La imatge més potent, polèmica i veurem si transcendent de la presa de possessió del president Aragonès va ser l'abraçada de Jordi Cuixart al ministre Miquel Iceta.
Una part de l'independentisme no només s'ha ofès per l'abraçada, hi ha qui fins i tot li retret el gest a Cuixart i li ha demanat explicacions.
A l'enemic ni aigua, i encara menys una abraçada, pensen alguns independentistes, i no descartaria que algun li sortís fer un "Bilardo": "písalo!"
Cuixart tindrà les seves raons per abraçar Iceta, i no seré jo qui li retregui; i em sembla que entre les seves raons hi ha una de les màximes de la cultura de la pau i la no violència: les persones es respecten, el que es combat són les idees, les opinions.
Generalment solem dir, per mi de forma errònia, que respectem totes les opinions, però resulta que no, que no totes les opinions són respectables, i en canvi sí que hauríem de respectar a les persones, fins i tot a les que no pensen com nosaltres...
No sé, si al final només podem abraçar a qui pensi com nosaltres, arribarà un moment que només podrem abraçar-nos a nosaltres mateixos i, el que és pitjor, ningú ens voldrà abraçar...
Quan Cuixart va abraçar Iceta potser et va trair a tu, però sobretot, i això és més important, no es va trair a sí mateix: "l'odi i el rancor no són una possibilitat", va dir...
A vegades a l'adversari, i si cal també a l'enemic, aigua, i fins i tot una abraçada!