PSC per tenir un paper, encara per concretar, a les eleccions municipals de 2015.

Més recentment un altre sector crític del PSC, aquest aglutinat sota el nom de Moviment Catalunya, va fer un moviment intern proposant concórrer a les municipals amb unes sigles diferenciades del PSC...

Mentre el PSC manté el rumb a la deriva, amb la brúixola desorientada pel dret a decidir, uns es reinventen, uns altres avancen i els darrers es mouen...

El PSC de Pere Navarro es va fer tan petit, fent finalment basques finalment al dret a decidir, que inevitablement no tothom hi cabia ni s'hi sentia còmode; d'aquí la trencadissa. No sé si Miquel Iceta tindrà prou cola d'enganxar per refer tots els bocins del PSC; la sensació és que, per més que en pugui encaixar alguns fragments, li quedaran forats que difícilment podrà omplir.

El PSC es divideix, s'esmicola el trencadís socialista; la resta de partits només esperen saber quina quantitat de runa socialista podran escombrar cap a casa seva!